CC – T1 Sandra Badia

TEMA 1: BREU HISTÒRIA DELS CULTIUS CEL·LULARS

1. MODELS D’ESTUDI
El desenvolupament humà i les malalties estan governats per mecanismes complexos que són
inherentment difícils d’estudiar, degut a la nostra incapacitat per observar i pertorbar directament
els processos biològics d’interès (directament en el cos humà). Com a resultat, els investigadors
han de fer ús de sistemes models, com els organismes models i els sistemes cel·lulars in vitro,
que estan caracteritzats per la seva rellevància fisiològica i traçabilitat experimental.

1.1. CULTIUS 2D

 L’any 1660 es va donar la primera visualització de cèl·lules amb l’aparició del microscopi, però
no és fins aproximadament 200 anys més tard que es formula la teoria que les cèl·lules són les
unitats bàsiques dels éssers humans, i que els productes que secreten participen en el
desenvolupament.
 Cap al final del 1880 es va aconseguir cultivar cèl·lules fora del cos. Específicament, l’any 1885
Roux va poder mantenir cèl·lules embrionàries de pollastre vives en una solució salina fora del
cos d’animals. Tot i això, les cèl·lules morien ràpidament per problemes de contaminació o bé
perquè el medi en el qual creixien estava poc enriquit.
 L’any 1913, Carrel va aconseguir fer créixer cèl·lules en cultius durant llargs períodes de temps
degut a que s’anava subministrant regularment nou medi de cultiu en condicions asèptiques, de
forma que els cultius no es contaminessis i poguessin subsistir.
 A partir dels anys 50-60 va augmentar la utilització del cultiu de cèl·lules per a treballar, i és en
aquests anys que es comencen a generar les primeres línies cel·lulars; es va fer una recerca
específica sobre les condicions bàsiques dels medis de cultiu per tal que les cèl·lules creixin.
L’any 1948 es van fer els primers clons, i a l’any 1952 es va establir la primera línia cel·lular de
cèl·lules derivades d’un carcinoma humà, anomenada HeLa.
Els cultius 2D sorgeixen a partir de cultius primaris, que són aquells
cultius formats a partir de cèl·lules procedents d’un teixit o òrgan.
Aquests cultius primaris es posen sobre una placa de Petri amb el medi
adequat, donant lloc al que es coneix com cultiu d’explant, en el qual
les cèl·lules provinents del teixit inicial comencen a créixer i a migrar per
la superfície de la placa. També es pot disgregar el teixit per obtenir
cèl·lules individualitzades obtenint un cultiu cel·lular dissociat.
Cal mencionat que avui en dia no es treballa amb cultius primaris degut a la seva vida curta, sinó
que es treballa amb línies cel·lulars. Els cultius presenten un inconvenient principal, i és que la

1
CC – T1 Sandra Badia

seva rellevància fisiològica és mínima. A més, amb el temps pateixen deriva, tant genètica com
morfològica o fisiològica.

1.2. CULTIUS 3D
Gairebé totes les cèl·lules en un entorn in vivo estan envoltades d’altres cèl·lules i de matriu
extracel·lular, components amb els quals fan unions, interaccions molt importants a l’hora del
desenvolupament d’un teixit. Així, a finals del 1980 i inici del 1990, es van desenvolupar els cultius
tridimensionals (3D), que tenen en compte l’entorn natural de les cèl·lules.
Els primers estudis van ser amb cèl·lules mamaries, es van cultivar cèl·lules en una matriu proteica
rica en laminina, col·lagen, proteoglicans i suplementada amb factors de creixement.
Concretament, les cèl·lules es trobaven immerses en la matriu. D’aquesta manera, es va
aconseguir que les cèl·lules adquirissin una estructura tridimensional. Al cultivar cèl·lules mamàries
immerses en una matriu, s’aconseguia una organització en forma de ductes mamaris, és a dir,
existia una polarització de les cèl·lules i una arquitectura en forma de teixit.
Així doncs, els cultius 3D milloren la rellevància fisiològica. Per altra banda, es va repetir el
procediment amb cèl·lules tumorals, en els cultius 2D les cèl·lules sanes i les tumorals eren
morfològicament indistingibles, en canvi, en una matriu aquestes presentaven una estructuració
diferent, formant una estructura errònia i aberrant en el cas de les cèl·lules tumorals.
- Cultiu monotípic - histotípic: cèl·lules programades d’un llinatge creixen soles fins a
assolir una alta densitat en una matriu tridimensional, o es permeten formar agregats
tridimensionals en suspensió.
- Cultiu heterotípic - organotípic: es recombinen cèl·lules de diferents llinatges en ratios i
relacions espacials determinades experimentalment per recrear un component de l’òrgan
d’estudi.

