LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

1. LES CLAUS DEL NOU SISTEMA POLÍTIC

- 1 de desembre 1874: El futur rei Alfons XII va fer públic des de l’exili a Gran Bretanya el Manifest de
Sandhurst, on es posava a la disposició dels espanyols.
- El pronunciament de Sagunt (Martínez Campos), va celebrar la proclamació del nou rei.

1.1. Un nou règim polític

● Restauració monarquia promoguda per: polítics conservadors, homes de negocis i militars (burgesia).
● Nou règim va ser dissenyat x Cánovas del Castillo x superar els problemes de la monarquia d’Isabel II:
○ Caràcter excloent dels partits quan arribaven al poder
○ Intervenció de l'exèrcit
○ Enfrontaments polítics
*no era un règim democràtic ja que no reconeixia el sufragi universal masculí + caciquisme i tupinades

● Aquesta nova etapa s’havia de fonamentar en:

○ Una constitució
○ Creació d’un sistema bipartidista en el qual els dos partits (conservador i liberal) s’alternessin
pacíficament en el poder→ torn dinàstic (turnisme)

1.2. La constitució del 1876

● Aquesta constitució era de caràcter conservador i pretenia una certa flexibilitat amb l’objectiu que els
dos partits poguessin governar de manera estable sense haver de canviar-la constantment.
● Elements principals:
○ Amplia declaració de drets i llibertats (imprenta, d'expressió, associació i reunió).
○ Divisió de poders conservadora basada en la sobirania compartida entre les corts i el rei.
○ El rei tenia un paper moderador per damunt dels partits polítics: era el cap de l’exèrcit, elegia
lliurament el cap de govern i no era responsable davant les Corts (bicamerals)
○ El tipus de sufragi variaba; els conservadors van establir el vot censatari (incloia al 3% de la
població) i els liberals el sufragi universal masculí.
○ Catolicisme com a religió oficial de l’Estat.
○ Caràcter centralista (furs bascos van ser eliminats).

1.3. La fi dels conflictes bèl·lics

● L’any 1875, l’ofensiva de l’exèrcit liberal derrota els carlins a Catalunya, al País Valencià i a Aragó.
● El conflicte continua uns quants mesos més al País Basc i a Navarra fins a la rendició total l’any 1876.
○ Aquell any el pretendent Carles va travessar la frontera francesa en direcció a l’exili i la guerra
es va donar per acabada.

● La conseqüència immediata de la derrota carlina va ser l’abolició definitiva del règim foral i a part, es va
estipular un sistema econòmic que donava un grau d’autonomia fiscal al País Basc.
● El final de la guerra va posar fi a la insurrecció cubana i es va firmar el Conveni de Zanjón, on s’incloïa:
○ àmplia amnistia
○ abolició de l’esclavitud
○ reformes polítiques i administratives
○ cuba tindria representants a les Corts espanyoles

● L’incompliment d’aquestes reformes va provocar l’inici d’un nou conflicte el 1879 i la insurrecció del
1895 (la crisi d’ultramar a Cuba i Filipines)
2. EL BIPARTIDISME I EL TORN PACÍFIC
2.1. Un sistema bipartidista
● Dins el pla de Cánovas, s’organitza un sistema bipartidista en el qual no cal recórrer a l’exèrcit
● Els partits dinàstics (de torn) eren:
○ El Partido Conservador (moderat) liderat per Cánovas del Castillo fins que va ser assassinat el
1897 per un anarquista (o americans)
○ El partido Liberal fundat al 1880 per Sagasta i de caràcter progressista.
● No es tracten de partits de masses sinó de partits notables, és a dir, mogut per clienteles.
● Coincidien en: defensa de la monarquia, constitució, propietat privada
● Diferien en: sufragi censatari i universal, immobilisme social i reforma social, no ampliació de llibertats i
si, suport a l'església i estat laic.

