BREU HISTÒRIA DE TARRACO

S.V-III aC.: En un promontori situat sobre el mar, i al costat de la

desembocadura del riu Francoli, s'estableix un poblat ibèric, del que, ara
per ara, poca cosa es pot dir. Podria, perfectament, tractar-se de la
Cesse que parlen les fonst clàssiques.

218 aC. Annibal inicia la seva marxa cap a Roma, travessant els Pirineus
i els Alps. Els romans, per tal de tallar-li la reraguarda desembarquen a
Ampuries i es traslladen cap al sud. A prop del poblat de Cesse hi ha
una batalla amb el cartaginesos, que es retiren a l'altre banda de l'Ebre.
Els romans, per la seva banda, instalen un campament al costat del
poblat ibèric per tal de fer hivernada. És el neixement de Tarraco. Des
d'aquest moment, fins a la conquesta de Cartago Nova (actual
Cartagena), es converteix en la principal base d'operacions militars a la
península ibèrica.

El poblat ibèric i el Praesidium militar a inicis del segle II aC. dins la Tarragona actual

S. II aC. És el moment de la conquesta, per part de Roma, de gran part

de la península ibèrica, les campanyes contra els celtíbers i Numància.
L'antic campament militar i el poblat ibèric veí, es converteixen en una
veritable ciutat romana. Es construeixen les primeres grans obres
públiques, les muralles.

45 aC. Juli Cesar, després de la seva victoriosa campanya contra els

pompeians a Hispània, concedeix el títol de Colónia de Dret Romà a
Tàrraco. Ara, oficialment, la nostra ciutat es dirà COLONIA IULIA URBS
TARRACO (CIVT)

La Tarraco republicana i el, teòric, recinte enmurallat.

27-24 aC. August s'instala a Tarraco durant les campanyes contra els
càntabres, i durant tres anys Tarraco és la capital de l'Imperi Romà. Les
reformes provincials que va fer amb posterioritat la converteixen, a més,
en capital de la província Tarraconense, la més gran de tota Hispania.
Tarraco, capital de la província Tarraconense

16 dC. S'inicia el culte a l'emperador. Tarraco és la primera ciutat de

l'imperi en dedicar un altar a August.

S. I-II dC. És el moment de major explendor de la ciutat. S'edifiquen el

circ, l'amfiteatre, l'anomenat forum provincial, etc. La gran majoria de
restes visibles avui en dia són d'aquesta època.

257 dC. A l'arena de l'amfiteatre son cremats vius el bisbe St. Fructuós
(el primer bisbe conegut de Tarragona) i els seus diàquens St. Auguri i
St. Eulogi. Tarragona té els seus primers màrtirs.

2ª meitat S. III dC. Els alamans, poble germànic, fan acte de presència i
ataquen la ciutat i el seu entorn. La decadència de Tarraco, iniciada anys
abans, es fa clara i evident.
 Tàrraco durant el Baix Imperi

470-475 dC. Euric, rei visigot s'apodera de Tarraco.

S. V-VI. Tarraco, malgrat ser seu bisbal i d'un comes pert pes específic a
favor, sobretot, de Barcino. La ciutat es replega i queda reduïda al que
ara es coneix com a la Part Alta.

716 dC. Davant la presència dels musulmans el bisbe Prosper fuig cap a
Itàlia amb les reliquies i els llibres litúrgics (entre els que destaca
l'Oracional Tarraconense de Verona). Tarraco deixa d'existir com a
ciutat.

RUTA ARQUEOLÒGICA

Les principals
restes visitables a
Tarragona es troben
concentrades en la
part central de la
ciutat, destacant
sobre tot les que s'han conservat en la Part Alta, el nucli medieval de la
ciutat i solar on es va edificar un important complex públic dividit en
tres terrasses i seu de l'antic Praesidium d'època republicana.

L'itinerari propossat no és pas l'únic possible, però si que és un dels

més pràctics i ràpids de fer. Això si, poseu-vos un bon calçat, la
caminada serà llarga. Ah!! i recorda que a l'estiu el sol castiga, així que
preveu parades per anar a pendre algún que altre refresc.

