AIGÜES ENCANTADES

ELS PERSONATGES

Per una banda, hi ha el bàndol de les forces de la reacció o de l'immobilisme.

Els personatges que el componen són el batlle, el cacic i el rector amb el suport
dels rics propietaris que formen l'Ajuntament i la mínima burocràcia local.

Per altra banda, trobem el bàndol de Cecília, que supera el seu estatus social,
ja que el seu pare és el cacic, i actua acompanyada pel foraster i uns quants més del poble com
ara Romanill, el manescal, Bartomeu, i Manso. Enmig dels dos bàndols, hi ha el mestre Vergés
que s'inclina cap al bàndol dels renovadors, a causa del seu gran afecte per Cecília. Com que
Vergés depèn de les autoritats, aquesta inclinació estarà limitada.

A més a més, trobem el poble, encegat per la religió i les creences d'aquesta. No veuen més enllà
del què la religió i concretament el rector els diu. No és culpa seva sinó dels capdavanters del
bàndol més conservador que per motius que els afavoreixen fan que el poble s'encegui.

Els personatges principals de l'obra són bàsicament quatre: Cecília, el foraster, Amat i el Mossèn.

-Pere Amat: espòs de Juliana i pare de Cecília. És un propietari rural. Ferm, autoritari, orgullós i
partidari de la religió catòlica. Està al bàndol de Mossèn Gregori juntament amb Joan amic i
company. És molt estricte amb la seva filla.

-Juliana: esposa d'Amat i mare de Cecília. Dona de mitjana edat. Partidària de l'església i les
seves creences però davant la seva filla i amb els conflictes que hi ha amb el seu marit intenta
calmar les coses sent una mica més neutral.

-Cecília: filla d'Amat i Juliana. Noia magra i pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Té les idees
molt clares i és capaç de tot per a portar-les a terme. Està totalment en contra de les idees que té
l'església i això li comporta tots els enfrontaments que té amb els seus pares. És partidària del
foraster, per això al final se'n va amb ell.

-Vergés: mestre del poble. No es veu clarament de quin bàndol està però es decanta pel bàndol
de Cecília, ja que ell se l'estima i faria el què fos per ella. Podríem dir que és com Juliana que és
una mica neutral. Ni religiós ni ateu.

-Mossèn Gregori: és el rector del poble. Tot ho justifica amb la religió. Té molta fe en Déu i no creu
en altre cosa que en això.

-Foraster: amic de Cecília. Enginyer i viatjant. Home amb idees clares, no és religiós i creu en una
solució “no religiosa” per la falta d'aigua que hi ha. Valent, calmat, coratjós, realista...Manté una
posició cientificista.

-Joan Gatell: el batlle del poble que cap al final obrirà els ulls i es decantarà pel bàndol del foraster.
És religiós. Marit de Trinitat i amic d'Amat. No és tant radical com Amat i més tard serà totalment
diferent que ell en l'aspecte d'idees.
-Trinitat: esposa de Joan Gatell. Molt religiosa, amiga de Juliana i està d'acord amb el rector en
tot allò que diu.

-Romanill: home alt i ben fet. Pastor d'ovelles. Republicà i partidari del foraster.

-Bràulia: esposa de Romanill. Dona petiteta. No intervé gaire en l'obra. No té un paper massa
important.

-Senyor Vicenç: veterinari del poble. Republicà i partidari del foraster.

-Bartomeu: home de mitjana edat amb barba i sempre riu francament. És un jornaler republicà,
amic de Manso. Partidari del foraster.

-Manso: home de mitjana edat, ros, joiós, amb bigoti, la beguda la envellit i degenerat. És carlí
però no es considera religiós.

