TEMA-5 LA CÈL·LULA UNITAT DE VIDA

PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

AITANA ASELFA CÁNOVES 4ºESO-A

PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

1.LA TEORIA CÈL·LULAR

• HISTORIA TEORIA CEL·LULAR

En el segle XIX tres científics alemanys van postular una teoria que es basava principal en tres punts:

o 1. Tots els esser vius estan constituïts per cèl·lules

o 2. La cèl·lula es la unitat fonamental dels essers vius
o 3. Tota cèl·lula provenen de altra cèl·lula, i esta a la vegada de altra.

Els dos científics, Robert Hooke i Act Leenveberck va ser molt importants per al descobriment d’aquest teoria:

o Anton van Leeuwenhoek (XVII): Comerciant de draps en els països baixos,

fabricava lents d’augment per a observar els entramats de les teles. Va descriure
els protozous, els glòbuls rojos, les fibres musculars i la circulació sanguínia. Va
descriure els cicles dels insectes demostrant que estos naixien de xicotets ous i
no de les llavors dels cereals, aportant una demostració més en contra de la
generació espontània.
Eixe va ser el microscopi que va crear amb el qual va veure els
primer microorganisme en l’aigua

o Robert Hooke (XVII): Científic polifacètic i multidisciplinari va

publicar en 1665 Micrographia, una recopilació d’observacions
microscòpiques i telescòpiques. Descriu l’estructura d’una lamineta de suro
observant els buits formades per les cèl·lules de la seua epidermis com una
estructura semblant a la d’una bresca d’abelles formada per cel·les (=cell). La
llatinització de l’acabe va encunyar la paraula cèl·lula.

Ell va observar el semen , on hi va vore

com un bixest , els espermatozoides , i
va arribar a la conclusió que eixos bixest
eren els responsables de la fecundació

o Matihias Scheleiden :Home de caràcter polèmic, es va burlar dels botànics

del seu temps, que es limitaven a nomenar i descriure les plantes, Schneider les va
estudiar al microscopi i va concebre la idea que estaven compostes per unitats
recognoscibles o cèl·lules (o la mateixa unitat que va descriure Hooke). Un any
després que Schleiden publicarà la seua teoria cel·lular de les plantes, el seu
compatriota i amic Theodor Schwann la va fer extensiva als animals, unificant així
la botànica i la zoologia sota una teoria comuna.
o Teodoro Schwan :Schwann no sols va verificar l'existència de cèl·lules, sinó
que va traçar en el desenvolupament de teixits adults moltes de les etapes de
l'embrió primerenc. Aquest treball, en les pròpies paraules Schwann va demostrar
que «la gran barrera entre els regnes animal i vegetal, a saber, la diversitat de
l'estructura definitiva, desapareix»
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

Entre els dos ultims feren els tres suguents postulats de la teoria cèl·lular:

1. La cèl·lula es la unitat estructural i funcional de tots els essers vius.

2. Tots el essers vius estan formats per almenys una cèl·lula això es important per que
delimita que és un esser vius i que no ho és .
3. Les cèl·lules són el lloc on es duen a terme totes les reaccions químiques que permeten la vida.

o Rudolph Vichorw :Metge i està considerat com un dels més importants

fisiòlegs del segle XIX. Va ser pioner del concepte modern del procés patològic al
presentar la seua teoria cel·lular, en la que explicava els efectes de les malalties en els
òrgans i teixits del cos. Emfatitzant que les malalties sorgeixen no en els òrgans o
teixits en general, sinó, de forma primària en cèl·lules individuals. Gràcies al qual va
encunyar l’acaba “Omnis cellula e cellula” = “Tota cèl·lula procedeix d’una altra
cèl·lula preexistent”.

1. Tota cèl·lula prové d’un altra cèl·lula preexistent.

2. Les cèl·lules son la base de les patologies que es produeixen en el esser

o Santiago Ramón i Cajal (XIX – XX): Metge i fisiòleg,

gràcies a les seues observacions es va posar fi a la Teoria
Retícula i la Teoria Cel·lular es va implantar com un dogma que
esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat
d’unitats independents i definides va passar a conèixer-se com
«doctrina de la neurona» i en ella destaca la llei de la
polarització dinàmica, model capaç d’explicar la transmissió
unidireccional de l’impuls nerviós.

Teoria reticular: La teoria cel·lular era

fàcilment comprovable en tots els teixits
dels sers vius per observacions
microscòpiques, excepte en el teixit
nerviós, que a causa de les seues especials
característiques, s’observava com una
xarxa continua en la que difícilment
s’observaven les cèl·lules individuals.

Aquesta es una fotografia del dibuixos de les neurones

PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

• FORMA,GRANDARIA I NOMBRE DE CÈL·LULES

o FORMA
La forma que tenen les cèl·lules estan completament relacionades amb la seua funció, es a dir que la
morfologia d’una cèl·lula s’ajusta a la funció que realitza la cèl·lula .També influeix que tan primitiva es la
forma esfèrica o ovoide l’especialització del qual citoplasmàtica ha provocat l’aparició
de morfologies diverses.

La primera cèl·lula es més

allargada per a realitzar
millor la seua funció
s’adapta , en canvi la
segona es mes primitiva i te
una forma esfèrica

FACTORS QUE CONNDICIONEN LA FORMA

❖ UNI/PLURICÈL·LULAR
tenim que tindre en conte si l’organisme unicel·lular o pluricel·lular, això es perquè en
l’organisme unicel·lular les funcions es realitzen totes en la mateixa cèl·lula, en canvi, en els
organismes pluricel·lular, les funcions son realitzades en diferents cèl·lules, les quals estan
especialitzades en fer una funció.
➢ Organismes unicel·lulars=especialització citoplasmàtica
➢ Organismes pluricel·lulars=diferenciació cel·lular.
❖ ESTRIP CÈL·LULAR
❖ EDAT
❖ MOMENT EN CICLE CÈL·LULAR
Ja que depenent de la fase en qual es troba la cèl·lula presentarà una morfologia o un altra.

FORMA FUNCIÓ
CÈL·LULAR
 PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

o GRANDARIA
La grandària de una cèl·lula es defineix com la grandària del soma o territori que conté el nucli , sense tindre
en conte les seues prolongacions o terminació, aquesta depèn de nombrosos factors com son:
TIPUS DE CEL·LULA, compara les procariotes i las eucariotes, sent les eucariotes molt més grans.
TIPUS D’ORGANISME, compara els organismes unicel·lular i els pluricel·lular. Es basa en la llei de
Driesch de la magnitud cel·lular constant, les diferències de grandària en organismes pluricel·lulars
no depenen de la grandària de les seues cèl·lules, que és pràcticament constant, si no del nombre
d’estes, es a dir, un organisme es més gran no perquè les seues cèl·lules siguen mes grans, sinó
perquè te més quantitat de cèl·lules.
o NOMBRE DE CÈL·LULES
Unicel·lulars: Una única cèl·lula.
Colònies: Més d’una cèl·lula, però la mateixa estirp cel·lular.
Pluricel·lulars: Més d’una cèl·lula, però diferents estirps cel·lulars. En general el nombre de cèl·lules en un
individu pluricel·lular és molt variable, entre distintes espècies i dins de la mateixa espècies, depenent de
factors com: edat, desenrotllament, sexe… Hi ha algunes excepcions com Epiphanos senta, un rotífer que
conté sempre 959 cèl·lules en fase adulta. Home=1013-1014 cèl·lules.

Una sola cèl·lula Una colònia de cèl·lules Un teixit format per diferents
cèl·lules
o ESTEUDI DE LES CÈL·LULES

Com les cèl·lules son tan xicotetes es precís la utilització de aparells que augmenten la grandària de les cèl·lules per a
que pugem veure'ls. El desenvolupament del microscopi a anat junt al descobriment de l’estructura interna de les
cèl·lules.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

2.ORGANITZACIÓ CÈL·LULAR
Les biomolècules en els essers vius es troben reunides en conjunts organitzats denominats cèl·lules, definides com
les associacions més simples de biomolècules que són capaços de mantindries enfront del medi, per a la qual cosa
realitzen les funcions de nutrició i de relació, i capaços de perpetuar-se a través del temps, per a la qual cosa
realitzen les funcions de reproducció. Totes les cèl·lules presenten una sèrie d’estructures comunes:

Membrana plàsmica: Frontera que defineix a la cèl·lula, separant

l’exterior de l’interior i que regula l’intercanvi entre la cèl·lula i
l’exterior.

Citoplasma: Líquid viscós on es realitzen nombroses reaccions

metabòliques i en el si del qual es troben disperses diferents
estructures cel·lulars.

Material genètic: Definit per l’ADN, dirigeix les activitats cel·lulars i

possibilita la transmissió dels caràcters als descendents.

• ORGANITZACIÓ PROCARIOTA

CITOPLASMA amb MATERIAL GENÈTIC format

ribosomes 70s, els seus per una única molècula d’ADN
ribosomes tenen dos circular bicatenari anomenat
subunitats, una de 30s i Cromosoma bacterià. Nucleoide és
altra de 50s la regió del citoplasma que conté el
cromosoma bacterià i no està
separat del citoplasma per cap
membrana.