1) Les Muralles: Impresionant obra defensiva d'època

republicana, amb basament megalític, de la que es conserven1300
metres, tres torres i una porta. Es pot visitar seguint el Passeig
Arqueològic (s'ha de pagar entrada) on s'observen les diferents
construccions defensives que ha tingut Tarragona fins al segle
passat, el passatge Torroja i el Passeig de St. Antoni.

2) El Circ: Un cop finalitzada la visita a les muralles ens podem

dirigir a l'anomenada Torre de Pilats (o Pretori), a la plaça del Rei,
gran construcció que servia de nexe d'unió entre el circ i el forum
provincial. Des d'aquest monument (seu del Museu Municipal
d'Història de Tarragona), es pot accedir, directament a la
capçalera del circ romà.

A la mateixa plaça del rei hi ha el Museu Nacional d'Arqueologia

de Tarragona, de visita imprescindible.

3) L'Amfiteatre: Restes, parcialment conservades, de l'amfiteatre

romà, on en la seva arena es veuen restes d'una basílica
paleocristiana i d'un temple romànic, en record als primers
martirs de Tarragona, St. Fructuòs, St. Auguri i St. Eulogi.
 4) El Forum Local: Situat en el mig de la ciutat i excavat els anys
30. Es poden observar restes de la basílica, així com un carrer
empedrat i diverses vivendes.

5) El Teatre: Molt a prop del Forum. És l'únic teatre romà

conservat de Catalunya, i no obstant, està completament
abandonat. La seva visita nomès serveix per constatar com queda
un monument si no hi ha ningú que s'en fagi carreg.

6) La Necròpolis Paleocristiana: Està allunyada de la resta de

monuments, al costat del riu Francolí. Es pot anar a peu, però
desprès de la caminata que es porta seria millor anar motoritzat.
Aquí hi havia una gran àrea d'enterraments dels primers cristians,
amb més de 2000 tombes de tot tipus. Té un petit museu molt
interessant. Últimament ha estat objecte de reformes que
permetran una major, i millor, visita i comprensió d'aquest
monument.

Pensa que a Tarragona hi han més coses a veure. No pots perdre't el

seu casc antic, i pobre de tu que et deixis de visitar la Catedral. Ah!!! i
recorda que en el barri del Serrallo es menja el millor peix del món, i a
uns preus increiblement asequibles.

