Professional Documents
Culture Documents
1r Trimestral
1r Trimestral
NAPOLEÓ (1799-1815)
1799 Fama degut a les campanyes i guerres que guanya Napoleó. Cop d’Estat sense guerra. Consolat.
1804 Es proclama emperador.
1805 Consolidació algunes lleis de la rev., carpetada a l’Antic Règim (Codi Civil: Codi Napoleònic).
Governs titelles, GB protegida (mar), Guerres coalició (GB, Pússia, Rússia i Àustria).
Batalla Trafalgar: unió flotes franceses i espanyoles vs angleses, anglesos posseeixen/ són invencibles en
el mar. Batalla Austerlitz: frança vs Prússia, Rússia i Àustria, francesos posseeixen/invencibles en el
continent/ territori.
1806 Bloqueig continental (GB, economia depèn del comerç, comercia amb EEUU), Portugal no fa cas.
1808 Napoeló invaeeix Espanya i col·loca a Josep B. com a rei. Guerra de guerrilles: derrota Napoleó.
1812 Bordino/Portes Moscou: Rússia es salta el Bloqueig continental. Grand Armée (600.000) vs Rússia.
Moscou incendiada, l’hivern acaba amb ½ de la Gran Armée, derrota Napoleó.
1813 Wellington (comandant anglès) Batalla Leipzig: derrota Napoleó (dèbil), desterrat a Elba. Escapa.
1814 Batalla Waterloo: exèrcit de veterans francesos és derrotat. Empresonat a Santa Elena.
Congrès de Viena: remoldelació Europa, territoris coixins a França. Santa Aliança: aliança monarques
absoluts (Prússia, Rússia, Àustria, Espanya i França), no més revolucions. Luis XVII, nou rei de França.
IRLANDA (1845-1849)
Els anglesos utilitzaven Irlanda per plantar allà gran part de l’aliment per a Gran Bretanya (alimenta a la
majoria dels britànics), això va fer que els Irlandesos tinguessin la majoria dels camps ocupats per menjar
per als anglesos i una petita part per a ells, que normalment plantaven patates.
Una plaga d’escarabats, que es menjaven les patates, va provocar una fam a Irlanda. Moren milions
d’Irlandesos, a causa de que els britànics capitalistes prefereixen que els irlandesos morin. Això provoca
una gran emigració dels irlandesos cap a Gran Bretanya, Amèrica...
REFORMES
I mentrestant a Irlanda s’estan morint i emigrant milers de persones, a Gran Bretanya s’estan fent millores
progressives i reformes.
Llei de reforma (Gran Bretanya): 1833 lleis de fabriques (regula les condicions de treball a les fàbriques,
edad mínima...) 1834 llei de pobres (cases d’acollida per a que els pobres no visquessin al carrer) 1842
llei de mines (regula les condicions de treball en les mines) 1846 llei del cereal (es poden comprar cereals
fora de GB, el menjar més barat) 1847 llei de les 10 hores (no és pot treballar més de 10 hores).
AUSTRÀLIA
Els anglesos han de poblar Austràlia i la població no vol anar (està lluny de GB), agafen als criminals i als
presoners i se’ls emporten a Austràlia, per poblar questa colònia.
REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALS (S. XVIII-XIX)
LIBERALISME
El liberalisme es una ideologia política que es basa en el següents principis:
- Llibertat individuals: econòmica, política, religiosa i de pensament.
- Abolició dels privilegis i igualtat legal. Propietat privada.
- Separació de poders (evitar tirania) i sobirania nacional (formada per ciutadans iguals davant la
llei, liberalisme associat a la defensa de la creació d’estats nacionals) que representa un
parlament (sufragi).
- Constitució que defineixi les lleis de l’Estat.
Qui més es beneficia amb aquest sistema polític és la burgesia. S'inspira en la Independència dels Estats
Units i en la Declaració dels Drets de l'Home i té com a model de referència al Regne Unit. Desconfia
dels monarques absoluts i personatges com Robespierre (propietat pública).
Règim liberal: sufragi censatari (depèn de cada país), govern, monarquies constitucionals (paper del rei:
Fa paper de mediador/àrbitre, figura de màxima autoritat moral i figura de prestigi).
NACIONALISME
Característiques del nacionalisme: Defensa de l’existència de nacions que tenen el dret a formar estats
propis i independents. Definicions de nació:
Originat per la Revolució Francesa, conjunt de ciutadans que tenen en comú una història, una cultura, una
llengua, la voluntat de viure junts...
REVOLUCIONS DEL 1820
1808-1825 Independència de l’Amèrica espanyola: l’any 1825 es declara la independència dels territoris
colonials de l’Amèrica espanyola. GB els ajuda ja que comercia amb les colònies (el hi ven roba). S’han
tallat els vincles amb Espanya.
