Terminologia

lOMoARcPSD|6637847
terminologia
Terminologia (Universitat Pompeu Fabra)
StuDocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)
lOMoARcPSD|6637847
TERMINOLOGIA
Sandra Moreno Saez

Universitat Pompeu Fabra (UPF)
3º Traducción e Interpretación

lOMoARcPSD|6637847
ÍNDEX
1. QUÈ ÉS UN TERME? ................................................................................................... 3

2. TIPUS D’UNITSTA DE SIGNIFICACIÓ ESPECIALITZADA. LES LLENGUES I LA
TERMINOLOGIA ARREU DEL MÓN .................................................................................... 5
3. LA TRADUCCIÓ I LA TERMINOLOGIA. ALTRES ACTIVITATS PROFESSIONALS I LA
TERMINOLOGIA .............................................................................................................. 11
4. LA GESTIÓ DE LA TERMINOLOGIA A LES EMPRESES DE TRADUCCIÓ. SERVEIS
LINGÜÍSTICS. EINES PER A LA GESTIÓ DE LA TERMINOLOGIA ........................................ 14
5. TERMCAT ................................................................................................................. 18
6. PRINCIPALS ESCULLS: A) LES VARIANTS TERMINOLÒGIQUES B) ELS BUITS
TERMINOLÒGICS............................................................................................................. 22
7. INCORPORACIÓ DE NOVES UNITATS TERMINOLÒGIQUES ................................ 24
8. PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UN VOCABULARI ........................................................... 26

lOMoARcPSD|6637847
1. QUÈ ÉS UN TERME?
Un terme és una paraula (un conjunt de grafies entre dos espais en blanc), una unitat
amb contingut semàntic sobre un tema o enfocat en un tema en concret o que forma
part d’un camp semàntic amb un significat especialitzat. Una unitat de coneixement
especialitzat.
Un terme és una unitat de coneixement especialitzat que s’usa en una àrea de
coneixement especialitzat.
Una unitat pot ser:
- Simple
- Complexa o plurilexemàtica: una de les maneres de veure di un terme està més
o menys travat, és intentar inserir-hi elements a dins.
DEFINICIONS:
- Un terme és una denominació (designació o nom) tècnic. (E. Wüster, 1974: 61-106).
- Un terme és un nom que es pot definir a l’interior d’un sistema coherent, enumeratiu
i/o estructurat. (A. Rey, 1979: 22).
- El terme és una unitat de designació d’elements de l’univers percebut o concebut. (F.
Guadec, 1990:3).
- El terme és una designació per mitjà d’una unitat lingüística d’una noció definida en una
llengua d’especialitat. (ISO 1087:1990).
- A term is a verbal designation of a general concept in a specific subject field.
- A term may contain symbols and can have variants, e.g. different forms of spelling. (ISO
1087: 2000).
- Els termes són els elements lèxics que pertanyen a àrees especialitzades d’ús en una o
més llengües. (J. C. Sager, 1993: 21).
- Los términos son las representaciones lingüísticas de los conceptos. (J. C. Sager,
1993:91).
- Los términos son las designaciones de los conceptos de un campo temático. (S. Pavel;
D. Nolet, 2002: XVIII).
- El terme és una unitat sígnica distintiva i significativa que es presenta de manera natural
en el discurs especialitzat. (M. T. Cabré, 1992:155).
- Els termes són unitats d’un sistema lèxic que forma part del sistema gramatical
general. (…) Si s’accepta que la terminologia és una part integrant del sistema
lèxic d’una gramàtica, els termes són unitats sígniques que poden ser analitzades
lingüísticament des de tres punts de vista: formal (la denominació), el semàntic
(el concepte) i el funcional (la categoria i la distribució). (M. T. Cabré, 1992:156-
157)  Què diferencia una unitat terminològica d’una unitat de la llengua
general? Res els diferencia. // TGT  Teoria General de la Terminologia (in
vitro).
- Unidades terminológicas son unidades del lenguaje natural. Estas unidades
comparten con sistemas alternativos o complementarios (entre ellos, los
artificiales) el espacio de análisis de la teoría de la comunicación. Esta a su vez,
forma parte de una teoría del conocimiento. (M. T. Cabré, 1999: 82-83) 
Metodologia Comunicativa  in vivo.
- Les unitats terminològiques són unitats de lèxiques que activen un sentit precís en un

lOMoARcPSD|6637847
context especialitzat determinat. (Cabré, 1999).

- Un terme és una unitat de significació especialitzada lèxica nominal. (Estopà, 2001).
- Les unitats de significació especialitzada són l’objecte de la terminologia. (Estopà, 2001).

lOMoARcPSD|6637847
2. TIPUS D’UNITSTA DE SIGNIFICACIÓ ESPECIALITZADA. LES LLENGUES I

LA TERMINOLOGIA ARREU DEL MÓN
TERMINOLOGIA:
És la que matèria que s’ocupa de la recopilació, descripció, tractament i presentació
dels termes propis dels camps d’especialització en una o més llengües, no és una
activitat pràctica que es justifiqui per ella mateixa, sinó que està destinada a resoldre
necessitats socials lligades a l’optimització de la comunicació entre especialistes i
professionals, directament o mitjançant la traducció, o el procés de normalització d’una
llengua.
Les unitats terminològiques són elements de la gramàtica d’una llengua i són llenguatge
natural. Designen a tres conceptes:
- El conjunt de principis i de bases conceptuals que regeixen l’estudi dels termes.
- El conjunt de directrius que s’utilitzen en el treball terminogràfic.
- El conjunt de termes d’una determinada àrea d’especialitat.
Dimensions i funcions:
- Dimensió lingüística: comunicar-se, expressar-se, influir.
- Dimensió cognitiva: conèixer, conceptualitzar, representar.
- Dimensió social: identificar-se, valorar-se, jerarquitzar.
- Dimensió cultural: imposar una idea del món, reflectir una idea del món.
- Dimensió política: sotmetre, respectar.
Comparació comunicació-representació:
Punts de vista:
- In vitro: és dir fora del seu context d’ús habitual a través d’unitats recollides en
diccionaris, lèxics, bases de dades o tesaurus.
- In vivo: és dir en el seu hàbitat natural en una comunicació especialitzada, a
través de l’anàlisi de textos especialitzats orals o escrits de manera real.

