LES CRÒNIQUES

La historiografia tracta sobre la cronologia de la nostra historia en aquest

cas inclou quatre cróniques que historien el període comprés entre el regnat
de Jaume I el Conqueridor (segle XII) i el regnat de Pere III el Cerimoniós
(segle XIV). El període abastat per les cròniques és el següent:

Bernat Desclot: 1131-1285

Jaume I: 1196-1276

Ramon Muntaner: 1213-1336

Père III : 1327-1387

Aquestes 4 cròniques tenen unes característiques particulars que són les

següents, una voluntat literària evident on s’hi fan servir tècniques
novel·lesques, un punt de vista subjectiu ya que l’autor és protagonista o
testimoni de l’obra, finalmente té objectius propis de la literatura de
caràcter heroic ya que s’observa que en l’obra s’intenta fomentar el
patriotisme, justificar la política dels reis d’Aragó i donar una visió
providencialista de la historia. Com ja he mencionat abans trobem 4
cròniques, en primer lloc trobem la crònica de Bernat Desclot on el
protagonista és ell mateix i es descrit com un jove heroi, cavalleresc i
decidit a lluitar pel seu honor, en quant a l’estil el narrador sol descriure de
manera rigorosa i fidel la història i fa servir com a fonts la documentació
oficial, cançons de gesta perdudes i testimonis dels fets relatats. A
diferencia d’altres cròniques, és un narrador (en 3pers.sing) que en cap cas
es posa com a testimoni o protagonitza cap acció. En segon lloc trobem la
crònica de Jaume I escrita i dictada pel rei mateix (en 1pers.plural)
mitjançant el plural majestàtic el qual és el fet d’utilitzar la 1persona del
plural en comptes del singular en textos molt formals, aquest fet estaba
restringit a altes dignitats polítiques, militars o religioses, com els reis o
papes. Altres característiques d’aquesta crònica són que se solien subdividir
en 3 parts: la infantesa i la joventut del rei; les conquestes de Mallorca,
València i Múrcia als musulmans; i la vellesa del rei. Jaume I s’ens mostra
com un personatge de novel·la, sensible, emotiu i amb indecicions. Alhora
és mostrat com un heroi, capaç de liderar una clase noble molt
indesciplinada i sobretot just i devot, ja que les mostres de fervor religiós i
de providencialisme són contínues. En quant a l’estil, preten ser didàctic,
s’usa la prosa i amb molts diàlegs, modismes i refranys. L’autor introdueix
l’occità o el francés quan apareixen personatges d’aquests territoris. També
tenim la sintaxis com una cosa molt elemental, amb ús escás de
subordinació i predominació de coordinació. En tercer lloc trobem la
crónica de Ramon Muntaner, el qual pertany a una familia de una xicoteta
aristocracia. Aquest, exercí diferents càrrecs en els exèrcits dels reis
catalans i participà com a soldat en moltes de les accions que narra en la
seua obra. Altre caracteristica d’aquest autor és que la intenció de la seua
obra era doble, és a dir, d’una banda volia deixar marca de les seues
memòries personals y d’altra banda volia oferir ensenyaments útils per als
futurs monarques. La crónica relata un amplí período que va desde el
naiximent de Jaume I fins a la coronació d’Alfons III el Benigne, aquest
autor manifiesta una gran adhesió als monarques catalans, com també una
gran habilitat en la narració, crua i detallada, de les escenes bèl·liques. Pel
que tracta l’estil, destaca el llenguatge senzill i directe, carregat de refranys
i girs populars; també hi abunden els recursos per a mantindre l’atenció
dels espectador i quant a les tècniques narratives, a més de la tercera
persona, també usa la primera, propia de les seues memòries personals i la
segona, per a dirigir-se a l’auditori. Finalment trobem la quarta i última
crónica que és la de Pere el Cerimoniós, la qual és diferent a les altres
abans mencionades ja que aquesta és una narració autobiográfica que
abasta el període dels regnats del seu pare, Alfons el Benigle, i d’ell
mateix. A diferencia de les altres, aquesta té una acció política més
avançada, propia dels prínceps renaixentistes. Així doncs apareixen les
lluites internes, la diplomàcia i la voluntat política d’imposar un aparell
d’estat modern. I per terminar tenim l’estil el qual redacta la crónica amb
l’elegant prosa propiciada per la Concelleria Reial, i inclou nombrosos
documents.
 RAMON LLULL

Ramon Llull fou un filòsof, novel·lista, poeta, místic i missioner incansable

(1232-1316) en conjunt fou un personatge molt important dins de la nostra
cultura. D’acord amb el seu propòsit de difondre la fe cristiana, Ramon
Llull será el primer filòsof medieval europeu a fer servir una llengua
vulgar, el català, com a eina de reflexió i creació científica, on abans soles
hi havia llatí. Ramon Llull dugué una vida normal d’un noble, es casà i va
tindre dos fills i conreà la poesia trobadoresca en occità, tot li anava bé fins
als trenta anys quan va tenir visions de Jesucrist; aquestes visions li van
canviar totalment l’objectiu o objectius de la seua vida i a partir de llavors,
consagrà a la missió de convertir als infidels, al cristianisme, per la qual
cosa va posar en marxa un programa basat en campanyes misioneres, és a
dir, viatges a terres dels no creients per a convertir-los a la fe crsitiana, en
segon lloc va tindre converses amb papes i reis per a que acceptaren fundar
centres on els missioners aprengueren els idiomes parlats en les zones dels
no creients per a així poder convéncer-los, i en tercer lloc volia difondre la
seua missió, amb aquest tercer i últim objectiu, elaborà una doctrina
teologicofilosòfica que de manera raciolnal demostrara als no creints o als
infidels els errors de les seues creences i els portara a convertir-se al
cristianisme. En resum Llull va deixar de costat les seues obligacions
familiars i es lliurà completament a posar en marxa el seu programa i per
aconseguir-lo va aprendre àrab, llatí, ciències, filosofía i més coses, i va
emprendre la redacció de llibres que contribuïren a fer realitat el seu pla.
Entre aquests llibres destaca l’Art, que ell mateix qualificaria com el millor
llibre del món, on diu que la raó i la fe poden conviure i per tant que es pot
arribar a la fe mitjançant la raó. També podem diure que l’Art és un sistema
filosòfic que té com a objectiu accedir a la veritat a través de
l’argumentació filosófica racional. Una vegada que l’Art fou enllestida,
havia arribat el momento de difondre-la i aleshores comencà la tasca
missionera que consisteix en diferents viatges de Ramon Llull; en primer
lloc visità diferents ports del Mediterrani, on tingué encontres amb savis
musulmans amb l’objectiu de convertir-los i d’altra banda exposarà davant
de papes i prínceps els seus plans missioners i davant dels doctors de la
universitat de París, l’Art que havia concebut i que podía acordar raó i fe
mitjançant les raons demostratives. Peró tots aquests viatges no li van
servir de molt, com ell pensava ja que no lo van suportar en la seua missió.

La informació la he tret del llibre i de diferents pagines web d’internet, i

obtenint les dues informacions les he relacionat i resumit.