Preguntes immunologia PAU Biologia.

Sèrie 5, Pregunta 4B. Juny’ 16i. BRCA1

Hi ha càncers que tenen un component hereditari. Un dels més documentats és
un tipus de càncer de mama produït per una mutació del gen BRCA1, localitzat
al cromosoma 17. El gen BRCA1 funcional és un gen supressor de tumors.
Quan el gen mutat es troba en heterozigosi, augmenta significativament la
probabilitat de tenir càncer.
1- En l’arbre genealògic següent, els individus marcats en negre han donat
positiu en l’anàlisi d’aquest gen mutat en un dels dos cromosomes
(independentment que hagin tingut la malaltia o no). Això els confereix una alta
susceptibilitat a tenir càncer al llarg de la vida. A l’individu IV-3, que és menor
d’edat, encara no se li ha fet l’anàlisi.

II

III

IV

a) Des del punt de vista d’aquesta susceptibilitat, l’aŀlel mutat es comporta com
a dominant. Fent servir una nomenclatura adequada, indiqueu el genotip de
tots els individus de la taula següent, pertanyents a aquest arbre genealògic,
des del punt de vista de la susceptibilitat a tenir aquest càncer pel que fa a
aquest gen.

Simbologia

Genotip Individu Genotip Individu Genotip

I.1 III.1 IV.1
I.2 III.2 IV.2
II.1 III.3
II.2 III.4

b) L’últim fill de la família, a qui encara no s’ha fet l’anàlisi, farà els divuit anys
aquest any (és l’individu IV-3) i se li farà la prova. Quina probabilitat hi ha que
tingui l’aŀlel mutat? Feu l’encreuament i justifiqueu-ho mitjançant una taula de
Punnett.

1
Creuament

Taula de Punnet

Probabilitat de tenir
el gen mutat

2- En els individus de famílies amb predisposició genètica a tenir aquest tipus

de càncer, també s’analitza la quantitat de proteïna HER-2/neu, una proteïna
promotora del creixement ceŀlular. La presència elevada d’aquesta proteïna
comporta un pronòstic pitjor. Per a detectar la presència de la proteïna HER-
2/neu en teixits, s’utilitza una tècnica basada en la reacció antigen-anticòs. Es
fa servir un anticòs específic contra la molècula que es vol detectar. Aquest
anticòs està lligat a una substància que permet visualitzar, amb el microscopi
òptic, la mostra marcada.
Indiqueu si les afirmacions següents referides al concepte d’antigen són
correctes o no i justifiqueu les respostes. [1 punt]
És correcta Justificació
l’afirmació?
(Sí/No)
La proteïna HER2/neu es
comporta com antigen en la
reacció de detecció

La proteïna HER2/neu no es
comporta com un antigen per la
persona que dona positiu en
aquesta reacció.

Sèrie 3, Pregunta 4A. Juny ’16. Tiroïdisme

La tiroide és una glàndula situada a la base del coll que secreta les hormones
tiroxina (o T4) i triiodotironina (o T3). Una de les accions d’aquestes hormones
tiroïdals consisteix a induir un increment del metabolisme energètic en quasi
tots els teixits de l’organisme.
1) Aquestes hormones tiroïdals actuen sobre els lípids emmagatzemats al teixit
adipós i provoquen un augment de la lipòlisi. [1 punt]
a) Quin tipus de lípid s’emmagatzema al teixit adipós? Quina és la funció
principal d’aquest tipus de lípid? Quines molècules s’obtenen com a producte
de la lipòlisi?

Tipus de lípid:

Funció:

Molècules obtingudes com a producte de la lipòlisi

Biologia Batxillerat. Immunologia

2
 b) Les hormones T4 i T3 també provoquen un augment de la producció d’ATP
a partir dels lípids i un increment del consum d’oxigen. Quines són les rutes
catabòliques per les quals s’obté aquest ATP? Justifiqueu, des del punt de vista
metabòlic, la relació que hi ha entre l’augment de la producción d’ATP i
l’increment en el consum d’oxigen que es produeix a les cèl·lules on actuen les
hormones T4 i T3.

