Representacion Geometrica en Arquitectura - Gustavo Nocito

En col·laboració amb el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC
Disseny de la coberta: Ernest Castelltort

Disseny de col·lecció: Tono Cristòfol
Maquetació: Mercè Aicart
Primera edició: novembre de 2010
© Els autors, 2010

© Edicions UPC, 2010
Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, SL
Jordi Girona Salgado 31, Edifici Torre Girona, D-203, 08034 Barcelona
Tel.: 934 015 885 Fax: 934 054 101
Edicions Virtuals: www.edicionsupc.es
E-mail: edicions-upc@upc.edu
Producció: LIGHTNING SOURCE
Dipòsit legal: B-45483-2010

ISBN: 978-84-7553-528-8
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es
pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista a la llei. Si necessiteu fotocopiar o
escanejar algun fragment d’aquesta obra, us he d’adreçar al Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO),
<http://www.cedro.org>.
Índex
Prefaci 9
1. La teoria i la pràctica 9
1. Llapis o ordinador? 10
1. A qui va adreçat aquest llibre 12
Introducció 13
1. Per què necessitem representar? 13
1. Què necessitem saber per poder representar correctament en arquitectura? 14
1. Com s’organitza aquest llibre 16
Part I: Representar el que hi ha construı̈t: el croquis acotat

Consideracions prèvies 21
1. L’aixecament mètric: conèixer mitjançant el dibuix 21
1. Posem mides i dibuixem un cavallet 25
1. Per què i per a què fem un croquis? 25
1. Per fer el croquis del cavallet necessitem alguna cosa més que llapis i paper 26
1. El joc de les simetries 28
1. Mesurar i dibuixar 30
2. La matèria primera de l’arquitectura: l’aixecament d’un espai interior 35
1. Sense l’encàrrec no podem fer res 35
1. Ens posem en situació 37
1. Mesurar i dibuixar 39
1. El problema de les corbes 42
1. Amb la planta no n’hi ha prou 47
Part II: Dibuixar el que hi ha dibuixat

1. El dibuix com a sı́ntesi 53
1. Proporció i escala 55
1. Una altra manera de veure les coses: la representació axonomètrica 56
3. Sı́ntesi volumètrica d’una obra arquitectònica de Ledoux: el dibuix de les
1. axonometries lliures 59
1. Cinc etapes per a una estratègia de treball 59
1. Reconstruint la tridimensionalitat 61
Índex15
Page (PS/TeX): 1 / 5, COMPOSITE

10. Plantejant l’esquelet 62
10. De rampes i plataformes cap al dibuix final 64
14. El dibuix de les vistes ortogonals de la xemeneia Capilla, de l’arquitecte José A. Coderch 67
10. Com enfocar el problema 67
10. El tema de les mesures en les axonometries lliures 71
10. Comencem a dibuixar? 72
15. Plantegem una escala dibuixant-la 79
10. L’arquitectura de les escales 79
10. Les dades de partida 81
10. Construcció gràfica 82
16. Treballant amb axonometries normalitzades: dibuix d’un tamboret 91
10. El model de dibuix i l’elecció d’un sistema axonomètric adient 91
10. Posem el fill a l’agulla 95
10. Circumferències i el·lipses 96
Part III: Del paper a la maqueta tridimensional

10. La definició d’una maqueta virtual 103
10. El treball amb models tridimensionals 106
10. Treballem en el pla adequat 109
17. El modelatge geomètric del cavallet 111
10. Estratègies de treball: per on comencem? 111
10. El joc de les simetries en les potes 113
10. Definir geometries per construir les guies superiors 114
10. Generació de la safata inferior amb estratègies de multiplicació 115
10. Com sabem si el cavallet s’ha fet correctament? 117
10. Generem forats mitjançant “booleanes” 117
10. Acoblament del cavallet i final del modelatge 119
18. Disseny constructiu i modelatge d’una escala de tres trams 121
10. Objectius del modelatge i dades de partida 121
10. Estratègies per a una geometria repetitiva 123
10. Definir un mòdul com a patró 123
19. Modelant un disseny de Le Corbusier 131
10. Les referències per començar 131
10. Interpretem les corbes 132
10. Donem matèria a l’estructura tubular 135
10. Modelem l’ergonomia del seient 139
10. Posem potes a la chaise longue 142
Part IV: Formes a partir de formes

10. La transformació com a estratègia 149
10. La memòria de les formes 151
10. Menys és més: el joc de les estructures espacials 153
10. Què és una estructura espacial? 153
10. Modelem les matèries primeres 154
10. Muntem un mòdul de l’estructura 158
10. El disseny d’una estructura espacial 162
61Representació geomètrica en arquitectura

11. Interacció de formes en un llum reflector 165
10. Modelem a partir del paper 165
10. Dues formes que en fan una de nova 167
10. La pantalla difusora i l’estructura 170
Part V: Conèixer representant: anàlisi, disseny i construcció

10. Més enllà del que veiem 177
10. Maneres d’entendre 177
10. Anàlisi i procés constructiu 179
12. Fem una xemeneia amb intencions constructives 181
10. Un mateix model per a un objectiu diferent 181
10. Construint amb làmines 182
10. La finalitat constructiva del modelatge 188
13. Geometria i lògica constructiva en la marquesina d’entrada a l’edifici de la UNESCO 191
10. Corbes que neixen de rectes 191
10. Comencem a modelar 194
10. Les superfı́cies reglades 197
10. Donem materialitat a la marquesina 202
10. Una aplicació constructiva 204
Part VI: Dolce prospettiva

10. La perspectiva dels pintors 209
14. Perspectiva ràpida d’un espai interior 215
10. El dibuix de les perspectives frontals 215
10. El dibuix de les rajoles 219
10. Controlem el camp visual 220
15. Les perspectives des de l’ordinador 227
10. La importància d’un bon punt de vista 227
10. Fem dues perspectives diferents d’un mateix model 228
10. El que no s’ha de fer 232
Annex: Glossari CAD

Sistemes informàtics CAD: glossari, aplicacions i conceptes bàsics 243
Bibliografia 257
Índex alfabètic 261
Índex17

Prefaci
La teoria i la pràctica
En plantejar-nos escriure el text de les pàgines que Aquesta exigència no implica, però, l’absència ab-
segueixen, ens vam fixar el propòsit ineludible de soluta del referent teòric, que és indispensable
motivar el lector amb un llibre que sigui capaç de en determinats moments per entendre l’enfoca-
conduir-lo per un itinerari clar i precı́s en la ma- ment idoni d’un problema per resoldre. Per aques-
nera d’enfrontar la resolució dels problemes més ta raó, al llarg del text trobareu unes referències
freqüents de la representació geomètrica d’arqui- conceptuals, paral·lelament al desenvolupament
tectura. de les pràctiques, que us ajudaran a compren-
dre millor la lògica interna del procés de represen-
Això vol dir que, des del començament, intentàvem tació.
evitar que la lectura resultés excessivament carre-
gada de fonaments teòrics que –si bé constitu- D’aquesta manera, mitjançant uns continguts con-
eixen l’estructura conceptual dels temes tractats– ceptuals de reforç, orientats al desenvolupament
puguessin desviar-nos del propòsit eminentment d’un itinerari d’activitats pràctiques, intentem evi-
pràctic que desitjàvem imprimir al text. tar el plantejament teòric escolàstic dels textos
clàssics de dibuix i geometria, el qual, per la se-
Per què, doncs, volı́em donar aquest caràcter prag- va intrı́nseca abstracció, dificulta l’associació amb
màtic al llibre que teniu a les mans? els temes concrets de les pràctiques.
En primer lloc, hem de dir que, en el nostre context, En les directrius essencials per a l’Espai Europeu
no podem entendre la utilitat d’un plantejament d’Educació Superior que s’estan començant a apli-
exclusivament teòric al voltant de la representació. car actualment a les nostres universitats, es parla
Aquest és un aspecte de la nostra disciplina que justament d’aquesta necessitat de generar en els
ens fa reflexionar sobre un fenomen molt captiva- estudiants la capacitat per adquirir un conjunt de
dor però que no ens serveix, almenys d’una manera competències per tal de resoldre una problemàtica
directa, per resoldre les necessitats quotidianes de especı́fica. Estem parlant, doncs, del mateix punt
la nostra professió d’arquitectes. de partida: proporcionar a l’alumne universitari les
eines adequades per a la resolució dels temes con-
El primer objectiu d’aquest text és, per tant, plan- crets que se li presentaran en la vida professional
tejar un recorregut guiat per la problemàtica con- futura. Pensem, doncs, que una metodologia de
creta d’un conjunt de casos o exemples que us treball que té com a eix conductor la resolució dels
permetran resoldre les qüestions més habituals de problemes més freqüents de la representació està
la representació, sempre emmarcat en un entorn destinada a preparar l’estudiant des del mateix mo-
adequat a les vostres necessitats com a estudiants. ment que ingressa a la universitat.
Prefaci19

Llapis o ordinador?
L’altra de les qüestions que ens va fer reflexio-

nar sobre l’orientació didàctica d’aquest llibre
té a veure amb els mitjans, és a dir, amb l’a-
dequació efectiva dels instruments que fem
servir per a representar un objecte o un espai
d’arquitectura.
Com avui resulta bastant evident, l’evolució

de les tècniques per a la representació no es
troba al marge de l’avenç vertiginós dels can-
vis produı̈ts en tot l’àmbit tecnològic els dar-
rers vint o trenta anys. L’impacte que va sig-
nificar la irrupció del món digital no va ser
aliè a les tecnologies de la representació, que,
com tots sabem, amb la incorporació dels sis-
temes de disseny assistit per ordinador (CAD)
van significar un canvi dràstic en la manera de
concebre i resoldre els problemes de dibuix i
del disseny en general.
L’aprofitament d’aquests instruments, utilit-

zats actualment amb més o menys profusió
a les nostres aules del batxillerat i de la uni-
versitat, no podia quedar fora del planteja-
ment d’un llibre d’aquestes caracterı́stiques.
La pregunta que ens formulàvem era, doncs,
quin seria el lloc que hauria d’ocupar el dibuix
manual dins d’un panorama en mutació per-
manent com el que ens toca viure. En altres
paraules, continuarem fent servir el llapis i el Fig. 1 Croquis a mà alçada per al projecte d’un edifici d’habitatges a
paper en un futur pròxim? Barcelona, obra de l’arquitecte J. A. Coderch (1958)
Com tota previsió de futur, aquesta és una

projecció en el temps sense una resposta as-
segurada, per la qual cosa hem d’intentar
conciliar les previsions amb unes intencions
didàctiques clares en un marc que sigui pràctic
i que es pugui adequar a les exigències del
món professional que viuran els nostres estu-
diants en el futur. En coherència amb aquest
punt de partida, podreu veure que hem de-
cidit deixar a banda tot tipus de dibuix ma-
nual que pugui implicar un criteri de precisió
gràfica rigorosa, com el que es realitza amb
la utilització d’unes eines que avui, amb l’e-
xactitud infal·lible dels sistemes informàtics,
resulten òbviament obsoletes.
Fig. 2 El preciosisme del dibuix manual en una planta de l’arquitecte

Claude-Nicolas Ledoux al segle XVIII

Fig. 3 Informació tècnica codificada
en un fragment del dibuix informàtic
d’un plànol arquitectònic d’execució
Tanmateix, hem decidit continuar amb la tradició tipus de dibuix manual i sintètic com el que plan-
del dibuix a mà alçada –el croquis– i amb un cert tegem aquı́ també ajudarà a comunicar les nos-
tipus de dibuix ràpid amb estris elementals, com tres intencions amb rapidesa i amb una economia
l’escaire i el cartabó, perquè considerem que te- de mitjans important a l’hora d’expressar els trets
nen una funció didàctica i formativa que no po- essencials de la lògica formal d’un objecte o de
dem abandonar. Aquest dibuix a mà que fem per les propietats particulars d’un espai arquitectònic.
intentar comprendre la base d’una estructura ge-
omètrica, la raó constructiva o la lògica funcional A l’altra banda d’aquesta aproximació conceptu-
dels objectes i dels espais arquitectura ens serveix al del dibuix manual, tenim la representació amb
per aproximar-nos a aquesta realitat i ens obre un eines informàtiques que, amb la incorporació dels
panorama conceptual que ens donarà els recur- models virtuals en tres dimensions, ens obren un
sos necessaris per fer una representació acabada horitzó molt més ampli per a la comprensió i el
i certa dels temes que anirem tractant. Un cert control geomètric de les formes en arquitectura.
Fig. 4 Hiperrealisme en la imatge d’un interior d’arquitectura, aconseguida amb els actuals sistemes informàtics de simulació visual
Prefaci111

A qui va adreçat aquest llibre
Una de les mancances més notables dels estudi- de l’estudiant en un àmbit acadèmic on l’eix pe-
ants quan arriben a les aules de la universitat és dagògic estigui centrat més en l’activitat pràctica
la dificultat que tenen per poder resoldre amb una que en els desenvolupaments de temes teòrics ex-
mı́nima coherència els problemes d’ı́ndole pràctica, tensos.
i això a vegades succeeix per la manca d’un mı́nim
bagatge de coneixements essencials sobre el tema. Un llibre d’aquestes caracterı́stiques va dirigit, en
No obstant això, la realitat ens demostra que més primer lloc, als estudiants que es troben en una
sovint el problema resideix en la dificultat que te- mena de limbe acadèmic quan deixen les aules de
nen per associar aquests conceptes a l’hora d’en- l’escola secundària per entrar a la universitat. És a
frontar la resolució pràctica dels temes més ha- dir, d’una banda, podrı́em parlar d’una adequació
bituals del dibuix geomètric i la representació en preuniversitària però, de l’altra, es tracta també
general. Evidentment, aquest és un tema cabdal d’una revisió dels conceptes per tal d’adequar-
si tenim en compte els trets bàsics de la nostra los convenientment als nous enfocaments de la
carrera, atès que el dia a dia de la professió de pràctica del dibuix i de la representació tridimensi-
l’arquitecte consisteix a donar respostes efectives a onal.
un munt de problemes tècnics que tenen una forta
interdependència mútua. En altres paraules, estem Ateses les caracterı́stiques d’aquest enfocament
parlant de l’adquisició d’un conjunt d’estratègies essencialment pragmàtic, creiem, a més, que
bàsiques amb l’objectiu de poder enfrontar, amb també podria ser d’utilitat per a un espectre més
una acceptable garantia d’èxit, els temes que es ampli d’estudiants. Concretament, pensem que
van presentant i donar-los una via de solució efec- aquest llibre pot ser un text de suport a les au-
tiva. les del batxillerat i la formació professional, però
també com un llibre auxiliar per a la consulta i re-
Tal com hem esmentat anteriorment, creiem que la solució dels problemes més habituals de la repre-
metodologia didàctica més adient per desbloquejar sentació geomètrica que sorgeixen en els primers
aquesta qüestió passa per la immersió continuada cursos de la universitat.

Introducció
Per què necessitem representar?
És possible que més d’una vegada ens hagi

passat pel cap quin seria l’impuls d’aquell ho-
me primitiu que, dins el refugi d’una cova fos-
ca, va començar a delinear unes siluetes amb
la intenció d’expressar alguna cosa sobre la
realitat que l’envoltava. Ens preguntem si l’ac-
te de representar respon efectivament a una
tendència emotiva de l’ésser humà o a una ne-
cessitat conscient de comunicar experiències
reals o imaginàries.
No és l’objectiu d’aquest llibre aprofundir qües-

tions que, com aquesta, tenen les arrels en
l’àmbit del més pur pensament filosòfic. Això
no obstant, ens quedem amb el significat de
la paraula comunicar, que dins del nostre con-
text resultarà del tot aclaridora.
Un dels aspectes més rellevants de la profes-

sió de l’arquitecte consisteix a transmetre de
manera efectiva, al conjunt de persones que
hi participen, tots els trets essencials neces-
saris per a la materialització d’un projecte. Si
volem comunicar les nostres propostes amb la
màxima certesa, és a dir, amb un mı́nim de dis-
torsions, aquesta transmissió de la informació
ha de ser tan rigorosa com sigui possible. Això
vol dir que la nostra manera de comunicar-nos
mitjançant el llenguatge de la representació
ha de ser, necessàriament, molt diferent de la
que utilitzaria, per exemple, un artista plàstic.
Un pintor està més preocupat per transmetre
un estat emocional o un determinat punt de
vista personal sobre la realitat, perquè la seva
obra és en si mateixa el resultat final del procés
de comunicació. En el nostre cas, en canvi, la Fig. 5 Una imatge pictòrica del Panteó romà per Canaletto al segle XVIII
Introducció113

Fig. 6 La secció constructiva com a representació tècnica del Panteó romà
representació assumeix un rol efectiu de mediado- necessitem un temps d’assimilació en el qual ani-
ra, un veritable pont entre les intencions de l’ar- rem ajustant i rectificant les nostres idees inicials
quitecte i els receptors, que seran els encarregats per tal de portar-les a bon terme. És justament en
de materialitzar les instruccions donades en aques- aquest perı́ode d’aproximacions i tempteigs quan
ta representació. Per tant, necessitem representar, la representació assumeix un altre rol essencial per
per tant, per tal de poder fer efectiva aquesta trans- a nosaltres: el de ser un instrument efectiu per al
missió amb el màxim rigor possible. coneixement a fons del nostre material de treball.
Durant l’acte de representar, doncs, estem desen-
És per aquest motiu que diem que la nostra repre- volupant un procés d’elaboració que inclou els di-
sentació és geomètrica i tècnica, per tal de dife- versos aspectes d’una realitat construı̈ble que vo-
renciar-la clarament de la representació artı́stica, la lem transmetre als participants del nostre entorn
qual, com hem vist, respon a unes intencions molt professional.
diferents.
D’aquesta manera, la representació geomètrica, a
Fins ara hem parlat de comunicar alguna cosa que més de constituir-se com un instrument efectiu de
està a la nostra imaginació i que, de manera una comunicació, incideix decididament en l’àmbit del
mica embrionària, es va materialitzant a poc a poc coneixement, i genera un procés continu de refle-
durant el mateix acte de la representació. Això vol xió i sı́ntesi concreta al voltant del tema de treball.
dir que, evidentment, no en podem tenir una pre- Aquest aspecte formatiu de la representació serà,
figuració exacta i precisa al cap i projectar-la tota per tant, un dels eixos didàctics que guiaran les
de cop al paper o a l’ordinador. Sembla lògic que pràctiques que proposem al llarg d’aquest llibre.
Què necessitem saber per poder representar correctament en arquitectura?
Arribats en aquest punt, hem de plantejar-nos si, que desenvolupem en aquest text, és necessari que
per poder treballar en els temes de representació el lector tingui alguna mena de destresa personal o

estigui dotat d’unes caracterı́stiques perso-
nals singulars. Decididament hem de dir que
no. Com acabem de veure, la representació
geomètrica, com que està carregada d’una
forta estructura racional, s’allunya decidida-
ment dels components intuı̈tius que envolten
el fenomen de l’expressió artı́stica i es vincu-
la més directament amb el desenvolupament
sostingut d’unes pràctiques que impliquen un
procés lògic de raonament.
El fet que per representar amb els codis tècnics

no necessitem posseir uns dots especials no
ens exonera de tenir un mı́nim bagatge de
conceptes que considerem importants. Com
que estem parlant d’eines per a la represen-
tació geomètrica, sembla evident que, per co-
mençar a treballar, algunes nocions de geo-
metria haurı́em de tenir. Si fem un ràpid cop
d’ull als llibres de text sobre geometria que
es troben a les biblioteques, podrı́em caure
fàcilment en un estat d’impotència depressiva
i abandonar tot intent d’entrar en aquest món
de la representació. La qüestió no és tan greu
com sembla.
La geometria és una ciència molt antiga que

va començar per plantejar-se la resolució ra-
cional de qüestions de caràcter eminentment
pràctic però que, al llarg del temps, va anar Fig. 7 Una il·lustració del tractat de Gaspard Monge, el pare de la
desenvolupant una estructura teòrica de grans geometria descriptiva (1799)
proporcions.
Aquesta disciplina va tenir un important caràc- al dibuix tècnic i, de l’altra, els principis generals de la
ter especulatiu que li va donar una certa auto- geometria descriptiva que tracten dels fonaments dels
nomia dins el conjunt de les ciències. D’aques- sistemes de projecció en la representació bidimensional
ta manera, la ciència geomètrica va començar de les formes tridimensionals.
a generar unes branques de gran especialit-
zació teòrica, com la geometria analı́tica, la Pel que fa a les eines de la geometria plana, estem par-
geometria descriptiva o la geometria diferen- lant d’uns coneixements molt elementals que, amb tota
cial, només per citar-ne alguns dels exemples seguretat, ja s’han vist en bona part al llarg dels estu-
més coneguts. dis de batxillerat. Ens interessen particularment aquells
temes que tenen una aplicabilitat directa per al con-
Sembla obvi que el que necessitem per co- trol i el traçat de figures geomètriques elementals, com
mençar a treballar és un conjunt de coneixe- ara triangles, polı́gons regulars, arcs i tangències, cor-
ments bàsics que s’allunyin de l’especulació bes còniques i altres aplicacions relacionades amb els
teòrica i ens permetin afrontar els problemes problemes de mesurament.
amb un mı́nim de seguretat i certesa.
Respecte als conceptes de geometria descriptiva, ens
Des d’aquesta visió pragmàtica, el suport geo- centrarem quasi exclusivament en els tres sistemes de
mètric que necessitem per fer les pràctiques projecció més utilitzats per a la representació bidimensi-
comprèn, d’una banda, l’entorn de coneixe- onal. Estem parlant del sistema dièdric de vistes ortogo-
ments bàsics de la geometria plana aplicada nals, dels codis axonomètrics de dibuix i de la projecció
Introducció115

cònica per al dibuix de vistes en perspectiva. Hem cada cas particular, el que entenem per rigor quan
de reiterar que, de tot això, només ens n’interessen estem dibuixant a mà.
els conceptes que tinguin una aplicació directa a
la resolució pràctica i, per tant, no entrarem en les L’altre instrument imprescindible per a la nostra
demostracions de caràcter teòric. De tota manera, feina és l’ordinador. Aquı́ el panorama és molt
al final d’aquest llibre trobareu un annex que us més ampli i cal definir clarament el que necessi-
servirà per repassar els conceptes més elementals tem per fer les pràctiques que proposem. En pri-
de tots aquests temes de geometria. mer lloc, hem de dir que els programes informàtics
que es fan servir per a la representació geomètrica
A part d’aquest mı́nim bagatge de coneixements són els anomenats sistemes CAD (computer-aided
de geometria que acabem de comentar, necessi- design), que treballen amb sistemes vectorials, a
tem fer servir els instruments idonis per poder trac- diferència dels sistemes de mapes de bits, que
tar amb un mı́nim de rigor els temes relacionats són més propis per al tractament de la imatge fo-
amb la representació. Estem parlant del domini togràfica.
d’uns instruments fonamentals per poder expres-
sar, mitjançant el codi adequat, totes les propietats Dins dels programaris vectorials existeixen, com és
del model que volem representar. D’això ja hem lògic, un bon nombre de marques comercials amb
parlat al prefaci, quan comentàvem el problema diferents graus de desenvolupament, que gene-
dels mitjans, per la qual cosa se suposa que per ralment estan orientades a una utilització més o
fer les pràctiques que es proposen en aquest llibre menys concreta. En el nostre cas, optarem pels
s’ha de tenir un control adequat de les eines del programes capaços de treballar la representació
dibuix manual i de la representació informàtica. geomètrica en un entorn de modelatge tridimen-
sional, per la qual cosa veurem que, atès que han
Però, fins a quin punt hem de dominar aquests de respondre als mateixos processos de càlcul, els
instruments? codis i les eines de treball són molt semblants per
a les diferents marques comercials.
En primer lloc, si es tracta del dibuix manual, ja hem
perfilat una mica el tipus de representació que vo- El tema central, doncs, és esbrinar quin ha de ser
lem aquı́: un dibuix que, ja sigui a mà alçada o el grau de domini d’aquestes eines informàtiques
amb l’auxili d’uns estris elementals com l’escaire i que es necessita per poder seguir adequadament
el cartabó, pugui ser suficientment polit i rigorós les pràctiques plantejades aquı́. Ateses les grans
per transmetre sense interferències les propietats diferències de coneixements informàtics que hem
que volem representar del model. Immediatament anat detectant en els nostres estudiants quan arri-
hem de dir que, quan parlem de “rigor”, no vo- ben a la universitat, hem optat per treballar amb
lem dir “precisió”, un terme que en aquest context exercicis que no requereixen un domini molt alt de
ha quedat obsolet amb l’arribada dels sistemes de les eines informàtiques, amb l’objectiu de privile-
dibuix assistits per ordinador. Ja sabem que l’exac- giar el contingut didàctic del procés de treball. No
titud és del domini de les màquines; per tant, en el obstant això, els estudiants que no tenen cap expe-
nostre cas, ens hem de centrar a dibuixar de ma- riència prèvia en aquests procediments informàtics
nera rigorosa, en el sentit de poder expressar les trobaran al final del llibre un annex amb una sèrie
propietats que volem transmetre amb un màxim de conceptes i aplicacions d’eines especı́fiques de
d’economia i amb les limitacions dels nostres ins- CAD relacionades amb les pràctiques que es pro-
truments. Al llarg del llibre anirem aclarint per a posen.
Com s’organitza aquest llibre
Tal com s’ha anticipat al prefaci, aquest és un llibre pràctiques agrupant-les en blocs, que es plantegen
de pràctiques, una mena d’itinerari que es guia pels per la seva temàtica didàctica concreta però que, a
temes de treball més freqüents en la representa- la vegada, també poden definir unes modalitats o
ció geomètrica d’arquitectura. Per recórrer aquest tècniques especı́fiques de representació. D’aquesta
camı́ d’una manera coherent, hem organitzat les manera, ens trobarem amb exemples de dibuixos

de croquis acotats a mà alçada, dibuixos amb llapis da, unes recomanacions pràctiques per portar a
i escaire i cartabó, modelats geomètrics informa- terme les representacions i un conjunt d’activitats
titzats, modelats volumètrics, esquemes analı́tics, complementàries o treballs pràctics, amb la finalitat
perspectives còniques, etc. Es tracta, doncs, d’o- de completar la formació de l’estudiant al voltant
ferir a l’estudiant que ha de fer les pràctiques del d’una temàtica concreta.
llibre un ventall de procediments de representació,
especificant-li en cada cas la conveniència i l’adap- Com s’ha dit abans, al final del llibre trobareu
tació als temes plantejats. un annex en el qual es desenvolupen temes mo-
nogràfics de caràcter teòric i/o operatiu, amb la
Aquesta circumstància ens portaria a pensar finalitat d’oferir un suport a les possibles mancan-
que seria possible “saltar” determinats grups de ces en la formació de l’estudiant.
pràctiques d’una modalitat determinada per tre-
ballar amb els casos que ens interessen més. Cadascuna de les pràctiques d’aquest llibre es com-
plementa amb els models de treball que es poden
Hem de dir que, si bé els exercicis tenen una certa descarregar a la web. En el cas de les pràctiques
autonomia, un aprofitament didàctic correcte pas- de dibuix manual, es poden seguir les imatges que
sa per fer el recorregut de la ruta completa que es il·lustren la seqüència del procès de treball. En els
proposa amb els diferents blocs del llibre. modelatges informàtics, en canvi, es pot compro-
var el resultat final directament amb els models
Cada part o bloc de treballs del llibre inclou unes tridimensionals en format pdf.
consideracions prèvies a la problemàtica planteja-
Introducció117

Part I
Representar el que hi ha construı̈t:
el croquis acotat

Consideracions prèvies
L’aixecament mètric: conèixer mitjançant el dibuix
L’interès de l’ésser humà per indagar la rea-

litat que l’envolta està lligat sens dubte, a la
necessitat de mesurar. Les raons per les quals
mesurem el nostre entorn poden ser diverses:
per establir una divisió territorial, per informar
d’alguna cosa que no es pot veure d’una ma-
nera directa o per combatre en una guerra.
Des de les primeres albors de la civilització,
ens trobem amb tota una tecnologia desti-
nada als instruments de mesurament, la qual
cosa ens demostra el vast camp d’aplicació
de la tasca de mesurar el que existeix, ano-
menada en la nostra disciplina, d’una mane- Fig. 1 Un gravat del segle XVI que il·lustra el principi del mesurament
ra general, aixecament mètric. En la dilata- a distància
da història dels mètodes i dels instruments
de mesurament –una ciència que s’anomena
metrologia–, podem veure tota mena d’apa-
rells desenvolupats tecnològicament per fer
mesuraments especı́fics, com ara els instru-
ments per a la determinació de les dimensions
d’elements inaccessibles, eines per a mesurar
angles, etc (Fig. 1) (Fig. 2).
Deixant de banda les nombroses aplicacions

especı́fiques que hem esmentat abans, i si en-
trem més concretament en l’àmbit de la nos-
tra disciplina arquitectònica, podem compro-
var que aquesta necessitat de mesurar va lli-
gada històricament a la indagació sobre el va-
lor intrı́nsec de les obres d’arquitectura cons-
truı̈des per les generacions precedents. Per
fortuna, avui podem comptar amb nombro-
sos testimonis d’aquesta tasca gràcies a una
bona quantitat de documents que han arribat
als nostres dies i que podem analitzar deguda- Fig. 2 Determinació indirecta de la distància entre els punts A i B amb
ment. Aixı́ ens trobem des dels primers relleus i l’ús d’un distanciòmetre òptic
Consideracions prèvies121

maquetes sobre pedra fins a les innumerables re-
presentacions gràfiques d’edificis i objectes en su-
ports diversos (Fig. 3) (Fig. 4).
De tota aquesta documentació, podem deduir fà-

cilment que el procés d’aixecament mètric neces-
sita indefectiblement d’un vehicle, un transmissor
idoni capaç de comunicar tota la informació me-
surada sobre un objecte determinat. Aquest vehi-
cle de la informació mètrica va ser durant molts
anys la representació en forma tridimensional de
les maquetes o la representació gràfica simbòlica
plantejada en els dibuixos. Podem dir, doncs, que
el procés d’aixecament no està completament tan-
cat si no finalitza amb una representació adequa-
da de tota la informació recollida. Atès que el pro-
pi acte de representar és, en si mateix, una eina
de coneixement, aquesta conclusió ens porta a fer
una reflexió important al voltant del rol especı́fic
de la representació dins del procés d’aixecament.
A les pàgines següents podrem veure com, durant

el procés de treball, el propi dibuix es constitueix Fig. 3 Maqueta de fusta de la cúpula de Santa Maria del Fiore, cons-
en un instrument imprescindible per a la interpre- truı̈da durant el Renaixement italià (arquitecte: Filippo Brunelleschi)
tació de tots els trets que defineixen el model que
estem aixecant, des de la seva geometria fins a les
caracterı́stiques constructives i funcionals. Aixeca-
ment i representació són, per tant, parts indissolu-
bles del mateix fenomen al voltant de la indagació
i el coneixement d’un objecte.
Arribats en aquest punt, ens plantegem una altra

pregunta: quines serien la modalitat i la tècnica
més idònia per representar un modeld’aixecament?
Per respondre a aquesta qüestió, ens hem de re-

metre necessàriament a l’especificitat de la nostra
disciplina. No és el mateix un enginyer que treba-
lla amb els marges dimensionals d’un component
d’un aparell electrònic o d’un motor d’explosió
que un arquitecte que ha d’aixecar unes formes
i uns espais per tenir el control global d’una ar-
quitectura determinada. En el nostre cas, sembla
que continua imposant-se una tècnica més prope-
ra al contacte directe amb el model de treball, una
modalitat de dibuix que, com ja fa més de cinc-
cents anys, pugui servir l’arquitecte per descriure
amb rapidesa tots els trets i les dades mètriques
necessàries.
Malgrat l’avenç notable de les tècniques per als

sistemes d’aixecament a distància, la proximitat Fig. 4 Dibuix renaixentista d’un aixecament de la cúpula del Vaticà

Fig. 5 Model tridimensional de punts
resultant d’un aixecament mitjançant
sistema làser amb identificació de les
estacions de treball
del dibuix a mà alçada –el croquis– sembla enca- que ens dóna el convenciment que en un futur
ra avui la manera més pràctica d’encarar un tema no gaire llunyà aquestes tècniques de mesurament
d’aixecament d’exigències tècniques i magnituds a distància seran més accessibles per resoldre tot
modestes. tipus d’aixecaments (Fig. 5).
Dit tot això, immediatament hem d’aclarir que, si En aquest primer bloc de pràctiques, plantejarem
volem emprendre la tasca cientı́fica per a l’aixe- un parell de temes d’aixecament senzills que se-
cament d’una obra d’arquitectura on el volum de ran representats mitjançant dibuixos a mà alçada,
treball sigui important i les necessitats de precisió més coneguts pel nom de croquis acotats, és a
mètrica siguin estrictes, hem de recórrer sens dub- dir, la representació gràfica d’un conjunt de vis-
te a les noves tecnologies digitals. Aquest àmbit, tes sintètiques del model amb l’anotació escrita de
que per la seva especificitat no tractarem aquı́, les seves mides i de les seves caracterı́stiques més
avui dia està experimentant una evolució constant rellevants.

Posem mides i dibuixem un cavallet
1
Per què i per a què fem un croquis?
La tasca que ens proposem en aquesta prime-

ra pràctica consisteix a realitzar el dibuix a mà
alçada d’un objecte real –en aquest cas, un
cavallet per al suport d’una taula de treball–
amb la finalitat de generar una documentació
gràfica destinada a registrar les dades dimen-
sionals i geomètriques del model. És a dir, es-
tem parlant d’un dibuix amb una finalitat molt
precisa, que és documentar uns aspectes de-
terminats de la realitat fı́sica d’un objecte per
tal de poder reproduir-la en un altre context.
Un croquis d’aquest tipus podria tenir diver-
ses utilitats: ens serviria com a documentació
necessària per reconstruir un model semblant,
per realitzar un dibuix més acabat amb uns de-
terminats objectius especı́fics o, com veurem
més endavant, per generar un model virtu-
al tridimensional del cavallet. Tot això vol dir
que hem de pensar el croquis com la docu-
mentació gràfica que ha de tenir un caràcter
mitjancer entre l’objecte real i la destinació
final, per la qual cosa hem de procurar dibui-
xar amb la major objectivitat i claredat pos-
sibles, tenint en compte que no ens podem
deixar dades del model sense dibuixar però
també que hem d’evitar les ambigüitats i rei-
teracions innecessàries, que podrien dificultar Fig. 1 El cavallet que hem de modelar
la interpretació correcta de la documentació
gràfica.
Un dibuix d’aquestes caracterı́stiques és, dibuix artı́stic, que té per finalitat comunicar unes qües-
doncs, un referent bàsic per descriure una de- tions molt diferents a les del nostre croquis.
terminada realitat fı́sica de l’objecte que, en-
cara que s’ha de fer amb una disposició gràfica Aquest tipus de representació gràfica directa i precisa és
adequada i agradable visualment en el paper, la que fan servir sovint els arquitectes quan necessiten
s’allunya de les consideracions estètiques del transmetre unes determinades solucions constructives
Pràctica 1. Posem mides i dibuixem un cavallet125

o quan han de documentar una realitat construı̈da atès que resulta imprescindible expressar amb va-
amb l’objectiu de fer-ne una restauració o inter- lors numèrics les diferents dimensions del model
venció posterior. mitjançant les seves cotes.
Per tal de diferenciar aquest croquis d’altres podem Tenint clara la finalitat principal del nostre dibuix
dir que el nostre dibuix s’acostuma a anomenar comencem, doncs, la feina...
croquis constructiu o, més sovint, croquis acotat,
Per fer el croquis del cavallet necessitem alguna cosa més que llapis i paper
Si parlem dels estris que necessitem per fer el croquis, del model i del seu funcionament, que, com veu-
podem dir que només hem de tenir al nostre abast rem en aquest cas particular, no és gaire complex.
una cinta mètrica convencional, un llapis i una mica Això no obstant, el més important d’aquest tipus
de paper. Com veieu, no sembla un equipament de dibuix és poder tenir prèviament una mena
gaire sofisticat. No obstant això, el més important d’esquema visual del que després es plasmarà al
per començar a dibuixar és la necessitat de comptar paper, encara que sobre la marxa aquest esquema
amb un altre tipus d’eines que no es poden adquirir pugui canviar una mica.
a les botigues. Estem parlant de la nostra disposició
personal per enfrontar-nos amb el model que volem Observem el cavallet a la fotografia (Fig. 1) i co-
representar al paper. Això vol dir que, abans de mencem per reconèixer-ne els components. Veiem
traçar-ne la primera lı́nia, hem de tenir més o menys que el model està format per dues parts que es
clar què és el que necessitem dibuixar, per tal de poden acoblar: l’estructura de sustentació amb les
poder expressar amb la màxima sı́ntesi possible les potes i una base mòbil que serveix per fixar l’alçada
dades essencials del nostre cavallet. i orientar la inclinació del tauler que es recolzarà da-
munt seu. D’entrada, aquesta circumstància ens fa
Aquesta predisposició inicial comença, òbviament, reflexionar al voltant de la conveniència de pensar
per un reconeixement exhaustiu dels components el dibuix dels dos components separadament per
Fig. 2 Exemple de la projecció ortogonal d’un model

en què es veuen les projeccions de la representació en
sistema dièdric

tal que es pugui descriure amb claredat el funcio- s’acoblen en una posició obliqua per tal d’asse-
nament del cavallet. gurar la màxima estabilitat del cavallet. Aquest és
un fet que hem de tenir en compte des de l’inici
Ara ens fixem en algunes caracterı́stiques construc- perquè ens condicionarà la manera d’expressar les
tives d’interès. dades mètriques i de posició.
Encara que no siguem fusters experts, podem com- L’altra qüestió fonamental sobre la qual hem de
provar que tots dos components del cavallet es- reflexionar abans de traçar la primera lı́nia sobre
tan construı̈ts amb peces industrialitzades, general- el paper és quines són les vistes o posicions del
ment llistons de fusta de mides estàndards que es model més adients per transmetre les dades de les
vinculen mitjançant cargols. La circumstància de te- dimensions que anirem mesurant en el cavallet. Per
nir elements repetitius i amb dimensions comunes començar, sempre hem de pensar en unes vistes del
condicionarà, inevitablement, la manera d’expres- model en les quals, sempre que sigui possible, les
sar les dades del nostre dibuix en què, com hem dit mides es puguin expressar sobre un pla coincident
abans, hem d’intentar evitar la redundància de re- amb el del paper. Aquestes són les anomenades
ferències gràfiques en benefici d’una comunicació vistes en projecció dièdrica o, més genèricament,
efectiva de les dades del model. vistes ortogonals; estem parlant del que habitu-
alment s’anomena la planta (la vista superior), la
Una altra caracterı́stica constructiva que ens cri- vista frontal també denominada alçat i la vista la-
da l’atenció –i que alhora n’és també un tret ge- teral (Fig. 3).
omètric– és la disposició peculiar de les potes, que
Fig. 3 Disposició dels tres plans de projecció del

model anterior abatuts sobre un únic pla de dibuix.
Més avall es pot veure la manera més habitual d’or-
denar aquestes vistes en els dibuixos d’arquitectura

Aquestes són les posicions més adients per al nostre ca-
vallet? En principi, sembla que sı́, però immediatament
ens trobem amb la primera dificultat quan pensem que
en aquestes vistes mai no podrem veure les potes en la
seva vertadera magnitud, atesa la seva posició obliqua
respecte als plans de projecció ortogonals.
Arribats en aquest punt, hem de començar a prendre

decisions. Si les vistes ortogonals semblen necessàries
per entendre la disposició general dels elements i per
acotar determinades mesures clau com l’alçada i l’am-
plada del cavallet o la separació de la base i part superi-
or, de quina manera podrı́em expressar les dimensions
dels llistons i la posició obliqua de les potes?
Respecte a la qüestió de les dimensions, el problema se

simplifica quan pensem que les potes són llistons amb
secció de mides estàndards, per la qual cosa només
bastarà una referència i un text lateral al dibuix per
indicar-ho.
El tema de la posició obliqua és una mica més delicat.

Ens hem de plantejar el problema geomètric de donar
les dades per situar un element en una posició que
no coincideix amb cap dels plans de la projecció. Aquı́
tenim dues sortides possibles al nostre abast: o de-
terminem les coordenades ortogonals en relació amb
aquests mateixos plans del dibuix (Fig. 4) o mesurem
angles respecte a aquests dos plans verticals.
Atesa la dificultat que implica el fet de mesurar angles

sobre el model, sembla evident que ens hem d’incli- Fig. 4 Dues maneres de mesurar la posició obliqua de
nar per la primera opció, buscant, com veurem més la recta AB: (A) mitjançant les seves coordenades orto-
endavant, la manera pràctica més efectiva per obtenir gonals, o (B) mesurant, a més d’una longitud, els angles
aquestes dades. de la projecció horitzontal i vertical
El joc de les simetries
Imaginem, per un instant, com serien aquestes vistes d’arquitectura i disseny, és un factor impor-
ortogonals convencionals sobre el paper (si ens costa tant que cal tenir en compte a l’hora d’orga-
molt d’imaginar-les, fem-ne un esbós preliminar ràpid nitzar el nostre dibuix. Observem (Fig. 5) que
sobre un full). a les vistes del cavallet ens trobem amb dos
eixos de simetria diferents: un que divideix la
La primera cosa que detectem quan estem dibuixant planta i, en correspondència, l’alçat frontal, i
les tres projeccions del cavallet (una planta i dos alçats) un altre que separa l’alçat lateral en dues mei-
és la repetició dels elements a un costat i l’altre de cada tats. Si traslladem aquesta idea de simetria a
vista, com en un mirall. Si tracem una lı́nia que passi pel la tridimensionalitat del model, podem pen-
mig de cada vista, comprovarem, efectivament, que la sar en l’existència de dos plans virtuals que
porció de dibuix d’una banda de la lı́nia és exactament separen l’objecte en quatre parts exactament
igual al de l’altra, però en inversió especular. Aquest simètriques. Aquests plans, que ens seran
fenomen, que en geometria s’anomena simetria axial i de gran utilitat més endavant, s’anomenen,
que trobem molt sovint en una gran quantitat de temes justament, els plans de simetria del model.

Fig. 5 Dibuix de les vistes del cavallet disposades correctament sobre el paper

Mesurar i dibuixar
Amb la cinta mètrica a les mans, comencem per cotació. Triem la vista en planta, per exemple, i
fer una primera aproximació de les dimensions ge- comencem a mesurar amb la cinta mètrica les am-
nerals del cavallet mesurant-ne l’alçada i les dues plades de la base de les potes i la part superior, i les
amplades per tal de tenir una idea de les proporci- traslladem al paper amb les cotes corresponents,
ons bàsiques del model. que intentarem disposar de manera ordenada i co-
herent seguint un criteri lògic de lectura. A mesura
Agafem ara un paper d’una grandària considera- que anem prenent les dades, ens adonarem que en
ble però que es pugui manipular, com ara un full el dibuix de la planta hi ha mesures que no podem
de format DIN-A3, i iniciem el dibuix de les vis- acotar. Aquest és el cas, per exemple, de la safata
tes definint-ne els contorns principals amb un traç inferior, ja que aquest component queda amagat
molt suau i intentant respectar les proporcions ge- parcialment per la part superior del cavallet en la
nerals del model. Considerem, prèviament, la dis- projecció. Aquest és el moment de recordar allò
tribució de les vistes al paper tenint en compte els que hem dit fa un moment respecte a les simetri-
dos components del cavallet i deixant zones lliures es.
per a l’addició de possibles detalls o dades com-
plementàries. Observeu que, tal com ja hem dit Si, a partir de la lı́nia de simetria que hem traçat al
abans, resulta convenient dibuixar la base mòbil mig del dibuix en planta, el costat de la dreta és
separada de l’estructura del cavallet amb l’objectiu idèntic al costat de l’esquerra, per què no represen-
de descriure amb claredat totes les dimensions del tem la part superior del cavallet a una banda del
model. dibuix i la part inferior al nivell superior de la safa-
ta a l’altra? Comprovarem com d’aquesta manera,
Amb aquestes referències dimensionals generals, aprofitant les condicions de simetria axial, podem
comencem a esbossar els trets bàsics de cadascu- resoldre el problema fent només un únic dibuix en
na de les vistes per tal de tenir un control dels planta del cavallet i, de pas, evitarem una informa-
components del model i, al mateix temps, poder ció redundant en el dibuix. En el fons, el que estem
comprovar la disposició correcta dels dibuixos al fent a la part esquerra del dibuix per veure l’encaix
paper (Fig. 5, pàgina anterior). superior de la safata no és sinó una projecció en
secció horitzontal que passa a l’alçada del suport
Una vegada plantejat aquest primer esquema de la safata del model, un tema que veurem de
gràfic de les vistes, podem començar el procés d’a- manera extensa més endavant (Fig. 6).
Fig. 6 La planta-secció dividida per un

pla de simetria amb les cotes de les
amplades

Fig. 7 Acotació dels alçats fent servir el recurs dels plans de simetria
Tornem ara a les vistes en projecció vertical, els Atès que estem parlant d’elements de mides
alçats, i acotem-ne totes les alçades, incloses les de estàndards –llistons de fusta de manufactura–, el
la safata. Com que aquı́, igual que a la planta, ens primer problema el podem resoldre de manera
trobem amb el problema dels elements amagats, efectiva afegint un text d’aclariment amb un es-
podem fer servir el mateix recurs de la simetria, quema de la secció del perfil amb les mides.
amb la qual cosa donarem, a més, una major co-
herència a la lectura gràfica del conjunt. D’aquesta El segon tema requereix una mica més d’estratègia
manera, les tres vistes estan dividides al mig per un a l’hora de mesurar. Tal com hem expressat anteri-
eix on el sector de l’esquerra representa la secció orment, la manera més pràctica de mesurar un ele-
pels plans de simetria i la part dreta, la vista del ment en posició obliqua és, justament, determinar-
cavallet. Sempre que sigui possible, hem de procu- ne les coordenades ortogonals. Per tal de poder
rar posar les cotes que es corresponen amb el pla efectuar aquest amidament, identifiquem en pri-
de projecció, i evitar l’acotació d’amplades que es mer lloc dues arestes simètriques de les potes com
podrien entendre millor a la planta (Fig. 7). les assenyalades amb AB i CD al dibuix. Si som
capaços de determinar amb precisió la posició d’a-
Repassem, doncs, totes les mides ortogonals dels questes arestes, podrem dibuixar les potes comple-
dos components del cavallet per tal de no deixar- tes. L’elecció d’aquestes arestes està condicionada,
nos-en cap sense acotar. d’una banda, per les possibilitats pràctiques de me-
surament i, d’altra banda, per la seva posició res-
Tot i això, ens queda per resoldre l’acotació de les pecte a l’assemblatge amb la resta de components
potes obliqües, que, en no estar situades paral·leles del model.
als plans de projecció, no podem acotar directa-
ment. Recordem que aquı́ tenim dos temes per re- Ara, una vegada més, ens tornarem a aprofitar de
soldre: el de les mides de la secció del llistó i el de les propietats simètriques del nostre cavallet. Pri-
la determinació de la posició obliqua en el cavallet. mer mesurem la separació entre els extrems supe-

riors AC (51 cm) i els inferiors BD (70 cm)
(Fig. 8) de les dues arestes de les potes, per tal
de determinar-ne fàcilment, gràcies a les pro-
pietats de simetria, la posició a l’alçat frontal.
Igualment, mesurant la separació superior i

inferior de les potes del cavallet en sentit late-
ral, per les mateixes condicions geomètriques
anteriors podrem dibuixar la seva posició a la
planta i a l’alçat lateral, amb la qual cosa tin-
drem situades finalment les quatre potes al
dibuix (Fig. 9).
A mesura que anem amidant la resta de com-

ponents, ens trobarem amb casos particulars
que, a causa de la seva grandària respecte al
conjunt, resulten massa petits al dibuix per Fig. 8 Aixecament de l’amplada inferior i superior de les potes
Fig. 9 Cotes de situació de la posició obliqua de les potes del cavallet Fig. 10 Croquis acotat dels perfils de la safata i la guia superior

poder acotar-los amb claredat. És, doncs, el mo- addicional. Igualment, afegirem textos per definir
ment de plantejar-nos la conveniència de fer un les caracterı́stiques i dimensions de totes les peces
dibuix de detall a una escala superior on quedin normalitzades.
expressades aquestes dimensions. Aquest serà el
cas de la secció dels perfils de la safata inferior i de Amb l’objectiu d’aclarir la forma senzilla de sub-
la part superior de l’estructura (detalls A i B), que, jecció entre l’estructura i la base mòbil del cavallet,
per la seva particularitat, necessiten una descripció fem un petit detall en perspectiva que afegirem a
detallada (Fig. 10). un costat del dibuix (Fig. 11).
Per tal d’evitar una redundància en la informació Per acabar, comprovem una vegada més les mides
dimensional, els elements repetitius amb distàncies i completem el dibuix amb els recursos gràfics ne-
constants (com ara els forats de la base mòbil i els cessaris per reforçar la descripció del model, com
llistons de la safata inferior) seran acotats amb una ara les ratlles dels elements seccionats i els textos
referència al valor constant i, si cal, amb un text complementaris (Fig. 12).
Fig. 11 Detall en axonometria de l’element de subjecció

Fig. 12 Croquis final del plànol d’aixecament del cavallet

La matèria primera de l’arquitectura:
l’aixecament d’un espai interior
2
Sense l’encàrrec no podem fer res
Abans de començar aquesta segona pràctica, hem Després d’una necessària entrevista amb els nos-
de fer un exercici de role playing i imaginar-nos tres clients imaginaris, arribem a la conclusió que la
que som uns arquitectes als quals ens toca rebre nostra aportació es limitarà (qüestió de pressupost,
un encàrrec professional molt concret: un parell com sempre!) a la confecció d’uns croquis degu-
d’amics –els primers treballs sempre provenen dels dament acotats per a una utilització posterior.
amics– ens demanen l’aixecament d’un espai amb
l’objectiu de muntar-hi una exposició d’obres d’art. Per això, ens bastarà amb la definició d’una bona
planimetria i el plantejament de les seccions ne-
Aquest joc d’anticipació no és banal: d’una banda, cessàries per expressar sense omissions les dimen-
perquè la nostra professió no tindria molt sentit sions de l’espai en alçada. Si és necessari, afegirem
sense la presència d’un altre (el client que ens de- algun detall o esquema que pugui resultar aclari-
mana la feina) i, de l’altra –que és la que més in- dor d’una determinada qüestió en particular.
teressa aquı́– per la manera com pot canviar la nos-
tra resposta professional segons el tipus de deman- Un altre tema que adquireix més transcendència
da que se’ns faci. Com veurem més endavant, les de la que ens imaginem en un primer moment té a
exigències tècniques d’un aixecament com aquest veure amb les condicions d’accés a l’espai en qües-
poden variar radicalment si, per exemple, aquests tió. Ens referim no tan sols a l’accessibilitat fı́sica,
amics ens demanen aquesta documentació per a que òbviament té la seva importància, sinó també
una operació de rehabilitació o per un problema a la programació del temps necessari i el nombre
de patologia edilı́cia, per citar només dos casos de visites que podem realitzar al lloc per fer-ne
bastant freqüents en el nostre àmbit professional. l’aixecament. Com que, lògicament, volem fer les
coses bé amb el mı́nim temps possible, ens hem
Tot això vol dir, doncs, que la finalitat del nostre de plantejar la feina en relació amb les dimensions
aixecament l’hem de tenir clara des del primer mo- i la complexitat formal de l’espai que hem d’ai-
ment que ens plantegem les tasques de l’encàrrec. xecar. Per tot això, es fa imprescindible tenir una
referència prèvia d’aquest espai per tal de progra-
Tornem als nostres amics i comencem a interrogar- mar les tasques de manera adient.
los: necessiten el nostre aixecament per fer un mo-
del virtual 3D o bé es plantejaran la disposició de Com que els amics no compten amb una informació
les obres de l’exposició directament sobre el di- adequada del lloc (plànols o dibuixos amb unes
buix d’un plànol convencional? Quin és el grau de referències mètriques bàsiques) i només ens n’en-
precisió en el mesurament que necessiten? Volen senyen unes fotografies bastant deficients, resulta
uns dibuixos acabats o els basta amb uns croquis imprescindible una vista prèvia per tal de poder pro-
d’aixecament prou clars? gramar adequadament les tasques de l’aixecament.
Pràctica 2. La matèria primera de l’arquitectura: l’aixecament d’un espai interior135

Fig. 1 Una imatge del nostre espai de treball
Els nostres clients ocasionals ens porten a l’Escola directa d’una primera ullada i del qual podem fer
Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona on, un croquis ràpid d’aproximació sense posar massa
a la planta baixa, trobem l’espai en qüestió. afany en la qualitat gràfica del resultat, tenint en
compte que aquest dibuix és només un marc inicial
Ens trobem, doncs, al mig del recinte principal del per a la programació de la feina abans de la tasca
nostre lloc de treball, fornits només amb paper, especı́fica de l’aixecament. Si cal, podem prendre
llapis i una càmera fotogràfica, i fem un tomb un parell de referències dimensionals per tenir una
ràpid per fer un reconeixement dels diferents es- idea global de la grandària de l’espai amb el qual
pais que componen les àrees que s’han de me- hem de treballar.
surar.
A mesura que n’anem fent l’esbós, ens adonem
En prenem unes fotografies generals per tenir una d’una caracterı́stica ben particular en la geometria
idea global del lloc: es tracta d’un conjunt de tres de les parets, que sovint es defineixen amb unes
recintes on el protagonista principal és un espai formes corbes ben pronunciades en els canvis de
diàfan amb quatre pilars al qual s’accedeix per dues direcció. Comprovem que aquest és un tret carac-
escales simètriques i que està connectat fı́sicament terı́stic de tota l’arquitectura de la part nova de
amb una sala més petita i, visualment, amb una l’escola, projectada per l’arquitecte José Antonio
terrassa exterior (Fig. 1). Coderch com una ampliació de l’edifici original.
Intuı̈m, per tant, que aquest serà un tema com-
Ens assabentem que l’espai principal es fa servir plicat de mesurar i que hem de meditar una mica
habitualment com sala d’estudis per als alumnes l’estratègia abans de tornar al lloc.
de l’Escola d’Arquitectura i que la sala contigua es
fa servir com a despatx. En una observació més detallada, ens adonem d’al-
tres trets geomètrics que no són tan evidents a
Es tracta, per tant, d’un espai amb una complexi- primera vista però que hem de tenir en compte a
tat funcional mı́nima que es pot copsar de manera l’hora de programar la feina.

