FISIOPATOLOGIA DEL METABOLISME DELS LÍPIDS

1. FISIOLOGIA

1.1 LÍPIDS

1.1.1 TRIGLICÈRIDS

1.1.2 COLESTEROL

1.1.3 ÀCIDS GRASSOS LLIURES

1.2 LIPOPROTEÏNES

1.2.1 QUILOMICRONS

1.2.2 VLDL

1.2.3 LDL

1.2.4 HDL

1.3 ENZIMS QUE INTERVENEN EN EL METABOLISME LIPOPROTEIC

1.3.1 LIPOPROTEINLIPASA

1.3.2 LIPASA ENDOTELIAL

1.3.3 LECITIN COLESTEROL ACIL TRANSFERASA

1.4 PROTEÏNES INTERVENEN EN EL METABOLISME LIPOPROTEIC

1.4.1 PROTEÏNA TRANSPORTADORA DE COLESTEROL ESTERIFICAT (CETP)

2. EXPLORACIÓ

3. TRASTORNS DELS LÍPIDS CIRCULANTS

3.1 HIPERTRIGLICERIDÈMIA (HIPERTG)

3.1.1 MECANISMES I CAUSES

3.1.2 CONSEQÜÈNCIES

3.2 HIPERCOLESTEROLÈMIA

3.2.1 MECANISMES I CAUSES

3.2.2 CONSEQÜÈNCIES

3.3 AUGMENT DELS ÀCIDS GRASSOS LLIURES

3.4 HIPOLIPÈMIES

4. TRASTORNS PER DIPÒSIT ANORMAL DE LÍPIDS EN TEIXITS

1. FISIOLOGIA

1.1 LÍPIDS http://biomodel.uah.es/model2/lip/fig/lipoprot-papel.png

1.1.1 TRIGLICÈRIDS

Els triglicèrids poden ser:

• Exògens, procedents de l’absorció intestinal dels greixos, o bé poden ser

• Endògens, que són sintetitzats pel fetge a partir dels àcids grassos de la circulació o
bé com a resultat de la transformació d’hidrats de carboni.

1.1.2 COLESTEROL

També pot ser exogen (procedent de la dieta) o endogen, sintetitzat pel fetge. El colesterol
és necessari per la formació de membranes cel·lulars. També intervé en la síntesi
d’hormones, s’elimina pel fetge a través de la bilis i la bilis s’elimina per la femta.

1.1.3 ÀCIDS GRASSOS LLIURES

Procedeixen de la lipòlisi en el teixit adipós, que està regulada per l’enzim lipasa. La qual
s’activa per les catecolamines. En canvi, l’acció de la lipasa és inhibida per la insulina. Els
àcids grassos lliures també poden procedir de la escissió dels triglicèrids circulants per
l’acció de l’enzim lipoproteinlipasa (LPL). Els àcids grassos serveixen com a font immediata
d’energia i en el teixit hepàtic i adipós poden transformar-se en triglicèrids.

1.2 LIPOPROTEÏNES

Els lípids, pel seu caràcter hidrofóbic, no es troben circulant lliures en el plasma, sino que
s’uneixen a proteïnes (apoproteïnes), formant complexes macromoleculars solubles
anomomenades lipoproteínes. Les lipoproteínes transporten tots los lípids que circulen en el
plasma: colesterol lliure i esterificat, triglicérids i fosfolípids. Només una petita proporció
dels àcids grassos formen part de las lipoproteines, ja que la majoría d’ ells circulen units a la
albúmina.
1.2.1 QUILOMICRONS (QM)

Són sintetitzats en la mucosa intestinal. El 90 % del seu contingut són triglicérids de la dieta, la
resta colesterol i fosfolípids La seva missió és transportar els triglicèrids exògens fins als teixits,
on són separats de manera que els àcids grassos poden ser emmagatzemats en el teixit
adipós o bé poden ser utilitzats. La degradació dels triglicèrids dels quilomicrons la realitza
l’enzim lipoproteinlipasa (LPL).
1.2.2 VLDL (Lipoproteïnes de densitat molt baixa)

Es sintetitzen en el fetge. La seva funció és transportar triglicèrids endògens , que son

secretats a la circulació, impedint així la esteatosi hepàtica, a més de redistribuir àcids
grasos a diferents teixits que els requereixen. Aquesta lipoproteïna es transforma en una IDL
(lipoproteïna de densitat intermitja). Les IDL tenen dos destinacions:

• Ser retirades de la circulació pel fetge.

• Transformar-se en LDL.

