UJI Grau en Infermeria.

Anatomia Humana Prof: Maria Juan i Porcar

TEMA 7. CAVITATS CORPORALS

7.1 Definició de cavitat

7.2 Cavitat toràcica
7.2.1 Ubicació
7.2.2 Funció
7.2.3 Divisions
7.2.4 Cavitats pleuropulmonars
7.2.5 Cavitat mediastínica
7.3 Cavitat abdominopelviana
7.3.1 Ubicació
7.3.2 Divisió
7.3.3 Cavitat abdominal
7.3.4 Cavitat pelviana

7.1 DEFINICIÓ DE CAVITAT

Les cavitats existents al cos humà o cavitats corporals són espais confinats dintre del
cos que contenen òrgans i estructures anatòmiques. Les cavitats corporals contenen,
protegeixen, separen i serveixen de suport els òrgans. Estan separades per diverses
estructures que poden ser ossos, músculs o cartílags. Hi ha dos tipus de cavitats: les
cavitats obertes i les cavitats tancades. Les cavitats obertes presenten una obertura
natural a l'exterior, com per exemple el tub digestiu amb les seues dos obertures na-
turals a l'exterior (la cavitat oral i la cavitat anal). Les cavitats tancades no presenten
obertura natural a l'exterior, un exemple seria la cavitat cranial. En aquest tema apro-
fundirem en l'estudi de les cavitats corporals tancades.

Classificació. Al cos humà hi ha diferents cavitats tancades:

• la cavitat cranial: delimitada pels ossos de la regió cranial. Conté l'encèfal
• la cavitat espinal, canal vertebral o conducte espinal: delimitada per la columna
vertebral. Conté la medul·la espinal i les arrels dels nervis espinals
• la cavitat toràcica
• la cavitat abdominopelviana
La cavitat toràcica, a la vegada, presenta subdivisions: cavitat pleural (una cavitat
pleural per a cada pulmó), i, cavitat anomenada mediastí. En relació a la cavitat me-
diastínica, alguns manuals parlen d'una altra subdivisió i altres manuals inclouen
aquesta altra subdivisió dintre de la cavitat mediastínica, es tracta de la cavitat peri-
càrdica.

Curs 2017/2018 1
UJI Grau en Infermeria. Anatomia Humana Prof: Maria Juan i Porcar
La cavitat abdominopelviana, a la vegada, presenta dues cavitats: la cavitat abdomi-
nal, i la cavitat pelviana. La cavitat abdominopelviana per a la descripció anatòmica
es divideix en regions i quadrants; contretament, un total de nou regions i un total de
quatre quadrants.

Les cavitats del cos humà estan recobertes per unes fines i delicades membranes,
anomenades membranes seroses o seroses, també conegudes com a membranes
aquoses. Les membranes seroses estan composades per teixit epitelial (concreta-
ment epiteli escamós simple), que rep el nom de mesoteli, recobert de teixit conjuntiu.
El teixit epitelial, o mesoteli, és avascular i secreta el fluit aquós que disminueix la fric-
ció. El teixit conjuntiu té la funció de proporcionar nutrients a l'epiteli mitjançant els
vasos sanguinis i també proporciona innervació.

Les membranes seroses estan composades per dues capes o làmines capa o làmina
parietal i capa o làmina visceral. Làmines o capes són paraules sinònimes en aquest
context, també es pot trobar la paraula fulla com a sinònima de capa o làmina. La
capa o làmina parietal recobreix la paret de la cavitat orgànica. La capa o làmina vis-
ceral s'adhereix o recobreix els òrgans, vísceres o estructures de l'interior d'una cavi-
tat. Per exemple, la capa o làmina que envolta la paret interior de la cavitat abdominal
s'anomena peritoneu parietal; mentre que la capa o làmina que recobreix els òrgans
interns de la cavitat peritoneal s'anomena peritoneu visceral.

Així també, les membranes seroses reben diferents noms segons on estan ubicades.
Si estan ubicades en la cavitat abdominal reben el nom de peritoneu, com s'ha pogut
llegir en l'exemple del paràgraf anterior. Les membranes que envolten les cavitats
pleuropulmonars reben el nom de pleura. Les membranes que envolten la cavitat car-
díaca reben el nom de pericardi.

