2N TRIMESTRAL

IMPERI AUSTRÍAC
Més aïllat ja que molts altres països estan passant al liberalisme
1848 Rev. Àustria. Rev. liberals i nacionalistes. Els Russos els van ajudar a frenar la revolució.
1858 Guerres d’unificació d’Itàlia, perden tot el control del nord d’Itàlia
1866 Guerra contra Prússia (Bismark volia unificar Alemanya), han de deixar Alemanya en mans dels
prussians.
Moltes nacionalitats diferents, si mostra debilitat els pobles de l’imperi s’aixequin. Molta por.
Punts pors: les nacionalitats que formen l’imperi no es duen be. I. Austríac, ofereix a una de les
nacionalitats dirigir junts.
1867 Neix l’Imperi Austro-Hongarès. Passa a ser l’Imperi Austro-Hongarès, la nacionalitat més rebel,
més forta, per ajudar als austríacs a dominar les altres nacionalitats. Els hongaresos fan un parlament molt
impressionant, per demostrar que ells tenen també poder.
Hi haurà una certa industrialització tot i que no serà una gran potència industrial. Mantenir l’Imperi
unificat i no entrar en conflictes o problemes, intenten tenir bona relació amb Alemanya, la relació entre
aquests dos territoris mantindran una bona relació. Els russos son veïns i no paren de créixer, els hi
preocupa que es converteixin amb els seus enemics.
La gran por es que algun dia Rússia esdevingui un enemic i els ataqui. Objectiu de Austro-Hongria:
sobreviure. Gran control de la població (policia secreta, ampli), obsessió pel control/burocràcia (molt
insegurs) que podem veure reflexat en l’art.
Arriba als segle XX amb molta inseguretat, control estricte de la població, relacions bones amb
Alemanya, por del Russos. Viena es una de les ciutats més famoses i culturals d’Europa. Viena es un de
les ciutats famoses tant culturalment com intel·lectualment.
IMPERI RUS
Paper clau en la derrota de Napoleó. Guerra de Crimea. Russia ha perdut molt de poder durant 40 anys,
degut a que no ha passat per la revolució industrial. Desprès de la guerra de Crimea. Rússia fa petites
reformes i intents de modernització i industrialització. Volen modernitzar-se i mantenir la estructura
social, per a no acabar sent governats i poder avançar per a ser una gran potència.
1861 Anul·lació de la servitud (feudalisme). Era molt semblant en molts aspectes a l’esclavitud, tot i els
canvis seguiran sent pobres, però tindran més llibertat de la que tenien abans.
A partir del 1853 Inversió en infraestructures (tren, telègraf, ciutats)
EL GRAN JOC Rússia s’expandeix cap als Caucas i Àsia, perquè les millores que han fet els ajudarà a
lluitar contra aquestes tropes amb més superioritat. Era una forma de recuperar el temps que van perdre
quan les altres potències s’estaven industrialitzant, també era un forma de expandir-se. Cada vegada es va
apropant més a la Índia. Afganistan passarà a ser una espècie de mur entre la Índia (britànics) i Rússia,
ningú ocuparà el territori d’Afganistan, degut a la rivalitat entre Rússia i Gran Bretanya. S’envien espies i
persones per a fer expedicions. Gran tensió. No volen tenir una frotera directa amb GB o Rússia.
Tothom veu a Rússia amb una certa preocupació, ja que s’estan començant a industrialitzant i podria
passar a ser una de les potències més grans del món, degut al tamany que tenen, la població, els recursos i
el potencial.
Rússia diputarà una guerra contra Japò, ja que s’avança a Rússia començant a ocupar territoris del extrem
orient que les dues potències estaven interessades.
1902 Japó derrota la flota Russa en un atac sorpresa i sent destrossada.
1904 Tsushima Els russos creen una gran flota, unificant les altres flotes que tenia per Europa. La flota
russa es derrotada per la flota japonesa, a l’estret de Tsushima.
Rússia reconeix la derrota, i la guerra la guanya el Japó. Degut a aquesta derrota comença una revolució.
La humiliació el malestar de la guerra, Rússia es endarrerida, els pocs drets que tenen.
1905 Revolució. A St, Petesburg s’inicia una manifestació pacífica que es dirigeix cap al Zar. L’exercit
imposa unes fortes i molt agressives repressions contra la població, que provoca una revolució, la qual
serà no triomfarà.
L’Imperi Austro-Hongarès son molt insegurs en canvi Rússia son més confiats.
ALEMANYA
Bismark havia provocat conflictes per unificar Alemanya. Però ara l’única cosa que te com a objectiu es
evitar una guerra, ja que podria provocar la desintegració de la nova unificada Alemanya. Per aconseguir
això s’alien (tractar de pau i aliança) amb l’Imperi Austro-Hongarès, per tenir la millor relació amb tots
els països. També s’alien amb Rússia, ja que saben el potencial que podria tenir Rússia en un futur.
També s’aliarà amb Itàlia. Mantenir tractats d’aliança amb tots els països veïns, i mantenir a França
allunyada. Conferència de Berlín per a que França estigui ocupada i s’enfronti amb altres països.
Per mantenir contents als burgesos es construeixin infraestructures, per a que el comerç i la economia
augmenti. França està pagant aquests canvis d’Alemanya. Bismark impulsa una legislació per a protegir
els drets dels treballadors, per a tenir a la classe baixa contenta, tot i que ell no estava totalment a favor.
L’alemanya de Bismark
El inicio del sistema nacional de bienestar social alemán se produjo en la década de 
1880, mientras que Bismarck estaba en el poder. Una motivación principal de la 
legislación social era el deseo del gobierno de reducir el apoyo para el socialismo entre 
los trabajadores y para establecer la superioridad del Estado prusiano sobre las iglesias. 

El gobierno esperaba que la provisión de seguridad económica en caso de grandes 

riesgos y de pérdida de ingresos sirviera para promover la integración política y la 
estabilidad política. Tres leyes sentaron las bases del sistema de bienestar social 
alemán: el Seguro de Salud de los Trabajadores (Ley de 1883), que protege contra la 
pérdida temporal de ingresos como consecuencia de la enfermedad, el seguro de 
accidentes (Ley de 1884), que ayudó a los trabajadores lesionados en el trabajo y la 
vejez y la Ley del seguro de invalidez de 1889. Inicialmente, estas tres leyes sólo 
cubrían los segmentos de la parte superior de la clase de obreros que estaban trabajando.
Des de la unificació l’economia d’Alemanya creix a un velocitat extraordinària i cap al 1910 es la més
gran i millor d’Europa. Gràcies ales reformes per a la burgesia i la classe baixa.
Alemanya
- Relacions exteriors
▪ Aliança amb Àustria-Hongria
▪ Aliança Rússia
▪ Aliança Itàlia
▪ Política colònia Conferència de Berlín Males relacions GB-França
- Política interior
▪ Polítiques econòmiques favorables a la burgesia
▪ Legislació favorable als obrers
 Pensions
 Baixes
 Llei d’invàlids
Parlament, la gent votarà, el parlament tindrà uns poders molts limitats.
