dCIDOB 74-75.

Fundación CIDOB - Calle Elisabets, 12 - 08001 Barcelona, España - Tel. (+34) 93 302 6495 - Fax. (+34) 93 302 6495 - info@cidob.org

Grans temes del segle XXI.

Noves tecnologies. Revolucions tecnològiques i el seu impacte en la

societat.
Josep Casanovas
 N ove s
TECNOLOGIES
REVOLUCIONS TECNOLÒGIQUES I EL SEU IMPACTE EN LA SOCIETAT
Josep Casanovas Director del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD), UPC

Encara que sembli una afirmació una mica retòrica, el

canvi que la nostra societat està experimentant en aques-
ta transició de segle i de mil·lenni té pocs precedents
en la història de la Humanitat. És cert que, en un perí-
ode de temps relativament curt i proper, han anat apa-
reixent substàncies, mètodes i coneixements que han
repercutit fortament en el canvi de les condicions de
vida d’una part important de les persones.
Només per citar-ne uns quants que ens són propers en
el temps, tenim el descobriment de la vacuna contra la
verola, la tuberculosi o la poliomielitis, la penicil·lina
o els contraceptius orals en el camp dels fàrmacs, la
implantació de la sanitat pública generalitzada, la res-
sonància magnètica… l’electricitat, l’energia nuclear,
les energies renovables, el motor d’explosió… o la ràdio,
el telèfon, l’enregistrament musical o videogràfic, l’or-
dinador, i tantes altres coses. En faríem una llista tant
important que ens podria portar a repensar la frase amb
la qual iniciàvem aquest escrit.

La diferència amb el temps pas-

sat radica, potser, en la veloci-
tat amb la qual alguns d’aquests
canvis s’està produint, i la rapi-
desa amb la qual aquestes inno-
vacions arriben a una gran quan-
titat de persones.
Com afirma Miquel Barceló Garcia, el món que rep als
qui neixen avui, no té res a veure amb el que hauran
d’afrontar quan esdevinguin adults. No serà així, ni
des del punt de vista geopolític, demogràfic, econòmic
i, sobretot, per la influència sobre les seves vides de
les innovacions científiques i tecnològiques i, espe-
cialment, la necessitat que tindran de posseir grans
coneixements en aquest àmbit. Si ara ens sembla impres-
cindible que tot ciutadà sàpiga llegir i escriure per tal
que pugui preservar la seva identitat cultural o lluitar
per la seva llibertat i els seus drets, haurem de recla-
mar que conegui com funcionen, i quines conseqüèn-
cies pot comportar el seu ús, determinades tecnologies.

Cal afegir que aquests canvis es pro-

duiran diverses vegades al llarg
de la vida d’una persona: hem
d e p re p a ra r e l s c i u t a d a n s p e r
s a b e r a f ro n t a r a q u e s t re p t e
constant sense trencaments ni
frustracions.

16
 N ove s T E C N O L O G I E S

També segurament hem de redescobrir la felicitat i l’a-
mor com a elements fonamentals de l’existència de l’és-
ser humà en col·lectivitat.
Finalment, la ciència i la tecnologia, en el seu sentit
més ampli, ens hauran d’ajudar a resoldre un dels pro-
blemes al qual ens està abocant aquesta societat en ple-
na crisi d’idees i idearis: la gestió assenyada del nostre
temps, i la dedicació equilibrada d’aquest entre el tre-
ball i els aspectes comunitaris de la nostra vida. Sense
aquestes voluntats i disponibilitats, serà difícil aconse-
guir els mínims nivells de convivència que la societat
requereix.
Donada la necessària brevetat d’aquest escrit, intenta-
rem estructurar i alleugerir al màxim la seva presenta-
ció i això potser portarà a una simplificació/esquema-
tització. La panoràmica inclourà: salut, educació, tre-
ball, conflictes, transports, comunicacions i economia.
La selecció i l’ordre són, evidentment, intencionats.
Aquests temes apuntaran a d’altres paraules clau, com
poden ser demografia, política, ciutat, solidaritat, sos-
tenibilitat, lleure, etc. que, lamentablement, només
podrem esmentar sense que això representi que no les
considerem fonamentals.
També cal subratllar que tot i el que es dirà a conti-
nuació sembla poder referir-se únicament als països rics,
entenem que els estàndards (sostenibles) previstos per
al futur hauran d’estendre’s, necessàriament i en bona
justícia, al conjunt de la Humanitat; i que aquesta gene-
ralització dels avenços tecnològics a tots els pobles no
ha d’anar en detriment de la diversitat, que sempre con-
siderarem com una riquesa. En tot cas, allò que defen-
sen és el dret i la llibertat d’accés a la innovació i, com
no, el dret a no acceptar-la.
En relació a la gestió de la salut en un sentit ampli, des-
tacarem l’ús de les noves tecnologies en l’obtenció, emma-
gatzematge i explotació de la informació clínica (dades
i imatges), l’accessibilitat ubiqua de l’expedient del malalt
per tal d’estalviar exploracions, anàlisis, incomoditats i
perills als pacients i al personal sanitari, millora de les
prestacions, estalvi de recursos, racionalització de pro-
tocols, circuits, instal·lacions, hospitals de dia, monito-
rització permanent de persones de risc, preservant la seva
vida normal, intentant però prevenir perills i desajusta-
ments. Aquests avenços reforçaran l’estructura de recer-
ca i innovació establint una espiral de progrés.
Per tal de ser sensats i tocar de peus a terra, poc farem
si no entenem la salut com un concepte global, com
un dret de les persones respectat i fomentat, com una
realitat per a tots els pobles i que precisarà d’una refle-
xió molt profunda sobre aspectes com qualitat de vida,
costums i llibertat dels individus i col·lectius, gene-
ració de recursos i serveis assistencials per a tothom.
Això tindrà un cost molt gran, i la societat l’haurà
d’assumir.
L’educació4L’educació és també un dels sectors que
ja està experimentant una influència creixent del can-
vi tecnològic permanent. Sector tradicionalment pro-
gressista en les formes, però reaccionari en el fons, l’e-
ducació als seus diferents nivells ha alternat moments
de transformació amb llargs períodes de llangor i oblits
per part d’una societat aparentment preocupada per
temes “més importants”. El resultat és un munt de con-