MEMBRANA PLAMÀTICA rodejada per una coberta rígida o paret

cel·lular. Conté mesosomes, sent aquests controversiste, per el dubte si en
realitat existeixen o son provocats per la tensió.

o TIPUS D’ORGANITZACIONS PROCARIOTIQUES

Cianobacteris o algues verdeazuladas: D’organització unicel·lular o colonial, fotosintètiques, no tenen
cel·lulosa. Fixen el nitrogen de l’aire.
Bacteris: D’organització unicel·lular o colonial. No realitzen la fotosíntesi.
Micoplasmes: Procariotes sense paret cel·lular. De grandària molt reduït i amb un contingut d’ADN molt
xicotet, mínim necessari.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

• ORGANITZACIÓ EUCARIOTA

Citoplasma amb ribosomes 80s i compartimentalizat per

Membrana plàsmica que membranes que aïllen i especialitzen certes zones del
pot estar rodejada o no citoplasma per a la realització amb seguretat i eficàcia de
per una paret cel·lular certes funcions cel·lulars.

Citoesquelet, que
permet distribuir el
Material genètic format
material i orgànuls
per una o més
citoplasmàtics, i dota
molècules d’ADN lineal
a les cèl·lules
bicatenari=Cromosoma
eucariòtiques de la
eucariota. Material
possibilitat de posseir
genètic separat de la
mobilitat cel·lular.
resta del citoplasma per
una doble membrana
amb porus, constituint
una única estructura
comuna a totes les
cèl·lules eucariòtiques Presència d’orgànuls cel·lulars, com ara, cloroplastos i
que denominem nucli. mitocondris, que realitzen funcions metabòliques molt
específiques i posseïxen doble membrana plàsmica.

o TIPUS

ANIMAL HETEROTROFA VEGETAL AUTOTROFA

No la tenen Contenen paret cel·lular, que li dona

rigidesa
No les tenen Cloroplasts contenen la clorofil·la que
permet fer la fotosíntesis
Els vacuoles son menys grans Vacuoles con més grans
Centrosomes es el encarregat de separar els No el tenen
cromosomes en la divisió cel·lular
Forma molt més variable Forma prismàtica generalment
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

• SEMBLANCES I DIFERÈNCIES ENTRE ORGANITZACIÓ PROCARIOTA I EUCARIOTA

3)ORGANITZACIÓ PROCARIOTA
• Definició i tipus.
Els procariotes són microorganismes que no tenen especialització citoplasmàtica i, per tant, no té membranes interiors.
El material genètic està constituït per una única molècula d’ADN bicatenari, circular i tancat que es troba en contacte
amb l’endoplasma. No tenen orgànuls citoplasmàtics com plastidis o mitocondris. Totes les funcions cel·lulars es
realitzen en el citoplasma de la cèl·lula. No tenen citoesquelet, i per això no tenen motilitat intracel·lular, però poden
posseir apèndixs com cilis i flagells que doten a la cèl·lula de mobilitat. Grandària dels procariotes és molt més xicotet
que el dels eucariotes. Membrana plàsmica rodejada per una coberta rígida o paret cel·lular. Conté mesosomes.
Citoplasma amb ribosomes .Tipus d’organitzacions procariòtiques:
o Cianobacteris o algues verdeazuladas: D’organització unicel·lular o colonial, fotosintètiques, no tenen
cel·lulosa. Fixen el nitrogen de l’aire.
o Bacteris: D’organització unicel·lular o colonial. No realitzen la fotosíntesi.
o Micoplasmes: Procariotes faltats de paret cel·lular. De grandària molt reduït i amb un contingut d’ADN molt
xicotet, mínim necessari.
1.CAPSULA, es presenta en moltes bactèries, sobre tot en les patògens. És
una capsula viscosa composta per substancies glúcids. Té una funció
protectora de la dessecació, de la fagocitosis o del atac de anticossos.
Ajuda a fixar-se en l’hoste.
2.PARET BACTERIANA, formada por pèptid glucans i altres substancies.
És una embolcall rígida que suporta les forts pressions osmòtiques a las
que està sotmesa la bactèria. Per la estructura del seu paret distingirem les
bactèries Gram+ i Gram-

EL NÚMERO DE PRINCIPI INDICA QUE PART ES EN LA IMATGE

PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

3. MEMBRANA PLAMÀTICA, similar en estructura i composició a la de les cèl·lules eucariotes. Presenten uns
replecs interns anomenats mesosomes.
7. MESOSOMES, replecs de la membrana amb importants funcions, ja que contenen importants substancies
responsables de processos metabòlics com el transport de electrons, la fotosíntesis o la replicació del ADN.
5.RIBOSOMES, similars als de la cèl·lula eucariota fins que de menor
grandària. Intervenen en la síntesi de proteïnes.
6.CROMOSOMAS, estan formats per una sola molècula de ADN de
doble hèlice, circular y no associat a isòtones es troba en un regió
anomenat nucleoide.
11.. PLASMIDIOS, molècules de ADN extra cromosòmiques també
amb forma circular.
0.INCLUSIONS, depòsits de substancies de reserva.

8. FLAGELS, estructures filamentoses amb funció motriu, formades per fibres protectores.

9. FIMBRIAS O PILIS, filament buits llargs i amb funcions relacionades amb el intercanvi de material genètic
durant la conjugació i la adherència de sostretes.

• Fisiologia:
o Grandària xicoteta = gran superfície respecte a la massa. Tenen un metabolisme molt actiu.
o Reproducció asexual per divisió simple, és a dir, no mitòtica.

o Formació d’endòspores o formes de resistència. a, que es creen com a una resposta

mediambiental, lo que fa que puguen ser resistents a la calor, dessecació, químics... Aquest procés
ocorre per una bactèria sent un canvi al ambient, i concs condensa tot el ADN a una regió del
citoplasma, i aquesta regió es envoltada per una membrana provinent de la membrana plasmàtica, fent
que es cree una embolcall resistent al voltant del ADN, el procés ocorre quan una bactèria inicia la
autòlisis, es a di, que es mata a si mateixa però conserva part on està el material genètic

o Mecanismes de transferència del material genètic, coneguts com a processos parasexuals. Les procariotes
tenen uns mecanismes per a transferir el material genètic entre dues bactèries, un d’ells s’anomena conjugació,
el qual consisteix en la aproximació de les bactèries i formar un pont de conjugació, una estructura que
traspassa el material genètic, aquest material traspassat, es troba als plastidis. Aquest procés es pot donar
també en els cilis.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

o Poden tindre moviments provocats per les presència de flagells en la seua superfície.
o Modifiquen el seu metabolisme en funció de les condicions mediambientals.
o Tots els tipus de nutrició possibles.
Autòtrofa, és la capacitat de certs organismes de
sintetitzar totes les substàncies essencials per al seu
metabolisme a partir de substàncies inorgàniques, de
manera que per a la seua nutrició no necessiten
d'altres éssers vius
❖ Fotosintètica les cianobacteris que es obtenen
mitjançant la fotosíntesis anoxigénica (molt
important per a obtindré oxigen, i van ser las
responsables de la explosió de la biodiversitat). Per
altra banda tenim les sulfobacteris que també tenen
la fotosíntesis anoxigénica, aquest es troben el fons
sulfurós, docs, utilitzen el sulfur com agent reductor
❖ Quimiosintètiques a aconsegueixen la seua energia
mitjançant reaccions químiques
➢ Bacteris nitrificants, usen el nitrogen, viuen sobretot en el sol on transformen els compostos reactius de
nitrogen en compostos oxidants
➢ Bacteris del sofre, usen el sulfur de hidrogen. Realitzen un procés de quimiosíntesis, es troben als fons
marins o en llocs on altres organismes no sobrevivien.
➢ Bacteris del ferro, oxiden el ferro o produeixen energia per al seu metabolisme.

Heteròtrofes, fixen el carboni a partit de compostos orgànics

❖ Sapròfites primer tenim les recicladores, que s’alimenten de les deixalles dels aliments generats pel propi
organisme. També existeixen les fermentatives, dins d’aquesta i ha dos tipus, la que produeix la fermentació
làctia mitjançant la producció d’àcid làctic, i la que produeix la fermentació alcohòlica, produint etanol a
partir de la glucosa
❖ Simbiòtiques en el nostre organisme habiten mes de 100 bilions de bactèries ( 2quilos) que viuen en el nostre
interior de forma simbiòtica amb el nostre organisme. Un exemple es el Krhizobium, que fixen el nitrogen
atmosfèric les arrels de les plantes de la família de les fabàcies o lleguminoses
❖ Bacteris paràsites en humans les bactèries patògens també causen infeccions com la tuberculosis, sífilis,
gonorrea, lepra... En plantes les infeccions.
4. ORGANITZACIÓ EUCARIOTA.
La cèl·lula eucariota està composta per un citoplasma i un nucli. El citoplasma ho formen el citosol o
hialoplasma com a mitjà aquós que conté en el seu interior a tots els orgànuls cel·lulars, excepte el nucli. El
nucli està compost pel nucleoplasma com a mitjà aquós que conté en el seu interior el material genètic o
ADN. En la cèl·lula eucariòtica s’ha produït una especialització diferencial del seu citoplasma degut a un
procés de compartimentalització total de la cèl·lula. Podent-se distingir dos sistemes:
1) Sistemes interns de membrana: Nucli, reticle endoplasmàtic i complex de Golgi, peroxisomes, lisosomes i
vacúols.
2) Orgànuls membranosos: mitocondris, plastidis.