RESUM

ACTE PRIMER:

L'acte comença amb una conversa entre Cecilia i Verges, estan a casa d'ella mentre es quasi
bé tot el poble està pregant. El professor li diu que ell tampoc hi ha anat, Cecília li explica que
els seus pares la volien obligar però que ella no volia perquè li semblava una cosa estúpida.
Llavors Verges li diu que sembla una amiga tancada en un Galliner, Cecília li diu que així és
ella algun dia ella obrirà les ales i se'n anirà. Cecília li diu que està avorrida de la gent d'aquest
poble per què no tenen fe en ells mateixos, i que haurien de fer algo per canviar aquesta
situació, i que a ella li agradaria anar a la ciutat. Però que aquesta situació serà difícil de
canviar mentre hi hagi gent que es commogui davant la tradició i la llegenda. Llavors entre la
mare de Cecília, Juliana, i els reprèn per no haver anat a les pregàries i els hi explica que
havia sigut molt commovedor. Llavors Cecília insisteix i aquest poble només sap plorar i
pregar I què és necessari que això s'acabi, el professor no està tan d'acord amb ella i li diu
que això és impossible, i li diu que lo més important és estar bé amb la família. De sobte entra
el pare de Cecilia, Pere Amat. Amat li retreu a Verges que no hagués anat a les pregàries i
que el poble la criticat molt. Pere i Juliana ens expliquen a Sicília i vergers que fa molts anys
que pateixen la sacada i que el que han de fer és seguir les Tradicions dels seus avis, Què
és tenir fer en la Verge dels gorgs, Què és la que va obrar el Miracle fa segles. El professor
Se'n va i els pares de li recriminen que no hagués anat a les pregàries, Cecília Ens explica
els seus pares que ella no pot ser com ells, Els hi diu que el seu Esperit escriure i que han de
respectar la seva manera de veure la vida. Els seus pares li diuen que ella no els estima I que
des de que va pujar de la ciutat tracta tothom d'ignorant, fent-se la sàvia. Ja els hi diu que el
que vol és combatre la ignorància però sense fer-se la sàvia, els hi diu que la ignorància és
la font de tots els seus mals, i que els joves s'escamparan per combatre-la i no els aturarà ni
la família ni el poder ni l'autoritat. I quan els hi diu que la seva ignorància és la religió la seva
feia els seus costums el seu pare li diu que no li deixarà en acabar la carrera .Cecilia s'enfada
i vol marxar de casa però just arriba Joan el batlle del poble. Joan els explicar que el poble
Acaba d'arribar un foraster ja explicar-te uns pagesos algo sobre l'aigua i la sacada i que té
por de que aquest Foraster vingui a fer mal, i que potser hauríem d'anar a buscar el mossèn.
Quan Joan descriu físicament El foraster Cecília el reconeix i se'n va. Mentre Joan els explica
que aquest home diu que poden treure aigua dels gorgs arriba altre cop el mestre i els hi dona
la seva opinió de que potser caldria escoltar-lo. Després arriba Trinitat la dona de Joan i li ha
dit que el foraster ha vingut a casa seva per voler a parlar amb ell i li ha dit que com no hi era
tornaria. De sobte arriba el mossèn, Verges aprofita per donar-li una targeta que li havia donat
el foraster a Cecília, ella li diu que si li vol ajudar i li explica què és un amic seu i se'n va. El
mossèn els explica que ja sap què passa i els hi diu que aquest home és una mena de
revolucionari terrible Què vols sembrar la discòrdia, els hi diu que el que vol és parlar-vos de
la utilitat de la collita de la riquesa del benestar i que vol treure la fe dels seus cors. “La paraula
és com el vent què porta el mal i la febre de les ciutats al cor sa de la muntanya”, tots estan
decorant ben menos Joan que el defensa una mica i no creo que aquesta sigui la seva
intenció. Llavors el mossèn decideix que indicarà a la badia per parlar amb ell ja que pensa
que ens o de Pau se vencen els enemics. Joan pareix com a voluntari per a oferir-li la
invitació. Llavors Trinitat i diu que les dones lluitaran i ell el mossèn els i diu que les dones
són crucials i que mai el deceben. Però llavors Juliana li diu que ella no perquè té una filla
que està perduda. El mossèn li diu que no es preocupi que déu farà un miracle en la seva filla
però que pot ser això només és un càstig de Déu per als seus pares. Diu que han ofès a Déu
perquè volien que la seva filla sobre surtis per damunt de totes les noies del poble i que per
això van enviar a la seva filla a la ciutat sense vigilar la durant la seva etapa d'educació moral.
Llavors Juliana reconeix que ells tenen la culpa I el mossèn li diu que confien la Verge. Julian
està plorant quan de sobte entre el Pere horroritzat cridant que ja no la perdonaria mai més,
que la seva filla al mig de tot el poble a abraçat i basat El foraster, Pere insisteix que no la
perdonaria mai més i el mossèn insisteix en què la Verge farà un miracle al seu cor i es tornarà
bona.

