CONTROL ECONOMIA

Definició de la gestió de recursos humans:

Conjunt de decisions, accions, polítiques relacionades amb el capital humà de l’empresa,
encaminades a millorar-ne la productivitat.
Funcions de la gestió dels recursos humans:
-Organització i planificació personal:
Recull l’organització de les plantilles de l’empresa, descripció dels llocs de feina i la
presentació de noves necessitats de força de treball.
-Reclutament:
Conjunt de procediments emocionants a treure candidats competents per a un lloc de treball
de l’empresa. Pot ser selecció externa i interna.
-Selecció:
Consisteix en escollir un candidat entre els reclutats, mitjançant una sèrie de proves de
selecció.
-Plans d’acollida:
Conjunt d’actuacions encaminades a afavorir la integració del candidat seleccionat a
l’empresa i fer-lo partícip dels valors i els objectius de l’organització.
-Plans de carrera i promoció professional:
El desenvolupament del personal pot implementar-se amb plans de carrera: programes els
quals les persones puguin adquirir l’experiència necessària per estar després en condicions
de progressar en l’estructura de l’organització.
-Formació:
Objectiu: Corregir els desajustos entre les competències del treballador i les exigides pel
lloc. Permet adaptar el personal de l’empresa els canvis que es produeixen a l’entorn.
-Avaluació de l’exercici:
Permet comparar el rendiment de la persona amb allò exigit pel lloc de treball que ocupa
(activitats dutes a terme - deures - responsabilitats…).
-Clima i satisfacció laboral:
Cal detectar el nivell de satisfacció del treballador dins l’organització i els motius de
consentiment, amb la intenció de aplicar-hi mesures correctes.
-Administració del personal:
S’encarrega de tots els tràmits i processos administratius necessaris per a una bona gestió.
-Relacions laborals:
Promoure la comunicació entre l’empresa i els empleats, a través dels seus interlocutors: els
representants sindicals.
-Prevenció de riscos laborals:
Consisteix en la implantació de mesures adreçades a la prevenció i la protecció, a fi i efecte
de preservar la salut de les persones que treballen a l’empresa.
Definició de selecció personal:
És la correcta elecció de les persones que han de treballar en una empresa, per això és un
dels factors determinants de l’èxit d’una activitat empresarial.
Tècniques i descripcions d’aquestes:
-Entrevista de treball:
Representa un contracte directe entre el candidat i la persona responsable del procés de
selecció. Es tracta d’una presa de contacte per conèixer-ne la personalitat i el grau
d’adequació professional al perfil demanat. Pot haver-hi diverses entrevistes:
-Inicials per presentar-se i intermèdies per aprofundir en el coneixement del candidat.
-Proves psicotècniques:
Un test d’intel·ligència i un test d'aptituds diverses per conèixer la capacitat intel·lectual del
candidat i la seva habilitat per enfrontar-se a problemes i buscar-hi solucions.
-Proves de personalitat:
Qüestionaris que busquen conèixer característiques de la personalitat dels candidats de
manera que es descarta els que mostres certs desajustos - problemes o característiques no
desitjades.
-Proves de cultura general:
Qüestionaris sobre coneixements bàsics de geografia - història - ciència…
-Proves professionals
Proves específiques que tenen com a objectiu comprovar el grau de coneixements teòrics i
pràctics relacionats amb el lloc de treball que es vol cobrir.
-Proves de grup - Anàlisi competencial:
Activitats realitzades per diversos aspirants que han de solucionar un problema o proposar
una resposta del grup o un cas pràctic. Busca identificar la capacitat de treballar en equip i
les qualitats de lideratge.
DEFINICIÓ DE FORMACIÓ EN LÍNIA I AVANTATGES I INCONVENIENTS
-Tipus de formació com el lliurament de material educatiu per qualsevol mitjà electrònic;
Internet - intranet - àudio - vídeo - vía satèl·lit - CD - DVD - altres mitjans…
-Aprenentatge basat en la tecnologia o l’aprenentatge en línia.
AVANTATGES
-Costos: Es redueixen notablament els costos (30%, ja que no tots el cursos es fan per
aquest mètode), tal com les dietes (allotjament, transport, dinar…)
-Temps: Es redueixen els temps d’aprenentatge sobre un 50%.
-Comoditat: S’eviten desplaçaments i l’accés al curs és fàcil, ja que només fa falta un
terminal i connexió a internet.
-Estar actualitzat: Els continguts del curs es van actualitzant i qualsevol modificació és
rebuda al moment.
-Infraestructura: No cal buscar lloc ni espai de temps per realitzar-lo i un cop ofert, el
treballador s’adapta el temps.
-Flexibilitat: Cada treballador va al seu ritme d’aprenentatge i l’empresa l'informa dels cursos
als quals pot accedir.
-Coordinació dels cursos per part de l’empresa: L’empresa pot marcar en cursos que són
més adequats a cada treballador depenent del seu lloc de treball i de manera
individualitzada.
INCONVENIENTS
-Retroalimentació lenta: Poca interactivitat, és una modalitat que canvia la relació tradicional
entre l’estudiant i el professorat.
-Abandonaments: Esforç afegit per part de l'estudiant que no pas a la formació tradicional.
També és important que el formador daci un seguiment més directe de l’evolució de
l’estudiant.
-Problemes tècnics: Pot haver-hi problemes de saturació a la xarxa.