Emperador (Kàiser) Guillem II
La major part de la seva vida l’havia viscut amb Alemanya unificada (no era una gran novetat, ja que es el
que ha conegut durant tota la vida), no hi havia una gran preocupació per evitar riscos y conflictes, ja que
ja veuen d’unificació d’Alemanya com una cosa normal. Des de la unificació Alemanya no a parat de
créixer, ni de desenvolupar-se, tan tecnològica com econòmicament. Canvi de la forma d’entendre
La política de Guillem II tracta sobre que Alemanya ha de ser un líder polític i econòmic, i no ha d’anar
amb por per el món, tot el contrari a la política de Bismark. Rivalitat entre Guillem II i Bismark, es per
això que Bismark es obligat a deixar el càrrec.
Evolució d'Alemanya
...
Molt poderós econòmicament,
Els alemanys son mes objectius i no tenen cap necessitat de conquerir territoris.
Guillem deixa en clar que son la major potència d’Europa, i la que controla en comerç. Que son els més
grans i per això comença a invertir en l’exèrcit alemany.
...

Canvi de política d’Alemanya, de voler evitar problemes a voler ser la major potència europea. Gegant
eocnòmic i teconologic. Vol fer servir la seva potència i el seu pes per fer-se valer.
FRANÇA
1871 La comuna de París
Amb Napoleó III es torna a repetir la historia de Napoleó. Feia les eleccions quan les coses anaven bé, per
a que la gent el votés.
Gran revolució a França, degut a la gran humiliació que li van fer Bismark
Comuna de París
L’exercit Francès bombardejarà Paris, actuen amb una duresa molt contundent. A la burgesia els feia por
tenir un règim comunista a França.
1871 S’instaurà la 3r república, desprès d’esclatar la comuna de París, per primer cop els conservadors
han de posar una república. No es tornarà mai mes a tenir rei o emperador.
Tant la política interior com l’exterior son un desastre.
- Els alemanys han tret Alsàcia i Lorena, els han humiliat, i els han obligat a pagar una fortuna.
- Massacre als obrers
Una forma de superar els problemes serà tenir un gran imperi colonial al Àfrica i a l’Àsia (Indoxina).
S’intentarà crear un règim que creï un estat eficient i que tothom es pugui sentir orgullós, per recuperar el
orgull de França. Que tothom es senti orgullós del seu país, crear un patriotisme i nacionalisme justificat,
amb un objectiu: recuperar Alsàcia i Lorena dels Alemanys.
La 3r república s’ensurt més o menys, però la por d’un règim comunista segueix present en les classes
conservadores.
El que farà esclatar-ho tot serà el cas Affaire o Affaire Dreyfuss.
La rev. neix de les cendres de la comuna de París.
Gran poder econòmic, no es dels líders però tampoc es queda enrere.
CAS AFFRAIRE DREYFUSS
Oficial del exèrcit acusat per treballar per als Alemanya. Se l’envia a la pitjor presó de França (esta a les
colònies, a la illa del Diable).
1898 Zola. Escriptor famós i de prestigi dels més importants de França. Exposa que el govern francès va
condemnar a Dreyfuss amb falses probes.
- Revolucionaris: al band de Dreyfuss amb Zola. “República basada en injustícies”
- Conservadors: es posaven a la banda de l’exèrcit. Acceptaven l’acusació a Dreyfuss.
(Fashoda) Societat francesa dividida, per tant no son capaços d’enfrontar-se contra els britànics.
1906 Dreyfuss indultat. El govern (per evitar més conflictes interns) perdona a Dreyfuss. El govern
exposa que el judici va ser una farsa.
La ràbia acumulada explota degut al cas Dreyfuss, però la divisió de la societat ja venia de molt enrere.
1902 Aliança França-Rússia. Alemanya no es aliada de Rússia, per tant França signa un tractat d’Aliança
amb Rússia. Zar de Rússia (mes conservador del tot Europa) i França (part de la societat es molt
progressista i revolucionaria). Per tant ningú s’ho esperava, això va passar perquè tenen els mateixos
rivals (Alemanya de França i Rússia de Austro-Hongria i GB de tots dos), tot i que els seus règims son
molts diferents, s’alien per acabar amb els seus enemics. Dos grans blocs, mes o menys equilibrats,
(política d’aliança).
A principis del segle XX.
França inverteix molts diners en Rússia (molt de potencial, per ajudar a desenvolupar a Rússia, es
beneficia indirectament).
GRAN BRETANYA
1870- 1900 S’havien quedat relativament endarrerits degut a la segona revolució industrial. Controla el
comerç mundial, però segueix sent la reina del comerç i del mar, però no de la industria. Comencen a
invertir, es a dir que la font de riqueses son els diners que reben com a benefici, i ja no el que produeixen.
Potència industrial potència financera. Pèrdua de poder relativa. Ja no el la líder industrial. Ha creat el
major imperi colonial amb diferència. Gran defensora del lliure comerç, ja que eren els millors i no tenien
gaire competència, però ara ja països que els hi generen competència, ara el seu mercat son només les
seves colònies (pèrdua relativa), i tot i que tenen moltes colònies, ja no es tan obvia la superioritat que
tenien abans. GB te dos tipus de colònies, per tant, els tractes amb les colònies (colònies amb persones no
europees, menys respecte, més explotació..., i amb colònies amb persones europees, més respecte, menys
pressió, més llibertat (no volen que s’independitzin)).
Situació de Gran Bretanya
Era el centre del univers, a GB arribaven els millors productes del món. El seu mercat era tot el món,
domina tot el món comercialment, i perquè es el taller productor de tot el món.
Els francesos compraven productes al seus enemics. GB passa competir i perdre cada vegada més contra
Alemanya.
Comparació Regne Unit-Alemanya
Alemanya ja comença a industrialitzar-se saltant-se el pas de la industria tèxtil, i ja comença directament
amb la industria siderúrgica. Els alemanys estan més alfabetitzats, la classe obrera te un nivell de
coneixements més alt. L’escolarització ajuda a la economia. Gran Bretanya no tenia escoles tècniques, la
idea era que la població s’havia de guanyar la vida, el govern no creava escoles (liberalisme). Ara la mà
d’obra necessitava més coneixements, cosa que Alemanya donava, però a GB no.
Crearan un imperi colònia, per assegurar-se el comerç. Els diners els inverteixen per seguir sent rics. Gb
seguiran sent líders en el comerç mundial, controlant el mar.
Carrera d’armaments, basada en els armaments al mar, entre Gran Bretanya i Alemanya. Alemanya vol
ser superior, i GB no vol quedar-se enrere. Carrera de construcció naval. GB i Alemanya es gasten
quantitats enormes de diners en crear la flota més gran, GB vol construir el doble del que construeix
Alemanya.
El HMS Dreadnought
1906 Gran Bretanya va crear un vaixell de guerra (una gran màquina mortal), el HMS Dreadnought.
Resposta a Alemanya, Era una arma tant poderosa que tenia com a objectiu acabar amb la carrera naval,
però va ser tot el contrari, ja que Alemanya va començar a construir Dreadnoughts, però s’accelera la
carrera, a més de que va sorgir la febre per construir més Dreadnoughts. Per GB era una necessitat
guanyar la guerra, ja que depèn del comerç, però per Alemanya era un simple caprici.
Les relacions entre GB i Alemanya son cada vegada més dolentes.
La guerra dels Boers
Conflicte colonial
Sudàfrica, descendents d’Holandesos que havien fundat les seves colònies, es trobaran sota el domini de
GB.