ACTE SEGON

En el segon acte ens situem al pati de la casa de Romani un pastor, ja que han cridat El
Foraster a que parli aquí i tothom qui vulgui pot venir escoltar-lo ja que va rebutjar la proposta
del mossèn d'anar a parlar amb ell a la badia. El primer en arribar els Bartomeu i després
arriba Manso, i tothom se sorprèn Ja que elles carlí , però ell els explica que no suporta els
capellans. Després arriba el senyor Vicenç què és el veterinari del poble i és un home molt
Xavi i tenen una mica de discussió amb Manso que per ell els llibres i els estudis no serveixen
per res. Llavors arriben Joan i Pera, que vénen per dir-li que aquest home no ve amb bones
intencions i que el que està fent no és prudent. Romanill no els hi fa cas i com que està a casa
seva pot fer el que vulguin, Pere insisteix que ells no volen un desordre i que si aquest home
porta males idees se la pedregada com a heretge fins que no sigui fora del poble. En Pere i
en Joan en veure que no podem fer res se'n van i arriba el foraster. El foraster es pregunta
que si no hi ha ningú més ells els responen que no i ell els explica que tinguin Paciència que
ja vindrà més gent i pregunta per la filla del Pere Cecília, ells els hi diuen que no el saben res
d'ella i que potser el seu pare li ha impedit que vingués. Poc després com el foraster aviadet
arriba una onada molt gran de gent a escoltar-lo .També arriben un altre cop Joan i Pere amb
les autoritats del poble i en forasters i diu que ella ha vingut en pau. El poble en principi està
en contra d'ells fins que el mestre els explica que és un ingeni hi havia ja per tot el món i em
sap molt i que us caldria escoltant lo maten Sió ja que us pot portar riquesa i benestar i la
Llibertat. Els explica que ha descobert unes aigües subterrànies al peu de la muntanya..
Després El foraster parla i els hi diu que no va atacar la religió ni la Propietat ni els costums
ni les creences, tot i que aprofita per contestar la guerra que se li ha fet i els hi diu que és una
cosa estúpida. Interromp li diu que l'únic que vol és dir que les creences i El miracle de la
verge asfalt i mentida. Llavors la gent no li deixa parlar i se li tira sobre les autoritats no fan
res, Joan diu a la gent que deixin parlar El foraster i que després anirien a buscar el rector
perquè per les ell. Seguidament El foraster comença el seu discurs, diu que la sacada que
pateixen que ells creuen Què és un càstig de Déu és per causes naturals i diu que novia
acrilica la seva manera de veure si no obria els ulls a la realitat, Ens explica que tenen unes
aigües uns gorgs que ells anomenen Gorgs de la verge ( Quan diu això tothom l'interrogant
que no els hi toquin els Gorgs de la verge) El foraster continua i els hi diu que si fan allí els
treballs necessaris trobaran una gran vena d'aigua que els portarà la riquesa i la vida dels