7.2 CAVITAT TORÀCICA

7.2.1 Ubicació

La cavitat toràcica es localitza entre la base de la regió cervical (la part més inferior) i
la cavitat abdominal. La cavitat toràcica es comunica amb la regió cervical anterior a
través de l'apertura toràcica superior, i queda separada de la cavitat abdominal pel
múscul diafragma.

7.2.2 Funció

La regió toràcica desenvolupa una tasca fonamental en la respiració. Degut a la zona

Curs 2017/2018 2
UJI Grau en Infermeria. Anatomia Humana Prof: Maria Juan i Porcar
el·líptica de les costelles i al seu angle d'unió amb les vèrtebres, la cavitat toràcica
augmenta de grandària quan la regió toràcica s'eleva i disminueix quan la regió torà-
cica baixa. A l'elevar-se la regió toràcica s'eleven les costelles, i les fa situar-se més
horitzontalment i juntament amb la forma el·líptica augmenta la capacitat toràcica en
profunditat (des de la cara anterior fins la cara posterior) i en amplada.

El diafragma, al contraure's i relaxar-se, també realitza una tasca important en la gran-

dària de la cavitat toràcica. S'aplana al contraure's, desplaçant cap a baix la base de
la cavitat i augmentant la seua grandària. Quan es relaxa, recupera la seua forma, i
redueix la cavitat. Són aquests canvis en la grandària de la regió toràcica els que per-
meten la respiració.

7.2.3 Divisions

Es pot dividir en tres compartiments: dos laterals i un medial. Els laterals són les cavi-
tats pleuropulmonars (dreta i esquerra), contenen els pulmons envoltats per les pleu-
res. El compartiment medial, anomenat mediastí o cavitat mediastínica, conté altres
estructures toràciques (el cor, les parts toràciques dels grans vasos, les parts toràci-
ques de la tràquea, l'esòfag, el tim i altres estructures anatòmiques). Alguns manuals
informen d'un altre compartiment medial, la cavitat pericàrdica, no incloent-la dintre
de la cavitat mediastínica sinò tractant-la com a compartiment independent a la cavi-
tat mediastínica.

7.2.4 Cavitats pleuropulmonars

S'anomenen també cavitats pleurals. Les cavitats pleuropulmonars són dues: la cavi-
tat pleuropulmonar dreta i la cavitat pleuropulmonar esquerra. En cadascuna d'elles
s'ubica un pulmó envoltat per dues pleures (pleura parietal i pleura visceral). L'espai
existent entre els pulmons s'anomena mediastí.

7.2.4.1 Pleures

Cada pulmó està revestit i tancat dintre d'un sac pleural serós que es composa de
dues làmines o fulles: la làmina visceral i la làmina parietal. La pleura visceral o pleura
pulmonar envolta els pulmons, incloent les superfícies situades dintre de les cissures
horitzontals i obliqua. Està molt adherida, pegada pràcticament, als pulmons (parèn-
quima pulmonar); és la responsable de l'aspecte humit i brillant del pulmó.; és molt
difícil separar-la del parènquima. La pleura parietal, recobreix la paret toràcica i la
part superior del diafragma.

Curs 2017/2018 3
UJI Grau en Infermeria. Anatomia Humana Prof: Maria Juan i Porcar
Entre les dues fulles (pleura visceral o pulmonar i pleura parietal) hi ha un espai que
conté una petita quantitat de líquid serós segregat pel mesoteli (teixit epitelial de la
membrana serosa), és el líquid pleural, la seua funció és lubricar les dues pleures i
facilitar el lliscament entre les dues pleures o contra les parets de la cavitat. En condi-
cions anormals (patologia, infecció, etc.) l'espai que conté el líquid pleural pot estar
ocupat per aire (pneumotòrax), sang (hemotòrax), limfa (quilotòrax) o pus (piotòrax).
La infecció de la pleura s'anomena pleuritis o pleuresia, la respiració és dolorosa.