lOMoARcPSD|6637847
UT (Unitats lèxiques especialitzades):
TEXTOS ESPECIALITZATS:
Es caracteritzen per tenir una estructura cognitiva que es pot representar per un mapa
format per un conjunt de nodes (termes), que transmeten el coneixement especialitzat,
relacionats entre ells. La terminologia es fa servir en comunicacions especialitzades. Tot
acte comunicatiu té en compte les característiques sociolingüístiques de l’entorn en què
es dóna.
Característiques:
- Permet observar la diversificació formal, conceptual i funcional de les unitats
terminològiques.
- Permet detectar altres unitats de coneixement especialitzat més enllà de les
terminològiques.
- Permet situar les unitats de coneixement especialitzat en una estructura
cognitiva multirelacional.
Organització cognitiva:
- Els nodes es materialitzen en unitats lingüístiques amb valor especialitzat, que
denominem unitats de coneixement especialitzat (UCE).
- Hi ha nodes cognitius simples, formats per una sola UCE, i d’altres de complexos,
constituïts per més d’una UCE. Les UCE complexes tenen un nucli i una perifèria.
Els nodes s’estructuren a l’entorn d’un tema i el nucli d’una UCE sol tenir un
element de categoria nominal.
o Propietats dels nusos:
 Riquesa informativa.
 Densitat cognitiva.
 Complexitat conceptual.
o Tipus de relacions entre nussos:
 Similitud
 Inclució
 Secuencialitat
 Causalitat
 Instrumentalitat
 Meronímia
 Associació

lOMoARcPSD|6637847
La USE: unitat de significat especialitzat.
Les UCE (=nodes):

o Las UCE poden correspondre a unitats inferiors de la unitat lèxica: els
morfemes i a unitats superiors: unitats fraseològiques i unitats
oracionals.
o Conceptualment las UCE simples i complexes serveixen per denominar
quatre classes de conceptes: entitats, activitats, relacions y propietats.
Cada UCE té un nucli conceptual prominent i valors associats a aquest
nucli.
o Hi ha UCE que poden formar automàticament un nus conceptual, com es
el cas de les unitats terminològiques, i UCE que no poden ser per ells
mateixos nusos cognitius, com els adjectius o els adverbis.
UME: morfemes, normalment sufixos com: -itis, -ico, -oso, -al, etcètera.
UTE: noms, adverbis, adjectius i verbs.
UFE: frases.
UOE: oracions.
Per poder ser unitats terminològiques han de ser usades en un domini temàtic,
tenir un sentit definit i estar lexicalitzades.

lOMoARcPSD|6637847
RELACIONS CONCEPTUALS:
- Vincles necessaris per construir el coneixement especialitzat sense elles les UCE
d’un text solament constitueixen una Llista d’unitats lingüístiques sense relació
entre elles.
- Relacionen els nusos cognitius d’un text i assenyalen el tipus de relació entre tots
dos. També relacionen les UCE que formen part d’un nus cognitiu complex.
- Precisen el valor terminològic d’una unitat a l’interior d’un àmbit especialitzat.
- Segons l’objectiu discursiu del text es prioritza un tipus específic de relacions o
un altre.
- Lingüísticament, s’expressen en general a través de verbs, preposicions,
conjuncions, locucions o sintagmes nominals de suport.
LES LLENGUES I LA TERMINOLOGIA:
Les condicions socials d’una llengua condicionen la terminologia. Tot acte comunicatiu
té en compte les característiques sociolingüístiques de l’entorn en què es dóna.
Vitalitat interna de les llengües:

- Totes les llengües són aptes per expressar-ho tot i totes presenten el mateix grau
de dificultat al seus parlants nadius.

lOMoARcPSD|6637847
- Una llengua està ben dotada quan disposa de tots els recursos necessaris per
expressar totes les idees en qualsevol circumstància de comunicació.
- Les llengües que no disposen d’una situació de compleció quant al codi ni de
plenitud quant a l’estatus requereixen mesures externes de consolidació.
- Aquestes mesures externes permeten refermar-les en una etapa determinada
del seu procés de normalització, però si esdevenen permanents són indici que la
llengua no ha adquirit un grau suficient de vigor intern que asseguri la seva
continuïtat i plenitud.
- Si la neologia planificada es proposa de no esdevenir permanent ha de conèixer
els recursos que amb més força i espontaneïtat utilitza la col·lectivitat parlant,
analitzar-los i, si els considera pertinents, explotar-los al màxim en les seves
creacions, per promoure’ls i confiar poc a poc la creació de recursos estables a la
pròpia comunitat.
Des del punt de vista territorial, demogràfic, econòmic, científic, etc. Les llengües del
món presenten diferències importants.
Algunes dades:
- En el món es parlen 6.000 llengües
- Hi ha una distribució territorial —però també, econòmica, política, científica,
digital, etc.— de les llengües irregular
- Europa acull només el 3% de les llengües del món
- Només 5 estats acumulen la meitat de les llengües: Papua Nova Guinea (832),
Indonèsia (731), Nigèria (515), Índia (400), Mèxic (295), Brasil (234).
- 50% de les llengües estan en perill d’extinció
- 94% de les llengües les parlen el 4% de la població
- El 90% dels textos d’Internet són en 12 llengües
Algunes dades sobre el català:
- El català 9 llengua d’Europa en nombre de parlants
- 75 llengua a Internet
- 8 llengua usada en blogs
- 8 en relació amb els seus habitants
- 26 llengua amb nombre de pàgines a la wikipèdia
Totes les llengües han de disposar de terminologia si volen participar del panorama
comunicatiu internacional actual. Una llengua que no serveixi per a tots els usos
comunicatius cedeix espai a altres llengües i no pot exercir totes les funcions socials.
Una llengua només té terminologia d’una manera natural si s’usa en tots els entorns
comunicatius. Les llengües minoritzades no compleixen aquest requisit i per això ha de
recórrer a la terminologia planificada dins d’una política de normalització lingüística.

lOMoARcPSD|6637847
Etapes de la terminologia planificada “Auger (1986)”:

- Elaboració de terminolgia
- Normalització de termes
- Difusió de termes normalitzats
- Implantació de termes normalitzats
- Seguiment i avaluació de la implantació de termes normalitzats

lOMoARcPSD|6637847
3. LA TRADUCCIÓ I LA TERMINOLOGIA. ALTRES ACTIVITATS

PROFESSIONALS I LA TERMINOLOGIA
Cal conèixer la terminologia i delimitar-la en el context de la traducció per poder
gestionar-la adequadament.
La terminologia és necessària en totes les activitats relacionades amb el coneixement
especialitzat:
- representació del coneixement especialitzat: funció simbolització
- transferència del coneixement especialitzat: funció comunicació
Tipus de textos especialitzats:

- Pel tema: ciències teòriques, ciències experimentals, ciències humanes i socials,
tècniques, activitats comercials i econòmiques, etc.
- Pel seu tractament: perspectiva de tractament, , quantitat de dimensions
tractades, intensitat de tractament i la compressió del coneixement.
- Pel seu propòsit: segons els nivells de coneixement, la precisió conceptual, etc.
- Pel seu nivell d’especialitat: condicionat pel tema, el tractament i el destinatari.
Característiques parametritzables del text especialitzat:

- Precisió conceptual
- Densitat cognitiva
- Sistematicitat denominativa
- Variació denominativa
- Redundància conceptual
- Opacitat cognitiva (en relació al destinatari)
L’ACTIVITAT DEL TRADUCTOR:
El procés de traducció:
- Anàlisi del text de partida
- Comprensió
- Formulació de problemes
- Anàlisi
- Resolució de problemes
Traducció:
o Cerca d’equivalents
o Redacció del text d’arribada
o Edició
Competències del traductor especialitzat:

- Competència cognitiva: conèixer la temàtica.
- Competència lingüística: conèixer les llengües.
- Competència pragmàtica: conèixer les condicions d'ús de les llengües i els seus
recursos.
- Competència cultural: conèixer els sistemes de valors de la comunitat que utilitza
una llengua.

lOMoARcPSD|6637847
- Competència metodològica: conèixer el procés i la metodologia de la traducció.
Paper de la terminologia en la traducció:

- En equivalència
- En la correcció gramatical
- En l’adequació pragmàtica
- En l’estilística
Problemes terminològics:
- Causats per la diversitat de llengües (manca d'una llengua universal).
- Causats per les característiques del llenguatge natural.
- Causats per l'heterogeneïtat cognitiva (manca d'uniformització conceptual).
- Causats per la diversitat cultural (manca d'un sistema uniforme de valors).
- Causats per la diversitat situacional (manca d'equitat entre les llengües i els
col·lectius).
La traducció especialitzada no és uniforme per la possible percepció de fenòmens no

coincidents quant a la seva delimitació, per les diferents maneres de percebre,
conceptualitzar o explicar un mateix fenomen, per la voluntat de particularització en la
percepció i explicació d'un fenomen o pels nivells diferents de representació (intensitat,
multidimensionalitat) i comunicació d'un mateix fenomen (precisió, densitat).
La possibilitat d'adequar-se expressivament a les situacions provoca:

- Redundància conceptual, no totalment coincident.
- Variació denominativa (controlada o no conceptualment).
- Variació denominativa controlada per la multidimensionalitat.
- Nivells diferents de banalització conceptual.
- Nivells diferents de banalització de l'expressió (inserció del llenguatge general).
Per als traductors, la terminologia és el conjunt d’unitats que usen els especialistes en
un àmbit i que apareixen en un text de traducció. El seu objectiu consisteix a disposar
en la llengua de traducció d’unitats equivalents que posseeixen el mateix valor d’ús. Els
traductors busquen la terminologia adequada per resoldre qüestions d’equivalència. En
cas de no disposar de terminologia en la llengua de traducció intenten resoldre la
qüestió per vies distintes.
La terminologia és absolutament imprescindible per donar compte del procés de

traducció especialitzada. La traducció com a disciplina dóna compte del procés de
transferència d’unes idees expressades en una llengua de partida a una llengua
d’arribada, cada una amb un sistema expressiu propi i integrada en un sistema cultural
específic. En aquest procés es posen en joc variables cognitives, culturals, psicològiques,
sociològiques i lingüístiques.
La terminologia és absolutament imprescindible per a l’activitat traductora. La

terminologia és rellevant en la pràctica de la traducció especialitzada:
a) Perquè l’expressió del coneixement especialitzat en els textos d’especialitat

lOMoARcPSD|6637847
es vehicula en bona mesura a través d’unitats terminològiques i

fraseològiques pròpies de cada àmbit.
b) Perquè els textos especialitzats comprenen una gran quantitat de
terminologia, major quantitat quan major és el nivell d’especialitat d’un text.
c) Perquè només amb l’ús de la terminologia que usen els especialistes un text
traduït dona la sensació de ser original.
d) Perquè el desenvolupament i actualització de les llengües requereixen
disposar de terminologia específica i normalitzada amb la qual cosa
s’afavoreix i harmonitza la traducció especialitzada.
La traducció com a procés de transferència d'informació entre llengües diferents amb

condicions cognitives, pragmàtiques, funcionals, gramaticals i textuals. Davant la falta
de molta terminologia, es creen glossaris terminològics amb tota la informació
lingüística sobre les UT, també es creen bancs de dades.
El coneixement de la terminologia per part del traductor pot donar-se a diferents nivells:
1. Resolució dels problemes estrictes que planteja un text de traducció:
terminologia puntual.
2. Resoldre problemes i utilitzar les solucions a posteriori per actuar
sistemàticament: creació d'un banc de dades de termes puntuals, criteris
d'intercanvi.
3. Aprofitar la resolució de problemes per crear recursos recursos terminològics
reutilitzables: terminologia sistemàtica o sectorial.
Coneixements terminològics comuns a tots els col·lectius professionals:

- Utilitzar els termes amb seguretat i propietat.
- Accedir als recursos terminològics de referència.
- Resoldre consultes puntuals sobre un o més termes.
- Salvar situacions puntuals en què es necessitin crear termes.

lOMoARcPSD|6637847
4. LA GESTIÓ DE LA TERMINOLOGIA A LES EMPRESES DE TRADUCCIÓ.

SERVEIS LINGÜÍSTICS. EINES PER A LA GESTIÓ DE LA TERMINOLOGIA
GESTIÓ DE LA TERMINOLOGIA:
El traductor dins d’una empresa pot fer 3 tipus de treballs:
- Terminòlegs puntuals
- Tasca continuada
- Feina sistemàtica: (amb coneixements adquirits) adquirir informació, tenir
assessors, seleccionar la informació per a tenir corpus, fixar el corpus de
buidatge, estructurar el camp o la matèria i fer un pla de treball final.
Un traductor necessita adquirir coneixement especialitzat per tal de dur a terme
la gestió de la terminologia amb la qual ha de treballar.
Ha de fer o consultar:
o Arbres de camp: són esquemes de l’estructura interna del diccionari que
es delimita en l’abast temàtic, permet classificar els termes i facilita el
tractament sistemàtic del conjunt de la informació.
o Mapes conceptuals: representen gràficament els conceptes, és una xarxa
d’unitats de coneixement que es vehiculen mitjançant termes i els lligams
són les relacions conceptuals entre els termes.
o Odontologia: branca de la filosofia que s’encarrega d’estudiar la
naturalesa i l’organització de la realitat o l’existència relacionant-ho amb
l’epistemologia. És una especificació explicita d’una conceptualització.
o Corpus: recopilació de fragments d’una llengua que se seleccionen i
s’ordenen segons un criteri lingüístic amb la finalitat de ser utilitzats com
una mostra de la llengua o d’una varietat d’una llengua.
Funció:
 Representar (ser una referència)
 Descriure actes de parla reals
 Validar hipòtesis sobre fenòmens lingüístics
 Observar la variació
 Detectar el canvi lingüístic
 Extreure terminologia (exemples d’ús, informació de la definició,
equivalents, etcètera)
Usos:
 Recerca lingüística
 Edició d’obres de referència
 Ensenyament de llengües
 Desenvolupament en PLN i en IA
Aplicacions:
 Estudis, anàlisis, semàntica, traducció, sociolingüística, etcètera.
Tipus:
 Oral: amb finalitats en el marc de la fonètica i les tecnologies de
la parla, representar l’ús oral, registre, etcètera.
 Escrit