La Guerra dels Boers serà un conflicte que afrontarà el Regne Unit contra els colons europeus
(majoritàriament descendents d'holandesos), de Sudàfrica.
El fet que els enemics fossin blancs i no negres generarà una gran onada de solidaritat a Europa en favor
dels Boers i l'allargament de la guerra serà vista com una humiliació pel Regne Unit.
La punta sud d’Àfrica va ser considerada un punt estratègic clau pel comerç europeu amb Àsia des del
segle XVI, per aquest motiu els holandesos la ocuparan a mitjans del segle XVII.
El clima sudafricà, més temperat que el de la major part d’Àfrica, va convertir Ciutat del Cap en una
destinació agradable per a molts emigrants, que els següents anys s’hi establiran i crearan una cultura
pròpia coneguda com a “Boer”
El 1815 Ciutat del Cap va passar a ser oficialment una possessió britànica, això no va agradar a bona part
de la població local que va decidir emigrar cap a l’interior els anys següents, en el que serà conegut com a
“Great trek”. Great Trek o emigració cap a l’interior dels Boers el 1836. Després d’aquests fets els Boers
crearan dues repúbliques: Transvaal i l’Estat lliure d’orange, on es dedicaran a l’agricultura i la
ramaderia, fent freqüents guerres amb el veí poble Zulú, un dels estats africans més poderosos del
moment.
Les relacions amb els veïns britànics del sud mai van ser fàcils, i de fet entre 1880 i 1881 ja hi va haver
un breu conflicte.
A partir del 1886 però, el descobriment de grans mines d’or en territori Boer va complicar molt més la
cosa, per començar va generar una gran onada d’emigrants de territori britànic a les repúbliques Boer,
però a més va despertar les ambicions del gran colonialista britànic Cecil Rhodes
Rhodes havia estat un dels grans defensors de l’Imperialisme britànic i va veure en el descobriment d’or a
territori Boer una oportunitat per annexar-se aquestes repúbliques
Rhodes va voler utilitzar els emigrants britànics en territori Boer, que havien acudit de manera massiva
els últims anys per participar en la mineria de l’or, per provocar un aixecament que acavés amb els
governs locals i poses aquests territoris sota control britànic.
Els boers sentíen una gran desconfiança cap a aquests nouvinguts, però els necessitaven per poder
extreure tot l’or disponible, per això els mantenien molt controlats i limitaven molt els seus drets.
Les relacions entre els boers i la Colònia britànica del Cap cada cop eren més tenses i els boers van
intentar limitar al màxim les seves relacions amb ella, fins i tot van projectar la construcció d’un
ferrocarril que permetés exportar tot l’or sense passar per territori britànic.
Per un altre costat a Gran Bretanya cada cop hi havia més descontentament amb unes repúbliques que
molts consideraven massa petites i primitives com per gestionar les immenses quantitats d’or que
produïen les seves mines i que podia afectar greument l’economia mundial, en mans dels financers
britànics de Londres.
El 1895 Rhodes va intentar forçar la situació convencent un dels directius de les seves empreses, Leander
Jameson, per dur a terme una expedició fortament armada contra la república de Transvaal. Rhodes creia
que els emigrants britànics se li unirien i que Jameson es podria apoderar ràpidament del Transvaal.
L’expedició de Jameson, però, va fracassar, els boers van ser capaços de derrotar-lo fàcilment, però a
partir d’aquell moment van començar a preparar-se per a una guerra contra Gran Bretaña que
consideraven inevitable.
El 1899 va esclatar la guerra, provocada pel govern britànic, que tenia l’opinió pública a favor, però en els
4 anys que havien passat des de l’expedició de Jameson els boers s’havien dedicat a comprar armament
d’última tecnologia, principalment a Alemanya i, de manera sorprenent van ser ells els qui van derrotar
l’exèrcit britànic i es van llançar a la conquesta de la colònia britànica.
L’actuació dels boer va despertar l’admiració de molts europeus, que veien com el totpoderós Imperi
Britànic patia contra unes petites repúbliques a les que volia humiliar, el Kaiser Guillem, entre altres, no
va dubtar en fer públic el seu suport pels boers, cosa que va molestar molt el govern britànic.
Soldats boer, malgrat el seu aspecte desarrapat en comparació amb el gloriós exèrcit britànic, van
presentar una resistència ferotge durant 4 anys.
A partir del 1900 l’Imperi Britànic va mobilitzar tots els seus recursos contra els boer, arribant a
desplegar fins a 400.000 soldats per lluitar contra ells, tot i això, els boers, bons coneixedors del terreny,
van practicar una guerra de guerrilles que els va permetre resistir encar 2 anys més.
Per tal de derrotar els boers els britànics van haver de recòrrer a tàctiques molt criticades, com la de
cremar collites, sacrificar ramats i, finalment, concentrar les famílies boers no combatents, (dones i nens),
en camps de concentració, on molts van morir de fam i malaltíes.
Presoners de guerra boer i infant desnodrit, les tàctiques britàniques per guanyar la guerra van despertar la
indignació internacional.
Malgrat la seva victòria final, la Guerra dels Boers va suposar un trauma per a la societat britànica, per un
costat va mostrar com l’Imperi no era tan poderós com semblava, però també va fer veure molts britànics
com molts altres països europeus sentien un gran ressentiment contra la Gran Bretanya.
Després de la guerra els governs britànics miraran d’acabar amb la mala imatge que tenia el pais i
intentaran establir millors relacions amb la resta de països europeus, sumant-se a la política de blocs i
aliances de la que, fins aleshores, s’havien mantingut al marge.
...
GB tenia un interès estratègic i econòmic per controlar aquestes mines. Molts britànics emigren cap a les
colònies Boers. Relació conflictiva entre els Boers i els emigrants britànics, degut a que els Boers els hi
cauen malament els britànics, però necessiten mà d’obra. Rhodes agafa mercenaris britànics per
...
Els Boers comencen a comprar les millors armes a Alemanya.
1899 Esclata la Guerra. Els Boers tenen armes modernes i saben lluitar. Els Boers comencen a derrotar els
britànics, i això significa una gran humiliació per a GB.
1900 GB fica casi tot el seu exèrcit a Sudàfrica per acabar amb els Boers, que duren dos anys més. Una de
les tàctiques de GB es posar en camps de concentració a les famílies dels soldats Boers, els quals moriran
de gana, degut a que GB no els alimenta. GB guanya la guerra, però tots els altres països els odien,
sofreixen un gran aïllament, i la inseguretat i humiliació augmenten. Es dona compta de que ja no son el
que eres, i han de començar a fer aliances amb països europeus, ja que la seva superioritat no es tan gran.
La guerra dels Boers es significativa. Política exterior de GB: començar a aliar-se, ja que comença a tenir
problemes.
JAPÓ
Sèrie de illes, no te una connexió directa amb la resta del món. El Japó al segle XVII, havia viscut varies
guerres civils, que acaben gracies a que una família guanya les guerres civils i acaba dominant el Japó.
Fracassen en l’intent d’expansió a Korea, per tant s’aïllen i es tanquen per ells mateixos. A mitjans del s.