La pleura parietal està dividida en tres porcions:

• Pleura costal: cara interna de la paret toràcica formada per costelles, músculs
intercostals, estèrnum, cartílags costals, membranes intercostals i vèrtebres
toràciques.
• Pleura diafragmàtica: ubicada en la cara superior del diafragma (zona basal del
pulmó) unida a l'aponeurosi del diafragma.
• Pleura mediastínica: creua el mediastí des de la columna vertebral (posterior)
fins a l'estèrnum (anterior). Forma un envà que es va adaptant als òrgans me-
diastínics i es fixa al teixit conjuntiu que envolta els òrgans mediastínics.

La pleura parietal forma diferents fons de sac anomenats sins pleurals:

• si pleural mediastinodiafragmàtic: es forma entre aquestes dues porcions
• si pleural costodiafragmàtic: el més pronunciat. Quan es produeix un derrame
pleural, el líquid (exsudat, sang, etc.) s'emmagatzema en aquest fons de sac.

Per damunt del vèrtex del pulmó (part més elevada del pulmó) la pleura mediastínica
es continua amb la pleura costal. Aquí es forma un fons de sac anomenat de forma
comú cúpula pleural que, com el vèrtex, ocupa també la fossa supraclavicular. La cú-
pula pleural és la part més superior (sostre) de la cavitat pleural, i s'estén fins l'apertura
superior del tòrax. Hi ha dos cúpules pleurals, una en cada pulmó.

7.2.4.2 Pulmons

Els pulmons es troben lliures en la cavitat pleural excepte pel l'hili pulmonar o arrel
pulmonar, per on s'uneixen al mediastí. L'arrel del pulmó està ubicada en la cara me-
diastínica (o medial) del pulmó i conté les estructures que accedeixen al pulmó.
Aquestes estructures són els bronquis principals, els vasos sanguinis pulmonars i els
vasos limfàtics (units tots ells per una estructura de teixit conjuntiu comú formant l'a-
nomenat hili pulmonar).

Curs 2017/2018 4
UJI Grau en Infermeria. Anatomia Humana Prof: Maria Juan i Porcar
7.2.5 Cavitat mediastínica

Límits del mediastí

El mediastí està limitat lateral per la cara medial o mediastínica dels dos pulmons,
recoberta per les seves membranes pleurals. En direcció craniocaudal s'estén des de
l'obertura toràcica superior fins al diafragma. En direcció ventrodorsal, des de la cara
posterior de l'estèrnum fins a la part anterior de la columna vertebral toràcica.

Divisions del mediastí

De manera convencional es divideix en mediastí superior i mediastí inferior, per un
plànol horitzontal denominat pla transvers del tòrax. Aquest pla transversal, en direc-
ció ventrodorsal va des de l'angle esternal o de Louis (ubicat entre el manubri i el cos
de l'estèrnum, a l'altura de la 2ª costella) al disc intervertebral ubicat entre la 4ª i 5ª
vèrtebres toràciques. El mediastí superior no presenta subdivisions. El mediastí inferior
és inferior a aquest pla transvers i pot subdividir-se en:
• mediastí anterior: s'estén entre la cara posterior de l'estèrnum (límit anterior) i
la cavitat pericàrdica (límit posterior)
• mediastí mitjà: on es localitza la cavitat pericàrdica
• mediastí posterior: ubicat entre la cavitat pericàrdica (límit anterior) i la columna
vertebral (límit posterior).

7.2.5.1 Mediastí superior

El mediastí superior està situat superior al plànol transvers del tòrax. En direcció ven-
trodorsal (anteroposterior) conté les següents estructures:
— Tim, gran part
— Venes braquiocefàliques dreta i esquerra i la vena cava superior
— Arc aòrtic i l'arrel de les seves branques que són, de dreta a esquerra, el tronc
braquiocefàlic, l'artèria caròtida comuna esquerra i l'artèria subclàvia esquerra
— Dos nervis: vague (nervio vago) i frènic
— Tràquea, part
— Esòfag, part
— Conducte toràcic (part) també conegut com conducte limfàtic esquerre. És el
vas limfàtic més gran de tot el cos. També és conegut com: conducte alimen-
tari, conducte quilífer, conducte de Pecquet o canal de Van Hoorne's.

7.2.5.2 Mediastí inferior

El mediastí inferior queda dividit en tres parts anomenades mediastí anterior, mitjà i
posterior.