1.2.3 LDL

Les LDL transporten colesterol als teixits, el qual és necessari per a què les cèl·lules facin la
reposició de components de membranes cel.lulars i per a la síntesi d’ hormones esteroidees

1.2.4 HDL (Lipoproteïnes d’alta densitat)

Són sintetitzades en el fetge i transporten colesterol des de els teixits perifèrics fins al fetge .
És a dir, en sentit contrari a les LDL. Aquest proces s’anomena transport invers del
colesterol. El transport invers del colesterol és el procés en el qual el colesterol excedent
dels teixits periférics es transporta cap el fetge. Les HDL són lés lipoproteínes encargades de
realitzar aquesta vía antiaterogènica. Aquestes lipoproteïnes porten el colesterol cap el
fetge pel seu posterior reciclatge o eliminació.

• El reciclatge es produeix m itjançant la incorporació d’aquest colesterol a les

lipoproteïnes de síntesi hepática (VLDL),
• La eliminació es realitza mitjançant la síntesi d’ácids biliars, qu utilitzen al colesterol
com precursor.
Des d’un punt de vista fisiològic, el transport invers del colesterol pot dividir-se en 4 etapes
consecutives :
a) Fluxe del colesterol lliure des de les cèl.lules perifériques cap l’espai extracelular

b) Esterificació del colesterol lliure per l’enzim LCAT en la circulació plasmática

c) Transferencia del colesterol esterificat des de les HDL cap a las lipoproteïnes amb apo B
circulants, a carrec de la CETP
d) Depuració hepática del colesterol esterificat
1.3 ENZIMS QUE INTERVENEN EN EL METABOLISME LIPOPROTEIC
1.3.1 LIPOPROTEINLIPASA
És l’enzim responsable de la hidrólisi dels triglicérids dels quilomicrons i de les VLDL,
produint axí quilomicrons remanents e IDL, respectivament. Aquest enzim es localiza en la
superficie de les cél.lules endotelials dels capilars del teixit adipós i muscular esquelètic i
cardíac.
1.3.2 LIPASA ENDOTELIAL

Es síntetitza en cél.lules endotelials de vasos que irrigen fetge, pulmó, ronyo i placenta,
peró no de múscul esquelètic.
1.3.3 LECITIN COLESTEROL ACIL TRANSFERASA (LCAT)
És un enzim de síntesi hepàtica que circula en el plasma. Es el responsable de la esterificació
del colesterol circulant en l’organisme. La LCAT es troba en el plasma associada a les HDL.
Tot el colesterol esterificat que contenen les HDL, VLDL i LDL s’esterifica per acció de la
LCAT. Una vegada que actúa l’enzim esterificant el colesterol lliure de les HDL, aquest es
transferit a les altres lipoproteïnes, mitjançant una proteïna transportadora de colesterol
esterificat (CETP). Es considera que el conjunt LCAT-apo A-I- CETP és el complex esterificant i
de transferencia del colesterol plasmátic. Aquest procés contribueix al transport invers del
colesterol.
1.4 PROTEÏNES TRANSPORTADORES DE LÍPIDS
1.4.1 PROTEÏNA TRANSPORTADORA DE COLESTEROL ESTERIFICAT (CETP)

La CETP es sintetizada en el fetge i el teixit adipos. Transporta colesterol esterificat des de

les HDL cap les lipoproteïnes amb apo B, axí como triglicérids en sentit oposat. D’aquesta
manera, promou la acumulació d’ ésteres de colesterol en lipoproteïnes que contenen apo
B, las quals, son rápidament clarificades contribuint així a la remoció hepática d’ésters de
colesterol. La CETP també es relacionaría directament amb el proces aterogénic causant la
transferencia d’ ésters de colesterol plasmátic a partícules que depositarán aquest
colesterol en els teixits. Les especies amb alta actividad de CETP (conills, humans)
desenvolupen aterosclerosis.

2. EXPLORACIÓ (mirar pagina web a moodle

3. TRANSTORNS DELS LÍPIDS CIRCULANTS

3.1 HIPERTRIGLICERIDÈMIA

3.1.1 MECANISMES I CAUSES

La elevació dels triglicèrids pot ser conseqüència de l’augment de la síntesi de TG o de la

disminució de la seva degradació. En general s’atribueix a dietes inadequades o trastorns
hereditaris.

AUGMENT DE LA SÍNTESI:

• Aport calòric excessiu → Els hidrats de carboni que no són utilitzats com a font
d’energia es transformen en àcids grassos i triglicèrids en el fetge.
• Alcoholisme → L’alcohol estimula la síntesis hepàtica d’àcids grassos.
• Diabetis Melitus → Degut al dèficit d’insulina s’activa la lipasa, augmentant la lipòlisi
en el teixit adipós i els àcids grassos alliberats són captats pel fetge.

DISMINUCIÓ DE LA DEGRADACIÓ:

S’observa amb la Diabetis Melitus, ja que disminueix l’activitat de la lipoproteinlipasa (LPL)

degut a la manca d’insulina.

