IES “ELS ÉVOLS” L’Alcúdia REPÀS DE CONCEPTES DE QUÍMICA QUÍMICA 2n Batx

TEMA 0

REPÀS DE CONCEPTES DE QUÍMICA.

1.- Lleis ponderals.

2.- Conceptes bàsics en l’estudi de l’estequiometria: massa atòmica relativa (Ar), massa molecular relativa
(Mr), mol, massa molar, constant d’Avogadro, fórmula empírica i molecular.
3.- Dissolucions. Formes d’expressar la concentració.
3.1.- Propietats col·ligatives
4.- Estudi dels gasos ideals: Lleis de Boyle i de Gay-Lussac, teoria d’Avogadro i equació d’estat dels gasos
ideals.
5.- Determinació de la massa molar d’un gas.
6.- Dissolucions gasoses. Llei de Dalton de les pressions parcials.
7.- Determinació de fórmules empíriques i moleculars
8.- Significat d’una equació química. Concepte i reconeixement de reactiu limitant. Càlculs estequiomètrics en
els quals intervenen les masses de les substàncies.
9.- Concepte de rendiment d’una reacció i puresa dels reactius

1.- LLEIS PONDERALS.

1.1.- LLEI DE CONSERVACIÓ DE LA MASSA O LLEI DE LAVOISIER

“ La massa total de les substàncies reaccionants ha de ser igual a la massa total dels productes de la
reacció, és a dir, durant un canvi químic no es produeix cap augment o pèrdua de massa”. També es pot enunciar:
“ La matèria ni es crea ni es destrueix, sols es transforma”.
Esta llei no és absolutament exacta, Einstein va demostrar que la variació d’energia anava acompanyada
d’una variació de massa, per l’equació
E  m c 2
essent  ar a llei de
conservació de la massa-energia.
En les equacions químiques ordinàries, la variació d’energia que es produeix es tan xicoteta que no
s’observa una variació de massa, al contrari ocorre en les reaccions nuclears.

1.2.- LLEI DE LES PROPORCIONS DEFINIDES O CONSTANTS O LLEI DE PROUST

“Quan dos o més elements s’uneixen per a formar un mateix compost sempre es combinen en una
proporció en massa constant, sense que importe l’origen o la forma de preparació del compost”.
Exemple: Quan el sodi i el clor es combinen per formar el clorur de sodi, les seues masses estan en una
proporció constant.
m (Cl) (g) 77’06 35’45 15’41 3’08 mCl 7706 3545 1541 308
sempre s’acompleix:      1541
m(Na) (g) 50 23 10 2 mNa  50 23 10 2

1.3.- LLEI DE LES PROPORCIONS MÚLTIPLES O LLEI DE DALTON

“Les quantitats d’un mateix element que es combinen amb una quantitat constant d’un altre element per
formar compostos diferents, estan en una relació de nombres enters senzills”.
Exemple: quan es combinen l’oxigen i el sofre ho fan en les següents relacions en massa:
mS 32 32
SO  
mO  16 1  16 les quantitats d’oxigen que es combinen amb una quantitat constant de sofre
mS 32 32
SO2   guarden entre sí una relació 1 : 2 : 3.
mO  32 2  16
mS 32 32
SO3  
mO  48 3  16
Repàs de conceptes de Química- 1/8
IES “ELS ÉVOLS” L’Alcúdia REPÀS DE CONCEPTES DE QUÍMICA QUÍMICA 2n Batx

2.- CONCEPTES BÀSICS EN L’ESTUDI DE L’ESTEQUIOMETRIA: MASSA ATÒMICA RELATIVA,

MASSA MOLECULAR RELATIVA, MOL, MASSA MOLAR, CONSTANT D’AVOGADRO, FÓRMULA
EMPÍRICA I FÓRMULA MOLECULAR.

