TEMA 3: CARACTERITZACIÓ DELS PROCESSOS PSICOLÒGICS

Els processos psicològics es tracten d'aquelles etapes mentals que permeten a la persona
prendre consciència de si mateixa i del seu entorn, fan referència a la manifestació
conductual i permeten l'adaptació del comportament a les situacions i exigències de
l'ambient en què et trobes cada moment.

1.ELS PROCESOS PSICOLÒGICS COGNITIUS

Els processos cognitius són les operacions mentals que fa el cervell per processar
informació. Els processos cognititus són l’atenció, la percepció, la memòria, la imaginació, la
inteligènciai l’aprenentatje.

1.1.
L’ATENCIÓ
És una facultat que permet seleccionar els estímuls i destria quins són els més útils i quins
són els secundàris (si un pare esta veient la televisió i de compte sent que el seu fill esta
plorant, la seva atenció deixarà de estar posada a la televisió per posar-se en en plor del seu
fill).
L’atenció ordena la informació provinent dels sentits de forma que la ment pugui donar un
significat a allò que es percebut. Per aquesta manera, l’atenció actua en rlació amb la
memòria humana, ja que aquesta dona el context per donar significat a allò que es percep .
L’atenció es veu afectada per os tupis de factors: els factors externs i els facotrs interns.

- Factors externs: Són aquells que tenen a veure amb la manera de ser captats els
objectes per els sentits, es a dir, la manera com es presenten els objectes perque tu
els captis. Ex: Un soroll fort capta més l’atenció que un soroll fluix)

- Factors interns: O personals, són provocats per la manera de ser del qui ho percep.
Responen a la nostra situació anímica i les nostres caracterïstiques personals. Ex: La
persona que té gana captarà més les coses relacionades amb el menjar, per exemple,
l’olor d’un pastís.

● ELS TIPUS D’ATENCIÓ

 1. Atenció focalitzada: Quan es respon a un estímul físic (girar el cap quan escoltes un
soroll
2. Atenció sostinguda: Es pot mantenir la concentració d’atenció en un prolongat
periode de temps (llegir un llibre)
3. Atenció alternant: Es pot canviar la focalització segons els requiriments d’una tasca
(Vestir-se i estar olorant l’olor de torrades amb tomàquet)
4. L’atenció dividida: Es pot mantenir la atenció en diverses tasques alhora (correr,
tenir set i mirar el paissatge)
5. Atenció selectiva/concentració: Es tria un element i s’hi posa tota l’atenció en el
qual (mirar una peli i olvidar-te del que passa al teu voltant).

1.2. LA
PERCEPCIÓ
La percepció es pot definir com la capacitat per captar, processar i donar sentit de manera
activa a la informació que assoleix els nostres sentits. És a dir, és el procés cognitiu que ens
permet interpretar el nostre entorn mitjançant els estímuls que captem mitjançant els
òrgans sensorials.

Què és una sensació? Una sensació és l’efecte produït per l’exitació dels òrgans dels sentits
davant un estímul.

● LLEIS DE LA PERCEPCIÓ
Estuiades pels psicòlegs de la Gestalt:
- Proximitat: Els estímuls més pròxims tendeixen a percebre’s formant part d’un
mateix conjunt.
- Semblança: Els estímuls que s’asemblen tendeixen a agrupar-se.
- Continuïtat: Els elements orientats en un patró semblant tendim a agrupar-los.
- Conclusió: Tendim a completar les figures que no estan acabades.
- Hàbit: Solem veure les coses tal com se’ns presenten de costum.
- Simetria: Atribuim als objectes simetria que en realitat no existeix.
- Moviment: Veiem moviment on no hi ha.

Què és una figura ambigua? Una figura ambigua és la figura que es pot interpretar com a
dues o més imatges diferents.
 ● TEMPS I ESPAI
No veiem l’espai com veiem les coses, els colors, els objectes etc. Sinò que veirem
superfícies, sentim sorolls (més lluny o més a prop), distingim el dalt i el baix etc. La
percepció de l’espa és la sintesi de diverses modalitats perceptives.