Curs 2017/2018 5
UJI Grau en Infermeria. Anatomia Humana Prof: Maria Juan i Porcar
7.2.5.2.1 Mediastí inferior anterior

El mediastí inferior anterior és la divisió localitzada més ventral i petita del mediastí
inferior. Està delimitat anteriorment per la cara posterior del cos esternal i els músculs
transversos del tòrax (triangular de l'estèrnum), i posteriorment per la cara esternal del
pericardi fibrós. Cranial, a nivell de l'angle esternal, està limitat amb el mediastí supe-
rior i, caudal, queda limitat pel múscul diafragma. Està ocupat per teixit conjuntiu laxe,
grassa, vasos i nòduls limfàtics i branques dels vasos sanguinis toràcics interns.

7.2.5.2.2 Mediastí inferior mitjà

Limitat pel pericardi fibrós. Cranial limita amb l'arrel dels grans vasos sanguinis (aorta
ascendent, tronc pulmonar i vena cava superior). Conté el cor cobert pel pericardi
serós.

7.2.5.2.3 Mediastí inferior posterior

El mediastí inferior posterior es localitza posterior al pericardi fibrós, i anterior a la co-

lumna toràcica des de la D5 a D12. Caudal, el múscul diafragma. Conté les següents
estructures anatòmiques:
— Aorta toràcica
— Bifurcació traqueal, bronquis principals dret i esquerre
— Esòfag
— Conducte toràcic
— Nòduls limfàtics mediastínics posteriors
— Venes àzigues i hemiàzigues (regió que drena: paret posterior tòrax, esòfag,
bronquis, mediastí, pericardi, etc.)
— Troncs simpàtics toràcics
— Nervis esplènics toràcics

7.3 CAVITAT ABDOMINOPELVIANA

7.3.1 Ubicació

És una cavitat que s'estén des de la cara inferior de la cavitat toràcica (múscul dia-
fragma) fins al perineu (part inferior del sòl de la cavitat pelviana). Inclou la cavitat
abdominal i la cavitat pelviana. Conté els següents òrgans del cos humà: fetge, vesí-
cula biliar, estómac, pàncrees, intestí prim, intestí gruixut, melsa, ronyons, glàndules
suprarenals, urèters, bufeta de la orina, part de la uretra i òrgans interns del sistema

Curs 2017/2018 6
UJI Grau en Infermeria. Anatomia Humana Prof: Maria Juan i Porcar
reproductor. Conté també grans vasos sanguinis com l'aorta abdominal, les artèries
ilíaques, la vena cava inferior, les venes ilíaques, les venes àzigues i hemiàzigues, en-
tre altres.

7.3.2 Divisió

La cavitat abdominopelviana engloba dues cavitats del cos humà: la cavitat abdomi-
nal i la cavitat pelviana. S'estudien per separat.

7.3.3 Cavitat abdominal

Ubicació
L'abdomen és una cavitat més o menys cilíndrica que s'estén des del diafragma (cra-
nial) fins la pelvis falsa o pelvis major, excloent pelvis vertadera o pelvis menor. La
pelvis vertadera o pelvis menor, part inferior de l'os coxal, comença en la línia obliqua
o línia arqueada (arcuata) de la superfície medial de l'os coxal.

Vísceres que conté

Les vísceres abdominals estan suspeses en la cavitat per mesenteris o estan ubica-
des entre la cavitat i la paret musculoesquelètica. Són les següents:
• òrgans del sistema digestiu: porció terminal de l'esòfag, l'estómac, els intestins
prim i gruixut, el fetge, el pàncrees i la vesícula biliar.
• la melsa
• del sistema urinari inclou els ronyons i part dels urèters
• les glàndules suprarenals
• estructures neurovasculars i limfàtiques

Funcions de la cavitat abdominal

• Albergar i protegir vísceres importants
• Respiració: es relaxa durant la inspiració per a adaptar-se a la expansió de la
regió toràcica i al desplaçament inferior de les vísceres abdominals durant la
contracció del diafragma. Durant l'espiració, es contrau per ajudar a elevar les
cúpules diafragmàtiques, disminuint d'aquesta forma el volum toràcic
• Canvis en la pressió intraabdominal: la contracció dels músculs de la paret ab-
dominal pot augmentar intensament la pressió intraabdominal quan el dia-
fragma està en una posició fixa. L'aire queda retingut en els pulmons al tancar-
se les vàlvules de la laringe cervical. L'augment de la pressió intraabdominal
ajuda a buidar el contingut de la bufeta de la orina i el recte, i en el part