2.2. El funcionament del torn dinàstic

● L’alternança regular estava garantida per les tupinades i el caciquisme.
● Quan un govern comença a estar desgastat o volen un relleu, el rei nomena un nou govern.
● El nou president era el líder de l'oposició que disolia les corts i convocava unes eleccions que ja tenia un
resultat preestablert i d'acord mutu.
● Amb això evitaven que un dels partits monopolitzès el poder i els pronunciaments militars.
● Es va dur a terme del 1876 fins al 1898 amb regularitat malgrat dificultats com la del 98.
● S’inicia amb el Pacte del Pardo entre ambdós partits per donar suport a la regència de Maria Cristina
garantint així una monarquia i l’alternança del poder davant la pressió carlina i republicana.
● El personalisme (importància del líder) va deteriorar els partits potenciant les dissidències internes.

3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA

● Aquest no incloïa com a importants les condicions de vida dels treballadors que vivien amb salaris molt
baixos, jornades laborals inacabables i cap mena de protecció als drets en cas d’atur o malaltia.
● Davant el descontent del poble, sorgeixen moviments obrers com el luddisme seguits del marxisme i
anarquisme que busquen l'associació obrera i la conquesta de drets a través d'eines com la caixa de
resistència, la vaga o les revoltes agràries.
● Aquestes forces marginades eren:
○ els republicans (molt dividits internament, federals i unitaris)
○ el carlisme (fruit dels nacionalismes)
○ l’anarquisme (sobretot a catalunya)
○ el socialisme (PSOE, UGT, 1 maig,...)

3.1. Impacte a Espanya de l’arribada de l’AIT

● Amb la revolució del 1868 entren aquestes idees per Fanelli que difon l’anarquisme.
● Això fa una expansió i arrelament d’aquestes entre el proletariat català i la pagesia andalusa.
● Van arribar a aconseguir 25000 afiliats i nuclis d’importància amb la FRE (fede. regional espanyola)
● És així com neix el PSOE, un partit marxista de la segona internacional que defensava als treballadors.

4. UN SISTEMA ANTI-DEMOCRÀTIC
● El Règim de la restauració se sustentava pel caciquisme, la corrupció electoral i l’abstenció
generalitzada que facilitava la manipulació a favor dels partits de torn.
● Els cacics utilitzaven la seva influència en la zona, sobretot en entorns rurals, per aconseguir vots
coaccionant i persuadint
● El procés començava amb l’encasellat:
○ el ministeri de la governació emplena les caselles dels districtes electorals amb els candidats
previstos i s’ajusten els resultats acord amb aquestes instruccions rebudes amb anterioritat.
● Per fer-ho es feien tupinades com fer votar als morts, manipulant actes electorals, cremant urnes,...
● Així aconseguien un perfecte funcionament que sempre va aconseguir més del 80% dels diputats.
5. LA CRISI D’ULTRAMAR: CUBA I FILIPINES
5.1 L’imperi colonial espanyol
● Des de 1824 Espanya només tenia les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines
● Cuba:
○ Principal possessió amb importants interessos i negocis espanyols
○ Amb un gran flux de migració espanyola
○ La vida econòmica de la illa es basava en:
■ Agricultura de plantació ( principalment sucre, cafè i tabac) per després ser exportada.
○ La política aranzelària imposada pels governs espanyols convertia les illes en mercats captius:
■ Comprar a elevats preus els productes
■ Dificultat a l’exportació cap a Europa i els Estats Units

● Filipines:
○ La situació era diferent perquè:
■ La població era escassa
■ Els interessos espanyols es basaven en la producció de tabac i a ser una porta
d’intercanvis amb el continent asiàtic

● A escala política, aquests territoris:

○ rebien un tractament colonial i no tenien
○ no tenien cap dret a enviar representants a les corts espanyoles
○ no tenien institucions de govern
○ no podien intervenir en l’elaboració de les lleis que afectaven a les propies illes.