Observem una simetria parcial a l’espai de la sala la distribució modular dels panels de les finestres i
principal que té com a eix de simetria una lı́nia virtu- l’ordenació de la geometria del conjunt en relació
al que passa pel punt mitjà de la distància més curta amb l’ordre estructural visible als quatre pilars que
entre els pilars de l’estructura i ens assabentem que dominen la sala principal.
podem aprofitar aquesta caracterı́stica geomètrica
per simplificar-ne el mesurament i referenciar en el Considerem que ja en tenim prou amb les da-
croquis com una dada afegida. des obtingudes i acabem aquesta visita prelimi-
nar per tal de preparar una estratègia adequada
No passen per alt, també, determinades carac- abans d’emprendre les tasques definitives d’aixe-
terı́stiques constructives d’aquest espai, com ara cament.
Ens posem en situació
És evident que, quan programem una feina com 4. Una càmera fotogràfica per prendre unes vis-
aquesta, no ho podem tenir tot absolutament con- tes especı́fiques de suport de l’aixecament, que
trolat i que, amb molta probabilitat, a l’escenari de poden ajudar-nos en la interpretació posterior
treball ens trobarem amb la necessitat d’improvisar de les dades del croquis i que, en determinades
alguna solució especı́fica per tal de solucionar un condicions, podem incorporar a la documenta-
problema determinat no previst abans. Això pas- ció final. No cal dir que aquest aparell no ha
sarà i no ens hem d’amoı̈nar perquè forma part de de ser gaire sofisticat, ja que amb les actuals
la nostra pròpia dinàmica de treball. càmeres digitals de qualitat mitjana es poden
obtenir resultats prou satisfactoris.
El que sı́ que hem de preveure és comptar amb to-
tes les eines adequades per resoldre aquests possi- 5. Opcionalment, podrem equipar-nos amb una
bles imprevistos, atès que una imprevisió o un oblit tecnologia més avançada i portar un distan-
del material necessari signifiquen haver de tornar ciòmetre làser, un aparell que ens permet mesu-
un altre dia al lloc... i això sabem que no és un bon rar amb gran precisió les distàncies mitjançant
negoci! el recorregut d’un raig làser (Fig. 2).
Després de discutir una bona estona i d’informar- De tota manera, si el pressupost no ho pot cobrir,
nos-en convenientment, arribem a elaborar la llista ens bastarà amb el mesurament directe amb cinta
següent de material que hem de portar: mètrica, amb el qual tindrem un aixecament prou
fiable per als objectius del nostre encàrrec.
1. Un parell de cintes mètriques; una de gran, amb
una llargada superior als 10 metres –millor 20–, Ara ens trobem reunits per programar adequada-
per tal de mesurar les dimensions generals de ment les tasques d’aixecament, amb vista a apro-
les estances, i una altra de petita (amb 3 metres fitar al màxim el nostre temps en el lloc de treball i
en tindrem suficient), per als detalls a menor es- fer més efectiu el procés de treball.
cala.
Immediatament ens adonem que el punt més con-
2. Paper en format DIN A-3 i DIN A-4 i llapis de flictiu del procés serà mesurar les formes corbes.
mines toves i dures per dibuixar el croquis, tal Pel que vam veure a la visita preliminar, les pa-
com vam fer-ho a la pràctica anterior. rets semblaven arrodonides amb arcs de circum-
ferències i partim d’aquesta hipòtesi per sospesar
3. Dos o tres regles llargs –bastarà amb 2 o 3 les tècniques més idònies de mesurament. Per a
metres– com els que es fan servir sovint en això, com veurem més endavant, farem servir els
topografia, normalment llistons de fusta ben regles que hem previst dins del nostre equipament
rectes amb graduació mètrica o sense. Eventu- elemental d’aixecament.
alment, podria ser d’utilitat un escaire de fusta
per controlar els angles rectes, però això, com Un altre tema de discussió és el nombre de perso-
veurem més endavant, ho podem substituir nes necessàries per realitzar els treballs de manera
amb determinades tècniques de mesurament. còmoda i eficaç. L’experiència demostra que, per

a un treball de dimensions modestes com
aquest, basta amb el mòdul mı́nim d’aixeca-
ment constituı̈t per tres persones: dues per
mesurar i una tercera per anar dibuixant el
croquis amb les cotes resultants del mesura-
ment. Això no vol dir que aquest treball no es
pugui portar a terme amb dues persones –fins
i tot només amb una! Es tracta, doncs, d’u-
na qüestió d’eficàcia, una equació on hem de
posar en relació factors diversos com la quali-
tat de la feina, el temps de què disposem i la
precisió dels resultats.
La tercera qüestió que s’ha de comentar en

aquesta reunió prèvia a la visita és cabdal per-
què es tracta de tenir una idea bastant precisa
dels dibuixos que hem de fer per transmetre
amb rigor tota la informació mètrica al pa-
per. Com que hem acordat amb els nostres
clients que la documentació que els lliurarem
serà la dels croquis d’aixecament, valdrà la pe-
na intentar que els dibuixos obtinguts al lloc
puguin aprofitar-se de forma més o menys di-
recta, per tal d’estalviar-nos la feina que signi-
ficaria passar en net tots els croquis obtinguts
al lloc. Si podem fer això, una vegada acaba-
des les tasques de mesurament només caldrà
completar el material dels croquis amb l’afegit
d’alguns petits dibuixos i textos aclaridors de
qüestions molt puntuals.
Però tornem a la qüestió inicial: quins i quants

seran els croquis que hem de fer?
Aprofitem la curta experiència adquirida fins

ara i tornem, per un moment, a la pràctica
anterior per tal d’establir clarament les di-
ferències entre dos models de treball ben di-
ferents. En el cas d’un objecte de mobiliari, Fig. 2 El distanciòmetre làser ens possibilita un mesurament
com el cavallet, estem davant d’una forma tri- fiable i precı́s
dimensional amb una geometria concreta en
la qual predomina la noció de matèria, en litat de les parets, els sostres i les finestres. Aquesta és
el sentit més estricte. Tal com vam veure a la matèria primera de l’arquitectura que nosaltres hem
la pràctica, per transmetre aquesta materia- de representar al paper i, per fer això, paradoxalment,
litat necessitàvem descriure-la amb el dibuix hem de mesurar els elements constructius que contenen
d’un conjunt de vistes on puguéssim contro- aquest espai i li donen realitat fı́sica.
lar perfectament la realitat tridimensional del
cavallet. Tal com hem vist a la introducció d’aquest llibre, el di-
buix de les plantes arquitectòniques –les planimetries–
El cas que ens pertoca ara és ben divers, i va ser la manera més directa de representar i mesurar
no tan sols per les evidents diferències de les diferents compartimentacions dels espais habitables.
grandària. En aquest cas, el protagonista és Com és evident, aquesta representació omet les dades
l’espai, “l’aire” contingut dins de la materia- de les dimensions verticals de l’espai. No obstant això,

i atès que habitualment la complexitat dels ticals i de qualsevol element de l’espai que no pugui quedar
espais arquitectònics es dóna al pla horitzon- expressat a la planta. (Pensem que les planimetries no són
tal, aquesta és una de les raons de la pree- sinó seccions horitzontals, on, tallant a una determinada
minència de les plantes als dibuixos d’arqui- alçada –generalment convencional–, veiem cap al terra,
tectura. Pel mateix motiu, la planimetria serà amb la qual cosa es fa molt difı́cil interpretar tot allò que es
també la base de la nostra documentació d’ai- troba per damunt de l’alçada de tall. Encara que existeixen
xecament i, en aquest sentit, n’hem de pre- codis especı́fics per dibuixar aquests elements que es
veure unes qüestions molt elementals, com troben per fora de l’àmbit de la representació, sempre
ara la grandària del dibuix per poder acotar es fa necessari el complement de seccions vinculades
còmodament i una distribució gràfica més o adequadament a aquests canvis en planta.)
menys proporcionada dels espais que defini-
ran la planta. Fent-ne algunes aproximacions, El tema crucial és sempre el mateix: quantes són les
concloem que el format de paper més ade- seccions necessàries? Però, abans de contestar, hem de
quat per dibuixar aquesta planta és el d’un rectificar la pregunta dient: quines són les seccions ne-
DIN-A3, ja que ens permet fer un croquis cessàries?
d’una grandària acceptable i resulta bastant
còmode per manipular. Com que ja tenim una visualització bastant precisa del
nostre espai, podem estudiar detingudament per on pas-
De tota manera, sabem que amb això n’hi ha sarem les seccions, amb l’objectiu de descriure tots els
prou per descriure correctament l’espai i ne- canvis que es produeixen en les alçades. Això ho po-
cessitem conèixer els canvis que es produeixen dem fer esbossant unes aproximacions sobre el croquis
en les alçades, unes dades imprescindibles per preliminar. En aquesta programació, haurı́em d’arribar a
completar i restituir al paper les tres dimensi- allò que ja hem après a la pràctica anterior: obtenir el
ons d’aquest lloc. Per això necessitem dibuixar màxim d’informació amb el menor nombre possible de
les seccions, els “talls” verticals de l’espai, on dibuixos. Com sabem, l’economia compta per a tot.
acotarem les mesures de les alçades i com-
prendrem millor els canvis de nivells del terra, Fornits amb tot l’equipament d’aixecadors, ens dirigim
les variacions del sostre, dels tancaments ver- resoltament a la nostra destinació arquitectònica.
Mesurar i dibuixar
El primer que fem en arribar a l’espai de tre-

ball és ubicar-nos en un lloc còmode (si tenim
una tauleta, millor) per deixar-hi l’equipament
i tenir-hi una base per dibuixar.
Amb l’ajuda del nostre croquis preliminar, co-

mencem per plantejar el dibuix de la planta
que serà la base de l’aixecament. En fem un
esquema lineal tan proporcionat com ens sigui
possible, i distribuı̈m el conjunt dels recintes
que componen l’espai. Aquesta és només una
primera aproximació gràfica, traçada amb po-
ca intensitat, amb l’objectiu de controlar l’es-
cala del conjunt i la distribució del dibuix al
paper (Fig. 3).
Tal com hem observat en la visita preliminar,

l’àmbit de la sala d’estudis està dominat per
quatre pilars cilı́ndrics que revelen l’ordre es-
tructural de l’espai. Per tant, una bona idea és Fig. 3 Traçat preliminar amb un esquema lineal de la distribució
començar per mesurar aquests elements. dels espais

Fig. 4 Mesura i control gràfic de l’estruc-
tura dels pilars
Amb la cinta mètrica a les mans, mesurem primer les caracterı́stiques de precisió requerides pel nos-
les distàncies mı́nimes entre els pilars en les dues tre encàrrec, podem considerar negligible (Fig. 4).
direccions que determinen aquest mòdul estructu-
ral, en aparença ortogonals. Com que ens interes- Podem ara començar a mesurar tots els tanca-
sa acotar a l’eix de l’estructura, podem calcular ments rectes de la sala principal, incloses les zones
el diàmetre dels pilars mesurant-ne el perı́metre i de finestres. Més tard mesurarem les parts corbes
calculant-ne el radi. dels murs, però ara en deixem un buit en el dibuix
del croquis. Per tal d’assegurar-nos que mesurem
Encara que sembli el més probable, és important correctament els trams rectes, ens podem ajudar
que ens assegurem que la nostra estructura és amb els regles que hem portat, recolzant-los sobre
efectivament ortogonal. Per fer això, bastarà me- la superfı́cie dels murs per tal de determinar el lı́mit
surar les diagonals del quadrilàter definit pels qua- de la zona plana (Fig. 5).
tre pilars que acabem de mesurar i, si aquestes
mides són iguals, podem estar segurs que l’estruc- Un mètode com aquest, si bé no garanteix la preci-
tura és efectivament rectangular. Observem que sió mètrica, és suficient per als objectius del nostre
aquesta comprovació és important perquè ens ba- treball.
sarem en la geometria elemental d’aquesta estruc-
tura per continuar l’aixecament dels elements con- Mesurem de manera ordenada cada tram dels pa-
tigus. raments i, a les zones on aquests elements plante-
gen una articulació important, com a les finestres
En el nostre mesurament, trobem una petita di- que donen a la terrassa, és convenient fer unes
ferència mètrica en les diagonals, la qual, ateses mides generals per controlar els possibles errors de

Fig. 5 Determinació dels trams plans de les
parets corbes
cotes derivades de l’acumulació de petits me-

suraments.
Observem, però, que –tal com havı́em detec-

tat a la visita prèvia– existeixen molts elements
en relació simètrica respecte a un eix virtual
que passa per la meitat del costat menor del
rectangle estructural. Podem aprofitar aques-
ta simetria, doncs, per estalviar-nos una mi-
ca de feina i, el que és més important, deixar
constància d’aquesta propietat geomètrica en
el croquis, dibuixant un eix de simetria per fer
referència a determinades cotes clau (Fig. 6).
Fig. 6 Acotació dels paraments que limiten la sala principal

El problema de les corbes
Ens trobem ara amb uns dels punts més delicats i ens disposem a definir la incògnita de les corbes
del nostre aixecament i hem de resoldre la manera (Fig. 7).
de mesurar els paraments corbs.
Com que estem a la part còncava de la corba, el
La primera qüestió és dilucidar si aquestes corbes tema és ben senzill: si, tal com sospitàvem, es trac-
estan formades per arcs de circumferències tan- ta d’una circumferència, no resultarà gaire difı́cil
gents, és una de les solucions més freqüents en trobar-ne el centre. Pensem per un moment que
aquests tipus d’arquitectures. A simple vista ho el centre d’una circumferència és el punt comú
semblen, però ens hem d’assegurar aquesta mena on coincideixen totes les perpendiculars a les tan-
d’intuı̈ció geomètrica amb els mitjans adequats. gents de la corba i materialitzem aquest centre di-
buixant al paviment, amb un guix, les dues rectes
Per esbrinar aquesta qüestió, ens centrem en la perpendiculars que parteixen dels finals dels trams
petita zona emmarcada pels pilars que es troben a rectes.
l’accés amb les escales bessones i ens col·loquem a
l’interior de la part còncava. Si mesurem els trams Per fer això, podem aprofitar els instruments que
rectes simètrics del muret baix i fem unes com- hem portat fent servir un escaire. Si no en dispo-
provacions de les distàncies que els separen, veu- sem, haurem de fer servir els regles que hem por-
rem que tenen una petita convergència i, per tant, tat i ajudar-nos de la ciència pitagòrica improvisant
que no són paral·lels. Mesurem i dibuixem el tercer un triangle rectangle amb unes mides arbitràries
tram recte partint del nostre eix virtual de simetria (Fig. 8).
Fig. 7 Aixecament dels trams rectes de la zona d’accés
Fig. 8 Una opció pràctica per determinar el cen-

tre de l’arc de la paret

Un cop marcat el centre hipotètic en la intersecció Tot i aixı́, podrı́em servir-nos de l’aixecament de
de les dues perpendiculars, només ens queda per la part còncava d’aquestes dues parets des de les
situar l’inici de la cinta mètrica en aquest punt i estàncies contigües, però no tenim, com en el cas
fer-la servir com una mena de compàs, recorrent anterior, una visualització directa del gruix del mur
tota la superfı́cie de la corba interior per tal de i, el que és encara més complicat, no sabem si
comprovar si la llargària de la cinta –és a dir, el radi aquest gruix és uniforme.
de la circumferència– es manté constant. La nostra
intuı̈ció ha funcionat i, per tant, només cal dibuixar Podem, doncs, de manera provisional, suposar que
els trams de circumferència interiors i acotar-ne el aquı́ també estem en presència d’arcs de circum-
radi. Com que podem comprovar visualment que ferència i tornem a recolzar dos regles sobre les
aquest muret té un gruix constant, tenim resolta parts planes de les parets fins que es trobin en
la part convexa de la circumferència i estem en un hipotètic vèrtex. Si ara dividim els trams dels
condicions de mesurar i dibuixar aquest lı́mit exterior regles que es troben fora del contacte amb les
(Fig. 9). No obstant això, si volem dibuixar les escales parets en un nombre determinat de parts iguals
d’accés, hem d’esperar la concreció de les altres dues –amb tres o quatre segments és suficient–, po-
formes corbes que les contenen simètricament. drem prendre unes mides sobre el pla de la corba
seguint una mena de retı́cula amb direccions pa-
Aquı́ el problema és una mica diferent perquè ens ral·leles als regles (Fig. 10). En seguir aquest procés,
veiem condicionats a resoldre les corbes per la se- immediatament ens adonarem de dues coses im-
va cara convexa i, per tant, no podrem fer servir el portants:
sistema anterior per determinar-ne la geometria i
mesurar-les.
Fig. 9 Determinació dels radis dels trams corbs de la zona d’accés
Fig. 10 Sistema per mesurar una corba convexa

amb la definició d’una retı́cula ortogonal exterior

Fig. 11 Acotació de la corba amb les
dades de la retı́cula exterior
a) Els dos trams dels regles a la zona de la corba Partim, doncs, de donar per bona aquesta suposi-
tenen la mateixa mida. ció i mesurem l’amplada dels graons per dibuixar-
b) Les mesures efectuades sobre la corba en una los en planta i completar aquesta part de l’aixeca-
direcció i l’altra són proporcionals. ment (Fig. 12).
Deduı̈m que aquestes dues circumstàncies ens in- Passem ara a treballar al local contigu amb l’objec-
diquen la simetria de la corba i la probabilitat més tiu d’esbrinar el tema del mur corb des de la seva
que segura que sigui una circumferència (Fig. 11). vessant còncava. Aquı́ ens trobem amb un inte-
rior amb les dues arestes de les parets totalment
Per confirmar aquesta suposició, només podem arrodonides, que defineixen una superfı́cie com-
comprovar geomètricament, a posteriori, el pas pletament corbada. Si fem servir el procediment
d’una circumferència per tres punts qualssevol dels d’abans i determinem les parts planes amb els re-
que acabem de determinar (sabem que aquest és gles, podrem comprovar que en realitat es tracta de
el nombre mı́nim de punts necessari per construir dos arcs de circumferència lligats tangencialment
una circumferència). Això ho podem fer amb una amb un petit tram recte a la paret del fons. Atès
senzilla construcció gràfica –és més ràpid fent un que es tracta de les parts còncaves de les corbes,
dibuix informàtic en CAD–, on podrem veure si podem, igual que en el cas anterior, determinar-ne
l’arc de circumferència traçat també passa per la els radis i acotar-los al croquis.
resta de punts aixecats.
Fig. 12 Dibuix amb el mesurament de la zona d’accés

Fig. 13 Determinació i acotació dels radis de les corbes de la Fig. 14 Acotació de la sala destinada a despatx
sala destinada a despatx
En fer una comprovació sumant les cotes del tram Per acabar la planta, només ens queda sortir a
recte i els radis de les circumferències exterior i in- la terrassa i mesurar-ne els tancaments, els quals
terior del mateix mur, ens trobem, però, amb una com en els casos precedents, presenten curvatures
sorpresa: la diferència de la cota interior respecte amb arcs de circumferència fàcilment determina-
a l’exterior ens dóna un gruix de mur bastant més bles pels procediments coneguts. Aprofitem per
gran que el que podem mesurar en el tram visible comprovar les mides exteriors de la fusteria que
al començament de la part recta, amb la qual cosa dóna a la sala d’estudis i que ja havı́em mesurat
no ens queda cap altra alternativa que considerar interiorment.
que la paret té un gruix creixent (Fig. 13).
En aquest espai tenim, a més, dues petites escales
Completem la definició d’aquest espai mesurant que connecten la terrassa amb el local que acabem
la zona que limita amb la terrassa definida amb de mesurar i l’espai exterior. Com que, de moment,
un petit tros de mur que també combina un tram no hem determinat el tema de les alçades, només
recte amb un de circumferència. Anant per la part mesurarem l’amplada dels graons i situarem aques-
de fora, podem completar la geometria que de- tes escales en planta (Fig. 15, pàgina següent).
fineix aquest mur mesurant-ne la part convexa i
reconstruint-ne una forma que, igual que en el cas
anterior, presenta un gruix variable (Fig. 14).

Fig. 15 Dibuix acabat de la planta acotada

Amb la planta no n’hi ha prou
Ha arribat l’hora de dibuixar les seccions, la informa-

ció clau per restituir la tridimensionalitat del nostre
espai.
Després d’estudiar detingudament el tema, en el tre-

ball previ a la nostra sortida hem decidit que un parell
de seccions serien suficients per descriure perfecta-
ment el nostre encàrrec. En efecte, farem un tall
longitudinal que passi per una de les escales d’accés
i un altre de transversal, on es pugui veure l’escala
de sortida a l’exterior des de la saleta contigua.
Comprovem que els dos locals interiors tenen el ma-

teix sostre, el qual, a més, continua cap al hall d’accés
del nostre espai, la qual cosa redueix la nostra feina
al mesurament d’una única alçada, que podem pren-
dre en dos o tres punts diferents de la sala d’estudis
per comprovar-ne l’horitzontalitat (Fig. 16).
Comencem per dibuixar la secció longitudinal, la

qual per tenir una referència més clara de la rela-
ció espacial, podem dibuixar-la en correspondència
directa amb la planta, girant noranta graus el paper
com es veurà a la figura 21.
Plantegem les lı́nies principals de la secció i comen-

cem per la banda de l’escala d’entrada, on podem
deduir el canvi de nivell de l’accés des del hall princi-
pal mesurant l’alçada dels graons, amb la qual cosa
tindrem resolt el perfil de l’escala tallada (Fig. 17).
Fig. 16 Col·locació vertical d’un regle que, combinat amb una

cinta mètrica, serveix per mesurar l’alçada del sostre
Fig. 17 Plantejament de la secció longitudinal amb el mesurament de les alçades de la zona d’accés

Anem a l’altre extrem de la sala i mesurem
l’alçada de l’ampit de la fusteria, que, de pas,
ens servirà com a referència per determinar
el canvi de nivell de la terrassa. Continuem
“tallant” l’espai exterior per dibuixar l’escaleta
que comunica amb el carrer, prenent, com en
el cas anterior, les mides de les alçades dels
graons.
Per acabar de definir el dibuix de la secció,

mesurem el coronament de la façana amb
l’objectiu de determinar el perfil exterior de
la sala (Fig. 18).
Amb les dades que ja tenim, no ens resultarà Fig. 18 Acotació de les alçades de la zona exterior de la terrassa en la
secció longitudinal
gaire complicat dibuixar la secció transversal,
que també podem disposar en relació directa
amb la planta situant-la a la part superior del Per tal de deixar degudament presentada la nostra docu-
dibuix de la figura 21. Comencem per l’es- mentació, assenyalem a la planta la definició de les secci-
querra fins arribar a la petita escala que co- ons i retolem el dibuix amb la descripció dels locals i d’al-
munica la saleta contigua amb l’exterior. Com gunes referències constructives que puguin resultar d’in-
que ja tenim una referència prèvia de l’alçada terès per als nostres clients. Tal com es veu a la figura 21.
de la terrassa, podrem comprovar la diferència
de nivell interior-exterior mesurant les alçades Hem considerat com de referència el nivell de la sala
dels graons (Fig. 19). d’estudis i ho hem indicat a les seccions amb la cota
d’altura ±0,00. En conseqüència, el nivell de l’accés és
Completem el dibuix de les dues seccions de −0,90 (inici de les escales bessones) i el de la terrassa
afegint-hi alguns elements que estan per fo- és de +0,44, valors que anotem a les dues seccions.
ra del pla de secció però que poden orientar
millor la lectura de l’espai, com els pilars, els No estaria de més fer un càlcul aproximat de les su-
ampits i la fusteria, que representem d’una perfı́cies dels diferents espais i afegir-hi unes fotografies
manera més simplificada per no distreure la del nostre reportatge (Fig. 21).
lectura gràfica (Fig. 20).
Fig. 19 Secció transversal amb les cotes exteriors

Fig. 20 Les seccions longitudinal i transversal amb els elements en projecció

Fig. 21 Documentació gràfica final amb el conjunt de la planta i les dues seccions

Part II
Dibuixant el que hi ha dibuixat
el croquis acotat

El dibuix com a sı́ntesi
A les primeres pàgines d’aquest llibre, plan-

tejàvem la conveniència que els dibuixos per
a la representació tècnica de l’arquitectura si-
guin ben explı́cits, evitant la redundància d’in-
formació o la incorporació de dades irrelle-
vants que puguin produir una distorsió de la
comunicació amb el receptor. Aixı́ ho hem fet
a les dues pràctiques precedents, en què hem
tingut una cura especial en la traducció de les
dades mètriques de l’aixecament al dibuix del
croquis.
En aquests casos, hem pogut comprovar amb

quina eficàcia s’adaptaven les vistes en pro-
jecció ortogonal –les plantes i els alçats– al
nostre propòsit de rigor descriptiu quan ex-
pressàvem les dades mètriques que recollı́em
del nostre model de treball. Això no sembla
difı́cil de deduir si tenim en compte que en
les vistes dièdriques estem privilegiant la in-
formació que correspon als plans ortogonals
de la projecció, i que a l’arquitectura –i a la Fig. 1 Fragment d’una planta en marbre de l’antiga Roma
(Forma Urbis Romae)
majoria de les disciplines tècniques– hi ha una
forta tendència a definir models on predomi-
nen les formes ortogonals. Quan s’estableix Si considerem els models tı́pics de la nostra disciplina,
aquesta correspondència entre el pla de pro- podrı́em dir, doncs, que el sistema de projecció dièdrica
jecció i el pla real d’un objecte, diem que és el que ens permet dibuixar, de la manera més sintètica,
estem representant en vertadera magnitud i la realitat geomètrica i mètrica d’un model.
el model manté paral·lelismes i angles iguals.
Quan això no passa és, justament, quan ens Fent una ullada ràpida al panorama històric de la re-
trobem amb problemes. Recordem les dificul- presentació de l’arquitectura, ens assabentem de la im-
tats que ens hem trobat a la pràctica 1 quan portància d’aquest fenomen. Des dels primers albors
intentàvem definir la posició obliqua de les de la civilització, quan es tractava d’obtenir una repre-
potes del cavallet. sentació tècnica dels objectes, l’ésser humà ha dibuixat

Fig. 2 La planta d’un dels nivells d’un habitatge di-
buixada amb els actuals sistemes CAD
de manera més o menys intuı̈tiva seguint els pre- aquests problemes de lectura, els protagonistes
ceptes de la projecció ortogonal. En tenim innume- d’aquesta història de la representació comencen
rables exemples, que arrenquen des dels papirs de a buscar altres alternatives per dibuixar els seus
l’antiguitat i que arriben fins als nostres dies. És in- temes.
teressant comprovar que les transformacions que
ha experimentat el dibuix de les vistes ortogonals Com s’ho van fer, doncs, per poder conciliar el ri-
al llarg de la història han estat d’ı́ndole purament gor tècnic i la facilitat d’interpretació en un únic
expressiva, mentre que la seva definició geomètrica dibuix?
ha quedat intacta. (Figs. 1 i 2).
Aquesta va ser una de les premisses que els van
Podem dir, doncs, que les plantes i els alçats d’ar- portar a dirigir la mirada al treball dels pintors, que
quitectura són l’expressió més sintètica possible de en aquells moments estaven obcecats amb la re-
les realitats geomètriques dels models, on podem presentació de la realitat.
recollir una bona part de les dades mètriques d’a-
quests models d’una manera més o menys directa. Un dels primers avenços en aquesta recerca el van
fer els enginyers militars quan, amb una finali-
Aquesta forta sı́ntesi expressiva que tenen les vis- tat tan fatalment pràctica com la de les guerres,
tes ortogonals també implica molt sovint una cer- van idear allò que després es va definir com la
ta dificultat per reconstruir mentalment la realitat perspectiva axonomètrica o, simplement, l’axono-
tridimensional del model. Precisament per evitar metria.

Fig. 3 Dibuix d’una axonometria militar fet per
Francesco de Giorgio Martini a l’època del
Renaixement italià
Aquest dibuix, basat també en el sistema de projec- Reprendrem aquest tema més endavant perquè ara
ció paral·lela, permetia tenir una visió més o menys hem de continuar parlant de les vistes dièdriques.
global de la realitat tridimensional del model sense
perdre la possibilitat d’un control mètric (Fig. 3).
Proporció i escala
Tornem a fer una ullada a un dels esquemes del aquest cas, diem que els vessants de la coberta són
capı́tol anterior. Es tractava d’una senzilla caseta plans oblics al pla de projecció.
representada en planta i alçat (Fig. 4). Segons el
que hem dit abans, els murs verticals –que coinci- A la planta, es poden veure els quatre plans de la
deixen amb els plans de projecció– es representen teulada, els quals, com hem dit, no presenten les
en vertadera magnitud, tant a la planta com a seves dimensions en vertadera magnitud. A cada
l’alçat. La teulada, formada per plans inclinats, es vista en alçat, en canvi, només veiem un d’aquests
projecta d’una manera distorsionada perquè no plans inclinats, que és el que correspon a la di-
manté totes les mesures originals de la caseta. En recció de projecció. Els plans paral·lels a aques-

Fig. 4 Projeccions en sistema dièdric
de l’esquema volumètric de la caseta
ta direcció de projecció queden representats, en ves magnituds vertaderes i, en tot cas, estarı́em
canvi, només per una lı́nia. Observem que aquest parlant de les dimensions d’una petita maqueta.
fenomen també inclou els plans laterals dels murs Podem dir, per tant, que aquestes mides són ge-
verticals. En aquest dibuix, que podrı́em dir que omètricament semblants a les mides reals del mo-
és el més sintètic possible d’un pla, diem que el del, atès que, òbviament, resulta impossible dibui-
pla en qüestió es representa de cantell i, com veu- xar al paper la caseta amb les seves magnituds re-
rem més endavant, podem treure profit d’algunes als. Estem parlant, per tant, d’un concepte que és
propietats singulars d’aquesta posició. propi i exclusiu del dibuix en paper: l’escala gràfica.
Tornem ara als murs de la caseta. Hem dit que L’escala gràfica és, doncs, una manera de mante-
aquests plans verticals es mantenen als alçats amb nir les relacions proporcionals d’un objecte amb la
les seves dimensions en vertadera magnitud..., finalitat de poder dibuixar-lo en un mitjà limitat,
però, què volem dir en aquest cas quan parlem com és el del paper. D’aquesta manera, podem
de vertadera magnitud? comprovar que la proporcionalitat i l’escala gràfica
són dos conceptes ı́ntimament relacionats i que ens
És evident que, si aquesta caseta fos real, les mi- en podem servir per construir els nostres primers
des en centı́metres no poden representar les se- dibuixos sintètics.
Una altra manera de veure les coses: la representació axonomètrica
Imaginem, per un instant, que el model de l’es- teixa manera que en el cas anterior, podrem com-
quema anterior el girem d’una manera aleatòria, provar que en els plans de projecció queden en-
a fi d’evitar qualsevol paral·lelisme de les cares de registrades tres imatges diferents, representacions
l’objecte amb els plans de projecció. Si ara tornem que donen una idea molt més expressiva de la tri-
a projectar la caseta amb raigs paral·lels de la ma- dimensionalitat del model que en el cas de les vistes

Fig. 5 Projeccions axonomètriques sobre els tres plans ortogo-
nals convencionals
dièdriques. Aquestes representacions són, doncs, serven una relació proporcional respecte al model ori-
les anomenades perspectives axonomètriques o, ginal. Aquesta propietat ens servirà per dibuixar les
simplement, axonometries (Fig. 5). nostres axonometries i, si seguim determinades lleis
de construcció, poder-ne obtenir representacions ri-
Examinem ara més de prop les imatges representa- goroses des del punt de vista geomètric, és a dir, man-
des per aquest sistema. Podem comprovar imme- tenint tota la informació dimensional de l’objecte.
diatament que ara hem perdut la vertadera magni-
tud que aconseguı́em amb la projecció dièdrica i ja Agafem ara una imatge qualsevol d’aquestes i
no tenim una representació semblant de les cares girem-la fins a col·locar-la de manera tal que la
verticals. Tanmateix, encara es mantenen les condi- direcció vertical del mur de la caseta coincideixi
cions de paral·lelisme i, per tant, les distàncies con- amb la vertical del dibuix al paper (Fig. 6).
Fig. 6 Una de les vistes axonomètriques aconseguides amb les

projeccions de la figura 5

Ara podem veure que les altres dues direccions or- Com veurem més endavant, durant el procés
togonals horitzontals formen un determinat angle històric de racionalització de la representació de les
entre si, el qual, òbviament, es manté per a to- axonometries es van establir els codis gràfics que
tes les direccions paral·leles. Aquestes dues direc- normalitzaven unes disposicions fixes d’aquests di-
cions o eixos seran, per tant, la nostra referència reccions, els quals van donar pas a la definició d’unes
per determinar totes les relacions proporcionals del ternes d’eixos convencionals per dibuixar. De tota
model i sobre els quals podem mesurar amb una manera, hem de tenir en compte que, si respectem
determinada convenció gràfica. les condicions de mesurament sobre els eixos que
representen l’ortogonalitat, qualsevol axonometria
Observem que, si ara moguéssim aleatòriament és vàlida des del punt de vista geomètric. Estem dins
l’objecte de la figura 4 i tornéssim a projectar l’àmbit de les anomenades “axonometries lliures”,
amb les mateixes condicions que en el cas an- tot i que no responen a la projecció ortogonal,
terior, n’obtindrı́em una nova representació axo- és a dir, la direcció projectant resulta, en general,
nomètrica en què l’angle entre les direccions orto- obliqua respecte del pla de projecció, fet que no resta
gonals seria diferent. Es dedueix, doncs, que, a di- expressivitat a les projeccions resultants, que conti-
ferència de la representació ortogonal de la planta nuen mantenint el paral·lelisme i la proporcionalitat.
i els alçats, tindrı́em una quantitat infinita d’axo-
nometries d’entre les quals podrı́em triar aquella Amb aquest tipus d’axonometries, justament, co-
que més s’adaptés a les nostres necessitats. mençarem a fer les pràctiques següents.

Sı́ntesi volumètrica d’una obra
arquitectònica de Ledoux: el dibuix
de les axonometries lliures
3
Cinc etapes per a una estratègia de treball
A diferència dels treballs precedents, les pràctiques 1. Restitució mental de l’objecte tridimensional
que us proposem en aquesta secció no parteixen
d’objectes o espais reals amb vista a definir re- Difı́cilment podem dibuixar el model si abans
presentacions gràfiques. El nostre material de re- no l’hem “vist” en la seva tridimensionalitat.
ferència és ara un dibuix en què l’objecte en qües- Aquest és un procés d’interpretació bàsicament
tió es troba representat amb les vistes ortogonals mental, però que podem reconstruir ajudant-
del sistema dièdric, és a dir, amb la planta i els nos amb croquis d’aproximació fins que arri-
alçats corresponents. bem a muntar el puzle tridimensional.
Aquesta particularitat ens permetrà desenvolupar Si bé és possible començar la feina per tal de
una qüestió de gran interès: haurem de conèixer les veure si a mesura que anem dibuixant l’axo-
formes geomètriques bàsiques d’un model que res- nometria, aquesta ens “descobreix” el model,
tituirem mentalment per tal de dibuixar-lo poste- l’experiència ens indica que aquest procedi-
riorment en un sistema de representació diferent, ment no és el més recomanable.
com és el de la perspectiva axonomètrica.
2. Interpretació de les formes geomètriques bàsi-
Abans d’iniciar el tema concret de la pràctica, sem- ques
bla important plantejar-nos una mena d’estratègia
de treball que ens permeti encarar qualsevol te- El coneixement de la morfologia dels models és
ma semblant amb una mı́nima garantia d’èxit. Es essencial com a sistema de racionalització per
tracta, evidentment, d’una aproximació genèrica, poder arribar a fer-ne un dibuix rigorós des del
que podria variar segons els casos particulars però punt de vista geomètric i, alhora, facilitar el
que ens possibilitarà un procediment ordenat per procés de treball. Hem de poder detectar les
enfocar els temes. formes geomètriques bàsiques que componen el
models i aı̈llar-les, per tal de comprendre millor
Pensem, doncs, que partim de les plantes i els alçats les interaccions dels diferents components. A
d’un model i que hem d’acabar amb el dibuix a mà vegades, aquesta geometria es presenta d’una
alçada d’una axonometria lliure, és a dir, una axo- manera clara i directa, a vegades és més comple-
nometria sense codificació establerta respecte a la xa i requereix un esforç extra de sı́ntesi per part
direcció dels eixos. En aquest procés, haurı́em de nostra, però sempre ens serà un gran aliat per
tenir present les etapes de treball següents: arribar al final amb una mı́nima garantia d’èxit.
Pràctica 3. Sı́ntesi volumètrica d’una obra arquitectònica de Ledoux...159

3. Determinació de les relacions proporcionals i de ens permet treballar amb qualsevol sistema d’u-
les dimensions en una relació d’escala nitats i determinar una relació de grandària
de l’axonometria respecte al dibuix en sistema
El dibuix que se’ns presenta a la planta i els dièdric.
alçats podria fer referència o no a un determi-
nat model real. En el primer cas, els dibuixos De tota manera, hem de pensar que estem
s’acompanyen sempre d’un text o un esque- treballant en un entorn gràfic de dibuix a mà
ma que indica una determinada relació d’escala alçada i no té massa sentit fer servir un sistema
respecte a aquest model original. de gran precisió per mesurar les vistes. El que
sı́ que resulta important, sempre que sigui pos-
Atès el caràcter didàctic d’aquesta secció, els sible, és plantejar una relació de proporcions
exemples que desenvoluparem immediatament entre els diferents components. D’aquesta ma-
no es plantegen amb una vinculació a cap nera, simplifiquem la tasca del dibuix i li donem
model real, la qual cosa ens fa moure en un una estructura lògica que li atorga més claredat
àmbit purament gràfic. Aquesta particularitat de lectura.
Fig. 1 La planta i un alçat del model Fig. 2 Traçats sobre els dibuixos originals

4. Traçat d’un “esquelet” de la geometria bàsica 5. Construcció ordenada de l’axonometria
del model
Ara sı́ que podem començar a dibuixar! Però
El primer que hem de dibuixar al paper és una aquı́ també convé seguir un procés ordenat de
estructura lineal de les geometries detectades treball... Hem d’anar sempre del més general al
en l’anàlisi anterior del model. Això ho fem per més particular, omplint el nostre “esquelet” a
dues raons essencials: d’una banda, per tenir poc a poc i plantejant relacions geomètriques de
un control global del volum exterior del dibuix comprovació amb coincidències, paral·lelismes
i, de l’altra, per temptejar la posició més favo- i altres correspondències. No cal dir que pot
rable de l’axonometria, evitant possibles obs- resultar molt frustant estar fent els tocs finals en
truccions o coincidències lineals no desitjables. un dibuix i adonar-se d’una errada!
Com que en aquesta etapa sintètica del dibuix
no hem de treballar gaire, ens podem perme- Per tal de posar a prova l’eficàcia d’aquestes
tre fer diversos esbossos fins a trobar la posició estratègies, començarem la pràctica aplicant
més favorable del model i ajustar degudament aquests cinc punts al procés de dibuix de l’a-
la grandària del dibuix respecte al paper. xonometria.
Reconstruint la tridimensionalitat
La figura 1 ens mostra el tema de treball. Es tracta denomina simetria central. Aquesta propietat no
del volum sintètic de la forma exterior d’un edifici, tan sols ens serveix per estalviar-nos el dibuix de
on hem omès qualsevol referència de l’espai interi- tres alçats, sinó que la podem aprofitar amb grans
or, de les obertures i dels detalls de materialització, avantatges per a la construcció de la nostra axo-
que no tindrien gaire sentit en aquesta escala de nometria.
treball.
Intentem ara interpretar la relació entre les dues
El primer que ens crida l’atenció és que en el nos- vistes per poder tenir una imatge del model tridi-
tre dibuix tenim una planta i només un alçat, atès mensional.
que sabem que en una projecció dièdrica necessi-
tarı́em veure totes les façanes de l’edifici. Amb una Una manera de tractar el problema és de buscar
observació més detinguda de la planta, ens ado- les formes geomètriques bàsiques que defineixen
nem ràpidament que no necessitem més alçats... aquest volum.
perquè tots són idèntics! Aquesta particularitat ens
fa reflexionar sobre l’economia de mitjans gràfics Si tracem la correspondència amb l’alçat de les di-
que hem comentat a les pràctiques de la part pri- agonals que acabem de dibuixar i prescindim mo-
mera i, a la vegada, ens centra l’atenció sobre una mentàniament de la resta d’elements del dibuix,
caracterı́stica geomètrica important que haurı́em ens trobarem amb la representació d’una piràmide.
d’aprofitar per al traçat de la nostra axonometria.
Tornem a mirar la planta. Si, amb un llapis, per- A l’alçat, el perllongament superior d’aquestes
llonguem les lı́nies diagonals fins al centre i fins lı́nies és el vèrtex i l’inferior, en coincidir amb el qua-
als extrems, ens adonarem que aquestes dividei- drat, ens dóna la base d’aquesta piràmide. Aques-
xen el quadrat del perı́metre de la planta en quatre tes quatre cares idèntiques de la piràmide es poden
“porcions” idèntiques (Fig. 2). veure als triangles de la planta. A l’alçat, en canvi,
només veurem un triangle, que és la cara que es
En aquest cas, podem parlar d’una simetria axial troba al davant. Com en el cas de l’exemple de
respecte de cada diagonal del quadrat, però també la caseta anterior, les cares de l’esquerra i de la
hi ha una altra simetria amb propietats diferents. dreta de la piràmide es veuen com a rectes que
En efecte, a diferència de la simetria axial, que té representen plans en posició de cantell.
com a frontera un eix, ara ens trobem amb una si-
metria que gira respecte a un punt, que en aquest Ara que tenim aı̈llada la piràmide, ens centrem en
exemple és el centre del quadrat de la base i es el sector inferior del model. A l’alçat tenim un pla

frontal, que es veu a la planta com una recta que defi- Finalment, les lı́nies que descriuen els “re-
neix un pla vertical, perpendicular a la direcció de pro- talls” que presenta el pla frontal d’aquest pa-
jecció. Els plans laterals, en coincidir amb aquesta di- ral·lelepı́pede a l’alçat seran, per tant, plans
recció de projecció, es veuran, igual que a la piràmide, de cantell que defineixen les dues alçades
com a plans de cantell. diferents del cos, connectades per ambdues
rampes inclinades.
Si considerem l’alçada màxima que té aquest pla fron-
tal a l’alçat, el podem assimilar ràpidament a la repre- Estem, doncs, ara sı́ en condicions de comen-
sentació d’un simple paral·lelepı́pede i, per tant, tenim çar el dibuix.
les dues formes bàsiques que componen aquest model
(Fig. 2).
Plantejant l’esquelet
Una de les qüestions essencials a l’hora d’iniciar el di-

buix de l’axonometria és trobar la posició més adient
per al nostre model. Però... què entenem en aquest
context per posició adient?
Quan parlem de trobar una bona posició volem dir

que hem de triar una posició d’eixos que permeti veu-
re les parts que defineixen clarament la geometria del
model, evitant que s’hi amaguin elements clau o es
generin superposicions a causa de coincidències line-
als. És per això que començarem dibuixant només la
geometria bàsica del model, un “esquelet” que ens Fig. 3 Traçat de les relacions proporcionals en un
permet avaluar aquesta posició amb la mı́nima feina quadrat dibuixat en axonometria
possible.
Començarem, doncs, per plantejar unes aproximacions Una vegada triat el nostre traçat favorit, po-
al problema traçant el quadrat de la base del model. El drem comprovar que, si no hem treballat amb
dibuix d’aquest quadrat és clau perquè és l’encarregat una disposició simètrica d’eixos, la mesura del
d’establir les proporcions que regiran l’axonometria. nou costat del paral·lelogram serà sempre di-
Com que estem parlant del dibuix d’una axonometria ferent respecte al primer, una propietat es-
lliure, dibuixarem un paral·lelogram partint d’un costat sencial de les axonometries.
que tingui una dimensió relacionada proporcionalment
amb el dibuix de la planta del dièdric, per exemple, el Ara que sembla que l’hem dibuixat ben pro-
doble o el triple d’aquesta mida. Això ens permetrà porcionat, ens queda saber si aquesta seria
ubicar el dibuix al paper i calcular-ne la grandària fi- una bona posició, segons les condicions es-
nal. Ara bé, quina seria la dimensió de l’altre costat mentades abans. La millor opció, en aquest
del paral·lelogram? Si estiguéssim treballant amb axo- cas, és dibuixar diferents quadrats canviant
nometries normalitzades, aquest problema es resoldria les disposicions d’eixos i intentar treure’n con-
aplicant-hi un coeficient establert, però aquı́ ens hem clusions.
de deixar portar per la intuı̈ció, que a vegades no és
tan imprecisa com pensem. Temptegem, doncs, un pri- Si observem la figura 4, ens adonem que el
mer traçat amb una proporció que ens sembli la més primer quadrat que haurı́em de descartar és
aproximada a un quadrat, dibuixant les diagonals, que el de la dreta, atesa la posició simètrica de
determinaran el centre del paral·lelogram, i tracem les les dues direccions principals. En efecte, amb
lı́nies que el dividiran en quatre quadrats més petits. un model amb simetria central com el que
Podem dibuixar-ne diversos i decidir quin és el que està tenim, aquesta mai no seria una bona posició.
més bé proporcionat (Fig. 3). Això es fa palès en observar les diagonals del

Fig. 4 Traçat d’un quadrat segons diferents disposicions d’eixos axonomètrics
quadrat, les quals, a causa de la seva disposició ortogo-

nal, coincidirien amb les verticals del model i, probable-
ment, generarien una representació bastant confusa.
Descartada aquesta base, amb els altres dos dibuixos la

tria no és tan determinant. Aquı́ haurı́em de considerar
altres factors, com el valor de l’angle entre les dues di-
reccions, el qual, com més obert sigui, més “aèria” serà
la nostra vista. Però el millor en aquest cas serà triar-ne
un de qualsevol i arriscar una mica, dibuixant un primer
esquema tridimensional del model, cosa que, al cap i
a la fi, no ens donarà massa feina.
El primer que hem de dibuixar és el paral·lelepı́pede

i la piràmide que conformen la geometria bàsica del
model. Això serà una mena d’esquelet inicial que ens
permetrà visualitzar, d’un cop d’ull, l’aspecte global Fig. 5 Estructura geomètrica del model
que tindrà el nostre dibuix.
Com hem comprovat abans, la mida d’un dels costats Amb aquests advertiments, traslladem les da-
del paral·lelogram de la base és diferent del que hem des del dibuix en sistema dièdric a la nostra
considerat proporcionat amb una escala respecte al di- axonometria, respectant el que és una condi-
buix de la planta. Aquesta particularitat ens obligarà, ció fonamental del sistema: sempre hem de
doncs, a considerar una “unitat” o patró de mesura- mesurar sobre les direccions ortogonals i tras-
ment diferent per a l’altra direcció, per tal de poder-hi lladar les mides a les direccions dels tres eixos
aplicar un coeficient de reducció equivalent. Això ho de l’axonometria.
podem fer de manera matemàtica (fent servir la cal-
culadora) o gràficament, establint dues escales amb Aquest procediment no ens portarà proble-
unitats diferents. De tota manera, no ens capfiquem mes amb el paral·lelepı́pede, però, a l’hora
per obtenir un mètode excessivament precı́s. Recor- de dibuixar la piràmide, no podem mesurar
dem que estem treballant amb un dibuix a mà alçada les seves arestes obliqües. Caldrà, en primer
en què el rigor gràfic és un tema relatiu. lloc, determinar-ne el vèrtex mitjançant una
vertical que neix al centre del quadrat base i
Atès que les diferències visuals en la percepció de les que te l’alçada total de la piràmide (Fig. 5).
alçades són poc significatives, per dibuixar les verticals
de l’axonometria treballarem amb la mateixa escala Ara que ja tenim l’esquelet completat, és
gràfica que fem servir per a la primera direcció horit- el moment d’especular sobre l’aspecte que
zontal. tindrà el dibuix acabat: mirem si l’alçada de la

vista és bona, si hi estan equilibrats els costats dels etc. Hem de tenir en compte que, si ens volem evi-
cossos principals, si no existeixen superposicions li- tar feina inútil, ara és el moment clau per decidir
neals, si s’amaguen parts significatives del model, sobre aquests temes.
De rampes i plataformes cap al dibuix final
Suposem que donem per bo l’esquema inicial i Només cal situar la mida de l’alçada, que mesurem
continuem endavant. Definim ara les plataformes al dibuix de l’alçat, i traçar els costats segons les
que s’inscriuen sobre el paral·lelepı́pede, dibuixant direccions ortogonals principals. Observem que, a
primer les superiors, que tenen la mateixa alçada d’a- causa de la simetria del model, el dibuix del qua-
quest cos. Per fer això, ens beneficiarem una altra ve- drat de la plataforma s’ha de tancar coincidint
gada de les propietats simètriques del nostre model. amb l’aresta de la piràmide i, per tant, hem de fer
servir conscientment aquesta propietat per donar
Si observem el dibuix de l’alçat, podem comprovar versemblança al nostre dibuix.
que la plataforma superior s’interseca amb la cara
de la piràmide que es troba en posició de cantell. A partir d’aquest moment, ja tenim situats els ele-
Aquesta visualització seria equivalent a practicar ments bàsics de la part inferior de l’edifici i la resta
un tall vertical de tot el model que passi pel vèrtex del dibuix s’ha de fer aprofitant les propietats ge-
de la piràmide. Si ara tornem al dibuix de l’axo- omètriques del model.
nometria, podem dibuixar fàcilment sobre una de
les cares de la piràmide una lı́nia auxiliar que equi- És evident que, si no és amb la finalitat de compro-
val al pas d’aquesta secció vertical traçant-la des var alguna posició molt concreta, no té cap sen-
del vèrtex fins al punt mitjà de la base. Aquesta tit tornar a repetir mesuraments innecessaris, que
recta serà, en el dibuix en planta, perpendicular al comportarien feina inútil i generarien errors lògics
costat del quadrat base i representa el camı́ més de precisió. Per dibuixar la resta de plataformes, po-
curt des del vèrtex de la piràmide al terra recorrent dem traslladar aquestes alçades obtingudes a l’a-
la cara. Més endavant veurem com aquesta lı́nia, xonometria movent-nos per la superfı́cie del model
que s’anomena recta de màxim pendent, serà de amb lı́nies auxiliars i mesurant sobre el propi dibuix
gran importància per resoldre una bona quantitat només quan sigui necessari. Recordem que aquest
de problemes de dibuix. és un model que té simetria central, per la qual cosa
ens hem d’assegurar de totes les correspondències
Ara tornem a la nostra axonometria, on amb geomètriques (Fig. 6).
aquesta recta traçada ens serà senzill dibuixar el
perı́metre de la plataforma superior. És fàcil de deduir que el traçat de les rampes de
comunicació serà immediat, amb l’únic tràmit d’u-
En efecte, si volem situar el punt de contacte de la nir amb les rectes corresponents els vèrtexs de les
plataforma amb la cara de la piràmide que veiem plataformes.
a l’alçat, només cal traçar una altra recta auxiliar
que, partint de la meitat del costat superior del Per acabar el dibuix, ens queda només definir el
paral·lelepı́pede, es mou paral·lelament a l’altra di- tall superior de la piràmide. Per fer això, tornarem
recció ortogonal fins a intersecar-se amb l’altra lı́nia a aprofitar les condicions simètriques fent servir la
auxiliar sobre la cara de la piràmide. recta de màxim pendent traçada sobre la cara d’a-
quest cos. Si portem la mida de l’alçada del dièdric
A partir d’aquest punt, doncs, podem definir i la transportem sobre una vertical fins a interse-
simètricament les dimensions dels costats del rec- car amb aquesta lı́nia de pendent, obtindrem un
tangle de la plataforma, que són ortogonals i que punt de pas del tall de la piràmide que, pel fet de
podem mesurar al dibuix de l’alçat i traslladar-les a ser horitzontal, determinarà un quadrat semblant
l’axonometria sense problemes. geomètricament al quadrat de la base. Aquest qua-
drat el podem traçar fàcilment dibuixant rectes se-
Per situar les plataformes quadrades inferiors que gons les direccions ortogonals principals que s’han
es troben a les cantonades, la cosa és més fàcil. d’intersecar amb les arestes de la piràmide (Fig. 7).