Curs 2017/2018 7
UJI Grau en Infermeria. Anatomia Humana Prof: Maria Juan i Porcar
Peritoneu
La cavitat abdominal està recoberta per peritoneu. El peritoneu està format per teixit
connectiu (laxe o areolar). El peritoneu s'ubica més intern que la fàscia extraperito-
neal. La fàscia extraperitoneal separe la fàscia transversa o transversalis del peritoneu.
La fàscia transversalis és la capa més profunda que envolta el múscul més profund
de l'abdomen (múscul transvers de l'abdomen), la fàscia transversa recobreix la cavi-
tat abdominal i continua en la cavitat pelviana. La fàscia extraperitoneal, capa de teixit
conjuntiu, separa la fàscia transversa o transversalis del peritoneu, i també cobreix la
cavitat peritoneal i la cavitat pelviana. El peritoneu és profund respecte a la fàscia ex-
traperitoneal, és una fina membrana serosa que recobreix les parets abdominals i
també algunes vísceres abdominals. El peritoneu que cobreix les parets abdominals
s'anomena peritoneu parietal i el peritoneu que recobreix les vísceres abdominals s'a-
nomena peritoneu visceral. El peritoneu parietal forma un sac que cobreix de forma
continua (sense comunicar-se en l'exterior) les parets de l'abdomen. En els homes
està tancat, però en les dones està comunicat mitjançant la porció infundibular de les
trompes uterines on es troben les fímbries i l'orifici abdominal de la trompa uterina (el
tram infundibular de la trompa està oberta a la cavitat abdominal). Cavitat peritoneal
tancada en els homes i semitancada en les dones.

El peritoneu presenta diferents plecs que uneixen els òrgans entre sí o amb la paret
posterior de l'abdomen. Alguns d'aquests plecs contenen vasos i nervis que irriguen i
innerven les vísceres, altres plecs ajuden a mantenir la posició adequada de les
vísceres. Hi ha tres tipus de plecs: oments (epiplons), mesenteris i lligaments.
Oments o epiplons: Són plecs peritoneals, formats per dos capes de peritoneu, que
connecten una víscera amb una altra víscera. Hi ha dos tipus: oment o epipló major, i
oment o epipló menor.
• Oment o epipló major: S'insereix en la curvatura major gàstrica i la primera
porció del duodè. Llargada crani-caudal entre 14 i 36 cm. Penja sobre el colon
transvers i les asses de jejú i ili. Conté sempre una acumulació de greix que en
algunes persones pot ser considerable.
• Oment o epipló menor: S'estén des de la curvatura menor gàstrica i la primera
porció del duodé fins a la cara inferior del fetge.

Mesenteri: Són plecs peritoneals, de dues capes, que uneixen les vísceres a la part
posterior de l'abdomen (retroperitoneu). Permeten certa mobilitat i proporcionen un
conducte per a que els vasos, nervis i limfa arriben a les vísceres. El mesenteri està
composat pels diferents plecs que prenen el nom de l'estructura que uneixen a la part
posterior de l'abdomen: mesenteri, mesocòlon transvers, mesocòlon sigmoide i me-
soapèndix.

Curs 2017/2018 8
UJI Grau en Infermeria. Anatomia Humana Prof: Maria Juan i Porcar
• Mesenteri: Plec peritoneal de dos capes, ample i amb forma de ventall ( aba-
nico), que connecta les anses de jejú i ili a la paret abdominal posterior.
• Mesocòlon transvers: Plec del peritoneu que connecta el còlon transvers a la
paret abdominal posterior.
• Mesocòlon sigmoide: És un plec del peritoneu que connecta el còlon sigmoide
a la paret pelviana posterior.
• Mesoapèndix: És un plec del peritoneu que connecta el ceg (primera part de
l'intestí prim) i l'apèndix amb la paret pelviana posterior.

