IES PROFESSOR BROCH I LLOP.

HISTÒRIA D'ESPANYA

TIPUS DE FONTS

La diversitat de fonts històriques pot ser objecte de diferents classificacions atenent el seu origen,
el suport en el que es troben, la temàtica que aborden o a la qual fan referència, la intencionalitat
(si la tenen), etc.

 Pel seu origen, les fonts històriques es classifiquen en fonts primàries o directes i fonts
secundàries, indirectes o historiogràfiques.
1. Les FONTS PRIMÀRIES procedeixen de l'època que se està investigant. Són
testimonis de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos
de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana...
2. Les FONTS SECUNDÀRIES han estat elaborades amb posterioritat al període que
s'està estudiant i són obra dels historiadors. Fonamentalment són els llibres de text,
els manuals, els estudis científics i articles de revistes especialitzades... També són
fonts secundàries els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries.

 Segons el suport en el que es presenten, les fonts històriques poden classificar-se en:
1. Fonts ESCRITES o TEXTUALS: Són les fonts més habituals i poden ser primàries
o secundàries. Les primàries són els documents jurídics (lleis i testaments) i textos
oficials, memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats,
premsa i assajos de l'època, textos literaris... Les secundàries són els llibres
d'història i altres treballs dels historiadors.
2. Fonts GRÀFIQUES i ESTADÍSTIQUES: Normalment són fonts secundàries en les
quals es mostren dades numèriques sobre uns temes determinats de caràcter
econòmic, demogràfic, climàtic, etc. Són fonts d'informació quantitativa i es
representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics.
3. Fonts ICONOGRÁFIQUES i AUDIOVISUALS: Són fonts primàries i inclouen
qualsevol tipus d'imatges: la pintura, les fotografies, els gravats, les il·lustracions i
els cartells, les caricatures, els còmics, etc. Les fonts audiovisuals són els vídeos,
pel·lícules, etc.
4. Fonts CARTOGRÀFIQUES: Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els
mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per la qual
s'adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols, els colors o les trames
emprades en la seua realització. Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus:
sincrònics (o estàtics) (expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics
(o dinàmics) (expliquen l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis
esdevinguts).
5. Fonts MATERIALS (restes materials i construccions, objectes personals, eines,
monedes, armes, objectes decoratius, etc): Són fonts primàries i proporcionen
informació sobre diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida
quotidiana i els costums, els gustos i les modes.
6. Fonts ORALS: Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents
suports. L'entrevista és la font més habitual, però també s'inclouen els discursos,
els programes de ràdio, les cançons, els contes... Són fonts primàries.
 IES PROFESSOR BROCH I LLOP. HISTÒRIA D'ESPANYA

 Segons la seua temàtica o contingut::

 JURÍDICS: Documents que emanen d’un poder polític i tenen caràcter legal (lleis,
constitucions, decrets, tractats, acords internacionals, ordres...). Les lleis, en
qualsevol de les seues formes (pragmàtica, decret, constitució...) són fonts
jurídiques o legislatives.
 POLÍTICS: Discursos, proclames, programes... Per exemple discursos, proclames,
declaracions sense caràcter legal, escrits i informes de tipus econòmics o social,
etc.
 ECONÒMICS: Contractes, donacions, informes econòmics, compra-venda...
 HISTÒRIC-LITERARI / TESTIMONIAL: Quan en té un caràcter subjectiu (per
exemple diaris, relats de viatges, autobiografies, memòries, cartes, obres literàries,
assajos, etc...)
 CIRCUMSTANCIAL / SOCIAL / NARRATIU: Poden tindre una temàtica social,
cultural, científica, religiosa o ideològica, fruit d'argumentacions o reflexions al
voltant d'algun temàtica sociocultural, declaracions sense caràcter legal, escrits i
informes de tipus econòmics o social, etc.). La majoria dels textos periodístics
entrarien en aquest apartat.
 HISTORIOGRÀFIC: Quan es tracta de l’obra d’un historiador o autor posteriors als
fets, els quals treballa amb finalitat investigadora i científica, com a estudi o anàlisi
dels passat històric (Obres d’història).

 Segons la seua intencionalitat (objectiva/subjectiva) :

 Informativa
 Crítica, satírica
 Normativa, reguladora (lleis)
 Propagandística
 Argumentativa (discursos, articles d'opinió, assajos,..)
 Testimonial (memòries, autobiografies..)
 Funcional, pràctica (normalment les fonts materials,...)
 Acadèmica, pedagògica (fonts historiogràfiques,...)
 Artístic-literària