Fig. 6 Dibuix de les plataformes de les rampes Fig. 7 Determinació de l’alçada de la piràmide i dibuix de les
rampes
Ara que ja tenim tots els elements del dibuix de- cadascú, però en general és recomanable dibuixar
terminats gràficament, cal fer una petita feina de amb traços suaus, que després podem repassar
“neteja” general, on haurem de posar en relleu per donar-los intensitat, en lloc d’intentar esborrar
els elements que defineixen la forma final de l’ob- traços molt intensos. Aquesta és la manera com
jecte i deixar en un segon pla els elements auxili- hem dibuixat aquı́, però en aquest terreny no vo-
ars que hem fet servir per construir l’axonometria. lem ser normatius. Si el resultat final és bo, no hi
Aquesta feina depèn de la manera de treballar de tenim res a dir (Fig. 8).
Fig. 8 Dibuix axonomètric del model acabat

El dibuix de les vistes ortogonals
de la xemeneia Capilla,
de l’arquitecte José A. Coderch
4
Com enfocar el problema
La fita que ens proposem en aquesta pràctica és marcadament diferent

de la del treball anterior. Si bé és veritat que el punt de partida continua
essent un dibuix, en aquesta ocasió no seran les representacions quasi
abstractes de les vistes del dièdric sinó una imatge més propera a la
nostra percepció tridimensional com és la de l’axonometria. L’objectiu és,
doncs, exactament invers al de la pràctica 3: aquı́ es tracta d’obtenir les
vistes ortogonals únicament a partir de les dades gràfiques que es troben
a l’axonometria.
Si en el cas anterior necessitàvem “veure” d’una manera més pròxima

la realitat tridimensional del model, aquı́ ja el podem comprendre vi-
sualment amb un cop d’ull. Es tracta, doncs, d’una pràctica amb una
finalitat ben diferent, en què el resultat final serà racionalitzar la imatge
axonomètrica amb l’obtenció d’unes vistes que, com sabem, ens po-
den ampliar les referències mètriques, geomètriques i constructives del
model.
L’altra particularitat interessant d’aquest exercici és que partirem d’una

axonometria lliure, és a dir, d’un dibuix en el qual, no obstant saber la
direcció dels eixos ortogonals, no tenim explicitat el codi gràfic norma-
litzat que ens podria donar les referències per determinar les vertaderes
magnituds; tenim, això sı́, unes mesures de l’objecte real que resultaran
clau per deduir les proporcions de tot el model.
Observem el nostre dibuix inicial (Fig. 1). En la representació d’aquesta

xemeneia construı̈da amb xapa d’acer, ens crida l’atenció la disposició
dels plans laterals, que, en trobar-se fora de l’ortogonalitat general, ens
anticipa una dificultat per definir les relacions mètriques d’una manera
directa.
Fig. 1 Dibuix inicial en projecció axonomètrica lliure amb

les cotes de referència
Pràctica 4. El dibuix de les vistes ortogonals de la xemeneia Capilla...167

Això no obstant, tenim al nostre favor el fet que el model presen-
ta una simetria clara respecte a un pla vertical, de manera que
divideix la xemeneia en dues meitats simètricament idèntiques.
La primera cosa que farem serà, doncs, fer uns traçats auxiliars
sobre l’axonometria que ens ajudaran a comprendre millor la
geometria de la xemeneia.
Fixem un eix de simetria AB fent una lı́nia sobre el terra que

uneix els punts mitjans de les arestes anterior i posterior de la
base del model. D’aquesta manera, podem restituir fàcilment
l’ortogonalitat traçant paral·leles a aquest eix de simetria que
passin pels extrems de l’aresta davantera. Ara tenim traçat al
terra un rectangle que ens serà de gran ajuda per traslladar
les mides a les vistes que hem de dibuixar (recordem que en
la representació axonomètrica només podem mesurar sobre les
direccions ortogonals dels eixos) (Fig. 2). Fig. 2 Restitució de l’ortogonalitat a la base
de la xemeneia
Si ara anem a la part superior de la xemeneia, podem reproduir
el traçat de l’eix de simetria a dalt unint punts mitjans de les
arestes anterior i posterior del tub de sortida de fums amb la
recta CD.
Baixant amb una recta vertical des d’aquest punt mitjà sobre el
pla frontal, en arribar al terra intersecarem amb l’eix de simetria
inferior AB en un punt X des d’on podem traçar una paral·lela a
la direcció frontal que unirà les arestes verticals de la boca de la
xemeneia. Si hem fet els traçats amb prou rigor gràfic, podrem
comprovar la definició d’un pla virtual vertical CDBX que defineix
la simetria tridimensional del model (Fig. 3).
Igualment podem identificar un pla frontal al qual pertanyen el

tub de sortida de fums i la boca de la xemeneia. Veurem més
endavant com el traçat d’aquest pla ens serà de gran utilitat en
la definició de l’estratègia per plantejar el dibuix de les vistes
ortogonals (Fig. 4).
Ens queda ara per resoldre el que està passant a la part posterior
del model que, com que està amagada, no ens resulta tan clara
de definir. Sembla obvi que aquesta part no tindrà la identifica-
ció clara amb un pla com al sector frontal. Això ho confirmem
immediatament baixant una recta des de dalt pel pla de simetria,
que no donarà el resultat de l’operació anterior.
El que cal, doncs, és reconstruir els plans posteriors dibuixant les
lı́nies amagades que no són a l’axonometria, i això ho podem fer
fàcilment servint-nos del pla de simetria que acabem de definir.
A la part inferior posterior, es defineix el paral·lelogram del pla

rectangular posterior, que es troba per simple paral·lelisme de
verticals i horitzontals (Fig. 5).
Fig. 3 Determinació del pla de simetria vertical

Fig. 4 Dibuix del pla frontal Fig. 5 Construcció gràfica de les arestes posteriors
Si ara comencem per dalt, hem de determinar fins arestes laterals (tal com succeeix a la part simètrica
on continua el pla posterior del tub. que és visible) i definir per paral·lelisme l’aresta ho-
ritzontal posterior. Aquesta operació determina in-
Observem el petit pla superior de la visera que directament un pla posterior que es connecta amb
sobresurt del pla frontal. Podem perllongar artifi- el pla rectangular inferior que ja hem definit. Si
cialment aquest pla a la part oculta continuant les ara baixem per darrere la vertical que representa

pla de simetria, comprovarem que en intersecar-
se amb l’horitzontal posterior del pla de la visera
la divideix en dues parts iguals, la qual cosa ens
confirma que fins aquı́ ha d’arribar el pla del tub
(Fig. 6).
Ara només cal continuar baixant la lı́nia de simetria

posterior unint els punts mitjans de les arestes ho-
ritzontals. Observem que ja tenim dibuixat el con-
torn complet del nostre pla de simetria, una mena
de tall vertical pel mig de la xemeneia que ens està
donant la referència visual clara del que serà una
de les vistes ortogonals que hem de dibuixar a con-
tinuació (Fig. 7).
Fig. 6 Definició de totes les arestes ocultes en el dibuix Fig. 7 Dibuix complet del pla de simetria vertical

El tema de les mesures en les axonometries lliures
Ara que ja hem definit una aproximació als

trets geomètrics bàsics de la xemeneia, hem
de resoldre el problema de la traducció mètrica
de les dades de l’axonometria. Tal com vam
comentar a l’inici d’aquesta secció, existeixen
infinites “posicions” axonomètriques que res-
ponen a les diferents direccions dels eixos or-
togonals del sistema, per la qual cosa no tenim
un codi especı́fic per calcular les reduccions
que experimenten aquests eixos.
Amb l’objectiu d’orientar-nos millor en el pro-

cés de traducció mètrica, podem identificar
cada direcció ortogonal amb un sistema d’ei-
xos, anomenat convencionalment “terna”, en
què la direcció lateral que encara ens manca
definir podria ser la X, la direcció frontal la Y
i, lògicament, la vertical la Z (Fig. 8).
Per tal d’esbrinar les relacions mètriques cor-

rectes en aquestes axonometries lliures, és ne- Fig. 8 Situació del model amb relació a un sistema de coordenades
cessari, doncs, comptar amb almenys una me- convencional
sura real per a cada una de les tres direccions
ortogonals. Com podem veure a la figura 1,
la nostra xemeneia presenta les cotes de les
mides d’amplada (en la direcció de l’eix Y, de
45 cm), d’alçada (direcció de Z, de 191 cm) i
d’un costat lateral (50 cm). La solució al pro-
blema de la interpretació de les cotes en una
axonometria lliure com aquesta passa per res-
pectar escrupolosament la relació proporcio-
nal establerta per a cada direcció de manera
independent. En altres paraules, cada eix or-
togonal definirà el seu propi sistema o “codi”
de mesurament, que hem de mantenir per a
totes les cotes en direccions paral·leles a ell Fig. 9 Identificació del triangle per restituir les dimensions amb relació
mateix. als eixos del sistema
Però, abans de començar, hem de fixar-nos en nos que, en realitat, el problema es redueix a la resolu-
un tema important. Observem que la cota del ció d’un tema elemental de geometria plana. En efecte,
costat lateral (50 cm) és obliqua i que, en no sobre una qualsevol de les meitats simètriques de la ba-
trobar-se en una de les direccions ortogonals se, ens ha quedat definit un triangle –que en vertadera
del sistema, no ens permetrà descodificar les magnitud seria un triangle rectangle– del qual hem de
relacions mètriques correctes. Abans d’inici- calcular un dels costats coneixent la mida dels altres dos
ar el dibuix, resultarà imprescindible, doncs, (Fig. 9).
“transportar” aquesta mida obliqua a la di-
recció ortogonal X de l’axonometria, que és Com sabem, aquest senzill problema es pot resoldre per
justament la que encara ens manca per definir. la via gràfica o el càlcul matemàtic.
Només cal observar el traçat que acabem de Com que aquı́ no necessitem treballar amb precisions
dibuixar a la base de la xemeneia per adonar- elevades i, segurament, n’hem d’arrodonir la xifra resul-

tant per facilitar la feina, qualsevol dels dos sis- que cada direcció té un sistema de mesurament en
temes és prou vàlid. Mesurant sobre la direcció Y el qual les unitats són diferents. Podrı́em establir les
podem deduir la mida del segon costat del trian- relacions matemàtiques que ens permetin relacio-
gle, que serà de 11,5 cm. El resultat del tercer cos- nar el sistema de mesurament de cada eix amb un
tat es podria simplificar arrodonint-lo en 48,5 cm. únic sistema comú per dibuixar les vistes, però això
(Fig. 10). ens portaria a un galimaties numèric en el qual te-
nim grans possibilitats d’equivocar-nos. Com que
Finalment, hem de trobar un mètode pràctic per tal les nostres exigències de precisió gràfica no són tan
de poder traduir les mides definides als tres eixos estrictes, és més convenient inventar-nos un siste-
ortogonals de l’axonometria i passar-les al dibuix ma purament gràfic creant tres “regles” diferents
de les vistes ortogonals amb un mı́nim de precisió per mesurar en X, Y i Z. Aquest sistema, que a pri-
gràfica. Si agafem un regle i mesurem a l’axonome- mera vista sembla més complicat, es pot resoldre
tria les úniques dades que tenim acotades, podrem d’una manera senzilla fent servir unes cartolines en
comprovar que no hi ha cap coincidència respecte les quals dibuixarem les marques corresponents a
a l’escala gràfica dels tres eixos, la qual cosa ens diu les unitats de cada sistema.
Fig. 10 Càlcul gràfic del costat del triangle

de referència
Comencem a dibuixar?
Com que amb les tres cotes reals del model ja tenim rem sobre el paper traçant una aproximació de les
una idea de les dimensions globals de la xemeneia, seves siluetes exteriors fins a obtenir-ne una dis-
ara cal decidir una escala per dibuixar-ne les vistes. posició adequada. Si no ens trobem segurs dibui-
Per tal de reduir les imprecisions inevitables d’un xant a mà alçada, podem servir-nos d’un escaire
dibuix fet a mà, triarem una escala que ens do- que, a més, ens permetrà controlar millor el pro-
ni una grandària igual o superior a l’axonometria blema del traçat de paral·leles i rectes ortogonals
original. Si treballem amb un format assequible de (Fig. 11).
paper, com ara el format DIN-A3, podem fer els
dibuixos de les vistes a escala 1:10, en què 1 cm Amb l’axonometria i els tres regles prefabricats
al paper equival a 10 cm de la grandària real de la de cartolina, per una banda, i el paper DIN A3
xemeneia. Com sabem, l’únic instrumental que ne- amb el regle graduat en centı́metres, per l’altra,
cessitem per dibuixar a aquesta escala és un regle començarem el dibuix fent especial cura en la
graduat amb centı́metres i mil·lı́metres. transferència de les dades d’un sistema a l’altre,
cadascun amb el seu propi codi de mesurament.
Queda ara per definir el nombre de vistes que ne-
cessitem per descriure correctament el model. Si Iniciem el dibuix amb les dades que podem mesu-
recordem les condicions de simetria analitzades an- rar directament de l’axonometria. Tracem el con-
teriorment, podem deduir que les vistes clau són torn de la planta i, a l’alçat frontal, dibuixem el pla
la planta, l’alçat frontal i només un dels alçats frontal que hem definit a l’axonometria (Fig. 12).
laterals. Ens queda l’alçat posterior, que ens es-
talviarem de dibuixar perquè el caràcter obert de Dibuixem a l’alçat lateral el perfil del pla virtual de
la xemeneia i la simplicitat del model farien re- simetria que hem traçat a l’axonometria, combi-
dundant aquesta informació gràfica. Dibuixarem, nant les mides del dibuix original amb les corres-
per tant, els dos alçats i la planta, que distribui- pondències gràfiques de l’alçat frontal (Fig. 13).

Fig. 11 Definició de les envolupants gràfiques de la planta i els dos
alçats de la xemeneia
Fig. 12 Dibuix dels traçats que defineixen el

contorn de la planta i el pla frontal a l’alçat
Fig. 13 Contorn regulador de l’alçat lateral

Ara que ja tenim els perfils generals de la xemeneia, Completem aquesta part del dibuix per a les tres
ens centrem en la part inferior per tal de definir el vistes (Fig. 14).
pla posterior a l’alçat frontal, combinant les dades
gràfiques de l’alçat lateral amb les de la planta.
Fig. 14 Traçat del sector inferior de la xemeneia amb l’accentuació gràfica de les parts vistes

En aquest moment, estem en condicions de dibui- Unint aquest punt amb el punt corresponent de
xar la zona mitjana que defineix la visera i el pla l’alçat lateral, podem traçar la recta que defineix el
inclinat de la campana. Observem que en el dibuix pla inclinat de la campana, que aquı́ es veu de can-
del pla frontal a l’alçat, tenim la intersecció del pla tell. A continuació, podem dibuixar el tub de fums
inclinat de la campana amb aquest pla frontal i que a la planta i a l’alçat frontal i posteriorment traslla-
el podem traslladar gràficament a l’alçat lateral, on dar la seva cota inferior a l’alçat lateral (Fig. 15).
aquest pla es troba de cantell.
Fig. 15 Definició del pla inclinat de la visera i el tub de fums del model

La mida de la visera que sobresurt del pla frontal Per completar els alçats, cal dibuixar el pla inclinat
la podem obtenir mesurant a partir de l’axonome- posterior que, en estar de cantell a l’alçat lateral, en
tria o, millor gràficament, completant l’alçat frontal podem traslladar gràficament l’aresta superior a la
amb el dibuix de la part posterior del tub de fums, façana frontal i dibuixar-hi les arestes simètriques,
que ens definirà la “façana” de la xemeneia i ens que estaran ocultes parcialment.
permetrà traslladar les dades en correspondència
amb l’alçat lateral.
Fig. 16 Traçat del voladı́s de la visera i definició de la “façana” de la xemeneia

Fig. 17 Dibuix complet de la zona posterior i els plans triangulars laterals del model
Acabem el dibuix completant la planta amb el di- Finalment, hem d’afegir uns textos que propor-
buix del tub superior i la projecció dels plans incli- cionin les dades necessàries per tal d’interpretar
nats laterals simètrics, i repassem les lı́nies que defi- correctament el dibuix, com ara la identificació del
neixen les arestes de la xemeneia per diferenciar-les model, l’escala gràfica utilitzada i els noms de les
clarament dels traçats auxiliars. diferents vistes (Fig. 18).

Fig. 18 Dibuix acabat de la xemeneia amb l’addició de la retolació

Plantegem una escala dibuixant-la
5
L’arquitectura de les escales
És difı́cil pensar qualsevol exemple d’arquitectura consideració de la tridimensionalitat és absoluta-
real o imaginària sense incloure-hi una escala en ment imprescindible i ens veiem amb la necessitat
algun lloc estratègic de l’espai. Les escales poden de controlar de manera efectiva els paràmetres de
ser senzilles o complexes quant a la seva geome- l’espai, ja sigui amb l’ús de les diferents represen-
tria i forma constructiva; poden estar limitades a tacions gràfiques o mitjançant el tractament d’un
una estricta funcionalitat o, al contrari, exhibir una modelatge virtual.
grandiloqüència que imprimeix caràcter als àmbits
que serveixen. Si fem una ullada als llibres d’ar- Aquest és un tema cabdal i hem de tornar a repetir
quitectura, ens adonem que la seva història està que, si no som capaços de comprendre el desenvo-
plena d’escales memorables, per la seva bellesa, lupament espacial d’una escala, ens resultarà im-
o per la seva audàcia constructiva, o per la seva possible dissenyar-la. Tot i aquest advertiment, no
extravagància! (Fig. 1). ens hi hem d’amoı̈nar gaire perquè veurem a con-
tinuació que aquest tema no és tan complex si es
Sembla obvi que la presència de les escales es fa té clar l’objectiu de la feina i es fa servir un proce-
imprescindible quan necessitem desplaçar-nos ver- diment raonat per treballar.
ticalment en l’espai, per la qual cosa és, probable-
ment, un dels problemes més habituals als despat- Tenim, doncs, el problema de resoldre una escala i
xos d’arquitectes. Diem que és un problema per- començarem per plantejar-nos-en una de senzilla,
què, si no fem servir una metodologia adequada fent servir en aquest cas la representació gràfica
per resoldre-la espacialment, la definició correcta convencional de les vistes ortogonals. La finalitat
d’una escala no és tan senzilla com ens sembla a principal d’aquesta construcció gràfica serà obte-
primera vista. nir unes vistes on es pugui tenir el control de la
relació entre l’amplada i l’alçada dels graons, la
En primer lloc, hem de considerar que el disseny qual cosa ens determinarà, tal com veurem més
d’una escala és un autèntic exercici de control tri- endavant, la relació de pendent de l’escala. Amb
dimensional. Si ens movem exclusivament en un això podem arribar a dibuixar un perfil caracterı́stic
àmbit amb un únic nivell més o menys uniforme dels graons en vertadera magnitud, un traçat que
–com en el cas de l’interior d’un apartament o sovint es fa servir com a replanteig de la pròpia
el d’un xalet de planta baixa– podem definir les escala en obra.
distribucions espacials i una bona part dels ele-
ments constructius directament des de la plan- Queda clar, doncs, que l’objectiu d’aquesta pràctica
ta. En aquest cas, la referència tridimensional és no és construir un model tridimensional de l’escala
només un marc que podem consultar sense que, (tema que tractarem en un altre lloc) i que, en aquest
en la majoria dels casos, ens condicioni de ma- cas, es tracta de fer servir un procediment ràpid
nera directa el disseny d’aquests elements arqui- per tal de determinar unes caracterı́stiques molt
tectònics. Quan plantegem una escala, en canvi, la concretes i amb una finalitat especı́fica.
Pràctica 5. Plantegem una escala dibuixant-la179

Fig. 1 Tres exemples d’escales notables

Les dades de partida
Hi ha moltes maneres de definir les referències per L’altra dada imprescindible per treballar és, evi-
construir una escala; això depèn dels condiciona- dentment, l’alçada a la qual volem arribar pujant
ments de l’espai on la implantarem, d’una banda, per aquesta escala, que en aquest cas es fixa en
i del grau de definició de les caracterı́stiques que 2,80 metres.
volem imposar al disseny de la nostra escala, de
l’altra. Nosaltres, per fer aquesta primera pràctica Tornem ara al dibuix de la planta per tal de
d’escales, partirem d’un model totalment definit començar a plantejar l’estratègia de treball. Si l’ob-
en la seva projecció en planta. jectiu és obtenir una representació dels perfils dels
graons en vertadera magnitud ens hem de plan-
En efecte, al dibuix de la figura que serveix de punt tejar unes vistes en què la direcció de projecció
de partida observem una escala de dos trams amb coincideixi amb les arestes que defineixen les pet-
dos replans on podem comptar el nombre de gra- ges i contrapetges de cada graó, atès que quan
ons que es necessiten per pujar fins a una alçada projectem en la direcció d’un tram d’escala, no
determinada (Fig. 2). podem veure l’altre tram en vertadera magnitud.
La primera conclusió és que necessitarem dibui-
Com que tenim perfectament definida la geome- xar dues vistes diferents en alçat per determinar el
tria de l’espai que l’escala ha d’ocupar en planta, desenvolupament complet de l’escala.
només cal plantejar-ne el desenvolupament vertical
amb el dibuix de les vistes adients.
DETALL DEL REPLÀ DETALL DE L’INICI DE L’ESCALA
Fig. 2 El dibuix amb les dades inicials de l’escala

Construcció gràfica
Organitzem-nos la feina. En primer lloc, i sempre Per controlar adequadament l’espai del paper,
que es tracti d’un dibuix al paper, hem de tenir sempre és convenient definir les “siluetes” o envo-
en compte l’escala que farem servir per tenir una lupants exteriors de les vistes que volem dibuixar.
previsió de la grandària final de la representació. En el nostre cas, ja sabem que en seran dues; per
Partim d’un dibuix en planta que té una escala de tant, ens posem mans a l’obra per tal de distri-
reducció concreta (1:50), i hem de decidir si con- buir correctament els alçats. La projecció corres-
tinuem treballant amb aquesta escala o, en cas ponent al primer tram d’escala és un alçat frontal
de no trobar-nos-hi gaire còmodes per dibuixar on el terra de l’escala és horitzontal, que és com
perquè considerem que és un dibuix massa petit, estem acostumats a veure-la en una vista ortogo-
l’ampliem, per exemple a 1:20. Si optem per can- nal habitual. La projecció corresponent al segon
viar l’escala del dibuix, el que hem de fer abans de tram, en canvi, en seguir la direcció dels graons,
començar a treballar és, òbviament, canviar l’escala ens defineix una posició no convencional d’aquest
del dibuix inicial en planta, la qual cosa es pot ob- alçat que, tot i aixı́, mantindrem per tal d’aprofi-
tenir mitjançant una ampliació amb una fotocòpia. tar les correspondències gràfiques amb la planta.
Després de fer diversos tempteigs previs, dibuixa-
En el procés que seguirem, hem optat, en canvi, rem les siluetes exteriors de les dues vistes. Com
per mantenir l’escala inicial i podrem treballar amb que les vistes en alçat mantenen l’alçada constant
un full de paper convencional en format DIN-A4, en qualsevol direcció de projecció, dibuixarem les
on el dibuix hi cabrà còmodament. envolupants com uns rectangles que tenen l’am-
plada de la planta en cada posició de projecció i
una alçada constant de 2,80 metres (Fig. 3).
Fig. 3 Definició de les envolupants per enquadrar la

posició de les vistes

El primer que hem de fer és situar la cota d’alçada Per determinar la posició del replà només cal,
del replà que connecta els dos trams de l’esca- doncs, comptar els graons que hi arriben, que són
la. Per determinar aquesta cota fem una operació nou, i multiplicar-los per 17,5 cm, amb la qual cosa
imprescindible per al càlcul de qualsevol escala: situem l’alçada del replà a la cota de 1,575 metres.
comptem a la planta el nombre de vegades que
pugem fins a arribar al final del recorregut de l’es- Dibuixem a les dues vistes unes rectes que determi-
cala, considerant els replans com a un graó més. nen les alçades del replà i situem la posició d’aquest
En el nostre exemple en tenim setze pujades. Si per correspondència amb la planta.
dividim l’alçada total (2,80 m) per setze obtindrem
l’alçaria exacta de cada esglaó, que en aquest cas La primera alçada (h1 ) és el resultat de multiplicar
és de 17,5 centı́metres. les nou contrapetges per 17,5 cm. L’alçada superi-
or (h2 ) ha de ser el resultat de la multiplicació per
17,5 cm de les set alçades restants (Fig. 4).
Fig. 4 Determinació de les

alçades i situació dels replans

A l’alçat superior, hem avançat una mica més i hem Tenint en compte que les cotes d’alçàda es man-
traçat una lı́nia inclinada que es correspon amb tenen a les dues vistes, podem continuar traçant
el primer tram d’escala. Aquesta recta es defineix la recta inclinada que es correspon amb el segon
unint l’inici del replà amb un punt que està a l’ar- tram d’escala, iniciant-la a l’alçada del primer graó i
rencada de l’escala i a l’alçada del primer graó, és acabant-la en arribar al replà superior que ja es tro-
a dir, a 17,5 cm. Com veurem a les construccions ba a l’alçada de 2,80 metres. A la vista inferior, re-
següents, aquesta recta no pertany materialment petim el procés i dibuixem les rectes inclinades au-
a l’escala però és cabdal per construir gràficament xiliars del primer i el segon tram de l’escala (Fig. 5).
una escala.
Fig. 5 Dibuix de les rectes

inclinades auxiliars dels trams
de l’escala

Ara és el moment de començar a definir el traçat complet del tram d’escala dibuixant les horitzontals
dels esglaons; per això, farem servir les rectes in- de les petges i les verticals de les contrapetges.
clinades definides prèviament. Si observem la vista
superior, podrem entendre millor la funció d’aques- Com es pot comprovar fàcilment, el traçat previ
tes rectes. Si volem dibuixar el primer tram d’escala d’aquesta recta inclinada simplifica molt la cons-
–que és on el perfil dels graons està en vertade- trucció d’una escala, però la seva importància va
ra magnitud–, només cal traslladar gràficament les més enllà del simple recurs gràfic. El fet que aques-
seves amplades des de la planta fins a intersecar-les ta recta representi en vertadera magnitud la rela-
amb la recta inclinada. Aquı́ es pot veure clarament ció constant de l’amplada i l’alçada dels graons la
que aquesta recta inclinada és una lı́nia virtual que converteix en una definició inequı́voca de les pro-
contindrà tots els vèrtexs dels esglaons, atès que la pietats d’una escala. Es diu que aquesta recta de-
relació entre petja i contrapetja és un factor cons- termina el pendent propi de l’escala i, per aquest
tant. motiu, generalment es parla d’aquesta recta incli-
nada com la recta de pendent, un concepte de
D’aquesta manera, una vegada definida la inter- gran utilitat per resoldre no tan sols escales sinó
secció de les verticals que passen per aquests molts temes d’arquitectura (Fig. 6).
vèrtexs amb la recta inclinada, es pot traçar el perfil
Fig. 6 Definició dels graons d’un tram de

l’escala a partir de la recta de pendent
en un dibuix reproduı̈t a escala 1:50

És evident que podem tornar a repetir el sistema D’aquı́ es dedueix immediatament que aquesta
de traçat anterior per a tots els graons, inclosos recta, que lògicament tindrà una inclinació dife-
els trams d’escala que no es trobin en la direc- rent de la recta de pendent definida anteriorment,
ció de projecció –els trams oblics–, els quals sorti- només ens servirà com a recurs purament gràfic
ran alterats en la seva relació proporcional perquè per controlar l’execució del dibuix (Fig. 7).
les alçades seran les mateixes però les amplades
s’escurçaran.
Fig. 7 Dibuix de tots els graons fent servir rectes de control gràfic

Centrem-nos ara en el dibuix del tram oblic a renca del replà, el qual en tenir aquests dos punts
l’alçat superior. Aquesta representació ha de ser de projecció a la mateixa alçada es defineix com
forçosament diferent de la del tram inicial de l’es- un rectangle.
cala, on els graons, en coincidir amb la direcció
de projecció, obtenien la representació final amb Si projectéssim cadascun dels punts posteriors de
el perfil que defineix el pendent. En efecte, en el tots els graons, podrı́em dibuixar el tram complet,
cas del tram superior, com que els esglaons estan però és millor que fem servir l’experiència anterior
en posició obliqua, tenen dos punts de projecció i dibuixem una recta que contindrà tots els vèrtexs
(l’anterior i el posterior) i, per tant, la seva repre- dels graons i que, naturalment, ha de ser paral·lela
sentació adquireix una certa tridimensionalitat. A a la del perfil dels punts anteriors (Fig. 8).
l’alçat superior s’ha dibuixat el primer graó que ar-
Fig. 8 Traçat del tram oblic de l’escala amb les rectes de control gràfic

A l’alçat superior, hem començat a dibuixar els gra- Igualment podrı́em començar a definir tots els es-
ons sense necessitat de projectar els punts posteri- glaons del tram oblic de l’alçat lateral, però en ser
ors, directament traçant les horitzontals i les verti- ocults, aquesta informació gràfica no aportaria res
cals que defineixen les petges i contrapetges en les de nou al dibuix de l’escala i, a més, faria més
seves interseccions amb la recta inclinada (Fig. 9). confusa l’expressivitat del dibuix (Fig. 10).
Fig. 9 Dibuix dels graons del tram

oblic superior de l’escala
Fig. 10 Graons amagats al tram

oblic en la vista inferior

Ara cal definir una mica més la materialitat que A l’alçat lateral podem veure una manera de dibui-
tindria la nostra escala. Per fer-ho, suposem que és xar l’aresta inferior de la llosa en el tram oblic, que
una escala construı̈da amb formigó i que, segons consisteix a dibuixar dos dels esglaons amagats i, a
les dades que tenim a la figura 2, té una llosa de 20 partir d’aquı́, calcular els 15 cm de la llosa. Notem
cm de gruix als replans i de 15 cm als trams d’esca- que, al tram oblic corresponent de l’alçat superior,
la. Comencem, doncs, per dibuixar els gruixos en la vora de la llosa es troba amagada i, per raons de
els perfils frontals (Fig. 11). claredat gràfica, no la dibuixem (Fig. 12).
Fig. 11 Determinació de la materialitat

de l’escala amb el dibuix de la llosa i el
replà
Fig. 12 Materialització de l’escala a la

vista inferior

Per acabar, no hem d’oblidar que els replans, per El treball queda acabat quan complementem el
la seva forma articulada, defineixen unes arestes dibuix amb els textos que puguin servir d’informació
verticals que cal dibuixar als alçats mitjançant la addicional, com ara les cotes d’alçada, la identificació
correspondència gràfica directa des de la planta. de les vistes i l’escala gràfica que es fa servir (Fig. 13).
Fig. 13 Dibuix acabat de l’escala amb rètols i cotes de referència

Treballant amb axonometries
normalitzades: dibuix d’un tamboret
6
El model de dibuix i l’elecció d’un sistema axonomètric adient
El propòsit d’aquest exercici és dibuixar un nou mo- Un tema afegit del treball serà, a més, la incor-
del fent servir una representació axonomètrica de poració de les formes corbes en el nostre dibuix
les anomenades “normalitzades”. Aquestes axo- axonomètric, d’una manera més o menys contro-
nometries, en definir una disposició d’eixos deter- lada geomètricament; sempre partint, lògicament,
minada geomètricament, es diferencien de les del de les limitacions en la precisió gràfica del traç a
tipus “lliure” com la que hem dibuixat a la pràctica mà. Atesa la complexitat que pot significar el traçat
3. Ens trobem, en aquest cas, amb la fita de dibui- de corbes en axonometria, hem limitat l’exemple
xar un tamboret de fusta que, com es pot veure al dibuix de les projeccions de la circumferència.
amb un primer cop d’ull, ens introdueix per prime-
ra vegada en el repte de dibuixar formes corbes en Sembla obvi que abans de començar a tirar la pri-
axonometria. mera lı́nia sobre el paper hem de saber no tan sols
que el que volem dibuixar és un tamboret, sinó
La idea de treballar amb una axonometria norma- quines caracterı́stiques especı́fiques d’aquest mo-
litzada parteix de la premissa de comptar amb un del són les que volem posar en relleu, i això, com ja
sistema que pugui assegurar-nos un dibuix amb sabem, depèn de les intencions de la nostra feina.
un control mètric de les proporcions una mica més
rigorós que en el cas de les axonometries lliures. En primer lloc, fem un reconeixement del materi-
Com sabem, aquests sistemes estableixen un codi al que tenim entre mans per modelar el tambo-
geomètric que ens permet extreure les dades d’un ret. Com podeu comprovar, les dades són bastant
dibuix de manera directa a partir d’una conven- sintètiques: comptem només amb el dibuix d’una
ció mètrica concreta, partint d’una disposició dels planta i un alçat-secció on figuren les cotes ne-
eixos i, si existeixen, uns coeficients de reducció cessàries per construir-lo (Fig. 1). Els components
determinats. del tamboret estan clarament definits, ja que s’hi
distingeix una estructura de quatre potes lligada
D’aquesta manera, un dels objectius de la pràctica per la part superior a una tapa octagonal i que es
que farem a continuació és esbrinar quina seria troba reforçada inferiorment amb un cèrcol circu-
una disposició normalitzada d’eixos adient per a lar de secció rectangular que les connecta i que,
les nostres necessitats especı́fiques en la represen- a més de funcionar com un element estructural,
tació del tamboret. Això significa la conveniència serveix per recolzar els peus. El seient del tamboret
de fer uns tempteigs previs per tal d’escollir una és circular i té la particularitat de poder-se regular
terna adequada dins d’un repertori d’opcions que, en alçada mitjançant un eix cilı́ndric que travessa la
en el fons, com veurem més endavant, és bastant placa octogonal i que en el model original compta
limitat. amb un sistema de rosca que, per raons òbvies, no
reproduirem en el nostre dibuix.
Pràctica 6. Treballant amb axonometries normalitzades: dibuix d’un tamboret191

Fig. 1 Plànol acotat del nostre model

Fig. 2 Planta del tamboret amb els traçats geomètrics
Analitzem ràpidament els trets geomètrics bàsics del tamboret que, per raó la seva facilitat de dibuix,
que presenta aquest model, perquè, com hem vist, ens permetrà immediatament especular respecte a
això ens simplificarà bastant la feina i ens ajudarà temes dimensionals i de posició, abans de començar
a definir millor l’estratègia de treball. el dibuix definitiu. En efecte, sabem que a grans trets
la forma exterior serà una piràmide amb les potes
Tal com vam fer en pràctiques precedents, en po- sobre la lı́nia mitjana de les cares i que es corona a
dem fer uns traçats auxiliars en els plànols, que la part superior amb un cos prismàtic. Amb aquest
ens serviran per comprendre millor l’estructura for- esquema extremament simplificat podem iniciar la
mal del tamboret i ens orientaran en el procés de recerca de posició i la terna axonomètrica més adient
dibuix. per visualitzar el nostre model.
Com ja sabem, en axonometries sempre hem d’ex- En primer lloc, hem de considerar què és el que
treure les dades mètriques en les direccions ortogo- realment ens interessa posar en relleu en aquest di-
nals que proposen els eixos del sistema. Busquem, buix. En aquest cas, hem de convenir que l’objectiu
doncs, aquestes referències ortogonals en el nostre principal d’aquest treball és aportar una represen-
model. Si comencem per la base, podem inscriure tació que proporcioni una visió tridimensional que
fàcilment les arestes exteriors de les potes en un qua- pugui ampliar la comprensió de l’estructura for-
drat que té com a centrela posició de l’eix vertical de mal del tamboret, massa sintètica i abstracta en els
la simetria central de tot el tamboret. De la mateixa dibuixos dels quals partim.
manera, podem definir un altre quadrat semblant
a l’anterior on s’inscriu la circumferència del seient Amb aquesta premissa, hem d’anar a buscar un
superior i que és tangent a quatre dels costats de sistema d’eixos normalitzats dins del repertori més
la cara superior de l’octàgon de la tapa (Fig. 2). o menys habitual per als temes d’arquitectura.
Sabem que, d’aquests, en tenim les ternes de pro-
Advertim que, si situem en alçada el quadrat més jecció obliqua i les de projecció ortogonal. D’entre
petit, amb aquestes dues referències geomètriques les primeres, comptem amb les diferents variants
elementals estem en condicions d’esbossar un pri- de les més aèries (les “militars”) i d’altres de visió
mer esquema axonomètric de l’envolupant exterior més baixa (les “cavalleres”). En les de projecció or-

Fig. 3 Disposició d’eixos axonomètrics en les
ternes més utilitzades (Villanueva)
togonal, pràcticament ens limitem a les dues més

conegudes: les isomètriques i les de DIN-5 (Fig. 3).
Quina d’aquestes ternes serà la més indicada per

donar-nos una visió espacial més ajustada del
tamboret? En aquest cas, partim d’una carac-
terı́stica geomètrica del model que s’imposa so-
bre altres consideracions, i és la seva forta si-
metria central. En efecte, sabem que, d’entrada,
haurı́em d’evitar ternes massa simètriques com la
isomètrica o les obliqües centrades, que amb tota
probabilitat donarien superposicions i obstrucci-
ons no volgudes.
Ens centrem, doncs, a fer uns croquis ràpids de

l’envolupant del tamboret provant amb la resta
de ternes per tal de seleccionar la millor opció.
Descartem els punts de vista inferiors per tal d’e-
vitar possibles dificultats en la lectura espacial del
model i, després de diversos tempteigs, ens que-
dem amb una terna ortogonal DIN-5 perquè ens
dóna més equilibri en les proporcions del mo-
del. Això no obstant, si feu unes proves podreu
comprovar que el resultat amb una terna obliqua
Fig. 4 Esquema de l’envolupant geomètrica del model segons una “cavallera”, tal com es veu a la Fig. 4, no està
terna de tipus “cavallera” malament.

Posem el fill a l’agulla
Ja és el moment, doncs, de fer punta al llapis, aga- eixos horitzontals com per obtenir la bisectriu, que
far un full i començar la feina. Ens bastarà amb un entre aquestes dues direccions defineix el tercer eix
paper convencional de format DIN-A4 on podem que ens falta dibuixar.
dibuixar el tamboret a una mida tres vegades més
gran que el dibuix original. Una vegada hem dibuixat el quadrat de la base
com un paral·lelogram i la recta vertical que deter-
El primer que hem de fer és ubicar al paper l’es- mina l’eix central del tamboret, estem en condici-
tructura bàsica del model (els dos quadrats de re- ons de traçar el quadrat superior, que és l’altre pa-
ferència que hem traçat sobre el dibuix original) ral·lelogram on s’emmarcarà el seient circular. Tot
plantejant la disposició de les direccions ortogo- això ho podem fer sense grans problemes perquè
nals amb les referències de construcció de la terna no ens sortim de l’ortogonalitat i podem traslladar
DIN-5. Com ja se sap, una manera ràpida de deter- les dimensions directament, tot recordant que, se-
minar la posició dels eixos en aquesta terna és fent gons aquesta terna, totes les mides d’una de les
servir el compàs, tant per definir el triangle 1-1-1,5 direccions horitzontals han de reduir-se a la meitat
que determina l’angle entre l’eix vertical i un dels de la seva grandària original (Fig. 5).
Fig. 5 Definició de la direcció dels eixos

en una terna DIN-5 amb el dibuix dels pa-
ral·lelograms

Una vegada hem confirmat l’encaix correcte d’a- de la part inferior de la tapa octagonal i l’apotema
questes referències gràfiques al paper, podem d’aquest octàgon, que no és sinó el radi del seient
començar a definir els trets més caracterı́stics de circular. Dibuixem un tercer quadrat a l’alçada de
la geometria del tamboret. El segon pas consisteix, la cara inferior de la tapa octagonal i a les seves
doncs, a determinar la posició obliqua de les po- medianes trobarem les inclinacions de la resta de
tes, cosa que, com sabem, no es pot resoldre d’una potes. Ara que tenim el “filferro” del conjunt, en
manera directa. La inclinació d’aquestes potes ve podem prendre mides, definir les seccions i traçar
donada, en aquest cas, per la hipotenusa del tri- unes lı́nies suaus per definir les arestes de les potes
angle rectangle ACB, que es defineix amb l’alçada i preveure’n les obstruccions visuals (Fig. 6).
Fig. 6 Determinació gràfica de la posició

obliqua de les potes amb el paral·lelogram
que limita la base octagonal
Circumferències i el·lipses
Ja estem en condicions d’enfrontar el tema del di- seient. Si el que volem és traçar a mà alçada el con-
buix de les corbes, que, com hem dit, en el nostre torn definit per les circumferències superior i infe-
exemple són exclusivament circumferències. Co- rior, només ens caldrà determinar uns pocs punts
mencem pel dibuix del cilindre que es defineix al clau per on han de passar aquestes corbes en la re-

presentació axonomètrica. És un fet conegut que afı́. Com hem pogut comprovar en pràctiques pre-
les projeccions de la circumferència en una direc- cedents, en el pas de les vistes ortogonals a les
ció diferent de la normal al pla que la conté gene- axonometries els quadrats es converteixen en pa-
ren sempre el·lipses i que la geometria clàssica ens ral·lelograms que mantenen relacions proporcio-
ofereix un ventall de mètodes gràfics per traçar- nals i de paral·lelisme comunes. Si apliquem aquest
la. Nosaltres escollirem un sistema de traçat que raonament per a una circumferència inscrita en
és a la pròpia lògica de la projecció axonomètrica aquest quadrat, podem intuir un mètode bastant
i que parteix d’una propietat geomètrica que re- lògic per traçar l’el·lipse que resulta de la transfor-
laciona les dues corbes i que s’anomena simetria mació (Fig. 7).
Fig. 7 Esquemes de l’afinitat geomètrica

de la circumferència amb l’el·lipse
(Sánchez Gallego)
En efecte, la corba resultant manté les condicions

de simetria central de la circumferència i hi esta-
bleix una afinitat geomètrica.
En el nostre cas, basta dibuixar un rectangle que
circumscriu mitja circumferència en un dels cos-
tats del paral·lelogram i traslladar punts per pa-
ral·lelisme per tal de dibuixar l’el·lipse. Com que el
nostre és un dibuix que no té pretensions d’una
excessiva precisió gràfica, ens podem arreglar bas-
tant bé determinant els punts d’intersecció de la
circumferència amb les diagonals del quadrat, amb
la qual cosa tindrem quatre punts als quals afegi-
rem els quatre que es donen naturalment en els
Fig. 8 Traçat de la circumferència afı́ i determinació dels punts
punts de trobada de les paral·leles mitjanes amb de pas de l’el·lipse
els costats del paral·lelogram i que són els punts
de tangència de la corba (Fig. 8). Hi podem afegir nats trets geomètrics de la corba –com les propie-
més punts addicionals aprofitant les condicions de tats simètriques i de tangència– que en una pro-
simetria, però l’experiència ens diu que, en aquest fusió excessiva de punts de pas, que no faria sinó
tipus de dibuix, és preferible basar-se en determi- complicar i embrutir massa el traçat.