Lligaments. Es lligaments peritoneals uneixen dos òrgans entre sí o fixen un òrgan a

la paret abdominal. Per exemple: lligament falciforme uneix fetge la paret abdominal
posterior.

Relació de les vísceres amb el peritoneu

La posició relativa de les vísceres i el peritoneu permet la classificació d'aquestes
vísceres en intraperitoneals, retroperitoneals i infraperitoneals.
• Els òrgans suspesos en la cavitat es descriuen com a intraperitoneals. Són
òrgans intraperitoneals: estómac, fetge, melsa, jejú, ili, còlon transvers i colon
sigmoide
• Els òrgans fora de la cavitat peritoneal que sols tenen una cara coberta o part
coberta pel peritoneu s'anomenen extraperitoneals o retroperitoneals. Són
òrgans: retroperitoneals o extraperitoneals: ronyons, càpsules suprarenals, urè-
ters, aorta, cava inferior, pàncrees, duodè, còlon ascendent i còlon descendent.
• Els òrgans inferiors al peritoreu són els òrgans infraperitoneals: les vísceres
pèlviques.

El peritoneu constitueix una gran superfície, molt vascularitzada i innervada, que per-
met el desplaçament d'unes vísceres sobre altres i evita la seua adherència. Funciona
com a membrana que permet el pas d'aigua i molts soluts entre la cavitat i els vasos.
Aquest fet s'aprofita en clínica per depurar la sang quan el ronyó no funciona, mitjan-
çant la diàlisi peritoneal. Aquesta gran capacitat d'absorció a la vegada pot convertir-
se en un inconvenient quan el peritoneu s'infecta (peritonitis): gèrmens i toxines bac-
terianes poden travessar fàcilment la serosa i provocar una septicèmia o un xoc
(shock) tòxic.

7.3.4 Cavitat pelviana

Ubicació
És una cavitat, amb forma de bol (cuenco), que comença en la pelvis vertadera o

Curs 2017/2018 9
UJI Grau en Infermeria. Anatomia Humana Prof: Maria Juan i Porcar
pelvis menor fins al perineu que és la part inferior del sòl de la cavitat pelviana. La
pelvis vertadera comença en la línia obliqua o línia arqueada (arcuata) de l'os coxal.

Vísceres pelvianes
Les vísceres pelvianes es localitzen medials a la línia mitja sagital de la cavitat pelvi-
ana; a excepció dels ovaris i trompes uterines que s'ubiquen laterals. La bufeta de la
orina és anterior i el recte és posterior. En les dones, l'úter descansa entre la bufeta de
la orina i el recte. També altres estructures com vasos i nervis.
Conté els següents òrgans:
• òrgans del sistema digestiu: el recte i el conducte anal
• òrgans del sistema urinari: les porcions terminals dels urèters, la bufeta de l'o-
rina i la porció proximal de la uretra
• òrgans del sistema reproductor masculí (òrgans interns) i femení

Funcions
Contenir i sostenir la bufeta de l'orina, el recte, el conducte anal i el sistema reproduc-
tor. També punt d'inserció dels genitals externs.

Peritoneu
La cavitat pelviana està recoberta, únicament en la seua part superior, per peritoneu
que envolta les cares superiors de les vísceres pelvianes. Les vísceres pelvianes són
infraperitoneals. Disposades d'aquesta forma, la membrana serosa (peritoneu) va di-
buixant el contorn dels òrgans que cobreix i constituint els anomenats fons de sacs
peritoneals. En els diferents sexes.

• En la dona es defineixen dos importants:

◦ 1) fons de sac vesicouterí: part de la cavitat peritoneal ubicada entre la bu-
feta i l'úter
◦ 2) fons de sac rectouterí o prerectal: part de la cavitat peritoneal ubicada
entre l'úter i el recte
• En l'home: la bufeta de la orina i el recte limiten el fons de sac prerectal o rec-
tovesical.

En els dos casos (dona i home), l'espai prerectal rep el nom de fons de sac de Dou-
glas. Té interés per ser un dels punts més delicats de la cavitat peritoneal: en cas de
vessament, el líquid (sang, pus, etc.) que ocuparia el fons de sac pot ser percebut, fins
i tot drenat per la vagina o el recte mitjançant tacte o punció.

Curs 2017/2018 10