5.2 El problema de cuba

● Conveni de Zanjón (1878), es van pactar mesures destinades a :
○ Facilitar l’autonomia de cuba
○ L’abolició de l’esclavitud
○ La presència de diputats cubans al parlament espanyol

● El malestar de la població cubana incrementa a partir de 1891 degut al Arancel Cánovas, un impost a la
importació de productes no procedents d’Espanya.
● Aquesta mesura va incomodar els Estats Units degut a :
○ La potència adquiria bona part del sucre i tabac de Cuba, però havia de pagar forts aranzels
pels productes que venien de Cuba.

5.3 L’esclat de la guerra

● Esclata la Guerra de Cuba el 1895 degut a:
○ Incompliment del conveni de Zanjón
○ Arancel Cánovas
○ Suport estatunidenc que tenia Cuba

● Esclata la insurrecció a la ciutat del Baire

● Espanya amb l’objectiu de posar fi al conflicte va tenir dos generals (un rere l’altre):
○ Martinez Campos: pacífic i va intentar dialogar amb els cubans.
○ Weyler:
■ va fer ús d’una forta repressió
■ va obligar als camperols a concentrar-se en uns pobles determinats
■ Va castigar als rebels
■ La població civil també va patir les conseqüències→fam i epidèmies.
 ● Espanya envia 200.000 soldats (els qui no podien pagar per lliurar-se de les quintes), és a dir que els
rics es van quedar a Espanya i els pobres van anar a la guerra.
● Molts pocs d’ells van tornar de la guerra ja van morir en combat o emmalaltir per la manca de serveis
sanitaris i les malalties tropicals.
● La mort de Cánovas del Castillo (1897) va fer que es produís un canvi de govern
● Sagasta va ser el nou president i va iniciar una estratègia de conciliació:
○ Va destituir al general Weyler
○ Va decretar l’autonomia de Cuba
○ Va permetre el sufragi Universal masculí
○ La igualtat de drets entre insulars i peninsulars
○ Autonomia arancelaria
Però ja era massa tard, els Cubans ja no volien l’autonomia sinó la independència del seu país.

6. LA PÈRDUA DE LES ÚLTIMES COLÒNIES I LA INTERVENCIÓ DELS EUA.

● 1897: el nou president dels EUA, McKinley, va intervenir en el conflicte.
○ Fan servir com a pretext l’explotació i enfonsament del seu vaixell de guerra Maine (1898)
■ Encorat a a badia de l’Havana

● L’enfrontament entre EUA i Espanya es va iniciar degut a:

○ La negativa d’Espanya a renunciar a l’illa de Cuba
○ L'ultimàtum estatunidenc (té com a objectiu que Espanya abandoni la sobirania de Cuba).

● EUA acaba amb els barcos d’Espanya en 2 combats, el de Santiago de Cuba i a Cavite (Filipines).
● Tractat de París (10 de desembre de 1898): Espanya cedeix Cuba, Puerto Rico i Filipines a EUA.
● Les altres es venen a Alemanya a causa de la impossibilitat del seu manteniment (1898).

7. CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI DEL 1898.

● La derrota en la guerra contra USA resulta humiliant i va comportar una commoció moral col·lectiva
● Va originar un profund pessimisme plasmat en grup de literats i pensadors generació del 98
● Es vol regenerar moralment, social i culturalment el país
● Efectes econòmics greus a llarg termini ja que significa la pèrdua dels ingressos de les colònies
○ D’altra banda la tornada a Espanya de capitals cubans va ser l’origen de nous bancs i va
permetre la recuperació econòmica
● També va posar en una situació molt delicada el sistema de la restauració dels dos partits dinàstics
● També va estimular el creixement dels moviments nacionalistes (Cat i País Basc)
● Necessitat de renovació defensada pel corrent regeneracionista que volen denunciar els defectes de la
restauració.