Per dibuixar la cara inferior del seient només cal
que traslladem els punts obtinguts verticalment
amb la mida del gruix, ja que l’el·lipse resultant
serà idèntica a la que ja hem traçat. On hem d’a-
nar amb cura és a l’hora de dibuixar els contorns
verticals del cilindre que han de ser tangents a
l’el·lipse (mai no s’ha de sortir d’aquests lı́mits!),
per la qual cosa és convenient dibuixar la corba una
mica més enllà i controlar convenientment aquesta
tangència (Fig. 9).
A continuació, dibuixarem el tros de piràmide octa-

gonal de la tapa que connecta amb les potes que ja
hem prefigurat. Igual que abans, ens estalviarem
Fig. 9 Dibuix de les el·lipses que defineixen el seient superior
feina i controlarem millor el dibuix si prèviament
definim els paral·lelograms que contenen aquests
octàgons. L’inferior ja el tenim dibuixat; per tant, paral·leles, sense oblidar-nos que el resultat final
anem directament a definir el superior amb les da- ha de ser una piràmide truncada i que, per tant,
des que ja estaven definides quan hem determinat les seves arestes s’han de trobar en un punt, que
la direcció obliqua de les potes. és el vèrtex d’aquesta piràmide. Fent servir l’eix del
tamboret, podem fer uns traçats de control que
En efecte, tenim la mida d’un dels costats al mig ens ajudin a regular la inclinació d’aquestes ares-
del quadrat sobre la mitjana, amb la qual cosa potes (Fig. 10).
dem dibuixar el paral·lelogram complet. Com que
aquest serà més petit que l’inferior, podem visu- El traçat del model quedarà definit totalment amb
alitzar la piràmide de base per controlar el dibuix el cèrcol que vincula les quatre potes a la part in-
unint els vèrtexs dels paral·lelograms. ferior del tamboret. Com no costa gaire imaginar,
tornem al tema de les el·lipses.
Dibuixem primer l’octàgon superior prenent com
a referència les mides del dibuix en planta i con- Observem que als dibuixos inicials no consta el radi
trolant les correspondències dels costats no orto- d’aquest element, però ràpidament ens adonem
gonals per paral·lelisme. L’octàgon inferior sortirà que tenim una indicació de la situació de la sec-
també per una combinació de mesures i direccions ció rectangular del cèrcol a l’alçat-secció del dibuix
Fig. 10 Determinació gràfica de la base octagonal Fig. 11 Traçat de les dues el·lipses superiors del cèrcol

acotat i que aquesta secció es troba centra-
da respecte a un eix vertical indicat al dibuix.
Dibuixem, doncs, aquesta secció a l’axono-
metria situant-la sobre un dels plans verticals
de simetria a l’alçada indicada als plànols. A
aquesta alçada ja podem traçar el paral·lelo-
gram de referència que ens servirà per di-
buixar l’el·lipse exterior del cèrcol. Com que
aquesta el·lipse té una grandària diferent de
la del seient, hem de construir-la tota nova. Si
fem servir el mètode que hem desenvolupat
abans, podem definir l’el·lipse exterior i des-
prés aprofitar la cota del gruix de cèrcol quan
passa per les potes per plantejar el traçat de
l’el·lipse interior (Fig. 11).
Fig. 12 Definició del cèrcol amb el dibuix de les el·lipses inferiors per
trasllat de punts
Finalment, per traçar les el·lipses de la part
inferior –que tenen les mateixes grandàries
que les que acabem de dibuixar– farem servir
el mètode que ja vam aplicar al seient, baixant
verticalment els punts de pas amb la mida
indicada als plànols. Observem, en aquest cas,
les mateixes recomanacions per al traçat de les
el·lipses respecte al control de les tangències
verticals i les obstruccions visuals (Fig. 12).
Per acabar la feina, ens falta dibuixar l’eix

cilı́ndric que connecta el seient amb la ba-
se octagonal, on tenim dues petites el·lipses
que traçarem a mà alçada amb un mı́nim
de referències, donades les seves dimensions
(Fig. 13).
Ara només ens queda enllestir el dibuix, es-

borrant amb cura tots els traçats auxiliars que
no formen part de la materialitat del tambo-
ret. En un segon pas, hem de definir el traç
final que donarà el “caràcter” del nostre di-
buix. Per fer-ho, hem de repassar les lı́nies ja
dibuixades amb un llapis que doni més inten-
sitat i gruix al traç, i això ho podem fer a mà
alçada o fent servir els estris de dibuix. Com en
la majoria de les pràctiques realitzades aquı́,
nosaltres hem optat per un dibuix més directe
aprofitant els traçats previs per plantejar una
axonometria completament dibuixada a mà
alçada (Fig. 14).
Fig. 13 Definició gràfica de les potes i la base octagonal amb la inclusió

de l’eix cilı́ndric

Fig. 14 Dibuix finalitzat amb el reforç gràfic de les arestes del tamboret

Part III
Del paper a la maqueta tridimensional

La definició d’una maqueta virtual
Les pràctiques que hem fet fins aquı́ ens han es necessita una certa experiència artesana i un
permès reconstruir un món tridimensional que, so- temps –o uns diners– que no tots estem disposats
bre la base del dibuix del paper com a mitjancer, a esmerçar.
vam poder anar definint gràcies a un treball im-
portant d’imaginació. Aquest esforç es fa palès En canvi, les imatges sorgides dels dibuixos al paper
quan hem d’estructurar mentalment els dibuixos són més econòmiques i immediates.
de les vistes en projecció ortogonal per tal de po-
der “muntar” la imatge tridimensional al nostre La irrupció del món de la informàtica als àmbits
cap, tal com si es tractés d’un puzzle. de la representació tècnica ens permet tenir a l’a-
bast tots els avantatges d’un model tridimensional,
Quan dibuixem les vistes en axonometria, en can- com en el cas d’una maqueta, però amb un munt
vi, sembla que la percepció de la tridimensionalitat de noves possibilitats i una important economia
ens costa molt menys, tot i que moltes vegades de temps i de mitjans. Estem parlant d’un tipus
ens fa una mala jugada amb percepcions errònies, molt especial de maqueta, d’una mena de ma-
com hem pogut comprovar a les pràctiques pre- queta virtual que es pot generar amb programes
cedents. De tota manera, tant en un cas com en informàtics especialitzats, que podem explorar sen-
l’altre, les imatges tridimensionals que podem per- se lı́mits i que podem modificar per experimentar
cebre mitjançant aquests procediments d’interpre- solucions alternatives que es poden visualitzar de
tació s’allunyen molt de l’experiència que tenim maneres molt diverses. Aquestes possibilitats s’am-
quan ens trobem amb una bona maqueta a es- plien encara més quan entrem en àmbits d’alta es-
cala d’un model determinat. Les imatges mentals pecialització tecnològica, en què es treballa amb
extretes del paper són certament valuoses perquè les propietats dels materials per simular qualsevol
ens estimulen la capacitat d’imaginació racional i tipus de comportament, com ara la resistència, els
ens permeten resoldre determinats problemes d’u- elements dinàmics, etc.
na manera directa, però hem d’admetre que són
imatges una mica estàtiques i que es necessita un En aquesta introducció al modelatge tridimensio-
entrenament important per experimentar un con- nal, intentem definir els trets generals d’una ma-
trol real sobre elles. La percepció d’una maqueta, queta virtual amb l’objectiu de poder encarar les
en canvi, és directa i molt més dinàmica: podem pràctiques que segueixen amb un marc de re-
explorar-la canviant permanentment els punts de ferència adequat.
vista, la podem mesurar a escala i, fins i tot, la
podem desmuntar per comprendre millor la ma- En primer lloc, si pensem en l’existència d’un mo-
nera com està construı̈da. Tots aquests avantatges del virtual, hem de parlar de les caracterı́stiques de
es troben amb la dificultat evident de la seva ma- l’espai on “habita” aquest model, un espai, per
terialització, atès que per construir una maqueta cert, amb unes propietats ben especials.

Fig. 1 Visualització axonomètrica d’una maqueta virtual de la casa
Grosse, de l’arquitecte Richard Meier
L’espai que ens proposen els programes CAD

és un espai virtual que, inicialment, no té lı́mits;
un àmbit infinit de treball on serem nosal-
tres mateixos els que definirem els lı́mits amb
els models tridimensionals. Si bé és cert que
tots els programes tenen unes opcions que
ens permeten controlar un àmbit de treball,
aquest es podria ampliar sense lı́mits.
Quan obrim un arxiu nou en qualsevol progra-

ma de modelatge tridimensional, ens trobem
amb un “buit” a la pantalla que només repre-
senta un fragment d’aquest espai i que nosal-
tres, amb la incorporació dels nostres models,
anirem ampliant a conveniència. Per navegar Fig. 2 El mateix model en una vista en perspectiva cònica
en l’espai que apareix en aquesta pantalla ini-
cial, i que tant ens desconcerta al principi, ta lògic si considerem les propietats de l’espai infinit on
només tenim la referència d’un sistema de co- es troba i que hem comentat abans. Els avantatges de
ordenades que ens indica les tres direccions tenir un model amb mides reals són evidents, per la qual
ortogonals X, Y i Z. Aquest sistema de coor- cosa no tindria cap sentit reduir la maqueta a una escala
denades inicial, que tenen tots els programes determinada, com s’ha de fer generalment en el cas de
i que generalment s’anomena sistema de co- les maquetes convencionals.
ordenades universal, serà, per tant, la nostra
orientació principal per començar la feina de Una altra qüestió interessant és la manera com podem
modelatge. veure la nostra maqueta a la pantalla. Com que és evi-
dent que la pantalla és un element bidimensional, sem-
Dins d’aquest espai, tal com si estigués “flo- bla obvi que, per veure adequadament el model, s’ha de
tant”, veurem la nostra maqueta virtual. La fer servir algun dels sistemes de projecció que vam uti-
primera cosa que ens crida l’atenció és que, a litzar al paper. De fet, podem comprovar que la majoria
diferència d’una maqueta real, aquest model dels programes CAD fan servir el sistema axonomètric
està construı̈t en vertadera magnitud i que, com a base per a les seves representacions virtuals, enca-
per tant, podem mesurar i treballar amb ell ra que també poden utilitzar la perspectiva cònica com
com si es tractés d’un model real. Això resul- a sistema alternatiu (Figs. 1 i 2).

El que passa és que, en el cas informàtic, aquesta No obstant aquest caràcter absolutament dinàmic
visió codificada té un caràcter totalment dinàmic: en la manera de veure els models virtuals, el sis-
els nostres models es poden “moure” lliurement a tema ens permet obtenir projeccions fixes en po-
l’espai i els podem explorar des de qualsevol punt sicions perfectament controlables, com les vistes
de vista. En aquesta exploració virtual, ens podem clàssiques ortogonals del sistema dièdric o vistes
situar no tan sols com a observadors externs sinó, auxiliars en qualsevol pla de projecció. Aquesta de-
a més a més, podem penetrar a l’interior dels nos- terminació de posicions especı́fiques del model ens
tres models per estudiar problemes de construcció serà de gran utilitat, d’una banda, com a verifica-
o obtenir simulacions visuals de gran interès. ció del propi procés de treball i, de l’altra, per a la
generació de representacions bidimensionals que
es poden imprimir al paper (Fig. 3).
Fig. 3 Projeccions ortogonals del model

arquitectònic anterior

El treball amb models tridimensionals
El primer que ens hem de preguntar quan estem a punt

d’iniciar la creació d’una maqueta virtual és de quina
“matèria” la podem construir. Atès que en el món vir-
tual existeixen diversos tipus d’entitats per generar les
formes, aquesta és una decisió cabdal. En general, i en-
cara que això podria variar amb els diferents programa- 4
ris, podrı́em dir que ens trobarem amb tres tipus bàsics
d’entitats tridimensionals:
a) Les estructures lineals, que es poden constituir com

una mena de “gàbia” o model de filferro, on només
poden identificar-se els elements lineals i les seves
interseccions i no podem operar sobre els buits in-
tersticials (Fig. 4).
b) Els elements sòlids, definits per una massa interi-

or que els fa susceptibles d’un munt d’operacions
de transformació i que ens permet carregar-los amb
propietats fı́siques concretes (Fig. 5).
c) Les entitats laminars, elements sense gruix que ens

donen la resposta d’una superfı́cie contı́nua que obe-
eix a determinades operacions d’edició i que s’adap-
ta millor que els sòlids a les formes de gran comple-
xitat geomètrica (Fig. 6). 5
Ara bé: Com podem determinar quin és el tipus d’en-

titat que s’adaptaria millor a la generació de la nostra
maqueta?
Aquest és un tema que encara genera debat entre els

que fem servir l’eina informàtica per generar models 3D
però que ara, amb la perspectiva de l’evolució dels sis-
temes, sembla més superficial que de fons. De fet, la
discussió se centraria sobretot entre la utilització dels
sòlids i les superfı́cies, ja que les estructures lineals con-
viuen des del principi com a elements complementaris
eficients de les dues formes de modelatge i per si matei-
xes aquestes estructures lineals no defineixen un model
tridimensional operable.
Dins d’aquest tipus d’entitats, les més utilitzades per al

modelatge geomètric són les anomenades superfı́cies 6
NURBS, acrònim de l’anglès Non Uniform Rational B-
Splines (vegeu Glossari).
Figs. 4, 5 i 6 Un mateix model construı̈t amb tres entitats tridimensi-

onals diferents

Això no obstant, actualment aquesta discussió ten- ta complexitat (Fig. 7) o, fins i tot, no codificables
deix a desaparèixer amb la implantació de sistemes geomètricament, com ara les formes orgàniques.
cada vegada més flexibles, que ens permeten bar-
rejar les dues entitats de modelatge en un mateix Els sòlids, en canvi, es fan servir quan necessitem
arxiu quan això sigui convenient. De tota mane- treballar amb les propietats fı́siques del model i
ra, si hem de plantejar-nos la conveniència d’un quan volem generar formes d’una geometria molt
sistema o altre haurı́em de pensar que, a grans definida (Fig. 8).
trets, les superfı́cies, per raó de la seva flexibilitat,
són més adients per a la creació de models d’al- Cal advertir que, en els treballs que desenvolupa-
rem en aquesta part tercera, farem servir una com-
binació d’entitats lineals i sòlides.
Fig. 7 Una sı́ntesi de l’escala del vestı́bul

d’accés al Museu del Louvre, de l’arquitec-
te I. M. Pei, modelada amb superfı́cies
Fig. 8 La Ville La Roche, de Le Corbusier, modelada amb sòlids

En començar la tasca del modelatge ens veu-
rem en la necessitat de generar les formes
que definiran, en el seu assemblatge, la nos-
tra maqueta virtual. Aquesta és una operació
que anirem veient a poc a poc en el desenvo-
lupament de les pràctiques que farem a con-
tinuació. Això no obstant, és important saber
de quines maneres es produeixen aquests pro-
cessos de generació perquè això ens serà de
gran utilitat per entendre el comportament
adient del nostre sistema i controlar adequa-
dament el procés de treball.
Qualsevol element de modelatge, sigui sòlid o Fig. 9 Generació d’un sòlid a partir de l’extrusió d’un perfil tancat
superfı́cie, es genera pel moviment d’un perfil
lineal a l’espai virtual, definint en el seu recor-
regut la forma tridimensional. Quan aquest
perfil és tancat, es crea una àrea interior que
defineix un sòlid (Fig. 9).
Quan el perfil és obert, en canvi, es creen una

o més superfı́cies (Fig. 10).
Sintetitzant, podrı́em dir que la generació de

tots els components d’un model 3D està lli-
gada a la idea dinàmica d’un moviment ge-
omètric de desplaçament, on la forma final
depèn del perfil que es mou i del tipus de
desplaçament que aquest perfil realitza. Més
endavant veurem que pràcticament tots els Fig. 10 Generació d’una superfı́cie a partir de l’extrusió d’un perfil
sistemes de generació es basen en dos mo- obert
viments bàsics que depenen de si el perfil
es desplaça segons un recorregut determinat
(sistemes d’extrusió) o si ho fa al voltant d’un mes que hem explicat abans: els elements de l’espai in-
eix (sistemes de revolució). formàtic es poden moure segons els principis generals
de la geometria efectuant els moviments de translació,
Imaginem que ja tenim definida, per qualsevol rotació i simetria. Veurem més endavant que aquestes
dels mètodes anteriors, la primera forma tridi- propietats són essencials per a l’aplicació de les opera-
mensional. Comencem a explorar-la i, tal com cions d’edició més habituals en els sistemes CAD, com
hem dit abans, podem visualitzar-la des d’in- són les còpies, els girs i les simetries, entre d’altres.
numerables punts de vista, podem detectar-ne
la posició amb les coordenades del sistema de Podem dir, doncs, que el modelatge tridimensional es
referència i podem mesurar-la per comprovar basa en la utilització d’estratègies combinades de ge-
si les dades resultants són les correctes. Si ara neració i transformació d’elements i que un bon procés
posem en marxa un altre tipus d’operació del de treball per a la definició d’una maqueta virtual con-
programa, ens adonem que el nostre model sisteix a aprofitar al màxim aquestes possibilitats d’edi-
no es troba fix a la seva posició dins de l’espai ció i transformació que ens ofereixen els sistemes in-
virtual sinó que es pot moure, desplaçant totes formàtics. En aquest punt, hem de subratllar que, par-
les seves coordenades a una altra localització. tint d’aquestes eines bàsiques d’edició, els sistemes in-
formàtics han desenvolupat un bon nombre d’opera-
Aquest fenomen, que al principi ens descon- cions combinades que ens permeten la sistematització
certa una mica, es pot entendre dins de la de funcions mitjançant còpies múltiples (matrius), canvis
mateixa lògica de la pròpia generació de for- d’escala, alineacions, etc.

Treballem en el pla adequat
Finalment, i abans de començar les pràc-

tiques d’aquesta secció, convé aclarir
algunes qüestions respecte a la funció
dels sistemes de coordenades.
Quan iniciem qualsevol dibuix picant

a l’atzar qualsevol punt a l’espai in-
formàtic, estem introduint una posició
relativa sobre el pla virtual definit pels
eixos X i Y del nostre sistema de coor-
denades. Això vol dir que, si en aquest
moment comencem un dibuix qualse-
vol, ho estem fent sobre aquest pla,
que habitualment s’anomena pla de Fig. 11 Model generat a partir d’un perfil dibuixat al pla de treball universal
treball o pla de construcció, segons els
programes. Com podrı́em, doncs, di-
buixar en un pla diferent a aquest?
Abans comentàvem que la nostra guia

inicial per modelar és el sistema de co-
ordenades universal (Fig. 11). Això no
vol dir que aquest sigui l’únic sistema
que podem fer servir. Tots els progra-
mes plantegen la utilització d’un siste-
ma de coordenades universal i sistemes
locals que l’usuari pot definir segons les
seves necessitats. Per tant, si volem di-
buixar en un pla diferent a l’XY univer-
sal, el que hem de fer és canviar-lo per
un altre pla de treball amb el sistema de
coordenades local. Per fer aquest can-
vi de sistema, existeixen procediments
ràpids que anirem descrivint al llarg de
les pràctiques concretes (Fig. 12). Fig. 12 Canvi del pla de treball per dibuixar un nou perfil i generar una extrusió
Finalment, hem de dir que no sempre

estarem condemnats als canvis perma-
nents dels sistemes de coordenades per
dibuixar i que existeixen diferents op-
cions per poder independitzar-nos de
la “tirania” del pla de treball, com ara
l’aplicació de determinades operacions
especı́fiques o la utilització de les re-
ferències geomètriques. Però això és
més llarg i ho anirem experimentant
amb els exercicis que ara mateix co-
mençarem a desenvolupar.

El modelatge geomètric del cavallet
7
Estratègies de treball: per on comencem?
En aquesta primera pràctica de modelatge,

ens proposem generar amb entitats sòlides
un model virtual del cavallet que vam aixecar
a la pràctica 1, per la qual cosa farem servir els
croquis acotats dibuixats en aquella oportuni-
tat. Hem de suposar que aquesta serà l’única
documentació que tenim a l’abast i que no
podem tornar al model real del cavallet per a
mesurar-lo. Això té una doble finalitat: d’una
banda, podrem comprovar si hem pres correc-
tament totes les mides del model i, de l’altra,
verificarem l’efectivitat del croquis com a mitjà
de representació.
Repassarem ordenadament totes les dades del

croquis per pensar una estratègia de treball
adient. Començarem per la base del cavallet
amb les potes, que és la que planteja més
dificultat constructiva.
Sembla evident que, si volem començar per

definir els components estructurals del model,
la primera cosa que hem de fer és situar a
l’espai les potes del cavallet. Aquesta decisió Fig. 1 Dibuix de l’esquelet lineal de la geometria del model
es fa evident quan comprovem que la geome-
tria d’aquests elements defineix la vinculació rem sobre aquesta recta la posició del punt A. Tot seguit,
de la resta d’elements constructius, com ara la ubicarem, al nivell del terra, la situació del punt B mit-
safata inferior i les guies superiors on es recol- jançant les seves coordenades ortogonals, que hem definit
za el tauler. Plantegem, doncs, la geometria a partir d’un eix de simetria al pla del terra. Ara podem di-
espacial que definirà la posició de les potes i buixar una recta obliqua amb la situació dels extrems A i B.
que consistirà en la situació d’una qualsevol de
les arestes obliqües plantejades al croquis, per Fins aquı́ hem determinat una geometria espacial que
exemple l’aresta AB. Per fer-ho, dibuixarem a s’ha fet exclusivament utilitzant entitats lineals i que ens
l’alçada corresponent una lı́nia horitzontal que servirà com una mena d’esquelet per ubicar els compo-
representa l’aresta del perfil superior i marca- nents que modelarem a continuació (Fig. 1).
Pràctica 7. El modelatge geomètric del cavallet1111

Modelarem ara una de les potes. Segons les
indicacions del croquis, les potes són llistons
estàndards de secció rectangular de 7 cm ×
2 cm. Si dibuixem aquest perfil rectangular al
terra (que fins aquest moment és el nostre pla
XY de treball), podem generar un llistó ver-
tical mitjançant una operació d’extrusió rec-
ta amb una llargada suficient per superar la
distància entre els punts AB que hem deter-
minat prèviament. Ara, el que cal és situar
aquest llistó de manera tal que un pla i una
aresta qualsevol d’aquest quedin alineats amb
la posició geomètrica de l’aresta AB i la re-
ferència horitzontal determinada. L’operació
que cal realitzar és una alineació, que farem
a continuació, fent servir una còpia del llistó
per tal de quedar-nos amb l’original.
L’alineació –també anomenada orientació, se-

gons els programes– és una operació de mo-
viment que consisteix a fer coincidir dos plans
en una posició volguda. En realitat, és una
combinació de moviments de desplaçament i Fig. 2 Generació i alineació d’un llistó de les potes del cavallet
rotació que, en el nostre cas, ens permetrà ali-
near una aresta del llistó amb la recta obliqua
AB que acabem de dibuixar, fent coincidir una
de les cares del llistó amb l’orientació desitja-
da.
Per fer aquesta operació, hem d’identificar

tres punts del pla del llistó (dos de l’aresta
més un tercer que defineix el pla d’orientació)
i tres punts equivalents de la posició a la qual
volem moure el llistó (dos punts de la recta AB
i un tercer per definir l’orientació del pla). L’or-
dre d’entrada d’aquests sis punts depèn de la
modalitat de cada programa: o marquem con-
secutivament un punt origen al llistó i el punt
corresponent de destinació a l’esquema line-
al o definim primer els tres punts del pla del
llistó i després, en el mateix ordre, fem el ma-
teix amb tres punts equivalents de la posició
final (Fig. 2).
Com que hem generat una pota d’una llarga-

da que supera la distància dels extrems A i B,
ara que tenim la seva posició obliqua definida,
cal tallar-la segons els plans horitzontals que
la limiten per dalt (on es recolza la guia su-
perior) i per baix (el pla del terra). Observem
que, en ser rectangular la secció recta de la
pota, el tall que provoca el pla horitzontal és Fig. 3 Retall del llistó segons els plans horitzontals que passen
un romboide. per A i B

Per retallar el llistó, farem servir una eina carac- sa pel punt A i assenyalem la zona inferior del
terı́stica del programes que treballen amb sòlids, llistó per conservar-la. A continuació, fem la matei-
que consisteix a definir un pla virtual de tall i iden- xa operació amb la definició del pla virtual del terra
tificar la part del sòlid que volem conservar. En el que passa pel punt B de l’aresta obliqua i tindrem
nostre exemple, si volem tallar per la part superior, una pota perfectament definida i col·locada en la
identifiquem primer el llistó, marquem tres punts posició correcta (Fig. 3).
qualssevol no alineats del pla horitzontal que pas-
El joc de les simetries en les potes
Si anem una mica enrere, podem recordar que

quan analitzàvem la geometria del cavallet per
fer-ne l’aixecament mètric havı́em detectat unes
caracterı́stiques simètriques que caracteritzaven
el nostre model. Aquesta particularitat, que vam
expressar gràficament al dibuix del croquis, és un
punt clau que aquı́ farem servir profitosament per
desenvolupar el modelatge informàtic.
Si observem les vistes generals del croquis, com-

provem l’existència dels dos plans virtuals de si-
metria, un de longitudinal i un altre de trans-
versal, que ara podem materialitzar en el nostre
modelatge tridimensional com a referència visual
per treballar.
Sembla evident que ja no és necessari tornar a

generar nous llistons per definir la resta de les Fig. 4 Còpia d’una pota per simetria longitudinal
potes. Les condicions geomètriques del model
ens diuen que les potes del cavallet es repetei-
xen simètricament i, per tant, podem fer servir
funcions especı́fiques del modelatge tridimensio-
nal per copiar-les a partir d’un original.
En efecte, podem començar per copiar la pota

que ja tenim definida a l’altre costat del pla de
simetria longitudinal mitjançant una operació de
simetria. Aquesta operació tridimensional es fa
identificant, en primer lloc, l’element que es vol
copiar i definint el pla de simetria, cosa que nor-
malment es fa mitjançant tres punts no alineats
(Figs. 4 i 5).
Si observem el resultat obtingut, ens adonem que

les dues potes que ara tenim són simètriques a les
potes de l’altre costat del pla de simetria trans-
versal, per la qual cosa tornarem a repetir una
operació de simetria fent una còpia d’aquestes
potes definint tres punts del pla transversal, que
ara serà el nostre pla de simetria. Fig. 5 Còpia de dues potes per simetria transversal

Definir geometries per construir les guies superiors
Ara, amb les quatre potes degudament si-

tuades a l’espai, hem definit la geometria
espacial bàsica que ens servirà per assem-
blar la resta de components del cavallet.
Podem continuar amb les dues guies horit-

zontals que es recolzen sobre els extrems
superiors de les potes i que, si hem treba-
llat correctament, han de coincidir en un
mateix pla horitzontal.
Si observem el dibuix del detall del per-

fil d’aquest component al croquis de la
pràctica 1, podem comprovar que la se-
va definició geomètrica està condiciona-
da, justament, a la posició de les potes.
En efecte, al dibuix li manquen les co-
tes que estableixen l’angle d’inclinació del
costat oblic del perfil. Tenint en compte
que aquest detall en secció expressa les
vertaderes magnituds del perfil, necessita-
rem, doncs, determinar aquestes dimensi-
ons respecte a un pla vertical ortogonal
al llistó. Per fer-ho, els programes CAD Fig. 6 Secció vertical pels punts ABC
compten amb eines que ens permeten ge-
nerar seccions que són les interseccions
respecte a un pla qualsevol de tall. Aquesta
operació s’assembla molt a la que vam fer
servir per tallar les potes, amb la diferència
que en aquest cas no tallarem fı́sicament
el sòlid sinó que generarem una intersec-
ció que es materialitzarà en entitats line-
als. Triem un punt qualsevol a la part su-
perior d’una de les potes –per exemple,
el punt A, mitjà d’una aresta– i, a par-
tir d’aquı́, busquem dos punts més B i C
que puguin definir un pla virtual vertical.
Si assenyalem l’objecte i després entrem
aquests tres punts consecutivament, ge-
nerarem una secció que determina l’angle
d’inclinació que estem buscant per tal de
dibuixar el perfil. Desplacem a un extrem
del cavallet aquesta referència lineal i di-
buixem el perfil en posició vertical. Ara
només queda fer una extrusió d’aquest
perfil amb la llargada total i n’obtindrem
una de les guies superiors (Figs. 6 i 7).
Fig. 7 Dibuix del perfil d’extrusió a partir de les dades geomètriques

obtingudes

Fig. 8 Còpia de la guia per simetria longitudinal
Sembla evident que ara no és necessari tornar a amb el pla de simetria longitudinal, només cal fer
repetir aquest procediment per modelar la guia de una operació de simetria per acabar aquesta fase
l’altre costat. Atesa la relació que estableix la guia del treball (Fig. 8).
Generació de la safata inferior amb estratègies de multiplicació
Per encarar el tema de la safata, comencem per tament en les dues potes extremes. Per fer-ho, si
modelar el llistó transversal de suport. Seguint les cal, ens podem ajudar del traçat de lı́nies de re-
cotes del croquis, podem dibuixar el perfil d’a- ferència auxiliars (Fig. 9).
quest llistó en un pla vertical qualsevol paral·lel
al pla longitudinal de simetria. Mitjançant una ex- Per tal d’obtenir el tall precı́s del llistó en corres-
trusió recta, modelarem el llistó amb una llarga- pondència amb les dues cares de les potes, tornem
da sensiblement més gran que la llum que ha de a fer servir l’eina de tall, marcant tres punts quals-
salvar. A continuació, mitjançant una operació de sevol del pla que defineix cadascun del plans de les
desplaçament, situarem el llistó que acabem de cares i eliminant la part sobrant del suport. Per ob-
modelar en la posició assenyalada al croquis, te- tenir l’altre suport, tornem a realitzar una simetria
nint en compte que aquell ha de penetrar comple- ara respecte, al pla transversal de simetria.
Fig. 9 Modelatge i còpia d’un llistó transversal

Ara que ja tenim els suports assemblats,
acabarem la feina fent els llistons que for-
men la base de la safata.
Observem al croquis que aquests senzills

llistons de secció rectangular són idèntics
i es repeteixen amb una separació cons-
tant entre ells. Aquesta particularitat ens
orienta cap a una estratègia de còpia, per
la qual cosa només caldrà generar un dels
llistons i després repetir-lo.
Modelem, doncs, un dels llistons extrems

mitjançant una simple operació d’extrusió
recta, tal com ho hem fet en altres ocasi-
ons, i situem-lo a la seva posició definitiva
(Fig. 10).
Per reproduir la resta de llistons, podrı́em

fer clons del llistó original mitjançant una
simple operació de còpia. Això comporta-
ria haver de definir referències per situar
cadascun dels elements, amb una pèrdua
de temps evident i amb la possibilitat de
produir algun error de posició. Sembla, Fig. 10 Modelatge i situació d’un llistó longitudinal
doncs, que en aquest cas és millor aprofi-
tar les eines especı́fiques que fan servir tots
el programes per generar còpies múltiples
mitjançant operacions de matrius.
Si tenim en compte que en el nostre cas

tenim la repetició de cinc elements en una
única direcció, ho podem considerar com
una matriu rectangular de files i columnes
que té cinc components en una direcció i
només un en l’altra.
Generarem la nostra còpia múltiple fent

servir aquesta operació de matriu rectan-
gular, tenint en compte que el nostre pla
de treball ha d’estar situat en correspon-
dència amb les direccions X i Y de la ma-
triu. Assenyalem el llistó modelat i definim
els paràmetres de la matriu: el nombre de
files i columnes i la distància entre compo-
nents. Si tot ho hem fet bé, ens trobarem
amb la còpia completa dels llistons de la
safata (Fig. 11).
Fig. 11 Còpia dels llistons de la safata mitjançant una matriu lineal

Com sabem si el cavallet s’ha fet correctament?
Abans de continuar, ara que ja tenim tota una part aca-

bada del model que servirà de referència per assemblar
la part posterior del cavallet, el que cal és comprovar si
hem fet les coses bé. Això és important perquè qualse-
vol error dimensional o de posició dels components, a
més de no tenir correspondència amb les dades origi-
nals del model, comportarà inevitablement problemes
en la vinculació amb la part superior del cavallet.
La tasca de comprovació de les dades del model tridi-

mensional es podria encarar des d’un control visual o
mitjançant la consulta d’informació numèrica.
Si parlem de comprovacions del primer tipus, hem

de tenir en compte que, quan estem treballant amb
el sistema de visualització lineal, la representació en
pantalla s’ordena segons la disposició dels pixels, amb
la qual cosa les correspondències i superposicions en
pantalla són estrictament exactes. Aquest sistema és
interessant per comprovar alineacions i perpendicula-
ritats quan situem el model en posicions especı́fiques
de projecció ortogonal. D’aquesta manera, podem re-
produir ràpidament les vistes que tenim dibuixades al
croquis verificant les horitzontals de les potes i les guies
del cavallet amb les alineacions i simetries entre els di-
ferents elements. Per a això farem servir les eines per a
vistes fixes que tenen tots els programes CAD o defi-
nim dos punts per determinar la direcció de projecció
de les vistes (Fig. 12).
Fig. 12 Vistes ortogonals del model com a comprovació

d’alineacions
Generem forats mitjançant “booleanes”
Sembla evident que, des del punt de vista geomètric,

la part superior del cavallet se’ns presenta molt més
fàcil de resoldre que l’estructura que acabem de fer.
En efecte, no hi tenim problemes d’elements oblics i
només caldrà dibuixar els perfils rectangulars dels llis-
tons i realitzar les extrusions rectes corresponents amb
l’objectiu de generar aquesta estructura simple de tres
elements (Fig. 13). Per visualitzar-la millor, l’hem con-
siderat de cap per avall.
Ens trobem, en canvi, amb un tema del tot nou quan

es tracta de generar la sèrie de forats que serviran per
ajustar l’alçada del cavallet.
Fig. 13 Llistons de base per a la part superior del cavallet

En realitat, el problema es redueix només a la
generació d’una de les perforacions. Atès que
la resta de forats es repeteixen de manera re-
gular, podem deduir que, tal com vam veure al
cas dels llistons de la safata, podrı́em fer servir
una operació de còpia múltiple partint d’un dels
elements generats. Vegem, doncs, com podem
fer un forat circular al nostre model.
En general, els programes convencionals de

CAD per a sòlids no fan operacions directes de
tall de material amb formes especı́fiques. Per
perforar un sòlid qualsevol, ens hem de valer
d’una operació indirecta anomenada operació
booleana, que consisteix a posar en relació dos
sòlids o més amb l’objectiu d’obtenir una forma
nova. D’aquestes operacions, que es basen en
relacions matemàtiques, n’existeixen tres mo-
dalitats: booleanes d’unió, de diferència i d’in-
tersecció. Per a aquest cas especı́fic, necessi-
tarem realitzar una operació de diferència en
què, mitjançant la relació entre un cilindre que
té el radi del forat buscat i la peça que es vol Fig. 14 Matriu lineal dels cilindres per produir una operació bo-
perforar s’estableix una “resta” que buida com- oleana de diferència
pletament el sòlid. Hem de generar prèviament,
doncs, un cilindre mitjançant una extrusió recta
d’un cercle al qual li donarem una llargada que
superi el gruix de la peça que volem perforar.
El segon pas consistirà a situar aquest cilindre a

la posició exacta del forat, tenint cura que pe-
netri completament el gruix de la peça. Si ara
fem una operació de diferència, assenyalant en
primer lloc el llistó i tot seguit el cilindre, es
produirà la perforació que buscàvem. Tanma-
teix, abans de fer aquest forat podem aprofitar
aquesta relació d’elements i reproduir-la de ma-
nera seriada mitjançant una matriu rectangular,
amb l’objectiu de fer una única operació boo-
leana amb tots els cilindres alhora. Generem,
doncs, els set cilindres alineats mitjançant una
matriu rectangular segons el procediment que
ja hem vist anteriorment en el cas de la safata Fig. 15 Successió de forats generats per una combinació d’ope-
(Fig. 14). ració booleana de diferència i una simetria
Tot seguit, aprofitem les condicions de simetria senyalant primer els dos llistons i després tots els
i copiem aquests set cilindres a l’altre llistó fent cilindres. En podem comprovar immediatament els
servir el pla transversal de simetria. Ara que ja resultats per tal de donar per acabada aquesta part
tenim tots els cilindres necessaris per foradar, del cavallet (Fig. 15).
realitzem una operació de diferència global, as-

Acoblament del cavallet i final del modelatge
Ara que ja tenim modelades les dues parts del cava- D’aquesta manera, ara només cal incorporar la ter-
llet, només cal assemblar-les segons les indicacions cera peça de connexió, que podem col·locar fent
del croquis. Ens hi manca, però, una petita peça una alineació dels eixos dels dos cilindres (el del fo-
cilı́ndrica, que és l’encarregada de fer la conne- rat i el de la peça petita) i situant-lo a una distància
xió entre els dos elements. Modelem prèviament equivalent de cada banda (Fig. 17).
aquesta peça segons els procediments coneguts.
Si volem mantenir la posició horitzontal de la guia
Tenim, doncs, els tres elements que hem de posar del cavallet, la segona peça de connexió la podem
en relació: l’estructura del cavallet, la guia supe- copiar per simetria a l’altre costat de l’estructura i
rior i la petita peça d’acoblament. En primer lloc, tindrem acabat els nostre model.
connectem els dos components principals del ca-
vallet, movent la part superior amb una alineació Finalment, podem veure la correcció de la nostra
(o una combinació de desplaçaments i rotacions) i feina realitzant mesures de comprovació i generant
situant-la respecte a la tangent inferior d’un qual- vistes ortogonals del cavallet (Fig. 18).
sevol dels forats que serveixen per regular l’alçada
del cavallet (Fig. 16).
Fig. 16 Situació de la part superior del cavallet Fig. 17 Col·locació del cilindre connector

Fig. 18 Axonometria i vistes ortogonals del cavallet

Disseny constructiu i modelatge
d’una escala de tres trams
8
Objectius del modelatge i dades de partida
En aquest treball, tornem a plantejar-nos el proble- Recordem breument que en aquella ocasió l’ob-
ma de la definició geomètrica i constructiva d’u- jectiu principal era obtenir el dibuix del perfil dels
na escala, però hem de saber que ara tenim uns graons en magnitud vertadera, que servia per de-
propòsits ben diferents d’aquells que motivaven la finir el pendent caracterı́stic de l’escala.
construcció gràfica de la pràctica 5.
Fig. 1 Axonometria, alçat i planta de l’escala
Pràctica 8. Disseny constructiu i modelatge d’una escala de tres trams1121

Aquı́ ens proposem una fita més ambiciosa en triangle de l’ull de l’escala, un punt clau per definir les
plantejar el modelatge de la maqueta tridimen- proporcions del model. Com que aquesta dimensió
sional d’una escala que té una complexitat ge- depèn de les petges de l’escala, hem de començar
omètrica diferent i un desenvolupament espacial per definir la mida de l’alçada dels graons.
més extens.
Per fer-ho, hem de comptar el nombre de pujades
El que és clar és que ara no ens limitarem a bus- dels tres trams que arriben al primer nivell, que
car un tret especı́fic del model, tal com ho vam fer són quinze, i dividir 2,80 m, que és l’alçada que
al dibuix manual, sinó que anirem més enllà i ge- s’ha d’assolir, per aquestes quinze pujades. Imme-
nerarem una maqueta virtual que inclourà tota la diatament comprovem que el resultat d’aquesta
informació dimensional i geomètrica de la nostra operació ens dóna un xifra amb decimals periòdics
escala. D’aquesta maqueta, no tan sols en podrem (0,186666...), però això no ens ha de preocupar
conèixer el pendent, sinó que disposarem de to- gaire perquè, com veurem més endavant, aquest
tes les dades necessàries per construir-la fı́sicament és un tema que en informàtica gràfica podem re-
amb tota precisió i, a més, podrem generar de soldre sense inconvenients.
manera més o menys automàtica totes les vistes
gràfiques que necessitem. Tenim, doncs, l’alçada dels graons i ens resta de-
finir una amplada satisfactòria. Atesos els objec-
Examinem detingudament les dades de què dis- tius d’aquesta pràctica, el dimensionament de les
posem per modelar. Es tracta d’una escala de tres petges el podem fer d’una manera més o menys
trams amb una geometria clarament definida en intuı̈tiva. Això no obstant, hem de dir que, a la
planta però sense cotes que en determinen les di- pràctica professional, és freqüent utilitzar fórmules
mensions. Serem nosaltres, doncs, els encarregats matemàtiques que determinen les dimensions dels
de definir les dades mètriques del model. El que sı́ esglaons en una relació proporcional entre petges
que hem de respectar és el seu disseny original: un i contrapetges (Fig. 2).
nucli central –l’anomenat “ull” de l’escala–, definit
per un triangle equilàter i els tres replans idèntics Temptegem una mida, per exemple, de 28 cm
amb una forma exterior circular que manté l’am- d’amplada per graó. Si considerem la dimensió del
plada de l’escala. Es planteja, a més, que l’escala tros de replà que pertany al costat del triangle com
pugi tres nivells de la mateixa alçada (Fig. 1). un graó més, tenim que 5 × 28 cm ens dóna una
mida de 1,40 m per al costat del triangle.
Ara hi posarem les mides. Pensem que hem de sal-
var una alçada de 2,80 m per a cada nivell, amb En podem fer un esquema previ i comprovar si les
una amplada d’escala, per exemple, de 90 cm. Ens proporcions del traçat en planta són més o menys
queda ara la definició de la dimensió del costat del correctes i tirar endavant el procés de modelatge.
Fig. 2 Càlcul de les dimensions dels graons

Estratègies per a una geometria repetitiva
Ja ho hem dit més d’una vegada: abans de

començar qualsevol treball de modelatge n’-
hem de veure la “jugada”. Això vol dir tenir
més o menys clars els passos que hem de se-
guir per construir el model tridimensional amb
la menor feina possible (no ens agrada treba-
llar inútilment) i el més ràpidament que pu-
guem (el temps l’hem d’aprofitar per fer més
coses!).
Si mirem amb “ulls geomètrics” l’esquema

de la planta de l’escala, no ens costarà gaire
aı̈llar-ne un mòdul caracterı́stic que es repeteix
idènticament tres vegades i que consisteix en
un dels trams d’escala més el replà correspo-
nent, tal com es veu a l’àrea tramada de la
figura (Fig. 3).
D’entrada, hem de tenir clar que aquest mòdul Fig. 3 Identificació d’un mòdul de repetició amb les dimensions
és l’únic element que hem de generar ex no- bàsiques de l’escala
vo, atès que la resta de components han de
ser el producte de la manipulació adequada
d’aquest element o patró repetitiu. Tot això cala. Per fer-ho, tenim diverses maneres de plantejar el
vol dir que la nostra feina consistirà a modelar procés de modelatge, i en tots els casos podem arribar
només un tram amb cinc graons i un tros de al mateix resultat. Nosaltres, naturalment, hem triat el
replà degudament vinculat a la llosa de l’esque considerem més eficaç i, alhora, didàctic.
Definir un mòdul com a patró
Pensem el nostre mòdul com una entitat de

modelatge sòlid composada de tres parts que
treballarem de manera independent: 1) la llo-
sa d’escala, 2) els esglaons que es vinculen a
aquesta llosa i 3) el replà circular (Fig. 4).
Començarem per dibuixar a “terra” (el nostre

pla de treball universal) el triangle equilàter
que hem dimensionat anteriorment, que re-
presenta la projecció de l’ull de l’escala i que
defineix la base geomètrica sobre la qual gra-
vitarà tot el modelatge de l’escala.
Fig. 4 Components del modelatge del mòdul unitari

Per fer aquest traçat, podem utilitzar una eina ha- compten amb eines especı́fiques que ens permeten
bitual a tots els programes CAD, que ens permetrà superar aquestes dificultats i la solució consisteix a
dibuixar qualsevol polı́gon regular definint-ne el generar una operació de divisió gràfica, on el propi
centre o, millor per a nosaltres, la dimensió d’un sistema de càlcul del programari s’encarrega d’ab-
costat, que en aquest cas serà d’1,40 unitats. Per sorbir aquestes diferències numèriques.
començar a modelar la llosa de l’escala, hem de fer
prèviament un parell de traçats auxiliars. Fem, doncs aquesta operació gràfica començant
per dibuixar una lı́nia vertical amb origen en un
Si el que volem és plantejar el primer dels tres trams dels vèrtexs del triangle i amb la mida de l’alçada
de l’escala, hem de saber a quina cota d’alçada es de l’escala, és a dir, de 2,80 m. Ara farem el ma-
troba el primer replà. Si recordem, aquesta opera- teix càlcul d’abans però de manera gràfica, fent
ció, que ja vam fer per definir el disseny de l’escala, servir una operació que sovint s’anomena dividir
ens donava una xifra periòdica, amb la qual co- i que consisteix a assenyalar la recta i introduir-
sa ara se’ns complica considerablement l’operació hi el nombre de segments en què volem dividir-la
que hem de fer per obtenir la cota dels cinc graons (Fig. 5).
del primer tram. La pregunta és si n’hem de fer el
càlcul matemàtic i després arrodonir-ne la xifra re- Observem que aquesta eina no parteix fı́sicament
sultant. Si tenim en compte les consideracions pre- la lı́nia sinó que hi afegeix uns puntets o “no-
liminars d’aquest mateix capı́tol, immediatament des” en cadascun dels segments de la divisió, amb
hem de respondre amb un NO contundent, ja que la qual cosa podem capturar-los amb facilitat per
això comportaria un error d’acumulació que, per continuar amb els traçats. Generem ara una lı́nia
petit que sigui, donaria una diferència en l’alçada horitzontal a l’alçada corresponent al primer replà
final que resulta inacceptable en un bon modelat- (els cinc primers graons) per tal d’obtenir la cota
ge geomètric. Per fortuna, tots els programes CAD superior de la llosa.
Fig. 5 Determinació gràfica de l’alçada del primer replà del

mòdul

En aquest punt, hem de definir el per-
fil capaç de generar el modelatge de
la llosa de base. De les diferents pos-
sibilitats que tenim, en triem una que
consisteix a dibuixar el perfil lateral de
la llosa, al qual li donarem un gruix de
12 cm. Canviem el pla de treball i el po-
sem verticalment, en un pla definit vir-
tualment per la recta vertical i el costat
del triangle de base. Dibuixem a conti-
nuació el contorn de la llosa, generem
una àrea tancada mitjançant els proce-
diments que ja hem explicat a la pri-
mera pràctica de modelatge i realitzem
una operació d’extrusió recta amb la
cota de l’amplada de l’escala, és a dir,
de 90 cm (Fig. 6).
Passem ara a definir els graons. Com

que aquests són elements repetitius,
sembla evident que bastarà crear una
unitat, que posteriorment podem repe-
tir mitjançant un procés d’edició múlti-
ple.
Ara generem, doncs, el primer esglaó

de l’escala tornant a fer una extrusió Fig. 6 Extrusió del perfil de la llosa
recta del seu perfil triangular, que se
situarà en contacte amb el perfil de la
llosa que hem dibuixat per generar-la
(Fig. 7).
Aquesta operació la farem seguint la

mateixa estratègia que abans: dibui-
xem al pla de treball vertical el perfil
tancat del triangle, que es defineix a
partir de les mides de la petja i contra-
petja que ja hem calculat, i posterior-
ment generem el sòlid de l’esglaó per
una operació d’extrusió recta (Fig. 7).
Fig. 7 Extrusió del perfil del graó

Arribats en aquest punt, ens hem de
plantejar la repetició de la unitat que
acabem de generar. És evident que això
ho podrı́em fer per un procediment de
còpia simple, en què anirı́em vinculant
els graons a partir d’unes referències
fı́siques com, per exemple, la conne-
xió dels vèrtexs comuns. Anem una mi-
ca més enllà i investiguem-ne mètodes
més automàtics fent sevir una opera-
ció de matriu rectangular que ja hem
treballat a la primera pràctica de mo-
delatge. En efecte, si canviem la po-
sició del pla de treball de manera que,
mantenint-se en el pla vertical, fem
coincidir l’eix X del sistema de coor-
denades amb el pendent que defineix
una qualsevol de les arestes de la llo-
sa, podrı́em generar una matriu line-
al en aquesta única direcció. Només
cal que triem l’opció de matriu rectan-
gular, n’assenyalem el graó creat, en Fig. 8 Còpia múltiple del graó per matriu lineal
definim el nombre d’elements (cinc) i
indiquem la distància entre elements.
Respecte a aquesta última dada de la
separació dels elements –que en el nos-
tre exemple és la hipotenusa del tri-
angle rectangle del graó–, hem de dir
que, per tal d’evitar problemes de càlcul
amb els decimals, és recomanable en-
trar aquesta distància de manera gràfica
en pantalla, identificant els punts inicial
i final d’aquest costat del triangle. D’a-
questa manera, els cincs graons que-
den generats automàticament (Fig. 8).
Per generar el primer replà de l’escala,

cal que tornem al pla de treball univer-
sal i dibuixem a terra la seva geometria
en planta, traçant un arc de circum-
ferència amb el centre al vèrtex del tri-
angle i amb el radi de l’amplada de l’es-
cala. Tenint ara el perfil del replà dibui-
xat en planta, podem generar el sòlid
amb una extrusió recta, amb un gruix Fig. 9 Definició de la geometria del perfil del replà
que farem coincidir amb el cantell del
pla vertical de la llosa. Per incorporar
aquesta mida, podem fer com abans,
assenyalar gràficament en pantalla els
dos punts que determinen el gruix o,
si el programa ho permet, generar el
sòlid i editar aquesta mida posterior-
ment (Fig. 9).