seus Camps, i que no dubtin que si fan això tindran aigua, Ens explica que encara que aquesta
sigui una terra seca tenen aquestes hermoses Aigües Vives i abundants. Llavors era l'enterro
i li diu que això no és veritat, que les aigües són morta són Aigües encantades Com ho diuen
aquí I què són aigües miraculoses que curen els malalts són aigües beneïdes per la Verge.
Pere Sí Diu que això és un error mantinguda per la llegenda religiosa que aquelles d'aigua
Són vives i abundants. Llavors Pere comença a cridar i el que vol és destruir les seves
creences i la seva fent la patrona i les Aigües sagrades dels seus avis. Llavors El foraster li
demana a Joan que li deixa explicar al seu pla però tothom en sentir la veu d'en Pere se li tira
sobre i de sobte arriba el mossèn. El mossèn comença a dir que aquí s'han dit veritables
monstruositats i que ve a protestar de les abominació ens que s'han dit aquesta tarda El
foraster li respon que aquí no s'ha dit que abominació i que ha vingut mal aconsellat. El
mossèn li diu que ell no ha vingut a parlar amb ells i no me seu poble. El mossèn continua
amb la seva explicació indi explica i aquest poble sempre ha sigut desgraciat. Llavors
comença a explicar la història del Miracle de la Verge dels gorgs i quan acaba la seva
explicació comença a ploure i tothom es posen molt content cridant que és un miracle. El
mossèn aprofita i Recorda que aquesta aigua ve de deu i que és per als fidels. Està indignat
ens diu que això és mentida I que no siguin cecs que no han de tenir fent un 10 si no en si
mateixos llavors tothom esposa en contra del foraster. El foraster llavores els crida què és un
poble fanàtic uns esclaus que el temps de la llegenda i dels miracles hi han passat que tot és
una idea falsa i una mentida. Tothom li comença a dir que se'n vagi Que es mori que volen
guerra llavores El foraster cedeix i diu que se'n va. Vicenç i Romaní i intenten convèncer de
que es quedi o què que pugi a casa seva. Però ell diu que no que se'n torna a la ciutat que
aquest és el seu veritable que em de guerra aquí no té cap esperança, i acaba per donar-les
la raó al poble de que les seves aigües són morta Si Encantades pels segles dels segles, I
acaba dient que és també són aigües mortes i encantades per sempre i fuig i tothom els
segueixin el tira sobre cridant. El mossèn li diu el Joan que posi ordre o si no el mataran però
Pere diu que els deixeu està i que es faci Justícia. Llavores unes dones que estan al balcó
que senten la cridòria que s'allunya veuen com Cecília arriba totes amb nosa i pregunta on
és el foraster. El mestre la Escolta i se'n va cap a ella i li explica que tot el poble se li ha
girat en la seva contra, Què és impossible lluitar contra el poble perquè qui mana No són els
homes forts, sinó la llegenda, Llavors ella se'n va a corrents per ajudar-lo.