La compartimentalització
citoplasmàtica permet especialitzar
a diferents parts del citoplasma i
de la membrana a realitzar tasques
amb major eficàcia, aïllant
processos antagonistes moltes
vegades.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

• MEMBRANA PLASMÀTICA

La membrana plàsmica és un embolcall continu que rodeja a la cèl·lula i li confereix la seua individualitat al separar-la
del seu entorn, es a dir, es la frontera de la cèl·lula no escrita que delimita el que està viu i el no ho està, a més de
separar el que es cèl·lula i el no ho es. Permetent que el contingut cel·lular tinga una composició distinta a la del medi.
És, per tant, la responsable de l’aparició de la vida, sense ella la vida cel·lular és inconcebible.

Va ser el primer orgànul que va aparèixer, sent uns dels més important, ja que es esta l que decideix que entra ala
cèl·lula i que no, clar que hi ha que tindre en conté que depenent de la composició química de la cèl·lula la membrana
també canvia.

Embolcall
Membrana plamàtica
Viu

No viu Cèl.lula eucariota

o ESTRUCTURA
Totes les membranes biològiques, ja siga la membrana plàsmica o les membranes internes de les cèl·lules
eucariòtiques, tenen una estructura general comuna; són estructures laminars molt primes (entre 6 i 10 nm) que
presenten una estructura tri-laminar amb dos bandes fosques i en mig una banda clara.

Mosaic fluid, el model més acceptat sobre l’estructura de la bicapa lipídica és el del mosaic fluid proposat per
Singer i Nicholson. Segons el model les membranes estan formades per una bicapa lipídica fluida en què les
proteïnes es troben surant en un mar lipídic bidimensional i estes proteïnes es difonen ràpidament en el pla de
la membrana, a menys que estiguen ancorades a altres components cel·lulars. Si es posa molta pressió en
aquesta estructura es pot trencar, però els fosfolípids tenen la capacitat de reorganitzar-se, gracies a les forces
hidrofòbiques.
❖ Colesterol és una molècula present en les estructures eucariotes, que es intercala entre els fosfolípids,
restringent la capacitat de moviment, per això, quan més colesterol hi ha en una cèl·lula, més rígida i resistent
serà esta.
❖ Oligosacàrids sols estan present en la part externa de la membrana plasmàtica. Glicocàlix són les zones on
s’acumulen els sucres, assimilant-se a un “bosc de sucres”. Aquest evita la divisió cel·lular , per exemple, les
cèl·lules canceroses tenen un glicocàlix defectuós. També actua con un “DNI” de les cèl·lules.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

o COMPOSICIÓ QUÍMICA,
Les membranes biològiques estan constituïdes majoritàriament per lípids i proteïnes, i en menor proporció per
glúcids.

o FUNCIONS,
La membrana plàsmica fa de barrera de separació entre l’interior i l’exterior de les cèl·lules, mantenint el equilibri
intern de la cèl·lula. Malgrat això permet el pas de molècules en ambdós direccions, cap l’interior i exterior. Els
mecanismes de transport de molècules es classifiquen den dos grans grups.

Transport de molècules xicotetes, La bicapa lipídica es una frontera entre el exterior y el citoplasma cel·lular
que moltes molècules no poden travessar sense el concurso de una proteïna específica transportadora de
membranes, algunes proteïnes serveixen para emmagatzemar ions.
❖ Les molècules mes menudes passen entre els forats dels fosfolípids. Les molècules mes grans i els ions
carregats no poden passar per aquest mètode
❖ Les molècules com la sacarosa/ glucosa/ triacilglicèrids, son essencials per el cervell
❖ Gradient electroquímic, es la força que mou la matèria de la major concentració, a la menor. Anar en contra de
gradient gasta energia. El aigua sempre va en contra de gradient, com la osmosis. Per aquest factor existeixen
dos tipus principals de transport.
❖ Tipus
➢ Transport passiu
No gasten energia (a favor de gradient)
✓ Difusió simple, travessen pels forats, no gasten energia
✓ Difusió facilitada, amb proteïna integral, canals i carries. Les molècules són més grans o
insolubles
▪ Canal→ proteïnes que obrin un forat i tot passa per un període de temps. Cada canal té un
diàmetre concret, per el qual sols passa una proteïna determinada
▪ Carries → funcionen com a porus selectius que s'obrin en resposta a estímuls químics o electró-
fisiologies, permet el pas de soluts a favor d'una gradient electroquímica

➢ Transport actiu
Gasten energia (en contra de gradient)
▪ Carries-> agafen l’energia química mitjançant ATP. El carrier la molècula trenca un enllaç
fosfato, agafa la seua energia i passa la molècula. Per tornar ajuntar el enllaç del ATP, es
mitjançant la energia rebuda per la alimentació.
Transport de molècules grans, algunes molècules son molt grans per a passar amb ajuda de proteïnes, per
això les cèl·lules tenen uns mecanismes per deixar entrar o traure a fora molècules essencials per a aquesta
❖ Endocitosis
Es el procés mitjançant introdueixen grans partícules en una cèl·lula tancant-les en vesícules de membrana
plasmàtica. Al seu torn, l'endocitosi pot subdividir-se en les següents categories: fagocitosi, pinocitosis.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

➢ Fagocitosis, es formen grans vesícules

revestides, fagosomes que ingereixen
microorganismes i altres cèl·lules en estat
solgut.
➢ Pinocitosis, implica la ingestió de líquids i
partícules en dissolució per xicotetes partícules
vesícules revertides de clatrina

❖ Exocitosis es el mecanisme per el qual grans molècules es extrauen fora de la cèl·lula per la membrana
.

❖ Transitosis es el procés que permet a una substancia travessar tot el citoplasma d’una cèl·lula.

• CITOSOL O HIALOPLASMA

El citosol és el medi aquós del citoplasma

en què es troben immersos els orgànuls CIROTOSOL + ORGANULS - NUCLI= CITOPLASMA
cel·lulars. Representa aproximadament la mitat
del volum cel·lular. L’aspecte del citosol varia enormement depenent del tipus cel·lular del que es tracte, estat
fisiològic de la cèl·lula i la seua edat.

El citosol, també denominat hialoplasma, és el medi intern del citoplasma. Es troba delimitat pel sistema membranós
cel·lular, és a dir, ocupa l’espai situat entre la membrana plàsmica, l’embolcall nuclear i les membranes dels diferents
orgànuls. En ell estan immersos el citoesquelet i els ribosomes.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

o ESTRUCUTURA I COMPOSICIÓ QUÍMICA

En les cèl·lules eucariòtiques, el citosol o hialoplasma ocupa un volum entre el 50 i el 80 % del total de la
cèl·lula. El citosol és un líquid aquós i, com a tal, no té estructura. Conté entre un 70 i un 80 % d’aigua,
mentrestant que la resta dels seus components que estan en solució són, majoritàriament, de naturalesa
proteica (30-20%), encara que també conté ions i molècules orgàniques de dimensió reduïda: aminoàcids,
glúcids i ATP.

o FUNCIONS
Homeòstasis,
El citosol és el principal responsable de l'homeòstasi cel·lular, posseeix sistemes de control del pH, força
iònica, pressió osmòtica… Integra tots els senyals que a través de la membrana plàsmica li arriben de
l’exterior i reacciona en funció de les condicions fisicoquímiques del medi extern, per a mantindre l’intern
constant dins d’uns rangs vitals.
Metabolisme
És el conjunt de reaccions bioquímiques i processos fisicoquímics que ocorren en una cèl·lula i en l'organisme
per el qual obté matèria orgànica. Aquests complexos processos interrelacionats són la base de la vida a escala
molecular i permeten les diverses activitats de les cèl·lules: créixer, reproduir-se, mantindre les seues
estructures i respondre a estímuls, entre altres. El metabolisme es produeix en el citosol.
❖ Autòtrofa
Que elabora la seua pròpia matèria orgànica a partir de substàncies
inorgàniques, de les quals es nodreix.
❖ Heteròtrofa
La matèria orgànica és transformada en nutrients i energia.

→El metabolisme es divideix en dos processos conjugats, el catabolisme i

l'anabolisme

❖ Anabolisme utilitzen aqueixa energia alliberada per a recompondre enllaços químics i construir components
de les cèl·lules com les proteïnes i els àcids nucleics.
❖ Catabolisme consisteix en la degradació de nutrients orgànics transformant-los en productes finals simples,
amb la finalitat d'extraure d'ells energia química i convertir-la en una forma útil per a la cèl·lula

• ESTRUCTURES NO MEMBRANOSES
o CITOESQUELET
Totes les cèl·lules eucariòtiques tenen un esquelet intern, el citoesquelet
format per una complexa xarxa de filaments proteics que s’estén per tot
el citoplasma. El citoesquelet confereix a la cèl·lula la seua forma i la seua
capacitat de moviment, i li proporciona un entramat intern que li permet
tant de disposar els seus orgànuls en els llocs adequats, com transportar-
los d’una part a una altra de la cèl·lula. El citoesquelet està format per
microfilaments d’actina, filaments intermedis i microtúbuls
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

Filament d’actina o microfilaments.

