1) Llegeix l’article d’opinió següent:

Perdonin, jo sóc de lletres

Josep Maria Espinàs
En la història de l'ensenyament en aquest país, hi va haver un moment en què els alumnes havien de
triar entre ciències i lletres. A mi em va tocar fer un batxillerat en què aquesta divisió d'estudis no
existia. I no em sap greu. Penso que no sempre és bo que un estudiant, quan es troba encara en un
procés inicial de maduració intel·lectual i vital, ja hagi de renunciar a una esfera de coneixements
per submergir-se en una altra. Hi ha una edat en què no és fàcil --ni potser natural-- saber quines són
les pròpies aptituds, i que la il·lusió pot portar per un camí menys profitós.
En qualsevol cas, des de fa anys s'ha establert una divisió que fa dir a alguns ciutadans: "És que jo
sóc de lletres", sovint amb un somriure, com excusant-se per no seguir una conversa més o menys
relacionada amb temes tècnics o científics.
És menys freqüent --potser no ho he sentit mai-- que en una discussió sobre lectures, músiques, art,
qui es mostra indiferent afirmi: "És que jo sóc de ciències". I, la majoria de les vegades, i de forma
inconscient, es vol dir que això de les "lletres" és matèria més aviat boirosa, que no està presidida
pel rigor, les bases objectives, la seriositat que caracteritza la formació científica.
És un plantejament que ja seria hora que fos posat en dubte. En aquests moments, ningú gosarà dir,
que un economista, en principi, és una persona més rigorosa que un escriptor. La desconfiança ve de
lluny, quan els experts anunciaven la data de l'acabament del petroli --segons ells, avui ja no n'hi
hauria d'haver-- o quan cap politòleg de prestigi havia estat capaç de preveure l'ensorrament de
l'URSS. I ara ens trobem que uns economistes professionals no han estat capaços d'anunciar a temps
un canvi radical en la situació mundial. Més encara: produït el desastre, no hi ha un sol criteri. Cada
economista té la seva opinió sobre el present i el futur. Llegir una pàgina d'economia no és llegir
unes pàgines de "ciències".
Potser no són els escriptors, doncs, els bufanúvols. Potser els somiatruites són alguns dels que fan
càlculs. L'eina de l'escriptor, el llenguatge, és més sòlid que una "prospecció" o una interpretació
arbitrària de dades. Per molts coneixements que es tingui de la història de l'economia, les ciències
econòmiques són dubtosament ciències. En canvi, l'escriptor, el professional de "lletres", sí que és
un "tècnic". Utilitza el llenguatge, que és un mecanisme codificat. Scripta manent, deien els
clàssics. Els escrits perduren. Els números se'ls endú el vent.
a) Quina és la tesi o tesis que defensa l’autor? Quins arguments fa servir per convèncer-nos de
l’opinió que sosté?

b) Quines característiques textuals pots deduir de la lectura realitzada? (Defineix què és un article
d’opinió, digues on se sol trobar i quin objectiu planteja)

c) Quin significat creus que té la paraula bufanúvols? I somiatruites?

2. Digues si aquestes formes són abreviatures, sigles o símbols. Després, tria’n tres i explica’n el
significat.

%, AMPA, IVA, Dr., ONU, Km, Sra., &

Abreviatures:

Sigles:

Símbols:
3. Identifica els complements directes. Determina si són definits, indefinits o neutres. Després,
repeteix l’oració substituint el CD pel pronom feble adequat. Fixa’t en l’exemple:

Oració: Fes bé la feina.

CD: la feina
Tipus de CD: definit
Substitució pronominal: Fes-la bé

- Fes els deures a l’hora d’esbarjo.

- Fes exercici cada dia.

- Fes unes quantes activitats abans de dinar.

- Fes això.

- Agafa aquestes revistes!

- Que porta ulleres?

- Vols uns quants caramels?

- Endreça tot això!

4. Identifica els complements indirectes. Determina si estan en nombre singular o plural.

Després, repeteix l’oració substituint el CI pel pronom feble adequat. Per exemple:

Oració: Escrivia la carta als reis.

CI: als reis
Nombre del CI: plural
Substitució pronominal: Els escrivia la carta.

- No permetran a ell fer això.

- Regala un penjoll a la Sònia!

- No truquis més a elles.

- He comprat llaminadures al teu germanet.

- Fes una abraçada a les teves cosines.

- Ofereixen incentius als qui estalviïn.

- Prestarem ajuda a tothom qui en necessiti.

5. Identifica els complements circumstancials. Determina si són de lloc (on?, d’on?, cap a on?), de
manera (com?), d’instrument o mitjà (amb què?) o de companyia (amb qui?). Després, repeteix
l’oració substituint el CC pel pronom feble adequat. Per exemple:

Oració: Tenim un cadenat a la porta.

CC: a la porta
Classe: de lloc
Substitució pronominal: Hi tenim un cadenat.

- Signa els contractes amb aquesta ploma.

- Els van portar a l’hospital.

- Jugava amb els amics.

- Molts fugiren del país.

- Va caure de bocaterrosa.

- No deixis res al damunt de la taula.

- Es distreu molt fent bricolatge.

- Jo sempre vaig amb bicicleta.

- No surten mai amb nosaltres.

6. Per què posem accent en paraules com aquestes? Com s’anomena l’accent en aquests casos?

bé, dóna, més, pèl, són, té, néta

b) Tria un exemple dels anteriors o algun altre i explica amb les teves paraules el significat que
tenen en ambdós casos, amb accent i sense.

Exemple:

sóc: Verb ésser en 1a persona singular del present d’indicatiu.

soc: Tros de soca, tronc separat de l’arbre.

7. Accentua, si cal, aquestes paraules:

manies, segon, badia, poligon, eslogan, oxigen, ame, paciencia, atmosferic, serie, intimament,

metode, tobogan, pessim, origen, atmosfera, futbol, mutua, comedia, autobus, heroi, bustia,

neixer, textil.

8. (Pujar nota) Inventa’t i escriu una escena que podria succeir al viatge de fi de curs somniat
per tu i els teus companys. Pot ser una situació divertida, digne d’esment.