Fig. 10 Desplaçament i situació del replà
Fig. 11 Matriu polar amb els tres mòduls

inicials
Ara que tenim el replà a terra el podem aixecar Si tornem a l’observació de la geometria de la plan-
a l’alçada correcta mitjançant una simple opera- ta de l’escala, podrem constatar que la manera en
ció de desplaçament, vinculant un dels vèrtexs del què es repeteix el nostre mòdul és del tot dife-
replà amb el corresponent de la llosa (Fig. 10). rent als patrons de còpia de les seqüències lineals
o rectangulars experimentades fins ara. Abans, la
Tenim aquı́ tots els components que defineixen el referència de reproducció dels components es do-
mòdul del primer tram de l’escala. Per tal de definir nava al llarg d’una recta, sigui en una o dues direc-
aquest mòdul com una entitat única i facilitar-ne cions ortogonals. En aquesta ocasió, la referència
els treballs posteriors, és convenient realitzar una és només un punt, que és el centre del triangle,
operació booleana amb la unió de totes les parts respecte del qual “giren” els elements de la còpia.
creades. Estem, doncs, davant del cas d’una matriu anome-

nada “polar”, justament perquè els components tres components. Això no obstant, al mateix mo-
estan vinculats a un pol o centre de gir en què la ment de crear-la ens adonem que els trams d’esca-
referència principal és el valor angular que deter- la estan tots a terra, amb una perfecta disposició
mina la relació entre els elements de la còpia. en planta, però sense desenvolupament espacial
(Fig. 11).
En el nostre model, tenim, doncs, un cas de matriu
polar de tres components amb centre al centre de El pas següent serà aixecar el segon i el tercer trams
l’ull de l’escala i amb un angle de gir de 120 graus. –el primer ja està en la posició correcta– a les
Mantenint el pla de treball en posició universal, alçades corresponents mitjançant desplaçaments
assenyalant el mòdul del primer tram i entrant to- verticals, que podem connectar directament vin-
tes aquestes dades, podem generar una matriu de culant vèrtexs comuns (Fig. 12).
REF
REF
Fig. 12 Situació en alçada dels dos mòduls resultants de la matriu polar

Ara que ja tenim el desenvolupament d’una alçada com-
pleta de l’escala, cal repetir aquest conjunt de tres trams
per tal de pujar dos nivells més. Això ho podem fer per
còpies simples o, novament, fent servir una matriu, que en
aquest cas serà del tipus lineal i es desenvoluparà vertical-
ment (Fig. 13).
Per acabar el treball correctament, hem de fer una petita

operació final. Observem que la llosa del primer tram d’es-
cala queda enfonsada a terra pel fet que en aquesta posició
singular no té vinculació amb cap replà. Procedim, doncs,
a eliminar aquest tros amb una simple operació de tall, en-
trant com a superfı́cie lı́mit tres punts qualssevol no alineats
del pla del terra (Fig. 14).
Fig. 13 Generació de dos nivells superiors

de l’escala mitjançant una còpia per matriu
lineal
Fig. 14 Tall inferior del primer mòdul de

l’escala
Fig. 14 Tall inferior del primer mòdul de

l’escala

Comprovem la geometria del model ge-
nerant posicions ortogonals de l’escala.
Per fer-ho, només cal aconseguir una
planta i un parell d’alçats, que orienta-
rem segons uns vectors de visualització
coincidents amb la direcció de projec-
ció volguda (Fig. 15).
Fig. 15 La planta i els dos alçats de l’escala obtinguts amb la definició de diferents posicions dels vectors de visualització

Modelant un disseny de
Le Corbusier
9
Les referències per començar
En aquesta pràctica, ens proposem tractar el mode- junt. El moble es completa amb un coixı́ per al cap
latge de mobiliari. És la conegudı́ssima chaise lon- que està fixat a la part superior de la chaise longue
gue dissenyada per l’arquitecte Charles Édouard (Fig. 1).
Jeanneret –conegut com Le Corbusier– l’any 1925
i que avui es ven en moltes botigues d’objectes Tenim, per tant, quatre elements constructius ben
de disseny. Com es pot comprovar, aquest és un definits que ens han de servir per decidir l’es-
moble en el qual predominen les formes corbes, tratègia de modelatge, cosa que plantegem tot
en una mena de làmina o superfı́cie contı́nua de seguit.
metall revestida amb pell que s’adapta de manera
ergonòmica al cos en posició de descans. Aquesta Amb quina informació inicial comptem per realitzar
superfı́cie corba està suportada per una estructura aquest modelatge? Podrı́em partir d’un model real,
tubular cilı́ndrica d’acer inoxidable que segueix el tal com ho vàrem fer a la pràctica 1, quan prenı́em
seu desenvolupament curvilini i que, alhora, es re- les mides directament del cavallet. És evident que
colza en una altra estructura rectangular que conté aquest seria un mètode que, a més d’onerós,
les potes, cosa que assegura l’estabilitat del con- ens generaria bastants problemes operatius. Trac-
Coixı́
Làmina curvilı́nia
Estructura
Estructura de les potes tubular
Fig. 1 Fotografia amb els components de la chaise longue dissenyada per l’arquitecte Le Corbusier
Pràctica 9. Modelant un disseny de Le Corbusier1131

Fig. 2 Vistes ortogonals del model en el dibuix 2D d’un arxiu CAD
tant-se d’un moble tan conegut en els àmbits del Una altra qüestió d’interès és la definició prèvia del
disseny i l’arquitectura, sembla més lògic partir tipus de modelatge més apropiat per a aquest te-
d’alguna referència gràfica. Si consultem una mica ma. Cal preguntar-nos, doncs, si ho fem amb sòlids
les pàgines especialitzades d’internet, per exemple, o superfı́cies. Hem de dir que estem davant d’un
ens trobem amb una bona quantitat de dibuixos cas en què les caracterı́stiques del model permeten
de la cadira en vistes ortogonals que podem apro- un desenvolupament coherent en qualsevol de les
fitar. Per fer la nostra pràctica, triem un dibuix que dues modalitats de treball. Ens decidim per mode-
està en format CAD 2D, la qual cosa ens permetrà lar amb sòlids per una qüestió purament didàctica,
consultar les dimensions del model d’una manera amb la intenció de consolidar els conceptes i les
directa, sense necessitat de llegir-les a les cotes o eines que ja hem fet servir en les pràctiques prece-
de traduir-les gràficament des d’un dibuix conven- dents. Això no obstant, cal dir que el procediment
cional a escala (Fig. 2). de modelatge que s’explica aquı́ es pot aplicar qua-
si literalment al desenvolupament tridimensional
mitjançant un programa de superfı́cies.
Interpretem les corbes
Identificades les quatre parts essencials del model en podem consultar les mides directament sobre el
–làmina curvilı́nia, estructura tubular, estructura de dibuix, sempre que existeixi una correspondència
les potes i coixı́–, cal decidir per on volem començar entre el pla de projecció de la vista i el pla de mesu-
el procés de modelatge. En una primera observació, rament. La vista idònia per començar serà, doncs,
ens adonem que la caracterı́stica més peculiar de la de l’alçat lateral, on l’estructura tubular i la su-
la cadira són les formes corbes contı́nues que perfı́cie corba es troben en magnitud vertadera.
s’identifiquen a l’estructura tubular i a la superfı́cie
laminar superior. Sospitem que aquesta forma La manera de precisar la geometria de l’estructura
domina la resta de la cadira i comencem, doncs, per pot ser diversa. En un primer reconeixement, po-
definir la geometria i les dimensions de l’estructura. dem comprovar que consisteix en una successió
de trams rectes i arcs de circumferència lligats amb
Partim de les quatre vistes ortogonals de la chai- continuı̈tat tangencial.
se longue –la planta i els tres alçats– i sabem que

Fig. 3 Traçat de la poligonal sobre l’eix de l’estructura tubular superior
Com podem, doncs, determinar la gran-

dària dels trams rectes i els radis de les
circumferències? Nosaltres optem per de-
finir prèviament una poligonal que pas-
sa pel centre del tub cilı́ndric de l’es-
tructura tot al llarg del seu recorregut.
Això ho fem dibuixant sobre els alçats en
què l’estructura és en magnitud verta-
dera, traçant lı́nies sobre els trams rectes
que es perllonguen fins a intersecar-se
(Fig. 3).
Podem portar una còpia d’aquests trams

de poligonal que hem dibuixat i situar-
los espacialment en aquest mateix arxiu
dels dibuixos, amb l’objectiu de comen-
çar a definir el nostre model tridimensi-
onal. Observem que el model presenta
una simetria clara respecte a un pla lon-
gitudinal, amb la qual cosa podem apro-
fitar part de la informació obtinguda i
repetir-la.
Definim d’aquesta manera un esquelet

espacial poligonal que ens permetrà una
primera aproximació tridimensional a
Fig. 4 Definició de la poligonal espacial amb el pla de simetria longitudinal
l’estructura (Fig. 4).
Observem que, en la seva continuı̈tat, tant, podem identificar els quatre plans virtuals que contenen
aquesta poligonal defineix un desenvo- la poligonal i que coincideixen amb els plans de projecció
lupament guerxo, és a dir, que no està verticals, longitudinals i transversals dels alçats.
contingut en un únic pla. Això no obs-

Fig. 5 Determinació gràfica de les curvatures mitjançant circumferències tangents a les rectes de la poligonal
En una segona intervenció, cal determi-

nar els arcs de circumferència que lliguen
aquestes rectes. Tornem al traçat 2D dels
alçats i ens hi aproximem gràficament di-
buixant circumferències que siguin tan-
gents a les rectes de la poligonal i que
passin per un punt intermedi dels trams
corbs de l’estructura (Fig. 5).
Ara, mitjançant una eina de consulta del
programa, podem saber quin és el radi
de cadascuna d’aquestes circumferènci-
es, una dada que farem servir a l’estruc-
tura espacial.
Tenint com a dada els radis dels arcs

de circumferència i sabent que han de
ser tangents a les rectes de la poligo-
nal, podem fer servir una eina que ens Fig. 6 Poligonal espacial amb curvatures als vèrtexs
farà aquests enllaços d’una manera di-
recta. Es tracta d’arrodonir els vèrtexs de Per completar l’estructura tubular, hem de definir encara la
les interseccions entrant la dada del ra- geometria del sector inferior, que és l’encarregat de donar
di i assenyalant els extrems de les rectes. rigidesa al conjunt. No resulta gaire difı́cil comprovar que
Aquesta operació que és habitual en 2D, aquesta part de l’estructura planteja un únic arc de circum-
s’anomena fillet (arrodonir, empalmar) i ferència, dividit simètricament per un tub vertical. Aquest
ens genera els acords tangencials i elimi- element vertical defineix una segona simetria de la base de
na automàticament els trams de recta i la cadira, aquesta vegada respecte a un pla virtual transversal
circumferència que sobren (Fig. 6). que passa pels eixos dels dos tubs verticals.

Fig. 7 Determinació gràfica de l’arc de circumferència de l’estructura tubular inferior
Per definir el traçat de l’arc, ens basta tenir tres cideix amb el final del petit tram recte i el co-
punts de pas o condicions equivalents: mençament de l’arc tangent superior de la part
de l’estructura ja definida.
a) un punt de pas (P2) inferior definit pel final de
la barra vertical, Amb aquestes tres condicions, podem fer servir
unes rutines habituals als programes CAD que ens
b) una tangent horitzontal (P3) en aquest mateix
permeten definir circumferències sense deter-
punt i
minar-ne prèviament el centre i sense conèixer-ne
c) un punt de pas (P1) a la part dreta, que coin- el radi.
Donem matèria a l’estructura tubular
Ara que tenim l’esquelet que defineix el recorregut ció per poder realitzar correctament la generació
complet de l’estructura tubular, estem en condi- formal. En primer lloc, aquest perfil ha de ser uni-
cions de materialitzar-la. Aquest esquelet, format tari, és a dir, s’ha de definir com una única entitat.
per una combinació de rectes i arcs, constitueix el Recordem que fins ara el que tenim al nostre arxiu
“camı́” o guia per on s’ha de desplaçar la secció és una successió de rectes i arcs connectats entre si
circular de l’estructura. Tal com hem vist anterior- però sense constituir una unitat. Cal, doncs, com
ment, la idea d’una secció que es desplaça a l’es- a primera mesura, ajuntar aquestes entitats indivi-
pai per generar una forma és pròpia dels sistemes duals mitjançant les eines tı́piques d’unió (join).
CAD de modelatge, per la qual cosa aquı́ ens tro-
bem amb un exemple tı́pic de generació formal per Considerant que estem treballant amb una estruc-
“escombratge” o extrusió sobre una trajectòria o tura guerxa, quan arribem aquı́ se’ns planteja la se-
path de recorregut. gona qüestió: és possible ajuntar totes les entitats
per assolir un únic perfil de trajectòria tridimensio-
Abans de definir la nostra estructura, hem de te- nal tancat? La resposta és que, en general, sı́. Un
nir en compte un parell de qüestions essencials. La tema diferent és saber si això ens resultarà útil per
primera té a veure amb les caracterı́stiques que ha als nostre propòsit.
de complir aquest perfil guia o trajectòria de la sec-

Atès que, com hem vist, el nostre es- Trajectòria o perfil guia
quelet està contingut en quatre plans
ortogonals, també podem considerar-lo
fragmentat en perfils guia bidimensio-
nals i unir-los posteriorment, una vegada
feta la generació del tub. Aquest proce-
diment ens permetrà controlar millor les
operacions i aprofitar alhora les condici-
ons de simetria del model.
Pla horitzontal del
Comencem, doncs, pel tram superior de perfil circular
l’estructura, que coincideix amb uns dels
plans de projecció longitudinal. Es tracta
de definir la secció circular del tub en un
extrem qualsevol del perfil guia i gene-
rar l’extrusió o “escombratge” d’aques- Fig. 8 Generació del tub superior de l’estructura amb una operació d’es-
ta secció al llarg d’aquesta trajectòria. combratge
Podem començar per l’extrem de l’es-
querra –on l’estructura s’inicia amb un
petit tram recte vertical– dibuixant una
circumferència horitzontal amb centre al
punt inicial de l’estructura. Per definir
la forma final, hem d’executar una ei-
na d’extrusió o escombratge amb perfil
guia, i cal que assenyalem aquests dos
elements en l’ordre en què es demani
l’operació (Fig. 8).
Podem aprofitar el mateix punt d’inici

i la mateixa secció circular per generar
la part de l’estructura continguda al pla
transversal de l’esquerra i que defineix
l’amplada de la chaise longue (Fig. 9).
Igualment, podem generar el sector d’es-

tructura transversal superior, tenint en Fig. 9 Generació del tub transversal inferior de l’estructura amb una operació
d’escombratge
compte que aquı́ hem de tornar a dibui-
xar la circumferència de la secció del tub.
Com que la secció que hem d’escombrar
sempre ha d’estar en un pla perpendicu-
lar al perfil guia en el seu inici, en aquest
cas podem aprofitar el pla definit pel fi-
nal de l’estructura longitudinal per dibui- Pla perpendicular
xar la secció circular (Fig. 10). a la trajectòria
Fig. 10 Generació del tub transversal superior de l’estructura amb una ope-
ració d’escombratge

Fig. 11 Estructura tubular superior acabada
Per tancar l’estructura superior, ens res-

ta l’altre sector longitudinal, que podem
generar de la mateixa manera anterior
o copiar-lo del que ja tenim modelat,
fent-ne una còpia directa o una simetria
respecte al pla longitudinal de simetria
(Fig. 11).
Acabem l’estructura tubular generant

ara el sector inferior format per la bar-
ra vertical i l’arc que connecten amb la
part superior que acabem de modelar.
Aquı́ ens trobarem amb un tema afe-
git, que és la manera com es vinculen
aquests dos sectors de l’estructura, un
problema que en el sector anterior que-
dava resolt de manera directa per la se-
va continuı̈tat, definint seccions circulars Fig. 12 Generació del tub vertical de l’estructura
comunes.
Ja hem vist que, quan en el modelatge de poder-hi aplicar posteriorment una operació d’edició ade-
es tracta de resoldre problemes d’inter- quada. Seguint aquesta idea, hem de generar la barra vertical
seccions entre formes, sempre és con- de l’estructura inferior amb una llargària suficientment gene-
venient plantejar els elements de ma- rosa per poder intersecar-la completament amb la resta de
nera tal que es penetrin completament. l’estructura (Fig. 12).
Com hem vist, això es fa amb l’objectiu

Aquesta mateixa consideració respecte a la in-
tersecció dels elements l’hem de tenir amb la
generació del tub que descriu l’arc de circum-
ferència, però abans ens trobarem amb un
tema afegit a l’hora de definir el pla de dibuix
de la secció circular del tub. En efecte, hem dit
anteriorment que la secció ha de ser sempre
perpendicular al perfil guia o de trajectòria.
Com plantegem, doncs, aquesta condició de

perpendicularitat en un arc de circumferència?
Per fer-ho, només cal que pensem un moment

en una lògica geomètrica bidimensional ben
senzilla. Fig. 13 Situació del pla del perfil per a la generació del tub circular
El fet d’arrencar perpendicularment en un podem portar el pla de treball per dibuixar la secció que
punt qualsevol d’una circumferència està vin- volem escombrar. Això no obstant, en cas de no comp-
culat directament amb la tangència de la cor- tar amb aquestes eines automàtiques, podem resoldre el
ba en aquest mateix punt. Si pensem el pro- problema traçant un petit segment tangent a la circum-
blema tridimensionalment, és fàcil imaginar ferència directriu del tub en el punt d’arrencada i definint
que el pla perpendicular que estem buscant posteriorment el pla de treball, de manera que l’eix Z del
ha de ser també perpendicular a la recta tan- sistema de coordenades coincideix amb la recta tangent
gent a la circumferència en el punt en qüestió. que hem dibuixat (Fig. 13).
Molts dels programes actuals de CAD, inclo- Ara podem generar el sector inferior de l’estructura que
uen operacions directes que ens permeten de- ha de penetrar completament la barra vertical defini-
finir plans virtuals perpendiculars en un punt da anteriorment i els extrems dret i esquerre de la part
determinat d’una circumferència on nosaltres superior de l’estructura tubular (Fig. 14).
Fig. 14 Generació de sector inferior de l’estructura tubular

Fig. 15 Estructura tubular completada per còpia simètrica del
sector inferior
Per fer la intersecció adequada dels tubs, els mè- (trim), fent servir l’estructura superior com a su-
todes poden variar una mica si es tracta d’entitats perfı́cie lı́mit. En qualsevol dels casos, i tenint en
sòlides o de superfı́cies. En general, en els sòlids compte que la secció de l’estructura és constant,
podem fer una operació booleana d’unió i consoli- sempre hem d’aconseguir unes interseccions ne-
dar tota l’estructura en un únic component. Si, per tes que hem de verificar convenientment abans de
algun motiu especı́fic, volem deixar separades les continuar.
parts inferior i superior, podem recórrer a operaci-
ons d’interferència (vegeu Glossari). Aprofitem la feina feta i, per tal de completar el
conjunt de l’estructura tubular, copiem el sector
Si, en canvi, estem treballant amb superfı́cies, reque acabem de definir a l’altre costat simètric de
sultarà més convenient “retallar” la barra vertical la cadira (Fig. 15).
i el tram inferior mitjançant una operació de retall
Modelem l’ergonomia del seient
Analitzant ara la superfı́cie del seient que es re- l’estructura, la qual cosa ens indueix a pensar que,
colza en l’estructura, no ens resultarà gaire difı́cil en lloc de tornar a dibuixar completament la ge-
imaginar l’estratègia de modelatge partint d’una ometria que defineix el perfil d’extrusió, haurı́em
operació d’extrusió recta, en què el dibuix de les d’aprofitar les corbes que ja s’han plantejat anteri-
rectes i les corbes de l’alçat longitudinal defineix el orment.
perfil que genera l’extrusió.
Comencem per fer una còpia de la trajectòria lon-
Al dibuix 2D hem pogut comprovar que, si descar- gitudinal que hem dibuixat abans per tal de definir
tem els extrems, els plegaments de la superfı́cie del el recorregut de la secció circular de l’estructura.
seient es van ajustant amb precisió a la forma de Com podem veure a l’alçat, a part dels petits des-

viaments inicial i final, la resta de la geometria del tir aquesta operació de còpia paral·lela entrant el
perfil és una còpia paral·lela de la trajectòria a una gruix del seient i hi afegim els trossos de rectes ini-
distància constant, que és igual al radi del tub. cial i final, aconseguim el dibuix d’un perfil tancat
Aquesta és una operació que podem fer directa- idoni per a l’extrusió (Fig. 16).
ment en qualsevol sistema CAD mitjançant una
eina anomenada offset (desfasament, còpia pa- El seient quedarà modelat utilitzant el perfil que
ral·lela), on només cal assenyalar la cadena unitària acabem de dibuixar i fent una extrusió recta amb
de corbes i rectes per tal d’introduir a continuació la introducció de la mida de l’amplada de la cadira.
la distància numèricament i marcar en pantalla el
sentit de la còpia. Podem situar el perfil al pla de simetria longitu-
dinal i generar la meitat del seient, que després
D’aquesta manera, podem obtenir, per exemple, completarem fent-ne una còpia simètrica (Figs. 17
el perfil inferior del seient, que acabarem amb les i 18).
petites variants dels extrems. Si ara tornem a repe-
Còpies paral·leles per definir

el perfil del seient
Trajectòria de la secció tubular
Fig. 16 Determinació del perfil per a l’extrusió del seient
Fig. 17 Definició del perfil amb l’extrusió del seient a la part Fig. 18 Definició del perfil amb l’extrusió del seient a la part
superior inferior

El modelatge del coixı́ ens planteja una estratègia perfil generador no pot passar dues vegades pel
diferent de generació. Analitzem-ne la forma: te- mateix lloc. En el cas de les formes generades per
nim un cos cilı́ndric que està coronat amb una su- revolució, això equival a dir que l’eix de revolució
perfı́cie corba als extrems per tal d’eliminar-ne les sempre ha d’estar per fora del perfil, sense tallar-
arestes vives. Ens adonem ràpidament que aquesta lo. En el nostre cas, el que cal és dibuixar només
forma no es pot aconseguir amb el simple recurs la meitat del perfil que queda a una banda de l’eix
d’una operació d’extrusió. Si partim de la secció del cilindre, que ara serà el nostre eix de revolu-
circular, amb aquesta eina només podrı́em gene- ció. Si el que volem és generar un sòlid, haurı́em
rar el cos cilı́ndric pròpiament dit, que haurı́em de de completar el perfil per tal de determinar una
completar posteriorment. Però no ens amoı̈nem, àrea tancada. Per fer una superfı́cie només caldrà
perquè hi ha una altra manera de generar les formes. dibuixar el perfil exterior a l’eix.
Si ara imaginem que fem diferents talls longitu- De la silueta del coixı́ que tenim al dibuix 2D, de-
dinals del coixı́ mitjançant plans que passin per duı̈m que els extrems del cilindre estan definits per
l’eix del cilindre base, ens trobarem sempre amb dos arcs de circumferències tangents.
un mateix perfil. Podrı́em dir, doncs, que aquest
perfil –que també és el contorn o la silueta que Fem una consulta per saber els radis i les posicions
veiem a la projecció ortogonal del coixı́– defineix la relatives de les circumferències i dibuixem mig per-
forma quan va girant respecte a l’eix del cilindre. fil, que tancarem amb una recta coincident amb
Aquest moviment, anomenat de revolució, és una l’eix de revolució. Això ho podem fer en qualsevol
altra de les aplicacions informàtiques del CAD que, pla de treball, ja que podem desplaçar la forma
partint d’una propietat geomètrica, ens serveix per final posteriorment, per tal de situar-la a la posició
generar noves formes. D’aquı́ deduı̈m immediata- correcta.
ment que, si volem definir la forma del coixı́ en
una única operació, només caldrà dibuixar el perfil Per definir una forma per revolució només cal que
longitudinal i “girar-lo” 360 graus fins a completar identifiquem el perfil –tancat si es tracta d’un sòlid i
la generació de la forma. Això no obstant, aques- obert si volem generar una superfı́cie–, assenyalem
ta lògica teòrica xoca amb la lògica informàtica del l’eix de revolució mitjançant dos punts en pantalla
CAD, perquè sabem que per generar qualsevol for- i entrem el valor angular de la revolució, que en
ma no pot haver-hi cap tipus de superposició quan el nostre cas serà un cicle complet de 360 graus
es mou el perfil o, dit en altres paraules, que el (Fig. 19).
Eix de revolució
Perfil generador
Fig. 19 Generació del coixı́ mitjançant una opera-

ció de revolució

Fig. 20 Situació del coixı́ a la posició definitiva
Col·loquem el coixı́ en la seva posició definitiva en una posició que respecta l’alineació ortogonal
fent servir com a referència gràfica el punt mitjà general, podem situar el coixı́ directament per mitjà
de l’eix del cilindre que hem utilitzat com a eix d’un desplaçament, lligant els punts comuns de les
de revolució. Com que hem generat la forma referències (Fig. 20).
Posem potes a la chaise longue
Ens queda per resoldre l’estructura rectangular

que ha de suportar la nostra cadira i recolzar-la a
terra amb les quatre potes. Per resoldre aquest
conjunt, format per plaques d’acer inoxidable
d’un gruix constant, no hem de tenir grans pro-
blemes, ateses les seves caracterı́stiques simè-
triques i la facilitat per generar les formes dels
components, que es poden resoldre mitjançant
extrusions rectes.
Començarem per definir una de les dues pla-

ques en posició inclinada que lliguen simètri-
cament l’estructura corba que acabem de ge-
nerar. La seva posició quedarà definida a una
distància concreta de l’eix de simetria transver-
sal, i al seu punt mitjà es vincularà tangencial-
ment amb el tub en forma d’arc. Podem generar
aquesta placa de manera independent i després
lligar-la a l’estructura en la seva posició definitiva
mitjançant una alineació (Fig. 21). Fig. 21 Definició geomètrica i extrusió d’una pota de la cadira

Fig. 22 Col·locació de les plaques inclinades de
l’estructura rectangular
Per evitar col·locar l’altra placa en la seva posició, directament al dibuix 2D. Per generar la pota, de-
podem copiar per simetria la que hem acabat de finim aquest quadrilàter i generem una extrusió
generar (Fig. 22). recta amb la mida del gruix.
Aquestes plaques rectangulars que encadenen l’es- A partir d’aquesta primera pota generada, podem
tructura superior són les que es troben soldades als definir les tres restants fent un joc de doble sime-
extrems a les quatre potes de la cadira. tria, primer respecte a l’eix transversal i després
copiant les dues que ja tenim a l’altra banda de
Les potes inferiors adopten la forma d’un qua- la cadira mitjançant l’eix de simetria longitudinal.
drilàter irregular que defineix la seva geometria en Recordeu com vam fer les potes del cavallet a la
relació amb el perı́metre de la secció rectangular pràctica 7 (Fig. 23).
de la placa, amb uns angles que podem mesurar
Pla de simetria
longitudinal
Pla de simetria transversal

de les potes
Fig. 23 Còpies de les potes per simetria transversal

i longitudinal

Fig. 24 Generació i col·locació de les plaques de reforç de l’estructura rectangular
Per tal que aquesta estructura funcioni correcta- Aquestes bases se situen centrats respecte a la sec-
ment, el dissenyador hi ha afegit tres reforços or- ció de la pota, amb un perfil el·lı́ptic que podem
togonals: dos de transversals que lliguen les potes traçar fàcilment a partir del seu centre i posterior-
i un de longitudinal que vincula aquests dos ante- ment generar una extrusió recta i definir la forma
riors. Com que també són plaques de secció rec- final.
tangular, no ens resultarà gaire difı́cil generar-les.
Podem partir d’una placa genèrica més llarga del A aquestes alçades. no cal repetir que el que hem
necessari, de la qual després farem còpies i anirem de fer és només generar un d’aquests topalls. La
situant a la cadira (Fig. 24). resta sortirà per successives operacions de còpia
simètrica (Fig. 25)
En una segona operació, eliminem els trossos so-
brants de les plaques mitjançant operacions de re- Hem fet correctament la chaise longue? Com-
tall per un pla virtual, tal com vam fer a la pràctica provem si la geometria del modelatge és correc-
del cavallet. ta definint visualitzacions ortogonals del model i
comparant-les amb els dibuixos inicials (Fig. 26).
Per rematar la feina, afegim un detall final amb la
creació d’uns topalls a les potes que evitaran ratllar
el paviment quan desplacem la cadira.

Fig. 25 Chaise longue finalitzada amb el retall de les plaques rectangulars i l’afegit dels topalls el·lı́ptics de les potes

Fig. 26 Les quatre vistes del model acabat en projecció ortogonal

Part IV
Formes a partir de formes

La transformació com a estratègia
A l’inici d’aquest llibre, parlàvem de la importància diferents sistemes de transformació amb què avui
dels processos d’edició en un entorn de modelatge podem comptar per treballar amb sòlids en CAD.
tridimensional i dèiem que sempre que sigui possi-
ble haurı́em d’aprofitar el material que tenim a les D’una manera molt esquemàtica, podrı́em dir que,
mans per pensar en alguna estratègia de modifica- els elements que entren en joc en la transformació,
ció. En moltes de les pràctiques precedents, hem els podem dividir en dos grans grups d’editors:
vist els avantatges de treballar amb diferents tipus
de còpies, talls de sòlids amb seccions planes o bo- a) els que consisteixen en una o més accions sobre
oleanes d’unió i subtracció. Això no obstant, tots una part o la totalitat de l’objecte,
aquests sistemes d’edició troben la seva limitació
en la capacitat real de transformació dels objec- b) els que impliquen la participació de dues o més
tes, a vegades molt previsible –com en el cas dels formes primitives que es posen en relació.
canvis d’escala i les operacions d’unió de sòlids–
i a vegades massa laboriosa per obtenir un canvi Dins del primer d’aquests grups, tenim una bona
notable en la forma. L’operació de tall per plans és quantitat d’eines que ens permeten manipular de
un exemple clar d’aquest últim grup d’operacions, manera més o menys directa les cares, les arestes i
que, emulant un escultor que va traient matèria els vèrtexs dels sòlids per tal d’obtenir formes no-
d’una massa amorfa, ens permet arribar a una for- ves. És justament en aquest camp on els sistemes
ma nova a canvi d’un nombre considerable d’ope- CAD estan experimentant actualment una evolu-
racions repetitives. ció notable, amb la finalitat d’oferir la manera més
visual i controlable de produir les transformacions.
En aquesta secció del llibre, presentem un segon En general, aquestes eines es complementen amb
nivell d’operacions d’edició i experimentem amb d’altres que possibiliten la partició de les cares d’un
unes eines que ens permetran realitzar unes trans- sòlid amb l’objectiu d’ampliar les opcions de trans-
formacions més profundes en la geometria dels formació. Dins determinades condicions, podrı́em,
objectes de modelatge. Estem parlant d’unes ope- doncs, “moure” cares, vèrtexs i arestes d’un ob-
racions de modificació que poden produir una me- jecte en operacions directes i senzilles, tal com po-
tamorfosi tan efectiva dels objectes, que a vega- drem experimentar a les pràctiques que segueixen
des ens pot costar molt identificar les formes origi- (vegeu Glossari) (Fig. 1).
nals. Dit això, hem d’aclarir que, encara que moltes
d’aquestes operacions són comunes a sòlids i su- El segon grup el constitueixen les operacions boo-
perfı́cies, en aquest capı́tol treballarem només amb leanes, amb les quals ja vam treballar fent unions
exemples d’edició en entitats sòlides. i subtraccions de sòlids. Hem deixat per a aquest
capı́tol la tercera d’aquestes operacions, anomena-
Abans de començar amb les pràctiques, però, re- da intersecció, per raó de la seva potencialitat com
sultarà interessant tenir present els trets bàsics dels a generadora de formes de transformació a vega-

A B C
Fig. 1 Edició directa de cares (A), arestes (B) i vèrtexs (C) en un sòlid
des no tan previsibles com en les altres dues bona als sòlids que intervenen en l’operació. Aques-
oleanes. En realitat, estem parlant de la mateixa ta, que en la geometria del paper era una feina
operació d’intersecció de formes que en geometria molt precisa i laboriosa, en els sistemes informàtics
descriptiva s’anomena sòlid comú i que consisteix a es resol de manera directa, la qual cosa ens per-
posar dos cossos o més en relació i obtenir-ne un de met experimentar els resultats sense una pèrdua
nou, que està format només per la matèria comu- de temps innecessària (vegeu Glossari) (Fig. 2).
Fig. 2 Exemples de formes generades amb opera-

cions booleanes d’intersecció

A les dues pràctiques d’aquest capı́tol, treballa- Començarem amb el modelatge d’una estructura
rem generant models on farem servir aquestes arquitectònica modular, on combinarem la poten-
tècniques d’edició integrades amb les eines de cialitat de les eines d’edició directa amb els avan-
generació i modificació que ja vam utilitzar a les tatges de la multiplicació d’elements per sistemes
pràctiques anteriors, la qual cosa ens permetrà am- de còpia seriada.
pliar considerablement les nostres possibilitats de
treball per aconseguir formes d’una més gran com- Al segon treball, en canvi, explorarem les possi-
plexitat geomètrica. bilitats de creació de noves formes aplicant dife-
rents operacions booleanes d’edició en el mode-
latge d’un element del mobiliari urbà.
La memòria de les formes
Fins no fa gaire temps, el problema més evident mació molt més compromesos amb el procés de
del treball amb formes en un procés de modelatge disseny de les formes. Aquests sistemes, que es
era el de la irreversibilitat dels resultats de les ope- basen en el que es podria traduir com a “trets” o
racions de generació i edició dels models. Aquest faccions internes de les formes (en anglès, forms
fenomen ens obligava a treballar amb molta cura, features), consisteixen en l’enregistrament de to-
tenint al cap bastant definida la forma final que tes les operacions que han donat vida a una forma
volı́em obtenir, amb l’objectiu d’evitar-nos reitera- determinada en un procés de modelatge. Aques-
cions i marxes enrere en la feina ja feta. Per aquest ta analogia biològica es reflecteix clarament en un
motiu, continua essent imprescindible prendre pre- arbre genealògic de la forma modelada que ro-
caucions, com la de tenir sempre duplicats de les man a l’arxiu i al qual podem accedir en qualsevol
formes primitives en les etapes més significatives moment per produir modificacions.
del procés d’edició. En cas que no resulti la forma
desitjada, sempre tenim a mà una còpia dels ele- No se’ns escapa la transcendència d’aquest avenç
ments intervinents abans de l’operació d’edició per en el camp dels sistemes CAD: ara les formes estan
tornar a provar altres opcions. dotades d’una memòria interna de totes les opera-
cions d’edició i generació que s’aniran encadenant
Per tal d’evitar aquests inconvenients operatius i, a en el procés de modelatge a partir d’unes relacions
la vegada, dotar de més flexibilitat el procés de mode dependència mútua que, seguint amb les ana-
delatge, sorgeix una nova generació de programes logies biològiques, s’anomenen relacions de pares
CAD que es basa en altres fonaments de progra- i fills.
Fig. 3 Identificació dels sòlids primitius en un model generat

per diferents operacions booleanes

De tot això es dedueix que estem davant un can- del procés de disseny mitjançant la incorporació
vi en el sistema de modelatge, que va més enllà de relacions o paràmetres entre aquests trets de
d’una qüestió de flexibilització operativa. les formes i l’associativitat dels diferents compo-
nents d’un conjunt de formes, uns sistemes que
Si ara tenim un accés permanent a la història de ja estan àmpliament desenvolupats en el camp de
les formes per modificar-les en qualsevol moment, l’enginyeria industrial i que, amb tota seguretat,
ja no cal tenir una anticipació mental acabada del arribaran aviat a la nostra disciplina (Fig. 3).
resultat final i podrem utilitzar el modelatge com
un veritable procés de disseny, amb les anades i Però nosaltres aquı́ no anirem tan lluny i ens con-
tornades necessàries per obtenir les formes desit- formarem a comprovar les potencialitats dels sis-
jades. Per tot això, sembla lògic que els nous sistemes d’edició fent les pràctiques que proposem a
temes CAD continuı̈n avançant en aquesta lı́nia continuació.
per tal d’oferir-nos més possibilitats en el control

Menys és més: el joc de
les estructures espacials
10
Què és una estructura espacial?
Si hem tingut una mica de curiositat arqui- que, per la seva condició d’autoportant i amb molt
tectònica, segurament hem vist més d’una vegada poc pes per metre quadrat, ens dóna la possibilitat
aquest tipus tan particular d’estructures. En entrar de cobrir grans espais amb un nombre mı́nim de
en una gran superfı́cie esportiva o comercial i aixe- pilars.
car la vista al sostre, les podem trobar molt sovint.
Aquestes estructures ens sorprenen per la contra- És justament per aquest motiu que resulta una es-
dicció aparent entre la seva lleugeresa i la profu- tructura ideal per a l’arquitectura de naus indus-
sió d’elements que formen una mena de gàbia trials o d’estadis esportius, per només citar-ne les
metàl·lica de gran densitat. Immediatament ens aplicacions més freqüents.
vénen al cap aquells jocs de muntar, amb els quals
probablement alguna vegada hem intentat cons- L’altre aspecte peculiar d’aquest tipus d’estructu-
truir alguna arquitectura sorprenent. En realitat, el res és que –si està dissenyada correctament– es
principi estàtic en què es basen les estructures mo- pot resoldre amb un mı́nim d’elements construc-
dulars espacials és pràcticament el mateix del joc: tius, la qual cosa la fa particularment idònia per
el conjunt funciona com una estructura autopor- a un procés de prefabricació, un tema que, com
tant en què les forces es condueixen a través de sabem, redunda en una reducció important dels
les barres i els nusos fins arribar a terra pels pilars. costos i facilita, de manera notable les operacions
El gran avantatge d’aquest sistema estructural és de muntatge en obra (Fig. 1).
Fig. 1 Muntatge d’una

estructura espacial
Pràctica 10. Menys és més: el joc de les estructures espacials1153

Si analitzem una mica més detingudament aques- l’acoblament i que, en la majoria dels casos, es
tes estructures, ens adonem que, en general, es de- redueixen als seus dos components essencials: els
fineixen a partir d’una estructura espacial mı́nima nusos que ocupen els vèrtexs del polı́edre i les bar-
–un mòdul–, que s’expandeix en dues direccions res que els connecten. Aquesta és, justament, la
fins a cobrir tota la superfı́cie. Aquest mòdul es- caracterı́stica més peculiar i avantatjosa del siste-
pacial és la clau del sistema estructural i té una ma, atès que redueix a la mı́nima expressió els ele-
geometria polièdrica que pot presentar algunes va- ments constructius i simplifica al màxim el procés
riants que depenen de les necessitats especı́fiques de fabricació.
del projecte.
Si aquesta peculiaritat de les estructures espacials
Aı̈llant del conjunt aquesta mı́nima unitat espa- és un avantatge per a l’arquitectura real, també ho
cial del mòdul, podem comprovar fàcilment que hauria de ser per a nosaltres en modelar-les. Això
està formada per molt pocs elements constructius, és el que intentarem aprofitar en aquesta pràctica.
que es repeteixen adoptant diferents posicions en
Modelem les matèries primeres
Aquı́ tenim, doncs, el primer objectiu del treball: lièdrics regulars o semiregulars i, en alguns casos,
generar el nus i la barra prototipus que ens servi- esfèrics. Nosaltres, per al nostre model, n’hem tri-
ran per construir el mòdul bàsic de l’estructura. La at un de senzill, un polı́edre semiregular anomenat
idea és modelar només un nus i només un tros de cubooctaedre, que té sis cares quadrades i vuit que
barra per aprofitar al màxim les opcions d’edició són triangles equilàters. Una de les interpretacions
que tenim a l’abast als nostres programes (Fig. 2). geomètriques més directes de la seva generació
és imaginar-se aquest polı́edre com el derivat d’un
Ens plantegem la geometria del mòdul com una cub on s’escapcen els vèrtexs pels punts mitjans de
piràmide recta de base quadrada que mesura 2,20 les arestes (Fig. 4).
metres per costat, on farem coincidir els vèrtexs
d’aquest polı́edre amb els centres de gravetat dels Nosaltres emularem aquesta idea amb les eines
nusos (Fig. 3). Comencem per definir quina mena del modelatge, però no tallarem literalment el cub
de nus modelarem. Si consultem exemples d’es- (això ja ho sabem fer) sinó que utilitzarem unes
tructures, ens trobarem que aquests nusos poden operacions d’edició directa que ens resultaran més
adoptar una bona varietat de formes, sempre, com profitoses.
hem dit, al voltant de la geometria dels cossos po-
Fig. 2 Les matèries primeres de l’estructura: la barra i el nus de
connexió

Fig. 3 Un mòdul de l’estructura espacial
Tal com comentàvem a la introducció del capı́tol, lı́nies que seran les noves arestes en la transforma-
una de les tendències més recurrents en la in- ció.
formàtica CAD és possibilitar transformacions di-
rectes sobre els sòlids mitjançant unes operacions Generem un cub de 20 centı́metres d’aresta i di-
d’edició que involucren una part concreta del mo- buixem sobre les seves sis cares els quadrats inscrits
del. Aixı́, en un polı́edre, podem “moure” les ca- que estan definits pels punts mitjans de les arestes.
res, els vèrtexs i les arestes dels objectes modelats
per desplaçar-los a una posició diferent, definint Abans d’editar els vèrtexs, activem l’opció d’im-
d’aquesta manera una nova geometria. Partirem, pressió de lı́nies sobre cares, normalment anome-
doncs, de la generació d’un cub i posteriorment en nada Estampar (Imprint), que consisteix a marcar
desplaçarem els vuit vèrtexs fins als punts mitjans primer el sòlid i posteriorment anar assenyalant
de les arestes. Però anem amb compte perquè pri- els quadrats per tal d’imprimir-los a les cares cor-
mer hem de fer possible l’aresta de divisió que es responents. Ara tenim cadascuna de les cares del
generaria a les cares del sòlid com a conseqüència cub dividides en cinc noves cares –de moment, co-
de l’eliminació dels vèrtexs. Aquesta és una opera- planàries– que podrien definir noves arestes en el
ció que consisteix a “estampar” sobre les cares les procés d’edició (Fig. 5).
Fig. 4 Il·lustració d’un cubooctaedre, per Matila C. Ghyka Fig. 5 Dibuix dels quadrats inscrits i “estampats” a les cares del
cub

A2
A1
Fig. 6 Edició dels vèrtexs del cub per desplaçament als punts Fig. 7 Cubooctaedre final amb tots els vèrtexs editats
mitjans de les arestes
D’aquesta manera, repetint l’operació amb els vuit

vèrtexs del cub, arribarem a la definició del cubo-
octaedre, que serà el nostre nus (Fig. 7).
Per tal de disposar el nus i possibilitar l’acoblament

amb l’estructura del mòdul, cal determinar els cen-
tres de les cares i fer els forats cilı́ndrics de connexió
amb les barres.
Comencem per les cares quadrades verticals. Tri-

em una qualsevol d’aquestes cares, tracem una
diagonal i, al seu punt mitjà, dibuixem una circum-
ferència d’1,5 centı́metres de radi i generem un pe-
tit cilindre de 2 centı́metres de llargada, mitjançant
una extrusió recta cap a l’interior del sòlid. Com
que aquest cilindre quedarà completament enfon-
sat a l’interior del sòlid, podem fer una operació
de subtracció per generar el forat. Abans, però, és
Fig. 8 Definició de la posició dels forats cilı́ndrics de connexió convenient copiar aquest cilindre a les quatre ca-
amb les barres res mitjançant una matriu polar amb centre a l’eix
vertical del polı́edre. Ara sı́, podem fer l’operació
de subtracció de tots els cilindres alhora.
La majoria dels programes permeten l’edició d’una
manera directa, assenyalant els vèrtexs que volem Fem una operació semblant per foradar les cares
modificar amb alguna combinació del teclat (nor- triangulars. Per obtenir el centre del triangle –que
malment mantenint pressionada la tecla Control) i és el centre de la seva circumferència inscrita–, cal
després arrossegant-los cap a la nova destinació. que tracem sobre aquesta cara dues rectes mitja-
nes del triangle mitjançant la unió dels vèrtexs i
Nosaltres anirem marcant cadascun dels vèrtexs del els punts mitjans dels costats. La intersecció d’a-
cub i els desplaçarem cap als punts mitjans de les questes rectes en determinarà el centre. Amb un
arestes, que són els vèrtexs dels quadrats que aca- procés semblant a l’anterior, generem els forats de
bem d’imprimir a les cares (Fig. 6). les quatre cares triangulars superiors (Fig. 8).

Definim ara la barra de connexió, que és l’altre
component que necessitem per construir el mòdul
de l’estructura espacial. Ens plantegem una bar-
ra de secció octogonal regular que als seus ex-
trems acaba amb una secció cilı́ndrica de dimensió
menor, amb l’objectiu de generar una rosca que
permeti el muntatge amb el nus. Aquesta és una
forma de geometria una mica més complexa, que
requereix una reflexió prèvia abans de generar-la
(Fig. 9).
És evident que el pas d’una secció octogonal a una

secció cilı́ndrica menor es podria fer directament,
d’una manera abrupta, però aquesta no és la for- Fig. 9 Extrem d’una barra de connexió amb la identificació de
ma de la barra que volem obtenir. Si el que volem la seva geometria
és plantejar una adaptació més gradual entre les
seccions, hem de definir una forma de transició En segon lloc, plantegem un con truncat amb una
capaç de vincular, de manera harmònica, totes du- alçada igual a la de la barra que acabem de gene-
es seccions. Sembla que un cos cònic podria ser rar, una secció circular superior d’1,5 centı́metres
una bona forma per establir aquesta transició ja de radi i una base de radi igual a la de la circum-
que, per una banda, l’adaptació amb el cilindre de ferència que defineix l’octògon de la barra. Una
la rosca seria directa i, per l’altra, existeixen vincles manera ràpida de generar aquest sòlid és amb una
geomètrics evidents entre la secció circular del con operació de revolució, dibuixant el perfil de revolu-
i l’octogonal de la barra. ció en un pla de treball vertical i fent servir com a
eix de revolució la vertical que passa pel centre de
En primer lloc, generarem un tros de barra fent l’ex- la circumferència.
trusió recta d’un perfil octogonal inscrit en una cir-
cumferència que té 3 centı́metres de radi i li donem A continuació, desplacem un qualsevol dels sòlids
una alçada d’extrusió de 15 centı́metres (Fig. 10). generats i els ajuntem vinculant-los pels centres de
les bases respectives (Fig. 11).
Fig. 10 Sòlids primitius de l’operació booleana d’intersecció Fig. 11 Situació dels dos sòlids primitius abans de la intersecció

Fig. 12 Sòlid que resulta de l’operació booleana d’intersecció Fig. 13 Un tros de barra preparat per a la inserció a l’estructura
Provem ara d’obtenir un nou sòlid fent una opera- (boolean intersection) i simplement assenyalar els
ció de transformació que ens permetrà generar una dos sòlids immediatament per poder veure l’únic
nova forma partint d’aquestes dues formes primiti- cos resultant de l’operació (Fig. 12).
ves. Estem parlant d’una eina d’edició que pertany
al grup de les anomenades operacions booleanes, Per tal de tenir un segment de barra apte per a
de les quals ja hem experimentat dues modalitats: l’acoblament en el mòdul, afegirem a la forma ob-
l’operació d’unió i la de subtracció, que ens va ser- tinguda un tros petit de barra octogonal generada
vir per fer forats als sòlids. Ara treballarem amb la per extrusió amb una llargària qualsevol.
tercera d’aquestes operacions booleanes, on pro-
varem d’obtenir un nou sòlid per intersecció entre Completem la feina definint el cilindre circular de la
un con de revolució i un prisma octogonal. rosca que anirà introduı̈t completament en el nus i
que té el mateix radi de la secció superior del con
Per realitzar aquesta operació –que és equivalent i una llargada igual a 2 centı́metres. En fem una
a la que en geometria clàssica s’anomena “sòlid còpia al costat i realitzem una operació booleana
comú”–, necessitem activar l’eina corresponent d’unió per treballar amb un sòlid unitari (Fig. 13).
Muntem un mòdul de l’estructura
Hem dit que el nostre mòdul tindrà l’estructura ge- uneix dos vèrtexs extrems per obtenir-ne una di-
omètrica d’una piràmide. Comencem per la base agonal. El punt mitjà d’aquesta diagonal serà el
i dibuixem al pla horitzontal de treball un qua- centre buscat.
drat de 2,20 metres de costat que definirà els ei-
xos estructurals del mòdul. Fem un duplicat del Si ho hem fet correctament, les lı́nies de l’estructu-
nus i el copiem quatre vegades, vinculant el cen- ra base haurien de passar pels centres de les cares
tre de gravetat del polı́edre amb els vèrtexs del quadrades verticals i ser perpendiculars a aquestes
quadrat. Per fer això, serà convenient determinar cares. Comprovem-lo (Fig. 14).
primer aquest centre del nus traçant una lı́nia que

Amb el pas següent, definirem el vèrtex superior tants i perllonguem les rectes, trobarem el vèrtex
de l’estructura piramidal, de la posició espacial del del nostre mòdul. Completem el dibuix lineal i co-
qual no tenim dades prèvies. El problema no és tan piem el cinquè nus de la mateixa manera que ho
greu com ens sembla a primera vista si considerem hem fet abans (Fig. 15).
com a premissa que les lı́nies de l’estructura –les
arestes de la piràmide– han de passar pels centres Ara ens trobem amb la part més delicada del
de les cares triangulars i, com en el cas anterior, ser procés: la inserció de les barres alineant-les amb
perpendiculars a aquestes cares. les rectes de l’estructura piramidal que acabem de
definir. Com que les barres de la base tenen una
Aixı́, doncs, podem dibuixar una d’aquestes ares- llargària diferent que les de les arestes inclinades,
tes fent una lı́nia que passi pel centre del nus i pel hem de plantejar-nos dos processos diferenciats
centre de la cara triangular. Si apliquem el mateix d’alineació.
procediment en un qualsevol dels tres nusos res-
2,20
m
0m
2,2
Fig. 14 Quadrat base de l’estructura del mòdul
Intersecció dels eixos de

l’estructura al centre del nus
Fig. 15 Definició del vèrtex de la piràmide del mòdul

La manera més directa de situar correctament l’ex-
trem de la barra amb el nus és amb un procés
d’alineació (Fig. 16).
A continuació, hem de col·locar una còpia del ma-

teix tros de barra a l’extrem superior de la recta
obliqua. Podem repetir el procés d’alineació com
en el cas anterior o, millor encara, generar una
còpia simètrica de la barra que ja tenim situada
fent servir com a pla de simetria un pla virtual que,
passant pel punt mitjà de la recta obliqua, sigui nor-
mal a aquesta recta. Assenyalem tres punts quals-
sevol no alineats d’aquest pla i generem la còpia
simètrica del tros de barra (Fig. 17).
Tenim, doncs, els extrems de les barres situats cor-

Fig. 16 Alineació de l’extrem de la barra sobre la direcció obli-
rectament sobre la lı́nia de l’estructura del mòdul,
qua de l’estructura del mòdul però no en tenim la barra completa!
Comencem per les obliqües, portant una còpia del El tema té solució fàcil gràcies a les eines d’edició
tros de barra que hem modelat per tal de vincular- de sòlids, ja que podem “estirar” un qualsevol dels
la a un qualsevol del nusos inferiors. extrems de les barres fins a connectar-lo amb l’altra
barra.
Pla virtual de simetria
Fig. 17 Inserció de la barra superior per còpia simètrica de la barra inferior

Segons els programes, aquesta eina es pot acti-
var directament com una edició directa de cara o
mitjançant un procés d’extrusió de cara.
Assenyalem la cara octogonal de la barra inferior,

per exemple, i l’estirem fins a connectar-la amb la
cara de la barra superior. Per consolidar el resultat,
realitzem una operació booleana d’unió entre els
dos sòlids (Fig. 18).
Podem col·locar fàcilment les tres barres restants

de la base quadrada aprofitant la que ja hem de-
finit i fent operacions de còpia, combinades amb
desplaçaments i rotacions a 90◦ (Fig. 19).
Fig. 18 “Creixement” de la barra per edició directa d’una cara
Per afegir-hi les barres obliqües restants, en canvi,
és convenient variar l’estratègia i fer servir una
matriu polar de quatre elements en 360◦ , que ens ció el punt de l’eix vertical que passa pel vèrtex de
copiarà la barra inicial tenint com a centre de rota- la piràmide del mòdul (Fig. 20).
Fig. 19 Còpia de les barres de la base del mòdul mitjançant

desplaçaments i rotacions de 90◦
A2
A1
Barra original Barres copiades amb

una matriu polar
Centre de gir
de la matriu
Fig. 20 Còpia de les barres obliqües del mòdul

mitjançant una matriu polar

El disseny d’una estructura espacial
Ara que ja tenim el mòdul, podem muntar una Sembla evident que, per obtenir l’estructura com-
estructura d’una certa envergadura. Podem disse- pleta, el que cal fer és una matriu rectangular del
nyar, per exemple, una coberta que faci sis mòduls mòdul que tingui sis components en una direc-
de llargada per quatre mòduls d’amplada, amb la ció i quatre en l’altra. Com que això ja ho hem
qual cosa cobrirem un espai de 13,20 metres per fet en altres pràctiques, no cal descriure tot el
8,8 metres. procés. Només hem de tenir en compte que, a
l’hora d’identificar l’objecte de còpia, no cal as-
Fem una còpia del mòdul i el girem sobre un pla senyalar tots els nusos i les barres del mòdul ja
vertical del sistema per tal de posar-lo en la posició que, en aquest cas, tindrem moltes superposicions
adient d’una coberta, és a dir, amb el vèrtex de la d’elements (Fig. 21).
piràmide cap avall.
Fig. 21 Matriu rectangular de l’estructura a partir del mòdul inferior de l’esquerra
Si observem el resultat de la matriu, ens adonem

que a aquesta estructura li manquen les barres in-
feriors que connecten els nusos dels vèrtexs de
la piràmide, essencials per a l’estàtica del conjunt
(Fig. 22). Les col·locarem copiant una barra ho-
ritzontal qualsevol i situant-la en un nus inferior
extrem de l’estructura.
Barres inferiors de connexió

amb els nusos Fig. 22 Barres inferiors de connexió entre els nusos inferiors

Fig. 23 Estructura completa amb l’addició de les barres inferiors
Si observem el resultat de la matriu,

ens adonem que a aquesta estructu-
ra li manquen les barres inferiors que
connecten els nusos dels vèrtexs de la
piràmide, essencials per a l’estàtica del
conjunt (Fig. 22). Les col·locarem co-
piant una barra horitzontal qualsevol i
situant-la en un nus inferior extrem de
l’estructura.
Ja ens imaginem que ara, mitjançant

una nova matriu rectangular, podem
aconseguir aquestes barres en les dues
direccions de l’estructura (Fig. 23).
Finalment, si volem fer una estructu-

ra com cal, l’hem d’aixecar posant-hi
quatre pilars. En generem, per exem-
ple, uns de cilı́ndrics de 30 centı́metres Fig. 24 Detall del pilar amb l’element d’articulació
de diàmetre als quals afegim a la part
superior un petit prisma d’articulació
que té una base quadrada que coinci-
deix amb la cara inferior del polı́edre i
una alçada de 10 centı́metres. Els co-
piem als nusos extrems i tindrem l’es-
tructura acabada amb els quatre pilars
que la connecten a terra (Fig. 24).
Com sempre, controlem la feina fe-

ta realitzant projeccions del conjunt en
les tres direccions ortogonals de l’espai
(Fig. 25).