8. CATALUNYA I LA GUERRA DE CUBA.

8.1. Els interessos catalans a Cuba
● Les relacions dels catalans en colònies augmenten sobretot amb la de Cuba i milers de catalans tenen
la intenció d’obrir negocis i fer fortuna (“Indians”)

8.2. Les diferents actituds davant la guerra

● Classes benestants i fonament del treball nacional → suport al govern espanyol
● Classes populars → sentiment d’oposició a la guerra + actituds pacífiques i antimilitaristes + rebuig de
les “quintes”.
● Federals → Únics que s’oposen frontalment.
● Catalanisme → partidaris de la política bèl·lica del govern espanyol.
○ quan el govern Sagasta va oferir l’autonomia a Cuba els grups catalanistes van dir que ja era
tard i que calia negociar la pau directament amb els cubans abans de perdre la guerra.
8.3. conseqüències del 98
● A Cat, conseqüències immediates:
○ Economia: disminució d’exportacions catalanes, endeutament públic (cost de la guerra), la
repatriació dels capitals dels “indians” va moderar els efectes econòmics.
○ Política: l’enfrontament amb el 1r govern de la postguerra a causa de l’increment d’impostos
per pagar els deutes de la guerra.
- els gremis es neguen a pagar —> tancament de caixes (1899)
- incrementa la irritació contra el govern i els partits dinàstics.
○ Sectors de la burgesia comencen a donar suport a noves formacions catalanistes que
reivindicaven l’autonomia i prometien una política modernitzadora.
○ El tancament de caixes acabarà en una entesa política entre entitats de BCN contra el govern
(per a desbancar als partits dinàstics)
○ A Cat, crisi del 98 —> fi del torn pacífic i la irrupció de noves forces.

LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

1. EL REFORMISME DINÀSTIC

- El desastre del 98 va fer evident els defectes de la restauració i va donar lloc al regeneracionisme.
- Al 1902 va començar la segona etapa de la Restauració.

1.1. El fracàs del primer govern regeneracionista

● 1899: Maria Cristina dona el govern a un nou líder conservador, Silvela que té una política reformista
● Es va proposar un projecte de:
○ Descentralització administrativa
○ Nova política pressupostària
1. apujava els tributs sobre els productes de primera necessitat
2. creava impostos nous per poder pagar els deutes de la guerra de Cuba.
■ Pujada d’impostos: forta protesta a Cat → comerciants es van negar a pagar la
contribució trimestral → Tancament de caixes.
● El govern va embargar els que no pagaven.
● El moviment va provocar una vaga general de comerciants → repressió del govern (empresonant els
que no pagaven) → estat de guerra.

1.2. Les opcions del reformisme

● 1902: Alfons XIII puja al tron (intents de reforma per posar fi al caciquisme i al falsejament d’eleccions)
● Corrents reformistes:
○ Partits del torn dinàstic: revolució des de d’alt (evitar la revolució de masses)
○ Partits marginats del sistema (republicans, socialistes, catalanistes...): mobilitzar l’opinió
pública.
○ Regeneracionisme intel·lectual i literari: Generació del 98.

1.3. Reformisme conservador:

● Maura es fa càrrec del govern.
○ Fi al caciquisme: Llei d’administració local i Llei electoral.
○ Mesures proteccionistes per impulsar l’activitat industrial a Cat.
○ Integra el catalanisme.
○ Millora la legislació laboral.
○ Política exterior: inclou Espanya al Marroc.
1.4. Reformisme liberal:
● Lideratge Canalejas (reformisme social i limitar el poder de l'Església)
○ Separació Església-Estat: “ley del candado”
○ Reforma el sistema d’impostos.
○ Eliminar les “quintes”: Llei de reclutament: era obligatori anar a la guerra.
○ Va promulgar lleis per a millorar les condicions de treball però va seguir reprimint les vagues.
○ Llei de mancomunitats: diverses diputacions podien gestionar serveis públics.
- Canalejas va ser assassinat (1912): Fi a l’etapa reformista.

2. LES FORCES POLÍTIQUES D’OPOSICIÓ:

● L'oposició a la Restauració era representada pel republicanisme, carlisme, nacionalisme català basc i
per les dues tendències del moviment obrer, l'anarquista i socialista.

