AIXÍ PARLÀ ZARATUSTRA

(PART COMUNA)

1. Quins motius creieu que va tenir l'autor per escriure aquest llibre?
Així parlà Zaratustra ens proposa una alternativa al sistema de càstig i recompensa
divina, a l’aspiració a una vida ultraterrenal i a la jerarquia eclesiàstica. L’objectiu de l’autor
podria ser l’elevació de la intel·lectualitat de les persones i l’emancipació d’un règim que ens
intenta rebaixar. La seva finalitat és difondre una idea que potenciï la recerca del
coneixement i el gaudi de la vida intel·lectual i terrena a l’hora.

2. A quin altre filòsof, o filòsofs, critica? Citeu, entre cometes, almenys una frase que
demostri la vostra afirmació, amb el número de pàgina on l'heu trobada.
En aquesta obra trobem una forta crítica al pensament cristià i això s’evidencia amb
la popular frase “Déu ha mort”. Nietzsche critíca les aspiracions a viure una vida
extraterrenal, a cultivar en vida el dret/mèrit a viure bé després de la mort (ell creu que no la
hi ha, per això ho jutja) i el culte a un déu que té dret a jutjar i decidir el destí i els càstigs de
tots nosaltres. Nietzsche predica el canvi d’aquesta supremacia, com bé diu a la pàgina 47:

“Antaño, los crímenes contra Dios eran los máximos crímenes, la blasfemia contra
Dios era la máxima blasfemia. Pero Dios ha muerto y con él han muerto esas
blasfemias y han desaparecido esos delitos.”

També es detecta certa crítica a la teoria platònica del dualisme de l’ànima, que parla sobre
la corrupció del cos que embruta la puresa de l’ànima. L’autor defensa la unió amb el món
terrenal i veu el cos com un pont perquè l’ànima pugui viure aquestes experiències terrenes.
Nietzsche veu l’ànima i el cos com entitats igualment brutes i igualment pures. Com diu a la
mateixa pàgina 47:

“Antaño el alma miraba al cuerpo con desdén, y no existía entonces virtud más
excelsa que aquel desdén. El alma quería ver al cuerpo demacrado, horrible y
muerto de hambre: así creía llegar a emanciparse de él y de la tierra.
¡Oh, más el alma misma estaba mancillenta, horrorosa y famélica, y la crueldad era
su deleite!”

3. Feu un molt breu resum de quina és la nova proposta de l'autor del llibre.
Nietzsche proposa canviar el culte a un déu perfecte, inhumà, que només som
capaços d’imaginar i que exerceix una forta pressió i tirania sobre nosaltres. L’alternativa
que ell defensa és la conversió en Superhome, que és el resultat d’una evolució espiritual,
filosòfica i personal. El Superhome de Nietzsche és una persona que ha après a gaudir del
món terrenal, però que s’eleva per sobre dels plaers físics, que es dedica a la recerca del
coneixement i de l’equilibri i que es considera a si mateix com el seu propi déu o patró.

4. Elaboreu un argument a favor o en contra de la nova proposta de l'autor.

Des del meu punt de vista, aquesta nova teoria és positiva, ja que canvia la por al
càstig i el desig a escapar del món terrenal, per l'autoconeixement, el cultiu de la
intel·lectualitat i l'autoregulació dels plaers físics innecessaris (ja no pecaminosos).
 AIXÍ PARLÀ ZARATUSTRA
(SÈRIE A)

1. L’inici del pròleg té alguns símbols el significat dels quals cal que expliqueu. Els
símbols són: “trenta anys”, “les muntanyes” i “es posà davant del Sol”.

TRENTA ANYS:
Nietzsche agafa els 30 anys com a símbol per iniciar la seva crítica cap al crsitianisme.
Compara a Zaratustra amb Jesús. Segons l'Evangeli, Jesús incia la seva predicació als 30
anys, mentres que Zaratustra es retira a les muntanyes a la mateixa edat com a etapa
prèvia a la predicació, un període de reflexió de deu anys abans de començar a compartir el
seu coneixement.

LES MUNTANYES:
Les muntanyes son el símbol de la soledat, l'autosuperació i la saviesa que s'ha
d'aconseguir, segons Nietzsche, abans de compartir coneixement amb els humans de la
ciutat. Tota aquesta saviesa només es pot aconseguir a la natura, la muntanya i amb la
soledat. Escalar la muntanya ens porta a escalar també el coneixement.