1.3. ORGANOIDS & ORGAN-ON-A-CHIP

Els organoids no es generen a partir de cèl·lules adultes, sinó a partir de cèl·lules mare auto-
organitzadores que segueixen programes intrínsecs de desenvolupament, que es desenvolupen
per reproduir les propietats clau estructurals i funcionals in vivo de l’òrgan a reproduir.
Aquests cultius es fan créixer en el medi adequat, de manera
que les cèl·lules mare puguin donar lloc a tots els tipus
cel·lulars (d’un teixit) i així poder generar organoids d’un teixit
o òrgan concret. Aquest tipus de cultiu es pot fer amb tots els
òrgans, obtenint organoids a partir dels quals es poden fer

2
CC – T1 Sandra Badia

diferents proves clíniques (analitzar els canvis que tenen lloc al teixit/òrgan), com per exemple el
test de drogues.

Per altra banda, també trobem els organ-on-a-chip. Aquesta tècnica es basa en el nostre
coneixement dels òrgans humans per enginyar construccions fetes per l’home, en les quals les
cèl·lules i el seu microentorn (condicions fisiològiques) estan controlades amb precisió. No només
incorpora diversos tipus cel·lulars, sinó que també implica aspectes d’enginyeria.
Es basa en crear un òrgan artificial on es
cultiven les cèl·lules sobre una plataforma
amb sensors, aquests obtenen informació
del que passa a l’òrgan sobre unes
característiques determinades que ens
interessen conèixer, per tant, les condicions
fisiològiques estan completament
controlades per a detectar aquests canvis.

2. AVANTATGES I LIMITACIONS DE L’ÚS DE CÈL·LULES

 Avantatges dels cultius.
o La utilització de les cèl·lules per a treballs de toxicitat permet reduir la utilització
d’animals amb els quals es treballa al laboratori.
o Permeten tenir les condicions fisiològiques del cultiu molt controlades; així la resposta
de les cèl·lules també està més controlada. En línies cel·lulars homogènies no hi ha
diversitat de resposta respecte a un tractament determinat, permetent una globalització
i validació del sistema.
o Capacitat de congelar les cèl·lules amb nitrogen líquid per obtenir un stock de
cèl·lules, també podem tenir un stock de cèl·lules a diferents temps.
o Les cèl·lules són de fàcil caracterització.
o La mecanització dels cultius permet reduir costos i temps.

 Limitacions dels cultius.

o La rellevància fisiològica del cultiu 2D respecte el cultiu 3D i l’organisme, és molt baixa.
o Treballar amb cultius requereix experiència (per mantenir l’esterilitat evitar
contaminacions químiques o microbianes).
o Necessitat d’un laboratori especialitzat.
o Les cèl·lules pateixen inestabilitat fenotípica a mesura que aquestes es van duplicant,
es dona tant deriva genètica (alteracions cromosòmiques) com morfològica (acaven
resultant diferents a les d’origen).

3. APLICACIONS DELS ESTUDIS AMB CULTIUS CEL·LULARS

La biotecnologia es refereix a tota aplicació tecnològica que utilitzi
sistemes biològics i organismes vius (o els seus derivats) per a la
creació o modificació de productes o processos per a usos específics.
La utilització de cultius en aquest camp ha augmentat
exponencialment amb els anys, i pot ser aplicat a recerca bàsica per
entendre processos biològics o a recerca aplicada.

3
CC – T1 Sandra Badia

4. L’EMPRESA BIOTECH A L’ESTAT ESPANYOL

Segons l’informe de l’ASEBIO (Associació Espanyola de Bioempreses), el percentatge d’empreses
de biotecnologia al llarg del temps ha anat incrementant, i hi ha 3 focus principals; Catalunya, País
Basc i Madrid. Aquestes empreses treballen en el sector de la industria, l’agroalimentari i en el
camp de la salut, sent aquest últim el majoritari.
Pel que fa específicament a la salut, les empreses treballen en la formació de bioproductes,
biomedicaments, en el diagnòstic i la medicina personalitzada, en la fabricació d’equipaments
mèdics i en plataformes d’investigació. En totes aquestes aplicacions els cultius poden ser de gran
servei.

5. BIOFÀRMACS APROVATS (US & UE)

Pel que fa al biofàrmacs que estan aprovats als Estats Units i a la Unió Europea, de la mateixa
manera que les empreses biotecnològiques a Espanya, el nombre creix amb el pas dels anys. Es
va fer una revisió dels productes aprovats entre els anys 2015 i 2018: aquests incloïen productes
nous farmacèutics, productes biosimilars, productes reformulats, i productes ja descrits als quals

4
CC – T1 Sandra Badia

se’ls va donar una funció diferent, d’entre altres. A més, cal destacar que va haver un gran
increment en la utilització de cultius de cèl·lules de mamífer per generar aquests productes.
Els productes aprovats estan relacionats amb: càncer (33), condicions relacionades amb la
inflamació (24), hemofília (16), diabetis (15) i altres indicadors menys comuns com l’asma, la
migranya, el VIH i l’àntrax. Concretament, els productes aprovats eren 68 mAbs, 23 hormones, 16
factors de coagulació, 9 enzims, 7 vacunes, 5 productes basats en àcids nucleics i 4 productes
basats en enginyeria cel·lular.