2.1. Partits polítics

● Unión Republicana
○ Era el principal grup de l’oposició política i va constituir la minoria parlamentària més nombrosa
al Congrés dels Diputats, guanya a ciutats com Madrid, Barcelona i València.
○ Consisteix en una coalició que intentava agrupar els grups republicans

● El republicanisme lerrouxista: Partido Republicano Radical

○ El republicà Alejandro Lerroux, feia servir un discurs radical, demagògic i anticlerical
(populista) que va atreure a les classes populars barcelonines.
○ Era anticatalanista i vinculava aquest moviment als interessos de la burgesia i de l’Església.
○ Quan la Unión Republicana s’acosta al catalanisme i una part s’integrar a la candidatura
catalanista Solidaritat Catalana, se'n separar funda el Partido Republicano Radical.
○ Després de la Setmana Tràgica va perdre influència, va moderar el discurs i l’ideari i es va
traslladar a Madrid.

● Els partits catalanistes: la lliga i CNR

○ la Lliga Regionalista es va consolidar com a partit predominant a Catalunya.
■ reclamava l'autonomia per a Catalunya i volia intervenir en la política espanyola
■ Al 1901 van tenir èxit a les eleccions però a les seguents s'imposen les republicanes.
○ 1904 (la crisi dels dos sectors va esclatar), quan un grup de la Lliga (dirigits per Cambó) i funden
el Centre Nacionalista Republicà.

● El Partido Tradicionalista
○ Al principi el carlisme va acceptar la participació electoral.
○ Arran de la 1a G.M es va producir un desacord.

● El socialisme: PSOE
○ El PSOE va incrementar el número d’afiliats, va obtenir 27 escons i va entrar al parlament.
○ El 1917 es va radicalizar, arran d’això, es va formar el Partit Comunista.

● PNB
● augmenta la seva influència.
● busca mantenir l’orientació independentista i defensar l’autonomisme

.
3. L’OBRERISME ANARQUISTA A CATALUNYA:
● Es crea la CNT:
○ independència del proletariat respecte la burgesia i l’Estat, voluntat d’enderrocar el capitalisme
○ apoliticisme del moviment obrer i l'abstencionisme (no creuen amb la política)
○ necessitat de la unitat sindical.
● Vaga de La Canadenca (1919) (l'empresa que proveïa electricitat a Barcelona i a la seva zona industrial
○ La vaga paralitzar el 70% de la indústria i va deixar la ciutat sense electricitat gairebé 2mesos
○ S’aconsegueix la jornada laboral de vuit hores i l'augment dels sous
○ El incompliment de readmetre els treballadors acomiadats va fer reprendre la vaga.
○ La patronal respon amb repressió i creant el Sindicat Lliure per tal d’enfrontar-se a
l’anarcosindicalisme.
○ Es van organitzar bandes de pistolers a sou per aturar vagues i assassinar els dirigents obrers.
■ van reprimir els sindicalistes i es va posar en pràctica la Llei de fugues, que permetia
disparar els detinguts que intentaven fugir.
○ L’activisme obrer també va actuar amb violència i va atemptar contra autoritats =
PISTOLERISME (1918-23)

4. LA SETMANA TRÀGICA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

4.1. La política colonial al Marroc
● A partir del 1906, Esp. va començar la seva penetració al nord d'Àfrica.
● La Conferència d'Algesires comporta l'establiment d'un protectorat francoespanyol al Marroc.
● A Espanya li van concedir el Rif i un enclavament a la costa atlàntica que era poositiu pels:
○ interessos econòmics (miners, inversions en ferrocarrils, obres públiques, etc.)
○ voluntat política de restaurar el prestigi de l'exèrcit
● Els atacs dels rifenys van obligar a mantenir presència militar espanyola, que es va intensificar quan
van patir una dura derrota
○ es va decidir incrementar els de soldats espanyols al Rif per evitar la caiguda de Melilla
○ el govern va decidir enviar-hi tropes integrades per reservistes, molts d'ells casats.