-Falta d’hàbit: Encara és una manera nova d’accedir a l’aprenentatge per part dels
treballadors.
Definició sinergia:
Mot que indica que la combinació de dos o més factors produeix un efecte conjunt superior
a la suma dels seus efectes considerats aïlladament. La producció d’efectes addicionals que
resulta del treball conjunt de dues o més organitzacions no s’assolira su actuessin per
separat.
Definició coworking:
És una forma de treball que permet els professionals independents, emprenedors i pimes de
diferents sectors compartir un mateix espai de treball, tant físic com virtual. Per poder
desenvolupar els seus projectes professionals de forma independent al mateix temps que
fomenten projectes conjunts i comparteixen coneixements.
Definició d’intel·ligència emocional:
És la capacitat per reconèixer sentiments propis i aliens, i l’habilitat per gestionar-los.
Definició de motivació laboral. Eines o descripció del concepte.
És el conjunt d’estímuls que rep la persona treballadora que la guien a actuar d’una manera
determinada en l’àmbit del treball.
Eines + conceptes
-Els diners: Serveixen per satisfer necessitats de consum, és a dir, de compra. Totes les
persones tenen les necessitats vitals (menjar - roba - habitatge) i per adquirir aquest béns
fan falta diners. Serveix per cobrir la “necessitat d’estatus”, ja que, un bon salari atorga a
una posició social alta.
Però mlagrat aquestes consideracions, perquè els diners siguin motivadors, els treballadors
han de notar que l’empresa és conscient del seu esforç a la feina i que s’ha li reconeix, i per
tant, se li paga més.
-El bon tracte laboral: Si el treballador opera en un clima laboral favorable comunicatiu, i que
potencia les relacions humanes, obtindrà més satisfacció de la feina.
-Les expectatives del futur: Les possibilitats de millorar i ascendir al lloc de treball que té el
treballador i la repercussió professional dels seus esforços son una motivació.
-Reconeixement de la feina: Cal tenir en compte l’esforç que fa cada persona, amb la
independència del lloc que ocupa a l’empresa, i és necessari recompensar-lo d’alguna
manera.
-Col·laboració a la feina: S’han d’atorgar tasques de responsabilitat, delegar funcions, fer
que els subordinats participin en l’anàlisi dels problemes de l'empresa i sol·licitar-ne l’opinió,
de manera que el treballadors se sentin part de l’organització i notin que la seva
col·laboració és necessari per al funcionament de l’empresa.
Mostres de desigualtat del treball
1-Discriminació salarial.
2-Discriminacions en les pensions de viduïtat.
3-Taxa de desocupació superior entre les dones.
4-L’escassa presència de les dones en llocs de responsabilitat política, social, cultural i
econòmica.
5-Problemes de conciliació entre la vida personal, laboral i familiar.
6-Discriminació genèrica a col·lectius especialment sensibles, a part de la dona; als
immigrants, persones discapacitades, grans d’edat, risc d’exclusió social…).
Definició de treball:
És el conjunt de tasques i activitats que les persones realitzem o desenvolupem dins de
l’empresa. És l’aportació de l’element humà a l’empresa; un factor productiu necessari i
fonamental.
Característiques:
-Voluntarietat: La persona decideix si treballa, on i de quina manera. És plenament lliure de
decidir dins la relació laboral.
 -Per compte d’altri: Treballa per a una persona (l’empresa), la qual es beneficia del fruit del
seu treball i, per això, la compensa pagant-li un salari.
-Remuneració: El treball ha de ser retribuït;la persona que du a terme una activitat laboral a
canvi del salari que li paga l’empresa.
-Subordinació: Dins la relació laboral, el treball de la persona està subjecte a les decisions
de l’empresari, que és qui dirigeix l’activitat laboral.
Definició del mar normatiu laboral:
És la legislació laboral, o sigui, el conjunt de lleis i normes legals que determinen l’entorn de
treball.
Definició de sindicats:
Són organitzacions on les persones treballadores s'associen lliurement per defensar els
seus drets laborals i són els seus interlocutors en els processos de negociació col·lectiva.
La representació dels treballadors a l’empresa
Com a complement de l’existència de sindicats, els treballadors de totes les empreses tenen
dret a disposar de representants laboral que facin la funció d’interlocutors legítims davant
l’empresa. Aquests representants són elegits de manera democràtica per la plantilla de
treballadors de l’empresa i exerceixen el seu càrrec per un període de quatre anys
renovables. Les competències bàsiques dels representants dels treballadors són les
següents:
-Rebre informació sobre l’activitat de l’empresa i les característiques de la plantilla.
-Conèixer els estat financers de l’empresa, és a dir, la situació econòmica.
-Vetllar perquè l’empresa compleixi la normativa laboral.
-Representar els treballadors en els processos de negociació col·lectiva i en la resolució de
conflictes.
Aquesta representació pot prendre dues formes en funció de la dimensió de la plantilla de
l’empresa:
-Delegats de personal: Si l’empresa té és de deu i menys de cinquanta treballadors. En cas
que l’empresa tingués entre sis i deu treballadors, si aquests ho decideixen per majoria,
poden triar un delegat de personal.
-Comitè d’empresa: Si l’empresa té cinquanta o més treballadors.