1820 Onades Revolucionàries. Societats clandestines: degut a les repressions de les autoritats absolutistes
va obligar a els partidaris del liberalisme i el nacionalisme a organitzar-se en societats clandestines.
GRAN BRETANYA
Liberal amb revolució industrial. Monarquia constitucional (liberal). És comencen a fer reformes i més
tard apareix la fam de la patata a Irlanda.
EUROPA OCCIDENTAL (TRIOMFA)
França, Holanda, Bèlgica, Espanya, Portugal, Piemont... Passen a ser monarquies constitucionals
(revolució liberal). Europa occidental liberal. Règim liberal i govern escollit, mitjançant un sufragi
censatari (vota qui té diners=burgesia) i una constitució.
1830 França: el rei absolut (Carles X) era impopular i ataca a Algèria perquè la gent l’adori, però no
funciona. El rei s’exilia quan comença la 2n Rev. Francesa (liberal, la llibertat guiant el poble). La
revolució triomfa i el liberalisme s’implanta a França. Monarquia constitucional (Lluis Felip).
1830 La Santa Aliança fracassa a França ja que els monarques absoluts que la formen tenen les seves
pròpies revolucions. Quan França és fa liberal la Santa Aliança desapareix, ja que França era important.
EUROPA CENTRAL I ORIENTAL (FRACASSA)
Polonia (I.Rús), Alemanya, Itàlia, I. Austríac. Fracassa perquè la burgesia és dèbil, y és la burgesia el
grup social que impulsa el liberalisme en altres països. La burgesia és forta en altres països degut al
comerç. Segueixen amb el absolutisme i les monarquies absolutistes.
REVOLUCIONS 1840
FRANÇA
Monarquia constitucional (Lluís Felip), liberalisme.
1848 Revolució social (classe obrera) (contra els liberals), degut a les males condicions i per l’ambient
revolucionari (cada generació té la seva revolució). A França no hi hauran legislacions reformistes (per
millorar les situacions laborals a les fàbriques) com a GB.
1848 Revolució socialista: la provoca la classe obrera. Fi de la monarquia, el rei (Lluís) se’n va de França.
1849 Es proclama la II República francesa. Sufragi universal, però el país està dividit (obrers vs
camperols), a les ciutats es viu molt malament, però al camp es viu bé, no volen canvis. La revolució no
triomfa als camps, però sí a les ciutats. Repressió de l’exèrcit quan els obrers volen seguir amb la
revolució.
1850 Napoleó III (familiar llunyà de Napoleó) apareix i guanya les eleccions com a president de la
república (degut al prestigi del seu cognom).
1852 Napoleó III , cop d’estat, es proclama emperador, i imposa una dictadura.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
MONARQUIES ABSOLUTISTES
1848 Revolucions liberals i nacionals a Italià, Alemanya, Imperi Austríac, Polònia (Imperi Rus).
L’objectiu es implantar el liberalisme i el nacionalisme, ja que al 1830 no va triomfar, i ho tornen a
intentar. Revolucions liberals que s’ajunta amb la idea del nacionalisme.
- Polònia (Imperi Rus) Independència de Polònia, s’imposa un govern liberal (nacionalisme i
liberalisme). La revolució polaca no prospera, repressió de Rússia.
- Imperi Austríac Es divideix en nacions (Txèquia, Hongria, Eslovàquia, Croàcia, Àustria, part
d’Itàlia i Alemanya). Conflictes entre nacions per definir les fronteres. L’emperador d’Àustria va
recuperant el control de les nacions (amb l’ajuda de Rússia), les revolucions fracassen. Quan
l’emperador austríac ha recuperat el control a Àustria, intervé en la revolució d’Itàlia.
- Itàlia Unificació de diversos territoris per formar una nació. Però la revolució fracassa ja que
Àustria intervé.
- Alemanya Revolució Liberal/nacionalista, unificació de diversos regnes (entre ells Prússia)
Parlament de Frankfurt (reunió de representants), divisió al parlament (no es posen d’acord), ja
que en alguns regnes ja a començat la revolució industrial, això fa que hi hagin regnes que no
vulguin la revolució liberal. El rei de Prússia i el seu exèrcit es dirigeixen a Frankfurt, i li
ofereixen ser el rei de tot Alemanya, amb un règim liberal. Aquests la denega, ja que li fa fàstic
la idea de ser el rei d’un règim liberal. I acaba amb la revolució.
Inquietud, per por de no poder controlar les revolucions. Karl Marx diu: “Un fantasma recorre Europa”
(el fantasma de la revolució, no la pots tocar però la sents, està però no està). Monarques absolutistes i
burgesos espantats. L’Imperi Austriac té parts d’Itàlia i Alemanya.