Els microfilaments són els filaments més fins. Són
fibres primes i flexibles formades per la proteïna
actina. Els filaments d'actina són els principals
components del citoesquelet de les cèl·lules
musculars, encara que no són exclusius d'elles .A
més de la proteïna actina, els microfilaments tenen
altres proteïnes associades:

→Proteïnes estructurals. Uneixen diversos

filaments d'actina formant fas.
→Proteïnes reguladores. Com per exemple,
la miosina, que juntament amb l'actina
intervé en la contracció muscular.
➢ FUNCIONS
✓ Intervé, juntament amb la miosina en el procés de contracció muscular.
✓ Proporcionen rigidesa mecànica. Forma una xarxa sota la membrana plasmàtica, el còrtex
cel·lular, responsable del manteniment de la forma cel·lular i del desplaçament de
proteïnes.
✓ Intervenen, amb lamiosina, en la divisió cel·lular, formant l'anell contràctil que separa les
dues cèl·lules filles
✓ Intervenen en la locomoció cel·lular, formant els filaments d'actina en pseudòpodes, típic
de cèl·lules com l'ameba i els glòbuls blancs.
✓ Produeixen corrents citoplasmàtics. L'actina fa que el citosol passe d'estat de gel a sol.
✓ Intervenen en el transport de vesícules de membrana, formant vesícules de endo i
exocitosis, i en el transport d'orgànuls.
Microtúbuls són formacions cilíndriques, en forma de tub, buides, d'uns 25 nm de diàmetre, la paret del qual
està formada per la proteïna globular tubulina .Es poden trobar dispersos en el citoplasma o formant part dels
cilis, flagels i centríols. Són estructures dinàmiques, creant-se o destruint-se segons les necessitats
fisiològiques de la cèl·lula.
❖ Estructura i composició dels microtúbuls
Els microtúbuls, en un tall transversal, apareixen formats per tretze
protofilaments, deixant una cavitat central. Estan formats per dos
tipus de tubulina: les α-tubulines i les β-tubulines, que s'associen
formant dímers. Al seu torn, aquests dímers de tubulina s'associen
per a formar cadascun dels tretze protofilaments que finalment
constitueixen un microtúbul .En les cèl·lules animals, creixen a
partir del centrosoma.
❖ Funcions dels microtúbuls
➢ Els microtúbuls estan dispersos pel citoplasma, complint les següents funcions:
➢ Intervenen en el moviment de la cèl·lula format la part estructural del centrosoma, els cilis i els
flagels.
➢ Transport intracel·lular de vesícules a través del citoplasma. Els microtúbuls també transporten,
associats a ells, alguns orgànuls, com els mitocondris que es desplacen pel citosol.
➢ Formen del fus mitòtic al començament de la cariocinesis i s'encarrega de controlar el moviment dels
cromosomes. Desapareix en acabar la divisió cel·lular.
➢ Organitzen els components del citoesquelet, inclosos microfilaments i filaments intermedis.
➢ Col·laboren en el manteniment de la forma cel·lular.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

Filaments intermedi, estan formats per fibres proteiques, gruixudes i resistents, que reben aquest nom per
tindre un gruix (8-10 nm) intermedi entre el dels microfilaments i el dels microtúbuls.

1 nm (nanòmetre) = 10 Å (àngstrom) = 1×10-9 metres = 1×10-6 mil·límetres

❖ Estructura i composició dels filaments intermedis

Els filaments intermedis són estructures formades per
proteïnes fibroses, molt resistents, que es troben en totes les
cèl·lules eucariotes. Són els components del citoesquelet
més estables. Destaquen quatre tipus:
➢ Filaments de queratina. Es denominen
tonofilaments i són característics de les cèl·lules
epitelials, a les quals els proporciona molta
resistència mecànica. També apareixen en els
desmosomes d'unió cel·lular de cèl·lules epitelials.
➢ Neurofilaments. Les neurones contenen
neurofilaments en l'axó.
➢ Filaments de vimentina, propis de les cèl·lules de
teixits connectius.
➢ Filaments de *desmina, molt abundants en les
cèl·lules musculars.
o CENTROSOMA
Definició
El centrosoma o centre cel·lular es localitza al costat del nucli i és una estructura sense membrana que està
format per dos centríols disposats perpendicularment entre si i rodejats per un material amorf, denominat
material pericentriolar en cèl·lules animals. En cèl·lules vegetals el centrosoma només està compost pel
material pericentriolar, no tenint centríols.
Els microtúbuls citoplasmàtics tendixen a irradiar en totes direccions a partir del centrosoma i s’encarreguen
de l’organització de tots el microtúbuls de la cèl·lula, així com de la formació del fus acromàtic durant la
mitosi i la meiosi que permet separar els cromosomes.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

o Centríols

Els centríols són uns tubs formats per microtúbuls que

podem trobar en el centrosoma, la base de cilis i
flagells... Són estructures interconvertibles ja que poden
passar d’ocupar l’interior del centrosoma a la base d’un
cili i flagell. A excepció dels vegetals superiors, estan
presentes en totes les cèl·lules animals.

Funcions

Ús acromàtic per la divisió cel·lular, els fils s’uneixen als

diferents cromosomes fent tensió en direccions oposades separant els dos cromosomes. A més
tenen la funció d'organitzar els microtúbuls, que són el sistema esquelètic de la cèl·lula

Estructura
Estan formats per nou triplets de microtúbuls de manera que cada triplet està unit per
proteïnes del tipus nexina al següent produint una estructura tubular. Quan vol fer un cili
o flagel, el centríols es desplacen.

o INCLUSIONS
Definició: Són acumulacions de substàncies químiques de diferent naturalesa en el citoplasma de la cèl·lules.
Les cèl·lules emmagatzemen tant substàncies de reserva com a rebutjos en el seu citoplasma i ho fan
precipitant-les per a produir cristalls o com a gotes hidròfobes que no es dissolen en el citosol.
TIPUS
❖ Hidròfobes: productes sintetitzats per la pròpia cèl·lula, o productes de desfets. En la cèl·lules
vegetals estan presentes en la vacuoles. Ex: gotes de lípids, toxines...
❖ Hidròfiles: en la majoria es tracta de depòsits proteics que tenen forma de cristalls situats en
qualsevol lloc de la cèl·lula. Ex: cristalls precipitats, grans de polisacàrids...

• ESTRUCTURES MEMBRANOSES

o . RIBOSOMES.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

Els ribosomes són xicotetes partícules on té lloc

la síntesi de proteïnes en tots els sers vius. Els
ribosomes són partícules sense membrana,
observables només amb el microscopi electrònic,
com a granulacions denses més O menys
esferoidals o el·líptiques. Són partícules
compactes, formades a parts iguals per ARNr i
per proteïnes, és a dir, riba-nucleoproteïnes.

Un ribosoma és un complex format per unes

quantes molècules de RNA ribosòmic associades
a més de 50 proteïnes diferents. El rRNA
constitueix més del 60% del pes del ribosoma i
exerceix una funció catalítica en el procés de la
síntesi proteica. Es creu que les proteïnes
ribosòmiques incrementen la funció dels rRNA.
Cada ribosoma està format per una subunitat xicoteta i una subunitat gran, que es dissocien al final de cada
procés de síntesi proteica. Tant les molècules de RNA ribosòmic com les proteïnes de les dos subunitats són
diferents.

Estructura dels ribosomes

El ribosoma està format per dues subunitats, cadascuna amb un coeficient de sedimentació diferent.

Les dues subunitats ribosomals, es formen en el nuclèol on

s'uneixen els seus dos components, a més de l'aigua: el ARNr i
les proteïnes ribosomals. El ARNr se sintetitza en el nucli
mentre que les proteïnes ho fan en el citoplasma i
posteriorment es transporten al nuclèol. Les dues subunitats
ribosomals ixen al citoplasma a través dels porus nuclears i és
en el citoplasma on s'assemblen per a formar el ribosoma.Els
ribosomes són orgànuls esfèrics, amb una velocitat de
sedimentació de 80 S (en cèl·lules eucariotes) i que estan
constituïts per dues subunitats:

1. La subunitat menor, que sedimenta a valors de 40 S.

2. La subunitat major, de velocitat de sedimentació 60 S.

❖ Les dues subunitats estan separades en el citoplasma, i només

s'uneixen quan han de sintetitzar proteïnes.FUNCIONEls
ribosomes intervenen la biosíntesi de proteïnes. Primer, el ARNm
s'uneix a la subunitat menor del ribosoma i, després, a la subunitat
major, començant la traducció del ARNm. Quan s'ha acabat la
síntesi de la proteïna, les dues subunitats se separen. Les
molècules de ARNm són llegides per diversos ribosomes alhora,
per la qual cosa formen unes cadenes que reben el nom de
polirribosomes o polisomes.

https://youtu.be/ssBi01I0X-E

Enllaç a un vídeo on s’explica aquest procés

PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

o NUCLI.

El nucli és una estructura constituïda per una doble

membrana, denominada embolcall nuclear, que rodeja
el material genètic (ADN) de la cèl·lula, separant-lo
així del citoplasma. El medi intern nuclear rep el nom
de nucleoplasma. En ell es troben, més o menys
condensades, les fibres d’ADN, que reben el nom de
cromatina, i un o més corpuscles, molt rics en ARN,
denominats nuclèols. El nucli és el centre de control
on s'emmagatzema la informació necessària per a
dirigir totes les activitats cel·lulars.

