Tintín i l’opció decolonial

Ana Esther Martínez Martínez

3º Grup A - Grau Historia de l’art
Historiografia artística - Lluis Vives- Ferrandiz Sanchez
 El pensament colonial es una idea relacionada directament amb el racisme
ontològic, es a dir, relacionat en la nostra forma de ser que ens fa reflexionar d’on procedeix
aquesta idea retrograda. Aquesta idea naix en el moment del Renaixement en el qual les
societats mes avançades varen viure una revolució econòmica al Atlàntic que va tindre com
a resultat una conseqüència negativa a les societats no occidentals. Per a les principals
civilitzacions s’obrien les portes d’un mon desconegut abans per a ells, decidint fer-les part
seues, acollint-les com a seues amb un to paternalista e infantilitzador, sense respectar la
seua historia i el seu llegat. Aquest procés es coneix com a colonialisme, i durant un temps
llarg de la historia ha ficat en ordre jeràrquic les diferents cultures i societats del mon, ficant
per davant a societats mes desenvolupades i deixant a les menys baix la seua direcció.

Aquesta relació entre societat dominat i dominada es centra principalment en

l’educació, la dominant es sent superior ja que com a societat que s’ha convertit en una
metròpolis, i es veuen en la obligació i necessitat de educar als bàrbars. Aquesta missió
civilitzadora consisteix en arravatar a la societat dominada de les seues tradicions
primitives, educant-la com a colònia de la seua nació amb les seues tradicions, per així
modernitzar lo que consideraven una civilització atraçada. En aquesta lectura podem
observar aquesta relació de vassallatge de la societat colonitzada, la seua postura es
servicial i submisa cap als seus colonitzadors, formant així un estereotip bastant ridícul. En
l’obra de Tintin veiem com als negres es ridiculitzen amb un llenguatge incorrecte, infantil,
físicament estan totalment racialitzats, tractats com animals que hi ha que educar. Altre
tret a analitzar es vorer com dins de l’obra ja es veu com canvien els noms dels llocs en
honor del propis colonitzadors, oblidant el nom original. El lloc de l’home negre al còmic el
trobem com a disposició de les comoditats de l’home blanc. El llenguatge te molta
importància, ja que el homes negres sempre tracten a Tintin com a “master” que vindria a
significar amo. Aquest projecte de “modernitat” sorgeix moltes vegades durant la historia,
sempre amb la justificació d’avançar a canvi den transformar, marginar o eliminar les
opcions diferents. La mentalitat europeista rebutja un altre tipus de desenvolupament,
cada societat ha tingut una sèrie diferent de problemes i segons les seues possibilitats ha
anat desenvolupant-se per a solucionar-los.
L’Obra de Tinín ens ajuda amb una perspectiva històrica a analitzar el pensament
europeista colonitzador, hui en dia el pensament majoritàriament es totalment diferent,
estem en una època en que busquem com a societat abraçar les diferències i adoptar-les a
la normalitat, com una idea de descolonitzar, tornar a recuperar tot allò que per ser una
opció diferent s’ha modifica marginat o eliminat. Aquesta solució no implica eliminar obres
com aquesta de Tintín o censurar-les, implica que aquestes obres necessiten anar
acompanyades d’un context que explique la visió que ens esta mostrant l’obra, si caiguérem
en la opció reiterada de destruir allò que no ens agrada i acompanya al nostre pensament
estem repetint el colonialisme. La opció descolonial no es una solució universal, no se pot
aplicar a tots els cassos.
El text de Mignolo diu que la modernitat europeista i capitalista està canviant i la
matriu colonial originada en Europa i compartida ara amb Estats Units, observant l’ordre
pericèntric i capitalista del mon aprenem el avanç reial com a societat universal. Amb les
idees que aporten aquest text podem entendre els exemples del còmic, primer entenem
que el còmic esta situat contextualment en un moment en el qual el Congo era una colònia
de Belgica. Aquesta sèrie de còmics tracten de Tinti i el seu gos Milu viatjant per diferents
regions del mon, en una d’aquestes edicions visiten a la Unió Sovietica i el missatge que
extraim d’aquest es una critica cap al comunisme, en aquest còmic veiem que la missió del
protagonistes es aconseguir missioners per a anar a les colònies a educar-les.
Com a conclusió, el text de Mignolo es una critica de la imposició europea, qüestiona
la visió eurocèntrica reivindicant la l’opció descolonial acceptant que hi existeixen altres
minories amb veu per a parlar d’història i conformar una multiculturalitat

Bibliografia

- GUAL BORONAT, Oscar. “El còmic como Fuente històrica: el falso testimonio de
Tintín en el Congo Belga” Espacio, tiempo y forma, Serie V, Historia
Contemporanea. 2011.
- MIGNOLO, Walter. “La opción descolonial”. Revista Letral número 1, 2008.
- Hergé. Las aventures de Tintín. Tintín en el Congo.