ITÀLIA (1840-1870)
Italià: Piemont, Veneto (I. Austríac) i Paremont (regnes del Papa), Toscana i els regnes de Nàpols.
Piemont (Savoia, es va crear per fer de barrera per França, congrés de Viena): regne liberal, l’únic de tota
Itàlia. Piemont és el referent dels italians per unificar a al país i impostar una revolució liberal, el rei de
Piemont com a rei de Itàlia.
1848 L’Imperi Austríac esclafa els intents de revolució a Itàlia amb el Piemont, Àustria torna a tenir el
control. Radeski: general austríac. Per tant, si volen unificar Alemanya, han d’acabar amb l’I. Austríac.
El Piemont és el referent dels italians per unificar el país. Piemont té un ministre, Cavour, qui decideix
convèncer a França (Napoleó III) per a derrotar el Imperi Austriac.
1858 Guerra. Piemont i França vs l’Imperi Austriac, guanya França i el Piemont. El Piemont entrega Niça
i Savoia a França, però ell guanya molt més territori. L’Imperi Austríac es queda amb el territori de
Veneto (capital Venècia). Italià: Piemont, Veneto (austríacs) i Paremont (regnes del Papa) i el regne de
Nàpols.
Apareix Garibaldi (revolucionari i idealista que va formar part de les revolucions del 48).
Reuneix un exèrcit de voluntaris idealistes, desembarca a Sicília i derrota el regne de Nàpols. L’exèrcit
del Piemont i Garibaldi es troben al mitg d’Itàlia (al regne del Papa). Garibaldi ofereix que el rei del
Piemont passi a ser el rei del regne d’Itàlia.
1860 Itàlia s’unifica, formant un regne liberal. Roma segueix sota el control del Papa, y Napoleó III (que
es va quedar inquiet ja que el Piemont el va enganyar) envia un exèrcit a Roma, per a protegir-la d’Itàlia.
El Veneto segueix sota el control de l’Imperi Austríac.
1866 Es recupera el Veneto, guerra Imperi Austriac-Prússia (Itàlia s’alia amb Prússia vs Àustria).
1870 Es recupera Roma, guerra França-Prússia (França retira les tropes de Roma, fan falta a la guerra).
ALEMANYA (1848-1871)
Els dos principals regnes que formaven part del territori d’Alemanya eren l’Imperi Austríac i el regne de
Prússia, tot i que Alemanya estava dividida en molts regnes.
1848 es reuneixen a Frankfurt (els membres de la assemblea de Frankfurt, que son els representats de
cada regne) per unificar-se. I allà no es posen d’acord ja que hi han territoris on volen imposar el
liberalisme, i altres territoris on ja ha començat la industrialització. La revolució del ’48 fracassa.
Bismark (ministre de Prússia) conservador i intel·ligent. La seva idea es unificar Alemanya mantenint
l’absolutisme, que mani el rei de Prússia, qui protegirà als liberals de possibles revolucions socialistes.
Problema: Imperi Austriac.
1850 Zolloverein: Bismark proposa una unió econòmica/aduanera de tots el territoris, no hi ha aduana
entre els territoris. Finalitat: mesura no violenta, el primer pas per unificar Alemanya, impulsar la
unificació del país.
Arrel d’un conflicte amb Dinamarca (excusa), Bismark provoca un conflicte polític amb l’Imperi
Austriac.
1866 Guerra, Prússia vs Àustria (Àustria té aliats Alemanys), guanya Prússia i Àustria perd la influència
en els territoris Alemanys que tenia. Itàlia s’alia amb Prússia, per conquerir el Veneto.
Bismark sap que encara no és el moment d’unificar Alemanya, ja que hi ha territoris que no acceptarien
que Prússia dirigís Alemanya. Per això provoca una guerra amb França per a que Alemanya lluiti junta i
unida.
1870 guerra Franco-prussiana, Prússia aliada amb territoris alemanys vs França, guanya Prússia,
humiliant a França. Victoria total i absoluta de Prússia. França és terrotada, perquè Prússia dedicava tots
els recursos del país al exèrcit prussià (l’estat està al servei del exèrcit). Napoleó III és capurat.
Bismark li diu al rei de Prússia que unifiqui Alemanya (ja que tots els alemanys estan units) i és proclami
rei d’Alemanya.
Bismark el convenç fent una coronació per al rei d’Alemanya. A Versalles el rei de Prússia (Guillem) es
proclama emperador.
1871 Creació Imperi Alemany, Alemanya unificada amb un règim absolutista (no liberalisme ni
constitució). Els liberals fan un pacte amb Bismark per acceptar la monarquia absolutista a canvi de la
protecció d’una possible revolució obrera. Objectiu de Prússia: assegurar la protecció de la corona
prussiana.