Filosofia - EXAMEN 03/06/2022

DEFINIM CONCEPTES

Persona o grup de persones que governen una societat i hi imposen els

Autocràcia seus principis, les seves maneres de pensar i les seves maneres de fer. La
paraula autocràcia prové del grec “auto”, un, i “demos”, poble.

Representativa. La segueixen la majoria de partits polítics, s’escullen uns

representants que decidiran en nom del poble.
Democràcia
Assembleària. Totes les decisions polítiques es prenen en assemblea; un
exemple podria ser la CUP.

“LA OLA”, LA PEL·LÍCULA

Podem distingir les qüestions ètiques de la pel·lícula en tres grans grups: entorn els grups

d’iguals (companys, amics), entorn la maduresa i les relacions socials i entorn la llibertat

individual.

Dins del grup d’amics trobem la participació vs. la pertinença.

- Pertinença (dolent):

- Quan no ets com els membres del grup, quedes fora (Karo)

- La identitat es defineix pel grup. NO hi ha identitat individual

Conceptes:

“Hom abusa de qui pot.”

Anònim
La societat, i per tant nosaltres, ens movem per micropoders. Tots sabem el poder que tenim i com

utilitzar-lo.

Utilitarisme → Hem de procurar la màxima felicitat al màxim nombre de persones. És igual el

cost.

La pel·lícula en si:

Un professor, per a treballar l’autocràcia, n’implanta una a l’aula. Gran part dels alumnes

l’accepten sense problemes. Aquells que no l’accepten són rebutjats pels companys. Al professor

se li escapa de les mans i el grup es descontrola. En realitat no ho vol veure, però li agrada el

poder que té. El grup fa actes de vandalisme i l’autocràcia desperta comportaments violents en la

majoria dels integrants. A tots se’ls oblida que no és més que un projecte escolar, un treball de

l’escola.
MAQUIAVEL

Maquiavel (s.XV- s.XVI) va ser un alt tècnic d’un principat d’Itàlia. Quan es va canviar de príncep,

Maquiavel no va tenir gaire bona reputació entre la cort i aquesta li va fer la vida impossible.

Maquiavel va acabar deixant-ho tot i, a gràcies a la seva experiència, va escriure un llibre, El

Príncep. En aquest, Maquiavel explica com hauria de ser un govern per a funcionar bé.

En el fragment llegit a classe, Maquiavel reflexiona sobre l’ús de la paraula i l’ús de la força. Ell

afirma que, per a poder governar bé, l’home ha de dominar les dues maneres de 'combatre': la

de les bèsties (força) i la dels humans (paraula, lleis). Segons Maquiavel, un senyor prudent no

pot ni ha de mantenir la paraula donada quan els fets del pacte se li giren en contra. Ell creu que

els homes són dolents i, per tant, mai mantenen la seva paraula. En relació amb l’altra ‘manera

de combatre’, Maquiavel assegura que s’ha de dominar tant l’art de la guineu (astúcia) com l’art

del lleó (ferotge). De fet, Maquiavel cita: “En podríem donar infinits exemples moderns i mostrar

quantes paus, quantes promeses han restat sense efecte i buides per la infidelitat dels prínceps. I

aquell que millor ha sabut imitar la guineu, és el que se n'ha sortit més bé. Però cal saber acolorir

bé aquesta natura i ser un gran simulador i dissimulador: són tan simples els homes, i se

supediten tant a les necessitats presents, que aquell que enganya sempre trobarà qui es deixi

enganyar.”

El fragment del príncep comentat a classe segueix clarament el corrent ‘pessimisme

antropològic’. Aquesta és una creença que pren els homes /éssers humans/ com a éssers

maliciosos, dolents.
POLÍTICA

MODELS DE POLÍTICA TRADICIONAL

Grecs Romans

ciutadà civis
(home blanc major d’edat d’una (ciutadà, minories excloses)
classe social alta i no estranger)
models democràtics primer va ser una república,
ciutat - estat després un imperi

El ciutadà assitia a l’assemblea, on es

discutien els temes de la polis. El ciutadà
havia de complir certs deures (treballar per la Els ciutadans romans gaudien de la protecció
comunitat). Els càrrecs públics, que de les institucions. Reclamaven els drets, però
s’adjudicaven per sorteig, duraven únicament no tenien gaire clar els deures.
un any. Tots els ciutadans tenien llibertat
d’expressió.