XIX, portaven 200 anys aïllats, però una flota nord-americana apareix, per obligar-los a obrir-se amb la
resta el món. Els hi donen un anys per que els japonesos acceptin, o sinó hi hauria una guerra. Accepten la
decisió d’Amèrica, a mala gana, per tant la resta de potències faran el mateix que Amèrica. Tractats
desiguals, i humiliants.
Japó es obligada a obrir-se i comerciar amb EEUU (al principi) i la resta dels països. Aquest ultimàtum
forma part dels tractats desiguals (guerres de l’opi), una de les parts obté més beneficis i te més de poder
que l’altra. Això provoca una reacció dins del Japó, una revolució interna,
1868 Revolució Meji. L’emperador vol que el Japó es modernitzi com GB i EEUU, per imitar-los. Una de
les avantatges de la no resistència, es que podrien demanar alguna cosa, com demanar que els estudiants i
investigadors anessin a les potències modernitzades per conèixer i saber com funcionen aquests països, a
mes de contractar experts d’aquests països. Imitar als països avançats per modernitzar-se ells. No serà ven
acceptada, per tant hi hauran revoltes per parts del senyors feudals, ja que posa en perill les bases del seu
poder. Les revoltes seran oprimides, i la revolució seguirà amb el seu curs. El resultat serà que el Japó
viurà uns canvis molts profunds i ràpids.
A finals de 1880, s’havia modernitzat molt, i s’assemblava més a un país europeu que un asiàtic. Va
copiant el millor de cada país. Copiant el sistema polític d’Alemanya (emperador te molt poder i el
parlament en te molt poc), es modernitzarà però intentant no canviar el sistema polític. Extraordinari
avanç tecnològic... Japó: país avançat, industrialitzats. Si esta imitant als països europeus voldrà tenir
colònies. Principis 1890 es comença a expandir.
1895 Guerra Xina-Japó, per apoderar-se de territoris del nord de la Xina. El Japó derrota a Xina, lo que
provoca una gran humiliació per a Xina, ja que no era un normal que un altre país asiàtic els derroti. Quan
Japó vol expandir-se més, comencen a intervenir països europeus (ja que les potències volien quedar-se
part d’Àsia), com Rússia. Ja que els dos volen apoderar-se del nord de la Xina, per tant Japó es refrenada.
Això provoca que el Japó hagi de derrotar algun país europeu per a donar-se lloc i no ser humiliat, i aquell
país europeu és Rússia.
1902 tractar d’aliança naval Japó-GB
1904 Guerra Japó-Rússia. Esclata amb un atac per sorpresa de la flota japonesa a la flota russa, la flota
russa acaba destrossada. Rússia agafa les dos altres flotes, unint-les per atacar a Japó. Aquesta segona
batalla la torna a guanyar Japó, aquest cop es una batalla de igual a igual (no per sorpresa).
Per primer cop una potència asiàtica a derrotat a una potència europea, en una guerra de igual a igual.
Passa a ser una potència igualable al nivell de les europees.
S’han vist forçats a modernitzar-se i industrialitzar-se, i han aprofitat l’oportunitat per copiar i igualar a
les potències europees.
La era Meji, el nacimiento del Japón moderno
ESTATS UNITS
Quan la frontera es tanca, comencen a ampliar el seu camp de visió, fixant-se amb el mar carib.
Els emigrants europeus faran que creixin les ciutats, arriben per viure en les ciutats i no cap al
Es comencen a fixar el món exterior, però no en Europa.
1898 Ocuparan l’arxipèlag de Hawaii: en mig del pacífic, si controles les illes, controles l’oceà.
Cuba era dels pocs territoris que no s’havien independitzat, ja que depenien del comerç de sucre, que
produïen els esclaus, i necessitaven a España per si havia algun problema amb els esclaus. Però quan es
prohibeix l’esclavitud, Cuba comença a revelar-se.
Intervenen en la guerra d’independència de Cuba d’España. L’economia cubana depenia de l’economia
dels Estats Units.
1898 EEUU entra a la guerra d’independència. Una vaixell americà (Maine) explotarà misteriosament al
port de la Habana i degut això, els EEUU declarà la guerra a Espanya. Guerra naval, que la guanya la
flota americana. Es forçarà la independència de Cuba, la qual comença a dependre econòmicament de
EEUU i com agraïment els cedeix un petit territori (base naval de Guantánamo). A més EEUU es queda
amb Puerto Rico i les illes Filipines.
EEUU, petita guerra gloriosa, ja que estaven més avançats que els espanyols. Cuba independent, però
depèn de EEUU, i els cedeixen Guantánamo i s’aneccionaràn Puerto Rico i les Filipines.
Panamà es el punt més estret d’Amèrica, i es volia intentar der un canal (Canal de Suez). El projecte el
tenien els britànics, però a EEUU els servia per més. Panamà era controlada per Colòmbia. Es pot
navegar del la costa est a oest d’Amèrica sense haver de donar la volta a tota Amèrica. La construcció del
canal de Panamà durarà anys i milers de vides degut al clima tropical, però el van acabar construint degut
a la importància que significava per a EEUU el poder controlar-lo).
1903 EEUU donaran suport a la independència de Panamà. Es comença a fer el canal de Panamà, i tot i
que es un procés molt difícil s’acaba fent.
Japó: canvi espectacular, l’obliguen per la força a obrir-se, això provoca
L’emperador impulsa un gran canvi, per a que es modernitzi, pactant amb les potències (enviar estudiants
i persones per copiar-los). Espectacular salt tecnològic, en uns 40 anys. 1r país no europeu o de
descendència europea.
Principis segle XX
Sèrie de petits conflictes que accentuaran aquesta inseguretat dels països que esclataran al 1914, amb la
primera guerra mundial.
GB i els dos blocs europeus
- França-Rússia: colònies i control de les Índies
- Alemanya-Àustria Hongria: gran flota, vol desafiar la flota britànica.
GB vol crear un bloc amb els EEUU per controlar el món, però EEUU no vol involucrar-se amb tantes
histories.
1904 Entente cordial, es solucionen els problemes colonials entre França i GB. Els francesos acceptaran
els GB domina Egipte i aconseguiran que França es quedi amb la última colònia d’Àfrica.
GB (no volen que ningú es col·loqui a l’altre punt de l’estret de Gibraltar, no volen perdre el monopoli
del comerç al mediterrani), França (gran imperi al nord d’Àfrica, només els hi falta aquell territori),
Alemanya (el Kàiser vol tornar a la política colonial, Guillem II te interès en les colònies, colonitzarà
Tanganika) i España (la debilitat d’España els hi jugarà a favor) volien tenir al Marroc com a colònia.
MARROC
Acord GB-França, França es queda amb el Marroc, però el nord del Marroc se’l queda España, ja que es
un país dèbil i no suposa una amenaça per a GB.
La rivalitat entre GB i França era per les colònies.
El Kàiser Guillem, enfadat perquè no participa en el pacte de repartir-se el Marroc va a visitar al Marroc
(al sultà) i diu que si algun país ataca al Marroc, Alemanya intervindrà.
1906 Conferència d’Algesires. Reunió dels representants de les major potències per discutir el tema del
Marroc. El resultat serà que España, GB, França i Rússia es posen en contra amb Alemanya i Àustria-
Hongria, el repartiment de “zones d’influència” igual.