2.1- MASSA ATÒMICA RELATIVA (Ar) i MASSA MOLECULAR RELATIVA (Mr)

La massa atòmica és la massa d’un àtom d’un element expressada en uma (unitat de massa atòmica).
Una uma és la dotzena part de la massa de l’isòtop 12 del carboni.
Els isòtops són àtoms d’un mateix element químic que tenen el mateix nombre atòmic, z, (nombre de
protons) i distint nombre màssic, A (suma de protons i neutrons).
PARTÍCULA Símbol càrrega càrrega (Coulomb) massa (u) massa (kg)
electró e -1 - 1’602·10-19 0’000548 9’108·10-31
protó p +1 + 1’602·10-19 1’00759 1’6724·10-27
neutró n 0 0 1’00898 1’675·10-27
A
Estos dos nombres es col·loquen com a índex a l’esquerra del símbol del element zX . per exemple per a
l’hidrogen existeixen 3 isòtops:
Nom Símbol n. de protons n. de neutrons z A
Proti 1
1H
1 0 1 1
Deuteri 2
1H
1 1 1 2
Triti 3
1
H 1 2 1 3
Les masses de cada isòtop són aproximadament nombres enters, però no, en canvi la massa atòmica d’un
determinat element ja que els elements químics en la natura estan constituïts quasi sempre per diversos isòtops,
per la qual cosa la massa atòmica representativa de l’element és una mitjana ponderal de tots els isòtops.
28
Exemple: El silici té tres isòtops: 14 Si abundància 92’23 % massa = 27’97693 u
29
14 Si abundància 4’70 % massa = 28’97649 u
30
14 Si abundància 3’09 % massa = 29’97376 u
Calculeu la massa atòmica del silici.
m(28 28 29 29 30 30
14 Si) · %( 14 Si) + m( 14 Si) · %( 14 Si) + m( 14 Si) · %( 14 Si) 27′
97693 • 92′
23 + 28′
97649 • 4′
70 + 29′
97376 • 3′
09
Ar (Si) = = = 28′
0912
100 100
La massa molecular és la massa d’una molècula expressada en uma. És igual a la suma de les masses
atòmiques dels elements que la formen. Exemple: Calculeu la massa molecular de l’amoníac
M(NH3) = 3· A(H) + 1· A(N) = 3 · 1 + 1· 14 = 17 u
La IUPAC recomana actualment utilitzar el nom de massa atòmica relativa i massa molecular relativa
12
per expressar la massa en funció de la dotzena part de la massa del 6 C . Expressada d’aquesta manera, la
massa atòmica és una xifra adimensional (sense unitats).
A(Si) = 28.0912 u M(NH3) = 17 u
Ar(Si) = 28.0912 Mr(NH3) = 17

2.2- MOL, MASSA MOLAR, CONSTANT D’AVOGADRO

Un mol és la quantitat de substància que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 kg
de l’isòtop 12 del carboni”. La quantitat d’àtoms que hi ha en 0,012 kg de 12C és 6,022·1023 que es coneix com a
nombre o constant d’Avogadro (NA).
massa (g) molècules
n= o també n=
massa molecular NA
La massa molar és la massa d’un mol de substància, esta massa coincideix amb la massa atòmica o
molecular expressada en grams/mol.
1 mol de molècules 
Mr en grams  6’022·1023
molècules 
1 molècula gram
1 mol d’àtoms 
Ar en grams  6’022·10 23
àtoms 
1 àtom gram

