Metabolisme i energia

A la lliçó introductòria es deia que:

Els objectes que tenen vida, presenten:

Estructura complexa de materials com C,O,H,P,N, S i

oligoelements per a formar les cèl·lules.

Que per mantenir-se la vida

Precisen d’un flux d’energia

que s’obté del sol o del medi, segons parlem d’organismes
autòtrofes o heteròtrofes, si ho fan per depredació o producció
prèvia dels autòtrofs.
El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que es
produeixen en els organismes

produeixen matèria reduida

Anabòliques Catabòliques

obtenen energia i materials oxidats

El metabolisme es considera una xarxa de xarxes, prob. la més

complexa existent.
La bioenergètica és la ciència biològica que estudia com els
organismes administren els seus recursos energètics
L’energia es defineix com la capacitat de produir treball
El treball consisteix en produir canvis:
moure objectes, produir llum o calor, sintetitzar molècules

Es consideren diferents tipus d’energia:

Cinètica i tèrmica:
energia de moviment, llum, calor, desplaçaments
Potencial:
energia que es posseeix per localització gravitacional elevada
o estructura d’àtoms reduïts o amb enllaços energètics P, o
posició electrònica d'excitació, etc.,

Els tipus d’energies són intercanviables amb despesa

entròpica.
 Energia
Energia potencial
potencial
passa a
major
cinètica

Energia
cinètica
passa a
potencial
Menor energia
potencial
Metabolisme i energia. Lleis de la Termodinàmica

- Primera llei de la termodinàmica: “L'Energia de l'Univers

permaneix constant”.
- Segona llei: “L'entropia de l'Univers tendeix a un màxim”.

Erwin Schrödinger (1887-1961).

Paradoxa: Éssers vius són ordenats, contra la
segona llei de la dinàmica.
“Els organismes vius aconsegueixen guanyar ordre
intern a canvi de generar desordre a l'ambient”.
L'entropia del conjunt éssers vius + ambient tendeix
a un màxim, per tant, desapareix la controvèrsia.
Metabolisme i energia Tipus de reaccions químiques segons la Termodinàmica

Reaccions exergòniques (catabolisme)

A + B C + D + energia

càrrega descàrrega

Reaccions endergòniques (anabolisme)

A + B + energia C+D
Reactius Productes
Metabolisme i energia. Reacció endergònica

Productes
Augment
energia lliure

ΔG>0
Energia

Reactius

Absorbim energia: anabolisme

Obtenim energia per a un posterior us
Metabolisme i energia. Reacció exergònica

Reactius

Disminució
energia lliure

Energia ΔG<0
lliure energia

Productes

Alliberem energia: catabolisme

Alliberem energia en forma de síntesi o
de moviment o de calor, etc.
A dins la cèl·lula es produeix el conjunt de reaccions químiques:
metabolisme.
Les reaccions estan encadenades: vies metabòliques
Aquestes vies metabòliques estan interconnectades. És necessari que
l’energia s’alliberi al lloc adient i en el moment adient, de res serviria
oxidar de cop tota la energia anabolitzada, per tant necessitem enzims i
molècules transportadores d’energia.

•S’acoblen reaccions exergòniques i endergòniques

•Es produeixen molècules magatzem i molècules transportadores
d’energia: ATP, NAD, FAD
•Els enzims disminueixen l’energia d'activació i procuren un
catabolisme adaptat a la velocitat necessària de la combustió.
•Els enzims regulen les reaccions en el sentit de activar-les o
desactivar-les
1. Processos de nutrició a la biosfera

En els organismes trobem dos sistemes de nutrició diferents:

autotrofisme i heterotrofisme

Autotrofisme: sistema d’alimentació en què els organismes capten les

substàncies i l’energia directament del medi.

Fotoautotrofisme (Fotosíntesi): Transforma l’energia solar en

energia química.
1. Processos de nutrició a la biosfera

En els organismes trobem dos sistemes de nutrició diferents:

autotrofisme i heterotrofisme

Autotrofisme: sistema d’alimentació en què els organismes capten les

substàncies i l’energia directament del medi.

Fotoautotrofisme (Fotosíntesi): Transforma l’energia solar en energia

química.
Quimioautotrofisme: Obtenció de l’energia de fonts diferents al
sol, matèria reduïda.
1. Processos de nutrició a la biosfera

En els organismes trobem dos sistemes de nutrició diferents:

autotrofisme i heterotrofisme

Autotrofisme: sistema d’alimentació en què els organismes capten les

substàncies i l’energia directament del medi.