lOMoARcPSD|6637847
SERVEIS LINGÜÍSTICS:
EXEMPLES:
Corpus:
- CREA - BANCO DE CONOCIEMIENTO SOBRE

- CORDE EL GENOMA HUMANO
- BWANANET - Etcètera.
- SAD Motors de búsqueda:
Bases de dades: - GOOGLE
- TERMIUM - GOOGLE ACADÈMIC
- GDT - YAHOO
- IATE - CLUSTY
- CERCATERM Gestors de terminologia:
- UNTERM - TERMSTAR
- UPF TERM - GESTERM
Sistemes de classificació lèxica: - ANYLEX
- WORDNET - DÉJÀ VU
- EUROWORDNET - TERMBASE
Cercadors de termes en diccionaris: - LINGO
- TERMSCIENCES - MULTITERM
- GLOSSARY LINKS Extractors de terminologia:
- TERMCOORD - YATE
Tesaurus i Ontologíes: - TERMOSTAR
- CSIC Extractors de concordances:
- UNBIS TESAURO - SCP
- AGROVOC - WORDSMITH
- GENE ONTOLOGY - ANTCONC

lOMoARcPSD|6637847
- KWICFINDER - DÉJÀVU + BASE DE DADES

- TEXTSTAT TERMINOLÒGICS
Memòries de traducció + Gestors de Sistemes de gestió de corpus i
terminologia: terminologia:
- APSIC XBENCH - TERMINUS
- TRANSIT XV - E-TERMOS
- TRANSLATOR’S WORKBECNH - CORPÓGRAFO
EINES PER A LA GESTIÓ DE LA TERMINOLOGIA:

Fases de la traducció:
- Comprensió del text: desconstrucció.
- Elaboració del text: construcció.
Són fases molt complexes i engloben múltiples activitats.
La terminologia pot generar problemes al traductor. Podem trobar certes dificultats:

- Identificar les UT
- Entendre-les
- Trobar equivalents
- Valorar els equivalents
- Proposar un equivalent adequat per a cada UT
Per poder solucionar això cal cercar informació acotada. Per a totes les UT existeix
una font real i quan estan en un àmbit especialitzat no preexisteix, sinó que s’elabora
en cada treball.
Llocs on cercar la informació:

- Documents: han de ser de qualitat, aquesta depèn de la quantitat, del tipus i de
la fiabilitat de la informació de les fonts consultades. Ara, amb l’Internet, hi ha
“infotoxicació” i cal filtrar la informació i seleccionar-la.
Tipus de documents:
Textuals o Enregistraments
o Articles Lexicogràfics
o Manuals o Diccionaris
o Enciclopèdies o Lèxics
o Blogs o Vocabularis
o Pàgines webs o Enciclopèdies
o Fulletons, tríptics o Diccionaris enciclopèdics
o Suplements Altres
o Notícies o Tesaurus
o Tesis doctorals o Ontologies
o Catàlegs de productes o Normes
o Llibrets d’instruccions
- Especialistes o bases de dades terminològiques: cal mirar el període de
publicació (que sigui recent), els autors reconeguts, les entitats de prestigi, el
públic, la finalitat, l’abast terminològic i l’editorial.
S’ha de començar per obres terminològiques generals en la llengua de treball i
en les llengües afins: cal buscar a les diverses parts dels diccionaris generals i de

lOMoARcPSD|6637847
les enciclopèdies (entrada principal, definició, exemple, context d’ús, dibuixos,

gràfics, etc.); després seguir per obres lexicogràfiques terminològiques; i,
finalment, acabar amb textos especialitzats que serveixen per constatar l’ús real
de les unitats, delimitar-les, posar-les en relació amb altres unitats, la categoria
gramatical, el plural, els sinònims o complementaris, establir la definició, etc.
Cal sempre referenciar totes les fonts de referència consultades. Aquesta
informació es pot codificar.
Per analitzar una obra lexicogràfica és important aplicar sempre el “Principi
d’adequació” (cal llegir sempre els pròlegs).

lOMoARcPSD|6637847
5. TERMCAT
Organisme públic creat l’any 1985 encarregat de coordinar l’activitat terminològica de
la llengua catalana, inclosa la normalització de la terminologia.
EL LLENGUATGE ESPECIALITZAT:
Varietats que la llengua adopta quan s’utilitza com a instrument de comunicació formal
i funcional entre especialistes d’una matèria determinada.
Un àmbit d’especialitzat és un àmbit d’activitat, de pensament, un tema, que no és
propi de tota la comunitat, sinó d’un grup restringir d’usuaris.
La terminologia i la llengua general estan separades per una frontera imprecisa.
TERMINOLOGIA:
És un conjunt de termes i l’estudi dels termes.
El Centre de Terminologia s’encarrega de:
- L’elaboració de recursos terminològics: elaboració de diccionaris en paper, en
línia, materials de divulgació (cartells, vocabularis, tríptics, punts de llibre,
infografies interactives, relats visuals, etcètera).
La terminologia oberta (descàrrega oberta-servei de descàrrega de repertoris
terminològics d’interès general, procedents de treballs de recerca terminològica
duts a terme pel TERMCAT).
Té criteris lingüístics, sectorials i metodològics.
Traducció de normes tècniques al català segons el conveni TERMCAT-AENOR.
- Assessorament terminològic: servei de documentació amb biblioteques en línia
(que conté referències bibliogràfiques d’obres que contenen terminologia en
català i de les obres en què el TERMCAT ha intervingut -consulta per àrea
temàtica, autor i títol-) I serveis de consultes (CERCATERM).
- Documental i de la normalització: la normalització terminològica és el procés de
fixació i difusió de les formes catalanes més adequades per a designar els
conceptes propis dels diversos àmbits de coneixement. Hi ha dues perspectives:

lOMoARcPSD|6637847
o Normalització terminològica vincula

o da a processos industrials i a normes d’aplicació obligatòria en àmbits
tècnics.
o Normalització terminològica vinculada a processos de planificació
lingüística.
NORMATIVITZACIÓ NORMALITZACIÓ
- Varietat comuna o - Lèxic dels llenguatges
estàndard d’especialitat
- Unificar, fixar formes a - Fixa conceptes i
partir de la diversitat que denominacions
construiran la varietat - S’avença a les necessitats
comuna o estàndard denominatives amb
- Fixa paraules consolidades propostes
en l’ús - Agents: especialistes i
- Dóna molta importància a lingüistes
la genuïnitat
- Agents: lingüistes
IEC  diccionari normatiu Consell Supervisor del