Repàs de conceptes de Química- 2/8

IES “ELS ÉVOLS” L’Alcúdia REPÀS DE CONCEPTES DE QUÍMICA QUÍMICA 2n Batx

3.- DISSOLUCIONS. FORMES D’EXPRESSAR LA CONCENTRACIÓ

Les dissolucions són mescles homogènies resultants de la interposició d’àtoms, molècules o ions de dues o
més substàncies, anomenades components, els quals es troben en proporcions variables. Les components d’una
dissolució són:
- Solut és el component que es troba en menor quantitat
- Dissolvent és el component que es troba en major quantitat
Una dissolució s’anomena molecular si les partícules de solut són molècules, i iònica si són ions. Una
dissolució de sucre en aigua és un exemple de dissolució molecular; una dissolució de clorur sòdic en aigua ho és
de dissolució iònica.
Segons siga la proporció de solut respecte a la de dissolvent, una dissolució pot ser:
- Diluïda: si la proporció de solut respecte a la de dissolvent és “xicoteta”.
- Concentrada: si la proporció de solut respecte al dissolvent és gran.
- Saturada: es diu que una dissolució està saturada a certa temperatura quan a eixa temperatura conté la
màxima quantitat possible de solut dissolt.
- Sobresaturada: si conté més quantitat de solut de la que realment admès el dissolvent. Aquest tipus de
dissolució és metaestable i amb una lleugera alteració dels factors externs que influeixen en la dissolució
(temperatura, agitació, ...) seria suficient per a que precipitara l’excés de solut, si és sòlid.
Es defineix com solubilitat d’un solut en un dissolvent a la quantitat màxima de solut que pot dissoldre’s
en un volum determinat de dissolvent o, en altres paraules, a la concentració de la dissolució saturada.
La concentració és la forma d’expressar la quantitat de solut que hi ha en una quantitat determinada de
dissolució o de dissolvent.

Formes d’expressar la concentració:

mols de solut ns
a) Molaritat M  ; M
litre de dissolució VD

b) Percentatge de solut o de dissolvent

grams de solut ms
%(solut)   100 ; %ms   100
grams de dissolució mD
grams de dissolvent md
%(dissolve nt)   100 ; %md   100
grams de dissolució mD

mols de solut ns
c) Molalitat m  ; m=
kg de dissolvent kg de dissolvent

d) Fracció molar de solut i del dissolvent

mols de solut ns mols de dissolvent n
χs = ; χs = ; χd = ; χd = d
mols totals de dissolució ntotal mols totals de dissolució ntotal

e) Normalitat
equivalent s de solut grams de solut Mr
N on equivalent  ; Pes equivalent 
litre de dissolució Pes equivalent valència
Entenent per valència com el nombre d’unitats elementals de reacció per molècula. Així:
 la valència d’un àcid és igual al nombre d’àtoms d’hidrogen substituïbles en cada molècula
 la valència d’un hidròxid és igual al nombre de grups OH - substituïbles en cada molècula
 la valència d’una sal és igual al nombre d’àtoms del metall multiplicat per la seua valència
 la valència d’una substància oxidant o reductora és igual al nombre d’electrons guanyats o perduts en el
procés.

Repàs de conceptes de Química- 3/8

IES “ELS ÉVOLS” L’Alcúdia REPÀS DE CONCEPTES DE QUÍMICA QUÍMICA 2n Batx

3.1.- PROPIETATS COL·LIGATIVES

Les propietats col·ligatives de les dissolucions són una sèrie de propietats físiques que només depenen de
la concentració del solut i no de la seua natura:
A) Disminució de la pressió de vapor. La pressió de vapor és la pressió exercida pel vapor d'un líquid o sòlid en
un recinte tancat, és la pressió del gas en equilibri amb el líquid. És diferent per a cada substància i augmenta
amb la temperatura. Ens permet, per exemple, sentir les olors dels líquids.
La dissolucions tenen pressions de vapor inferiors a les dels dissolvents purs i es compleix la llei de
Raoult:“La pressió de vapor del dissolvent a la dissolució, P d, és igual a la fracció molar del dissolvent, d, per la
pressió de vapor del dissolvent pur, Pd”.
Pd = χ d · Pd0
També es compleix que: ΔP = P 0 - P = χ s · Pd0
B) Descens crioscòpic: és la disminució de la temperatura de congelació que experimenta una dissolució en
comparació amb la temperatura de congelació del dissolvent pur.
ΔTf = Kc · m
on Kc és la constant crioscòpica, una constant característica de cada dissolvent, unitats: ºC・kg/mol; m és la
molalitat, mols de solut/kg de dissolvent, unitats: mol/kg de dissolvent.
C) Augment ebulloscòpic: és l'augment de la temperatura d’ebullició que experimenta una dissolució respecte de
la temperatura d’ebullició del dissolvent pur.
Per a dissolucions diluïdes de no electròlits es compleix la llei de Raoult: ΔTb = Kb · m
Kb és la constant ebulloscòpica, una constant característica de cada dissolvent, unitats: ºC · kg/mol; m és la
molalitat, mols de solut/kg de dissolvent, unitats: mol/kg de dissolvent.
D) Pressió osmòtica: L’osmosi és un fenomen de difusió en el qual les molècules del dissolvent passen a través
d’una membrana semipermeable (deixa passar les molècules del dissolvent però no les del solut) des d’una
dissolució més diluïda a la més concentrada, fins arribar a l’equilibri osmòtic.
La pressió osmòtica és la diferència de pressions que hi ha entre els dos costats d'una membrana
semipermeable que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema assoleix l'equilibri.
π = M · R· T
on R és la constant dels gasos; T la temperatura absoluta; M la concentració molar (mol/L).