3.1.2 CONSEQÜÈNCIES

• Crisis de dolor abdominal (pancreatitis) → Els àcids grassos alliberats per la lipasa
lesionen les membranes de les cèl·lules pancreàtiques, les quals alliberen enzims.
• Hepatoesplenomegàlia → Augmenta la mida del fetge i la melsa degut a l’acumulació
de macròfags carregats de triglicèrids.
• Aparició de xantomes eruptius → Són petits nòduls cutanis grocs o rosats que
apareixen pel dipòsit de triglicèrids en els macròfags de la dermis.

3.2 HIPERCOLESTEROLÈMIA

3.2.1 MECANISMES I CAUSES

La hipercolesterolèmia pot ser deguda a un augment de la síntesi o a una disminució de la

degradació de les lipoproteïnes que ho transporten, fonamentalment les LDL.
AUGMENT DE LA SÍNTESI:

La síntesi de les LDL està augmentada amb la síndrome nefròtica, ja que és estimulada per la
hipoalbuminèmia. ((No hem de trobar albúmina a la orina. Indicaria problemes renals, ja
que és una molècula de elevat PM.))

DISMINUCIÓ DE LA SEVA DEGRADACIÓ:

S’observa en aquestes situacions:

• Hipotiroïdisme → Degut al dèficit d’hormones tiroidees hi ha un catabolisme

insuficient de les LDL.
• Dietes riques en àcids grassos saturats i colesterol → Aquestes dietes inhibeixen la
síntesi dels receptors o bé disminueixen la seva afinitat per a les LDL.
• Trastorns hereditaris

3.2.2 CONSEQÜÈNCIES

• Anell corneal → Està situat en la perifèria de la còrnia i és de color groc. Pot ser
normal a partir dels 50 anys, per tant només té significat patològic en joves.
• Xantomes i xantelasmes → Són nòduls i plaques de color groc- rosat que apareixen
en la pell (xantomes), o bé en les parpelles (xantelasmes). En els dos casos són
deguts a l’acumulació de colesterol en els macròfags.
• Aterosclerosi → És la conseqüència més important de la hipercolesterolèmia. Es
forma una placa de ateroma que es diposita en la capa íntima de les artèries, de
manera que progressivament disminueix el seu diàmetre.

3.3 AUGMENT DELS ÀCIDS GRASSOS LLIURES

Els àcids grassos lliures circulants augmenten quan s’activa la lipòlisi en el teixit adipós per
hipersecreció d’hormones com les catecolamines, que activen la lipasa. La secreció de
catecolamines és intensa en situacions d’estrès, també augmenta en el dejú i en la diabetis
melitus, ja que, al haver-hi dèficit d’insulina, no s’inhibeix a la lipasa.

Les conseqüències són, que al ser captats pel fetge (els àcids grassos), augmenta la síntesis
de cossos cetònics i de VLDL.
CLASSIFICACIÓ DE LES HIPERLIPOPROTEÏNÈMIES:

Fenotip Alteració Colesterol Triglicèrids

lipoproteica
I Quilomicrons =, ↓, ↑ ↑↑↑↑
augmentats
IIa LDL augmentades ↑↑↑ =
IIb LDL i VLDL ↑↑↑ ↑
augmentades
III IDL augmentades ↑↑ ↑↑↑
IV VLDL augmentades =, ↑ ↑↑
V VLDL i quilomicrons ↑↑ ↑↑↑
augmentats

3.4 HIPOLIPÈMIES

3.4.1 MECANISMES I CAUSES

• Disminució de l’aport de nutrients o disminució de l’absorció de nutrients. La

primera situació es produeix en la malnutrició i la segona en la malabsorció
intestinal.
• Síntesis insuficient d’apoproteïnes (la part proteica de les lipoproteïnes). La
incapacitat per sintetitzar apo-B i per tant les proteïnes que la contenen
(quilomicrons, VLDL, LDL), provoca un trastorn poc habitual hereditari anomenat
Abetalipoproteïnèmia. En absència de apo B48, la síntesi de quilomicrons no es produeix,
generant-se una síndrome de malabsorció i una concentració baixa en plasma de
colesterol i triglicèrids.

3.4.2 CONSEQÜÈNCIES

De la Abetalipoproteïnèmia:

• S’observa esteatorrea degut a la incapacitat per absorbir els greixos, per tant són
femtes pastoses, de color groguenc, amb olor a ranci.
• Presentaran també retinopatia, degut al dèficit de vitamina A.
• Atàxia( marxa inestable).
4. TRASTORNS PER DIPÒSIT ANORMAL DE LÍPIDS EN ELS TEIXITS

LIPODISTRÒFIA:

És una atrofia circumscrita (ben delimitada) o difusa del teixit adipós, associada a trastorns
metabòlics com per exemple la resistència a l’acció de la insulina.

ESTEATOSIS HEPÀTICA:

Els hepatòcits es carreguen de triglicèrids, quan la síntesi dels triglicèrids supera la capacitat
de transportar els triglicèrids per les VLDL, això passa en la diabetis melitus i en
l’alcoholisme. Es coneix com a fetge gras.