Però no solament situem els objectes i els esdevenments en l’espai, també ho fem en un
temps determinat:
L’estimació del temps sol fer-se a partir de tres tipus d’informació, els senyals quantitatius
(marquen el temps per a una forma igual per a tothom), les dades subjectives (durada
desitjada d’una ctivitat) i els canvis percebuts mentre passa el temps (una activitat aborrida
es fa llarga, una activitat divertida es fa curta).

● ADAPTABILITAT DEL SENTITS

- Llindar mínim: És la quantitat d’estímul suficient per poder crear una sensació
conscient.
- Llindar màxim: És la quanitat d’estímul que es pot soportar.
- Llindar diferencial: És la quantitat d’estímul que es necessita per notar una variacó
en la sensació.

● LES PERCEPCIONS ESPECIALS

Percepcions subliminars: Són un tipus de percepcions en la frontera dels llindars de
la percepció, que fan que percebem coses que en realitat no sentim.

Il.luisons perceptives: Les il.lusions es produeixen quan el subjecte es confon en la

identificació de l’objecte percebut. En el marc visual trobem figures ambigues o
figures reversibles.
Dins de les il.lusions perceptives, hi han les figures impossibles, que són efectes
visuals que només existeixen en un món de dos dimensions, ja que si les volguèssim
construir en un món de 3 dimensions seria impossible.

1.3. LA
MEMÒRIA
La memòria és la capacitat que permet l’evocació del passat en tat que passat. és més que
una facultat, és una complexa arquitectura de funcions. La memòria està relacionada amb
l’aprenentatge, i és la condició bàsica i indespensable per apendre; Si no poguessim guardar
el que anem aprenent, mai no tindirem cap experiència prèvia.

També, gràcies a la memòria la nostra vida psíquica té cohesió, és a dir, sense memòria els
nostres coneixements i les nostres actituds no tindrien sentit, perqué l’experiència ens
permet orientar-nos.

TIPUS DE MEMÒRIA

● Memòria a curt termini (memòria operativa): És la que reconstrueix els fets recents,
i emmagatzema informació de manera limitada. Es dona quan hi ha poc temps entre
el moment de percepció i el de record.
● Memòria a llarg termini: És la que reconstrueix els fets remots i té una capacitat
gairebé il.limitada de retenir informació, és com una base de dades de tots els fes
viscuts. Entre el moment de percepció i el de record, poden passar dies, setmanes o
anys.

L’OBLIT
Oblidar és la impossibilitat d’actualitzar el passat. Diem que hem oblidat quan no podem
reproduir percepcions o esdeveniments passats que en algun moment de la nostra vida, van
ser fixats.
Algunes distorsions del record com l’oblit, han estat estudiades per diferents escoles
psicologiques:
- Teoria del desús: Proposada pels psicòlegs de la GESTALT, té un fonamnet
nerurofisiológic. La falta de costum provoca la desmemòria.
- L’expliació basada en les interferències: Segons els CONDUCTISTES, del moment en
que s’aprén una cosa i el moment d’autorealització passen moltes coses.
- Tot l’oblit és motivat pel mateix subjecte de maner inconscient; segons quins records
ens poden desestabilitzar.

PSICOPATOLOGIA DE LA MEMÒRIA
Hi ha diverses malalties relacionades amb la memòria, com per exemple:
 - Amnèsia: Pèrdua d’algunes funcions de la memòria. Poden ser totals (l’individu perd
la memòria completament), parcials (l’individu oblida un periode de temps), o
lacunars (l’individu oblida el que va passar abans d’un fet traumàtic).
- Deliris: Són provocats per alteracions greus. La paramnèsia consisteix a creure que el
que passa per primera vegada és una cosa ja vista (deja vu), i la hipermnèsia és
l’evocació de records que s’havien quedat soterrats.

1.4. LA
IMAGINACIÓ
La imaginació és pensar més enllà que la realitat donada. Mescla els materials de la
percepció i predisposa al pensament abstracte. (Salt al buit). Pren les imatges simples que
ens arriben als sentits i les manipula de manera que sorgeixen noves i originals, donant lloc
a la creació, és a dir, la creativitat.