TERMCAT  procés de difusió
i implantació en àmbits
especialitzats.
Procés:
Petició de normalització  estudi i valoració del cas  fixació d’una

proposta  difusió del terme normalitzat
Agents: La normalització de la terminologia s’articula entorn del Consell

Supervisor, que fa la seva tasca en estreta col·laboració amb especialistes
dels diferents àmbits de coneixement. El model d’intervenció
terminològica és mixt, inclou terminòlegs i especialistes.

lOMoARcPSD|6637847
Consell supervisor: membres de l’IEC, membres del TERMCAT i

especialistes.
Vessants de la normalització:
Termes objecte de la normalització:

 Termes designats amb un manlleu o amb un calc inadequat
 Termes amb denominacions vacil·lants (punt de vista gràfic,
fonètic, morfològic, etc.)
 Termes amb multiplicitat de denominacions
 Termes vinculats amb conceptes poc clars o vacil·lants
 Termes designats amb formes semànticament inadequades
 Termes designats amb un nom comercial
Manlleus:
S’opta per una alternativa catalana:
 Derivació
 Composició pròpia
 Composició culta
 Sintagmació
 Siglació i truncament
 Especificalització o extensió semàntica
 Metàfora
 Habilitació
 Conversió
Si no es possible l’alternativa s’opta pel calc (però semànticament
adequat), l’adaptació del manlleu i l’adopció d’aquest. Motius per
a l’adopció:
 Formes ja molt esteses
 Formes fixades intencionalment
 Formes exclusives d’un àmbit
 Formes de realitats físiques o culturals allunyades
(xenisme)
 Desfiguració de la forma original

lOMoARcPSD|6637847
Per mantenir l’equilibri cal fer ús de recursos propis i manlleus.

Estudi i valoració del cas:
 Criteris lingüístics: hi ha d’haver una adequació lingüística
(fonètica, ortogràfica, recursos propis, sintaxi i transparència
semàntica).
 Criteris terminològics: hi ha d’haver una adequació terminològica
(una denominació precisa, paral·lela a altres denominacions i que
sigui utilitzada en les llengües de comunicació internacional).
 Criteris d’us: hi ha d’haver una adequació sociolingüística (saber
la denominació habitual entre especialistes, si encaixa amb les
tendències de l’àmbit i si és una denominació eufònica, breu i
fàcil).
En el procés participen especialistes per resoldre dubtes conceptuals, per
analitzar la informació sobre les denominacions d’ús, opinar sobre la
viabilitat de les propostes i per fer la difusió dels acords entre altres
especialistes. Poden participar universitats, usuaris, representants
d’àmbits, etcètera.
Difusió de termes normalitzats: es poden difondre per la Nanoteca, pel
Cercaterm, comentaris a la web del TERMCAT, per xarxes socials, del Diari
Oficial de la Generalitat (DOGC), pels diccionaris terminològics, articles,
etcètera.

lOMoARcPSD|6637847
6. PRINCIPALS ESCULLS: A) LES VARIANTS TERMINOLÒGIQUES B) ELS

BUITS TERMINOLÒGICS
VARIANTS DENOMINATIVES:
Tant hi pot haver variants d’un terme en la llengua d’origen com en la llengua d’arribada.
Moltes vegades les llengües no tenen el mateix nombre de variants. Les variants no són
pragmàticament paraules sinònimes, tot i que a vegades poden ser sinònimes
semànticament (informació reservada/informació secreta).
Discursivament, podem trobar-nos paraules equivalents que no són variants
terminològiques perquè són semànticament equivalents en el discurs, però
semànticament equivalents fora de discurs (malaltia d’Alzheimer/malaltia
neurodegenerativa)
Tipus:
- Variant denominativa (només forma):
o Cadena lògica de treball: resultat de la cerca documental (diccionaris i
textos).
Podem trobar una proposta adequada o diverses que cal valorar (una és
més adequada, però si tenim diverses cal revisar el lèxic, també podem
no tenir cap proposta satisfactòria o no trobar-ne cap proposta).
- Variant conceptual (forma i significat)
Què varia?
o Variació discursiva: àcid desoxiribonucleic /ADN/ DNA
o Variació primera: ciberdelicte, delicte informàtic...
o Variació de distinció (sociològica): vàlvula espiral/vàlvula de Heister...
o Variació per desgastament (carga cultural): distonia neurovegetativa...
o Variació connotada amb conseqüències socials, polítiques, legals
o Variació eufemística: matrimoni de complaença...
o Variació vertical: malaltia de Creutzefelt-Jacob...
Exemple de cinc aproximacions lèxiques al camp de la vellesa:
1. Una visió economicopolítica: tercera edat, jubilat, pensionista.

2. 2. Una visió psicològica i antropològica: persona d'edat avançada, ancià.
4. Una visió biomèdica: edat tercera, edat senil enlloc de vell.
5. Una visió familiar: avis, iaios o padrins.
6. Una visió més social, reflectida sobretot en els mitjans de comunicació i en
el sector terciari: gent gran, edat d'or, tercera joventut, persona madura.
Marques pragmàtiques:
Ens poden ser útils per decidir la variant més adequada, el problema és que hi ha poques
obres especialitzades amb referències pragmàtiques explícites. A més a més, els tipus

lOMoARcPSD|6637847
de textos, el grau de formalitat, el canal també ens poden ajudar a escollir la variant més
adequada per a cada context comunicatiu.
BUITS TERMINOLÒGICS O ESCULLS:

Si no trobem cap proposta tenim un problema lèxic que cal abordar. El traductor ha
hagut de buscar una solució lèxica adequada i precisa, equivalent semànticament i
pragmàticament al terme usat en la llengua de partida; solució, que en moltes ocasions,
ha originat una proposta neològica. La cerca d’un neologisme ha estat, és i serà un dels
reptes del mediador lingüístic.
Equivalents se sol usar en dos sentits:

1. Equivalents entre llengües diferents: unitat lèxica d’una llengua X que
equival, semànticament i pragmàticament, a una altra unitat lèxica d’una
llengua Y (cell/cèl·lula).
2. Equivalents dins de la mateixa llengua. En aquest segon cas ens situem en
una situació comunicativa concreta (un text).
Preferim reservar l’etiqueta d’equivalent quan parlem de la relació d’equivalència que

hi ha entre unitats lèxiques de llengües diferents; i utilitzar el mot variant lèxica per
referir-nos a la relació d’equivalència que hi ha entre termes d’una mateixa llengua (el
que tradicionalment es considera sinònims).

lOMoARcPSD|6637847
7. INCORPORACIÓ DE NOVES UNITATS TERMINOLÒGIQUES

NEOLOGÍA:
És una paraula nova creada a partir dels recursos d’una llengua o bé que pot haver estat
manllevada a una altra llengua.
No s’ha de confondre:
- Neologia amb manlleu o préstec
- El manlleu només són un tipus de neologia
- Els manlleus són els neologismes més visibles
- El manlleu és un recurs natural, habitual en totes les llengües del món i en totes
les èpoques
- Cal cercar l’equivalent
La neologia especialitzada també es denomina neonímia o neologia terminològica.

Contra alguns prejudicis:
- La llei del canvi és vàlida per a totes les llengües.
- L’entrada de neologismes en les llengües vives és un fet natural.
- Tota llengua activa actualitza permanentment el lèxic.
- Quant més consolidada sociopolíticament està una llengua, més agilitat tenen
els seus parlants per formar paraules noves.
- Totes les llengües són aptes per expressar-ho tot. La capacitat creativa de les
llengües és una condició dels seu sistema gramatical; el seus desenvolupament,
però depèn de les condicions socials, econòmiques i polítiques dels pobles que
les parlen.
La neologia permet fer una radiografia a de la societat en un moment determinat,

sorgeixen constel·lacions de termes nous. Els neologismes en el context de traducció
són:
- Sorgeix sempre en intercanvis comunicatius en què es creuen dos sistemes
lingüístics
- Està induït i influenciat pel neologisme d’origen: calcs i manlleus.
- Sorgeix acompanyat de variants
- Pot existir la realitat o també ser nova. Si no existeix, tenim neologismes
culturals.
- Sol ser dinàmic.
- Pot ser planificat (organismes).
- El que el proposa té preparació lingüística.
En el context d’interpretació:
- Sorgeix sempre en intercanvis comunicatius orals en els que es creuen dos
sistemes lingüístics .
- Sorgeix acompanyat de variants discursives (paràfrasis).
- Pot ser molt efímer.
Recursos que ofereix una llengua per proposar un neologisme:

- Neologia amb mecanismes propis de la llengua
- Neologia amb mecanismes aliens a la llengua: préstecs.

lOMoARcPSD|6637847
Recursos genuïns:
o Els mecanismes de formació poden ser morfosintàctics (formals) —
derivats, compostos, sintàctics, sintagmàtics, abreviacions— o semàntics.
o En el primer cas, se sol parlar de neologia de forma i, en el segon, de
neologia de sentit.
Exemples: criteris terminológics
o Sufixat: yihadisme, googlejar, cronicitat, esmoltificació, bloguer, etc.
o Prefixat: anticrisi, anticancerigen, sobrecost, etc.
o Compost:
 Compost patrimonial: tallaous, salvapantalla, etc.
 Compost culte: megapolis, cardiograma, ceratosi, etc.
 Compost híbrid: agroturisme, biopirateria, bioxip, etc.
o Sintagmàtic: etapa reina, energies renovables, etc.
o Sintàctic: canvi de règim preposicional, canvi de categoria gramatical:
etc.
o Sigla: BTT, ABA (autobraç articulat), etc.
o Acronímia: malware, burkini, infopista, etc.
o Abreviació: nacional (policía nacional), municipals (eleccions municipals),
correu-e, etc.
o Resemantizació: tauleta, cuc, navegar, etc.
o Noms propis: barani (Alfonso Barani), cody (Dale Cody), etc.
o Manlleu:
 Manlleu adoptat: blog, pin, phishing, etc.
 Manlleu adaptat: bloc, krigatge, cokkrigatge, etc.
Importància de la neologia semàntica:

Cada àrea de coneixement té una tradició a l’hora de crear paraules:
- Àrees que utilitzen amb freqüència la composició culta: (medicina) colectomia,
cardiopatia, etc.
- Àrees que prioritzen la sintagmació: (economia) acció acumulativa, aliança
d’empreses, etc. (enginyeria) amplificador complementari, amplificador de
classes, etc.
- Àrees molt obertes a l’adopció de préstecs: (informàtica) bit, mòdem, etc.
Criteris per proposar una nova unitat:

- Estructura general de la llengua
- Delimitació del problema
- Recursos lèxics de la llengua
- Recomanacions oficials
- Criteris i normes internacionals
- Tendències i criteris de l’àrea
- Empaties amb altres llengües
- Pertinència de la proposta
- Grau de viabilitat lingüística
- Grau de acceptabilitat grupal

lOMoARcPSD|6637847
8. PROCÉS D’ELABORACIÓ D’UN VOCABULARI

TERMINOLOGIA SISTEMÀTICA:
Recull de termes i els conceptes d’un camp d’especialitat (no recull o tracta termes
aïllats). Cal construir un sistema de conceptes (arbres de camp) que doni compte de
l’organització dels conceptes. Es relacionen les entrades creades per a cada terme amb
l’estructura conceptual que reflecteix el sistema de conceptes. En gestió terminològica
sistemàtica s’elaboren definicions de manera sistemàtica i rigorosa. Cal documentar els
termes i les definicions amb els textos disponibles.
És un treball que requereix un gran esforç de temps, capacitat humana i infraestructura
perquè el treball tingui èxit. Cal elaborar llistes de termes extrets de corpus reals, que
siguin publicacions representatives de l’àmbit, desenvolupar el sistema de conceptes de
manera dient, i establir relacions d’equivalència entre dues o més llengües a partir de
l’estudi detallat de les unitats.
Procés:
LLISTA DE UT  ARBRE DE CAMP TREBALL SISTEMÀTIC (+ buscar equivalents a un
corpus d’una altra llengua si es desitja)
- Definició i delimitació del treball:
o Tema
o Destinataris
o Funcions
o Dimensions
- Preparació del treball:
o Adquisició d’informació
o Selecció d’assessors
o Selecció d’informació
o Fixació del corpus de buidatge
o Estructuració del camp/matèria
o Pla de treball
- Elaboració de la terminologia:
o Buidatge
o Fitxer de buidatge
o Fitxer terminològic
- Presentació del treball
- Supervisió del treball
- Tractament i resolució dels casos problemàtics
Elements clau:
- Corpus
- Arbre de camp
- Llista de termes
- Definició
- Remissions
- Fonts

lOMoARcPSD|6637847
- Equivalents
- Context
- Dades de gestió
ELABORACIÓ DE LA TERMINOLOGIA:
El traductor necessita adquirir coneixement especialitzat per tal de dur a terme la gestió
de la terminologia amb què ha de treballar. En certa manera, es converteix en un
semiexpert de la matèria. Per fer aquesta tasca, ha de treballar amb textos que
continguin realment les unitats i a partir de la lectura dels textos i de la recerca
sistemàtica de les unitats, no només de les que li plantegen “problemes de traducció”,
si no de les del camp, fa un treball ampli.
Molts cops cal fer:

- Arbre de camp: l’esquema de l’estructura interna del diccionari que en delimita
l’abast temàtic, permet classificar-ne els termes i facilita el tractament sistemàtic
del conjunt de la informació.
- Mapa conceptual: serveix per representar gràficament els conceptes. És una
xarxa d’unitats de coneixement. No hi ha jerarquia. Els nodes, que són unitats de
coneixement, es vehiculen mitjançant termes, i els lligams, són les relacions
conceptuals entre aquests termes (poden ser de diversa mena, a diferència de
l’arbre de camp).
- Corpus lingüístic: recopilació de fragments d’una llengua que se seleccionen i
s’ordenen segons un criteri lingüístic amb la finalitat de ser utilitzats com una
mostra de la llengua o d’una varietat d’una llengua.
Funció:
o Representar (ser una referència)
o Descriure actes de parla reals
o Validar hipòtesis sobre fenòmens lingüístics
o Observar la variació
o Detectar el canvi lingüístic
o Extreure terminologia (exemples d’ús, informació sobre la definició,
equivalents, etcètera)
Usos:
o Recerca lingüística
o L’edició d’obres de referència
o Ensenyament de llengües
o Observar la variació
Tenen diferents aplicacions dins de les ciències del llenguatge, com a la fonètica,
la sociolingüística, la traducció, etcètera.
Tipus:
o Orals: amb finalitats en el marc de la fonètica i les tecnologies de la parla
(enregistraments o representacions d’enregistraments amb alfabet
fonètic), amb finalitats de representar l’ús oral d’una llengua o d’una
varietat o un registre (amb transcripció ortogràfica).
o Escrits: corpus de referencia, monitor, paral·lels, etcétera.

lOMoARcPSD|6637847
La web com a corpus:

o Avantatges:
 Format digital, gratuïtat, nombre de dades, dades específiques
que no es troben en altres corpus, documentació de fenòmens
rars o no controlats (espontanis).
o Inconvenients:
 Dependència dels cercadors comercials amb criteris i filtres
específics, no exhaustiu, inestabilitat i no anotat.
TERMINOLOGIA:
- Fer terminologia no és fer traducció.
- Un terme és l’associació d’una forma i un contingut.
- La forma i el contingut d’un terme són sistemàtics en relació amb la llengua
general i també dins de cada llenguatge d’especialitat.
- Un terme sempre ho és d’un àrea especialitzada.
- Totes les dades terminològiques han de tenir una font real.
- Un treball terminològic no es pot fer mai en abstracte.
Tipologia:
- Segons els objectius:
o Asistemàtic
o Puntual
- Segons les llengües:
o Monolingüe
o Plurilingüe
- Segons les funcions:
o Prescriptiu
o Descriptiu
La definició en terminologia:
La definició d'un terme és una expressió normalment complexa, semànticament
equivalent al terme que defineix, que ha de respectar una sèrie de convencions generals
que fan referència a tres aspectes:
- A l'adequació general als principis lingüístics i semàntics.
- A l'adequació específica a un domini temàtic.
- A l’adequació a determinades convencions de redacció.
Tipus de definicions:
- De tipus lingüístic:
o Objecte: signe lingüístic.
o Contingut: sol incloure només aquelles característiques d'una noció que
són les més rellevants per distingir-la d'una altra noció dins del sistema
de la llengua.
- De tipus ontològic:
o Objecte: objecte de la realitat.
o Contingut: inclou tots els aspectes peculiars d'una noció, intrínsecs i
extrínsecs, essencials i complementaris, tant si són rellevants per definir-

lOMoARcPSD|6637847
la com a classe com si no ho són.

- De tipus terminològic:
o Objecte: concepte del sistema nocional d'un camp d'especialitat.
o Contingut: descriu la noció en referència exclusiva a un domini
d'especialitat i no en referència al sistema lingüístic.
Principis d’elaboració de definicions:

- Els principis lexicogràfics:
o Cal definir l'entrada amb precisió:
 La definició ha de ser veritable.
 La definició ha de ser precisa i concisa.
 La definició ha d’evitar expressions i formulacions de tipus
metalingüístic.
o Totes les paraules d'una definició han d'estar definides al seu torn.
o La definició no ha de contenir paraules més complicades que la paraula
definida.
o La paraula definida no pot ser usada en la seva mateixa definició.
o En les definicions de les sèries lèxiques, cal evitar la circularitat en les
remissions.
 La regla es podria formular així: cap paraula no pot ser definida
per ella mateixa, i cap paraula pot ser definida per la seva mateixa
família de paraules tret que aquestes paraules es trobin definides
separadament.
o La definició s'ha de redactar partint d'un descriptor de la mateixa
categoria gramatical del terme definit.
o S'ha d'evitar el recurs de definir un concepte per la negació d'un altre –
fins i tot quan el terme sigui per ell mateix negatiu.
- Els principis terminològics:
o Sobre la identificació del concepte:
 Han de descriure el concepte amb precisió (és a dir, han
d'identificar aquell concepte o aquell referent, han de ser
veritables).
 Han de permetre de distingir el concepte que defineixen dels
altres conceptes veïns del mateix camp d'especialitat
(especialment dels co-hipònims).
o Sobre l'estructura conceptual:
 Han d'acoblar-se al sistema de definicions del camp concret i, per
tant, partir de l'estructuració prèvia d'aquest camp.
 Han de reflectir les relacions sistemàtiques que un concepte
estableix amb la resta de conceptes del mateix camp.
 Han de recollir les dimensions pertinents de cada camp
d'especialitat, és a dir, han de presentar les característiques dels
conceptes successius d'acord amb la selecció prèvia de
dimensions que s'hagi establert en aquest camp i seguint, sempre
que sigui possible, un ordre homogeni, sobretot si es tracta de
conceptes que pertanyen a un mateix nus de l'estructura
conceptual.