4.2. La Setmana Tràgica de Barcelona (16 - 29 juliol)

● L'enviament de reservistes va provocar un moviment de protesta popular → La Setmana Tràgica de
Bcn, que va tenir el suport d'anarquistes, socialistes i republicans.
● Comencen els incidents durant l'embarcament de les tropes al port.
● Convocar la vaga general per al 26 de juliol, que va tenir el suport de la UGT i de grups republicans.
● La revolta es va allargar una setmana i va donar lloc a un sentiment antimilitarista i anticlerical.
○ Als carrers es van aixecar barricades, enfrontaments amb les forces de l'ordre i es van incendiar
establiments religiosos.
● Estat de guerra i repressió de les manifestacions. (100 morts, 300 ferits i molts edificis destruïts)
○ Ferits i morts → radicalització del moviment insurreccional → actuació incontrolada de grups-
● 29 de juliol (normalitat)
● Repressió posterior va ser molt dura:
○ centenars de persones detingudes
○ 1500 sotmesos a judici
○ 17 condemnats a mort, dels quals se’n van executar 5.
○ L’afusellament de Ferrer i Guàrdia (va generar grans protestes dins i fora d’Espanya)
4.3. Les conseqüències polítiques
● Desestabilització dels partits del torn dinàstic i la caiguda del govern de Maura.
● La repressió va unir liberals i republicans en la crítica al govern.
● El rei va dissoldre les Corts i va entregar el poder al lider liberal Canalejas que fins al seu assassinat
(1912) va dur a terme l’últim intent reformista des de dins del sistema.
● Els dos partits dinàstics es van quedar sense líders → fragmentació i pèrdua de força política
(inestabilitat permanent).
○ La debilitat política i les conseqüències van comportar una reorganització de l’oposició:
■ El republicanisme es va enfortir, creació del Partido Reformista (1912), i formació de la
Conjunción Republicanosocialista.
■ Molts obrers es van passar al anarcosindicalisme (CNT).
■ Augment de la influència del catalanisme republicà.

6. LA CRISI DEL 1917

● Situació de descontentament social que es va agreujar per la Primera Guerra Mundial.
● La crisi va esclatar el març de 1917, quan la CNT i la UGT van convocar una vaga (per l’encariment dels
productes de 1a necessitat)
● El govern de Dato va suspendre garanties constitucionals, va clausurar corts i va censurar la premsa.
● Estiu de 1917, crisi generalitzada:
○ Els sindicats van convocar una vaga general (conflicte obrer)
○ Els militars estaven en desacord amb el sistema d'ascensos dels oficials (el govern donava
avantatges als militars que estaven a l'Àfrica) → Juntes de defensa (conflicte militar)
○ Els partits opositors es van reunir en una Assemblea de Parlamentaris. Exigien un govern
provisional, nova constitució i descentralització de l’Estat (conflicte polític)
● Reacció del govern: REPRESSIVA:
○ vaga reprimida i es va empresonar els membres del comitè de vaga.
○ juntes de defensa militar dissoltes
○ prohibició de la reunió de diputats i senadors.
● L'exèrcit i la burgesia van donar suport a la monarquia per por a una revolució social.
● El rei va formar un govern de concentració (liberals, conservadors, reformistes i catalanistes)

7. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA PARLAMENTARI

● La crisi es va agreujar pels problemes de la crisi econòmica i social (radicalització moviment obrer) i
Guerra del Marroc.

7.1. Crisi econòmica i agitació social

● Fi de la 1a GM, com que Esp no va participar, durant la guerra va incrementar l'economia (exportaven+)
→ inflació dels productes (no van pujar els salaris dels obrers per obtenir més beneficis).
● Milers de persones van perdre la feina i els sindicats van reaccionar amb vagues i protestes
(especialment a Cat, crisi més industrialitzada)
○ vagues importants: La Canadenca i el pistolerisme.
○ mobilitzacions al sud d’Esp.: s'exigeix el repartiment de terres per als pagesos (trienni bolxevic)
○ les revoltes dels anarquistes i socialistes:
■ ocupació de terres
■ presa de l’ajuntament
■ reacció de comitès pagesos
● Reacció del govern: estat de guerra, empresonament dels líders pagesos i prohibint les organitzacions
obreres.
7.2. La descomposició política i el primer projecte d’Estatut.
● Els governs de concentració no van tenir èxit.
● Espanya estava molt inestable: 14 governs diferents entre però cap va durar més de 8 mesos.
○ els governs inestables no teníen prou majoria per aprovar impostos.
● Projecte d’Estatut: mal rebut, es va ajornar la reivindicació autonòmica.