ACTE TERCER

L'acte tercer comencen la mateixa habitació del principi i Juliana i Pere mantenen una
conversa en la qual parlen de la seva filla i com no ens sapigut educar-la bé, ja que l'han vist
com entre la multitud ha anat a ajudar el foraster. Juliana li tira en cara a Pere que si no
l'hagués tancat res daixò és passat, impera diu que l'hagués hagut d'agafar pels cabells i
portar-la a casa però el mossèn no l'ha deixat i a més diu que si torna no la perdonarà mai.
Juliana diu que l'únic que vol és que la seva filla torni i li diuen Pere que ell no ha de fer justícia
perquè ja la farà Deu, i si déu avorrit fer que plogui també podrà obrar un miracle en el cor de
la seva filla .Llavors Pere se'n va a veure Sí encara persegueixen El foraster. Llavors arriba a
Trinitat a consolar Juliana pel disgust que li ha donat la seva filla i li diu que com el rector va
dir Ella de tenir la consciència tranquil·la, ella li explica que Joan encara no ha tornat a casa i
que s'han tirat dos trets. Trinitat La aconsella que si torna a la seva filla no l'enviem és cap a
la ciutat i Juliana li dona la raó. Llavors torna a veure dient que no es veu res i poc després
entren mossèn i veure Juliana que plora i li diu que la seva filla se'n va anar dirà i tornarà pel
bon camí. Llavors mossèn crítica que el poble hagi fet mal El foraster perquè diu que s'han
de perdonar els enemics i li pregunta en Pere que sí la seva filla tornés la perdonaria, ell diu
que no i Mossèn li diu que és un mal cristià. Joan arriba buscant a Trinitat dient-li que se'n vol
anar a casa per canviar-se de roba, els explica que no hi ha hagut manera d'aturar el poble,
i li diu el mossèn que hauria de tocar el tèndum per calmar la situació. Llavors les campanes
toquen i el mossèn diu que han d'anar a tots a donar gràcies per l'aigua, Però Joan respons
secament Que l'aigua no ha Salvat Les collites estan totes mortes i li recrimina que ja fa 3
anys que les perden. Però el mossèn li diu que lo més important és saber que deu no els ha
oblidat. Mossèn insisteixen que han d'anar a l'església i que ell ja es quedaria en Joan Per
parlar amb ell però Joan diu que tota gent inútil que s'acaba de adonar Tot això és inútil i que
el poble s'ha portat molt malament amb El foraster i que potser aquest home tenia raó i els
confessa que ell ja havia pensat en una cosa real per combatre-la sacada abans de que
vingués aquest home. Mossèn diu que aquest Foraster se li ha begut l'enteniment. El mossèn
insisteixen que vagin a l'església i ell es queden Joan però ell es resisteix i diu que vol anar a
veure què se n'ha fet d'aquell pobre home tot i que li recriminen que la seva obligació és anar
a presidir el tendum, en se'n va i el mossèn els hi diu que no pateixin que ell tornarà la Ovella
esgarriada el ramat. de sobte Entrà Cecília mullada vol canviar-se i el seu pare comença a
cridar la tot i que el mossèn i Juliana el volen aturar. Com que Juliana Es mostra afable amb
la seva filla per a li recrimina que les dones les mares no tenen autoritat i no se saben fer
respectar. Llavors Juliana li recrimina que els homes els pares no hi són mai i no s'adonen
que els fills costen alguna cosa Fins que no són grans i els disgust en i després els hi posen
la culpa a les mares. Llavors Cecília esposa del costat de la seva mare i li diu que li canti
les veritat al seu pare .I quan Cecília ho fem d'aquesta manera el seu pare ell li dóna un cop
i el mossèn li diu que no ho faci .Mossèn els hi diu que és molt important a l'església amb ell
i que la seva filla ja vindrà .Llavors Sicília els comença a dir que estan contra ella perquè vol
viure a la seva manera i perquè quan veu la raó la diu, i que si es queda aquí la dona no podrà
arribar a ser cap cosa, que les dones són les primeres que van contra elles Quan és sotmeten
a pares i marits, que ella només vol el respecte i se la tanca amb clau com una Fera. Llavors
la juliana li pregunta que ella no en té cap culpa que ella ja li havia dit que no ho fes. Llavors
Sicília li diu a la seva mare que ella no és res com totes les dones que sofreix i plora per les
penes de tots i no canvien res que s'ha deixat matar i enterrar per ell els monstres. Llavors
Juliana li pregunta si l'estima Cecília li diu que sí però que en el seu amor hi ha oli contra totes