nombre de treballadors Representants dels treballadors

Tipus de representant Nombre

Fins a 30 Delegats de personal 1

31-49 Delegats de personal 3

50-100 Comitè d’empresa 5

101-250 Comitè d’empresa 9

251-500 Comitè d’empresa 13

501-650 Comitè d’empresa 16

651-1000 Comitè d’empresa 21

1000 / + Comitè d’empresa Se n’afegeixen dos per cada mil o fracció

Les funcions d’ambdós tipus de representants són idèntiques, només canvia la for,a
d’elegir-los. Si es tracta de delegats de personal, els treballadors escullen tants candidats
com nombres de representants han de tenir. En canvi, si es tracta de comitè d’empresa, els
treballadors trien una llista tancada de candidats entre diverses llistes representades.
Els representants dels treballadors no tenen per què formar part d’un sindicat, no és
obligatori, poder ser independents, tot i que és habitual que hi pertanyin, ja que les
organitzacions sindicals presten assessorament i suport a les tasques dels representants.
Les organitzacions empresarials
Igualment, les empreses també s’associen en forma d’organitzacions empresarials, les
anomenades patronals, per defensar els seus interessos i per participar en la negociació
col·lectiva i la resolució de conflictes.
Les organitzacions empresarials més importants d’àmbit nacional formes dues associacions:
la CEOE (confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials) i la CEPYME
(Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa).
Definició negociació col·lectiva
És el procés que té com a finalitat assolir un acord entre treballadors i empreses sobre les
condicions en què es desenvoluparà l’activitat laboral.
Definició conveni col·lectiu
És un acord negociat i celebrat entre els representants dels treballador i de l'empresa, en
què es regulen les condicions de treball i les normes de convivència laboral que s’aplicaran
en una empresa o un sector d’empreses durant un determinat període de temps.
-D’empresa: Si afecta només una empresa.
-Sectorial: si s’aplica sobre un conjunt d’empreses que pertanyen a un mateix sector
professional, és a dir, que desenvolupen la mateixa activitat econòmica.
Definició de vaga
Consisteix en la interrupció de la prestació laboral per part dels treballadors amb la finalitat
d’imposar certes condicions a l’empresa o manifestar una protesta.
Definició contracte de treball
És un acord on es reflecteixen les voluntats d’una empresa i un treballador, el qual es
compromet a prestar personalment a l’empresa els seus serveis retribuïts, a actuar sota la
seva direcció i a cedir-li, des de l’inici, el resultat que obtingui amb la seva activitat.
Contingut i característiques:

Contingut mínim d’un contracte de treball Concepte

Contingut de la prestació laboral El tipus de feina que s’ha de fer

Durada Es pot concertar per temps indefinit (fix) o per durada

determinada (temporal), segons les característiques
de l’empresa i del lloc de treball.

Remuneració salarial El salari mensual, les pagues extraordinàries i altres

components salarials determinats d’accord amb el
conveni col·lectiu i la normativa vigent.
 Període de prova Amb caràcter general, és de sis mesos per als
tècnics titulats (têcnics en
formació professional i titulats universitaris), I per a la
resta de
treballadors és de dos mesos, excepte si 'empresa te
menys
de 25 treballadors, que serà de tres mesos.

Temps de treball Es fixa la durada de la jornada laboral, els

descansos, les vacances i les
hores extraordinàries.