Fig. 25 Planta i alçats de l’estructura espacial acabada

Interacció de formes en un
llum reflector
11
Modelem a partir del paper
A continuació, ens proposem modelar la part su- Resulta del tot convenient intentar fer un croquis
perior d’un fanal d’enllumenat urbà fent servir una a mà alçada per fixar aquesta imatge i comprovar
documentació gràfica amb cotes. Com sabem, en si hem interpretat correctament el model. Podrı́em
aquest tipus d’informació prima l’economia de mit- dibuixar, com hem fet en aquest cas, una axono-
jans, per la qual cosa, abans de començar a mo- metria més o menys intuı̈tiva de visualització inferi-
delar, hem de fer un esforç extra per interpretar or, que ens permetrà dibuixar tots els components
adequadament les dades del dibuix. No cal dir que amb comoditat (Fig. 2).
un error de comprensió d’aquest material de par-
tida ens pot costar massa car al final del procés. Comprenem que, si n’excloem momentàniament
el projector, la resta d’elements del fanal són,
Comencem, doncs, per examinar amb deteniment a primera vista, d’una geometria fàcilment com-
els dibuixos del plànol (Fig. 1). Comprovem que les prensible: els elements de suport són plaques
vistes del llum que hem de modelar estan repre- metàl·liques de secció rectangular connectades en-
sentades exclusivament en sistema dièdric –és a dir, tre si mitjançant barres cilı́ndriques, i les plaques
plantes, alçats i seccions– perquè, com ja sabem, verticals estan plegades amb un angle de 45◦ per
és la manera més efectiva d’acotar un model. El tal de poder vincular el pilar i el projector, que te-
primer punt és tenir una imatge mental prou clara nen amplades diferents.
de l’objecte en conjunt. Observem que el dibuix
està dividit en dos sectors ben diferenciats, en què La pantalla reflectora és una làmina corbada de
la part superior representa un detall d’un dels com- perfil en forma d’arc de circumferència, que no té
ponents del llum a una escala major. En els dibuixos una amplada constant i està tallada amb una al-
de la part inferior, en canvi, es pot veure el conjunt tra forma corba, que va creixent fins arribar a una
assemblat en planta, alçat i una secció. Aquestes amplada màxima a la part superior.
són les vistes que hem d’explorar en primer terme,
amb l’objectiu d’arribar a “veure” espacialment el Entesa la unitat del conjunt, ara interpretarem la
fanal. Tot i que el model té diverses peces aco- forma del projector, en aparença una mica més
blades, s’hi poden diferenciar clarament tres grans complexa que la resta dels components.
components:
El detall de la part superior del dibuix ens mostra
a) la pantalla corba, que fa la funció de reflectora –també en projeccions dièdriques– tres vistes dife-
del llum; rents on, si ens centrem en els perfils exteriors dels
b) el projector, que allotja el portalàmpades; i dos alçats, es pot endevinar una mena de piràmide
c) un conjunt de peces més petites, que formen truncada invertida que té dues de les arestes in-
part de l’estructura que vincula els dos compo- feriors arrodonides, tal com es pot veure a l’alçat
nents anteriors amb un pilar de secció cilı́ndrica. lateral.
Pràctica 11. Interacció de formes en un llum reflector1165

Fig. 1 Plànol acotat del fanal urbà

A part d’aquesta forma exterior, el projector està
buidat interiorment per tal d’allotjar-hi la bombe-
ta. Una nota afegida al dibuix aclareix que aquesta
concavitat té forma esfèrica, la qual cosa podem
corroborar amb la vista en planta i amb les lı́nies
discontı́nues en els alçats, que són arcs de circum-
ferència. Apareix també identificada la posició del
centre d’aquesta esfera i el seu radi. Per tal de pos-
sibilitar l’acoblament del material elèctric, aquesta
concavitat interior incorpora uns daus simètrics in-
tegrats a la forma.
Finalment, a la part inferior del projector, hi ha un

forat longitudinal per on passarà un tub cilı́ndric
que el lligarà a l’estructura suport.
Ara que sembla que hem entès correctament Fig. 2 Croquis axonomètric de la lluminària, amb descripció
aquesta peculiar geometria, ens plantejarem com dels components bàsics
la modelem. Això ja és una altra història.
Dues formes que en fan una de nova
Intentem una estratègia per modelar la forma del veure què passaria si superposem els sòlids extru-
projector. En primer lloc, pensem en la forma mas- dits a partir dels dos perfils caracterı́stics dels alçats
sissa, sense considerar els buidats. La primera que del model.
se’ns acudeix és fer servir una tècnica de tipus sub-
tractiva, és a dir, partir d’un prisma amb les mides Si situem aquests dos perfils en la mateixa posició
màximes del projector i anar reduint-ne la forma a relativa de les vistes i en generem els sòlids respec-
base de talls plans o l’edició d’arestes fins arribar tius amb una llargària igual o superior a les mides
a la piràmide i posteriorment arrodonir les dues del projector, aquests es creuaran completament i
arestes amb un buidat. Això està bé, però sembla definiran una superposició (Fig. 3).
que ens donarà massa feina. Provem-ne una altra
estratègia. Fem ara una operació booleana d’intersecció as-
senyalant tots dos sòlids i podrem veure com neix
A la pràctica anterior, hem vist que hi ha una terce- una nova forma que reprodueix exactament els dos
ra operació booleana, anomenada intersecció, que perfils originals que la van crear. Restituı̈m les vis-
ens permet obtenir un nou sòlid com a resultat de tes dels alçats fent una visualització en aquestes
la massa comuna entre dos inicials o més sòlids (ve- direccions ortogonals i podrem comprovar-ho im-
geu Glossari). Podem experimentar una mica per mediatament (Fig. 4).
Fig. 3 Sòlids primitius abans de l’operació d’intersecció Fig. 4 Sòlid que resulta de l’operació d’intersecció

Posició centre Ara ens centrarem a generar els dos buidats d’a-
de l’esfera quest cos que acabem de modelar. Aquı́ és evident
que la tècnica adient per fer aquestes subtracci-
ons de la massa del sòlid és l’operació booleana
de diferència que ja vam experimentar en algunes
pràctiques precedents.
Per generar l’esfera del buidat superior, prèviament

hem de definir la posició del seu centre, traçant
una lı́nia auxiliar per determinar les coordenades
que vénen indicades al plànol. Per crear l’esfera, la
majoria dels programes compten amb una ordre
directa (sphere, esfera) on només cal assenyalar-ne
el centre a la pantalla i entrar la dada del radi. En
cas de no tenir aquesta eina a l’abast, podrı́em fer
la revolució de mig cercle vertical amb centre al
centre de l’esfera i amb l’eix coincident amb el seu
diàmetre. Una vegada generada l’esfera per qual-
sevol d’aquests dos mètodes, demanem l’operació
de diferència i en comprovem el resultat (Fig. 5).
Per fer el forat inferior per on passa l’eix de gir del

projector, només cal que generem un cilindre que,
travessant completament el sòlid, tingui el mateix
radi i eix que el de la perforació. A continuació,
fem una operació de diferència i tindrem el forat
Fig. 5 Generació de l’esfera i resultat del buidat esfèric
fet (Fig. 6).
Fig. 6 Superposició d’un cilindre per generar la perforació del

projector

Perfil per a l’extrusió
Còpia simètrica
Pla de simetria transversal
Fig. 7 Generació i còpia simètrica dels prismes de suport del

material elèctric
Per acabar el cos del projector, ens falta incloure les nuació, realitzem una operació booleana d’unió
peces per al suport del sistema elèctric a l’interior per integrar els dos sòlids amb el cos del projector
del buidat esfèric. Aquestes peces són simètriques (Fig. 7).
i tenen forma prismàtica, amb la qual cosa no ens
resultarà gens difı́cil plantejar una qualsevol d’a- Per tal de donar una referència esquemàtica de la
questes peces partint d’un perfil enrasat amb la posició de la bombeta d’il·luminació, podem afe-
cara superior del projector i extrudint-lo fins a pe- gir un altre cilindre extrudit entre les cares planes
netrar completament la massa del sòlid. Fem una d’aquestes peces de suport del sistema elèctric
còpia simètrica d’aquest petit prisma i, a conti- (Fig. 8).
Fig. 8 Modelatge del projector acabat

La pantalla difusora i l’estructura
Deixem ara de banda el cos que acabem de mo- ta secció interpretem que és una làmina metàl·lica
delar i encarem el component que li dóna un tret corbada segons un arc de circumferència, i tenim
molt caracterı́stic al fanal per la seva grandària i la dada del seu radi (60 cm) i la cota d’alçada ver-
forma peculiar. Òbviament, ens referim a la panta- tical (55 cm). Ens diuen, a més, que la part inferior
lla corba que serveix per reflectir cap avall la llum de l’arc és tangent a una vertical en aquest punt,
que genera el projector. amb la qual cosa no ens costarà gens definir ge-
omètricament l’arc. Deduı̈m, doncs, que la panta-
Si observem amb cura la part inferior del dibuix, lla és en realitat un tros de cilindre amb un gruix
podem veure la pantalla representada en planta, determinat (0,5 cm), que ve definit en la mateixa
un alçat frontal i una secció transversal. D’aques- secció.
Fig. 9 Vistes ortogonals del reflector i l’estructura de suport

El problema el trobem en analitzar les vistes res- El problema és que això ens obligaria a generar un
tants, atès que també aquestes projeccions es pre- nou sòlid, que sigui una mena de “negatiu” de la
senten limitades amb curvatures simètriques. forma de la planta, i després fer una booleana de
diferència amb el tros cilı́ndric.
La pista comença a la planta, on podem veure la
indicació d’un radi (66 cm), la qual cosa ens diu Podem resoldre el problema d’una manera més
clarament que, en aquesta vista, es produeix un senzilla si tornem a fer servir una operació d’inter-
doble retall simètric del cos cilı́ndric segons un al- secció. En efecte, si generem la làmina cilı́ndrica i
tre arc de circumferència. En aquesta planta, tenim li superposem un sòlid amb l’extrusió del perfil de
la mida de l’amplada de la part inferior de la pan- la planta, obtindrem un sòlid comú, que és, justa-
talla (30 cm) però no en tenim més cotes. Com ment, la forma final de la pantalla (Figs. 10 i 11).
que també arrenca tangent a la part més estreta,
aquesta vista es pot restituir directament perquè no Si no estem segurs que aquesta és la geometria
hi calen més cotes. En efecte, podem traçar els arcs buscada, podem comprovar el resultat de la inter-
simètrics perquè la mida de l’amplada de la part su- secció amb una vista ortogonal que ens ha de resti-
perior ja ens surt a la secció quan construı̈m el frag- tuir el dibuix de l’alçat que tenim al plànol (Fig. 12).
ment cilı́ndric de la pantalla. Comptem, per tant,
amb dues vistes per definir el modelatge d’aquesta Per modelar la resta dels components del fanal no
làmina metàl·lica i se’ns acudeix que –a partir de haurı́em de tenir cap problema perquè ens movem
l’extrusió del perfil de la secció– podrı́em generar en un terreny prou conegut. De tota manera, fa-
un cilindre amb l’amplada màxima de la pantalla i, rem un repàs ràpid de les operacions necessàries
posteriorment retallar-lo amb la forma de l’arc que per definir, en un procés de treball ordenat, tots els
es defineix a la planta. components de l’estructura de suport del model.
Com és lògic, modelarem només els elements d’un
costat i, posteriorment els copiarem per simetria a
l’altra banda del fanal.
Fig. 10 Sòlids primitius abans de l’operació d’intersecció Fig. 11 Resultat de la intersecció dels sòlids primitius

Direcció de
l’extrusió
Perfil de l’extrusió
Fig. 12 Projecció ortogonal del resultat de la intersecció Fig. 13 Extrusió d’una placa lateral de l’estructura de suport
del fanal
Podem començar per les plaques laterals que vin- amb angles de 45◦ , hem d’invertir l’estratègia, di-
culen l’estructura amb la pantalla fent una extru- buixant el perfil del gruix que es veu a l’alçat frontal
sió del perfil que veiem directament a la secció i per després extrudir-lo amb la mida de l’amplada
donant-li el gruix de la placa (0,5 cm). Per solucio- (2,5 cm) (Fig. 14).
nar el traçat de la corba de contacte amb la pan-
talla, podem aprofitar el mateix perfil que vam fer Fem les còpies per simetria i acabem l’estructura
servir per extrudir el cilindre i “robar” el tros d’arc col·locant un cilindre que uneix les dues bandes
que es troba a l’alçada corresponent (Fig. 13). amb un radi igual al del forat del projector i els dos
cilindres que connecten amb el pilar. Tots els cilin-
Com que les plaques que vinculen els suports que dres es poden fer per extrusió de circumferències
acabem de fer amb els pilars es troben plegades (Fig. 15).
Perfil de l’extrusió
Direcció de l’extrusió
Fig. 14 Extrusió de la placa de connexió amb el pilar

Fig. 15 Còpia simètrica de les plaques i extrusió dels cilindres Fig. 16 Acabat de l’estructura amb l’addició del pilar de
de connexió secció cilı́ndrica
Modelem ara un tros de pilar. Per resoldre la in- i l’eix del cilindre de connexió de l’estructura po-
tersecció dels cossos cilı́ndrics entre si farem, final- sant el projector en el punt mitjà. Per finalitzar la
ment, una operació booleana d’unió (Fig. 16). col·locació, hem de girar el projector sobre el seu
eix fins a situar-lo amb un angle de 60◦ respecte a
Ara tenim la pantalla, amb l’estructura de suport l’horitzontal.
per una banda i el projector per l’altra. Completem
el fanal portant una còpia de la carcassa del pro- Com sempre, en comprovem els resultats exami-
jector per situar-la en el conjunt. Podem començar nant el model en les diferents posicions de les pro-
fent una alineació de l’eix del forat del projector jeccions ortogonals.
60
º
Eix de rotació
Fig. 17 Alineació i rotació del projector sobre l’eix de l’estruc-

tura

Fig. 18 Conjunt del fanal reflector modelat

Part V
Conèixer representant:
anàlisi, disseny i construcció

Més enllà del que veiem
Quan, als primers capı́tols d’aquest llibre, comen- ens hem adonat que el que estàvem veient a la
çàvem a indagar en la forma comptant només amb pantalla representava només la reducció d’una re-
un llapis i un paper, vam descobrir el valor del dibuix alitat formal molt més complexa. Els nostres ob-
com a instrument de coneixement. Vam concloure jectes de modelatge tenen unes propietats que no
que l’única manera de poder construir un procés sempre estan a la vista. L’accés al control mètric,
gràfic coherent era comprenent les estructures ge- per exemple, és molt més lògic amb una indagació
omètriques de les formes que estàvem dibuixant. puntual que es reflecteix a la nostra interfı́cie com
Per fer això, ens vam ajudar d’uns mı́nims coneixe- una dada numèrica en lloc d’una cota, que és un
ments previs, que vam haver de processar amb una sistema propi de la representació gràfica.
reiterada praxi manual, tornant enrere una vegada
i una altra fins a trobar el resultat desitjat. Fixeu- D’igual manera, la majoria de les propietats ge-
vos que aquest és un procés totalment visual, on omètriques d’un objecte de modelatge es troben
tot el que entenem sobre una determinada forma amagades al “cervell” del nostre programa i hem
ho hem de veure sobre el paper. D’igual manera, a de saber com ho hem de fer per portar-les als nos-
vegades el dibuix ens revela –generalment a causa tres ulls i aprofitar-les.
dels nostres errors– canvis substancials en la ma-
nera d’interpretar la forma. Finalment, tot el que En aquest sentit, sembla assenyat pensar que les
sabem sobre el model que hem dibuixat està en el possibilitats d’expansió sobre l’anàlisi i el control de
propi dibuix, a la vista. la forma són en CAD infinitament més potents que
amb les eines del dibuix manual les quals a part de
La irrupció dels sistemes digitals que proposen la in- donar-nos més feina, lògicament són menys preci-
formàtica CAD ha canviat –i està canviant– aques- ses. Els impressionants avenços en aquest terreny
ta manera d’entendre la representació de la for- amb què ens sorprenen dia a dia els sistemes CAD
ma. Això ja ho hem experimentat a les primeres confirmen aquest raonament.
pràctiques de modelatge del capı́tol anterior, on
Maneres d’entendre
Amb l’objectiu d’aclarir-nos una mica en aquest En una primera instància, les entitats que ge-
camp, sembla convenient diferenciar les maneres nerem quan modelem guarden una informació
d’obtenir informació dels nostres objectes de mo- que defineix les propietats intrı́nseques dels ob-
delatge. jectes, informació que el programa necessita per
controlar tot el procés de modelatge. Pertanyen a

Fig. 1 Informació i control
numèric d’una superfı́cie
aquesta categoria moltes de les propietats que modelatge. Això significa carregar d’una certa in-
ja hem tingut oportunitat de consultar, com ara tencionalitat el procés de treball amb el propòsit
les dades mètriques i geomètriques bàsiques i d’obtenir unes respostes concretes. Aquest tema,
les caracterı́stiques especı́fiques de les entitats in- que va més enllà dels lı́mits d’aquest llibre, planteja
formàtiques. Tal com hem vist a les pràctiques amb èxit una nova forma d’encarar els processos
precedents, podem accedir a aquestes propietats en CAD en introduir unes variables que, d’alguna
bàsiques amb les eines de consulta habituals del manera, inclouen determinades intencions del dis-
programes i obtenir en general una informació al- senyador. La mostra de l’efectivitat d’aquests siste-
fa numèrica en pantalla (Fig. 1). mes la podem constatar en els canvis radicals que
s’han produı̈t en el camp de l’enginyeria indus-
En un segon nivell, els sistemes han anat avançant trial els últims decennis, amb la incorporació dels
fins a la definició d’unes propietats especı́fiques processos de simulació de comportament i d’engi-
que el mateix usuari pot afegir al seu objecte de nyeria inversa (Fig. 2).
Fig. 2 “Fitxa genètica” de les

operacions de modelatge en
un programa paramètric per
a l’enginyeria

Sense anar tan lluny, nosaltres podem aprofitar una Vist des d’aquesta òptica, podrı́em utilitzar amb
part d’aquests avenços per incorporar-los com a una finalitat diferent moltes de les operacions que
instruments per a l’anàlisi geomètrica i el disseny fem servir sovint en els processos de modelatge.
constructiu en camps més propers a la nostra dis- Amb una mica d’intenció –i d’imaginació–, podem
ciplina. aprofitar les simetries, les còpies, les alineacions i
altres operacions habituals per aprofundir una mi-
A diferència d’aquests dos sistemes, que es ba- ca més al voltant de la realitat formal.
sen en l’obtenció d’informació de manera més o
menys directa sobre el producte modelat, podem
plantejar un tercer mètode d’anàlisi, que es basa
a produir determinades accions o operacions so-
bre l’objecte, amb la finalitat d’obtenir una infor-
mació geomètrica o constructiva concreta. Hi ha
molts d’aquests processos que els programes po-
den resoldre de manera més o menys automàtica,
com ara el traçat d’interseccions entre cossos o el
desenvolupament de superfı́cies, per només citar-
ne dos exemples a l’abast (Fig. 3). En altres ca-
sos, hem de ser nosaltres mateixos els qui, amb
una mica d’imaginació, operem sobre les formes
fent servir les eines pròpies del programa. Recor-
dem com, en alguna pràctica anterior de modelat-
ge experimentàvem amb aquest tipus d’operacions
quan tallàvem una còpia de l’objecte amb l’objec-
tiu d’obtenir una secció determinada. Aquest, que
era un procediment bastant elemental que era exi-
git per una necessitat concreta, també es podria Fig. 3 Operacions d’intersecció i projecció sobre una superfı́cie
fer servir com a un mètode d’anàlisi geomètrica o per a la determinació de posicions
de comprovació constructiva.
Anàlisi i procés constructiu
A les pràctiques que segueixen intentarem, doncs, blemàtica concreta que ens plantegen els temes
superar la finalitat expressa del modelatge per constructius. Immediatament, hem d’advertir que
avançar en el camp del coneixement formal. Això quan estem parlant de problemes constructius no
no obstant, no hem de perdre el sentit real que té volem plantejar temes especı́fics de materialització
aquesta indagació cientı́fica a la nostra disciplina. constructiva, que és un àmbit que pertany a una
disciplina diferent de la nostra. En el nostre cas,
En el passat, la geometria descriptiva va ser l’ins- es tracta de treballar amb un rigor geomètric que
trument idoni –i, aleshores, l’únic– que tenien els ens permeti que els elements que posem en joc en
arquitectes per resoldre els importants reptes cons- el modelatge puguin acoblar-se sense contradicci-
tructius que els plantejaven les obres de l’època. ons geomètriques i dimensionals en un hipotètic
procés posterior de materialització.
Amb el temps, aquesta disciplina va experimentar
diversos canvis, que la van fer créixer en direccions Avui comptem amb una eina poderosa que ens
no sempre afortunades per a la nostra professió. Si permet superar les dificultats intrı́nseques i les li-
deixem de banda els temes exclusivament estètics, mitacions pròpies de la geometria clàssica, però no
no hem de perdre mai de vista que el nostre co- haurı́em de caure en una utilització superficial dels
neixement sobre la geometria de la forma hauria programes informàtics. Orientem, doncs, la nostra
d’estar orientat, en bona part, a resoldre la pro- feina cap a una anàlisi geomètrica rigorosa, però

amb una finalitat ben concreta. Els nostres models, A la primera part, reprendrem un model ja dibuixat,
per mı́nims que siguin, seran simulacions del que la xemeneia Capilla de la part segona, per resol-
pugui ser construı̈t o, almenys, materialitzat d’al- dre’n la materialització amb el seu especejament.
guna manera.
Finalment, estudiarem la resolució per al modelat-
Tenint en compte aquest enfocament, hem prepa- ge i l’anàlisi formal amb un exemple arquitectònic
rat les pràctiques d’aquesta part del llibre, on ens d’una geometria més complexa fent una pràctica
trobarem amb alguns problemes de modelats ja sobre formes guerxes.
habituals però que ens serviran per posar a pro-
va les eines d’anàlisi i control de la forma que ens
permeten actualment els sistemes informàtics.

Fem una xemeneia amb
intencions constructives
12
Un mateix model per a un objectiu diferent
Tornem una mica enrere i fem una ullada

al tema de la pràctica 4, quan vam aconse-
guir dibuixar les vistes ortogonals de la xeme-
neia Capilla, de José Antonio Coderch, par-
tint d’un únic dibuix en axonometria lliure.
En aquella ocasió, dèiem que el propòsit del
treball era portar la imatge global del model
en axonometria a una racionalització mètrica
mitjançant la definició de les seves projeccions
ortogonals. Partint d’aquesta premissa, vam
fer el traçat de la planta i els alçats de la xeme-
neia en un dibuix que ara mateix recuperarem
amb intencions ben diferents (Fig. 1).
Ens fiquem a la pell d’un dissenyador profes-

sional i ens imaginem que tenim l’encàrrec de
donar totes les dades mètriques i geomètriques
necessàries per construir la xemeneia. Sabem
que s’ha de fer ı́ntegrament en xapa d’acer
d’un gruix determinat i que el serraller neces-
sita les plantilles de cadascuna de les cares
del model. Comprenem immediatament que
aquesta és una informació tècnica que reque-
reix bastant de precisió i, si no volem que el
serraller tingui mals records de nosaltres, hem
de treballar amb cura.
Des d’aquest punt de vista, no hi ha cap dub-

te que el mitjà idoni per realitzar aquesta tas-
ca és l’informàtic. El tema serà ara triar qui-
na és la modalitat de treball més convenient
en CAD per a un tipus de feina com aques-
ta. Pensem que el nostre model està cons-
truı̈t ı́ntegrament amb un element laminar de Fig. 1 Documentació gràfica inicial: dibuixos amb llapis de la planta i
gruix constant, que tenim un interior buit i que els alçats de la xemeneia
Pràctica 12. Fem una xemeneia amb intencions constructives1181

només ens interessa la geometria i les dimensions blances amb els sistemes de sòlids, planteja deter-
de les cares exteriors de la xemeneia. Tot això ens minades caracterı́stiques operatives particulars.
indueix a considerar que aquesta seria una bona
ocasió per posar a prova l’efectivitat dels sistemes Com que ja sabem que les superfı́cies són làmines
de modelatge amb superfı́cies, dels quals ja vam sense gruix, construı̈m la maqueta considerant les
parlar a les primeres pàgines del llibre. dimensions exteriors de la xemeneia. D’aquesta
manera, podem arribar a definir unes plantilles a
En aquesta feina, ens plantegem, doncs, tancar el les quals, posteriorment, els podem donar el gruix
cicle iniciat amb la pràctica 4 amb la construcció necessari per a la seva manufactura.
d’una maqueta virtual amb superfı́cies del tipus
NURBS que ens permetrà materialitzar constructi- Tenint com a únic punt de partida els dibuixos ob-
vament el disseny de Coderch. Aprofitarem aques- tinguts a la pràctica 4 començarem la nostra pri-
ta oportunitat per introduir-nos en la modalitat de mera experiència amb el modelatge de superfı́cies.
treball amb superfı́cies, la qual si bé té moltes sem-
Construint amb làmines
En principi, la particularitat de treballar amb su- a) definint els lı́mits de les cares dibuixant lı́nies
perfı́cies no ens ha de plantejar cap problema per per després “omplir-les” amb superfı́cies;
controlar les eines bàsiques de visualització i de
domini de posicions a l’espai virtual. De fet, molts b) generant les superfı́cies de les cares i adaptar-
programes de sòlids ens permeten treballar alho- les als lı́mits mitjançant operacions d’edició, en
ra amb superfı́cies, amb la qual cosa podem fer què predominen el retall i l’escalat selectiu.
servir la mateixa pantalla i moltes de les eines que
utilitzem quan modelem sòlids. Fins i tot, en el Sovint es fan servir tots dos mètodes combinats
cas de treballar amb un software especı́fic per a –tal com farem nosaltres en aquesta ocasió–, sem-
superfı́cies d’aquest tipus, ens trobarem amb una pre amb la intenció d’estalviar feina i d’assolir un
certa familiaritat visual i d’ús. resultat rigorós des del punt de vista constructiu.
On hem d’anar amb compte és amb la manera Comencem, doncs, per situar-nos dibuixant la si-
d’enfocar una estratègia adequada de treball. Aquı́ lueta de la base de la xemeneia al nostre pla de
sı́ que notarem diferències essencials amb la moda- treball universal (el terra), partint de les mides que
litat operativa dels sòlids. Si partim del fet que no hem determinat a la planta dibuixada amb llapis
tenim “massa” interior, hem de pensar a construir (Fig. 2). Però una vegada dibuixat això, per quina
la volumetria del model generant les cares exteri- cara comencem el procés de modelatge?
ors de la xemeneia i això ho podem fer de dues
maneres bàsiques:
Fig. 2 Traçat del perı́metre base de la xemeneia
Y X

Podem advertir ràpidament que
les cares que defineixen una bo-
na part de la geometria base del
model són les cares laterals del
cos de la xemeneia, uns plans
que, fora de l’ortogonalitat, es
repeteixen simètricament a ca-
da costat. Amb les dades de què
disposem en els dibuixos en plan-
ta i alçat podem dibuixar les vo-
res de la silueta d’una d’aques-
tes cares amb una poligonal. Efec-
tivament, podem situar les tres
cotes d’alçada directament de la
vista en alçat i treure la resta de
dades des de la planta.
Fig. 3 Poligonal que defineix la silueta d’una cara lateral del cos
Hem de tenir en compte que per
dibuixar aquesta poligonal ne-
cessitem prèviament situar-nos
en un pla de treball coincident
amb el pla de la cara, amb la Pla de simetria
qual cosa podem dibuixar una
recta vertical auxiliar sobre qual-
sevol punt de la lı́nia correspo-
nent a la cara en la planta a
la posició nova, i portar el siste-
ma de coordenades donant tres
punts de referència del pla de la
cara.
Dibuixem les lı́nies de la poligo-

nal sense sortir-nos d’aquest pla
de treball i tenint cura, com sem-
pre, d’aconseguir interseccions
correctes als vèrtexs (Fig. 3).
Amb la silueta acabada, ja estem

en condicions de generar una
superfı́cie. Només cal que acti-
vem una opció que, en aquests
programes, se sol anomenar Pla-
nar Surface (superfı́cie per cor- Fig. 4 Superfı́cies de les dues cares laterals
bes planes) i assenyalem tots els
costats de la poligonal. Si tot és
correcte, tindrem la nostra pri- mitjans del traçat en planta. Es tracta del mateix pla vertical que
mera cara de la xemeneia defi- ja vam identificar a la pràctica feta amb llapis i del qual tan bon
nida com una “làmina” de su- aprofitament hem tret (Fig. 4).
perfı́cie. Aquesta cara ja la po- Hola
dem copiar per simetria aques- Arribats aquı́, amb una bona part de la geometria de base resol-
ta cara a l’altra banda fent servir ta, podem escollir diferents opcions estratègiques per continuar.
com a pla de simetria el pla virtu- Podrı́em seguir amb la mateixa estratègia i muntar una mena de
al vertical que passa pels punts gàbia espacial per després omplir aquestes cares definides virtual-

ment amb superfı́cies fent servir un procediment tancada, generàvem un sòlid; quan fem el mateix
com el que acabem d’aplicar. Nosaltres, en canvi, amb una lı́nia, generem una làmina sense gruix. Di-
optarem per una variant que ens il·lustrarà millor buixem, doncs, una recta horitzontal d’un extrem
la filosofia de treball amb superfı́cies NURBS. a l’altre del cos situada a l’alçada on comença el
pla (identificable al dibuix de l’alçat lateral com un
Si ho recordem, per fer el dibuix amb llapis de la pla de cantell) i realitzem una operació d’extrusió
pràctica 4 havı́em identificat un pla frontal coinci- recta fins a arribar a la part superior del tub, que
dent amb la cara anterior del tub de fums de la és l’alçada total de la xemeneia (Fig. 5).
xemeneia. Ara podem materialitzar aquest pla ge-
nerant una superfı́cie que comenci a la part superi- En un segon pas, podem fer una operació sem-
or del cos i acabi al final del tub. Aquesta serà una blant a l’anterior generant una cara posterior en
superfı́cie plana que es pot generar de maneres correspondència amb l’altra cara del tub paral·lela
diverses. Una opció seria, per exemple, mitjançant a aquest pla. En aquest cas, també extrudim una
l’extrusió d’una lı́nia. lı́nia horitzontal de la màxima amplada del pla,
segons la cota d’alçada que podem extreure di-
Això vol dir utilitzar el mateix principi generatiu que rectament de l’alçat lateral del dibuix amb llapis
hem fet servir fins ara: quan extrudı́em una àrea (Fig. 6).
Alçada total de la xemeneia
Extrusió de la recta
horitzontal posterior
Extrusió de la recta
horitzontal anterior
Fig. 5 Generació de la superfı́cie del pla frontal Fig. 6 Generació de la superfı́cie del pla posterior

Observem que hem construı̈t dos plans rectangu- una recta que serà el lı́mit superior del tub i que po-
lars “en brut” que no reprodueixen la forma podem extrudir cap avall amb la cota que ve donada
ligonal dels canvis del tub de fums. És aquı́ on al dibuix amb llapis (Fig. 7).
podrem aplicar una de les operacions més tı́piques
amb superfı́cies, que consisteix a “retallar” el pla Podem situar fàcilment aquesta recta no ortogo-
per treure’n el sobrant. I és això el que farem a nal fent servir les condicions de simetria del model
continuació. i copiar, també per simetria, la superfı́cie del tub
resultant.
Per retallar qualsevol superfı́cie, necessitem definir
els lı́mits exactes del tall, ja sigui amb la intersec- Per definir la silueta de retall del pla frontal, podem
ció d’altres superfı́cies o, més directament, amb el dibuixar una senzilla poligonal de dues rectes so-
traçat de lı́nies sobre la mateixa superfı́cie. Hem bre la seva superfı́cie. Fem això aprofitant la traça
d’advertir, immediatament, que és imprescindible del pla lateral que acabem de crear –que defineix
que aquests lı́mits de tall abastin completament la recta vertical, que és la part més estreta del tub–
la superfı́cie en qüestió; en cas contrari, aquesta i completem amb una lı́nia que uneix el punt més
operació no es podrà portar a terme. baix de la vertical amb l’inici del pla frontal que hem
extrudit. Repetim l’operació amb l’altre pla lateral
Fixeu-vos que si ara generem les cares laterals del de la xemeneia o, més ben dit, copiem aquesta
tub de fums, podrı́em tenir definida una part de poligonal que acabem de crear fent servir les con-
la traça de la silueta d’aquests plans frontals. Això dicions de simetria habituals (Fig. 8).
no ens costarà res si comencem per dalt, dibuixant
Rectes d’extrusió
Llarg del tub de fums
Silueta del pla frontal
Fig. 7 Superfı́cies laterals del tub de fums Fig. 8 Poligonal com a lı́mit per al retall de la superfı́cie

El retall d’una superfı́cie és una operació ben sen- seguint la traça del pla lateral i, unint amb la base,
zilla, que es basa en els mateixos principis del re- copiem per simetria la poligonal resultant. Posteri-
tall de lı́nies i corbes en 2D. Cal que demanem orment, retallem els trossos sobrants de superfı́cie.
l’opció Trim (retallar) i que assenyalem, en primer D’aquesta manera, ja tenim definits el tub de fums
lloc, el lı́mit de tall –en el nostre cas, la poligonal i una bona part del cos de la xemeneia (Fig. 10).
que acabem de crear– i després el costat de la su-
perfı́cie que volem eliminar en el procés de retall. Això no obstant, ens queden alguns forats per co-
Repetim aquesta operació a l’altra banda i tindrem brir!
la superfı́cie del pla frontal perfectament retallada
(Fig. 9). Estudiem una mica el que passa als forats laterals
que fan la connexió entre el tub i el cos de la xeme-
Sembla obvi que el que cal és repetir l’estratègia neia. En aquest cas, les vores de les superfı́cies que
per al pla frontal posterior. Anem, doncs, a la ma- hi arriben defineixen una poligonal guerxa de qua-
teixa superfı́cie del pla, dibuixem les dues rectes tre rectes, que, com vam comprovar a la pràctica 4,
Fig. 9 Superfı́cie del pla frontal retallada Fig. 10 Superfı́cie del pla posterior retallada

són els lı́mits de dos plans triangulars. Per mate- i els copiem una altra vegada per simetria a l’altra
rialitzar aquestes cares, només cal traçar la recta banda del model (Fig. 12).
de divisió i definir els plans corresponents pels seus
lı́mits (Fig. 11). Per definir les dues cares posteriors del cos, només
cal repetir l’operació anterior, dibuixar una lı́nia di-
Omplim els forats triangulars amb els dos plans visòria i fer servir les vores dels plans com a lı́mits
fent l’operació que ja hem fet servir anteriorment (Fig. 13).
Fig. 11 El forat de les dues cares triangulars de connexió Fig. 12 Les dues superfı́cies de les cares triangulars de connexió
Fig. 13 Superfı́cies de les cares posteriors del cos de la xeme-

neia

Si anem al davant de la xemeneia, podem acabar la
feina definit-ne la visera d’igual manera, traçant les
rectes lı́mit i omplint-les amb una superfı́cie plana.
La xapa inferior de protecció vertical es podria ge-
nerar directament amb una extrusió a partir d’una
recta de la poligonal de la planta (Fig. 14).
Arribats aquı́, tenim la nostra xemeneia modelada

i, com sempre, ens assegurem que hem fet cor-
rectament la feina observant-la en les seves posi-
cions ortogonals i comprovant-ne les dimensions
clau mitjançant les eines de consulta habituals.
Fig. 14 Superfı́cies de la visera i del protector frontal
La finalitat constructiva del modelatge
Al principi d’aquesta pràctica, hem dit que el En alguns programes CAD, aquesta operació de
que necessitàvem del modelatge eren les dades desenvolupament és més o menys automàtica.
mètriques i geomètriques per poder construir la Nosaltres, en canvi, pensem que tenim un pro-
xemeneia. De fet, aquest objectiu ja el tenim as- gramari poc sofisticat, amb la qual cosa farem el
solit perquè, com sabem, a la maqueta virtual que procés d’una manera individual i, de pas, practica-
hem obtingut hi ha tota la informació necessària i rem altres eines.
només caldria anar consultant les dades de les ca-
res amb les eines adients del programa. El que no Fem una còpia del nostre model en el mateix arxiu
sabem és si el serraller voldrà –o podrà– fer aquesta de treball i comencem, d’una manera ordenada, el
feina. Caldrà, doncs, adaptar la informació cons- procés de desenvolupament de les cares. Ens resul-
tructiva al seu codi habitual de treball i, per fer-ho, tarà pràctic definir un pla de treball vertical frontal
la informàtica també ens hi dóna una mà. (en aquest cas, hem definit el nostre de manera
que coincideix amb la cara posterior del cos de la
El que necessitem és realitzar un desenvolupament xemeneia) per anar disposant-hi les cares desenvo-
de totes les cares d’aquest polı́edre complex que és lupades.
la xemeneia per tal de disposar, en un únic pla de
referència, la geometria en magnitud vertadera de Comencem per les cares frontals, que podem
cadascuna de les cares. El resultat gràfic d’aquesta desplaçar-les directament al pla de referència. Per
operació és l’equivalent a aquelles figures retalla- a la resta de les cares, podrı́em fer servir alterna-
bles de cartolina amb les quals podem construir un tivament operacions de desplaçament i rotacions,
model tridimensional. però en molts casos això serà una feina una mi-

ca tediosa. Potser la millor opció és fer alineacions Arribem d’aquesta manera a obtenir, sobre un ma-
(també anomenades orientacions) que, igual que teix pla comú, totes les peces del puzle de la nostra
en els programes de sòlids, ens permeten vincular xemeneia. Això ja pot ser un clàssic arxiu informàtic
els plans per tres punts de referència, amb la qual 2D des d’on podem extreure la geometria i les di-
cosa identificarem tres punts de cada cara en el mensions de les plantilles (Fig. 15).
model tridimensional i el portarem al pla de desen-
volupament, donant tres punts equivalents sobre Si el nostre serraller no vol saber res amb la infor-
aquest pla. màtica, podrı́em imprimir el resultat en un plànol a
una escala determinada i amb les acotacions cor-
Com que si lliguem totes les cares contigües del responents.
desenvolupant n’obtindrem superposicions confu-
ses, hem optat per separar algunes cares en grups Com que els programes actualment ens donen
per facilitar-ne la lectura. Sembla obvi que no moltes opcions gràfiques, la informació de les pe-
caldrà repetir les operacions d’orientació per als ces desenvolupades es podria complementar afe-
elements simètrics, que copiarem directament fent gint una o més vistes de la xemeneia en perspectiva
servir el pla de simetria de la xemeneia. axonomètrica o cònica, en què es puguin identifi-
car les cares segons un codi determinat.
Fig. 15 Desenvolupament de totes les cares de la xemeneia en

un únic pla vertical

La majoria de programes CAD ens ofereixen la pos- (Per si no ens hem cregut tot aquest procés,
sibilitat de fer un dibuix automàtic 2D del model recomanem imprimir el dibuix amb una bo-
tridimensional en qualsevol posició i sistema de na grandària, retallar les cares desenvolupades
projecció. Fem, doncs, una axonometria anterior deixant-hi pestanyes per enganxar les peces i, se-
i una altra de posterior on identifiquem les cares guint les instruccions, muntar la xemeneia de car-
amb números, i les afegim al plànol de desenvolu- tolina per guardar-la com a trofeu a la nostra taula
pament (Fig. 16). de treball.)
Fig. 16 Reproducció gràfica amb l’especejament de les cares

Geometria i lògica constructiva
en la marquesina d’entrada a l’edifici
de la UNESCO
13
Corbes que neixen de rectes
El model que ens proposem treballar en aquesta tecte del Moviment Modern i els enginyers Pier
pràctica constitueix un exemple extraordinari de Luigi Nervi i Bernard Zehrfuss, desenvolupat entre
coherència en la integració de les disciplines que els anys 1953 i 1958. L’objectiu del nostre mode-
són als fonaments de l’arquitectura. No sempre re- latge serà una petita part del complex d’oficines
sulta fàcil trobar un cas com aquest, en el qual con- de la UNESCO a Parı́s, una marquesina de formigó
flueixen de manera admirable els valors estètics, es- armat que serveix com a entrada a la secretaria de
tructurals i constructius d’un model. Es tracta d’un l’edifici (Fig. 1).
treball conjunt de Marcel Breuer, reconegut arqui-
Fig. 1 Fotografia de la marquesina d’entrada a l’edifici de la UNESCO a Parı́s
Pràctica 13. Geometria i lògica constructiva en la marquesina d’entrada a l’edifici de la UNESCO1191

Aquesta obra, estudiada en molts textos de geo-
metria i estructura de l’arquitectura, ens sorprèn
per la seva aparent lleugeresa i simplicitat for-
mal, on l’acoblament d’unes formes corbes de
gran continuı̈tat adquireixen un protagonisme fo-
namental.
El que sorprèn és que aquestes superfı́cies corbes

no són tan “intuı̈tives” i “espontànies” com sem-
blaria a primera vista, sinó que estan regides per
una geometria rigorosa que els dóna lògica cons-
tructiva i fonament estructural.
El cas de la nostra marquesina no és un exemple

aı̈llat. Els edificis construı̈ts amb aquest tipus de su-
perfı́cies geomètriques ja formen part de la història
de l’arquitectura, paradoxalment gràcies a l’apor-
tació de moltes de les obres d’enginyers civils.
En els llibres de geometria, podem trobar aquestes

formes sota el nom genèric de superfı́cies reglades
i, encara que en una primera impressió sembli una
mica contradictori, són, efectivament, superfı́cies
definides per regles, és a dir, rectes que es despla-
cen segons una llei determinada.
Fig. 2 La coberta del Museu Oceanogràfic, a València, i l’esglé-
sia de Monterrey, a Mèxic, dues obres de Félix Candela És evident que aquesta no és l’única manera de
“racionalitzar” les formes que tenen un caràcter
més o menys lliure i que, avui, en comptar amb
els avanços informàtics en el terreny del CAD, el
panorama és molt més ampli.
Si ens transportem, per un moment, a un pe-

rı́ode concret de la història de l’arquitectura que
comença uns anys abans de la construcció de la
nostra marquesina, podrı́em comprendre l’apor-
tació singular d’aquesta propietat geomètrica de
les superfı́cies reglades: es tractava d’accedir a un
desenvolupament més creatiu en el disseny de les
formes corbes sense perdre el rigor constructiu i
estructural. No va ser casual, doncs, que aquesta
premissa geomètrica trobés en el formigó armat el
material constructiu idoni que, per raó de la seva
plasticitat, s’adaptava a la continuı̈tat formal de les
superfı́cies i, alhora, es podia generar directament
a l’obra fent servir els taulons rectes dels enco-
frats. A part de la seva racionalitat constructiva,
aquestes formes oferien als dissenyadors la possi-
bilitat de definir els seus lı́mits tant amb seccions
corbes com rectes, amb la qual cosa s’adaptaven
fàcilment als requeriments funcionals de l’arquitec-
tura. Una de les aportacions més significatives en
Fig. 3 Les voltes del porxo de la Colònia Güell, d’Antoni Gaudı́ aquest terreny la va fer Félix Candela, arquitecte

espanyol establert a Mèxic, amb un bon nombre dament, es va materialitzar el model en obra. Par-
d’obres construı̈des en aquest perı́ode (Fig. 2). Al- tirem de la premissa geomètrica que estem treba-
guns anys enrere, a casa nostra, l’arquitecte Antoni llant amb superfı́cies reglades, tal com estan plan-
Gaudı́ ja experimentava amb aquestes formes re- tejades en diversos estudis d’aquesta obra i en la
glades en obres tan singulars com la cripta de la mateixa documentació gràfica dels autors (Fig. 5).
Colònia Güell (Fig. 3).
Sense entrar en la classificació de les diferents va-
Reprenent el nostre tema de treball, ens plante- riants de generació, el principi geomètric general
jarem una modesta hipòtesi, que intentarem de- sobre el que es fonamenten aquest tipus de su-
mostrar amb les eines bàsiques del modelatge amb perfı́cies es basa en la idea del moviment d’una
superfı́cies. Aprofitarem la construcció informàtica recta, que s’anomena generatriu, sobre altres rec-
de les formes corbes de la marquesina per veure si tes o corbes, que són les directrius de la forma
esbrinem la raó constructiva amb la qual, suposa- (Fig. 4).
Fig. 4 La geometria de les superfı́cies reglades de la marquesina segons F. Izquierdo Asensi
Fig. 5 Alçat de la marquesina en els plànols originals de P. L. Nervi

prova pràctica a l’ordinador, la qual, de pas, ens
servirà com a motivació inicial del modelatge.
Generem un cub de qualsevol grandària i dibuixem

sobre dues cares paral·leles les seves diagonals cre-
uades. Ara dividim cadascuna d’aquestes dues rec-
tes en un nombre igual de parts (per exemple, en
deu o quinze intervals) i, a continuació, dibuixem
lı́nies rectes que uneixin cada punt de la divisió d’u-
na recta diagonal amb el corresponent punt equi-
valent de l’altra, prenent-los en sentits contraris.
Si ara belluguem el cub a la pantalla fins a posici-
ons properes als alçats, podrem veure clarament el
contorn corb que genera la successió de rectes que
hem dibuixat. Aquestes rectes serien les genera-
trius d’una superfı́cie que teòricament ompliria les
separacions entre elles. La superfı́cie que es genera
d’aquesta manera és una superfı́cie reglada i guer-
Fig. 6 Construcció d’un paraboloide hiperbòlic mitjançant rec- xa que s’anomena paraboloide hiperbòlic, que si
tes la talléssim amb plans en diferents posicions n’ob-
tindrı́em paràboles i hipèrboles. Però no ens hem
d’impressionar amb l’aparatositat d’aquest nom.
Encara que sembli difı́cil de manera intuı̈tiva ima- Ja heu vist la facilitat amb què podem construir un
ginar aquest resultat, en podem fer una senzilla paraboloide hiperbòlic (Fig. 6).
Comencem a modelar
Per plantejar el modelatge de la marquesina, La marquesina té una configuració formal ben sen-
comptem amb una descripció gràfica molt sintètica zilla, que podrı́em resumir en tres components es-
–una planta i dos alçats amb les cotes principals– i sencials: una volta cilı́ndrica parabòlica central i els
les referències respecte de la seva geometria, que dos grans voladissos amb superfı́cies guerxes que
hem pogut obtenir fent una petita recerca sobre el es troben ancorats a aquesta volta. En un segon
tema. pla, tenim elements de menys transcendència en
la forma final, com les bases del cilindre i les bigues
Com sempre, abans de començar hem de re- dels reforços laterals de les superfı́cies (Fig. 7).
conèixer les parts significatives del model amb l’ob-
jectiu de seguir un procés ordenat de treball.
Voladís Voladís
Volta parabòlica
Fig. 7 Els components essencials de la

marquesina

Fig. 8 Plànols inicials de la marquesina amb les cotes principals
Destaquem, a més, que la marquesina està cons- doncs, considerar una secció vertical parabòlica per
truı̈da ı́ntegrament en formigó amb armadures tal de generar un cilindre, que després tallarem
de ferro i que, gràcies a les excel·lents propie- amb plans inclinats. Però, com farem per dibuixar
tats estàtiques d’aquestes superfı́cies, els voladis- una paràbola si només tenim les dades de l’alçada
sos aconsegueixen un gruix mı́nim en relació amb (3,50 m) i l’amplada (10 m) del cilindre? Immedi-
l’amplada que cobreixen. atament hem de respondre que això serà possi-
ble degut a la particularitat geomètrica d’aquesta
Iniciem el modelatge plantejant la volta cilı́ndrica corba. En efecte, la paràbola és l’única de les ano-
central (sense incloure’n les bases), que, com hem menades corbes còniques (el·lipse i circumferència,
dit, és del tipus parabòlic. Sabem que, genèrica- paràbola i hipèrbola) que es pot generar d’una ma-
ment, els cilindres també es podrien considerar su- nera directa a partir de les seves tangències i la
perfı́cies reglades que es defineixen pel tipus de posició del seu vèrtex.
corba sobre la qual es desplacen unes rectes pa-
ral·leles, que són les generatrius de la superfı́cie. Tot això vol dir que, atesa la seva simetria, podem
Tenim, doncs, un cilindre parabòlic quan la corba generar la paràbola dibuixant prèviament un trian-
directriu que defineix la forma és, justament, una gle isòsceles que té la mateixa amplada de la base
paràbola. Per generar un cilindre d’aquest tipus, de la secció parabòlica i l’alçada doble de la del
només cal dibuixar la secció paràbola i realitzar cilindre. Si dividim simètricament el triangle amb
una extrusió recta, és a dir, en una direcció per- una recta vertical, el vèrtex de la corba coincideix
pendicular al pla de la corba. amb el punt mitjà d’aquesta vertical. Tenim, doncs,
una paràbola que podem traçar amb els seus punts
Si observem el dibuix de l’alçat de la marquesi- inicial i final i el seu vèrtex donant-li un valor rho
na (Fig. 8), comprovem que el cilindre té dos talls igual a 0,5.
simètrics amb una inclinació de 77 graus. Caldrà,

vèrtex justament a la meitat de la lı́nia que uneix
la intersecció de les dues tangents a la corba amb
el punt mitjà de la corda que vincula els extrems
inicials de la paràbola (vegeu Glossari).
La longitud de la recta que conté el vèrtex de la