1912 Les zones d’influència es tornen zones on s’explota al Marroc, l’estant ocupant militarment. El
Kàiser envia un vaixell (al port de Agadir) de guerra al Marroc (esta apunt d’iniciar una guerra). França
cedeix territoris al Camerun.
Per culpa del repartiment del Marroc casi esclataran dues guerres entre Alemanya i França i GB. Clima
on cada vegada hi ha més provocacions.
BALCANS
L’altre punt calent són els Balcans.
Península dels Balcans Conflueixen l’imperi Turc (al sud), nord-est Rússia i al nord-oest Austro-Hongria.
Els territoris que l’imperi Turc a anat perdent, han format països, i hi ha alguns que són més amics de
Rússia i hi ha altres de Austria-Hongria (entre els països tenen males relacions, per buscar). Un d’ells,
Serbia, expiren a que els territoris de Austria-Hongria arribin a formar part de Serbia.
Les intencions de Serbia, es dividir l’imperi austro-hongarès.

Les aliances, al implicar més gent, fa que es pugi evitar conflictes. Per una altra part, quan exploti aquest
conflictes, la guerra no serà 1vs1 sinó que hauran més països implicats.
Els tractats d'aliança
Aliança entre Itàlia, Alemanya i Austro-Hongria dirigida a França. Els tractats d’aliança son bastant
complicats i complexes, i en alguns casos hi havia països aliats que no havien d’entrar en conflictes degut
a les clàusules. Els espies d’estrangers sabien que hi havia aquest tractats secrets, però no sabien les
clàusules ni la caducitat.
La guerra com a solució acceptable
El sentiment de que la guerra es inevitable, es cada vegada esta més present. Hi ha gent que pensa que ja
que la guerra es inevitable, seria millor lluitar-la quan sigui oportú, quan els aliats estiguin forts i els
enemics dèbils. Si esclata un conflicte, es millor lluitar-ho i no retrocedir.
La gent portava molt de temps esperant la guerra, tan, que quan comença la guerra, la gent esta eufòrica i
emocionada. Els polítics ho tindran difícil retrocedir, ja que les opinions públiques tenen ganes de que
esclati la guerra.
La guerra es inevitable.
1. Fa molts anys que no es lluita una gran guerra, per tant no l’han viscut i no saben com és.
2. Es pensen més com una guerra colonial, anar a lluitar, i tornar a amb la victòria.
1848 Revolució liberal a Europa. Nacionalisme estava totalment vinculat amb el liberalisme, ja que les
nacions es dividien amb els límits de cada govern liberal, a és de la cultura, la llengua (les característiques
d’un conjunt de persones).
El liberalisme i nacionalisme es separant.
1848 Nacionalisme no liberal (Alemanya). Bismark separà el que es el nacionalisme i el liberalisme.
Rússia si que pot crear un govern no liberal i nacionalista. Bulgària, Romania, Sèrbia son països amb la
idea del nacionalisme però amb governs absolutistes. Els governants d’aquest països estan contents, ja
que en la política interior del país no hi ha problemes, tota la població pensa en la nació i no en el
liberalisme. La guerra es bona perquè els ajudarà a unir la seva nació, expandir-la i fer-la més
gran/imponents.
Gran quantitat de gent que veuen la guerra com una cosa positiva, gracies a aquest fervor nacionalista de
anar a la guerra i guanyar-la perquè són els millors. Els governats es veuran influïts per les ganes de
guerra que té la població. El nacionalisme s’ha anant alimentant, ja que als governants els anava bé per a
que la gent no pensi en el liberalisme. I ara els governants es veuran obligats a anar a la guerra i lluitar, ja
que si no ho fas, la població es podria revolucionar, degut a que tenen molts ànsies de guerra i de
guanyar-la.
La gent no era conscient de que la guerra no serà com les guerres colonials, on els seus enemics eren
inferiors a ells, en canvi aquesta guerra serà de igual a igual, contra països igual d’avançats que ells i igual
de poderosos.
SÈRBIA
Sèrbia desitja que l’imperi Austro-Hongarès es desintegri, per a que els territoris en la frontera de Sèrbia
s’uneixin a ella voluntàriament, ja que formen part de la mateixa nació. Als governants els anava bé, ja
que la gent no estava enfocada en demanar una constitució. Sèrbia tenia una aliança molt forta amb
Rússia, es per això que aspiraven a tant. Van començar a donar-li problemes a Austro-Hongria, infiltrant a
agents per crear manifestacions i revolucions a l’imperi AH.
Un dia de Juliol Francesc Ferran (l’hereu de l’imperi AH) decideix fer una ruta per AH, i passa per
Bòsnia (territori de la frontera amb Sèrbia). Francesc i la seva dona son matats per un nacionalista serbi
(Gavrilo Princip) en un descapotable a la capital de Bòsnia, Sarajevo. Els serbis volien que hi hagués
problemes a AH, però no planejaven que matessin a l’hereu de l’imperi AH. AH es molt insegur i te
molta poc, decideix donar-li una lliçó a Sèrbia, han de demostrar força, es per això que els imposa un
Ultimàtum a Sèrbia. O compleixen una sèrie de exigències (entre elles que la policia de AH entrés per
investigar la mort de Francesc-Ferran) o els declaraven la guerra. Com els serbis saben que no poden
acceptar (AH també, però ells ho van fer a posta) demanen l’ajuda de Rússia. El Zar de Rússia no pot
permetre que Sèrbia sigui atacada (nacionalisme, no por anar dient que es el defensor dels països eslaus i
no ajudar a Sèrbia). AH saben que no poden passar, perquè no poden mostrar-se dèbils (ja que les
diferents nacionalitats podrien revolucionar-se), per això demanen ajuda a Alemanya. Alemanya pren la
decisió de que Alemanya defensarà AH, si Rússia ataca a AH, Alemanya declararà la guerra a Rússia. La
mentalitat es que lluitar un par de batalles i que la guerra acabi.
França no deixarà que Rússia vagi a la guerra sense ells, perquè no volen quedar-se apartats.
Un mes ple de negociacions, un clima tens i una idea de que la guerra es inevitable, i cada vegada és més
aprop.
A finals de Juliol hi ha una gran una mobilització a tots els països implicats, es a dir que l’exèrcit dels
països augmenta a milions de soldat. Es una situació de punt de no retorn, es molt difícil ser el primer en
retirar-se de la frontera, per tant és inevitable
Un jove nacionalista acaba assassinant a Francesc Ferran i a la seva dona a Sarajevo/Bòsnia.
Conflictes polítics. Sèrbia no pot acceptar l’ultimàtum de l’imperi Austro-Hongarès (tots els seus secrets
d’estats/política la posa en mans de un altre país).
Serbia-Rússia
AH-Alemanya (Italia es manté als marges, degut a les condicions imposades en les aliançes).
Serbia-Rússia-França
Finals de Juliol: mobilitzacions generals, milions de soldats son cridats a files, i queden els exèrcits en les
fronteres, la pau es torna impossible.