7.3. El problema del Marroc: Annual.

● L’exèrcit i Alfons XIII donaven suport al protectorat del Marroc, l’opinió pública, no entenia que Esp
intervingués en una zona tan pobre i s’arriques a començar una guerra.
● Estiu 1921: tropes espanyoles van avançar desde Melilla per ocupar territori (dirigit per Silvestre)
○ Va acabar en l’anomenada: derrota d’Annual.
○ 13 mil morts de l’exèrcit espanyol.
○ va provocar protestes de l'opinió pública i va reclamar l’abandonament del Marroc.
● General Picasso va posar de manifest les irregularitats, la corrupció i la ineficàcia de l’exèrcit.

8. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

● Cop d’Estat militar que va implantar una dictadura, per a evitar la revolució social.

8.1. La fallida del règim constitucional.

● Govern liberal presidit per García Prieto va intentar diverses reformes en la Constitució.
● Miguel Primo de Rivera, sota aquest context, impulsa un cop d’Estat militar (13 de setembre del 1923).
● En un manifest, Primo de Rivera es va justificar i va exposar les seves intencions:
○ regenerar la política nacional
○ eliminar el caciquisme i la corrupció
○ recuperar l'ordre públic
○ posar fi a la conflictivitat obrera
○ garantir la unitat nacional davant l'augment del catalanisme
● L'alta burgesia, una part de les classes mitjanes, el rei i bona part de l'exèrcit van acceptar la dictadura
com una solució a la crisi.
● S'esperava que el nou règim fos temporal i posés fi a el sistema de la Restauració.
○ Per això, inicialment la dictadura no va tenir oposició política i social (tret d'un intent de vaga
general convocat per la CNT)

8.2. El Directori militar (1923-25)

● Alfons Xlll va nomenar Primo de Rivera president d'un nou govern, conegut com a Directori, integrat
només per militars. Les primeres mesures van ser:
○ Declarar l'estat de guerra a tot el país (fins 1925)
○ La suspensió de la Constitució
○ La dissolució del Parlament
○ Il·legalització dels partits polítics i les organitzacions obreres.
○ Prohibició de l'ús de símbols catalanistes (bandera i himne) i va restringir l'ús de la llengua
catalana a l'àmbit privat.
● Per acabar amb el caciquisme, es van dissoldre els ajuntaments i els van substituir per juntes de vocals.
● Política d’ordre públic molt repressiva per aturar la conflictivitat obrera:
○ prohibició de manifestacions i vagues
○ perseguir i empresonar dirigents obrers
- Els conflictes laborals es van reduir i va acabar la violència social i el pistolerisme.
 ● Va mantenir l’exèrcit i va intervenir militarment al Rif.
● Els atacs rifenys contra el protectorat francès → col·laboració militar d’Esp i França (desembarcament
espanyol a la badia d'Alhucemas) → final de la guerra del Marroc.
● El Directori va fer reformes:
○ ​es va regular el treball de la dona
○ es va promoure la construcció d'habitatges destinats a famílies obreres
○ es va impulsar una política d'obres públiques per reduir l'atur.

8.3. El Directori civil (1925-30)

● Després de resoldre el problema d’ordre públic i el del Marroc, s'estableix un Directori civil (1925)
○ Va reorganitzar les institucions de l’Estat seguint el model italià de Mussolini.
○ Crea un partit propi; Unión Patriótica.
○ Funda el Consell de Treball per frenar la conflictivitat laboral i controlar el moviment obrer.
■ relgamentava els salaris i les condicions de treball, així evitava revoltes
● El 1927: es va convocar una Assemblea Nacional Consultiva.

