Cançó, de Pere Serafí

En sa traça artificiosa
Sí em lleví de bon matí
no pose lo maliciós
i aní-me'n tota soleta,
la llengua, ab zel envejós,
i entrí-me'n dins mon jardí, 
perquè la’n traurà merdosa,
de matinet,
l'aire dolcet la fa rira-riret,
ni, ab supèrbia, presumesca
per collir la violeta. 
lo que no entén judicar,
Ai llasseta, ¿què faré 
i, ans que ho vinga a condemnar,
ni què diré? 
tot primer ho assaboresca.
Valga'm Déu, que estic dolenta,
 l'amor és que m'aturmenta. 
Los veïns advertiran
en no cometre una falta,
A mon dolç amat trobí
que, si fan obra més alta,
adormit sobre l'herbeta, 
tota aquesta se beuran.
despertà's dient així,
de matinet,
I tu, cagador prudent
l'aire dolcet la fa rira-riret,
que en aquest lloc entraràs,
si vull ésser sa amieta. 
si molt pesat aniràs,
Ai llasseta, ¿què faré 
menjar-t’has lo paviment.
ni què diré? 
Valga'm Déu, que estic dolenta,
Si per obres soberanes
 l'amor és que m'aturmenta. 
són tinguts lo Coliseo,
lo Colós i Mausoleo
Io li'n responguí que sí, 
(memòria de coses vanes),
mas que no fos sentideta. 
Ai, que tant pler mai prenguí, 
ací mil culs retronant
de matinet,
faran memòria perfeta
l'aire dolcet la fa rira-riret, 
de l’assalt de la Goleta
que restí consoladeta.
i victòria de Llepant.
Ai llasseta, ¿què faré 
ni què diré? 
Fonc lo tribunal primer
Valga'm Déu, que estic dolenta,
que en aquest lloc se celebrà
 l'amor és que m'aturmenta
un diumenge que hi cagà
un descendent de Beuter.
A una necessària, del rector de Vallfogona
Dividits los llocs estan:
La monarquia regint
est lo rector s’apropria;
Felip terç, que la millora,
per orde, l’escolà i tia;
se féu esta cagadora,
los hostes, on gustaran.
essent papa Paulo quint.
Fecit Bartomeu Mont-real,
Adredes obra tan grave
un Cid en arquitectura,
s’edificà prop d’un hort,
de qui la roca més dura
perquè qui paper no port
tem lo martell i parpal.
se puga valer d’un rave.