½
paràbola es defineix com un valor unitari, anome-
nat factor rho de les corbes còniques, que en el
nostre cas, serà, lògicament igual a 0,5. La resta de
valors d’aquest factor rho corresponen a el·lipses
o hipèrboles, la qual cosa converteix la paràbola
en una corba cònica summament singular, tal com
veurem més endavant (Fig. 9).
Una vegada dibuixada la paràbola que defineix la

superfı́cie exterior del cilindre, completem el perfil
d’extrusió donant-li el gruix de cos central de la
½ marquesina (0,40 m). (Observem que, per les pro-
pietats d’aquests tipus de corbes, si volem mante-
nir la secció parabòlica a la superfı́cie interior hem
de tornar a traçar una altra paràbola, que no serà
estrictament paral·lela a l’exterior)
tg tg
Definim el cilindre generant una extrusió amb una
½ ½ llargada superior a la part inferior del cos i poste-
riorment el tallem amb dos plans simètrics que te-
Fig. 9 Traçat d’una paràbola a partir de les seves tangències i nen una inclinació de 77 graus. Podrem comprovar
el seu vèrtex fàcilment que les corbes que defineixen aquests
talls inclinats sobre les superfı́cies exterior i interi-
or del cilindre són també paràboles, una propietat
En la majoria dels programes CAD, es pot dibui- dels cilindres parabòlics que té a veure amb la sin-
xar la paràbola com una cònica genèrica que té el gularitat d’aquestes corbes (Fig. 10).
Pla de tall Fig. 10 Definició de la volta cilı́ndrica per extrusió i talls amb
plans inclinats
Paràbola com a secció d’extrusió

Fig. 11 Generació i tallat de les bases del cos cilı́ndric central
Secció d’extrusió
Plans de tall
Si volem acabar aquesta estructura central de la Extrudim un cos prismàtic suficientment llarg per
marquesina, hem de modelar les bases que la con- tallar-lo posteriorment de manera simètrica amb la
necten a terra. La secció caracterı́stica d’aquests mateixa inclinació dels plans de tall del cilindre, i
prismes rectes es pot veure a l’alçat transversal, un aconseguir aixı́ un pla continu que vincula tots dos
quadrilàter on el costat interior es vertical i l’exteri- sòlids (Fig. 11).
or resulta tangent a la secció paràbola del cilindre.
Les superfı́cies reglades
Ens trobem aquı́ amb el plantejament de modelar

les superfı́cies que defineixen la peculiaritat formal
de la marquesina: els dos grans voladissos que es
troben ancorats al cos cilı́ndric que acabem de ge-
nerar.
Començarem pel més petit i, en principi, més

clar des del punt de vista geomètric. Si repassem
ràpidament el que hem dit anteriorment, podrı́em
considerar que aquesta superfı́cie és una superfı́cie
reglada, anomenada conoide, en què les corbes di-
rectrius són, d’una banda, una paràbola que es de-
fineix sobre el pla inclinat del cilindre –l’ancoratge
de la superfı́cie– i, a l’altre extrem, la lı́nia recta del
lı́mit horitzontal del voladı́s (Fig. 12).
Els lı́mits laterals de la superfı́cie, que es reforcen

amb les bigues, són dues rectes no horitzontals. Si
observem la superfı́cie projectada en planta, po-
dem comprovar que aquests dos lı́mits del vo-
ladı́s són rectes paral·leles que tenen la mateixa
direcció de l’eix de simetria del cos cilı́ndric. Amb
aquesta simplificació geomètrica, no ens costarà Fig. 12 Esquema geomètric d’un conoide definit per genera-
gaire imaginar-nos la generació de la superfı́cie si trius rectes i directrius recta i paràbola

considerem el moviment d’una recta generatriu ració a partir de les corbes lı́mit de les superfı́cies.
que rellisca sobre la recta i la paràbola directrius La majoria d’aquests programes ens permeten se-
mantenint-se paral·lela al pla vertical de simetria. leccionar de dues a quatre corbes lı́mit i construir
Aquesta idea la podem materialitzar fàcilment fent una superfı́cie amb una opció que s’anomena ha-
una construcció gràfica a l’espai semblant a la que bitualment Edge surfaces (superfı́cie definida per
hem fet per al paraboloide hiperbòlic (dibuixant costats, superfı́cie definida per lı́mits). En el nostre
les rectes distribuı̈des en una divisió proporcional cas, aquesta superfı́cie NURBS hauria de seguir –o
de les lı́nies directrius), però això no seria la su- aproximar-se molt– als paràmetres geomètrics d’u-
perfı́cie pròpiament dita, per la qual cosa hem de na superfı́cie reglada, per la qual cosa passarem a
buscar una eina de generació en CAD que sigui generar el voladı́s amb aquest sistema.
coherent amb aquesta geometria.
La millor aproximació la trobarem creant la su-
D’entre les opcions que ens ofereixen els progra- perfı́cie assenyalant-ne només les dues lı́nies que
mes de superfı́cies NURBS, ens trobem amb una hem definit com a directrius, és a dir, la paràbola i
aproximació bastant efectiva quan fem una gene- la recta de l’extrem (Figs. 13 i 14).
Fig. 13 Creació de la superfı́cie del voladı́s posterior a partir de

les seves directrius recta i paràbola
Fig. 14 Vista posterior del voladı́s amb la intersecció del pla de

simetria

Fig. 15 Detall del dibuix de la marquesina amb la definició dels
regles generatrius de la superfı́cie
El tema de la segona superfı́cie de la marquesina recta horitzontal com una tercera directriu d’un ti-
–la de davant– és una mica més complex. Igual pus de superfı́cie que, en aquest cas, rep el nom
que en la superfı́cie anterior, partim del cos central de superfı́cie reglada axial ordinària.
amb una corba paràbola que es defineix directa-
ment sobre el pla inclinat del cilindre. A l’altre ex- Respecte a la manera com es desplaçaran les rectes
trem, marcant clarament el sector més ample del generatrius sobre les dues paràboles i la recta horit-
voladı́s, ja no tenim una recta sinó una altra corba, zontal, el tema no està tan clar com en el cas anteri-
que es defineix sobre un pla vertical i que, segons or, en què necessàriament es mantenien paral·leles
les referències dels autors, és també una paràbola. al pla de simetria. Aquı́, per raó de la convergència
Els laterals són rectes obliqües que ara no són pa- de les generatrius extremes, podrien tenir més d’u-
ral·leles quan les veiem projectades en planta, sinó na opció de moviment. Nosaltres, sense entrar
que s’obren cap al voladı́s i accentuen aixı́ la sen- en qüestions geomètriques especı́fiques, partirem
sació perspectiva del conjunt. d’una hipòtesi que es fonamenta en un criteri més
pragmàtic des del punt de vista constructiu i que
El fet que els lı́mits laterals d’aquesta superfı́cie consisteix a distribuir el reglat de manera unifor-
siguin rectes ens porta immediatament a un rao- me amb divisions proporcionals sobre les directrius.
nament semblant al cas anterior, i ens imaginem
aquestes com a regles generatrius que es mouen El problema és ara determinar de quina manera
per les dues paràboles definint una altra superfı́cie modelarem aquesta superfı́cie.
reglada. Aquesta suposició es confirma amb una
observació del dibuix de l’alçat lateral dels autors, Fem servir les corbes directrius i generem una su-
on veiem clarament la divisió del “reglat” de la perfı́cie definida pels seus lı́mits com en el cas an-
superfı́cie (Fig. 15). Aquesta vista ens aporta una terior?
informació encara més interessant: si seguim visu-
alment la disposició d’aquests regles, podem adver- En aquest supòsit, quines serien les directrius
tir que tots passen per un únic punt, la qual cosa utilitzades? En una primera aproximació, sembla
ens diu que, en la projecció, aquest punt represen- lògic pensar que les directrius haurien de ser les
ta una recta perpendicular al pla de projecció de paràboles extremes, però ara, si tornem a revisar
l’alçat, la que en sistema dièdric s’identifica com a les dades mètriques dels nostres dibuixos, ens ado-
“recta de punta”. Tenim, doncs, una situació sem- nem que no tenim la informació necessària per
blant al cas anterior i podem considerar aquesta construir la paràbola del final del voladı́s.

El que sı́ que podem fer, en canvi, és definir la situada la paràbola del voladı́s. Fixem-nos que, si
posició de la tercera directriu, la qual, com hem aquest mètode funciona, podrem comprovar si la
vist, és una recta horitzontal. Efectivament, partint corba que es projecta en aquest pla vertical és una
d’un senzill esquema de la projecció en alçat, po- paràbola –o s’hi aproxima raonablement.
dem deduir les cotes de posició d’aquesta directriu
recta i ubicar-la espacialment (Fig. 16). En un primer pas, doncs, generem un sector de la
superfı́cie amb l’eina utilitzada per construir el vo-
L’estratègia que cal seguir és tornar a definir la ge- ladı́s anterior assenyalant la paràbola definida en
neració de la superfı́cie considerant la paràbola i la el cos cilı́ndric i la recta que acabem de dibuixar
recta com a corbes lı́mit i, posteriorment buscar la com a corbes lı́mit (Fig. 17).
manera d’estendre-la fins al pla vertical on estaria
Fig. 16 Determinació de la posició de la recta directriu definida

a partir del pla de simetria
Projecció de les generatrius

sobre el pla de simetria
Recta directriu
Fig. 17 Generació d’un sector de la superfı́cie del voladı́s a

partir de les directrius recta i paràbola

Fig. 18 Extensió de la superfı́cie del voladı́s fins a un pla lı́mit Pla límit d’extensió
vertical
Fig. 19 Comprovació de la corba definida com a vora de la

superfı́cie del voladı́s
En una segona etapa, aprofitarem una eina d’e- Si ara volem fer la comprovació geomètrica que
dició molt utilitzada en el treball amb NURBS que ens pugui demostrar l’aproximació d’aquesta su-
consisteix a estendre la superfı́cie fins a un lı́mit perfı́cie a una superfı́cie reglada, podem fer dues
donat (Extend) (vegeu Glossari). Per fer això, abans proves.
hem de construir un superfı́cie plana vertical que
sigui suficientment gran com per abastar tota la La primera consisteix a determinar si la vora de
superfı́cie extesa. la superfı́cie projectada sobre el pla vertical és real-
ment una paràbola. Sobre aquest mateix pla, apro-
Una de les maneres més directes de crear un pla fitem per dibuixar una paràbola definida com a cor-
en aquests programes és la de realitzar l’extrusió ba cònica per la posició del vèrtex (el punt més baix
d’una recta. Si fem servir una recta horitzontal si- del lı́mit de la superfı́cie) i les seves tangents inicial
tuada en la projecció del lı́mit del voladı́s i l’extruim i final, que són els punts extrems de la superfı́cie
verticalment tindrem un pla adient per a l’extensió. projectada sobre el pla vertical. Efectivament, l’a-
Per fer aquesta operació només caldrà assenyalar proximació de la vora de la superfı́cie a la paràbola
primer la superfı́cie lı́mit (el pla) i després la vora traçada amb els paràmetres geomètrics és prou
de la superfı́cie guerxa (Fig. 18). bona i la considerem perfectament vàlida per als
nostres objectius (Figs. 19 i 20).

Fig. 20 Vista del voladı́s amb la intersecció del pla de simetria
Donem materialitat a la marquesina
Com que les NURBS són entitats sense gruix, hem formigó d’un gruix, per exemple, de 15 cm, podem
d’acabar el treball donant materialitat a les su- generar la cara interior amb prou aproximació du-
perfı́cies guerxes que acabem de modelar. Si consi- plicant la superfı́cie exterior mitjançant una senzilla
derem que aquests voladissos estan construı̈ts amb operació de còpia vertical (Fig. 21).
15 cm
Fig. 21 Duplicat de la superfı́cie per còpia vertical

Extrusió a un punt
Pla de tall
Pla d’extrusió
Fig. 22 Generació i tall d’una biga lateral
En un segon pas, generem les bigues que limiten la generació d’una piràmide mitjançant una ope-
aquestes superfı́cies. Observem que les bigues la- ració que és una variant de l’extrusió i que, en lloc
terals funcionen com unes mènsules, amb una ge- de desplaçar el perfil, el va reduint fins a acabar en
ometria piramidal que en va reduint les dimensions un punt (Extrusion to point) (vegeu Glossari). Po-
cap als extrems dels voladissos. Les que cobreixen dem determinar fàcilment aquest punt –el vèrtex
els frontals, en canvi, són de dos tipus diferents: de la nostra piràmide– fent una extensió de les se-
una de forma prismàtica a la part posterior i l’altra ves arestes i posteriorment tallar la part sobrant i
que segueix la curvatura de la coberta a la part de quedar-nos amb la piràmide truncada (Fig. 22).
davant. En tots dos casos, aquestes bigues adop-
ten les dimensions de la secció final de les bigues Generem una de les bigues de cada voladı́s i les co-
laterals. piem per simetria a l’altra banda de la marquesina.
Per acabar la feina, modelem les bigues frontals
Construirem primer les mènsules laterals. Com que aprofitant les seccions de les bigues laterals, fent
aquestes bigues no mantenen constant la secció, una extrusió recta per generar la biga posterior i
no podem fer servir l’operació d’extrusió recta que fent servir la vora de la coberta com a guia per
ja coneixem. Podem partir, en canvi, de considerar extrudir l’altra (Fig. 23).

Fig. 23 Dues vistes de la marquesina acabada
Una aplicació constructiva
A la introducció d’aquesta pràctica, comentàvem la qual cosa necessitem definir prèviament els seus
l’aportació de la geometria de les superfı́cies regla- encofrats, uns motlles que s’ompliran amb el for-
des a la materialització constructiva d’importants migó abans de l’enduriment. Quan es tracta de
obres de la història de l’arquitectura com aquesta definir formes amb una única direcció de curvatu-
mateixa que acabem de modelar. Amb una mi- ra, com en el cas habitual de les voltes de canó,
ca d’imaginació, podem plantejar-nos la hipotètica aquest forjat es fa amb llistons de fusta que, a cau-
missió de transformar les dades geomètriques del sa de les seves dimensions d’amplada reduı̈da, es
modelatge tridimensional de la marquesina en una poden adaptar amb facilitat a les directrius corbes.
informació útil per al procés constructiu. Tal com hem vist, un dels avantatges importants de
les superfı́cies reglades és que, malgrat tenir doble
Sabem que les superfı́cies guerxes de la marque- curvatura, es poden encofrar també amb llistons
sina es van materialitzar amb formigó armat, per rectes, que són materials d’ús habitual a l’obra.

Fig. 24 Desenvolupament de la superfı́cie del cilindre amb l’especejament dels regles
Ens plantegem, doncs, la hipòtesi que, partint de la Per definir l’encofrat del conoide del voladı́s més
nostra maqueta virtual, necessitem donar les dades petit fem servir un mètode semblant: partim de
necessàries per definir els elements dels encofrats la superfı́cie interior i dividim la paràbola i la rec-
de la marquesina. ta en un nombre igual de segments, calculant la
divisió de la paràbola amb les mides de l’ampla-
Tornem enrere i comencem per definir els trets da d’un llistó estàndard. Si, com abans, projectem
constructius del cilindre parabòlic del cos central. la superfı́cie sobre un pla, obtindrem l’especeja-
El procediment per definir els llistons de fusta ne- ment dels components de l’encofrat. Hem d’ad-
cessaris per a l’encofrat del cos cilı́ndric és l’habi- vertir que, atès que el conoide no és una superfı́cie
tual per a les voltes de simple curvatura i consis- geomètricament desenvolupable, el desplegament
teix a “poligonitzar” les corbes en un nombre de de la superfı́cie contindrà petits errors dimensio-
segments que s’ajusti a les mides estàndard dels nals. La majoria dels programes de NURBS ens in-
llistons. Aquest procediment el podem fer directa- formaran sobre el percentatge d’aquest grau de
ment sobre el nostre cilindre modelat. desviament. Notem que ara, a diferència del cas
de la volta cilı́ndrica, els llistons s’hauran de reta-
Podem fer una divisió proporcional en les dues llar també longitudinalment perquè s’haurà perdut
corbes directrius basant-nos en l’escairada habi- el paral·lelisme.
tual dels llistons de fusta. Com que, en aquest cas
estem treballant amb una superfı́cie desenvolupa- Per al càlcul dels llistons de l’encofrat del voladı́s
ble, obtindrem de manera exacta l’especejament principal repetim el procés anterior, creant la po-
dels llistons amb una operació de desplegament ligonal de la divisió sobre les dues paràboles ex-
automàtic en la qual seleccionarem la superfı́cie tremes i desplegant la superfı́cie completa. Com
conjuntament amb els punts de la divisió (vegeu que aquesta també és una superfı́cie no desenvo-
Glossari: unroll). Una vegada tenim desplegada la lupable, el resultat donarà errors dimensionals (en
superfı́cie en el pla, dibuixarem les rectes de les aquest cas, al voltant d’un 3%) que, tanmateix, es
juntes dels llistons i tindrem un mapa complet del troben dins de nivells prou baixos amb relació a
conjunt de llistons en magnitud vertadera, que po- l’objectiu de la pràctica. Finalment, podem presen-
drem imprimir en un dibuix a escala. La base d’a- tar en un únic dibuix els tres encofrats desplegats,
quest encofrat serà la superfı́cie interior del cos on es poden consultar les dimensions dels llistons
cilı́ndric –l’intradós de la volta– que servirà de re- de fusta i fer un càlcul estimatiu de la quantitat de
ferència per definir la cara exterior (Fig. 24). material necessari (Fig. 25).

Fig. 25 Especejament dels regles dels voladissos obtinguts a partir d’un desplegament per aproximació

Part VI
Dolce prospettiva
anàlisi, disseny i construcció

La perspectiva dels pintors
Fins ara, hem treballat amb els sistemes dièdric i

axonomètric, caracteritzats per l’ús de la projecció
cilı́ndrica, és a dir, pel fet que les lı́nies projectants
són paral·leles. Ara farem una incursió en la pro-
jecció cònica, és a dir, farem servir lı́nies projectants
concurrents en un punt. Efectivament, el tema que
desenvoluparem, la perspectiva cònica, consisteix
a projectar les formes tridimensionals en el pla del
dibuix, denominat pla del quadre, de manera que
tots els raigs projectants convergeixin en un punt
de vista, anàlogament al que passa quan es fa una
fotografia.
Això ens permetrà obtenir imatges planes molt més

properes a la percepció visual que les axonometri-
es, atès que quan mirem un objecte, la imatge
que es forma a l’interior del globus ocular, con-
cretament a la retina, és conseqüència d’uns raigs Fig. 1 Raigs projectants definint la piràmide visual
visuals convergents a la pupil·la de l’ull. També po-
drem establir una comparació molt interessant en-
tre les perspectives còniques i la fotografia, atès la qual és seccionada pel pla del quadre, que ens
que tant la perspectiva cònica com la fotografia proporciona la perspectiva. Certament, la definició
tenen els mateixos principis geomètrics. Això ens que donà l’arquitecte i erudit italià Leon Battista
permet parlar indistintament de perspectiva o de Alberti al segle XV, en afirmar que la perspectiva és
fotografia quan ens referim a aspectes geomètrics la secció plana de la piràmide visual produı̈da pel
i, fins i tot, perceptius. pla del quadre, continua essent vigent després de
quasi sis segles.
La figura 1 mostra el concepte de perspectiva
cònica aplicat a un prisma recte, que projectem Precisament, la denominació de pla del quadre ve
al pla del dibuix o pla del quadre Q des del punt de de l’ús de la perspectiva que feien els pintors renai-
vista V. El conjunt de raigs projectants, equivalents xentistes per construir els dibuixos que, en pintar-
a les lı́nies visuals, constitueix la piràmide visual, los, convertien en els seus quadres.

Fig. 2 Lı́nia d’horitzó i punt de fuga de les arestes paral·leles
Fig. 3 Determinació dels dos punts de fuga corresponents a les

direccions 1 i 2 de les arestes del prisma
Hem representat el punt principal P, obtingut cons- denominats punts de fuga. Qualsevol direcció no
truint la perpendicular des del punt de vista al pla frontal té el punt de fuga corresponent.
del quadre. Usualment, en les fotografies comu-
nes, el punt principal és el centre del rectangle A la figura 2, veiem com determinar el punt de
que delimita la fotografia. Observem que les rec- fuga F de les rectes horitzontals de la cara dreta
tes verticals del prisma també resulten verticals en del prisma. Basta traçar pel punt de vista la recta
el dibuix, perquè el pla del quadre l’hem consi- paral·lela a la direcció escollida i veure on talla el
derat vertical, que és el més habitual. En general, pla del quadre. Com que es tracta de rectes ho-
totes les rectes paral·leles al pla del quadre, que ritzontals, la paral·lela per V està continguda en el
es denominen frontals, resulten paral·leles en el pla horitzontal que passa pel punt de vista, la in-
dibuix. En canvi, les rectes horitzontals, en no ser tersecció del qual amb el pla del quadre és la recta
paral·leles al pla del dibuix, en perspectiva perden horitzontal H, denominada lı́nia d’horitzó, que ex-
el paral·lelisme i, si les prolonguem, es tallen en els pressa en el dibuix l’altura que té el punt de vista.

Totes les rectes horitzontals, independentment de Per tal de visualitzar en 3D el procés que acabem
la seva direcció, tenen els punts de fuga en la lı́nia de descriure, la web www.edicionsupc.es/clau17
d’horitzó. conté un model tridimensional que es pot moure a
voluntat de l’usuari amb l’ajut del ratolı́ (pdf3D-1).
A la figura 3, hem considerat el prisma recolzat
en un pla a manera de paviment horitzontal i hem L’exemple del prisma que acabem d’exposar ha do-
determinat els dos punts de fuga de les direccions nat lloc a una perspectiva angulada, amb els seus
horitzontals. dos punts de fuga. Però abans d’aprofundir com
dibuixar-la, ens interessa veure com és una pers-
La figura 4 mostra la perspectiva resultant. De fet, pectiva amb el pla del quadre paral·lel a una de
com que la geometria projectiva considera que les les cares verticals del prisma. Ho analitzarem amb
rectes paral·leles es tallen a l’infinit, el punt de fuga un espai interior, consistent en una habitació de
d’un conjunt de rectes paral·leles és, precisament, planta rectangular, i situarem el punt de vista al
la perspectiva del seu punt de l’infinit, també de- seu interior, com si féssim una fotografia adreçant
nominat punt impropi. En perspectiva cònica, tre- l’eix òptic de l’objectiu perpendicularment a la pa-
ballem amb les imatges dels elements de l’infinit, ret del fons. En aquestes condicions, el pla de la
cosa que no podem fer ni en dièdric ni en axono- imatge serà paral·lel a aquesta paret i n’obtindrem
metria. una perspectiva frontal.
Fig. 4 Dibuix de la perspectiva del prisma
Fig. 5 Plantejament inicial de la perspectiva d’un espai interior
El plantejament el tenim a la figura 5, en què una

axonometria ens mostra el volum de l’habitació
prismàtica, el punt de vista V escollit i el pla del
quadre Q on volem dibuixar la perspectiva. La pro-
jecció ortogonal de V en Q és el punt principal P,
que defineix el nivell de la lı́nia d’horitzó H. El pla
del quadre secciona l’habitació segons el rectangle
dibuixat, que ens servirà per iniciar la perspectiva.

La figura 6 mostra com es projecta en el quadre la
paret del fons, que es representa com un rectangle
semblant però menor, mentre les quatre arestes
perpendiculars al quadre tenen les imatges con-
vergents en P. Efectivament, si dibuixem per V la
paral·lela a les arestes esmentades per trobar-ne el
punt de fuga, el resultat és el punt principal P, al
qual han de convergir totes les lı́nies perpendicu-
lars al quadre. El resultat d’aquest procés inicial és
la figura 7.
Fig. 6 Projeccions de les arestes de l’habitació sobre el pla del

Fig. 7 Dibuix inicial del volum interior en perspectiva
quadre
Fig. 8 Projecció d’una peça del paviment sobre el pla del quadre Fig. 9 Dibuix en perspectiva de la rajola del paviment

Fig. 10 Resultat final de la perspectiva amb el dibuix del paviment
Volem completar el model amb un paviment de La web de referència d’aquest llibre conté una sèrie
peces quadrades i veure com quedaran representa- de models 3D que il·lustren el procés descrit per ob-
des. De primer, considerem una d’aquestes peces, tenir la perspectiva exposada (pdf3D-2 a 5), mentre
indicada a la figura 6. Si projectem, com explica que el resultat final (pdf3D-6) és la mateixa pers-
la figura 8, els seus quatre vèrtexs des de V fins pectiva de la figura 10.
al pla Q del dibuix i els unim, en resulta un tra-
pezi amb dos costats horitzontals i els altres dos Un cop vistos els conceptes, construı̈m dues pers-
convergents a P. El resultat és la perspectiva 9, on pectives, a manera d’exemple. La primera serà
comprovem que les dues rectes frontals mantenen frontal i la resoldrem amb mitjans convencionals,
el paral·lelisme però no la proporció real, perquè dibuixant directament sobre el paper. La sego-
una està més lluny que l’altra i es veu més cur- na serà angulada i l’obtindrem amb recursos in-
ta, tot i ser igual que l’altra. La llei de reducció formàtics. D’aquesta manera, quedaran il·lustrats
de longituds ve donada per la convergència en P els dos camins que podem escollir.
dels altres dos costats del quadrat. Finalment, la
figura 10 mostra la perspectiva global, amb tot el
paviment dibuixat.

Perspectiva ràpida d’un espai interior
14
El dibuix de les perspectives frontals
El primer cas de construcció de perspectiva que

proposem consisteix a obtenir una perspectiva
cònica d’un espai interior, anàleg al que hem em-
prat per il·lustrar els conceptes generals de fron-
talitat, però amb l’afegit d’alguns elements: dues
finestres, una tarima i una rampa per pujar-hi. És la
sala rectangular de la figura 1, que té una platafor-
ma elevada al fons, a la qual s’accedeix mitjançant
la rampa situada a la dreta. Excepte en la plata-
secció
forma i la rampa, la sala té un paviment de peces
quadrades i rep llum per dues finestres situades a
l’esquerra.
Ens proposem obtenir una perspectiva frontal in-

terior, és a dir, amb el pla del dibuix situat pa-
ral·lelament a una paret, en aquest cas la del fons,
per tal que es mantingui la seva forma rectangular.
Ja hem dit que, si establim una analogia amb la
fotografia, la condició de frontalitat requerirà que
l’eix òptic de la càmera sigui perpendicular a la
paret escollida. Aplicant criteris fotogràfics, per tal
d’aprofitar al màxim la capacitat de cobertura de
l’objectiu de la nostra càmera, ens allunyem tant
com podem de la paret del fons i prenem com a
punt de vista v el que s’indica a la planta i, com a vi-
sual principal, equivalent a la direcció de l’eix òptic
de l’objectiu, la perpendicular a la paret del fons,
indicada per una fletxa. A la secció vertical, esco-
llim l’altura del punt de vista v , cosa que equival a
fixar l’altura de la lı́nia d’horitzó H .
Fig. 1 Situació del punt de vista i definició de la visual principal

a l’esquema dièdric de l’espai que ens proposem dibuixar planta
Pràctica 14. Perspectiva ràpida d’un espai interior1215

ran totes les rectes perpendiculars al pla del dibuix.
Com a pla del quadre Q, escollim el vertical, que
coincideix amb el front de la tarima. Ara ja podem
dibuixar les arestes que defineixen la capça espa-
cial (Fig. 3) corresponent a la globalitat de la sala.
Per delimitar la profunditat de l’espai, dibuixem en
Fig. 2 Inici de la perspectiva amb un esquema de la secció planta els raigs visuals que, partint del punt de vis-
ta, van a parar als dos racons, que localitzen sobre
Q les posicions de les arestes del fons de l’habitació
Per iniciar la perspectiva (Fig. 2), treballarem amb en la perspectiva. De fet, amb un d’aquests raigs
l’ajut de la planta i d’un esquema de la secció, a n’hi hauria prou, perquè la paret del fons conserva
partir del qual construirem el nostre dibuix. la mateixa proporció de l’alçat, tot i que més petita
perquè està per darrere del pla del dibuix. El front
La projecció vertical del punt de vista defineix el vertical de la tarima és idèntic al de l’alçat perquè
punt principal P de la perspectiva, al qual convergi- el pla del quadre el conté.
Fig. 3 Definició de les arestes de

la capsa espacial i de la tarima de
la sala

Fig. 4 Dibuix de les finestres per projecció de les seves arestes
al pla del quadre
Per situar les finestres (Fig. 4), des del punt de vista s’obtenen de la secció esquemàtica de partida. En
en planta projectem al pla del quadre les arestes aquesta secció, també queda definida la connexió
que les delimiten, i això ens permet situar-les en de la rampa amb la tarima.
perspectiva. Les altures de l’ampit i de la llinda

Per dibuixar l’inici de la rampa, projectem en planta Efectivament, en perspectiva cònica, de la matei-
el seu extrem dret (Fig. 5), que situem a la base de xa manera que totes les rectes paral·leles a una
la paret, i deduı̈m la seva longitud projectant l’ex- direcció tenen un mateix punt de fuga, que és la
trem esquerre. En dibuixar les arestes inclinades, perspectiva del punt de l’infinit on es tallen, tots els
cal comprovar que, prolongades, concorren en un plans paral·lels a una orientació tenen una mateixa
punt de fuga T situat a la vertical del punt principal, recta lı́mit, equivalent al concepte de recta de fuga,
que és la recta lı́mit dels plans verticals dels murs que és la perspectiva de la seva recta d’intersecció
laterals. a l’infinit.
Fig. 5 Definició de la rampa amb comprovació de la fuga

de les rectes inclinades al punt T

A la figura 6 tenim la perspectiva resultant a falta
del paviment, que construirem a continuació.
Fig. 6 Dibuix de l’esquema volumètric de la perspectiva
El dibuix de les rajoles
Per dibuixar el terra, hem de tenir en compte que que són totes elles rectes horitzontals paral·leles
la trama quadrada del paviment permet dibuixar a una o l’altra de les dues direccions que definei-
(Fig. 7 inferior esquerra) diagonals dels quadrats, xen. Per aquesta raó, cadascuna d’aquestes dues
Fig. 7 Esquema del dibuix del paviment amb la

construcció mitjançant els punts de distància

Fig. 8 Resultat final amb el dibuix del paviment de la sala
famı́lies de diagonals en perspectiva han de tenir d’amplada té l’habitació, 6 en aquest cas, i anar
un punt de fuga comú (Fig. 7), D i D , denominats dibuixant les juntes concurrents a P. Per obtenir les
punts de distància. Si en planta tracem per v les transversals, basta dibuixar alguna de les diagonals
dues rectes que formen 45◦ amb Q, obtenim els que concorren a D o a D , i traçar horitzontals pels
punts d i d , que, traslladats a la perspectiva, són punts on talla a les juntes perpendiculars al pla del
els punts de distància. Es denominen aixı́ perquè quadre. Variant la posició de la diagonal, podem
la distància que els separa del punt principal P és modular tot el paviment, per llarg que sigui.
igual a la distància principal vp existent entre el
punt de vista i el pla del quadre, com ens mostra El resultat dibuixat el tenim a la figura 8.
la semicircumferència que hem dibuixat en planta
amb centre p i radi vp, que passa per d i d . A la web de referència, el model pdf3D-7 permet
visualitzar en 3D tot el que acabem d’explicar, tot
Si considerem una junta transversal de paviment de recuperant l’habitació simplificada de la figura 10
primer terme, per exemple MN, com que manté la de l’apartat precedent, sense finestres, tarima ni
frontalitat i, per tant, la proporció, podem dividir- rampa, però de dimensions globals iguals.
la directament en tantes parts iguals com peces
Controlem el camp visual
Ara que ja sabem com construir la perspectiva fron- ens interessi captar més o menys espai de l’habi-
tal de l’habitació, queda per decidir en quina me- tació. Si observem el dibuix acabat de la figura 8,
sura obrim el camp visual, és a dir, aplicant el sı́mil veiem que les peces quadrades del paviment adop-
fotogràfic, quin tipus d’objectiu utilitzem, segons ten formes diverses segons la posició que ocupen

en la perspectiva. Mentre que les del sector cen- jectius es refereixin al con i no a la piràmide visual.
tral tenen una forma equilibrada, les extremes del A la web, els models virtuals pdf3D-8, pdf3D-9
primer terme presenten unes deformacions que es i pdf3D-10 ens mostren com són els cons i les
contradiuen amb la forma quadrada real. Això és piràmides visuals corresponents a cadascun dels
conseqüència de la obliqüitat excessiva de les lı́nies objectius de longituds focals 50 mm, 28 mm i
projectants, molt inclinades respecte de la visu- 14 mm.
al principal, que provoca distorsions geomètriques
en les zones perifèriques de la imatge, que convé Per quantificar els angles de cobertura dels tres
controlar per tal que perceptivament no resultin objectius proposats, la figura 9b mostra en axo-
incòmodes. En fotografia, aquest fenomen és pro- nometria els angles corresponents a l’amplada del
pi dels objectius de gran angular. format apaı̈sat de la piràmide visual, mentre la figu-
ra 9c mostra els angles corresponents al con visual,
Per donar resposta a aquest tema, introduı̈m el evidentment una mica més grans que els respectius
concepte de con visual, aplicable indistintament a de la piràmide. Si el dibuix es fa en dièdric i a escala,
la perspectiva o a la fotografia. El con visual és com veiem en d, e i f, els valors es poden mesurar
un recurs que permet quantificar les distorsions directament i els resultats que se n’obtenen estan
perifèriques i controlar que no siguin excessives. especificats en g per al format apaı̈sat i en h per
Considerem el negatiu d’una fotografia analògica al con. Els fabricants d’objectius sempre donen els
de format 24 × 36 mm, conegut com de pas uni- valors més grans, que són els del con, perquè això
versal, que actualment se segueix utilitzant com els fa independents de les proporcions del rectan-
a referència, fins i tot en la fotografia digital, per gle, que varien molt segons el sensor que s’utilitzi.
a qüestions de camp visual. Imaginem un con de D’aquesta manera, per exemple, veiem que l’an-
revolució la base del qual és la circumferència cir- gle de cobertura que correspon a un objectiu de
cumscrita al rectangle de 24 × 36, situada en un 28 mm en pas universal és de 75,5◦ per al con i
pla vertical (figura 9a) i d’altura igual a la longitud de 65,5◦ per al format apaı̈sat. És a dir, si hem de
focal de l’objectiu amb què s’ha fet la fotografia. fer una fotografia amb aquest objectiu, l’angle que
La figura mostra tres possibilitats, corresponents a captarà mesurat a la planta de l’escenari serà de
objectius de longituds focals 50, 28 i 14 mm. En 65,5◦ encara que el valor nominal que consti en
cadascun dels tres objectius proposats, el camp vi- les especificacions tècniques sigui de 75,5◦ .
sual cobert és definit pels angles que formen les
parelles de generatrius extremes del con correspo- En aplicació del que acabem de veure a la pers-
nent. pectiva de la figura 8, hem passat a la planta de la
figura 10 els valors dels angles obtinguts a 9g, a
Quant més curta és la longitud focal, més gran és partir del punt de vista considerat com a vèrtex i de
l’angle que cobreix l’objectiu, i a l’inrevés. És a dir, la visual principal com a eix. En cada cas, queden
els objectius de focal curta, que són els anome- definits camps visuals en planta que corresponen a
nats grans angulars, capten molta quantitat d’es- dibuixos o “fotografies” amb més o menys camp
pai però mostren els objectes de dimensions peti- visual.
tes, mentre que els de focal llarga redueixen l’angle
de visió a canvi de mostrar les imatges més grans, Per deduir l’enquadrament de cadascuna en la
com si miréssim per uns prismàtics, i es denominen perspectiva, hem traçat lı́nies paral·leles a les di-
teleobjectius. Entremig hi ha els objectius normals. agonals del rectangle 24 × 36 a partir del punt P,
que sempre és el centre del format fotogràfic de
Com que el format de la fotografia és rectangular les càmeres habituals. Això ens permet dibuixar els
i no circular, del con visual se n’aprofita realment rectangles corresponents a les longituds focals 50,
la part corresponent a la base rectangular, que no 28 i 14 mm, com mostra la figura 10. Veiem que
és un con sinó una piràmide. El que passa és que el canvi de longitud focal de l’objectiu no modifica
la gran varietat de formats existents, rectangulars la perspectiva, sinó únicament el camp visual, és a
o quadrats fa que els angles de cobertura dels ob- dir, la quantitat d’espai fotografiat o dibuixat.

Fig. 9 Cons visuals per a tres longituds focals diferents
d)
a)
e)
b)
f)
c)
g)
h)

Fig. 10 Definició dels camps visuals per als diferents angles de la figura 9

Quan, d’una fotografia, se’n fan còpies
en paper, s’escull un format d’unes mi-
des determinades, per exemple 10 ×
15 cm. Si comparem les ampliacions,
totes de la mateixa mida, corresponents
a cada objectiu, tenim els resultats de
les figures 11, 12 i 13. Una interpreta-
ció apressada podria fer-nos la sensació
que quan hem fet la foto 11 estàvem
més a prop de la tarima que a la 12 i
la 13, però és una impressió falsa, per-
què el punt de vista i la visual principal
són idèntics a totes tres perspectives i
la imatge 12 està continguda, més pe-
tita, a la 12 i aquesta a la 13, com hem
vist en 10.
La decisió de fins on podem ampliar el

camp visual depèn del grau de distorsió
que estiguem disposats a acceptar. A
la figura 14, en posem un exemple ex-
trem, perceptivament inacceptable per
la gran deformació dels quadrats del
paviment. Hi hem arribat fàcilment amb
l’ajut de la diagonal dibuixada, que ha
permès traçar una junta de paviment
més avançada que la de la figura 13,
que ja té unes distorsions importants.
Fig. 11, 12, 13 Enquadrament de la perspectiva per a diferents valors focals

Una opció més moderada seria la de la
figura 15, que retalla una mica la 13 i
manté el format fotogràfic de propor-
ció 2/3. O, fins i tot, la 16, que pres-
cindeix del format fotogràfic i retalla el
camp visual de la dreta, que mostra una
paret llisa, sense interès. Ara el punt P
ja no està centrat en la figura, però pel
que fa a l’enquadrament, una cosa és
la fotografia i una altra el dibuix. La
primera està condicionada per les res-
triccions de la càmera fotogràfica (punt
principal al centre del rectangle d’en-
quadrament), però el dibuix és més lliu-
re. Per marcar diferències amb els for-
mats fotogràfics, a la figura 16 hem
omès el marc rectangular.
Fig. 14, 15, 16 Enquadraments en relació amb la distorsió de la imatge en

perspectiva

Les perspectives des de l’ordinador
15
La importància d’un bon punt de vista
Els exemples de perspectiva que acabem de veure interessi: en dièdric, per obtenir-ne més projecci-
els hem resolt a partir de dibuixos plans (planta, ons ortogonals de les inicials; en axonomètric, per
alçats, seccions) i només amb els recursos propis obtenir-ne totes les axonometries que calgui, o en
del dibuix convencional, tal com s’ha fet tota la cònic, per obtenir-ne totes les perspectives que vul-
vida abans de l’aparició dels ordinadors. Fins fa guem.
pocs anys, la confecció de la perspectiva d’un ob-
jecte requeria tenir-lo ben definit i ben representat Si sabem controlar els paràmetres que els progra-
en 2D, generalment en dièdric, és a dir, plantes, mes de CAD posen a la nostra disposició, el model
alçats, seccions i detalls. A partir d’aquesta infor- virtual que hem generat ens permetrà una infini-
mació, el dibuixant escollia un punt de vista, la di- tat d’opcions a l’hora de representar-lo. Aixı́ com
recció de la visual principal i un pla del quadre que li fa vint anys tot l’esforç del dibuixant es destina-
fos perpendicular. A continuació, aplicant mètodes va a obtenir una única perspectiva, més o menys
com els que s’han exposat a l’apartat anterior, ana- assolida segons les seves habilitats, l’esforç del di-
va dibuixant la seva perspectiva. Si havia encertat buixant actual se centra a modelar una maqueta
en l’elecció dels paràmetres bàsics (punt de vista virtual, que un cop construı̈da, podrà visualitzar
i visual principal), el resultat era satisfactori. Però com li plagui, sense massa maldecaps, perquè la
podia trobar-se amb la sorpresa que l’elecció no màquina treballa ràpid i sense equivocar-se.
hagués estat massa afortunada i, a mig construir
la perspectiva, s’adonava que les coses no es veien Evidentment, això és molt més còmode i molt
com era convenient, cosa que obligava a rebutjar menys arriscat que anys enrere, però tampoc no
la feina feta, tornar a plantejar l’elecció d’un punt seria raonable demanar a la màquina que fes un
de vista nou i una visual principal nova, i tornar munt de perspectives des de punts de vista ele-
a començar. Un cop obtingut el resultat esperat, gits sense criteris perceptius i haver de temptejar
aquella perspectiva era una de les infinites possi- a l’atzar fins a trobar una perspectiva satisfactòria.
bles i tot l’esforç s’havia destinat a aconseguir un El camı́ correcte que s’ha de seguir és, un cop mo-
únic dibuix. Si en volia un altre, havia de tornar a delat l’objecte, aplicar criteris de lògica geomètrica
començar i tenir paciència. i percepció visual, per tal d’obtenir, de bones a
primeres, bons resultats, amb el benentès que, si
Els sistemes de CAD permeten una actuació molt una perspectiva no resulta satisfactòria, no serà
més racional i operativa a l’hora de construir pers- per culpa de l’ordinador, sinó de l’usuari, que no
pectives, perquè les dades formals i mètriques de ha encertat en l’elecció, i amb l’avantatge que,
l’objecte que volem dibuixar, les utilitzem per mo- si partim d’un resultat inadequat, podem variar
delar una maqueta virtual en 3D de l’objecte, amb còmodament els paràmetres per redreçar el procés
tot el detall que calgui. Un cop obtingut el model i obtenir-ne una bona perspectiva.
virtual, el podem representar fàcilment com ens
Pràctica 15. Les perspectives des de l’ordinador1227

Fem dues perspectives diferents d’un mateix model
Il·lustrarem ara el procés d’obtenir perspectives

còniques amb un sistema de CAD partint d’un mo-
del del qual destaca una torre central cilı́ndrica de
30 m d’altura, flanquejada per cossos prismàtics
de diferents altures que, globalment, formen un
edifici de dimensions màximes 40 × 32 m. La fi-
gura 1 mostra dues axonometries de la volumetria
resultant, que serà el nostre model per dibuixar en
perspectiva cònica.
Hi apliquem els recursos d’un dels diversos progra-

mes de CAD capacitats per proporcionar-nos pers-
pectives còniques de qualsevol model 3D i aplicar-
lo al nostre. Al primer exemple, ens proposem ob-
tenir una perspectiva angulada, és a dir, de pla del
quadre vertical però sense cap cara del model pa-
ral·lela al pla del quadre, tal com hem il·lustrat a
la figura 1 de les consideracions prèvies al capı́tol
precedent, de manera que les arestes horitzontals
dels ortoedres tindran punts de fuga F1 o F2 segons
la seva direcció, tal com veiem a la figura 2, on V és
el punt de vista, VP la visual principal i Q el pla del
quadre. Hem escollit el punt de vista una mica més
amunt que la base superior de la torre cilı́ndrica, a
34 m d’altura, com veiem a l’esquema dièdric de
la figura 3.
Fig. 1 Dues vistes axonomètriques del nostre model
Fig. 2 Esquema de la projecció cònica

angulada sobre un pla del quadre vertical

El nostre software ens permet dividir la pantalla
de l’ordinador en 3 finestres o pantalles comple-
mentàries, que ens mostren dues vistes del plan-
tejament, a la dreta (finestres 2 i 3), i el resultat a
l’esquerra (finestra 1), tal com veiem a la figura 4.
Hem situat el punt de vista a la posició que es veu
a la planta de la pantalla 3 i a l’axonometria de
la pantalla 2. Per tal que el pla del quadre sigui
vertical, cal que la direcció que defineix la visual
principal sigui horitzontal, i hem escollit el punt
de l’eix del cilindre que té la mateixa altura que el
punt de vista (34 m) per unir-lo amb V i obtenir aixı́
la visual principal. Situant el cursor a la finestra 1,
hem demanat al programa que mostri la càmera
fotogràfica virtual que emula una càmera conven-
cional que fa la fotografia que serà la perspectiva
cònica que volem obtenir. Automàticament, apa-
reix a les pantalles 2 i 3 la piràmide visual que
correspon a la càmera. Uns punts de control ens
permeten, amb l’ajut del cursor, situar-ne el vèrtex
a la posició del punt de vista i el punt on adrecem
la mirada (l’altre extrem de la visual principal) al Fig. 3 Planta i alçat del model amb la posició d’un punt de vista
punt de l’eix del cilindre assenyalat prèviament. i una visual principal angulada
Fig. 4 Les tres finestres tal com apareixen al monitor de l’ordinador

Automàticament, la finestra 1 ens mostra la nos- Per presentar-ne la perspectiva resultant, podem
tra perspectiva cònica, però encara hem d’escollir incorporar una superfı́cie de base o una graella or-
l’enquadrament que ens convé per tal d’ajustar l’o- togonal al paviment, per tal d’evitar que els sòlids
bertura del camp visual a les dimensions del model. semblin suspesos a l’espai. La densitat i el color de
Això ho possibilita un tercer punt de control, que la graella, aixı́ com el color del fons de pantalla i
ens permet, actuant-hi amb el cursor a la finestra altres variables, són factors per elegir. A la pantalla
2, obrir o tancar el camp visual fins que el resultat esquerra de la figura 4 tenim una de les moltes
que visualitzem a la finestra 1 és el que esperem. possibilitats d’obtenció automàtica, que no reque-
Aquesta operació equival a canviar la longitud fo- reix cap manipulació de renderització o presentació
cal de l’objectiu, que no altera les condicions ge- visual més sofisticada, la qual, per descomptat, es
omètriques de la perspectiva, sinó únicament el pot aconseguir segons les prestacions del progra-
camp visual abastat, com hem vist a l’apartat ante- ma utilitzat.
rior en explicar el concepte de con visual (Fig. 9).
L’exemple que proposem és molt senzill, però hi ha
Com que l’altura del punt de vista escollit supera programes informàtics que permeten modelar fins
la del model, la lı́nia d’horitzó està per damunt de als menors detalls; adjudicar-los atributs de mate-
la perspectiva i es desaprofita tota la part superi- rials, textures colors, brillantors; escollir fonts llu-
or de la piràmide visual, que només recull imatge minoses diverses, etc., de manera que els resultats
del cel, com es palesa a la finestra 1, la meitat poden ser tan versemblants com les fotografies
superior de la qual no mostra imatge. És exacta- del món real, però obtingudes partint de sòlids
ment el mateix que passa quan fem una fotografia virtuals.
en aquestes condicions, imposades per la voluntat
que les rectes verticals mantinguin el paral·lelisme, A l’exemple següent ens proposem obtenir una
que condiciona la verticalitat del pla del quadre, perspectiva frontal del model. La figura 5 mostra el
és a dir, l’horitzontalitat de la visual principal. Més plantejament, amb un punt de vista elevat 22 me-
endavant mostrarem un exemple en què l’absència tres de terra i la visual principal perpendicular a
d’aquest requisit ens permetrà aprofitar completa- certes cares del model.
ment tot el camp visual de la càmera.
Fig. 5 Esquema de la projecció cònica frontal sobre un pla del quadre vertical

A la figura 6 veiem el plantejament en planta
i alçat. La figura 7 ens permet veure la panta-
lla completa, dividida com abans en tres parts.
Una vegada situat el punt de vista (finestres 2 i
3), la visual principal hi passa i és perpendicular
a les cares escollides per mantenir la seva fron-
talitat. Hem desplaçat el punt de vista i la visual
principal una mica a l’esquerra de l’eix del ci-
lindre per evitar que una cara del prisma més
baix resulti reduı̈da a una recta. Un cop ajusta-
da l’amplitud de la piràmide visual a la finestra
2, el resultat l’obtenim automàticament a la
finestra 1.
Fig. 6 Planta i alçat del model amb la posició d’un punt de vista frontal

Fig. 7 Les tres finestres de l’ordinador amb la posició de la càmera i la perspectiva obtinguda
El que no s’ha de fer
Ara il·lustrarem dos casos de mala elecció del punt

de vista, per veure quines precaucions bàsiques cal
prendre en escollir-lo. A la figura 8 veiem la planta i
l’alçat del model i un punt de vista v − v inadequat
perquè està en la prolongació del pla d’una de les
cares del prisma A i, a més, el cilindre oculta total-
ment el prisma C, qüestions que es detecten a la
planta. A més, l’altura del punt de vista coincideix
amb la base superior del prisma A, de manera que
al resultat obtingut amb ordinador que ens mostra
la figura 9 ens adonem que la cara dreta del prisma
A i la seva base superior queden reduı̈des a rectes,
mentre que desapareix de la vista el prisma C, el
qual, tot i ser el més alt, resulta totalment amagat
pel cilindre.
Fig. 8 Posició d’un punt de vista erroni

Fig. 9 Perspectiva resultant amb el punt de vista erroni de la
figura 8
Un segon exemple de punt de vista mal elegit

el tenim a la figura 10, en què podem pre-
veure que del prisma C només en veurem una
cara, de manera que desapareixerà tota la in-
formació sobre la seva profunditat i, a més,
s’amagarà a la vista el prisma A ocult darrere
del C, una aresta vertical del prisma B quedarà
alineada amb la generatriu dreta del contorn
aparent del cilindre i, finalment, la cara supe-
rior del prisma B es reduirà a una recta coin-
cident amb la lı́nia d’horitzó, per haver pres
l’altura del punt de vista igual que la base su-
perior de B. Tot plegat ho podem comprovar
a la imatge informàtica de la figura 11. Fig. 10 Una altra posició d’un punt de vista erroni

Fig. 11 El resultat del punt de vista erroni de la figura 10
Recapitulant sobre els errors detectats als dos 3. Evitar resultats excessivament simètrics. Per
exemples precedents, podem resumir unes normes exemple, si es tracta d’un volum prismàtic de
bàsiques per elegir el punt de vista: planta quadrada, prendre el punt de vista allu-
nyat de la diagonal de la planta.
1. Procurar que els cossos alts no ocultin els bai-
xos, cosa que podem analitzar a la planta, te- 4. Evitar coincidències d’arestes o lı́nies de contorn
nint en compte les altures mesurades a l’alçat. en un mateix pla visual vertical. Això ho com-
També en planta hem de procurar que el punt provem en planta fixant el punt de vista que en
de vista no estigui contingut ni massa a prop principi volem prendre i considerant una lı́nia
de les lı́nies que prolonguen les cares verticals visual que passi per ell i giri al seu voltant, pro-
dels cossos. curant que en cap posició coincideixin elements
significatius de la planta en una mateixa visual.
2. Evitar que el punt de vista coincideixi o estigui Aixı́ evitarem casos com el de la figura 10, en la
massa a prop d’elements horitzontals significa- qual una visual resulta tangent a la base del ci-
tius, cosa que es controla fàcilment en alçat. lindre i, a més, passa per un vèrtex del prisma B.