Fotoautotrofisme (Fotosíntesi): Transforma l’energia solar en energia

química.
Quimioautotrofisme: Obtenció de l’energia de fonts diferents al sol,
matèria reduïda.

Heterotrofisme: Sistema d’alimentació a partir de matèria orgànica

Altres organismes començaren a usar l'oxigen per descompondre la
matèria orgànica i obtenir-ne energia: procés de respiració cel·lular.
Metabolisme i energia. Transport d’energia en els organismes

En els organismes, la fotosíntesi manté la producció o anabolisme i la respiració

manté l'activitat catabòlica.
Fotosíntesis
CO2 + H2O + energia solar Glucosa + O2

Respiració cel·lular
Glucosa + O2 CO2 + energia

La fotosíntesi, i per tant la producció primària està correlacionada positivament

amb la superfície del sòl útil (amb subministrament d’aigua i nutrients a
temperatures viables), mentre que la respiració es més proporcional al volum o
biomassa.
L’anabolisme de la biosfera segueix una funció quadràtica, el catabolisme
una funció cúbica.
 LE 9-2

Light
energy

ECOSYSTEM

Cloroplastes
i mitocondris
Photosynthesis
El bio-joc in chloroplasts
energètic CO2 + H2O Organic + O
molecules 2
Cellular respiration
in mitochondria

ATP

powers most cellular work

Heat
energy
Complementarietat entre respiració i fotosíntesi. Consum i producció de biomassa
 Metabolisme i energia. Transportador d’energia: ATP

La transferència d’energia no es fa de manera directa,

El principal compost encarregat de transportar l’energia a les cèl·lules és
l’ATP: adenosin-tri-fosfat

adenina

Ribosa

L'adenosina és un nucleòsid compost d’una molècula d'adenina enllaçada a una

molècula de ribosa (ribofuranosa). És una purina endògena sintetitzada des de la
degradació d’aminoàcids com la metionina, treonina, valina i isoleucina.
Metabolisme i energia. Transportador d’energia: ATP

L’ATP transporta l’energia en els enllaços de fòsfor. Es pot

transformar en ADP i AMP.
L’ATP s’utilitza en les mateixes cèl·lules en què es produeix
Durant la transferència d’energia es produeix calor, que és usat
pels organismes per tenir una resposta més ràpida.
Per a la formació d’ATP es requereix un alt consum d’energia
de reaccions exergòniques.
L’ATP té una vida curta, contínuament es forma i es consumeix.
Amb una activitat humana normal es poden produir: 40 k/dia
 Metabolisme i energia. Altres transportadors: NAD

nicotinamida
adenina

ribulosa ribulosa
Grups fosfat

És un dinucleòtid ja que està composta de dos nucleòtids enllaçats pels seus grups
fosfat. Un dels nucleòtids conté una adenina mentre que l'altre nucleòtid conté una
nicotinamida.
Transport d’electrons. Fosforilacions oxidatives que formen ATP.
Metabolisme i energia. Altres transportadors: FAD

adenina

grups fosfat

ribulosa

riboflavina

Dinucleòtid de Flavina Adenosina Ribulosa fosfatat (FADH+).

Derivat de la vitamina B2.
Transport d’electrons
 Metabolisme i energia. Paper dels enzims
Els enzims actuen sobre 2 aspectes de les reaccions químiques: velocitat i
rendiment.
Els enzims actuen com a catalitzadors de les reaccions biològiques
Velocitat: Acceleren les reaccions
A la temperatura corporal les reaccions biològiques no es produeixen a la
velocitat necessària. Els enzims actuen disminuint l’energia d’activació
necessària per posar en marxa un procés i augmenten la velocitat de reacció.
Les plantes sols creixen a partir d’una certa temperatura i és conegut que els
peixos creixen molt més ràpidament amb temperatures elevades, malgrat
aquest fet, també viuen i creixen a baixes temperatures i això és gracies al seu
metabolisme i als enzims metabòlics.