Aplicacions: Càlcul de masses molars, preparació de dissolucions anticongelants, obtenció d'aigua dessalada,
explicació de fenòmens naturals, medicina, etc.

4.- ESTUDI DELS GASOS IDEALS:

4.1- LLEIS DE BOYLE I DE GAY-LUSSAC

 LLEI DE BOYLE- MARIOTTE:

“ A temperatura constant, el volum ocupat per un gas és inversament proporcional a la pressió a que és sotmès”.
k
Matemàticament: P  o també P1  V1  P2  V2
V

 LLEIS DE CHARLES- GAY-LUSSAC:

“ A pressió constant, el volum ocupat per un gas és directament proporcional a la temperatura absoluta en la qual
es troba”.
V1 V2
Matemàticament: V  k   T o també 
T1 T2
“ A volum constant, la pressió d’un gas és directament proporcional a la temperatura absoluta en la qual es
troba”
P1 P2
Matemàticament: P  k   T o també 
T1 T2

Repàs de conceptes de Química- 4/8

IES “ELS ÉVOLS” L’Alcúdia REPÀS DE CONCEPTES DE QUÍMICA QUÍMICA 2n Batx

 LLEI DELS VOLUMS DE COMBINACIÓ O LLEI DE GAY-LUSSAC

“Els volums dels gasos que intervenen en una reacció química, mesurats en les mateixes condicions de pressió i
temperatura, es troben en una relació de nombres enters senzills”.
Exemples:
Hidrogen + Oxigen ⇄ Vapor d’aigua
2V 1V 2V
Nitrogen + Hidrogen ⇄ Amoníac
1V 3V 2V
Hidrogen + Clor ⇄ Clorur d’hidrogen
1V 1V 2V

4.2.- TEORIA D’AVOGADRO

La teoria atòmica de Dalton va tindre gran èxit per explicar les lleis ponderals però no va poder explicar
la llei dels volums de combinació de Gay-Lussac en les reaccions dels gasos, en considerar que les partícules dels
elements gasosos eren monoatòmics. Segons aquesta teoria , en reaccionar n àtoms de l’element clor amb n
àtoms de l’element hidrogen, s’obtindrien n àtoms de clorur d’hidrogen; per tant, la reacció entre un volum de
clor amb un volum d’hidrogen hauria de donar un volum de clorur d’hidrogen i no els dos volums que s’obtenen
experimentalment.
En 1811, Avogadro va formular una hipòtesi que permetia explicar la llei dels volums de combinació si
s’acceptava que les partícules dels elements gasosos no eren àtoms sinó agrupacions d’àtoms, anomenades
molècules.
Basant-se en aquesta hipòtesi, va establir la següent llei:
“ Volums iguals de gasos diferents, mesurats en les mateixes condicions de pressió i temperatura
contenen el mateix nombre de molècules”.
Hidrogen + Clor Clorur d’hidrogen

Experiència Gay-Lussac 1V + 1V 2V

inexplicable per Dalton +

1V 1V 1V

explicable per Avogadro +

1V 1V 2V

Conseqüència: El volum ocupat per un mol de qualsevol gas en les mateixes condicions de pressió i
temperatura és el mateix per a tots els gasos; en condicions normals (P = 1 atm i T = 273 K), és 22’4 litres.