Rutes catabòliques:

Relació entre producció d’ATP i consum d’O2:

2) La tiroïditis és la inflamació de la glàndula tiroide. A una persona a qui han

diagnosticat tiroiditis li han fet una anàlisi de sang per a mesurar els nivells
d’hormones tiroïdals i d’anticossos que l’organisme genera contra la
tiroglobulina i la tiroperoxidasa, dues proteïnes de la glàndula tiroide
imprescindibles per a sintetitzar les hormones tiroïdals. L’anàlisi ha donat els
resultats següents

Nivells d’hormones i d’anticossos mesurats en sang

Tiroxina (T4) *45 ng . mL-1

Hormones
tiroïdals
Triodotironina (T3) *0,54 ng . mL-1

Anticossos Anti Tiroglobulina **86 UI . mL-1

Anticossos
antitiroïdals
Anticossos Anti Tiroperoxidasa **218 UI . mL-1

* nivell inferior als valors normals

**nivell superior als valors normals

a) Expliqueu què són els anticossos i indiqueu quines cèl·lules els sintetitzen.

Què són els anticossos?

Quines cèl·lules els sintetitzen?

b) La tiroïditis és una malaltia que pot tenir causes diverses, com ara infeccions
bacterianes, infeccions víriques i trastorns autoimmunitaris. Tenint en compte
els resultats de l’anàlisi de sang de la taula anterior, expliqueu quina de les tres
causes esmentades pot haver originat la tiroiditis d’aquesta persona.

3
Sèrie 3, Pregunta 2. Juny ’16. Mucofàgia
A finals de març del 2012, un investigador austríac, Friedrich Bischinger, va
publicar un estudi sobre la utilitat biológica de la mucofàgia. La mucofàgia és el
costum que tenen algunes persones, especialment els nens petits, de menjar-
se els mocs. El portal Adolescents.cat se’n va fer ressò amb una notícia titulada
«Menjar-se els mocs és bo per a la salut»:
Els mocs són un filtre que recull tots aquells microbis i impureses que es
disposen a entrar a les nostres vies respiratòries.
Els mocs fan que aquests microbis i impureses es quedin al nas en lloc de
passar als pulmons i, finalment, els expulsem mocant-nos. Però quan ens
mengem aquests mocs ingerim petites porcions de bacteris morts o debilitats
per l’acció de la mucositat, i això fa que funcionin com una vacuna.
Adaptació feta a partir d’un text publicat a Adolescents.cat [en línia] (23 març
2012). <www.adolescents.cat/noticia/5337>
1) Expliqueu el mecanisme pel qual els bacteris continguts en els mocs poden
actuar com a vacuna i esmenteu les cèl·lules del sistema immunitari implicades
en aquest procés. [1 punt]
2) Indiqueu en la taula següent quins tipus d’immunització es produeixen en la
mucofàgia triant l’opció correcta en cada cas i justifiqueu cada resposta. [1
punt]

Quin tipus d’immunització es Justificació

produeix?
natural artificial
passiva activa

inespecífica específica

Sèrie 5, Pregunta 2. setembre’15. F. Tifoide

Una de les vacunes que hi ha contra la febre
tifoide conté entre 1 × 109 i 5 × 109 bacteris vius
d’una soca inofensiva de Salmonella typhi, la soca
Ty21a.
1) Es recomana que quan una persona es
vacuna no prengui cap antibiòtic ni els set dies
abans ni els set dies després de l’administració de
la vacuna. Responeu a les qüestions de la taula
següent: [1 punt]

Expliqueu la resposta immunitària que genera una vacuna:

Justifiqueu la incompatibilitat de prendre antibiòtics els dies previs i posteriors

a l’administració d’aquesta vacuna de la febre tifoide:

Biologia Batxillerat. Immunologia

4
2) L’amoxiciŀlina, l’ampiciŀlina i el cotrimoxazole són alguns dels antibiòtics
que s’utilitzen per a tractar la febre tifoide. Els darrers anys han aparegut
soques bacterianes resistents a aquests antibiòtics contra les quals cal utilitzar
altres antibiòtics.
Un alumne vol comprovar experimentalment la resistència a l’amoxiciŀlina de la
soca Ty21a de Salmonella typhi, que és la que es fa servir en la vacuna de la
febre tifoide. Dissenyeu un experiment per a esbrinar si aquesta soca és
resistent o no a l’amoxiciŀlina i expliqueu els resultats que creieu que
obtindríeu si ho fos. Disposeu del material següent: plaques amb medi de
cultiu, amoxiciŀlina i bacteris de Salmonella typhi Ty21a) [1 punt]
Sèrie 4, Pregunta 4B. Juny’15i. Bruton
L’any 1952, el pediatre Ogden Bruton
va identificar per primera vegada una
síndrome d’immunodeficiència,
coneguda actualment com a malaltia de
Bruton.
Els afectats per aquesta malaltia tenen
una alteració en el gen Btk que
impedeix la madu-ració dels limfòcits B.