L’estratègia Alemanya, intentarà contrarestar l’estratègia França-Rússia, atacant primer a França (més
ben organitzat, bones vies de comunicació), derrotar-la i centrar els exèrcits per atacar a Rússia (tardaran
més a preparar-se, més mal organitzats, més males vies de comunicació), per a no lluitar en els dos fronts
a l’hora. El pla de guerra que faran els generals Alemanys, per derrotar a França el més ràpid possible, el
qual es basant arriscat. França volia recuperar Alsàcia i Lorena, i alemanya suposarà que atacaran
començant per aquest dos territoris. Alemanya enviarà la major part de l’exèrcit, passen per Bèlgica
(neutral, no tenen res a veure) per rodejar a l’exèrcit francès. Prefereixen passar ràpid per Bèlgica i
derrotar ràpid a França en comptes d’esperar a que Rússia ja estigui preparada.
Alemanya informa a Bèlgica sobre la maniobra que l’exèrcit alemany pretén fer, no els hi demanen, sinó
que diu que els passaran per sobre als belgues.
Agost 1914 Bèlgica es resisteix i alemanya entra per la força (els ataca perquè els i convenia epr la seva
estratègia, sense cap tipus de provocació). Aquesta guerra dura més temps del previst i per tant aquesta
maniobra aniran perdent les possibilitats de funcionar.
GB i Bèlgica sempre han tingut bona relació, per això decidirà entrar a la guerra i unir-se amb França i
Rússia.
Alemanya està trigant més temps en lluitar la guerra contra Bèlgica, ja que està resistint, i França es
donarà compte de l’estratègia i es recolocaran, per evitar ser rodejats. Agafar tots els taxis de la ciutat per
a mobilitzar l’exèrcit françes.
Batalla de Marne. Batalla molt aprop de París entre França i Alemanya, on l’exèrcit alemany es aturat i
derrotat, ja no pot seguir avançant. I Rússia ataca a Alemanya amb l’exèrcit a mig reunir (abans d’estar
preparada), per ajudar a França.
Alemanya es veu obligada a enviar part de les tropes de França, cap a la frontera amb Rússia per lluitar.
Batalla de Tannemberg. L’exèrcit rús serà derrotat per alemanya. Es demostrarà que l’exèrcit rus es
inferior tècnicament al Françès i Alemany, estan més mal organitzats.
GB sempre a prioritzat l’exèrcit naval que el terrestre. L’exèrcit britànic es molt petit i inferior que els
altres.
L’exèrcit francès i alemany acaben fent una “carrera cap al mar”, acaben lluitant al nord de Bèlgica. Els
dos exèrcits estan molt a prop, cada vegada hi ha més baixes, i mentre no se’ls ocureix cap pla, comencen
a cavar trinxeres per a protegir-se (solució improvisada). Aquesta situació improvisada resultarà el que
acabi definint tota la guerra en el bàndol occidental (Guerra de trinxeres).
França esperarà a que GB augmenti el seu exèrcit per fer el seu exèrcit més gran i guanyar a Alemanya
(equiparable, comparable). Durant uns quants mesos tot estava en una relativa calma, durant la nit de
nadal sortiran els dos exèrcit a celebrar el nadal.
Els Alemanys han vist que el seu pla ha fracassat, les trinxeres estan en una relativa calma, i els russos
son més inferiors a ells, per tant es dedicaran a atacar a Rússia. Mentre tot això passa, l’imperi AH esta
sent derrotat per Sèrbia, que estan resistint. Ara l’objectiu de la guerra és Rússia.
1915 Anys on s’intentaran desenvolupar noves armes i noves estratègies més arriscades. Les colònies
també estan lluitant, i les tropes de les colònies s’estan mobilitzant cap a Europa (on es decideix l’inici i
el final de la guerra).
Ens trobem en una zona d’estancament
Rússia i França esperaran a que arribin els soldats de GB. GB sempre havia prioritzat l’exèrcit naval en
comptes del terrestre, ara faran una gran campanya de reclutament i a ensenyar-los.
Alemanya es concentrà en atacar a Rússia en el front Oriental, ja que son més dèbils.
AH es molt inferior.
Al llarg del 1915. S’intentarà porta nous països a la guerra, nous aliats.
- Alemanya, Austria-Hongria + Imperi Otomà (els trucs) (tenien una mala relació amb Rússia) +
Bulgària (es portaven malament amb Sèrbia).
- França, Rússia, Gran Bretanya + Japó (colònies asiàtiques, la participació serà bastant
limitada, només s’aprofitarà per prendre-li colònies a GB) + Portugal (per la bona relació amb
GB) + Grècia + Romania (enemics de Bulgària) + Itàlia (Itàlia es un país bastant poblat,
bastant gran i està una mica industrialitzat).
S’amplien els fronts i els camps de batalla.
També s’intenta desenvolupar algun tipus d’arma per trencar aquest bloqueig, atacar a les trinxeres
enemigues es molt complicat, per això es comença a experimentar.
1915 Els alemanys llençaran gas tòxic (clor) al camp de batalla. Llencen núvols de clor (dipòsits i el vent)
que s’infiltren a les trinxeres enemigues. L’èxit no es podrà aprofitar, ja que els alemanys estaven
sorpresos. Es comencen a inventar més elements químics (gasos tòxics) i mascaretes anti-gasos.
Aviació. L’aviació s’utilitzarà per observar a les tropes enemigues, però més tard començaran a haver
combats aeris. Els alemanys utilitzaran dirigibles, podien portar molta més carga, i s’utilitzaran per
bombardejar ciutats.
S’intentaran utilitzar tots els recursos i tota la imaginació possible per sortir d’aquest estancament.
Dins d’aquests intens per a aconseguir avantatge, s’intentaran buscar estratègies vencedores.
GB atacarà a Turquia per sorpresa, desembarcaran a Galipolli, prop de la capital, per guanyar, treure a
Turquia de la guerra i subministrar a Rússia, per ajudar-los a resistir. La major part de les tropes seran de
Austràlia i Nova Zelanda. La idea la pensarà Winston Churchill (el ministre de marina).
El problema serà que la batalla de Galipolli serà un desastre, hi haurà mesos sense que puguin sortir de les
platges de Galipolli, y es retiraran. Turquia seguirà en la guerra i Rússia no rebrà ajuda. Baixes de
250.000 soldats.

Res de tot això funciona. En cap dels fronts de batalla hi haurà una victòria decisiva per part de cap dels
països.
1916, tres grans batalles
Millers de baixes, la guerra es molt més letal de lo que s’esperava. Serà l’any de les grans batalles,
s’intentarà trencar el estancament, passant per sobre del enemic.
VERDUN L’exèrcit GB ja estarà preparat. Alemanya concentrarà els seus esforços al front occidental a
Verdun. La batalla de Verdun durarà mesos, i els països ho donaran tot. Nivell de destrucció mai vist
abans.
- Alemanya: 337.000 morts
- França: 377.000 morts
El resultat serà un empat, cap dels bandes aconseguirà res
SOMME A prop de Bèlgica. Gran ofensiva britànica. Els britànics havien resultat miners per construir
túnels creuant les trinxeres, i col·locar explosius sota les trinxeres alemanyes. Amb l’armament de
l’epoca, uns pocs soldats podien eliminar molts altres soldats.
Al sortir de les trinxeres, l’ex. Britànic, van ser afusellats per uns pocs sobrevivents alemanys.
- GB: 600.000 (només avançaran 8km)
- Alemanya: 400.000
OFENSIVA RUSSA
Rússia ataca per sorpresa a AH (a Lvov), que suposarà una victòria curta, ja que Alemanya ràpidament
intervindrà, i moriran a prop d’un milió de soldat russos.