Forma del contracte Es pot subscriure per escrit o oralment, I se segueix

un model oficial
específic per a cada modalitat. Cal fer-lo per escrit si
la durada és superior
a quatre setmanes, o si hi obliga la modalitat de
contracte. A la practica, la
gran majoria de contractes s'han de fer per escrit.

Definició jornada laboral

-Setmanal: El màxim és de quaranta hores setmanals com a mitjana anual. Això implica que
la durada pot ser irregular: es poden donar setmanes amb més de quaranta hores i d’altres
menys.
-Diària: El màxim són nou hores al dia, encara que per conveni col·lectiu es pot ampliar, tot
respectant els descansos corresponents. Els menors no poden fer més de vuit hores al día.
Modalitats de contractació
-Contractes indefinits: Son aquells en els quals no es fixa una data determinada de
finalització. Aquests contractes per temps indefinit també es coneixen popularment com a
contractes fixos, Ja que son els que tenen els treballadors que formen part de la plantilla fixa
de l'empresa.
Dintre d'aquest grup,la modalitat més remarcable es el contracte de foment de la
contractació indefinida. L'objecte d'aquest contracte és estimular la contractació indefinida
de persones que pertanyen a certs col·lectius i que tenen especials dificultats per obtenir
una contractació indefinida o que estan especialment afectats per la inestabilitat laboral.
L'empresa, a canvi de contractar de manera indefinida persones d'aquests col·lectius, debra
una compensacio economica consistent en una bonificació en la quota empresarial de
porizació a la Seguretat Social, és a dir, es beneficiara d'una reducció dels costos laborals
associats a aquestes persones contractades. L'empresa també es pot beneficiar d'un cost
més reduït en l'acomiadament, en determinades circumstâncies. De vegades, fins i tot
l'empresa pot rebre addicionalment una subvenció directa.
-Contractes temporals: Són aquells que tenen una data determinada de finalització de la
relació laboral. Poden ser contractes de durada determinada o contractes formatius.
Contractes de durada determinada: Són modalitats de contractació que donen resposta a
situacions, habituals en l'activitat empresarial, en les quals l'empresa necessita realitzar un
contracte temporal. Actualment n'existeixen tres tipus: contracte d'obra o servei determinat,
contracte eventual per circumstàncies de la producció i contracte d'interinitat.
Definició de salari
És la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per
la prestació professional dels serveis laboral per compte d’altri, ja sigui com a retribució pel
treball efectiu o pels períodes de descans computables com treball.
Definició salari mínim interprofessional
És la menureació mínima que pot tenir una persona treballadora que realitzi la jornada
completa per qualsevol tipus de professió o ofici.
Composició del salari
-Salari base: És la remuneració principal de la persona treballadora i es fixa en funció de la
categoria professional acordada al conveni col·lectiu de l’empresa o del sector. En cas que
no hi hagi conveni col·lectiu, el salari base serà l’acordat al contracte de treball. Aquesta
remuneració pot expressar-se per unitat de temps (euros al mes o al dia) o per unitat d’obra
(euros per unitats produïdes).
-Complements salarials: Són les quantitats de diners que s'afegeixen al salari base en
concepte de les característiques personals del treballador, de les característiques del lloc de
treball, pel rendiment del treballador o per altres conceptes diversos:
-Antiguitat: L’empresa valora positivament la permanència del treballador.
-Coneixements especials: Els quals milloren el treball de la persona i beneficien l’empresa
consegüentment.
-Penositat - toxicitat - perillositat - tornicitat - nocturnitat: Compensen el treballador per les
incomoditats que generen aquestes característiques especials.
-Incentius - primes de productivitat - assistència - puntualitat: Es valora el superior rendiment
que té el treballador quantitativament i qualitativament.
-Hores extraordinàries: Es compensen les hores treballades de més.
-Gratificacions extraordinàries: El treballador té dret a un m´nim de dues pagues
extraordinàries a l’any d’un import mínim equivalent a trenta dies de salari base, encara que
és habitual que, per acord, en el conveni col·lectiu s’hi afegeixen complements com ara
l’antiguitat.
El rebut de salaris
L’empresa té l’obligació de pagar els salaris mensualment amb una freqüència inferior
(setmanalment o quinzenalment), i per això ha de lliurar a la persona treballadora el rebut de
salaris o nòmina, que és el rebut justificatiu del pagament del salari, on s’espacifiquen les
percepcions pagades, els descomptes realitzats i, finalment, el salari net que s’ha de pagar.
El rebut de salaris ha de seguir el model oficial establert pel Ministeri de Treball i Immigració.