1.Aquesta malaltia del sistema immunitari se sol diagnosticar a partir dels sis
mesos, quan aquestes criatures comencen a tenir moltes infeccions. [1 punt]
a) Com s’explica que la malaltia es detecti a partir dels sis mesos després del
naixement i no abans?
b) Un cop diagnosticada la malaltia, es deixen d’administrar les vacunes que
formen part del pla de vacunació sistemàtic. Doneu una explicació de per què
es deixen de vacunar aquestes criatures.
2 La sida i la malaltia de Bruton són dos tipus d’immunodeficiència molt
diferents. Anome-neu i expliqueu dues diferències entre la sida i la malaltia de
Bruton. [1 punt]
Sèrie 2, Pregunta 2. Juny’15. Dengue
El dengue és una malaltia infecciosa d’origen víric
que es caracteritza per la febre i el dolor intens a les
articulacions i els músculs. És pròpia de les regions
tropicals i es transmet a les persones per la picada
d’un mosquit, normalment del gènere Aedes, que
estigui infectat. Encara no existeix cap vacuna contra
aquesta malaltia i l’únic tractament profilàctic
consisteix a utilitzar repeŀlents d’insectes per a evitar
la picada dels mosquits que la transmeten.
Estructura d’un virus
causant del dengue

1) Una família vol viatjar al sud-est asiàtic, a una zona on es pot contraure el
dengue, i demana informació sobre aquesta malaltia en un centre de medicina

5
tropical. Els infor-men que hi ha quatre virus que la causen: DENV-1, DENV-2,
DENV-3 i DENV-4. Si una persona que ja ha patit el dengue és reinfectada per
un virus diferent del que va causar la primera infecció, torna a emmalaltir.
Tanmateix, si el mosquit li transmet el mateix virus que en la primera infecció,
llavors la persona no emmalalteix.
Expliqueu el mecanisme pel qual la persona no torna a emmalaltir si s’infecta
amb el mateix virus de la primera infecció, però en canvi emmalalteix si
s’infecta amb qualsevol dels altres tres. [1 punt]
2) Un estudi publicat el 2004 va concloure que els virus causants del dengue
tenen l’habilitat d’inhibir la resposta immunitària innata (inespecífica) durant la
infecció. Expliqueu un dels mecanismes que inclou la resposta immunitària
innata i esmenteu els tipus ceŀlulars o les molècules que hi estan implicats. [1
punt]
Sèrie 5, Pregunta 2. Setembre’14. Xarampió al Sónar
Llegiu el text següent, extret d’una notícia publicada en un diari:

Vint-i-nou persones afectades a Catalunya per

un brot de xarampió iniciat al Sónar
Un total de vint-i-nou persones han estat diagnosticades de xarampió a
Catalunya des de principis d'aquest mes, en un brot que s'hauria pogut iniciar al
festival de música Sónar de Barcelona. El xarampió és una de les malalties
infeccioses més contagioses, que es transmet habitualment per contacte directe
amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades i, menys
sovint, per contacte amb objectes acabats de contaminar amb aquestes
secrecions. Cap dels afectats estaven vacunats contra el virus que provoca
aquesta malaltia.
Adaptació feta a partir d’un text publicat a l’Ara (18 de juliol de 2013)

1) No hi va haver cap persona vacunada es contagiés del xarampió. Escriviu un

text que expliqui per què aquest brot només va afectar persones que no
estaven vacunades; esmenteu el tipus de cèl·lules responsables de la
immunitat i expliqueu el procés que l’ha causat. [1 punt]
2) La vacuna triple vírica (xarampió, galteres i rubèola) està inclosa en el
calendari de vacunacions de Catalunya. [1 punt]
a) Aquesta vacuna s’administra als dotze mesos d’edat perquè fins a aquesta
edat molts nens encara presenten anticossos contra el xarampió. D’on
provenen aquests anticossos? De quin tipus d’immunitat es tracta?
b) La vacuna esmentada no s’administra a les persones malaltes de
xarampió. Expliqueu per què aquest mètode no és efectiu per a curar
les persones malaltes. Quin tractament se’ls podria administrar?