EL CIRC

El circ és, juntament amb l'amfiteatre, un dels grans edificis

d'espectacles més genuinament romans. Bàsicament es tractava d'un
espai acondicionat per a les curses de carros (bigues o quadrigues ),
amb una pista allargada, l'arena, dividida longitudinalment per una
barrera, l'spina o eurypus. Al voltant de l'arena s'estenien les graderies
per al públic, destacant-se, en la part central, la tribuna d'autoritats, el
pulvinar.
A Tarragona, aquest edifici es troba, actualment, dins el casc antic de la
ciutat. No obstant presenta un estat de conservació quasi excel.lent, ja
que els edificis medievals, en lloc de derruir-lo, es van construir
aprofitant les seves estructures. D'aquesta forma, encara que nomès
sigui visible la capçalera oriental, es poden reseguir les seves restes
dins de molts dels edificis actuals. Nomès cal entrar en alguns dels
establiments públics de la zona per poder observar diverses parts del
circ. De fet, part de l'arena, com espai obert i sense edificar, s'ha
conservat fins als nostres dies en el que ara es coneix com la Plaça de
la Font.
L'edifici va ser construït en època de Domicià, a finals del segle I dC, i
formava part del gran complex públic que, en aquesta època, es va
edificar sobre el solar de l'antic praesidium. Tenia unes dimensions
relativament reduïdes per un edifici d'aquesta mena, ja que es va haver
d'encaixar dins l'espai disponible que havia dins les muralles. S'ha
calculat que feia uns 325 metres de llarg per uns 115 d'ample. La
longitut de l'arena seria d'uns 290 metres i la seva amplada variaria dels
67 als 77 metres.
La graderia està construida sobre un sistema de voltes perpendiculars a
l'arena fetes amb opus caementicium i opus vitatum. Una atre sèrie de
voltes facilitava el seu accès i la comunicació entre elles, existint en
determinats punts, diverses escales per tal d'accedir als nivells
superiors.
La façana meridional donava al tram urbà de la via Augusta i
s'estructurava en base a diversos arcs separats per falses pilastres i
construïts en opus quadratum. Part d'aquesta façana és pot observar
encara, perfectament, en la capçalera del circ.
Per contra, la façana septentrional s'adossava al mur del fòrum
provincial, tenint, alhora, una funció de mur de contenció d'aquest
espai, situat en una cota superior. Per tal de facilitar la comunicació
entre el circ i el fòrum, a més d'una escala central, situada on ara hi ha
la baixada de la Misericórdia, hi havien, en els dos extrems, sengles
torres que contenien diverses escales que permitien salvar el fort
desnivell existent. L'oriental, coneguda popularment com a pretori o
castell de Pilats, es troba perfectament conservada i, actualment, es seu
del Museu d'História de la Ciutat. L'altre es troba dins de l'edifici de
l'Antigua Audiència i nomès es visible parcialment.
Poc se sap sobre el circ durant el periode romà. Coneixem dues
inscripcions funeraries d'aurigues del segle II dC, entre les que destaca
la d'Eutyches, i certes referències documentals que podrien apuntar la
realització de jocs amb animals a inicis del segle VII dC. El que es cert,
és que a partir del segle V dC diverses voltes s'utilitzen com a espais
d'habitació. Al segle XII, la repoblació de Tarragona nomès afectar el
costat septentrional, sent la resta de l'edifici un espai tancat fora
muralles. És en aquest moment quan les dues torres d'accés al forum
provincial es reconverteixen en castells. La torre oriental es va destinar
al poder reial i va patir diverses modificacions i transformacions,
sobretot en la part superior.
En el segle XIV s'amplia la muralla medieval de Tarragona, incorporant
completament tot el circ. De fet, es va reutilitzar la façana meridional per
construir la nova muralla, fet que ha possibilitat la seva conservació fins
als nostres dies. A partir d'aquest moment, es comença a construir
sobre les voltes que encara es conservaven.
A inicis del segle XIX, durant la guerra de la Independència, part del
sector oriental resulta destruït al ser dinamitat per les tropes franceses,
quedant bastant afectat l'anomenat Castell de Pilats. A partir de l'any
1985 una sèrie d'iniciatives i projectes públics han permès la
recuperació i la musealització de la pràctica totalitat de la capçalera
oriental, convertint-la en un punt de visita pràcticament obligatória.