Es un orgànul que canvia molt sovint d’estructura

segons sega el moment del cicle cel·lular on es troba.
Així distingirem:

1. Nucli interfàsic: Es el nucli quan la cèl·lula no està dividint-se. El nucli en interfase té el seu
embolcall intacte i les fibres de cromatina desenrotllades, formant masses més o menys
diferenciades. Encara que al nucli interfàsic també se l’anomena nucli en repòs, és en este
moment en què la seua activitat és més elevada, ja que les fibres d’ADN estan esteses per a
permetre la seua transcripció a ARN, i per a, moments abans d’iniciar-se la divisió
cel·lular, permetre la seua duplicació.

2. Nucli mitòtic: Es el nucli que trobem quan la cèl·lula està en divisió. : Quan comença la
divisió, es produeixen importants canvis en el nucli: les fibres de cromatina es condensen
sobre si mateixes i donen lloc a bastonets, més o menys allargats, anomenats cromosomes.
Posteriorment, desapareix l’embolcall nuclear i els cromosomes queden immersos en el
citoplasma. El procés de divisió del nucli pot ser de dos formes: si el nombre de cromosomes
de cada cèl·lula filla és el mateix que el de la cèl·lula mare, es denomina mitosi, i si és la
mitat, perquè dona lloc a cèl·lules reproductores, s’anomena meiosi.

NUCLI interfàsic.

❖ Definició i estructura

El nucli és una estructura constituïda per una doble membrana, denominada embolcall
nuclear, que rodeja el material genètic (ADN) de la cèl·lula, separant-ho així del citoplasma.
El medi intern nuclear rep el nom de nucleoplasma. En ell es troben, més o menys
condensades, les fibres d’ADN, que reben el nom de cromatina, i un o més corpuscles, molt
rics en ARN, denominats nuclèols on se sintetitzen els ribosomes.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

Nucleoplasma (carioplasma o matriu nuclear)

El mig intern del nucli es denomina nucleoplasma o matriu

nuclear, i és similar al citosol. Està format per una dispersió
col·loidal composta per una gran varietat de principis
immediats com són: pròtids (aminoàcids, pèptids,
histones, protamines i enzims implicats en la transcripció i
replicació de l'ADN...), àcids nucleics (nucleòtids,
nucleòsids, *ARNt, *ARNm, *ARNr...), lípids (proteolípids),
glúcids (glucogen), sals minerals, i ions.

Dins d'aquesta matriu es troben el nuclèol i la cromatina,

separats per una xarxa proteica tridimensional, similar al
citoesquelet, que s'estén per tot el nucli.

La funció de la matriu nuclear no sols és estructural, ja que

molts enzims estan associats amb ella.

NUCLEO MITOIC
Durant la divisió cel·lular, els filaments de cromatina es condensen per a formar els cromosomes. Els canvis
que es produeixen en el nucli els veurem quan tractem la mitosi, ara ens centrarem en els cromosomes. Les
fibres de cromatina estan tan disperses i embullades que no es poden distingir. En la mitosi, en la fase S es
duplica l'ADN, i es crea una còpia idèntica de cada cromosoma, per la qual cosa a partir de llavors, cada
cromosoma està format per dues subunitats idèntiques, denominades cromàtides. Quan comença la fase M,
les dues cromàtides de cada cromosoma es espiratlizen i escurcen, les fibres de cromatina s'enrotllen i
empaqueten al voltant d'unes proteïnes no isotòniques per a formar el cromosoma mitòtic. El cromosoma
actiu correspon a la fibra de 300 Å. El cromosoma mitòtic és la manera de poder repartir el material genètic
entre les dues cèl·lules filles sense dificultat, ja que la cromatina seria molt difícil de separar-la
equitativament.

Interfase Metafase

Profase

Anafase Telofase
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

o RETICLE ENDOPLASMÀTIC.

El reticle endoplasmàtic està format per una complexa xarxa de membranes interconnectades que s’estén per tot el
citoplasma. Este sistema membranós intracel·lular s’estén entre les membranes plàsmica i nuclear formant una
estructura continua, des del punt de vista estructural i funcional, entre la membrana nuclear i la membrana
plàsmica. El reticle endoplasmàtic és l'orgànul més gran de moltes cèl·lules eucariotes. Està format per túbuls (tubs) i
sacs (cisternes) que es comuniquen formant una xarxa contínua des de la membrana nuclear, estenent-se per tot el
citoplasma de la cèl·lula. La part interna del reticle endoplasmàtic es diu lumen

La membrana del RE té estructura similar a la plasmàtica, encara que és una mica més prima i té menys lípids i més
proteïnes que la membrana plasmàtica .Segons les seues funcions i la seua composició es distingeixen dos tipus de
reticle endoplasmàtic:

Reticle endoplasmàtic rugós (RER)

Té ribosomes adherits en les seues

membranes, en el costat del citosol. Els
ribosomes estan units per la seua subunitat
major per l'ajuda d'unes proteïnes del grup
de les riboforines, que no es troben en el
*REL.

Es comunica amb la membrana nuclear i el

reticle endoplasmàtic llis.

Està format per sacs i grans cisternes

aplanades.

La seua funció principal és la de síntesi de

proteïnes amb els ribosomes fixats a la seua
membrana. Les proteïnes sintetitzades
passen del RER al REL, després a l'aparell de
Golgi i d'allí, als lisosomes, a la membrana
plasmàtica o a l'exterior. En el recorregut per
aquests orgànuls, la molècula experimentarà
un processament addicional.

Les proteïnes sintetitzades i emmagatzemades en el RER, abans de ser transportades a altres orgànuls citoplasmàtics
(aparell de Golgi, lisosomes), a la membrana plasmàtica o a l'exterior de la cèl·lula, han de ser glucosilada per a
convertir-se en glucoproteïnes. La glucosilació de les proteïnes es produeix en el lumen del reticle, mentre que les
proteïnes del citosol no solen estar glucosilada.

Reticle endoplasmàtic llis (REL)

PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

1. Manca de ribosomes, per la qual cosa la

seua superfície és llisa.
2. Format, majoritàriament, per una xarxa de
túbuls, que s'uneixen al RER, que s'estén
per tot el citoplasma.
3. La major part de les cèl·lules tenen un
reticle endoplasmàtic llis escàs, però és
especialment abundant en:
4. Cèl·lules musculars estriades.
5. Cèl·lules intersticials ovàriques de Leydig,
del testicle i cèl·lules de l'escorça
suprarenal que segreguen hormones
esteroidals.
6. Hepatòcits, on participa en la síntesi de
molècules lipoproteiques
7. Funcions del reticle endoplasmàtic llis:

❖ Síntesi, emmagatzematge i transport de lípids.

❖ En el costat citoplasmàtic de la seua membrana se sintetitzen quasi tots els lípids constituents de les
membranes: colesterol, fosfolípids, glucolípids, etc.
❖ Els àcids grassos se sintetitzen en el citosol i entren en la membrana per acció d'una flipasa.
❖ En algunes cèl·lules, el reticle endoplasmàtic llis produeix grans quantitats de lípids, com per exemple, les
hormones esteroidals.
❖ Contracció muscular. En les cèl·lules del teixit muscular estriat, el REL allibera calci activant la contracció
muscular.
❖ Detoxificació, la seua membrana conté enzims desintoxicant que degraden substàncies liposolubles que
puguen resultar nocives i les transformen en substàncies solubles que poden ser excretades per l'organisme.
En els vertebrats, la detoxificació es realitza principalment en les cèl·lules del fetge, renyons, intestí, pulmons
i pell. Per exemple, el REL abunda en les cèl·lules del fetge, on conté enzims que desintoxicant productes
nocius com l'alcohol i altres subproductes del metabolisme, com l'amoníac.
❖ Alliberament de glucosa a partir del glucogen (en hepatòcits). El glucogen emmagatzemat en el fetge es
troba en forma de xicotets grànuls adherits a les membranes del REL. Quan es necessita energia, el glucogen
es degrada obtenint-se glucosa-6-fosfat en el citoplasma. El REL elimina el grup fosfate i les molècules de
glucosa entren en el REL i, són enviades a la sang cap a on es requerisquen.

o APARELL DE GOLGI
L'aparell de*Golgi és un orgànul present en totes les cèl·lules eucariotes, excepte en els glòbuls rojos. Pertany al
sistema de endomembranes. Està format per unes estructures anomenades dictiosomes (depenent de la mena de
cèl·lula), i aquests dictiosomes estan compostos per unes 4 - 8 cisternes (sàculs discoidals) aplanades envoltades
de membrana que es troben apilades uns damunt d'unes altres, i la funció de la qual és completar la fabricació
d'algunes proteïnes. Funciona com una planta empaquetadora, modificant vesícules del reticle endoplasmàtic
rugós. El material nou de les membranes es forma en diverses cisternes de l'aparell de Golgi