les dones que no són res, i que aquestes també li tenen Odi a ella perquè la troben dolenta.
Diu que les ve a despertar i no volen, diu que ells l'estimen com a filla però com a dona l'odi
en. Acaba dient que li fa ràbia tots, en mossèn el mestre el seu pare l'església les llegendes
Els miracles la misèria, Són unes cadenes que li fan mal i les vol trencar. Mossèn conclues
que la seva filla no sap què diu Aquí avui està boja com el Joan que han estat irritats per
foraster Finalment els convents d'anar-se'n a l'església amb ell i el seu pare abans de marxar
li diu que demà ja no tornarà més a la ciutat i que no seguirà fent la carrera i que es quedarà
amb ells reclosa dins de casa amb els seus costums. Llavors Juliana i recrimina que la seva
filla té raó i que sembla que vulgui a la seva filla lligada de mans i braços per la poca li fa. Ells
se'n van i la Sílvia queda sola fins que arriba Verges. Cecília li diu que acaba de trencar els
ferros de la presó i que la lliga abandonarà El Galliner, i li recrimina que l'hagués deixat sola
defensant El foraster, M'hagués agradat veure el més valent. Cecília li ha dit que aquest home
No ha pogut destruir la llegenda, Però què s'ha de destruir perquè fa mal. Verges li pregunta
que on és l'home prou fort per destruir la llegenda, i Cecília li explica que creu que aquesta
tasca l'ha de dur a terme els mestres, a tots els qui tenen la missió ensenyar a les criatures,
Ja que podrien destruir la en les joves intel·ligències. Li diu que si ella és sentit prou forta per
sacrificar els seus anhels de conèixer mones quedaria en aquest poble per reformar la nova
consciència, llavors Verges i diu que es quedin tots dos i que sacrifiqui i que li faci feliç
quedant-se amb Vell perquè l'estima. Tot just després d'aquesta declaració d'amor entre en
Manso i li explicar Cecília que han ferit El foraster i que ara es troba l'Hostal de la carretera
que li han donat una pedrada i un cop te vas tu al cap. Li explica que abans d'arribar a l'Hostal
s'ha girat cara al poble i sense tema res He cridat contra tothom ha renegat el seu deu la seva
fe inalsa maleït i el poble l'ha pedregat sense compassió, explica també que ell mateix s'ha
indignat quan no ha respectat el seu Déu. Ara tothom està l'església i l'han deixat a l'Hostal
fins que passarà el cotxe de nit. Verges diu que ara ell també va l'església perquè ha plogut
i ha de donar gràcies a Déu. Llavors Sicília li pregunta si ell era un dels que cridaven a favor
seu, però ell o nega tot i diu que només ha pujat aquí a dir-li la informació de part del Batlle,
Què és l'únic que està amb ell. Manso se’n va. Tot seguit Cecília agafar les seves coses,
Verges li pregunta què fa, Cecília li diu que se'n va amb el cotxe de nit, que La Liga deixarà
El Galliner per sempre, que se'n va amb El foraster amb el seu amic. Que si ell la vol, se'n
anirà amb ell a l'altra part del món, aquest home és fort i només ell ha desvetllat els seus
sentiments de dona, Verges Li diu que si no es queda pas pels seus pares, i el seu pare ja
l'he dit que no li deixarà tornar més a la ciutat. Llavors Verges per intentar aturar-la li pregunta
perquè no es queda a fer la seva obra aquí dalt, Cecília li diu que lo més important és la seva
vida no la seva obra. Cecília li demana a Verges que faci un esforç i que faci ell l'obra que
ella no pot fer, ell li diu que si ho fa, Sí ella tindrà un bon record ell, ella evidentment li respon
que sí però li pregunta que si ho fa per ella o per la seva fent l'obra. Cecilia en veure la evident
a resposta li diu que no cal que faci res, que deixin l'obra per un altre, que ella es quedi entre
les Aigües encantades i se'n va. Mentre ella s'allunya Verges li crida que ell es queda entre
les Aigües encantades però que ella se'n va cap a unes aigües sorolloses i tan estèrils com
les seves. Verges li diu que d'aquí uns anys es tornaran a trobar i que cap dels dos haurà fet
res de profit. Ella diu que no ho saps segur que el foraster i ella potser estan equivocats però
que porten una il·lusió i una fent, i Què significa passa algo gran segur que no l'han emportat
els homes Com vostè, i finalment desapareix i deixa a Verges abatut. i la última paraula que
li diu Verges Cecília és: “ vostè ha fugit com el vent i semblava que em portés afecció, els
forts s'ajunten i se'n van…

