Formit de Perpinyà (segle XIII)

I
Un dolç desig amorós
ha pres possessió de mon cor lleial,
senyora, que em ve de vós,
a qui estic del tot obligat,
que en pensament veig nit i dia
el vostre cos estimat i gentil
i el bell dolç esguard plaent
i vostra amable condició.

II
D'ençà que vaig veure les vostres faccions
no vaig tenir poder que allunyés
mon cor i mos pensaments de vós
per cap altra que jo vegés.
Així, senyora, feu la mercè
que us plagui, perquè el meu enteniment
tinc amb vós tan firmament
que allunyar-me'n no podria.

Shakespeare «Sonet CXXX» (segle XVI)

No té ulls de sol ma dama, ben segur;

més que son llavi és el coral vermell;
la neu és blanca?, doncs son pit és bru;
si n’hi ha, és filferro negre son cabell.
Blanca i roja és la rosa damasquina,
mes tal rosa no he vist en sa galtona;
i tenen molts perfums sentor més fina
que la que exhala en son respir ma dona.
Plau-me oir-la parlar, i sé, no obstant,
que la música té un sonar més dolç;
cert, no he vist cap deessa caminant;
ma dona, caminant, xafa la pols:
mes penso, visca Déu!, que val més ella
que tal que es creu, per falsos mots, més bella.
Charles Baudelaire «A una dona que passa» (segle XIX):

Udolava entorn meu el carrer eixordador.

Alta, minsa, en gran dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
capalçant, balançant la randa i el fistó;

amb sa cama d’estàtua, noble i àgil camina.

Jo bevia, crispat com un extravagant,
dins el seu ull, cel lívid que el torb va congriant,
amb el plaer que mata, la dolçor que fascina.

Un llamp… després la nit! –Fugitiva beutat

que em retorna a la vida tot d’una amb la mirada,
mai més no et podré veure sinó en l’eternitat?

On? Molt lluny!, massa tard! o ‘mai més’ tal vegada!

Car jo ignoro allà on fuges, tu d’on vaig no en saps re,
oh tu que hauria amat, oh tu que ho vas saber.

Laia Malo «Masturbadora» (segle XXI):