8.4. L’actuació anticalanista de la dictadura

● Primo de Rivera en un principi no mostrava hostilitat al catalanisme però quan arriba a Madrid si
○ Per això ningú imaginava les múltiples mesures anticatalanistes.
■ decret per a la repressió del separatisme
■ dissolució Mancomunitat
■ clausura d’institucions
■ prohibició ús català en l'àmbit públic
■ censura de la premsa i publicació de llibres
■ eliminació de festius propis com els Jocs Florals o l’11s
■ prohibició ús de símbols com la bandera
■ depuració magisteri i cultura
● La dictadura va tenir enfrontaments amb sectors eclesiàstics, ja que no acceptaven la castellanització
de tots els seus actes i escrits.
● La persecució va arribar fins al FCB després d'una xiulada del públic quan sonava l'himne espanyol. Es
va clausurar el camp 6 mesos.

8.5. L’oposició a la dictadura

● Amb el temps van anar apareixent grups opositors que volien acabar amb la dictadura:
○ Republicans: Van fer una campanya de desprestigi del règim nacional i internacional.
○ Sectors de l'exèrcit: Intent de cop d’estat militar, La sanjuanada (1926)
○ Intel·lectuals i estudiants universitaris: Critiquen la dictadura i denuncien la censura
○ Sectors catalanistes: Estat català liderat per Francesc Macià desde l’exili per invasió armada
○ L'oposició obrera: CNT, Partit Comunista, PSOE i la Federación Anarquista Ibèrica (FAI)
9. PER QUÈ VA CAURE LA MONARQUIA EL 1931?
● La crisi econòmica mundial del 1929 va arribar a Espanya.
● La dictadura va anar perdent els suports que havia tingut inicialment.
● La situació política, econòmica i social tornava a ser greu.
● 1930: Primo de Rivera va presentar la dimissió al rei i la va acceptar. Al cap de dos mesos el dictador va
morir.
○ Alfons Xlll va tornar al règim constitucional i va nomenar cap de govern el general Berenguer.
● L'oposició republicana es va mobilitzar i va signar el Pacte de Sant Sebastià, un acord per acabar amb la
monarquia. (1930) (socialistes, republicans i nacionalistes catalans s’hi van afegir)
○ Compromís que el nou règim reconeixeria l'autonomia de Catalunya, País Basc i Galícia.
● Es crea el Comitè Revolucionari (presidit per Niceto Alcalá Zamora)
○ pronunciament militar a Jaca (va fracassar) per forçar la proclamació de la República.
● 1931: l'almirall Aznar va formar un nou govern. Per tornar al sistema parlamentari i constitucional. →
eleccions municipals (les van guanyar les candidatures republicanes)
● Segona República Espanyola (31) i el Comitè Revolucionari es va convertir en govern provisional.
Aquell dia, el rei va abandonar Espanya cap a l'exili.

*De quina manera la Gran guerra va afectar l’economia espanyola?

● creixement considerable de les exportacions.

● descens de les exportacions agrícoles tradicionals
● encariment dels productes
● Catalunya va ser la més beneficiada.
● el final de la guerra i la caiguda de la demanda exterior van posar fi a la situació d’eufòria econòmica i
van provocar una forta crisi.

*La política econòmica durant la dictadura de Primo de Rivera

● Després de la crisi, van arribar els “feliços anys 20” → és per això que la dictadura va aparèixer
com una etapa de prosperitat.
● Per reactivar l’economia, l’Estat va fomentar grans obres públiques.
● Per incrementar els rendiments agrícoles i aprofitar els recursos, es van crear les
Confederacions Hidrogràfiques (impulsaven els regadius)
● Aquesta política va comportar moltes despeses. L’endeutament de l’Estat el 1929 era set cops
superior al del 1924.
● A més, la dictadura no va solucionar els problemes econòmics del camp.