4.3.- EQUACIÓ D’ESTAT DELS GASOS IDEALS

De l’aplicació successiva de les lleis de Boyle i Gay-Lussac, si en un procés varia la P i el V, mantenint

constant la T, i seguidament, varia la T i el V, mantenint constant la P:
P1  V1  P2  V2 P V P V
de les dues expressions 1 1  2 2 anomenada equació general dels gasos ideals i
V1 V2 T1 T2

T1 T2 aplicable a processos en els quals varien simultàniament la pressió, el volum i la temperatura.
P1  V1 P2  V2 atm  l
En qualsevol condicions de pressió, volum i temperatura   R  0 082 .
T1 T2 mol  K
P V
Per tant, es pot escriure R o també P  V  R  T .
T
I, en general, per un nombre n de mols: P  V  n  R  T Equació d’estat dels gasos ideals.

Repàs de conceptes de Química- 5/8

IES “ELS ÉVOLS” L’Alcúdia REPÀS DE CONCEPTES DE QUÍMICA QUÍMICA 2n Batx

5.- DETERMINACIÓ DE LA MASSA MOLAR D’UN GAS

De l’equació d’estat dels gasos ideals: P  V  n  R  T m mR T

substituint P  V   R  T , per tant, M 
m M P V
i com el nombre de mols n 
M
m R T
Si es coneix la densitat del gas ρ= substituint M  
V P

6.-DISSOLUCIONS GASOSES. LLEI DE DALTON DE LES PRESSIONS PARCIALS.

Els gasos, són, en general, molt poc solubles en aigua o altres dissolvents usuals. Aquest tipus de
dissolucions tenen gran importància. Per exemple, la vida dels animals aquàtics depèn de l’oxigen dissolt en l’aigua
o el diòxid de carboni dissolt en les aigües naturals és molt important en la construcció del sòl. Les begudes
carbòniques (refrescos, gasoses, sifó, cava,..) contenen CO2 a una pressió superior a l’atmosfèrica, quan la
pressió disminueix fins la atmosfèrica, en obrir la botella, el gas ix borbollejant i forma l’espuma que a vegades
porta líquid. Molts productes d’ús domèstic es basen en aquest principi.
LLEI DE DALTON DE LES PRESSIONS PARCIALS: “ La pressió total d’una mescla de gasos és igual a la suma
de les pressions parcials dels gasos constituents.”
P  PA  PB  PC  .... en general P = ∑ Pi
i

La pressió parcial d’un gas és la pressió que exerciria si ocupara, ell tot sol, el volum total del recipient,
a la mateixa temperatura. La pressió parcial d’un gas en una mescla és igual a la seua fracció molar per la pressió
total.
Pi = χ i · P
mols de gas i
on la fracció molar: χi =
mols totals
La llei de Dalton s’aplica amb freqüència en càlculs en els que n’hi ha gasos que es recullen sobre aigua. En
est cas, el gas recollit es mescla amb el vapor d’aigua. La única pressió que es pot mesurar és la pressió total de
la mescla. Com la pressió parcial de l’aigua és constant a una temperatura determinada i el seu valor està tabulat,
restant la pressió parcial de l’aigua H2O (g) de la pressió total de la mescla s’obté la pressió parcial del gas en la
mescla estudiada.
Pgas sec = P - Pvapor H2O

7.- FÓRMULA EMPÍRICA i FÓRMULA MOLECULAR.