L'AMFITEATRE
L'Amfiteatre és, sens dubte, un dels edificis d'espectacles més
genuinament romà. De planta ovalada servia d'escenari a les lluites de
gladiadors (numera) i a les simulacions de caça d'animals salvatges
(venationes). En determinats casos també es feien simulacions de
combats navals (naumachiae) inundant l'arena de grans quantitats
d'aigua. Evidentment eren uns espectacles, o jocs, amb una forta
càrrega de violència i es considerava una de les principals atraccions de
l'època.
A Catalunya només s'en coneixen dos, el d'Empuries, a Girona, i el de
Tarraco. Sent aquest darrer el de majors dimensions.
El de Tarraco es troba fora del recinte murallat, al peu del turó on
s'alçava la ciutat i al costat del mar. Aquesta situació permetia aprofitar
el pendent natural per construir part de la graderia, que està parcialment
excavada a la roca, mentres que la resta es va fer mitjançant l'utilització
de voltes superpossades fetes en opus caementicium.
Va ser construït a inicis del segle II dC sota els auspicis d'un flamen
provinciae Hispaniae citerioris, del qual es desconeix el nom, en un
indret on existia una petita necròpolis. Era un edifici de planta ovalada
amb unes dimensions màximes de 109,5 per 86,5 metres amb una
capacitat aproximada de 14.000 espectadors. La graderia (cavea ) estava
dividida en tres parts, fet que possibilitava la distribució del públic
segons el seu estatus social. L'arena tenia unes dimensions de 61,5 i
38,5 metres. Estava separat de la cavea per un podi de 3,25 metres
d'alçada, que tenia un doble mur per tal de protegir els expectadors. A
sota hi havien dues grans foses que les creuaven transversalment i
longitudinal i que s'utilitzaven per encavir els diferents elements
escenogràfics. En un d'aquestes hi havia un petit santuari o capella
dedicada a la deesa Nèmesis, divinitat protectora dels gladiadors, i d'on
s'ha pogut recuperar un interessant conjunt pictóric.
A inicis del segle III dC, en concret l'any 218 dC, va ser objecte d'una
intensa reforma. Es en aquest moment quan es coloca, en el part
superior del podi, una monumental inscripció dedicada a Heliogàbal,
emperador sota el qual es va realitzar aquesta reforma.
No obstant, el fet més important pel futur d'aquest edifici va passar el 21
de gener de l'any 259, quan a l'arena van ser cremats vius el bisbe sant
Fructuós i els diaquès sant Auguri i sant Eulogi, els primers martirs de
Tarragona. Això va determinar que, un cop abandonat l'amfiteatre, a
mitjan del segle V dC, es construís una basílica paleocristiana, de tres
naus, en l'arena, a la qual, ràpidament, se li va associar un petit
cementeri. A rel de l'ocupació musulmana l'edifici va romandre
abandonat, i s'ha d'esperar al segle XII quan, un cop repoblada
Tarragona, es construeix, sobre les restes existents, una esglèsia
romànica, la Mare de deu del Miracle, que ràpidament es va convertir en
un convent. A inicis del segle XIX, aquest va ser convertit en penal,
funció que mantingué fins a inicis del present.
Un seguit d'actuacions realitzades posteriorment, demolició del penal,
enderroc de l'esglèsia romànica, restauració i reconstrucció de la cavea,
etc, ha acavat donat a l'amfiteatre de Tarragona l'aspecte que avui en dia
podem observar.

LES MURALLES

Un dels principals monuments, i segurament, un dels més coneguts,

que hom pot trobar a Tarragona, és la muralla romana, les restes de la
qual encara es poden observar en la Part Alta de la ciutat.
Les restes visibles es situen al voltant dels passeigs Arqueològic,
Torroja i St. Antoni, amb un recorregut aproximat d'uns 1200 metres, en
el que es poden observar tres torres (La de l'Arquebisbe, la del Cabistol
i la de St. Magí o Minerva), una porta (la de St. Magí) i set poternes.No
obstant, sabem, per referències històriques, que fins al segle XVI, es
podia reseguir pràcticament tot el perímetre de la muralla, que arribaria
fins al port, amb una longitut adicional d'uns 3600 metres.
Malhauradament, la construcció de les muralles modernes, i les
posteriors modificacions, van comportar la seva pràctica desaparició.
En les restes actuals s'observa l'utilització de dos paraments diferents,
que s'ha utilitzat com a argument per definir dues fases de construcció.

● Així, la primera, localitzada entre la porta medieval del Roser i la

torre de l'Arquebisbe, i entre les torres del Cabistol i Minerva,
ambdues incloses. És una muralla que es caracteritza per tenir un
parament megalític alt, de 6 a 8 filades (que representen un sis
metres d'alçada) i un seguit de torres, de les quals s'en conserven
tres. D'aquestes cal destacar la de St. Magí, o Minerva, on hi havia
un relleu monumental que representava a aquesta deessa, i un
seguit de caps escolpits en els blocs megalítics. En l'interior
d'aquesta torre és va recuperar el que podria ser una de les més
antigues inscripcions llatines de la península.El seu moment de
construcció s'hauria de situar en els primers moments de la
ocupació romana, podent inclús, tractar-se de la fortificació
construïda durant la 2ona guerra púnica
● La segona fase de la muralla representa, segurament, una
ampliació del perímetre defensat, i està format per un sócol de
dos filades de blocs megalítics, que es remuntaven amb un
parament de carreus, assolin una alçada d'uns 12 metres. No
tenia torres, però en canvi s'han conservat restes de dues rampes
d'accés al pas de ronda superior, una de les quals és visible en
l'interior del Museu Arqueològic. No hi han gaires dades sobre el
moment de la seva construcció, però tots els indicis ens porten
cap al 3er. quart del segle II aC. (150-125 aC.)