La salut4Podem parlar de l’àmbit de la salut des de

Noves tecnologies: anys transcorreguts
dos punts de vista òbviament relacionats: les investi-
des de l’inici de la seva utilització
gacions i innovacions, i el que entendríem com a ges-
fins als 50 milions d’usuaris
tió de la salut. Fent una anàlisi transversal, les noves
molècules, la recerca genètica, la microcirurgia, la cirur-
gia robotitzada o a distància, els tractaments localitzats
mínimament agressius, els implantaments de microdis- Ràdio
Ordinador personal
positius de seguiment i control, la substitució o correc-
Televisió
ció d’òrgans desajustats, destruïts o no operatius, i d’al- World Wide Web
tres descobriments, proporcionaran instruments i mèto-
38

des per millorar i allargar la vida de les persones. La

telemedicina, els nous procediments exploratoris i
diagnòstics, els fàrmacs selectius, ajudaran tant el per-
sonal sanitari com el pacient. Gràcies a la tecnologia i
al tractament col·laboratiu de les malalties, s’aconse-
guirà una medicina més propera a l’ésser humà tant en
la vessant curativa com, sobretot, preventiva. Espe-
16

cialment important serà el tractament de les malalties

13

d’origen laboral i causades per la transformació dels

hàbits en el treball, la vida domèstica, la mobilitat i les
activitats de lleure: esportives i vinculades a l’oci. Algu-
nes especialitats, com les relacionades amb els proble-
4

mes de la ment, del sistema nerviós, el càncer i la SIDA,

les grans malalties epidèmiques com la grip i les afec-
cions a les articulacions, el sistema muscular, les malal-
ties reumàtiques o la diabetis rebran una atenció i recur-
sos especials.
Font4Informe sobre el Desenvolupament Humà, PNUD, 1999

17
N ove s T E C N O L O G I E S

tradiccions i disfuncions en l’àmbit de progrés més fonamental i definitori de la Humanitat: la trans-

Proporció d’usuaris d’Internet missió i creació de coneixement a tots els àmbits de la societat.
Per tal de concentrar-nos en un tema d’aspecte aparentment tecnològic, parlarem de la influència de
la informàtica i la xarxa sobre l’ensenyament: formes i continguts. Internet –i els seus futurs derivats–
representarà la possibilitat d’accedir a tota mena de continguts i recursos formatius i informatius de for-
93,3%

ma ubiqua, multicultural, lliure i pràcticament gratuïta. Fomentarà l’intercanvi, el coneixement mutu

entre persones de tot el planeta i la igualtat de drets quant a informació es refereix. Evidentment, això
serà així si totes les persones tenen accés a la tecnologia necessària i si es mantenen els actuals esque-
mes “llibertaris” a la xarxa. No se’ns escapa que hi ha tanta gent lluitant per mantenir aquesta lliber-
tat a la xarxa, com la qui intenta articular-la preferentment com un mitjà de negoci subjecte a las lleis
habituals del mercat, és a dir, qui paga té i, simplement, qui no paga no té… En aquest cas de l’educa-
ció podríem dir, qui no té, no tindrà…
Països més rics Però a part dels continguts, ja avui el sistema educatiu, mogut per les possibilitats tecnològiques, està
població 20% procedint a la revisió dels seus mètodes i analitza seriosament la possibilitat d’establir processos no pre-
Països mitjans sencials o semipresencials d’ensenyament a diferents nivells de l’espectre educatiu. Aquesta utilització
població 60%
Països més pobres
i justificació de l’ensenyament “a distància” presenta tants avantatges com perills: una persona podrà
població 20% estudiar una carrera des de casa, rebre textos, imatges, parlar amb el professor, els companys de classe,
bars i botigues virtuals, etc., però és això el que volem per als nostres joves, per exemple? Els haurem
llavors d’organitzar trobades reals (no virtuals) amb els seus companys/companyes per tal d’adquirir els
altres hàbits socials i crítics que l’ensenyament, universitari per exemple, comporta?