Fórmula: és la representació simbòlica d’una substància. Deuen figurar els símbols dels àtoms que la
constitueixen afectats de subíndexs que indiquen el nombre d’àtoms.
Fórmula empírica: és la relació més simplificada dels àtoms que constitueixen la substància.
Fórmula molecular: la relació en la qual estan tots els àtoms que entren a formar part d’una molècula de
la substància.
Exemple: el butà CH3-CH2-CH2-CH3 Fórmula empírica C2H5
Fórmula molecular C4H10

7.1.- DETERMINACIÓ DE FÓRMULES EMPÍRIQUES I MOLECULARS

1.- Coneixent la composició d’un compost: se faran els següents passos:

a) Es divideix el tant per cent de cada element en grams per la massa atòmica, obtenint-se els mols
b) Els mols obtinguts per a cada element es divideix pel menor d’ells
c) En cas de no obtenir-se nombres senzills es multipliquen tots ells per nombres enters senzills.
2.- Coneixent la massa molecular: La massa molecular sempre és un múltiple enter de “la massa molecular
empírica”
M(f.molecular ) = x · M(f.empírica )

Repàs de conceptes de Química- 6/8

IES “ELS ÉVOLS” L’Alcúdia REPÀS DE CONCEPTES DE QUÍMICA QUÍMICA 2n Batx

8.- SIGNIFICAT D’UNA EQUACIÓ QUÍMICA. CONCEPTE I RECONEXEIMENT DE REACTIU

LIMITANT. CÀLCULS ESTEQUIOMÈTRICS EN ELS QUALS INTERVENEN LES MASSES DE LES
SUBSTÀNCIES.

La reacció química és el procés de transformació d’una o unes substàncies químiques anomenades

reactius o substàncies inicials en una o unes altres substàncies químiques anomenades productes o substàncies
finals. Per tant, una reacció química és una reagrupació d’àtoms, és a dir, uns àtoms se separen i s’uneixen a
d’altres. L’equació química és la manera simbòlica de representar una reacció química. A l’esquerra s’escriuen els
reactius i a la dreta els productes, separats per una fletxa simple (reacció irreversible) o doble (reacció
reversible).
REACTIUS → PRODUCTES
Una equació química ha d’estar ajustada o igualada, és a dir, el nombre d’àtoms de cada element ha de
ser el mateix en cadascun dels membres de l’equació. Si en una equació apareixen substàncies iòniques, la
càrrega elèctrica global dels reactius i dels productes ha de ser la mateixa, exemple:
2 H+ (aq) + 2 Cl- (aq) + Ba2+ (aq) + 2 OH -(aq) → Ba2+ (aq) + 2 Cl- (aq) + 2 H2O (l)
També és convenint, en alguns casos, indicar l’estat físic de les substàncies: sòlid (s), líquid (l), gas (g) o en
dissolució (aq) si es tracta d’aigua.
Les reaccions químiques atenent a la reagrupació dels àtoms, es classifiquen:
a) Reaccions de descomposició: una substància es descompon en dues o més de més simples:
AB → A + B Exemple: CaCO3 (s) → CaO (s) + CO2 (g)
b) Reaccions de combinació: es forma una substància a partir d’altres més simples.
A + B → AB Exemple: MgO (s) + SO3 (g) → MgSO4 (s)
c) Reaccions de substitució o desplaçament: uns àtoms són substituïts per altres.
AX + B → AB + X Exemple: Zn (s) + 2 HCl (l) → ZnCl2 (aq) + H2 (g)
d) Reaccions de doble substitució o d’intercanvi: s’intercanvien àtoms de dos compostos.
AX + BY → AB + XY Exemple: HClO4 (aq) + NaOH (aq) → NaClO4 (aq) + H2O (l)

8.1.- MÈTODES D’AJUST D’UNA EQUACIÓ QUÍMICA

A.- Mètode del “tempteig”:

1.- Mai es comença per un element que es trobe en més d’una substància en el mateix membre de l’equació.
2.- Escollim qualsevol dels altres element que es troben sol en una substància en un dels membres. Es veu el
nombre d’àtoms que n’hi ha en cadascuna de les substàncies, com el nombre d’àtoms finals deuen ser iguals als
inicials, posem a cadascun d’ells els coeficients que donen lloc a eixa igualtat.
3.- Els coeficient han fixat algun altre element en un dels membres. Es posa el coeficient per la substància de
l’altre membre que el continga, de tal forma que també queden igualats els seus àtoms. D’aquesta forma es
continua fins tindre tots els elements ajustats.
Exemple: HCl + MnO2 → Cl2 + MnCl2 + H2O
Comencem per el manganès per què sol es troba en una substància, tant en els reactius com en els productes, i li
posem un 1. (També podríem començar per l’oxigen per la mateixa raó)
HCl + 1 MnO2 → Cl2 + 1 MnCl2 + H2O
ha quedat fix l’oxigen en els reactius, per tant hem de posar un 2 davant de l’aigua.
HCl + 1 MnO2 → Cl2 + 1 MnCl2 + 2 H2O
ha quedat fix l’hidrogen en els productes, posarem un 4 davant de l’àcid clorhídric.
4 HCl + 1 MnO2 → Cl2 + 1 MnCl2 + 2 H2O
ha quedat fix el clor en els reactius, posarem un 1 davant del clor.
4 HCl + 1 MnO2 → 1 Cl2 + 1 MnCl2 + 2 H2O
La reacció ja està ajustada : 4 HCl + MnO2 → Cl2 + MnCl2 + 2 H2O

B.- Mètode dels coeficients:

1.- Posem una lletra davant de cada substància
2.- Per a cadascun dels elements, el nombre d’àtoms en els reactius ha de ser igual al nombre d’àtoms en els
productes, obtindrem un sistema d’equacions.

Repàs de conceptes de Química- 7/8

IES “ELS ÉVOLS” L’Alcúdia REPÀS DE CONCEPTES DE QUÍMICA QUÍMICA 2n Batx

3.- Resolem el sistema d’equacions, donant arbitràriament el valor 1 a una de les lletres.
Exemple: HCl + MnO2 → Cl2 + MnCl2 + H2O
Posem les lletres davant de cada substància
a HCl + b MnO2 → c Cl2 + d MnCl2 + e H2O
per a cada element tenim:
H: a =2•e
Cl : a = 2 • c + 2 • d e =2 1 =2; d =b =1
donant el valor 1 a la lletra b: b = 1;
Mn : b = d a =2•2 = 4
O: 2•b = e
substituint: 4 HCl + MnO2 → Cl2 + MnCl2 + 2 H2O
“A partir d’una equació química es poden establir relacions entre mols, masses, molècules, i si es tracta
d’una reacció entre gasos i tots estan mesurats en les mateixes condicions de pressió i temperatura, els
coeficients estequimètrics ens indiquen a més, en quina proporció intervenen en la reacció els volums de reactius
i els productes de la reacció”. Exemple:
2 H2O (l) → 2 H2 (g) + O2 (g)
Mols 2 2 1 Mr(H2O) = 18
23 23 23
Molècules 2·6’023·10 2·6’023·10 1·6’023·10 Mr(H2) = 2
Massa (g) 2·18 2·2 1·32 Mr(O2) = 32
Volum (litres) (c.n.) - 2·22’4 1·22’4

8.2.-CONCEPTE I RECONEXEIMENT DE REACTIU LIMITANT.

El reactiu limitant és el reactiu que es troba en menor proporció en mols (o en grams) que la que senyala
la proporció estequiomètrica, de forma que quan ell s’acaba, la reacció es para, i per tant limita o controla la
quantitat màxima del producte que es pot obtenir.
Per resoldre problemes d’estequimetria en els quals intervenen quantitats de dos o més reactius, n’hi ha
que determinar en primer lloc qui és el reactiu limitant, i després referir tots els càlculs en relació als
productes.

9.- CONCEPTE DE RENDIMENT D’UNA REACCIÓ I PURESA DELS REACTIUS

Rendiment d’una reacció química es defineix:

massa teòrica reactiu massa real producte
R= 100 o també R= 100
massa real reactiu massa teòrica producte

massa substància pura

Puresa d’una substància es defineix: Puresa = 100
massa total substància

Repàs de conceptes de Química- 8/8