RESUM INTERNET

-ACTE PRIMER: l'acció està representada a casa de Pere Amat i la seva esposa Juliana. El tema
principal d'aquest acte és la filla d'aquest matrimoni, la Cecília. Ella és una noia jove amb esperit
lluitador i amb ganes de viure. No és una noia religiosa i això, als seus pares, no els agrada gens.
L'acte es desarrolla mitjançant les diferents discussions que Cecília i els seus pares mantenen
amb la religió com a tema principal. L'aparició del mestre del poble, el senyor Vergés, és un
recolzament per a Cecília que més aviat li dona el seu suport amb les idees que ella defensa.

Enmig d'una de les discussions apareix el senyor Joan, espòs de Trinitat, bastant alterat anunciant
l'arribada d'un foraster que porta esperances al poble que hi ha solucions per a la secada i per a
obtenir aigua. Tots alarmats decideixen anar a buscar al rector Mossèn Gregori. Cecília en
assabentar-se de l'arribada del foraster se'n va a buscar-lo, ja que ells dos eren grans amics. Això
suposarà motiu per al poble per a xafardejar i per a indignar encara més els seus pares.
Mentrestant, el rector pensa en una solució. Finalment decideix convocar al foraster per a parlar
pacíficament. Amat, Juliana i Trinitat queden ben sorpresos però Joan hi està ben d'acord i es
compromet a anar-lo a buscar.

-ACTE SEGON: l'acció es desarrolla a casa d'un pastor d'ovelles, Romanill. Allà s'hi espera la
presència del foraster per a escoltar els motius que té i què vol fer per ajudar al poble. Mentre
s'espera la seva presència arriba Bartomeu, un jornaler republicà com també ho és Romanill. Més
tard apareix Manso, amic de Bartomeu i carlí però encontre de l'església. Durant l'espera parlen
de la situació del poble i de les idees d'uns i altres i així apareix Vicenç, el veterinari del poble
també republicà. Tot conversant, Joan i Amat entren per la porta i saluden. Comuniquen a
Romanill que seria millor no tenir al foraster a casa seva però Romanill es nega a les amenaces
dels dos homes i finalment aquests marxen.

Quan arriba el foraster tots el van a saludar i entren a casa d'en Romanill. Va passant l'estona i
cada vegada més hi ha més gent del poble, ja sigui per xafardejar o per escoltar-se el que el
foraster ha de dir.

Arriba el mestre Vergés i parla amb el foraster davant del poble. Ell no es manté de cap part però
intenta que hi hagi calma. Quan Joan i Amat veuen que es comença a esverar el poble decideixen
anar a buscar al Mossèn Gregori. Quan aquest arriba discuteixen i mentre ho fan comença a
ploure. Això provoca l'eufòria del poble i fa que el foraster finalment se'n vagi. El poble darrera seu
l'escridassa de mala manera.
Pocs moments després apareix Cecília plena de sang i pregunta repetidament pel foraster i veient
el què acabava de passar se'n va a buscar-lo.

-ACTE TERCER: l'acció transcorre a cas l'Amat. Després de l'enrenou amb el foraster Juliana i
Amat resten a cas compadint-se de la seva filla. Cecília havia fugit. El seu pare l'havia tancat en
una habitació, però ella amb ganes de marxar i amb molta ràbia va saltar per la finestra per això
duia la cara plena de sang. Juliana preocupada intentava calmar el seu marit però aquest indignat
maleïa a la seva filla. Trinitat arriba i dóna consol a Juliana. Al cap d'una estona apareix Mossèn
Gregori i veient les continues discussions entre Amat i Juliana intenta posar pau i calmar l'ambient.
Joan que havia estat darrera el poble observant el què passava amb el foraster arriba a casa
d'Amat a buscar a Trinitat per anar-se'n a casa a canviar-se per anar a l'hostal on hi havia el
foraster malferit. Tots sorpresos pel canvi d'actitud de Joan intenten fer-lo recapacitar però aquest
marxa amb les idees ben clares. Tot just arriba Cecília tota molla i despentinada. Com sempre
discuteixen el mateix tema i Mossèn Gregori intenta posar-hi pau. Però Cecília té ben clar el què
vol i és anar-se'n de casa per què ja no pot aguantar més. Després d'una gran disputa, Mossèn
Gregori s'emporta a Amat i Juliana a l'església a donar gràcies a Deu per la pluja i Cecília roman
uns instants pensativa. Vergés arriba i parla amb Cecília del què passa. Ell li diu que es quedi al
poble amb ell per poder canviar les creences del poble junts però ella vol marxar amb el foraster
ben lluny i això és el que finalment fa. Es despedeix del mestre i marxa amb un farcell i amb roba
canviada.