Biologia Batxillerat. Immunologia

6
Sèrie 4, Pregunta 3A. Juny’14i. Tuberculòsi
La tuberculosi és una malaltia molt contagiosa, i és molt difícil d’eradicar
perquè els tractaments són molt llargs i perquè sovint apareixen soques
resistents als antibiòtics administrats. Si els bacteris no són eliminats totalment
d’un malalt, poden romandre als teixits en forma latent i produir una nova
infecció.
1) Una dona afectada per artritis reumatoide, una malaltia autoimmunitària,
segueix un tractament amb immunosupressors. A més, se li diagnostica,
tuberculosi. El metge li comenta que el percentatge d’afectats per les dues
malalties és elevat. [1punt]
a) Què és una malaltia autoimmunitària?
b) Quina pot ser l’explicació que un elevat número de persones afectades per
artritis reumatoide, i en tractament per aquesta malaltia, estigui afectat també
per tuberculosi?
2) Per tractar la tuberculosi, el metge li recepta l’antibiòtic estreptomicina. En el
prospecte del medicament diu que aquest antibiòtic és d’espectre ampli perquè
inhibeix la síntesi proteica tant dels bacteris grampositius com dels bacteris
gramnegatius. Què vol dir que un bacteri sigui grampositiu o gramnegatiu? En
què es diferencien aquests dos grups de bacteris? [1punt]
3) Al cap d’un temps d’haver seguit el tractament amb estreptomicina, la salut
de la pacient no millorava i el metge li demana un antibiograma.
L'antibiograma permet analitzar la sensibilitat d'una espècie bacteriana a
diferents antibiòtics. Per fer-lo, se sembren bacteris de manera homogènia en
una placa de Petri amb medi de cultiu i, seguidament, es col·loquen uns discs
difusors impregnats amb els diferents antibiòtics. Uns quants dies després es
comprova quins antibiòtics han inhibit el creixement bacterià al voltant dels
discs difusors, i es mesuren els halos d’inhibició de creixement bacterià.
La fotografia següent mostra la placa on s’ha fet l’antibiograma de la pacient;
els halos d’inhibició es veuen de color una mica més fosc i se n’indica el
diàmetre. El disc número 1 correspon a l’estreptomicina. [1punt]

a) Observeu el resultat de
l’antibiograma. Què en pot deduir el
metge?
b) Quin número correspon a l’antibiòtic
més efectiu per a tractar la infecció de la
pacient? Justifiqueu la resposta.

Placa amb l’antibiograma on

s’indica el diàmetre dels halos
d’inhibició (en cm)

7
Sèrie 4, Pregunta 2. Juny’14i. Diftèria
La diftèria és una malaltia infecciosa causada per la toxina que fabriquen els
bacteris de l'espècie Corynebacterium diphteriae. Aquesta malaltia afecta als
humans i també els conillets d'Índies, i els que sobreviuen es tornen immunes a
la diftèria.
Cap al final del segle XIX, Emil Behring va voler esbrinar quina era la causa
d'aquesta immunitat. Behring va pensar que potser hi havia alguna substància
en el sèrum sanguini dels animals immunitzats que els protegia contra la toxina
diftèrica. Per tal de comprovar-ho, va fer un experiment.
1. Contesteu les preguntes següents: [1 punt]
a) Quin és el problema que investigava Behring? Quina era la seva hipòtesi?

Problema:
Hipòtesi de Behring:

b) La idea de Behring va resultar ser correcta. Com anomenem actualment les

molècules presents en el sèrum sanguini que protegeixen les persones i els
animals immunitzats contra la diftèria? Quines cèl·lules les produeixen?
Molècules que protegeixen les persones i els animals immunitzats:

Cèl·lules que les produeixen:

2. Dissenyeu un experiment per comprovar la idea de Behring. Disposeu del

material següent:
 60 conillets d'Índies (cobais), de la mateixa edat i estat de salut, que no
han estat mai en contacte
amb la diftèria. Els animals estan disposats en gàbies individuals.
 Sèrum d'animals immunitzats contra la diftèria.
 Sèrum d'animals NO immunitzats contra la diftèria.
 Dissolució de toxina diftèrica.
 Xeringues per injectar sèrum o dissolució de toxina.
 Aliment i aigua en les quantitats que creieu adequades.
 Termòstats per controlar la temperatura de cadascuna de les gàbies.