Les cèl·lules eucariòtiques posseeixen un aparell de Golgi més o menys desenvolupat, segons la funció que
exercisquen. Els dictiosomes poden presentar continuïtat amb altres components del sistema de endomembranas,
com per exemple el reticle endoplasmàtic.
Estructura i composició de l'aparell de *Golgi
❖ Una cara CIS, proximal o de formació: és la més interna, pròxima al nucli, i continuació de les membranes del
reticle endoplasmàtic, del qual rep les vesícules de transició, que són sàculs amb proteïnes que han sigut
sintetitzades en la membrana del reticle endoplasmàtic rugós (*RER), introduïdes dins de les seues cavitats i
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

transportades pel lumen fins a la part més externa del reticle. El contingut de les vesícules de transició
s'incorpora a les cisternes de l'aparell de *Golgi. De cada cisterna ixen noves vesícules que s'incorporen a la
següent cisterna.
❖ La seua forma és convexa. Les seues membranes són
fines, de composició similar a la de les membranes del
reticle endoplasmàtic.
❖ Una cara intermèdia o sàculs de la zona central, que
tenen la major activitat metabòlica. Presenta les
vesícules intermèdies o *intercisternas.
❖ Una cara TRANS, distal o de maduració: es troba
pròxima a la membrana plasmàtica (s'assembla més a
ella). La seua forma és còncava. En la perifèria d'aquesta
cara, es troben unes vesícules grans anomenades
vesícules de secreció, que contenen en el seu interior els
productes finals i que portaran a la membrana
plasmàtica per a expulsar-los al mig extern (exocitosi) o
per a formar lisosomes, que contenen enzims digestius.
Funcions:
❖ Intervé en els processos de secreció: Les proteïnes destinades a ser secretades a l’exterior o a formar part de
la membrana plàsmica, són sintetitzades en el RER i posteriorment transferides al complex de Golgi, on són
empaquetades en vesícules de secreció. Les dites vesícules es fusionen amb la membrana plàsmica i
aboquen el seu contingut a l’exterior per exocitosi.
❖ Reciclatge de la membrana plàsmica:
❖ Formació dels lisosomes: A partir de vesícules que sorgixen de la xarxa del trans Golgi.
❖ Formació de les vacúols en les cèl·lules vegetals.
❖ Síntesi dels components de la matriu extracel·lular en cèl·lules animals, i de la paret cel·lular en les vegetals.

o VACUOLS

Els vacúols són vesícules de gran grandària constituïdes per una membrana, i
l’interior de la qual és predominantment aigua amb algunes substancies
químiques. Trobem vacúols tant en les cèl·lules vegetals com en les animals,
però són característiques d’estes últimes. Ocupen pràcticament tot el citoplasma
vegetal. La seua funció principal es emmagatzemar diferent substancies, poden
ser olors, color...
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

Estructura

Deriven directament del RE i complex de Golgi. Estan relacionades amb els lisosomes i poden contindre gran
quantitat d’enzims hidrolítics. En cèl·lules jóvens els vacúols són xicotets i molt nombroses, formant un conjunt
que anomenem vacuoma

❖ Vegetals
Les vacúols de les cèl·lules vegetals ocupen el 50% del citoplasma, però poden ocupar fins a un 90% d’este,
perquè el seu desenrotllament depèn en gran manera del tipus cel·lular del que es tracte i del desenrotllament
de la planta.En cèl·lules jóvens els vacúols són xicotets i molt nombroses, formant un conjunt que anomenem
vacuoma. Durant el desenrotllament de la cèl·lula, estes es van fusionant fins a constituir un únic gran vacúol
central que desplaça als orgànuls citoplasmàtics a la perifèria.

❖ Animals
vacuoles
En les cèl·lules animals les vacuoles
son mes menudes però hi ha més
nombre d’elles .VACUOLA PUSÀTIL,
son unes vacuoles que la seua funció
principal és traure l’aigua que entra en
la cèl·lula en excés per a evitar la vacuoles
explosió de la cèl·lula. Aquest tipus de
vacuoles estan present en les cèl·lules vacuoles
que viuen en medis hidroònics.

o LISOSOMAS
Els lisosomes són vesícules rodejades
de membrana que contenen enzims
hidrolítics encarregades de les
digestions intracel·lulars. Són orgànuls
molt heterogenis quant a la seua forma i
grandària, reflectint l’àmplia varietat de
substrats que digereixen. Els lisosomes
son orgànuls molt heterogenis, es a dir,
cadascun son distints depenent dels
composts que digereix.
Els lisosomes que es formen a partir de vesícules que es desprenen del complex de Golgi són coneguts com
lisosomes primaris. Primer les enzims son sintetitzats en el REr, després son transportats al aparat de Golgi en
vesícules, on seran modificats i col·locades en altres vesícules (lisosomes).
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

Enzims hidrolítics
És un enzim que realitza la hidròlisis, trenca els enllaços dels polímers afegint una molècula de aigua.

Digestions intracel·lulars
Agafen molècules grans per a se després descompassades per les
enzims hidrolítics, després aquests monòmers traspassaran a la
membrana per a que la cèl·lula es nodrissa.
Heterofagia
Es refereix a la digestió de substàncies de l'exterior. Aquest
mecanisme es característic dels essers unicel·lulars, fins que alguns
essers pluricel·lulars l’utilitzen.

1º.La bactèria entra per fagocitosis.

2º.Les lisosomes primaris entren en el fagosoma, hidrolitzant la bactèria.
3º.Es crea un lisosoma secundari.
4º.Els monòmers d’interès traspassen la membrana gràcies a proteïnes de
transport.
5º.Els residus inservibles salen de la cèl·lula per exocitosi.

Autofàgia
És la destrucció dels propis orgànuls cel·lulars que estan deteriorats en excés o són deformes i un eventual
reciclatge de les macromolècules resultants, es realitzen en els anomenats vacúols autofàgic.
1. La mitocòndria es embolcallada
per el RER, creant un
autofagosoma.
2. Les lisosomes primaris entren en
el fagosoma, hidrolitzant la
mitocòndria, creant un lisosoma
secundari
3. Els monòmers d’interès traspassen
la membrana gràcies a proteïnes
de transport
4. Els residus inservibles salen de la
cèl·lula per exocitosi
5. Els cossos residuals contenen deixalles no digeribles que en alguns casos es exociten i en uns altres no,
acumulant-se en el citosol a mesura que la cèl·lula envelleix.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

o MITOCONDRIA
Estan present en tots els essers vius eucariotes, si no els tinguérem, no
tindríem energia (ATP). Són els orgànuls encarregats de l’obtenció
d’energia en totes les cèl·lules eucariòtiques. En elles té lloc la respiració
cel·lular, un procés metabòlic que consisteix en l’oxidació de la matèria
orgànica a CO2 i H2O, per a produir energia química en forma d’ATP.
Tot el sistema respiratori i sanguini estan dissenyats per a que les
mitocòndries tinguen oxigen. Al conjunt dels mitocondris de la cèl·lula se'l
denomina condrioma cel·lular.
Estructura
Son molt menudes, es emblen de grandària a les bactèries, dins de una cèl·lula poden haver fins 10.000
mitocòndries. Presenten una doble membrana, una membrana mitocondrial externa llisa i una membrana
mitocondrial interna amb nombrosos replecs interns, que es emblen als mesosomes de les cèl·lules
procariotes, denominats crestes mitocondrials. Entre la membrana exterior i la interior existeix un espai
anomenat espai Inter-membranós. Dins de la mitocòndria hi ha altre espai amb un líquid, que se li anomena
matriu mitocondrial.

Dibuix de una mitocòndria Imatge d’una mitocòndria feta per microscopi electrònic

La raó de les crestes, es perquè es en elles el ATP no es sintetitza, i d’aquest manera hi ha més superfície
on es pot fer el procés.
Dins de la mitocòndria també ens trobarem el seu ADN/ARN i proteïnes, per això la mitocòndria decideix quan es
divideix ,de la mateixa forma que els procariotes ho fan, o quan crea les seues proteïnes.

Funcions
La mitocòndria se encarrega de la respiració cel·lular.
❖ Transport de molècules
Mitjançant proteïnes de transport localitzades en la membrana plasmàtica així també es comunica amb la
cèl·lula.
❖ ADN/ARN té que transcriure, replicar i sintetitzar les seus proteïnes, ADN i ARN. Els ribosomes de la
mitocòndria s’anomenen mitoribosomes.
❖ Síntesis de ATP
➢ Tots elements que donen energia a la cèl·lula son degradades de Acetil Coa.

➢ Oxidació de les molècules combustibles

El acetil coa (2C), una molècula de 4 molècules de carbono es junta amb el acetil, produint una
molècula de 6 carbono, després, mitjançant unes reaccions químiques , a que eixa molècula es
converteix en una de 5 carbonós , alliberant Co2 , a continuació , es torna una molècula es ajuntarà
amb una de acetil, contínuament amb el cicle.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

➢ Per a que la matèria orgànica es oxida

Hi ha que llevar-se electrons. Quan aquesta matèria s’oxida , hi ha compost qui ajuda a fer-lo, NAD+. Aquest
compost participa en moltes ocasions en el cicle de Krebs, llevant-se el hidrògens amb els electrons produint
NADH, este se va a la membrana mitocòndria interna , on hi ha varies proteïnes situades una al costat d’altra
, el NADH deixa allí í el electrons, tornant ser NAD+.

➢ CADENA DE TRANSPORT ACTIU

La primera proteïna agafa els electrons i se’ls da a la segona, qui
se’ls donarà a la tercera, després quarta. Així es van passant els
electrons, al mateix temps, l’energia que es allibera per esta
acció, es utilitzada per a bombejar protons al espai Inter
membranós. L’última de les proteïnes, li passa els electrons al O2,
produint aigua.