ESTRUCTURA

Aquesta obra està dividida en tres actes on, precisament, coincideixen la introducció, nus i
desenllaç de l'obra.

El primer acte ens presenta la situació del poble, de la família del senyor Amat, les creences de la
gent...,és a dir, la introducció. Ens mostra un poble totalment encegat per la religió i solament un
grup molt reduït de gent, com ara Cecília, Romanill..., té una mentalitat totalment oberta fora de
les creences religioses. El conflicte que s'ha de resoldre, bàsicament, és el de la secada que pateix
el poble. Ens el presenten de rerafons, com si no fos el tema principal de l'obra. També hi ha un
altre conflicte que va avançant al llarg de l'obra. És l'enfrontament constant de Cecília i els seus
pares per una diferència d'opinions.

“...Ja heu sortit tots de l'església ben convençuts de que sofriu l'inevitable flagell de Déu? Ja us
han dit que no plou ni plourà pels vostres grans pecats?” (pàg. 37)

“...poble extenuat, que no gosa alçar les espatlles davant la desgràcia. S'ajup sota el seu Déu i
només sap plorar i pregar...” (pàg. 39)
“No és d'avui que patim de la secada en aquesta terra. (...) Són sofriments i misèries que ens
passem els una als altres amb la vida.” (pàg. 43)

En el segon acte es desarrolla l'acció de l'obra, és el nus, i podríem dir que és aquí on hi trobem
el clímax del desenvolupament. Ho podem afirmar ja que hi ha un gran moment de tensió quan el
foraster marxa i el poble el segueix tot enfurismat darrera seu, escridassant-lo i llençant-li pedres.

“Fora heretges...! -Fora renegats! -Fora l'enemic!” (pàg.91)

“Fora! Guerra! Mori! Prou! Mori!” (pàg. 91)

“...Anem a posar ordre al poble! El mataran! (Se senten crits espantosos. La major part de la gent
corre cap al carrer.)...” (pàg. 93)

Ja en el tercer acte ens trobem amb el desenllaç de l'obra on veiem finalment la decisió de Cecília
que opta per marxar de casa per anar-se'n amb el foraster, ja que en el seu poble ella no hi pot
estar-hi més per què se sent tancada, com en una gàbia.

“...He romput els ferros de la presó...l'àliga abandonarà el galliner...” (pàg. 118)

“...Quan jo pujo de la ciutat i entro en aquesta contrada, me sembla que una atmosfera que em
priva priva de respirar m'estreny la vida del cor i del pensament. Jo mateixa no m'hi puc sostreure,
he de fer esforços per no defallir.” (pàg. 119-120)

“L'àliga deixa el galliner, per sempre...” (pàg. 122)

TEMA

El tema principal de l'obra es centra en l'equilibri entre la situació col·lectiva dominada per la
superstició i l'endarreriment mantinguts pels interessos oligàrquics, la submissió de la massa
col·lectiva... i entre els intents individuals d'uns quants personatges que pretenen un canvi i la
destrucció i abolició d'unes estructures en nom del progrés científic, social i espiritual. El nucli del
drama es centra en la lluita entre dues concepcions de les forces naturals: la de la tradició i la
ingenuïtat popular, i la del coneixement racional i científic.Tot això ho podem percebre a través
del conflicte que l'autor ens presenta mitjançant la problemàtica que hi ha amb la secada, ja que
veiem la divisió d'opinions dels dos bàndols.

També, un dels temes molt present al llarg de l'obra és la religió. Està molt impregnada en la
societat del moment i això és un dels principals factors que fa que els enfrontaments entre uns i
altres siguin encara més forts. El poble no veu més enllà de les pregàries i això fa que, la solució
que es veu clarament quina ha de ser, s'anul·li. “Mai a la vida s'havien celebrat unes pregàries
amb més devoció. (...) Els precs dels pobres pecadors hauran pujat fins al cel...” (pàg. 38), “...el
nostre govern catòlic...” (pàg. 120).