CREATIVITAT
Crear: Fer sotgir una cosa inèdita, imprevisible.
Les característiques de la creació són: la novetat, la originalitat i l’impacte.
Creativitat: La creativitat es pot explicar a partir de dues qualitats que la fan possible: la
fluïdessa (capacitat de donar respostes variades a un mateix problema, buscar totes les
solucions per a una qüestió, per exemple)i la flexibilitat (permet cambiar rapidament les
respostes o els punts de vista).

EN LA CREACIÓ PODEM DISTINGIR TRES ESTAPES:

a) Adquisició: Adquisició de percepcions o imatges, que després es convertiran en
imatges o records.
b) Emmagatzematge: Les experiències es sedimenten. Algunes es barrejen i es
relacionen, i altres es refusen.
c) Troballa: És el moment crucial, és quan apareix la idea.

FORMES DE L’ACTIVITAT IMAGINATIVA

- Fantasia diürna: (somiar despert). L’individu crea un món propi, diferent de
l’habitual, per tal d’evadir-se i donra satisfacció a les seves frustracions. El
protagoniste sempre és l’individu i és molt freqüent en la joventut.
- Fantasia lúdica: Els jocs, els jocs són formes de fantasia.
- Somnis: La psicoanàlisis dona una explicació afirmant que són una mansifestació del
inconscient de desitjos reprimits, amb un sentit alliberador.
 - Al.lucinacions: Percepcions que no provenen de cap estímul sensitiu: es creen en el
cervell sense passar pels sentits

TRASTORNS DE LA IMAGINACIÓ
- FABULACIÓ: Explicar històries irreals per cridar l’atenció. És molt freqüent en la
infantessa.
- BIPOLARITAT: Malaltia mental greu que consisteix en una desorganització del
pensament amb trastorns en els aspectes afectiu i motor.
- MITOMANIA: Tendència patològica a la mentida quan qui menteix no acaba de
distingir si el que diu és veritat o no.

LP00.,-

1.5. LA
INTEL.LIGÈNCIA
La intel.ligència és l’aptitud que permet respondre correctament a una situació donada. És
la capacitat més especificament humana, és a dir, també apareix en alguns animals, però és
ela nostra espècie on ha adquirit una forma més complexa.
És una facultat fonamental adaptativa i permet a l’èsser humà adequar-se al món de
manera més flexible i variada.
Resol els problemes establint relacions mitjançant el raonament, sant-se en l’experiència, i
és capaç de preveure altres formes de la conducta. Es desenvolupa en el medi social i duu a
terme una serie de funcions:

- LA INTEL.LIGÈNCIA COM A CAPACITAT D’ADAPTACIÓ

La inteligència també pot ser definida com la capacitat per adaptar el
comportament a les circumstàncies. És a dir, manetenir una relació constant entre
el propi organisme i l’entorn.
 - LA INTEL.LIGÈNCIA COM A CAPACITAT DE RELACIÓ
Ser inteligent també suposa poder establir relacions. Per solucionar situacions noves,
ens cal poder fer ús de coneixements antics.
Per poder relacionar coses, ens cal compendre la situació, adonar-nos que existeix el
problema. Després hem de pensar per quins camins podem solucionar la qüestió i
finalment hem de pensar quin és el sistema més idoni per resoldre’l.

- LA INTEL.LIGÈNCIA COM A CONJUNT DE FUNCIONS

La intel.ligència s’ha de definir per les funcions que pot fer, ja que la intel.ligència és
un complex de funcions molt interrelacionades.

ELS TESTS D’INTEL.LIGÈNCIA

Per conèixer les diferències d’inteligència individual i colectives, han estat dissenyades unes
proves que mesurin habilitats intel.lectuals pròpies de cada individu, i així poder comparar i
fer la mitjana. El test d’intèl.ligència més conegut és el test pe calcular el quocient
intel.lectual (QI).
Aquests tests no funcionen en les persones, per a funcionar, un psicòleg hauria de fer un
test diferent ADAPTAT a cada individu. Per exemple, si una persona no sap llegir, el resultat
en el seu test serà molt baix, però això no vol dir que no sigui intel.ligent, vol dir que no ha
rebut l’educació adeqüada.