➢ SINTETIZACIÓ ATP
Els protons estan en el espai Inter membranós, però la membrana es completament impermeable als
protons, llavors, aquests ols poden eixir per una turbina. Al eixir a la matriu mitocondrial per el forat de la
membrana amb proteïnes que giren, provoca que es llibere l’energia necessària per a transformat ADP+D a
ATP, gracies a unes proteïnes anomenades ATP sintetasa.

en resum
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

o PLASTIDIS
Els plastos, són orgànuls cel·lulars eucariòtics, propis de les plantes i algues.
La seua funció principal és la producció i emmagatzematge d'importants
compostos químics usats per la cèl·lula. Així, juguen un paper important en
processos com la fotosíntesi, la síntesi de lípids i aminoàcids, determinant el
color de fruites i flors, entre altres funcions.
Hi ha dos tipus de plastos clarament diferenciats, segons l'estructura de les
seues membranes: els plastos primaris, que es troben en la majoria de les
plantes i algues; i plastos secundaris, més complexos, que es troben en el
plàncton.
Cloroplastos
Són orgànuls cel·lulars exclusius de les cèl·lules
vegetals. Es
caracteritzen per posseir pigments (clorofil·la-verd i carotenoides-taronja) i per la
seua capacitat per a sintetitzar i acumular substàncies de reserva (midó, olis i
proteïnes) a partir de matèria inorgànica com CO2 i H2O. Formen part en la
fotosíntesis i la nutrició autòtrofa.

❖ Estructura
Els cloroplastos tenen tres membranes diferents (externa, interna i tilacoidal) i tres compartiments interns
separats l’espai intermembranós, l’estroma i l’espai intratilacoidal. Estan rodejats per dos membranes: la
membrana externa i la membrana interna. L’espai entre ambdós membranes es denomina espai
intermembranós. La regió aquosa tancada per la membrana interna es denomina estroma i és equivalent a la
matriu mitocondrial. En l’interior de l’estroma es localitza una tercera membrana contínua denominada
membrana tilacoidal, que tanca un espai intern conegut com a espai intratilacoidal, on hi ha un líquid aquos en
estat gelatinós, que es on es produeixen moltes reaccions químiques.

Idealització
d’açò

Espai
intrmdnbranós

La membrana tilacoidal està molt plegada

formant vesícules aplanades denominades
tilacoides. Estes vesícules poden trobar-se
apilades formant els grana o com a vesícules
individuals que travessen l’estroma i connecten
els grana entre si. El sac estomàtic en un
passadís per el qual els sacs estan connectat.

➢ Funcions:
✓ Transport de molècules
Mitjançant proteïnes de transport localitzades en la membrana
plasmàtica, es intercanvi molècules orgàniques i absorbir CO2 i H2O,
alliberant glucosa i oxigen, així també es comunica amb la cèl·lula.
✓ ADN/ARN té que transcriure,
Replicar i sintetitzar les seus proteïnes, ADN i ARN. Els ribosomes de la mitocòndria
s’anomenen mitoribosomes.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

✓ Fotosíntesis
Un procés en què l’energia de la llum pot utilitzar-se per a convertir el CO2 (o siga,
un compost inorgànic) en compostos orgànics, principalment hidrats de carboni. La
fotosíntesi és un procés anabòlic fonamental per a tots els sers vius. Per mitjà de la
fotosíntesi, les plantes verdes fabriquen matèria orgànica per a elles i per a quasi
tots els organismes heteròtrofs que depenen d’elles, a través de les cadenes
alimentàries de la biosfera.En la fotosíntesis hi ha lloc de dos grups de reaccions
químiques (lluminosa i obscures).

H2O + CO2 ------------ > GLUCOSA + O2

LLUM

▪ Reacció lluminosa
Depenen de la llum, per això sols es
fa per el dia. La membrana tilacoide
agafa H2O, produint O2 perquè els
hidrògens es donen al NADP+ per a
produir NADPH. Al mateix temps
s’està produint al síntesi de ATP.

▪ Reaccions obscures, aquesta no depèn de la llum, però si de

la reaccions lluminoses, per això sols es fa per el dia també. Ocorre
en el estoma, i reben el nom del Cicle de Calvin, on es produeix unes
reaccions químiques que fan que amb els dos H del aigua i amb
l’energia de ATP, es produïsca glucosa, amb la ajuda de una de les
enzims més importants, el Rubisco (ribulose 1-5 bisfosforo,
carboi...).

o . Paret cel·lular:

La paret cel·lular és una coberta externa que actua com a exoesquelet; és grossa i rígida, i la desenrotllen les
cèl·lules vegetals, algues i fongs sobre la membrana plàsmica. Està composta de diferents polisacàrids com en
vegetals, la cel·lulosa o en fongs, la quitina.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

Estructura

Està format per dos capes.

❖ Paret primària o exodermisàqui

Es una capa molt fin. Usualment
mesura entre 100 i 200 nm de grossària
i és producte de l'acumulació de 3 o 4
capes successives de microfibrillas de
cel·lulosa composta entre un 9 i un
25% de cel·lulosa.
❖ Paret secundaria o xilemaà
És una paret molt mes grossa, que embolcalla a uns tubs, per a permaneixer rígids. Es forma una vegada que
s'ha detingut el creixement cel·lular i es relaciona amb l'especialització de cada tipus cel·lular. A diferència de
la paret primària, conté una alta proporció de cel·lulosa, a més de lignina o suberina. No és deformable, i no
permet el creixement de les cèl·lules.

o MATRIU CEL·LULAR
En els organismes pluricel·lulars, les cèl·lules aboquen aigua i certes molècules al exterior per a crear lo que
anomenem com matriu extracel·lular, de forma que les cèl·lules estan rodejades per un “moco” que fa que les
cèl·lules estan pegades una amb l’altra.

5)FISIOLOGIA CEL·LULAR
La fisiologia es l’estudi de les funcions i funcionament de les cèl·lules. Les cèl·lules son sistemes complexos que es
mantenen al llarg del temps mitjançant la ingestió d’aliment per a obtindré energia per a realitzar les seues tasques
amb les quals pugen mantindre. A mes a mes les cèl·lules tenen que reproduir-se per a mantindre l'espècie a la que
pertanyen. Per tot això també tenen que relacionar-se amb el medi que els envolta. Les cèl·lules duen a terme tres
tipus de funcions: la funció de nutrició, la funció de relació i la funció de reproducció.

Un exemple dels distints fisiologies de les cèl·lules son els esser vius pluricel·lular i unicel·lulars. En los esser
unicel·lulars, la cèl·lula fa totes les funcions, per això, quan un cèl·lula es divideix, un nou individu/esser s’ha creat.
En canvi, en els essers pluricel·lulars, cada cèl·lula fa una funció especifica, llavor, quan una cèl·lula es divideix no es
crea un nou individu, sinó el individu creix.

Unicel·lular Pluricel·lular
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

Altre exemple son els esser autòtrofs i heteròtrofs, ja que el seu disseny i estructura canvien. Per un costat, els
autòtrofs tenen una estructura per a aforar la llum de color verd, que té un sistema radicular primitiu que ajuda en
questa funció. En contra posició, el disseny d’un esser viu heteròtrof, està estructurat per a absorbir matèria
orgànica i inorgànica, el seu disseny bàsic és un tub que recorreix tot el individu.

Autòtrof Heteròtrof
• NUTRICIÓ
La nutrició és el conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules intercanvien matèria i energia amb el
seu medi.

o AUTROTOFA,
És característica de les cèl·lules capaces de captar energia de l'exterior i utilitzar-la per a sintetitzar les seues
pròpies molècules orgàniques a partir de molècules inorgàniques
senzilles preses del medi . . Segons la naturalesa de la matèria i de
l'energia que penetra en una cèl·lula, es distingeixen dos tipus de
nutrició: autòtrofa i heteròtrofa.
→ Les cèl·lules de la majoria de les plantes, les algues i alguns
bacteris utilitzen, per a fer-ho, l'energia solar i el procés mitjançant
el qual fabriquen el seu propi aliment rep el nom de fotosíntesi.
Son cèl·lules autòtrofes fotosintètiques.
➔ En les plantes i en les algues, la fotosíntesi té lloc en els
cloroplastos de les cèl·lules. El procés d'utilitzar l'energia solar
per a convertir el diòxid de carboni (CO2) i l'aigua (H2O) en
glucosa (C6 H12 O6) i altres biomolècules es du a terme en dues
fases: la fase lumínica i la fase fosca.

Fotosintètiques
Les cèl·lules de la majoria de les plantes, les algues i alguns bacteris utilitzen, per a fer-ho, l'energia
solar i el procés mitjançant el qual fabriquen el seu propi aliment rep el nom de fotosíntesi. En les
plantes i en les algues, la fotosíntesi té lloc en els cloroplastos de les cèl·lules. El procés d'utilitzar
l'energia solar per a convertir el diòxid de carboni (CO2) i l'aigua (H2O) en glucosa (C6 H12 O6) i
altres biomolècules es du a terme en dues fases: la fase lumínica i la fase fosca.
Funciones cel·lulars

LUZ
Matèria
CO2 + H2O orgànica
complexa
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

Quimiosintètic
És al seu torn quimiòtrof perquè la seua font d'energia prové de reaccions químiques en lloc de la llum; és o
sintètic perquè sintetitza compostos orgànics usant com a font de carboni al CO₂; i és també litòtrof perquè
la seua font reductora o donadora d'hidrogen i electrons és inorgànica.