5. No aproximar massa el punt de vista al mo-
del per evitar distorsions excessives en la
perspectiva. Si les dimensions de la plan-
ta predominen respecte de les altures, bas-
ta que les visuals extremes de la planta,
traçades des del punt de vista, no formin an-
gles massa grans. Al capı́tol precedent hem
vist que, per a formats apaı̈sats, els objectius
fotogràfics de 28 mm cobreixen un angle en
planta de 65,5◦ . Fàcilment podem calcular
valors per a d’altres longituds focals, dibui-
xant a escala o calculant-ho analı́ticament.
Per exemple, un objectiu de 20 mm cobreix
84◦ en planta i un de 18 mm en cobreix 90◦ .
Tampoc no convé allunyar gaire el punt de
vista, per evitar perspectives amb poc relleu.
Per exemple, un objectiu de 50 mm només
cobreix en planta 39,5◦ , valor massa petit. Fig. 12 Posició d’un punt de vista elevat
6. Quan en el model predomina l’altura so- Com a exemple del que acabem de comentar al
bre les dimensions de la planta, l’elecció del punt 6, plantegem ara un cas de punt de vista
punt de vista no es pot basar en l’angle que molt elevat, com el de la figura 12, que està a 120
formen les visuals extremes en planta, per- metres d’altura amb el model que estem utilitzant,
què les distorsions seran causades per l’altu- que té una altura de 30 metres. És evident que,
ra del model. Això és el que passa en edificis amb un desnivell tan gran, el més lògic és inclinar
d’altura. En aquests casos, la posició de la la visual principal tal com indica la direcció d , apun-
lı́nia d’horitzó també és un factor que s’ha tant amb l’objectiu cap al centre del model. Però
de tenir en compte perquè, si es vol man- això comporta que el pla del quadre, que sempre
tenir el paral·lelisme de les arestes verticals, ha de ser perpendicular a la visual principal, resulta
cal que la visual principal sigui horitzontal oblic, raó per la qual les perspectives de les arestes
(pla del quadre vertical). verticals deixen de ser verticals i presenten un punt
de fuga inferior, tal com anticipa la figura 13.
Fig. 13 Perspectiva resultant de la inclinació de la

visual principal

Si, a tı́tol experimental, volem veure què passaria
prenent la visual principal horitzontal, com indica
la direcció d de la figura 12, ens trobem amb un
absurd perceptiu, perquè el con visual, de vèrtex
en v i eix horitzontal, s’haurà d’obrir desmesura-
dament per capturar la imatge del nostre model.
Com que els recursos informàtics permeten obte-
nir resultats fins i tot amb plantejaments absurds
com és aquest cas, la figura 14 il·lustra quin en serà
el resultat. A la finestra 1 del monitor veiem una
perspectiva molt distorsionada, desplaçada exage-
radament cap a la part inferior de la imatge, però
que mostra les arestes verticals paral·leles. Natural-
ment, es tracta d’una opció absurda des de consi-
deracions perceptives, però que demostra l’eficàcia
del programari, que no està limitat per l’angle de
cobertura de l’objectiu de la càmera fotogràfica
virtual en què es converteix el programa.
Fig. 14 Resultat de mantenir la visual principal horitzontal
Fig. 15 Esquema de la perspectiva anterior

L’axonometria de la figura 15 explica la situació clinat, de manera que les rectes verticals quedaran
anterior. Tenim la visual principal VP horitzontal i representades com a convergents en un punt de fu-
hem dibuixat el con visual corresponent a la imat- ga. En argot fotogràfic, es parla de “fotografia pi-
ge obtinguda en el rectangle Q, que és un dels cada”, equivalent a “visual principal descendent”.
perı́metres possibles de la imatge obtinguda. Ha
calgut obrir exageradament el camp visual, de ma- El dièdric de la figura 16 explica el plantejament,
nera que les generatrius extremes del con formen amb la visual principal indicada. L’axonometria de
un angle AVB de 122,6◦ , que requeriria un objectiu la figura 17 explica la situació espacial, on el pla del
de longitud focal de 11,84 mm, sempre referit al quadre és Q, de manera que, a més dels punts de
format universal 24 × 36 mm. fuga F1 i F2 de les direccions horitzontals, hi apareix
un punt de fuga F3 per a les verticals. La perspecti-
És evident que, si volem una perspectiva lògica des va resultant està dibuixada a la figura 18, on veiem
del punt V de 120 metres d’altura, cal adreçar la vi- que els tres punts de fuga defineixen un triangle,
sual principal cap a l’objecte, inclinant-la cap avall, l’ortocentre (punt d’intersecció de les tres altures)
cosa que equival a considerar el pla del quadre in- del qual és el punt principal P de la perspectiva.
Fig. 16 Planta i alçat del model amb la posició del punt de vista
inclinat

Fig. 17 Esquema que s’obté en inclinar el punt de vista
Fig. 18 Dibuix de la perspectiva que s’obté amb els tres punts

de fuga

La figura 19 resumeix el procés resolt amb
l’ordinador.
Per concloure aquest seguit de perspectives

d’un mateix model, vegem-ne un últim cas,
que consisteix a suposar que l’edifici està en
una plaça que l’envolta (figura 20) i que hem
de fer una perspectiva des d’un punt poc ele-
vat, raó per la qual estem limitats per l’entorn
en l’elecció del punt de vista en planta. L’hem
situat en v i la seva altura està indicada per la
projecció vertical v .
Fig. 19 Perspectiva amb la visual principal inclinada
Fig. 20 El nostre model, envoltat per edificacions

Si prenem una visual principal horitzontal
per respectar la verticalitat de les arestes,
com que el punt de vista és baix hem d’o-
brir molt el camp visual per veure la torre
cilı́ndrica sencera, i això comporta que la
imatge mostra una gran quantitat de pa-
viment, com tenim a la figura 21.
Fig. 21 Massa paviment per a una perspectiva amb la visual principal

horitzontal
Si decantem la visual principal cap amunt

(“fotografia contrapicada”), tal com indi-
ca la projecció vertical de la figura 20, el
resultat és el de la figura 22, en què les
verticals resulten convergents en un punt
superior, situat fora dels lı́mits de la imat-
ge. Hi ha menys desequilibri entre la part
superior i la inferior de la imatge, però a
costa de perdre la verticalitat de les arestes.
Fig. 22 Una imatge de perspectiva amb el sı́mil de la fotografia “contra-

picada”

Annex: Glossari CAD

Sistemes informàtics CAD:
glossari, aplicacions i conceptes bàsics
ALIGN, ORIENT/Alinear,
Orientar/Alinear, Orientar
Procés en què un objecte es pot moure
de manera que un pla qualsevol d’a-
quest objecte es faci correspondre amb
un altre pla que en determina la posició
final.
L’alineació o orientació ens permet des- Fig. 1 Col·locació de la xemeneia sobre la coberta de la caseta fent servir una
plaçar objectes des de qualsevol po- operació d’alineació
sició de l’espai combinant moviments
de translació i rotació tridimensional
(Fig. 1).
BLOCK/Bloc/Bloque
Agrupament d’objectes diversos que
funcionen com una única entitat. Es
pot aplicar a elements bidimensionals
de dibuix o a objectes de modelatge.
A diferència de l’eina d’unió (JOIN), els
elements que es volen vincular no han Nou sòlid C = A – B
d’estar necessàriament en contacte.
BOOLEAN DIFFERENCE/
Diferència/Diferencia
Operació entre dos o més sòlids que
produeix un buidat de formes per la
diferència matemàtica entre uns cos-
sos que actúen de minuend i d’altres
que hi són sustrats i es comporten com
Sòlid B
substrahends (Fig. 2). Sòlid A
Fig. 2 Generació d’un nou sòlid C a partir d’una operació booleana de diferència
en què el sòlid A és “buidat” pel sòlid B
Sistemes informàtics CAD: glossari, aplicacions i conceptes bàsics1243

BOOLEAN INTERSECTION/
Intersecció/Intersección
dóna com a resultat un nou sòlid, for-
mat únicament per la part comuna de Sòlid C
tots els cossos posats en relació.
Equival a la definició clàssica del sòlid

comú de la geometria descriptiva (Fig. 3).
Sòlid B
Sòlid A
Fig. 3 Generació d’un nou sòlid a partir d’una operació booleana d’intersecció
entre els sòlids A i B
BOOLEAN UNION/Unió/Union
genera un únic sòlid resultant de la fu-
sió dels cossos integrants, després d’eli- Sòlid C = A + B
minar-ne les parts dels sòlids que hi pu-
guin estar superposades.
Equival a la definició clàssica de macla

de la geometria descriptiva (Fig. 4).
Sòlid B
Sòlid A
Fig. 4 Generació d’un nou sòlid a partir d’una operació booleana d’unió entre
els sòlids A i B
CHAMFER/Xamfrà/Chaflán
Modificació per edició que modifica les
arestes definint plans a partir d’unes
dades mètriques donades prèviament.
Aquesta funció permet treballar amb A B
les arestes de cossos sòlids i de su-
perfı́cies (Fig. 5). Fig. 5 Exemples de xamfrans d’arestes per reducció (A) i per addició (B)

CONIC CURVE/Corba cònica/
Curva cónica C
Sistema per al traçat de corbes que per-

met definir qualsevol de les tres corbes
còniques (el·lipses, paràbola i hipèrbo-
les) a partir del polı́gon triangular que
controla les seves tangències i la po-
sició dels vèrtexs afins de les corbes.
La identificació de cada tipus particu- Hipèrboles
lar de corba ve donada pel factor rho,
que defineix la situació del seu vèrtex Paràbola
afı́ sobre una recta que va del vèrtex del
triangle de control al punt mitjà del cos-
tat d’aquest triangle que uneix els dos El·lipses
extrems de l’arc de la cònica (Fig. 6).
Fig. 6 Esquema del traçat de les diferents corbes còniques a partir del seu polı́gon
de control, el triangle ACB
CONSTRUCTION PLANE, UCS/Pla

de treball, SCP/Plano de trabajo,
SCP
Pla virtual a l’espai informàtic definit
pels eixos XY d’un sistema de coor-
denades mòbil especificat per l’usua-
ri. Aquest pla, anomenat pla de tre-
ball o pla de construcció, habilita per al
traçat d’elements bidimensionals i és la
referència per a determinades operaci-
ons de moviment.
COPY/Copiar/Copiar
Repetició per translació d’objectes a l’es-
pai virtual fent servir un punt d’origen
i un punt de destinació per situar-hi la Fig. 7 Còpia d’un ràfec de la caseta fent servir el punt A com a referència de
còpia resultant (Fig. 7). l’origen i el punt B com a referència de la destinació

DIVIDE/Dividir/Divide, Dividir
Operació que permet dividir una rec-
ta o una corba qualsevol en un nom-
bre determinat de parts iguals afegint
un punt a cada part de la divisió. Se-
gons els programes, aquesta operació
pot permetre, a més, assignar un valor
fix a la dimensió dels segments de la
divisió.
DUPLICATE EDGE, COPY EDGES/

Duplicar vora, Copiar aresta/
Duplicar borde, Copiar arista
Permet l’obtenció de les rectes o cor-
bes que es defineixen a les vores de les
superfı́cies o a les arestes dels sòlids.
EXPLODE/Descompondre
Explotar/Descomponer, Explotar
Descomposició d’elements bidimensio-
nals o tridimensionals que els redueix
als seus components més elementals.
D’aquesta manera, podem descompon-
dre sòlids per obtenir superfı́cies o po-
lilı́nies per recuperar les corbes origi-
nals.
EXTEND, EXTEND SURFACES/

Estendre, Estendre superfı́cies/
Extender, Extender superficies
Perllonga els extrems de les corbes fins
a un element que funciona com a lı́mit
de l’extensió. De manera més especı́fica, A
B
podem allargar la vora d’una superfı́cie
amb un valor numèric com a factor
d’extensió o fins a un altre superfı́cie Fig. 8 En A, podem estendre la recta fins a la superfı́cie que fa de lı́mit de
lı́mit (Fig. 8). l’extensió. En B, la vora d’una superfı́cie s’estén fins a la mateixa superfı́cie lı́mit
EXTRUDE/Extrudir/Extruir
Procés de generació de formes que es
basa en la translació d’un perfil o sec-
ció que segueix una determinada llei de
moviment. Si aquest perfil és obert, es
genera una superfı́cie o malla poligo-
nal; si, en canvi, està tancat, el resultat
és un sòlid. Per a la creació de sòlids,

podem reemplaçar el perfil tancat de
generació per una superfı́cie. Existei-
xen diverses variants d’extrusió que de-
penen bàsicament de la manera com
es mourà el perfil generador de la for-
ma. Les més comunes als programes de
A
CAD són (Fig. 9):
B
a) l’extrusió recta o paral·lela (el perfil Extrusió recta
es trasllada segons una trajectòria Trajectòria de l’extrusió
recta); C
b) l’extrusió segons una guia o trajec- Punt final de l’extrusió
tòria (el perfil es mou seguint una
trajectòria prèviament definida), i
c) l’extrusió central (el perfil va canvi-
ant de dimensions segons un angle
d’inclinació o acaba en un punt).
Fig. 9 Resultat de l’extrusió d’un mateix perfil segons tres modalitats diferents
de generació
FEATURE-BASED MODELING/
Modelatge basat en
caracterı́stiques/Modelado
basado en caracterı́sticas
Sistema de modelatge que permet un
control total de l’historial d’operacions
que hem realitzat per crear un deter-
minat objecte. Aquesta llista d’opera-
cions acompanya el model permanent-
ment i podem accedir-hi en qualsevol
moment per realitzar-hi modificacions.
Com que aquest seguit d’operacions
ha d’estar ordenat en una successió
cronològica, en aquest tipus de mode-
latge es plantegen unes relacions de
dependència entre els elements que és
necessari controlar per poder aprofitar
tots els avantatges del sistema.
FILLET/Arrodonir/
Redondear, Empalmar
Igual que el xamfrà, aquesta és una
modificació que actua sobre les ares-
tes d’un objecte i, en aquest cas, pro-
dueix un arrodoniment segons un radi
donat. Aquesta funció permet treballar A B
amb les arestes de cossos sòlids i de su-
perfı́cies (Fig. 10). Fig. 10 Exemples d’arrodonits d’arestes per reducció (A) i per addició (B)

FREEFORM CURVES, SPLINE/
Corbes lliures, Splines/Curvas
libres, Splines
Corbes amb continuı̈tat tangencial de-
finides per punts de pas i un polı́gon de
control. Els avantatges principals d’a- tg
quest tipus d’entitat de dibuix són la tg
flexibilitat i el control mitjançant l’edi-
ció posterior (Fig. 11).
tg
FREEFORM SURFACES/Superfı́cies
lliures/Superficies libres
Fig. 11 Una corba spline definida per les seves tangències i el polı́gon de control
Superfı́cies que no responen a una co-
dificació geomètrica convencional i que
s’utilitzen en el modelatge de formes
amb caràcter orgànic. La generació d’a-
questes superfı́cies està associada ge-
neralment amb l’estructura de les cor-
bes lliures o splines (Fig. 12).
IMPRINT EDGES/Imprimir vores/

Imprimir bordes
Aquesta operació permet subdividir les
Fig. 12 Exemple de superfı́cie lliure, definida a partir d’una xarxa de corbes spline
superfı́cies d’un sòlid mitjançant la im-
pressió de lı́nies rectes o corbes sobre
la seva superfı́cie. D’aquesta manera,
es generen noves cares que poden ser
editades posteriorment (Fig. 13).
Lı́nies impreses sobre

la cara del sòlid
Fig. 13 Generació de la coberta de la caseta a partir de l’edició de les noves arestes “impreses” sobre la cara
superior del sòlid inicial

INTERFERENCE/Interferència/
Interferencia
Operació que determina la matèria de
superposició entre dos o més sòlids i
permet aı̈llar-los per tractar-los posteri-
orment.
JOIN/Ajuntar, Unir/Juntar, Unir

Operació inversa a la descomposició.
Serveix per vincular elements compa-
tibles i transformar-los en una entitat
unitària. És especialment útil en la de-
finició de perfils tancats per a la gene-
ració de sòlids, en la creació de blocs i
en la unió de superfı́cies.
LOFT /Transició/Transición,
Solevar
Generació de formes a partir d’un con-
junt de perfils consecutius sense con-
nexió entre ells (Fig. 14). Fig. 14 Superfı́cie generada per la transició de quatre el·lipses
MIRROR/Simetria/Simetrı́a,
Reflejar
Transformació d’objectes a l’espai vir-
tual que genera còpies en mirall a partir
d’un pla de simetria (Fig. 15).
Fig. 15 Còpia simètrica d’un sòlid fent servir els punts ABC com a identificació del pla de simetria

MOVE/Moure, Desplaçar/Mover,
Desplazar
Moviment d’un objecte a l’espai virtual
per translació, fent servir un punt d’ori-
gen (del propi objecte o exterior a ell) i
un punt de destinació, per tal de situar-
lo en la nova posició. Aquesta opera-
ció funciona amb els mateixos principis
que l’opció de còpia (vegeu COPY), per
la qual cosa molts programes agrupen
aquestes dues operacions en una única
eina. Corbes resultants
de la intersecció
NURBS
Representacions matemàtiques de ge-
ometria tridimensional de gran aprofi-
tament pels programaris CAD que per-
meten descriure amb precisió des de
corbes 2D fins a complexes superfı́cies
orgàniques.
OBJECT INTERSECTION/
Intersecció/Intersección
Procediment que permet obtenir el re-
sultat de la intersecció entre diferents
entitats. Aquesta eina és especialment
útil en el cas de l’obtenció de corbes
que deriven de la intersecció de su-
perfı́cies, però també es pot fer servir
per determinar posicions d’elements a
l’espai virtual (Fig .16). Fig. 16 Operació d’intersecció entre dues superfı́cies cilı́ndriques
OBJECT SNAP/Referència a
objectes/Referencia a objetos
Auxiliar de dibuix que detecta referèn-
cies geomètriques a les entitats, com
ara punts finals, interseccions, tangents,
etc.

OFFSET/OFFSET SURFACES/
Equidistància/Còpia paral·lela/
Equidistancia, Desfasar, Copia
paralela
Sistema de còpia múltiple a partir d’u-
na distància donada. Funciona en en-
titats bidimensionals com a còpia vin-
culada al pla de treball, però també es
pot fer servir com a còpia paral·lela de
superfı́cies (Fig. 17).
PATCH/Patch/Patch, Parche
Generació d’una superfı́cie tipus NURBS Fig. 17 Exemple de còpia paral·lela d’una superfı́cie amb un valor donat numè-
a partir d’un conjunt de punts i/o cor- ricament
bes. Es poden controlar els paràmetres
d’ajust de la superfı́cie a les entitats de
referència amb diverses variables, com
ara el nombre de subdivisions de la xar-
xa (U,V) i la distància de càlcul respecte
a les referències inicials (Fig. 18).
POLAR ARRAY/Matriu polar/

Matriz polar
Sistema de còpia múltiple que es ba-
sa en la distribució d’elements a par-
tir d’un centre fix i un valor angular Fig. 18 Superfı́cie tipus patch definida per un núvol de punts en què el nombre
(Fig. 19). de subdivisions de la xarxa UV és igual a 10 × 10
Fig. 19 Generació d’un model a partir d’elements repetitius mitjançant una matriu polar

POLYGON MESH/Malla
poligonal/Malla poligonal
Entitat laminar definida per una retı́cula
espacial que divideix la superfı́cie en
una estructura poligonal de cares
planes. A diferència de les superfı́cies
NURBS, aquestes malles només poden
ser editades a partir dels vèrtexs de la
xarxa poligonal (Fig. 20).
POLYSURFACES/Polisuperfı́cies/
Polisuperficies
Superfı́cies NURBS formades per la unió
de superfı́cies simples o generades per Fig. 20 Entitat laminar amb forma lliure, definida com una malla poligonal
perfils definits prèviament com a po-
lilı́nies.
PROPERTIES/Propietats/
Propiedades
Eina de consulta que permet obtenir la
informació detallada de qualsevol ob-
jecte en forma de llista i accedir a mol-
tes propietats especı́fiques per modifi-
car-les. És especialment útil per contro-
lar les dades d’un objecte que no són
directament visibles en pantalla.
RECTANGULAR ARRAY/Matriu
rectangular/Matriz rectangular
Sistema de còpia múltiple que es ba-
sa en la distribució d’elements segons
unes dimensions constants de separa-
ció en files i columnes ortogonals
(Fig. 21).
Fig. 21 Generació d’un model a partir d’elements repetitius mitjançant una matriu rectangular

RENDER/Render/Render, Textura
Acabat visual de la superfı́cie d’un ob-
jecte format per la incorporació de tex-
tures i altres efectes, com les ombres,
amb l’objectiu de simular-ne una apa-
rença real (Fig. 22).
REVOLVE/Revolució/Revolución
Procés de generació de formes en què Fig. 22 Aplicació de textures i ombres en un model tridimensional
un perfil o secció gira al voltant d’un
eix anomenat eix de revolució. Aquests
sistemes permeten controlar l’angle de
Eix de revolució
rotació del perfil per definir-ne la forma
Perfil
final (Fig. 23).
Perfil
Eix de revolució
ROTATE/Rotar, Girar/Rotar, Girar Fig. 23 Dos exemples de formes generades per la revolució d’un perfil al voltant
d’un eix
Tipus de moviment que permet contro-
lar una rotació tridimensional dels ob-
jectes mitjançant la identificació d’un
centre de gir i unes coordenades espa-
cials (Fig. 24).
Fig. 24 Tres possibilitats de rotació d’un model sobre el mateix centre de gir en relació amb les tres coordenades
espacials X Y Z

RULED SURFACE/Superfı́cie Recta generatriu
reglada/Superficie reglada
Recta generatriu
Superfı́cie generada pel moviment d’u-
na recta, anomenada generatriu, que
rellisca sobre altres rectes o corbes, que
passen a ser les directrius geomètriques
de la forma final (Fig. 25).
Rectes directrius Corba directriu
d’un con
SCALE/Escala/Escala PARÀBOLOIDE CON
HIPERBÒLIC OBLIC
Operació que realitza el canvi geomètric
de la grandària d’un objecte amb la in- Fig. 25 Exemples de generació de les superfı́cies d’un paraboloide hiperbòlic i
d’un con com a superfı́cies reglades
troducció d’un factor d’escala o una re-
ferència gràfica. Molts programes per-
meten restringir el canvi d’escala només
a una o dues direccions de l’espai, men-
tre l’escalat normal afecta a totes tres
(Fig. 26).
ESCALA 1 DIRECCIÓ ESCALA 2 DIRECCIONS ESCALA 3 DIRECCIONS
Fig. 26 Canvis de la grandària d’un model amb un mateix factor d’escala restringit a una, dues o tres direccions
ortogonals de l’espai
A B
SHADE/Ombreig/Sombreado
Sistema de visualització de la superfı́cie
d’un model que aplica una tonalitat
uniforme i una il·luminació genèrica als
objectes de modelatge (Fig. 27). Fig. 27 Visualització lineal amb ocultacions (A) i visualització amb ombrejat (B)

SHELL/Funda/Funda
Buidat interior dels sòlids amb un gruix
constant on es poden obrir una o més
cares d’un objecte (Fig. 28).
SLICE/Tall/Corte Fig. 28 Un model sòlid i dues variants de buidat mitjançant l’opció SHELL
Operació que permet tallar un cos sòlid
mitjançant un pla virtual, donat gene-
ralment per tres punts de referència no
alineats (Fig. 29).
SPLIT/Partir/Partir
Sistema per tallar rectes, corbes o su-
perfı́cies fent servir un element que fun-
ciona com a lı́mit de tall. A diferència
de l’eina de retall (vegeu TRIM), aquı́ es Fig. 29 Tall de la coberta de la caseta amb una operació SLICE definida pels
conserven les dues parts resultants de punts ABC d’un pla virtual
l’operació.
Trajectòria
Perfil
SWEEP/Escombrat/Barrido
Trajectòries
Generació de formes on un o més per-
Perfil
fils es mouen seguint una o dues tra-
jectòries que funcionen com a guies.
Els perfils generadors poden ser oberts
o tancats, i la majoria dels programes
permeten controlar les variables de mo-
viment d’aquests perfils respecte a les
guies (Fig. 30).
Fig. 30 Exemple de superfı́cies generades per una operació d’escombratge d’un

mateix perfil amb trajectòria doble i única

TRIM/Retallar/Recortar
Sistema per tallar rectes, corbes o su-
perfı́cies fent servir un element que fun-
ciona com a lı́mit de tall. A diferència de
l’eina de tall (vegeu SPLIT), aquı́
s’ha d’assenyalar l’extrem de l’objec-
te que es vol tallar, que serà eliminat
automàticament.
UNROLL/Desenvolupar,
Desplegar/Desarrollar,
Desplegar
Procés que consisteix en el desplega-
ment d’una superfı́cie qualsevol sobre
un pla. Molts programes diferencien
el desenvolupament estrictament ge- Fig. 31 A. Desenvolupament geomètric d’un con de base el·lı́ptica. B. Desen-
omètric –que només es pot aplicar so- volupament aproximat d’un paraboloide hiperbòlic com un desplegament per
triangulació
bre determinades superfı́cies, denomi-
nades desenvolupables– de les operaci-
ons de desplegament més genèriques,
que es fan per triangulació i que com-
porten unes desviacions quantificables
(Fig. 31).
VECTOR VIEW/Vector vista/Vector

vista
Determinació de la direcció de visualit-
zació d’un objecte mitjançant la identi-
ficació de dos punts i un sentit de vis-
ta. Aquesta eina és especialment útil Fig. 32 Definició d’una vista en projecció paral·lela segons la direcció d’un vector
per obtenir vistes ortogonals de mane- definit per dos punts, A i B, del model
ra ràpida i precisa, que siguin indepen-
dents de la posició del pla de treball
(Fig. 32).
WIREFRAME/Model lineal/Modelo
de alambre
Sistema de visualització d’un model que
es defineix únicament per la seva es-
tructura lineal (Fig. 33).
Fig. 33 Visualització lineal amb ocultacions (HIDE) en A i visualització en model

lineal (WIREFRAME) en B

Bibliografia
PROCEDÈNCIA DE LES IMATGES D’AQUEST LLIBRE
Els dibuixos i les fotografies que il·lustren els processos de treball a les pràctiques són dels autors, a excepció
dels casos següents:
PART PRIMERA. Consideracions prèvies. Figura 5: Imatge informàtica d’un núvol de punts, realitzada pels
professors Joaquim Regot Marimón i Andrés de Mesa Gisbert.
PART PRIMERA. Pràctica 2. Figures 1, 2, 5, 8, 10 i 16: Fotografies realitzades per Andrés de Mesa Gisbert.
PART SEGONA. Pràctica 6. Figura 7: Del llibre Geometrı́a descriptiva. Sistemas de proyección cilı́ndrica, de
Juan Antonio Sánchez Gallego.
PART QUARTA. Pràctica 10. Figura 4: Del llibre Estética de las proporciones en la naturaleza y en las artes,
de Mathila C. Ghyka.
PART CINQUENA. Pràctica 13. Figura 4: Del llibre Geometrı́a descriptiva II. Lı́neas y superficies, de Fernando
Izquierdo Asensi.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
Temes de dibuix tècnic
Cabezas Gelabert, Lino; Ortega de Uhler, Luis. Anàlisi gràfica i representació geomètrica. Barcelona: Edicions
de la Universitat de Barcelona, 1999.
Campos Asenjo, J. Dibujo técnico: dibujo geométrico, sistemas de representación, análisis de formas.
Madrid: Campos, 1986.
Ching, Frank. Arquitectura: forma, espacio y orden. 2a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1998.
Ching, Frank. Manual de dibujo arquitectónico. 3a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1999.
Delgado Yanes, Magali; Redondo Domı́nguez, Ernest. Dibujo a mano alzada para arquitectos. Barcelona:
Parramón, 2004.
Docci, Mario. Manuale di disegno architettonico. Nova edició. Roma-Bari: Laterza, 1990.
Bibliografia1257

Jacoby, Helmut. Dibujos de arquitectura 1968-1976. 2a ed. Barcelona: Gustavo Gili, 1980.
Porter, Tom. Manual de técnicas gráficas para arquitectos, diseñadores y artistas. Barcelona: Gustavo Gili,
1983-1986.
Prenzel, Rudolf. Diseño y técnica de la representación en arquitectura. 2a ed. Mèxic, DF: Gustavo Gili,
1982.
Sánchez Gallego, Juan Antonio; Villanueva Bartrina, Lluı́s. Temes clau de dibuix tècnic. Barcelona: Universitat
Politècnica de Catalunya,1991.
Villanueva Bartrina, Lluı́s. Historia de la representación arquitectónica I: desde los orı́genes hasta el Barroco.
Barcelona: Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica I. Secció de Geometria Descriptiva. ETSAB. UPC,
2007.
Temes de modelatge informàtic
Foley, James D. Computer Graphics: Principles and practice. 2a ed. Reading: Addison-Wesley, 1996.
Pottmann, Helmut; Asperl, Andreas; Hofer, Michael; Kilian, Axel. Architectural Geometry. Exton, Pennsyl-
vania: Bentley Institute Press, 2007.
Monedero, Javier. Aplicaciones informáticas en arquitectura. Barcelona: Edicions UPC, 1999.
Sainz, Jorge; Valderrama, Fernando. Infografı́a y arquitectura. Dibujo y proyecto asistidos por ordenador.
Madrid: Nerea, 1992.
Sanders, Ken. El arquitecto digital: guı́a para utilizar (con sentido común) la tecnologı́a informática en el
ejercicio de la arquitectura. Madrid: Eunsa, 1998.
Enllaços web
http://www.es.rhino3d.com/training.htm
http://www.foro3d.com
http://bentley.com/zh-HK/Training
http://wiki.mcneel.com/rhino/geometriainformaticaarquitectonica
http://tutorialized.com/tutorials/AutoCAD/3D/
Temes de geometria i arquitectura
Aubert, Jean. Axonométrie: Théorie, art et pratique des perspectives parallèles: axonométrie orthogona-
le, axonométrie oblique, perspectives cavalière et militaire: complétés d’une "Brève histoire orientée de
l’axonometrie". Paris: Éditions de la Villette, 1996.
Docci, Mario; Maestri, Diego. Manuale di rilevamento architettonico e urbanistico. Roma: Laterza, 1994.

Docci, Mario; Maestri, Diego. Il rilevamento architettonico: storia, metodi e disegno. 5a ed. Bari: Laterza,
1992.
Docci Mario; Migliari, Riccardo. Scienza della rappresentazione: fondamenti e applicazioni della geometria
descrittiva. Roma: La Nuova Italia Scientifica, 1992.
Gheorghiu, Adrian. Geometry of Structural Forms. Londres: Applied Science Publishers, 1978.
Ghyka, Mathila C. Estética de las proporciones en la naturaleza y las artes. Barcelona: Poseidón, 1953.
Gioseffi, Decio. Perspectiva artificialis: per la storia della prospettiva; spigolature e appunti. Trieste: Istituto
di Storia dell’Arte Antica e Moderna, 1957.
Loria, Gino. Poliedri, curve e superficie secondo i metodi della geometria descrittiva. Milà: Hoepli, 1912.
Migliari, Riccardo. Fondamenti della rappresentazione geometrica e informatica dell’Architettura. Roma:

Kappa, 2000.
Monge, Gaspard. Geometrı́a descriptiva: lecciones dadas en las escuelas normales. Madrid: Real, 1803.
Nasini, Lamberto. Geometria descrittiva per la rappresentazione architettonica. Roma: Kappa, 1990.
Saccardi, Ugo. Applicazioni della geometria descrittiva. 5a ed. Firenze: Fiorentina, 1977.
Sánchez Gallego, Juan Antonio. Geometrı́a descriptiva. Sistemas de proyección cilı́ndrica. Barcelona: Edici-
ons UPC, 1993.
Schmidt, Rudolf. Geometrı́a descriptiva con figuras estereoscópicas. Barcelona: Reverté, 1993.
Taibo Fernández, Ángel. Geometrı́a descriptiva y sus aplicaciones. Madrid: Tebar Flores, 1983.
Testa, Giorgio. Rappresentazione e architettura: linguaggi per il rilievo ed il progetto. Roma: Gangemi,
2003.
Vero, Radu. El modo de entender la perspectiva. Mèxic, DF: Gustavo Gili, 1981.
Villanueva Bartrina, Lluı́s; Mestres, Jordi; Llabot, Mercè. Dibuix tècnic 1. Barcelona: Barcanova, 2002.
Villanueva Bartrina, Lluı́s; Mestres, Jordi; Llabot, Mercè. Dibuix tècnic 2. Barcelona: Barcanova, 2003.
Villanueva Bartrina, Lluı́s; Mestres, Jordi; Llabot, Mercè. Dibujo técnico 1. Programari d’aula i solucionari.
Madrid: Grupo Anaya, 2008.
Villanueva Bartrina, Lluı́s. Perspectiva lineal: su construcción y su relación con la fotografı́a. Barcelona:
Edicions UPC, 2001.
AGRAÏMENTS
Al professor Andrés de Mesa, pel seu assessorament en els temes de CAD i les seves fotografies.
Al professor Joaquim Regot, per la seva col·laboració en qüestions de modelatge informàtic.
A Noemı́ Núñez, per la seva participació en el tractament gràfic de les imatges d’aquest llibre.
Bibliografia1259

Edicions UPC posa a disposició dels lectors d’aquest llibre la web
www.edicionsupc.es/clau17 a través de la qual es poden descarre-
gar els arxius en format pdf (2D i 3D) que s’esmenten al llarg del
text i que complementen les pràctiques proposades, ampliant la
informació gràfica impresa.

Índex alfabètic
Acotació, 30, 31, 45, 189 Conoide, 197, 205

Aixecament, 21-23, 34-40, 42-44, 53, 113 Coordenada, 28, 31, 71, 108, 111, 168, 253
Alçat, 27, 28, 31, 32, 34, 56, 58, 60, 73, 74, 76, Corba, 138, 172, 195, 246
78, 90, 92, 105, 121, 130, 132, 146, 164, 166, Corba cònica, 195, 196, 199-201, 245
170, 193, 195
Corba, acotació-mesurament, 42-44
Alineació, 108, 112, 117, 119, 142, 159, 160,
173, 179, 189, 243 Cota, 45, 48, 71, 75, 83, 99, 124, 125, 170, 177,
184, 185
Angle de cobertura, 228, 223, 235-237
Croquis, 11, 17, 19, 23, 25, 26, 35-40, 44, 53,
Angle, mesurament, 21, 28 59, 94, 111, 113, 165
Arrodonit d’arestes, 245 Cubooctaedre, 154-156
Axonometria, concepte, 33, 54, 61, 62, 65, 67,
71, 72, 76, 91, 103, 211
Desenvolupament de superfı́cie, 179, 188-190,
Axonometria, tipus, 55, 58, 59, 61-63, 67, 71, 91,
256
99, 165, 181, 190
Detall, dibuix de, 33, 35, 114, 165
Dibuix a mà alçada, 11, 23, 25, 59, 60, 63, 72
Booleà, concepte, 118, 243, 244 Dibuix artı́stic, 25
Booleana, operació, 118, 127, 139, 157, 158, Dibuix assistit per ordinador, 16
161, 167-169, 171, 173, 243, 244
Dibuix geomètric, 12
Dibuix informàtic, 11, 44, 132, 139, 141, 143,
CAD, 10, 16, 44, 54, 104, 108, 114, 117, 118, 190
124, 132, 135, 138, 140, 141, 149, 151, 152, Dibuix manual, 10, 16, 122, 177
155, 177, 178, 181, 188, 190, 192, 195, 198,
227, 228, 243 Dibuix tècnic, 15
Camp visual, 220, 221, 224, 225, 230, 237, 240 Directriu, 138, 195, 199, 200, 254
Cartabó, 11, 16, 17 Distància principal, 220
Codi, 15, 16, 39, 58 Distanciòmetre, 21, 37
Coeficient en axonometria, 62, 63
Con, 157, 158, 221, 237, 254, 256 Edició informàtica, 151, 161, 244
Con visual, 221, 230, 236, 237 El·lipse, 97-99, 195, 245
Índex alfabètic1261

Entitat, 123, 127, 135, 243, 249 Matriu rectangular, 116, 118, 126, 129, 162, 163,
Envolupant, 73, 82 252
Escaire, 11, 17, 37, 42, 72 Mesura, 30, 39, 44, 55, 62, 67, 71, 98, 119
Escala geomètrica, 33, 37, 55, 61, 63, 72, 82, 103, Mesurar, 15, 21, 23, 28, 30, 31, 35-45, 47, 58,
104, 132, 165, 189, 205, 221, 235 60, 63, 64, 68, 71, 72, 103, 104, 108, 111,
143, 221
Escala gràfica, 63
Model virtual, 25, 35, 103-108, 111, 117, 123,
Escombratge, 135, 136 130, 133, 144, 155, 173, 188-190, 211, 220,
Espai arquitectònic, 10, 11, 35, 36, 45, 47, 211, 227-232, 235-237, 239, 247, 251, 253-256
215, 220 Modelatge, 16, 79, 103, 104, 106-108, 111, 113,
Espai virtual, 103, 104 119, 121-124, 131, 132, 135, 137, 139, 141,
144, 149, 151, 152, 154, 177, 178, 243, 247,
Especejament, 180
254
Esquelet geomètric, 61, 62, 133, 135, 136
Modelatge de sòlids, 106, 108, 123, 125, 126,
Estructura arquitectònica, 151, 163 171
Estructura espacial, 153, 154, 162 Modelatge de superfı́cies, 106, 108, 182, 188,
Estructura geomètrica, 11, 40, 61, 135, 252, 256 191, 193-195, 204, 248
Extrusió, 109, 114, 115, 118, 125, 126, 135, 140,
142-144, 156, 158, 172, 173, 185, 188, 195,
NURBS, 106, 182, 184, 198, 201, 202, 205, 251,
196, 203
252
Generatriu, 193, 198, 233, 254

Obstrucció visual, 61, 94, 96, 99
Geometria analı́tica, 15
Geometria descriptiva, 15, 150, 179, 244
Geometria diferencial, 15 Paràbola, 195, 196, 205, 245
Geometria plana, 15, 71 Paraboloide, 194, 198, 254, 255
Geometria projectiva, 211 Paral·lelogram, 62, 63, 68, 95-99
Guerx, 180, 186, 194, 201, 202, 204 Pendent, 64, 79, 85-87, 121, 122, 126
Perfil de generació, 108, 109, 114, 125, 126, 135,
136, 138-141, 144, 157, 165, 169, 171, 172,
Hipèrbola, 194, 198, 245, 154, 156 196, 203, 246, 247, 253, 255
Perspectiva axonomètrica, 33, 54, 59, 104
Intersecció booleana, 149, 157, 158, 167, 171- Perspectiva cònica, 16, 104, 209-211, 221, 227,
173, 250 228
Intersecció de plans, 75, 114 Perspectiva cònica angulada, 211, 228-230, 235,
Intersecció de superfı́cies, 185, 198, 202 236
Perspectiva cònica frontal, 211, 215-220, 224,
225, 230, 232
Laminar, superfı́cie, 132, 181, 252 Perspectiva de quadre oblic, 235-240
Piràmide visual, 209, 221, 229-231
Malla poligonal, 246, 252 Pla de cantell, 56, 61, 62, 64, 75, 76, 184
Maqueta fı́sica, 56, 103, 104 Pla de treball, 109, 116, 123, 125, 126, 128, 138,
Maqueta virtual, 103, 104, 106, 108, 122, 189, 141, 157, 158, 182, 183, 188, 245, 251, 256
182, 188, 205, 227 Pla del quadre, 209-212, 216, 217, 220, 227-230,
Matriu polar, 127, 128, 156, 161, 251 235, 237

Pla frontal, 62, 68, 69, 72, 73, 75, 76, 184-186 Simetria, pla de, 28, 30, 31, 68, 70, 72, 72, 99,
Planta, 10, 27, 28, 30, 32, 39, 44, 45, 46, 50, 53, 113, 115, 118, 133, 134, 137, 140, 143, 160,
54, 93, 123 169, 183, 189, 198-200, 202, 249
Poliedre, 154-156, 158, 163, 188 Sistema axonomètric, 59, 91, 93, 104
Proporció, 30, 39, 44, 56-58, 60, 62, 63, 67, 71, Sistema de coordenades, 71, 104, 108, 109, 126,
86, 91, 94, 97, 122, 198, 199, 205, 213, 216, 138, 162, 183, 245
220, 221, 225 Sistema de projecció, 55, 190
Punt de fuga, 210-212, 218, 220, 235, 237 Sistema de visualització, 117
Punt de vista, 105, 209-211, 215-217, 220, 221, Sistema dièdric, 15, 26, 53, 56, 59, 60, 63, 165,
224, 227, 228-235, 237-240 199
Punt principal, 210-212, 216, 218, 220, 225, 237 Sòlid comú, 150, 158, 171, 244
Spline, 248
Raig visual, 209, 216 Superfı́cie corba, 131, 132, 141
Recta de punta, 199 Superfı́cie lliure, 192, 248, 252
Render, 230, 253 Superfı́cie reglada, 194, 197-199, 201, 254
Retall, 62, 112, 113, 139, 144, 145, 171, 182,
185, 186, 188, 190, 205, 255, 256
Terna, 58, 71, 91, 93-95
Revolució, 108, 141, 142, 157, 158, 168, 221,
253 Topografia, 37
Rho, factor, 196, 245 Translació, 108, 243, 245, 246, 250
Secció plana, 149, 159 Vector de visualització, 256

Secció, projecció en, 14, 30, 31, 33, 35, 39, 47- Vista de perfil, 31
50, 64, 91, 96, 98, 99, 114, 138, 139, 165,
170-172, 180, 215-217, 227 Vista frontal, 27, 28, 32, 72, 74-76, 82, 170, 172
Semblança geomètrica, 56, 64, 93, 212 Vista lateral, 27, 28, 32, 72-76, 88, 89, 125, 132,
165, 184, 199
Simetria, 28, 31, 32, 37, 41, 44, 64, 72, 97, 108,
118, 119, 136, 143, 171, 172, 185-187, 195, Vista ortogonal, 15, 27, 28, 54, 59, 67-70, 72, 79,
203 82, 97, 171, 119, 120, 132, 171, 181, 256
Simetria afı́, 97 Visual principal, 215, 221, 224, 227-231, 235-
237, 239, 240
Simetria central, 61, 62, 64, 93, 94, 97
Simetria, eix de, 28, 30, 37, 41, 42, 61, 68, 70,
111, 142, 143, 197 Xamfrà, 247
Índex alfabètic1263


Representacion Geometrica en Arquitectura - Gustavo Nocito

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Representacion Geometrica en Arquitectura - Gustavo Nocito

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

En col·laboració amb el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC

Disseny de la coberta: Ernest Castelltort

Primera edició: novembre de 2010

© Els autors, 2010

Producció: LIGHTNING SOURCE

Dipòsit legal: B-45483-2010

Part I: Representar el que hi ha construı̈t: el croquis acotat

Part II: Dibuixar el que hi ha dibuixat

Page (PS/TeX): 1 / 5, COMPOSITE

Part III: Del paper a la maqueta tridimensional

Part IV: Formes a partir de formes

61Representació geomètrica en arquitectura

Page (PS/TeX): 2 / 6, COMPOSITE

Part V: Conèixer representant: anàlisi, disseny i construcció

Part VI: Dolce prospettiva

Annex: Glossari CAD

Índex alfabètic 261

Page (PS/TeX): 1 / 7, COMPOSITE

Page (PS/TeX): 5 / 9, COMPOSITE

L’altra de les qüestions que ens va fer reﬂexio-

Com avui resulta bastant evident, l’evolució

L’aproﬁtament d’aquests instruments, utilit-

Com tota previsió de futur, aquesta és una

Fig. 2 El preciosisme del dibuix manual en una planta de l’arquitecte

101Representació geomètrica en arquitectura

Page (PS/TeX): 6 / 10, COMPOSITE

Page (PS/TeX): 7 / 11, COMPOSITE

121Representació geomètrica en arquitectura

Page (PS/TeX): 8 / 12, COMPOSITE

Per què necessitem representar?

És possible que més d’una vegada ens hagi

No és l’objectiu d’aquest llibre aprofundir qües-

Un dels aspectes més rellevants de la profes-

Page (PS/TeX): 9 / 13, COMPOSITE

Què necessitem saber per poder representar correctament en arquitectura?

141Representació geomètrica en arquitectura

Page (PS/TeX): 10 / 14, COMPOSITE

El fet que per representar amb els codis tècnics

La geometria és una ciència molt antiga que

Page (PS/TeX): 11 / 15, COMPOSITE

Com s’organitza aquest llibre

161Representació geomètrica en arquitectura

Page (PS/TeX): 1 / 16, COMPOSITE

Page (PS/TeX): 1 / 17, COMPOSITE

Page (PS/TeX): 15 / 19, COMPOSITE

L’aixecament mètric: conèixer mitjançant el dibuix

L’interès de l’ésser humà per indagar la rea-

Deixant de banda les nombroses aplicacions

Page (PS/TeX): 17 / 21, COMPOSITE

De tota aquesta documentació, podem deduir fà-

A les pàgines següents podrem veure com, durant

Arribats en aquest punt, ens plantegem una altra

Per respondre a aquesta qüestió, ens hem de re-

Malgrat l’avenç notable de les tècniques per als

221Representació geomètrica en arquitectura

Page (PS/TeX): 18 / 22, COMPOSITE

Page (PS/TeX): 19 / 23, COMPOSITE

Per què i per a què fem un croquis?

La tasca que ens proposem en aquesta prime-

Pràctica 1. Posem mides i dibuixem un cavallet125

Page (PS/TeX): 21 / 25, COMPOSITE

Fig. 2 Exemple de la projecció ortogonal d’un model

261Representació geomètrica en arquitectura

Page (PS/TeX): 22 / 26, COMPOSITE