TRES GRANS BATALLES: en cap d’elles hi haurà un resultat clar. L’any de les massacres per no
arribar aconseguir res.
La primera guerra mundial es un tipus de guerra nova, una guerra total, ja que els països lluiten amb tots
els seus recursos, tota la població participa en la guerra i l’economia també es veurà influenciada per la
guerra. Tots els recursos del país es posa en disposició d’intentar guanyar la guerra.
Els tres enfrontaments no produeixen cap tipus d’avantatge per cap dels dos bandos.
La mobilització massiva dels homes cap a la guerra, farà que el paper de la dona sigui essencial, ja que
ocuparà aquells càrrecs i feines que abans feien els homes. Les dones començaran a treballar en les
fàbriques, produint recursos per guanyar la guerra.
La població serà l’objectiu de la guerra també, ja que tot el país lluita per guanyar la guerra, és a dir que
tot el país es veurà atacat pels enemics.
Quanta més gent s’està sacrificant en la guerra, cada vegada es més difícil no acceptar la derrota o retirar-
se. Es força als polítics a seguir i no poder abandonar la guerra. Tot i que la gent segueix morint, no es
para la guerra, degut a que la població no acceptaria la retirada ni res que no fos una victòria clara per part
del seu país.
1916 Batalla de Jutlàndia. Els alemanys intentaran veure, si amb la gran flota que havien estat construint,
si podien enfrontar-se amb GB. Aquest enfrontament es produirà a. La batalla s’acaba quan els alemanys
han de fugir al veure que GB son superiors. La batalla no es decisiva, però després de la batalla els
alemanys no tornaran a desafiar a GB a alta mar.
Des del moment en que havia començat la guerra GB utilitzava els seus vaixells per prohibir el comerç
amb Alemanya, això fa que Alemanya no pugui comprar més coses (aliments). Era un atac a l’economia
alemanya. Per això es que s’arrisquen a enfrontar-se amb GB. L’intent per alliberar-se a fracassat. Els
alemanys intentaran replicar als alemanys, per això, començaran a construir i utilitzar submarins per
atacar als vaixells que aniran cap a GB, per tancar el comerç amb GB (com ho estaven fent ells), ja que
alemanya es inferior enfrontar-se de cara. GB no deixava passar, però Alemanya directament enfonsava
els vaixells. La majoria d’aquests vaixells eren nordamericans, i això no els hi farà gracia a EEUU.
1915 Lusitània. El vaixell transatlàntic Lusitana +100, això fa que alemanya deixi d’utilitzar els
submarins per evitar conflictes amb EEUU, ja que ja en tenia prous.
1917 Les parts més dèbils començaran a trontollar. El nivell de massacre no es podrà mantenir.
1917
- Febrer
Revolució a Rússia, degut a que la població estava farta (no podia aguantar més) i no volien continuar
amb la guerra. El govern del Zar cau, i s’instaura un nou govern. Tot i això el govern nou continua a la
guerra, però serà més dèbil i els soldats no tindran motivació.
- Abril
A alemanya esta passant gana, i com a solució arriscada, decideixen tornarà a enviar els submarins, ja que
GB també estava dèbil. Alemanya estava al límit.
- Al llarg del any
Hi hauran una sèrie de motins al exèrcit francès. Els soldats es negaran a atacar les trinxeres dels enemics,
ja que es una sentencia de mort i no servirà per a res. Els soldats, tot i això, es comprometran a defensar
les seves trinxeres, això ens mostra que França també es trobarà al límit.
Tots els països es troben al límit
GB lluitarà la batalla de Ypres, en unes molt males condicions, plens de fang intentant anar a lluitar cap a
les trinxeres
Els bombardejos britànics destruiran el drenatje natural que hi havia al territori, creant un descampat
enorme ple de fang.
Els EEUU intervenen en la guerra degut als atacs submarins alemanys. Alemanya va intentar acabar la
guerra abans de que EEUU intervenís. Es per això que intentarà que Mèxic s’enfronti amb EEUU, per a
que EEUU estigui , enviant-li un telegrama, que serà intervingut per EEUU i provocarà que a partir del
abril del 1817, EEUU intervindrà a la guerra. EEUU tardaran un any per estar preparats per lluitar a la
guerra, i alemanya sap que tenen un any de marge per a que EEUU acabi de reclutar i entrenar als seus
soldats. Els britànics aconsegueixen evitar que els seus vaixells s’enfonsin per els bombardejos dels
submarins.
- Octubre
Segona Revolució Russa. El nou govern que s’imposa decidirà abandonar la guerra.
1917
- Motins exercit francès
- Revolucions a Rússia (la del febrer i la del octubre) Rússia abandona la guerra
- Batalla Ypres (III)
- Reiniciar la guerra submarina (alemanya) entrada dels EEUU a la guerra
Extractes I Guerra Mundial
Els soldats britànics estan lluitant lluny de casa, en canvi els francesos no, es per això que es provoquen
els motins. Milions de baixes per res, ja que els fronts es van moure poc o res. Els francesos canvien de
general i aquest canvia i atura les ofensives, ja que prefereixen esperar a l’exèrcit de EEUU, en comptes
de arriscar-se a perdre, es mantindrà a la ofensiva.
3ra Batalla de Ypres: nord de Bélgica, ofensiva de GB contra l’imperi alemà. La xifra de soldats es va
estendre. L’objectiu d’atacar a Ypres era per destruir la base dels submarins alemans. Durant els primers
dies havia la típica guerra de trinxeres, però va començar a ploure, i com els sistemes de drentaje van ser
destruïts per les bombes, el camp de batalla era ple de fang, lo que va fer que els fusells es bloquegesin i
els tancs no poguessin abançar. A les colines en les trinxeres de ciment estaben els alemans, en canvi en
el camp de batalla ple de fang estaven els soldats britànics. Despres de tres mesos de batalla.
Es un exemple de la inutilitat del tipus de guerra que va ser. Més de 600.000 baixes. El impacte serà tan
fort, que els britànics no llençaran cap ofensiva, serà l’últim atac a les línies alemanyes. Faran com els
francesos.

Telegrama del ministre alemany al ministre mexicà, per a que Mèxic ataqui a EEUU, en cas de que
EEUU vulgui entrar a la guerra, ja que els alemanys tornarien a utilitzar els submarins. Així Mèxic podria
recuperar els territoris de Texas, Nou Mèxic i -. De pas, li diu que intenti que el Japó es retiri de la guerra.
Alemanya volia acabar amb GB, amb uns forts atacs amb submarins.
1918
EEUU esta preparant el seu exèrcit. Reclutant soldats i entrenant-los.
GB i França a la defensiva, esperant per EEUU.
Rússia firma la pau de Brest-Litovsk, entreguen a alemanya i AH molts territoris a canvi de la pau.
Alemanya i AH aconsegueixen un gran èxit.
Alemanya planeja una gran ofensiva per atacar a GB i França abans de que arribin els soldats dels EEUU.
Hi ha una sèrie de grans ofensives per part d’Alemanya i AH:
- Atacaran a Itàlia Caporetto: aconseguiran una gran victòria.