Funciones celulares
Ox Red

CO2 + H2O Materia orgánica

compleja

o NUTRICIÓ HETERÒTRFA
És característica d'aquelles cèl·lules que no tenen
els mecanismes necessaris per a captar l'energia
solar, per la qual cosa obtenen una gran part de
l'energia que necessiten utilitzant l'energia
emmagatzemada en les molècules orgàniques que
incorporen del medi.
Les cèl·lules dels animals, els fongs i els protozous
son cèl·lules heteròtrofes incapaces d'elaborar els
seus propis nutrients, per la qual cosa han
d'incorporar matèria orgànica procedent d'uns
altres éssers vius. Aquesta matèria constitueix el
seu ali-ment i n'obtenen els nutrients orgànics
(glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics) i
inorgànics (aigua i sals minerals) i l'energia que necessiten. Normalment, els aliments d'origen extern no
poden ser utilitzats directament per la cèl·lula i han d'experimentar una sèrie de transformacions: la digestió
intracel·lular que es produeix per l'acció deis enzims continguts en els lisosomes. Les molècules senzilles
formades en aquest procés es poden difondre pel citoplasma i ser transportades a les zones on es necessiten.
Les molècules que no son útils son expulsades a l'exterior mitjançant un procés anomenat egestió.

Tipus
❖ Fermentadors
Alimentació

Materia orgánica

Materia compleja
orgánica ADP + Pi

Funcions cel.lulars

ATP
Materia
orgánica
Materia
sencilla
orgánica
sencilla
 PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

❖ Respiradors
Materia
orgánica

Materia compleja Alimentació

orgánica
ADP + Pi
compleja O

Funcions cel.lulars
ATP
Materia
orgánica CO2 + H2O
sencilla

• METABOLISME
És el conjunt de transformacions químiques que experimenta la matèria i l'energia a l'interior de la cèl·lula.
El metabolisme cel·lular presenta dos grans processos relacionats entre si:

Simplificació dels
conceptes
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

Catabolisme:

El catabolisme correspon a les reaccions de

degradació de molècules complexes, que seran Glucosa (C6H12O6 ) + 6 O2 6 CO2 + 6 H2O
esmicolades per a obtindre molècules mes
senzilles. Algunes reaccions del catabolisme
suposen una veritable combustió de molècules
per a aprofitar l'energia química que contenen.
Un exemple n'és el procés de respiració cel·lular, en què
es produeix la degradació de nutrients, com ara la
glucosa i els àcids grassos, per a obtindré l'energia
necessària per a dur a terme les activitats vitals, i que
s'emmagatzema en forma d'ATP. Consta de diverses
etapes, algunes de les quals es desenvolupen dins dels
mitocondris. Es du a terme consumint oxigen (O2) i en
aquest, els carburants metabòlics son transforma'ls en
diòxid de carboni (CO2) i aigua (H2O). (Per més
informació anar a les pagines 25 i 26).

o Anabolisme:

L'anabolisme és el conjunt de reaccions de síntesi de

molècules complexes a partir d'altres molècules mes
senzilles. És un procés que consumeix energia en forma
d'ATP, que s'obté de les reaccions de catabolisme. Un
exemple en seria la síntesi de substancies que permeten
créixer i reposar estructures en les cèl·lules, sintetitzar
proteïnes, replicar l’ADN, promoure l’impuls nerviós o
contraure un múscul...

EN RESUM
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

• Reproducció
o UNICEL·LULARS
En individus unicel·lulars la divisió cel·lular suposa un
procés de reproducció i el creixement es deu a un
augment del volum cel·lular adquirit a través de
l’alimentació. Els processos de divisió cel·lular poden
ser variats però sempre suposen una divisió del material
genètic (cariocinesi) i una divisió del material
citoplasmàtic i membranosos (citocinesi). En organismes
unicel·lulars , la seua única cèl·lula és al mateix temps la
cèl·lula reproductora.

DIVISIÓ CELULAR = REPRODUCCIÓ DEL INDIVIDU

o PLURICEL·LULARS
En individus pluricel·lulars la reproducció suposa la
formació d’unes cèl·lules especials denominades gàmetes
que al fusionar-se produïxen un ou o zigot, cèl·lula que al
dividir-se successivament reproduirà a tot un individu. El
creixement o desenrotllament de l’individu depén del
nombre de divisions que patisca l’ou o zigot, de manera
que totes les cèl·lules que ho formen són d’una grandària
semblant i el grandària final de l’individu depén del
nombre de cèl·lules totals. En un organisme pluricel·lular
distingim dos tipus de línies cel·lulars:
Llínea somàtica o soma
Cèl·lules no especialitzades en la reproducció, contribuïxen a protegir, alimentar… a les cèl·lules
reproductores.
-Llínea germinal o germen
Són cèl·lules especialitzades en la reproducció, ubicades normalment en òrgans especials.
Hi ha dos tipus de cèl·lules germinals:
❖ Espores
Es desenrotllen directament i, sense unir-se a altres cèl·lules, originen un nou individu.
❖ Gàmetes
Precisen unir-se a un altre gàmeta per a formar la cèl·lula ou que, després de successives divisions, donarà
lloc al nou individu.
DIVISIÓ CELULAR = CREIXIMENT DEL INDIVIDU
o CICLE CEL·LULAR
Totes les cèl•lules sorgeixen per divisió d'unes altres
cèl•lules i, fins que tornen a dividir-se, travessen una
sèrie de fases successives G1, G2, S i M, que
constitueixen el cicle cel•lular. Es el conjunt
ordenat d’esdeveniments cel·lulars que s’inicia quan
una comença a créixer, dividint-se posteriorment
per a produir dos cèl·lules filles. També podem dir
que és el període comprés entre la formació de la
cèl·lula per divisió de la seua cèl·lula mare i el temps
quan ella mateixa es divideix.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

Interfase
Període comprés entre dos divisions cel·lulars.
Comprèn les següents subfases:
❖ G1
És aquella en què comença la interfase, després
que ha ocorregut la divisió cel·lular. Cada cèl·lula
té dos còpies d’un gen per a una característica. Es
caracteritza perquè:
➢ Comença la biosíntesi dels materials (ARN i proteïnes).
➢ Augment de grandària
➢ El temps de duració és molt diferent d’unes cèl·lules a altres. Hi ha cèl·lules que poden mantindré en esta fase
dies i inclús anys.

❖ S (Fase de Síntesi)
Replicació de l’ADN i síntesi d’histones. Comença la duplicació de centríols.
➢ Té lloc la síntesi i replicació de l’ADN.
➢ Finalitza quan el contingut de l’ADN s’ha duplicat i els futurs cromosomes s’han replicat. Cada cromosoma
estarà constituït ara per dos cromàtides germanes idèntiques durant la mitosi.
➢ Es consumeix molta energia.
❖ G2
Preparació per a la divisió cel·lular.
➢ Transcorre entre el final de la duplicació de l’ADN i l’inici de la mitosi. Preparació per a la condensació de
cromosomes i la divisió cel·lular.
➢ Creixement i adquisició d’ATP per a la mitosi
Mitosi i citocinesi
Abans d'entrar en mitosi, el nucli d'una cèl•lula està en interfase i, en el
transcurs de la divisió cel•lular, en divideix en primer lloc el nucli Mitosi +Citocines
mitjançant un procés anomenat mitosi (o cariocinesi) i, a continuació,
en divideix el citoplasma mitjançant el procés de citocinesi. El resultat = DIVISIÓ CEL·LULAR
és que es formen dues cèl•lules filles diploides amb la mateixa
informació genètica, idèntiques entre si i idèntiques, al seu torn, a la
cèl•lula mare.
❖ Citocinesi
Divisió del citoplasma i de totes les
estructures cel·lulars que finalitza amb
la separació de la membrana. Divisió
del citoplasma i els orgànuls de la
cèl·lula una vegada s’ha separat el
material genètic. Te lloc al mateix
temps que la darrera fase de la divisió
del nucli, la telofase. Els mecanismes
emprats per les cèl·lules animals i
vegetals son molt diferents.
❖ Mitosi o cariocinesi:
Divisió ordenada pel citoesquelet del material genètic duplicat amb anterioritat. : Divisió ordenada pel
citoesquelet del material genètic duplicat amb anterioritat. La mitosi permet el repartiment equitatiu del
material cromosòmic entre les dues cèl·lules filles, amb la qual cosa s'assegura que la informació genètica es
transmeté sense variació d'unes. Cèl·lules a unes altres.
PORTFOLI 3ª EVALUACIÓ

➢ Profase
Desapareix l'embolcall nuclear i el nuclèol. En una
cèl•lula animal, els centríols també es dupliquen i
cada parell es dirigeix a un pol oposat de la cèl·lula.
Entre els centríols s'organitzen els microtúbuls del
cito-plasma i es forma el fus mitòtic. Els
cromosomes, amb les dues cromàtides, n'augmenten
el grau d'enrotllament, es fan més curts i gruixuts i
comencen a individualitzar-se.
➢ Metafase.
El fus mitòtic està completament format i els cromosomes,
amb les dues cromàtides, són perfectament visibles en la
zona equatorial del fus.
➢ Anafase.
En cada cromosoma «doble» es trenca el centríol i cada una
de les cromàtides emigra a un pol oposat de la cèl•lula.
➢ Telofase.
Acaba la migració de les cromàtides, reapareix el nuclèol i
l'embolcall nuclear es torna a formar al voltant de cada
grup de cromàtides; al mateix temps, desapareix el fus
mitòtic.