TEMA 3: INTRODUCCIÓ A L’AVALUACIÓ

DE LA PERSONALITAT

- El que no es defineix no es pot mesurar.

- I el que no es pot mesurar, no es pot millorar.

1. Introducció
· Avaluar significa mesurar
· Avaluar la personalitat significa mesurar-la.
· Objectiu: elaborar procediments que permetin obtenir informació de manera
organitzada per poder ser interpretada i servir de base per a la presa de decisions
(terapèutiques o no).

Avaluació:
· Procés a través del qual l’avaluador/a realitza l’estudi del comportament del subjecte,
en els diferents nivells de complexitat, i a través de procediments, amb diferents
finalitats tant pràctiques com d’investigació bàsica.

2. Fonts d’informació
· Els instruments d’avaluació difereixen en el seu grau d’objectivitat i subjectivitat:
- Subjectives: La informació que es registra mitjançant la prova NO està
tipificada. Els resultats depenen més del judici de l’examinador
- Objectives: la informació que es registra mitjançant la prova està tipificada. Tant
l’administració, com la puntuació i la interpretació són més independents del
judici de l’examinador.

Característiques:
· El concepte d’estructura, parlant d’un instrument de mesura, fa referència al major o
menor grau de llibertat que aquest concedeix per respondre.
· Estandardització: implica la constància, uniformitat de les condicions o procediments
que se segueixen en aplicar, corregir i interpretar una prova.

Tipus:
· 2.1. Registres d’observadors: mesures de la personalitat que no provenen del propi
individu sinó d’un altre que és qui l’avalua.
- Entrevista
o Mètode molt utilitzat
o Si no és estructurada la interpretació és més subjectiva.
- Informe de tercers
o Entrevistes (familiars, professors, etc), escales d’apreciació o registres.
- Observació
o Ambients naturals o de laboratori. Experts.

· 2.2. Registres del propi subjecte: en personalitat, gran part de la informació que
obtenim prové del propi subjecte.
- Qüestionaris: tècniques que inclouen un conjunt de preguntes estructurades,
ítems o elements als quals la persona ha de respondre de forma també
estructurada (Sí/No; Veritable/Fals; escales de punts). Ex: MMPI, NEO PI-R.
- Autorregistres: són tècniques no estructurades, el material no està estandarditzat
i les respostes s’interpreten segons la percepció de l’observador (més
subjectiva).

· 2.3. Tècniques Projectives: no estandardització, interpretació més subjectiva,

emmascarades.

3. Concepte de test
· Dues accepcions (significats) del terme:
- Genèrica: en la qual es confon entre test, instrument o tècnica d’avaluació.
- Tècnica: instrument de mesura sistemàtic i tipificat essent a més a més vàlid i
fiable.
· Una tècnica o instrument d’avaluació pot no estar ni tipificada ni quantificada
(estandarditzada).
· La concepció de test és més restringida que la de tècnica d’avaluació.

· Definició de test: una bona tècnica d’avaluació de la personalitat ha de complir 3

requeriments: estandardització (normes d’aplicació i correcció), fiabilitat i validesa. Els
tests han de ser fiables i vàlids.
- Sistemàtic i Objectiu: les condicions d’administració, com la puntuació i la
interpretació han d’estar sistematitzades i han de ser independents del judici de
l’examinador.
 - Tipificat: disposar de normes de referència o criteris per a interpretar les
puntuacions.
- Barems: taules de referència amb el grup normatiu que permet comparar
l’individu objecte d’estudi amb la població a la qual pertany.
- Mostra de conducta: Representativa
- Finalitat predictiva

4. Propietats dels tests

4.1. Fiabilitat
- Precisió amb la qual un test avalua
- És la consistència o estabilitat de les mesures quan el procés es repeteix.
- Un test és fiable quan obtenim puntuacions similars en condicions similars
d’aplicació.
- Hi ha diferents situacions que poden significar fonts d’error en l’estabilitat dels
resultats obtinguts.