El treball4El món del treball vindrà revolucionat per la consolidació del teletreball, entenent que
aquest no és només l’activitat purament mecànica realitzable des de casa, sinó aquella que permet tre-
ballar una part de la setmana laboral en una entorn amable, i estalvia despeses i temps de desplaça-
ment. Molts treballs, com la videoconferència, permet ja avui trobades interactives virtuals freqüents,
disminuint així el cost tant econòmic com personal dels viatges. Sota aquest esquema, el treball pot
6,5%

distribuir-se millor tant espacialment com temporalment. Es necessitarà menys espai per oficines, menys
infraestructures noves, fet que permetrà millorar i fer més atractives les actuals, i disminuir l’impacte
0,2%

creixent del ciment i de l’asfalt sobre el medi natural. La tecnologia podrà també ajudar a controlar l’o-
rigen i la qualitat de determinats productes i permetrà detectar el frau i la producció de béns en con-
dicions laborals d’explotació o irregulars. La reducció de les jornades laborals conduirà a una discussió
profunda sobre el temps i els recursos per al lleure. Actualment aquest sector n’impulsa molts d’altres,
com el de l’electrònica de consum, la informàtica o Internet.
Font4Informe sobre el desenvolupament humà, PNUD, 1999

Densitat de connexions d’Internet

Densitat alta
Densitat moderada
Densitat baixa
Gairebé sense connexions

Font4Kegley/Wittkopf (1999). World Politics. Trend and Transformation. New York: Bedford

18
 N ove s T E C N O L O G I E S

El transport i les comunicacions4Sobre el transport podem dir que desapareixeran els vehicles conta-
minants, disminuint la pol·lució tant per gasos com acústica. Hi haurà un retorn al transport col·lectiu que
serà més eficient i atractiu i millor gestionat, apropant-lo molt més a les necessitats de l’usuari.
Les comunicacions seguiran la tendència a la miniaturització i a la universalitat. Generaran un volum
creixent de negoci arreu. Disposarem de dispositius de traducció automàtica portables que permetran
comunicar-nos sense barreres amb tots els pobles del món, fet que canviarà el sistema de relació tant
comercial com, especialment, personal, eliminant algunes de les bases de la incomprensió entre les diver-
ses cultures. També preservarà moltes d’aquestes, ja que mitigarà la preponderància de l’anglès en les rela-
cions internacionals.
Afirmar que els avenços tecnològics ajudaran a la resolució dels conflictes al món seria realment agosarat.
L’educació, la lluita per la justícia i els drets, i la cooperació entre les persones, poden fer moltíssim més
que qualsevol canvi tecnològic. Si més no, i amb totes les reserves, la universalització de l’espai exterior
permetrà vigilar les agressions armades i, en certa manera, protegir els pobles oprimits. Molts dels disposi-
tius dels quals podrem disposar en el futur –immediat– produeixen, no obstant, legítims recels a l’evocar
situacions com les descrites a 1984 de George Orwell.

Economia i medi ambient4Tot i que ho hem anat tocant tangencialment en la ràpida panoràmica rea-
litzada, les implicacions de les revolucions tecnològiques sobre l’economia seran realment espectaculars.
Algunes conjuntures no seran realment tant noves: la concentració de poder empresarial i mediàtic, impul-
sada per la tecnologia –i el vent dels temps!–, la borsa electrònica, el negoci electrònic, les seves reper-
cussions fiscals i laborals, la marginació de col·lectius, la debilitat sindical i d’altres, ens recordaran situa-
cions d’abús de poder que identifiquem amb els segles precedents. No està clar tampoc l’impacte sobre
determinades societats, com l’asiàtica, de la disponibilitat sobtada de tecnologia en col·lectius en forta
transformació social i cultural. Només considerar les necessitats d’aquests països quant a béns de produc-
ció i de consum, mouen a pensar en la sostenibilitat i racionalitat dels esquemes descontrolats vigents a
Occident. La repercussió d’aquest canvi accelerat sobre el medi ambient és i serà preocupant. La disponi-
bilitat d’energies renovables i la fusió nuclear poden alterar també alguns dels principis que regulen l’eco-
nomia actual. L’explotació de l’espai exterior, especialment la Lluna, Mart i alguns asteroides deixarà de
ser una fantasia de la ciència ficció per convertir-se en un repte tecnològic i social absolutament nou.
Mirant cap a la Terra, els satèl·lits ajudaran a la detecció i prevenció de catàstrofes naturals.

Ciutat4Per acabar, vull obrir una reflexió sobre el paper de la ciutat, avui preponderant i creixent –en
diferent mesura– a totes les societats, i quina influència sobre la concentració actual d’una part important
de la població en aquests entramats socials i urbanístics tindran alguns dels canvis tecnològics esmentats.
Sense menysprear el seu paper aglutinador i catalitzador, cal tenir en compte la problemàtica mediam-
biental, social, en termes d’infraestructures i d’altres que generen les ciutats. Si les societats trobessin la
forma de conjugar els avantatges i desavantatges de la desconcentració i l’equilibri territorial, aconsegui-
ríem un món més amable i proper a la dimensió de les persones.

19