- Gran ofensiva alemanya al front occidental: per primer cop en anys desenvoluparan noves
estratègies per acabar amb les trinxeres, a més de la gran quantitat de soldats que arriben a
mobilitzar.
Es bombardejaven les trinxeres i s’anaven a veure si havien sobrevivent, però sempre quedaven uns pocs
soldats vius, que acabaven amb la vida de molts. Ara, per acabar amb les trinxeres, concentraran els atacs
en punts específics, per després enviar poques tropes i especialitzades, protegides, per atravesar la trinxera
per aquell punt específic.
Les trinxeres GB i Fr cauran. La guerra de trinxeres acabarà. Alemanya aconseguirà avançar tant que
s’aproparan a Paris, avenços de centenars de quilometres.
Els avenços que consegueixen no son definitius, ja que GB i Fr van aguantant. Als alemanys ja no els
quedaven forces, es quan comencen a arribar, en quantitats massives, els soldats noramericans.
A comença a patir les derrotes, es quan els dirigents alemanys decideixen acceptar la derrota. En A, la
gent esta passant gana, i comencen a aparèixer revolucions. Els mariners es amotinaran, es negaran a
sortir a lluitar contra GB, ja que era una derrota assegurada, només per no perdre l’honor del país.
Davant d’aquesta situació, als Alemanys només els hi queda acceptar la derrota per evitar que hi hagi una
revolució com a Rússia.
A les 11 del matí, del dia 11 del mes 11 del 1918, es firma la pau.
La majoria de morts en aquest conflicte són inútils.
Moriran 10milions de soldats i 9milions de civils.
Tots els països europeus s’endeutaran amb EEUU, l’economia d’EEUU ha crescut enormement.
L’Europa expansionista i enorme ha sigut destrossada.
La WWI deixarà milions de morts i ferits, els ferits continuen vivint, molta gent amb traumes i
mutilacions seguiran vivint arrossegant la terrible situació amb ells.
Es diagnosticaran el símptoma d’estres posttraumàtic. Gran impacte psicològic.
GRAN PART DE L’OEST DE RUSSIA ES CEDIT A ALEMANYA, després de la segona revolució
russa, just després del tractat de pau.
A es quan esta a les portes de París, quan se els estan acabant els recursos.
EEUUU te més força economia que tot Europa junta.
Nucli de la aliança de les potències centrals: els que han perdut la guerra
- Imperi Otomà (turcs)
- Imperi Austro-Hongarés
- Alemanya
Els 14 punts de Wilson
(punts que afecten a tots els paísos)
1. Prohibir la diplomàcia secreta en un futur. Tots aquest acord/aliançes secretes i complicats s’han
de acabar. Els acords hauran de ser públics.
2. Absoluta llibertat de navegació en pau i en guerra fora de les aigües jurisdiccionals.
3. Desaparició de les barreres econòmiques. Desaparició del proteccionisme, molts països europeus
havien posat barreres al comerç, ja que només provocaven conflictes entre les potències.
4. Garantia de reducció dels armaments nacionals. Les carreres d’armament provoquen
desconfiança, per això els exèrcit s’ha de desarmar una mica, que sigui suficient per sobreviure.
5. Reajustament, totalment imparcial, de les reclamacions colonials (...). Buscar una manera justa
de resoldre els conflictes colonials (Fashoda).
Punts que afecten a els països derrotats
6. Evacuació de tot el territori rus, donant-se a Rússia l’oportunitat del seu desenvolupament. Que
Alemanya retorni el territori ocupat de Russia.
7. Restauració de Bélgica en la seva completa i lliure sobirania.
8. Alliberament de tot el territori francès i reparació dels perjudicis causats per Prússia el 1871.
9. Reajustament de les fronteres italianes seguint el principi de nacionalitat.
10. Desenvolupament autònom dels pobles d’Àustria-Hongria.
11. Evacuació de Romania, Sèrbia i Montenegro, concessió d’un accés al mar a Sèrbia i millora de
les relacions entre els Estats Balcànics d’acord amb els seus sentiments i el principi de la
nacionalitat.
12. Seguretat del desenvolupament autònom de les nacionalitats no turques de l’Imperi Otomà.
13. Polònia, estat independent amb accés al mar.
14. Associació general de nacions, a constituir mitjançant pactes específics, amb el propòsit de
garantir mútuament la independència política i la integritat territorial tant dels Estats grans com
dels petits.
Els punts no busquen venjança ni humiliar a Alemanya. Eliminar tots els aspectes que van causar la
guerra (barres al comerç, )
Principi de les nacionalitats: solució democràtica a aquells conflictes nacionals, per a aquells països que
formen part d’uns altres països. Que cada nació triï en que país vol viure. La solució de Wilson es molt
idealista, però es la proposta que fa quan entra en la guerra.
President dels Estats Units Woodrow Wilson.
La guerra ha acabat, cadascun dels països derrotats firmarà uns tractats diferents.
Conseqüència de pau per:
- I. Otomà
 ▪ Hi ha territoris que se’ls queden les diferents potències. Siria i Liban de França i
Palestina i Iraq de GB. Els principis de nacionalitats no s’estan respectant.
- I. Austro-Hongarès
▪ Diversos països s’independitzaran creant nous països i acabant amb l’imperi AU.
Txecoslovàquia, Iugoslàvia (Sèrbia, Bòsnia i Croàcia), Polònia, Àustria i Hongria.
Àustria i Hongria no se’ls hi respecta el principi, sinó que se’ls castiga, ja que els
austríacs van pensar que si no tenen un imperi per governar preferien unir-se a
Alemanya, però els països aliats no els permetran, ja que no volen premiar a Alemanya.
Hongria, el territori de Transilvània passarà a ser de Romania, a part de la opinió de la
població.
- Alemanya (condicions duríssimes que busquen humiliar a alemanya)
▪ Tractat de pau que es celebra es el de Versalles, a Versalles, que es on es va proclamar
anys enrere l’emperador d’Alemanya. Per tant es un tractat de venjança.
▪ Alsàcia i Lorena passen a ser de França (es cedeix) i Polònia passarà a ser un territori
independent (no perd gaires territoris).
▪ A més de que Alemanya haurà de reconèixer públicament que és el país culpable de la
guerra, la culpa es única i exclusivament seva.
▪ Indemnitzacions de guerra. Haurà pagar tot el cost que ha tingut la guerra per als aliats.
A Alemanya se li imposa una indemnitzacions bestials i duríssimes, segons es va
calcular, trigaria més de 90 anys en pagar totes les indemnitzacions.
▪ Canvi de governRepública democràtica. El Kàiser ha de fugir d’Alemanya per a que
el país passi a ser una república democràtica.
VENJANÇA DEL TRACTAT DE VERSALLES
EEUU no vol col·laborar amb el tractat de pau d’Alemanya, ja que va totalment en contra dels principis
proposats per Wilson.
La intervenció de EEUU a la WW1 trencar la doctrina Monroe, i acaben amb la conclusió de que no ha
valgut la pena, ja que han ajudat a uns països a humiliar els altres. Per això es tornaran a tancar i passar de
Europa.
Hi haurà una Europa destrossada, una Alemanya humiliada i França i GB, era dubtós que poguessin
mantenir el control de Europa, ja que estaran molts destrossades i mantenir el control de Alemanya, qui
buscarà venjança.