Grau d’estabilitat dels resultats obtinguts:

VARIABILITAT TIPUS DE FIABILITAT
En el temps Fiabilitat test-retest
En el contingut Consistència interna
En el temps i el contingut Paral·lela amb intervals
Entre correctors/avaluadors Fiabilitat interjutges

· Fiabilitat Test-retest:
- Procediment: s’administra dues vegades la mateixa prova amb un interval de
temps, que pot oscil·lar de dies a anys.
- Càlcul: coeficient de correlació
- Utilitat: mesurar l’estabilitat temporal
- Limitació: l’efecte de la pràctica pot distorsionar la mesura (aprenentatge).

· Consistència interna:
- Procediment: divisió per meitats: consisteix en partir la prova en dues meitats
comparables, després d’una única administració.
- Càlcul: coeficient de correlació, “a” de Cronbach
- Utilitat: avaluar l’homogeneïtat del contingut
- Limitació: dificultat de dividir el test en dues meitats comparables. Tècnica dels
parells i senars.

· Formes Paral·leles:
 - Procediment: consisteix en administrar dues proves equivalents, però no iguals,
d’un test.
- Càlcul: coeficient de correlació
- Utilitat: avaluar la variabilitat del contingut. Si és amb interval, a més a més
s’estableix l’estabilitat temporal.
- Limitació: dificultat d’elaborar formes paral·leles. L’efecte de la pràctica pot
distorsionar la mesura.

· Fiabilitat Interjutges:
- Procediment: consisteix en la correcció del test per diferents persones en un
moment determinat.
- Càlcul: coeficient de correlació
- Utilitat: detectar errors humans en la correcció i l’objectivitat de la prova (errors
aleatoris i sistemàtics).

4.2. Validesa
- La validesa fa referència a si un instrument d’avaluació mesura allò que pretén
mesurar.
- Tot test vàlid ha de ser fiable.
- No tots els test fiables són vàlids.
- És la característica més important d’un instrument.

· Validesa de criteri (concurrent/predictiva): relació entre l’instrument que analitzem i

alguna mesura ja coneguda com a vàlida.
· Validesa convergent: relació amb constructes similars.
· Validesa discriminant: no mesura el què no vol mesurar. No relació amb constructes
distints.
· Validesa aparent: sembla mesurar allò que vol mesurar.
· Validesa de constructe: indica si un test mesura i en quin grau ho fa, un determinat tret
o constructe hipotètic.

4.3. Sensibilitat i Especificitat

Fa referència a la validesa diagnòstica.
- Sensibilitat: capacitat de detecció de verdaders positius (capacitat del test per a
detectar malaltia).
- Especificitat: la capacitat de detecció de verdaders negatius (la capacitat del test
per a detectar als sans). Probabilitat que una persona sana realment obtingui un
resultat negatiu al test.
 5. Pèrdua de validesa
Registres del propi subjecte:
- Biaixos de resposta/tendències de resposta
o Involuntàries/voluntàries (simulació voluntària)
o Desitjabilitat social
o Aquiescència
o Tendència a l’alternativa intermèdia (qüestionaris)
o Tendència a les opcions extremes (qüestionaris)
o Efecte reactiu (+ ó -). Efecte terapèutic en un 1er estadi. (autorregistres)

6. Construcció d’instruments d’avaluació

La construcció està determinada en gran part, per la perspectiva teòrica de qui genera la
mesura.

6.1. Construcció racional o teòrica: primer es deriven les bases racionals a partir
de les quals es creu que una determinada dimensió de la personalitat és
important i després es crea un instrument d’avaluació on aquesta dimensió sigui
mesurada de forma vàlida i fiable. Primer què i després com (STAI).

6.2. Construcció empírica: per determinar quins ítems formaran part de

l’instrument, s’utilitza un criteri extern, habitualment grups de subjectes
extrems, que sobresurten en les característiques psicològiques que s’espera que
ha de mesurar l’instrument (MMPI)