Del model grec hem adoptat la participació de Del model romà hem adoptat la protecció
la comunitat política (debats, consens) dels drets de l’individu
/model republicà actual/ /model liberal/

ESTAT NACIÓ

Un govern és un sistema organitzat que té el poder en un territori concret per a mantenir l’ordre

social. Des del Romanticisme, s’entén l’estat-nació com una àmplia comunitat dirigida per un

poder capaç de dictaminar lleis i protegir el poble.

“La política és l’art de l’impossible”

Max Weber

Segons Weber, hi ha tres tipus de governants:

Figura que la societat considera excepcional i predestinada per governar. Solen

Líders aparèixer en moments durs per a la societat (crisis, revolucions). Són persones
carismàtics que saben parlar, que s’apropen a la societat, que tenen carisma. Desperten
emocions en el poble que els legitimen el poder.

El poder el té el poble, que se’l dona a un governant a través del sufragi. Forma
Líders
de govern basada en l’elecció dels representants d’entre els grups polítics.
democràtics
Aquests decideixen les lleis en representació de tot el poble. És un criteri legítim.

El poder sempre pertany a unes poques famílies, que se’l reparteixen. El criteri
Líders
que legitima els governants és la tradició i l’herència. Llinatges i dinasties en són
tradicionals
un exemple.
 MODELS D’ESTAT

En els estats democràtics es fonamenten en la Grècia clàssica i la República romana. Podem

distingir dos models:

- Model republicà → Els ciutadans participen en la política sense restriccions. Tots els

col·lectius tenen els mateixos drets, sense importar el seu origen o si són majoria o minoria.

Cal un contracte social, acceptat per tots els membres de la comunitat, que els permeti viure

junts amb unes mateixes lleis que organitzen i regulen les llibertats.

- Model liberal → tot ciutadà té uns drets que ha de protegir i garantir. El poder es limita al

grup que integra la base cultural i social de la comunitat. Les minories poden quedar excloses

de l’activitat democràtica (amb l’excusa de conservar els valors que caracteritzen l’estat) →

Separació dels drets civils i els drets polítics.

FORMACIÓ DE L’ESTAT DE DRET

Al segle XVII, es produeixen revolucions de caràcter liberal a Europa i es planteja un model d’estat

en que tots els poder s’han de sotmetre a la sobirania popular.

Aquest model proclama la llibertat i igualtat dels ciutadans de l’estat, súbdits d’un mateix sistema

legal. Per garantir-los, s’introdueixen els següents conceptes:

- Constitucionalitat → l’estat té normes agrupades a la constitució, que estableix un marc de

convivència consensuat amb els ciutadans.

- Separació de poders → poder legislatiu (fa les lleis), executiu (les aplica) i judicial (vigila

l’aplicació). Han de ser independents els uns respecte als altres.

- Paper de la ciutadania → els ciutadans tenen dret a vot, a la llibertat d’expressió i participació

en organismes legislatius, executius i judicials.

QUÈ ÉS EL PODER?

El poder és la capacitat que té un individu o institució per fer ús de la seva autoritat. Cal

diferenciar entre els diferents usos de poder:

- Dictador, imposa la seva voluntat contra la llibertat d’un poble

- Guàrdia que regula el trànsit

- Pare/mare que mana endreçar l’habitació

El poder polític l’exerceixen el govern, els partits polítics i el poble. SENSE PODER NO HI HA

ORDRE SOCIAL
 QUÈ ÉS LA DEMOCRÀCIA?

Govern d’uns representants elegits per la majoria. El ciutadà delega la seva sobirania en un

polític. Problema: hi ha un segment de votants que queden al marge (han votat una opció massa

minoritària). La democràcia ha experimentat canvis al llarg de la història:

- Democràcia proteccionista (s. XVIII - XIX)

No hem de refiar-nos de la voluntat dels governants, ’ésser humà busca el seu propi benefici.

- Democràcia comunitària (s. XIX)

La democràcia és un instrument pel desenvolupament social de la ciutadania. Llibertat. L’ésser

humà ha de ser lliure per ser feliç. Una societat organitzada i democràtica educarà els individus en

el respecte i la solidaritat.

- Democràcia elitista (s. XIX - XX)

La democràcia és un mecanisme de selecció dels més capacitats per a governar. Idea que la

democràcia és un mercat, on els polítics venen ideologies i els ciutadans les compren.

- Democràcia participativa (s. XX - XXI)

La realitat es pot canviar pe aconseguir l’ideal participatiu i igualitari proper al poder poble.