Rendiment: La mateixa reacció a un laboratori produeix productes secundaris

(rendiment<100%). A la cèl·lula no és així.
No es consumeixen en les reaccions.
Metabolisme i energia. Energia d’activació

Reacció NO
facilitada
per enzim

Δ G, no
Reacció es veu
facilitada afectat
per enzim

“com rompre la inèrcia o si posessis

oli a un engranatge”
Metabolisme i energia. Regulació de l’activitat enzimàtica

Les cèl·lules regulen l’activitat dels enzims ajustant-la a les

necessitats mitjançant una sèrie de factors.

Les condicions químiques: pH i temperatura afecten a la

síntesi de proteïnes.

La cèl·lula pot sintetitzar enzims amb forma inactiva i, llavors,

quan és necessari activar-les. Ho fa, ja sigui amb cofactors o
a partir d’estats desencadenants de l’activació.
Metabolisme i energia. Regulació de l’activitat enzimàtica:
Cofactors

Es tracta de composts que ajuden a l’activitat enzimàtica

Inorgànics: Ions metàlics, Zn, Mn, Mg

Organics: Coenzim (no proteïnes): vitamines

 L’energia a la Biosfera

Diferenciem entre energia externa o exosomàtica i energia interna o

endosomàtica.

Exosomàtica és la que mou el clima, els corrents marins, les aigües dels
rius, etc. Hidràulica, eòlica, solar.

Endosomàtica és la que s’interioritza amb la fotosíntesi com a producció

primària i passa per la cadena alimentària des dels herbívors fins els
descomposadors.(<1%). Biomassa.
RECORDATORI

L’energia viatja en forma de radiació que es caracteritza per la seva longitud d’ona.

L’energia és igual a la constant de Planck per la freqüència, que a la vegada és la

velocitat dividida per la longitud d’ona de la radiació.

La velocitat de la radiació és constant per a cada medi. En el buit és igual a 299792

km/s.

El moviment ondulatori és el procés mitjançant el qual es propaga l’energia d’un lloc

a un altre sense transferència de matèria, mitjançant ones.

Quan aquestes ones necessiten un medi material, s’anomenen ones mecàniques.

Existeixen altres no mecàniques com les relatives a la radiació energètica.

Les ones mecàniques transmeten vibracions sobre medis materials elàstics. Si es

produeix una vibració a un punt d’un medi elàstic, aquesta se transmet a tots els
punts d’aquest. Quan el moviment és uniforme, s’anomena vibració harmònica.

Quan una partícula es mou des d’un punt extrem, fins un altre i torna (passant dues
vegades per la posició d’equilibri), deim que ha fet una oscil·lació o vibració
completa.
Energia radiant. Definicions i recordatori

RECORDATORI

E= h.f = h.c/λ essent c = 299792 km.s-1

h= constant de Planck
λ= longitud d’ona.

1 nm = 10-9 m, 1Å = 10-10 m, micra o micrometre = 10-6 m

DEFINICIO

Constant solar al límit de l’atmosfera es distribueix en els següents %

UV VISIBLE IR
9% 42-48% 49% = 100%
això representa entre 1,99 i 2 cal.cm-2.min-1 o 136,83 mW.cm-2 al límit de
l’atmosfera, al nivell de la mar arriba el 75% aprox.
 Energia endosomàtica
Nivell extern o de Biosfera

La producció primària és d’uns 300 g .m-2.any-1 a la superfície

terrestre i d’uns 100 g a la superfície de la mar.
La p.p. del Planeta és de 78.109 TM/any, que s’aproxima a un 1 per
mil de l'energia que arriba al Planeta.
La fotosíntesi, per tant la p.p., actua en el marge dels 400-750 nm de
longitud d’ona
PPN = PPB-R
Distribució de la clorofil·la al planeta Terra
REFLEXIONS SOBRE L’ENERGIA A LA BIOSFERA I L’ANTROPOSFERA

El ritme de la vida o de la biosfera és el ritme de la fotosíntesi o de la

producció primària.

La utilització d’energies fòssils ens permet accelerar aquest ritme i

augmentar la població humana, però no necessàriament fer les coses
millor.

La relació entre productivitat humana i consum energètic augmenta fins

que perd linealitat, llavors perdem eficiència i ens autodestruïm
psíquicament i físicament.

L’energia endosomàtica segueix una distribució normal. El defalliment per

inanició i l’obesitat limiten la variància.

El repartiment de l’exosomàtica és molt més aleatori, cada trajecte no

parteix de zero, sinó del punt on havia arribat. En augmentar el consum la
variància augmenta. Aquesta característica es pot veure com a negativa i
injusta, és la font de la inequitat.