ES POSÀ DAVANT DEL SOL:

Un cop més, el Zaratustra de Nietzsche es compara, aquest cop amb el Sol. Explica que el
Sol es deuria sentir desgraciat si no tingués ningú a qui oferir tota la llum que li sobra i
també diu que és capaç d'il·luminar tots els racons, fins i tot l'Infern (l'Infern entés com el lloc
més baix, obscur i remot). Zaratustra es veu reflectit perquè, després de deu anys de
reflexió, vol compartir tot alló que ha aprés i descobert, del contrari, hagués estat inútil
aquest període d'aïllament. També el viatge de descens que iniciará ell i el que fa el Sol
diariament son similars: descendeixen des del punt més alt (Zaratustra la muntanya, el Sol
el migdia/zenit) per anar fins al més baix (per tant, el més obcur).

2. Havent baixat de les muntanyes, Zaratustra es troba al bosc amb un vell ermità qui
l’avisa de la mala fe dels homes. Quins són els seus arguments?

“¿Acaso no sabes las penas que se aplican a los incendiarios?": Diu a Zaratustra que no
prediqui perquè tot aquell que desperti i trenqui amb alló prèviament establert i ho vulgui
compartir, serà jutgat (de boig).

"El amor a los hombres me mataría.": La societat de l'home està podrida i és nociva.
Qualsevol intent del Superhome d'intentar il·luminar i ajudar a l'home de la ciutat serà en va.
L'ermità diu a Zaratustra que ens hem de dedicar a Déu, no a l'home que no vol la nostra
ajuda.

"Veremos si es que aceptan tus regalos. Pues desconfian mucho de los anacoretas o de los
solitarios, y nunca creen a quienes les llevamos presentes.": L'ermità defensa que no val la
pena dedicar temps als homes, ja que l'home de la ciutat desconfia dels ermitanys i de tot
aquell que doni sense demanar res a canvi.

3. Per què Zaratustra no roman al costat del vell ermità i s’entossudeix a marxar a la
ciutat?
Perquè està convençut que ha de compartir els seu coneixement, que quedar-se sol al bosc
amb tot el que ha descobert no serveix de res. A més, creu o sap una cosa que l'ermità no:
Déu ha mort, l'hem matat, ja no hem de ser els seus esclaus.

4. El primer discurs de Zaratustra versa sobre el superhome. Feu un resum de les

característiques principals del superhome que apareixen als paràgrafs 3 i 4 del
Pròleg.

El Superhome està per sobre de l'home, el Superhome és el sentit de la terra. Connecta

amb la muntanya i viu la seva vida terrena, no creu en el discurs cristià, del que en fa una
crítica, que alimenta l'esperança d'una vida ultraterrena.
El Superhome és tan gran, tan savi, tan il·luminat, que no pot ser contaminat per alló
negatiu, ja ha atravessat per complet el nihilisme ("El hombre es una corriente impura y
cenagosa. Hay que tornarse Océano, para poder recibir tal corriente turbia y cenagosa sin
contaminarse de su impureza").
El Superhome és l'home capaç de superar-se a sí mateix, a la seva naturalesa, a tot alló
que li han ensenyat, al seu entorn (sobre tot, trenca amb la moral cristiana que se li ha
imposat).
Per últim, una de les característiques més importants del Superhome son les tres fases per
les que ha de passar: el camell, el lleó i el nen. El camell, la primera fase, representa l'home
que porta una gran càrrega a la seva esquena (la de la moral cristiana) i es ressigna a
només dedicar-se a servir a Déu i a carregar alló més pesat. La segona fase, el lleó, és
l'ànima de l'home que ansia llibertat, el lleó avantposa el "jo vull" al "jo haig de". Per últim, la
transformació definitiva en Superhome és el nen. El nen representa la puresa necessaria
per, un cop el lleó ha trencat amb l'anterior sistema de creençes, crear un nou codi moral
que sigui el que realment vol l'individu.

5. Quines són les característiques del “darrer home” tal i com el descriu Zaratustra al
Pròleg 5? Mireu d’establir una relació entre el model del “darrer home” amb algun
model d’home de la societat actual?

El Darrer home és l'antítesi del Superhome. Mentres que el Superhome és un nihilista actiu,
el Darrer home és un nihilista passiu arquetípic. Aquest perfil és autodestructiu, una societat
de Darrers homes es mouria per sentiments negatius a causa de la seva percepció de
l'existència com un sensesentit.
Això es podria comparar, en la societat actual, amb l'home que es mou pel capitalisme
salvatge. La vida ha perdut el sentit per a aquest home, i això el porta a posar per davant
alló material. La societat actual, dominada per aquest home, és destructiva, com la del
Darrer home.

6. Quines idees sobre la mort i el sentit de la vida expressa Zaratustra al paràgraf 6

del Pròleg?