lOMoARcPSD|6637847
 Els elements que es fan servir són:

o descriptor: element que categoritza el concepte,
situant-lo en relació amb els altres conceptes del
seu camp.
o dimensions: conjunt de trets conceptuals
significatius que permeten d’agrupar els conceptes
d’acord amb els elements comuns, i distingir-los
d’acord amb els elements específics de cadascun
d’ells.
o Sobre el tractament del concepte:
 Han de situar-se en la perspectiva del camp nocional a què
pertany cada concepte.
 Han d'adequar-se a les finalitats del treball en què es presenten.
- Els principis formals i convencionals:
o S'han d'escriure en lletres minúscules, llevat de la lletra inicial de la
primera paraula, que serà el descriptor més general, i convé acabar-les
amb un punt i a part.
o S'ha de tendir a utilitzar un to formal i impersonal, més que no pas un to
subjectiu i col·loquial.
o Han d'estar expressades correctament, és a dir, cal mantenir l'ordre
sintàctic de les frases de manera que l'expressió sigui clara i entenedora.
o Han de constar d'una sola oració, sense punts i seguit ni a part interns;
en cas que requereixi explicacions addicionals, aquestes es faran constar
en una nota.
o Convé que la definició de termes complexos tingui com a descriptor la
base del sintagma, sempre que aquest estigui prèviament definit –o si és
un mot de la llengua comuna.
o S'ha d'evitar el recurs a les paràfrasis innecessàries que no donen cap
informació que no pugui desprendre's del propi terme, com també les
fórmules metalingüístiques.
Definir termes:
- Quan definim termes, ho fem des de l’orientació semasiològica.
- Quan definim termes, intentem fer-ho sistemàticament:
o Perquè intentem reproduir el sistema o estructura de conceptes dels
experts (arbre de camp).
o Perquè redactem les definicions seguint un esquema ordenat i prefixat
(patró).
Problemes de definicions i normes:

Condicions:
- Han de descriure el concepte (ser veritables).
- Han de permetre distingir el concepte que defineixen dels altres conceptes
semblants.
- Han de recollir les dimensions pertinents de cada camp d’especialitat.
- Han de situar-se en la perspectiva del camp nocional a què pertany un concepte.
- Han d’adequar-se a les finalitats del treball en què es presenten.

lOMoARcPSD|6637847
- Expressades correctament.
- Formalment adequades.
- Adequades al destinatari.
- Una sola oració sense punts i seguit interns.
- Respectar els principis de la lexicografia.
- Descriptor inicial de la mateixa categoria que el terme descrit i en relació
d’inclusió semàntica.
- Paraules conegudes o, si no, que siguin termes definits al treball.
- Evitar la circularitat.
- Evitar definir per negació.
- Evitar paràfrasis innecessàries.
- Evitar fórmules metalingüístiques.
- Estructurar la definició.
- Depurar la definició.
Recomanacions per a la redacció de definicions:

1. Començar la definició amb majúscula.
2. No hi pot haver punt i seguit ni punt i apart dins d’una definició.
3. Acabar la definició amb un punt.
4. Una definició és un sintagma.
5. La definició comença amb un descriptor, que és l’hiperònim immediat de la
UT que s’està definint.
6. Totes les definicions que són sota d’un determinat hiperònim segueixen un
mateix patró de definició.
7. El patró de definició està format pel descriptor i per una sèrie de
característiques ordenades sempre de la mateixa manera.
8. Cal evitar les definicions negatives.
9. Cal entrar en el diccionari tots els termes que formen part d’una definició.
10. Cal evitar la circularitat entre definicions.
DICOTOMIA ENCICLOPEDIA / DICIONARI:

- Enciclopedisme: Acumulació del coneixement i la cultura d’un país i universal.
Definicions enciclopèdiques: textos descriptius, narratius i expositius llargs, que
es van actualitzant.
- Lexicografia (general o especialitzada): Representació sintètica del significat, de
l’ús i de les informacions lingüístiques associades a una unitat lèxica.
DICOTOMIA LEXICOGRAFIA / TERMINOGRAFIA:

- No és una oposició. Són pràctiques paral·leles.
- La lexicografia s’ocupa de la llengua comuna.
- La terminografia s’ocupa de la terminologia d’un àmbit del coneixement,
acadèmic o professional.
- Els procediments i les tècniques són majoritàriament compartides.
- Ambdues activitats han d’orientar els recursos a les necessitats del usuaris.

Terminologia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Terminologia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Terminologia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

lOMoARcPSD|6637847

Terminologia (Universitat Pompeu Fabra)

StuDocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Sandra Moreno Saez

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

1. QUÈ ÉS UN TERME? ................................................................................................... 3

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

context especialitzat determinat. (Cabré, 1999).

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

2. TIPUS D’UNITSTA DE SIGNIFICACIÓ ESPECIALITZADA. LES LLENGUES I

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

UT (Unitats lèxiques especialitzades):

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

La USE: unitat de significat especialitzat.

Les UCE (=nodes):

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

LES LLENGUES I LA TERMINOLOGIA:

Vitalitat interna de les llengües:

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

Etapes de la terminologia planificada “Auger (1986)”:

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

3. LA TRADUCCIÓ I LA TERMINOLOGIA. ALTRES ACTIVITATS

Tipus de textos especialitzats:

Característiques parametritzables del text especialitzat:

L’ACTIVITAT DEL TRADUCTOR:

Competències del traductor especialitzat:

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

- Competència metodològica: conèixer el procés i la metodologia de la traducció.

Paper de la terminologia en la traducció:

La traducció especialitzada no és uniforme per la possible percepció de fenòmens no

La possibilitat d'adequar-se expressivament a les situacions provoca:

La terminologia és absolutament imprescindible per donar compte del procés de

La terminologia és absolutament imprescindible per a l’activitat traductora. La

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

es vehicula en bona mesura a través d’unitats terminològiques i

La traducció com a procés de transferència d'informació entre llengües diferents amb

Coneixements terminològics comuns a tots els col·lectius professionals:

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

4. LA GESTIÓ DE LA TERMINOLOGIA A LES EMPRESES DE TRADUCCIÓ.

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

- CREA - BANCO DE CONOCIEMIENTO SOBRE

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

- KWICFINDER - DÉJÀVU + BASE DE DADES

EINES PER A LA GESTIÓ DE LA TERMINOLOGIA:

La terminologia pot generar problemes al traductor. Podem trobar certes dificultats:

Llocs on cercar la informació:

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

les enciclopèdies (entrada principal, definició, exemple, context d’ús, dibuixos,

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

o Normalització terminològica vincula

IEC  diccionari normatiu Consell Supervisor del

Petició de normalització  estudi i valoració del cas  fixació d’una

Agents: La normalització de la terminologia s’articula entorn del Consell

Descargado por Clara Bernal Pont (clarabp12@gmail.com)

Consell supervisor: membres de l’IEC, membres del TERMCAT i