Dignitat i llibertat = participació democràtica en la societat. Descentralitzar el poder en favor de

les minories. Aplicar cultura democràtica en educació i empresarials. Llibertat → dret a decidir

com resoldre els problemes de la societat, sota quines lleis es vol viure i qui encapçala el govern.

DEMOCRÀCIA DELIBERATIVA s. XXI

Un procés de deliberació inclou: un debat amb el qual s’intenta arribar a un acord amb aquells

que es troben en una posició diferent respecte al govern. Procediments:

- Exposició: es plantegen els diferents punts de vista i es proposen solucions. És fonamental

que els qui es veuen afectats per les decisions col·lectives puguin intervenir en la deliberació.

- Argumentació: les diferents parts presenten els seus arguments.

- Acord: tots els integrants de la deliberació acorden de manera informal assumir els

compromisos que els corresponguin.

- Decisió: l'acord assolit de manera informal se sotmet a votació i es converteix en una decisió

de caràcter oficial.

Aquests procediments no poden acomplir-se si alguna de les parts adopta una actitud

paternalista, inflexible o directament autoritària.

 PERILLS DE LA DEMOCRÀCIA

- Demagògia → capacitat de convenciment dels governants és fonamental, si el poble creu

que les decisions no són les correctes poden perdre el poder. La demagògia, mentida i

fal·làcia són instruments per convèncer l’opinió pública, proposen versions de la realitat

incorrectes i interessades.

- Homogeneïtat → un principi de la democràcia és acceptar que tots els ciutadans són iguals.

Si s’aplica erròniament, el resultat és una societat uniforme, mediocre, condemnada a no

progressar.

- Desencantament → els ciutadans senten que només participen en la política a les eleccions i

que els polítics són uns mentiders perquè no compleixen les promeses electorals. Provoca

baixa participació en les eleccions i la idea que la democràcia no funciona.

ELS DRETS HUMANS

Civils i Polítics (sorgeixen s. XVII-XVIII)

Garanteixen el compliment de la llei, la participació en la vida política i el respecte de les llibertats

individuals i fonamentals del ciutadà. Dret a la vida, a escollir els propis governants, a la

llibertat de consciència i pensament, a la intimitat, a l’honor i a la propietat privada.

Econòmics i socioculturals (sorgeixen s. XIX-XX)

Faciliten la participació en la vida cultural, política i econòmica. Formació estat social de dret. Dret

a l’educació, a l’atur, a un salari en condicions, a la jubilació, a l’accés al sistema sanitari, a les

vacances, al descans i a l’oci.

Solidaris (sorgeixen s. XX-XXI)

La lluita dels drets humans no es pot reduir a l’àmbit de cada comunitat. Els països han de

treballar junts per tal de millorar el nivell de vida de tots. Dret a una comunitat pacífica, a un

entorn no contaminat i a un bon nivell de vida, tant econòmic com cultural.

REPTES DE LA SOCIETAT GLOBAL

Societat transfronterera, intercomunicada i global. Organismes supraestatals (Unió Europea). La

societat s’enfronta a reptes d’abast mundial.

- Drets humans: Garantir la seva protecció, fomentar-los amb l’educació. Prendre

consciència i lluitar perquè es respectin allà on no es fa (UNICEF, Metges sense Fronteres,

Amnistia Internacional).

- Pau mundial: Aconseguir procediments per a garantir tant la pau interior com la

internacional (conflictes geopolítics).

- Medi ambient: Trobar maneres per combinar els avenços tecnològics i la preservació de

l’entorn (polítiques d’emissió de gasos, normatives mediambientals per la indústria).

- Valors democràtics: Cal un mateix principi de justícia per les diferents ideologies, cultures i

sistemes de valors dels ciutadans. Hi ha organitzacions que vetllen per la protecció contra

la discriminació, per la justícia universal, entre d’altres (Defensor del Poble).

- Mitjans de comunicació: Poden amagar o ressaltar un aspecte de la realitat en funció

d’interessos particulars. Una societat amb una vida democràtica saludable ha d'afavorir els

debats raonats i no permetre que la influència dels grans eslògans, repetits pels mitjans

de comunicació. Cal exigir mitjans de comunicació més transparents que compleixin els

seus codis deontològics. L'aparició de nous mitjans de comunicació (internet, xarxes

socials, etc.) i la seva progressiva importància plantegen la revisió i la redefinició de

conceptes com intimitat o llibertat d'expressió.