En aquest paràgraf, torna a contradir el cristianisme. Li explica a un moribund que no

existeix l'infern ni el cel, que no s'ha de tèmer a la mort perquè l'ànima mor abans que el
cos. Sobre la vida, com a nihilista, no li troba sentit, però que tot el que s'hagi fet per
voluntat pròpia genuina haurà valgut la pena (com li diu al moribund sobre l'elecció del seu
ofici).

7. Expliqueu el significat de l’expressió “No he de ser ni pastor ni sepulturer”, tenint

en compte els esdeveniments dels paràgrafs 7 i 8 del Pròleg.

Quan diu "pastor", fa referència als representants del catolicisme guiant al poble com a
ovelles amb les seves misses i discursos. Amb sepulturer, es refereix al sentit literal de la
paraula.
El que vol dir amb aquesta expressió és que no pot dedicar-se a predicar als pobles perquè
l'escoltin i l'obeeixin, i que de res li serveixen tampoc els morts. A partir d'aquesta reflexió és
quan Zaratustra decideix que vol que el segueixin companys (a la mateixa alçada que ell),
persones que el segueixin perquè coincideixen en opinió amb ell, no rebanys o súbdits.

8. Zaratustra pren com a companys de viatge l’àliga i la serp. Cerqueu informació

sobre allò que simbolitzen aquests animals.

L’ÀLIGA:
Aquest animal simbolitza l’origen, la força fecundant masculina, l’èxit. També es pot veure
com una divinitat solar omniscient, ho abasta tot amb la seva mirada. En el cristianisme, es
relaciona amb l’ascensió de Crist, la predicació. L’àliga és la missatgera celestial.

El fet que Zaratustra trii un àliga com a companya, em fa pensar que és la representació
d’una faceta del profeta: la seva relació amb el Sol, el fet d’abastar-ho tot i el seu viatge
descendent; un nou inici, una nova forma d’entendre l’existència; un profeta que baixa el
missatge diví fins al lloc més remot;...

LA SERP:
La serp és el símbol del poder (tant del bé com del mal) i de la saviesa. També és l’ànima
que es reencarna i canvia de pell. En moltes civilitzacions ha estat la mare creadora, un
símbol de naixement i d’inici.

Això es pot relacionar amb Zaratustra pel seu renaixement i per la creació d’un nou sistema.
També per la seva gran reflexió que l’ha ajudat a arribar a un punt de saviesa i reflexió tant
elevat. Per últim, el fet que la serp simbolitzi el poder, tant positiu com negatiu, es pot
relacionar amb el nihilisme de Nietzsche, que pot ser actiu o passiu i pot construir o destruir.

9. Quins corrents filosòfics simbolitzen el camell, el lleó i el nen, en el Discurs sobre

les tres transformacions?

Camell: Estoicisme, perquè es ressigna al seu destí i aguanta tots els mals i càstics que li
han estat imposats.
Lleó: Humanisme, perquè reivindica la dignitat humana, l’ús de la raó per davant de la fe i
l’autonomia i la llibertat de l’home.
Nen: Nihilisme actiu, perquè ha trencat amb tots els valors i principis de la societat per
imposar uns de personals que el converteixen en Superhome, la persona lliure i amb valors
propis.
10. Quines crítiques fa Zaratustra als “transmondans”, aquells que inventen un altre
món a part del sensible?

Considera que el seu missatge està enverinat, que és una mentida. Diu que menyspreen la
Terra, que volen marxar d'ella, quan per Zaratustra és el més valuós que tenim durant la
nostra existència, així com cometen crims contra l'home perquè consideren que els màxims
crims, els més greus, son contra Déu. La última crítica que fa Zaratustra és el menyspreu
dels transmondans cap al cos, que creuen que l'anima és superior a ell i això els porta a
tenir un cos pobre i una ànima igualment pobra.

11. Al capítol III de la part tercera, titulat “De la visió i l’enigma”, Zaratustra explica la
teoria de l’”Etern retorn”. Mireu d’exposar les idees necessàries per a entendre-la.
Aquesta teoria ja va ser mencionada pels estoics, durant el segle I abans de Crist, i
Nietzsche la va recuperar. El que defensa és que la vida és cíclica i eterna, que, quan
l’existència arriba al seu fi, torna al punt d’inici per repetir-se exactament de la mateixa
manera. Per aquest motiu, la vida segons l’autor ha de ser el més perfecta possible: com
més bella sigui, més mereixedora de l’eternitat.
Això ho utilitza Nietzsche per establir el seu codi moral. “¿T’agradaria que tot el que
estàs fent es repetís infinitament sense cap canvi? Aleshores, ho estàs fent bé.”