Sèrie 3, Pregunta 3B. Juny’14. Xarampió

Tot i que al voltant del 95 % de la població compleix
amb el calendari de vacunacions sistemàtiques, hi ha
col·lectius que es neguen a vacunar als seus fills, fet
que dificulta l’eradicació total d’algunes malalties
infeccioses com el xarampió.

1- Un dels motius que va fer augmentar la desconfiança envers les vacunes va

ser la publicació, l’any 1998, d’un controvertit article en el qual es relacionava
l’administració de la vacuna anomenada triple vírica, que protegeix del

Biologia Batxillerat. Immunologia

8
xarampió, les galteres i la rubèola, amb l’aparició de símptomes d’autisme en el
grup de nens que van ser objectes de l’estudi. [1 punt]
Digueu quines serien les variables independent i dependent d’aquesta
investigació.

Variable independent

Variable dependent

b) Posteriorment, altres científics van revisar la investigació i van demostrar

que era incorrecta en molts aspectes
Un dels motius més importants pels quals es van invalidar les conclusions va
ser perquè no es comparava la incidencia dels casos d’autisme entre nens
vacunats i nens no vacunats. Argumenteu, des del punt de vista del disseny
experimental, perquè aquesta errada és tan greu.
2- L’octubre de l’any 2010 hi va haver un brot de xarampió a un barri de
Granada que va afectar 38 infants que no havien estat vacunats. L’origen
d’aquest brot va ser una comunitat de persones que es negava a vacunar els
fills. Davant d’aquesta circumstància, un jutge va obligar els pares d’aquesta
comunitat antivacunes a vacunar els seus fills per motius de salut pública. [1
punt]
a) Expliqueu el mecanisme mitjançant el qual la vacunació del xarampió
protegeix les persones vacunades d’aquesta malaltia.
b) Expliqueu per què es podria eradicar una malaltia com el xarampió si tota la
població es vacunés i no hi hagués cal altre animal que es veiés afectat per
aquest mateix microorganisme. Feu servir els vostres coneixements
d’immunologia i de microbiologia.
la grip té una elevada taxa de mutació. Expliqueu el motiu pel qual la vacuna de
la grip no forma part del calendari de vacunacions sistemàtiques dels infants. [1
punt]
Sèrie 1 Pregunta 1. Setembre’13. L’illa de l’asma
L’asma és una malaltia causada per la inflamació de la mucosa respiratòria
dels bronquis. Aquesta inflamació provoca la disminució de l’espai per on
passa l’aire i dificulta la respiració. Els factors que fan que una persona sigui
asmàtica són múltiples i intervenen components genètics i ambientals.
1. L’illa habitada més remota de la Terra és Tristan
da Cunha, al bell mig de l’Atlàntic sud. La meitat
dels seus 275 habitants pateixen asma. Atès que
l’aire de Tristan da Cunha és un dels més nets del
món, el Dr. Zamel de la Universitat de Toronto va
sospitar que els habitants de l’illa podien patir una
forma d’asma d’origen exclusivament genètic.

9
L’anàlisi de mostres de DNA dels illencs va mostrar que la seva forma d’asma
era deguda a un al·lel poc freqüent d’un gen localitzat al braç curt del
cromosoma 11, anomenat ESE3. [1 punt]
a) En el següent pedigrí els símbols de color negre representen persones
amb asma.

Justifiqueu si l’al·lel responsable de l’asma a l’illa és dominant o recessiu.

Tipus d’herència:

Justificació:

b) Quina és la probabilitat que l’individu II-1 sigui heterozigot?

2. Tota la població actual de l’illa descendeix de 8 homes i 7 dones que van
arribar-hi entre 1816 i 1908. De fet a l’illa només hi ha 7 cognoms diferents. Ser
asmàtic a Tristan da Cunha no suposa cap avantatge adaptatiu; en realitat, és
un problema seriós, ja que només disposen d’un metge i l’hospital més proper
està a 7 dies en vaixell.

Com explicaríeu la freqüència d’asmàtics desmesuradament alta a Tristan da

Cunha? Quin nom rep el procés evolutiu responsable?

Nom del procés evolutiu:

Explicació:

Biologia Batxillerat. Immunologia

10
3. En altres llocs, normalment les causes de l’asma són més variades, i el
principal desencadenant de la inflamació de les vies aèries de l’aparell
respiratori és el contacte amb un al·lergogen. El següent esquema simplificat
mostra aquest procés: [1 punt]

a. La part de l’esquema indicada amb la lletra A mostra el procés de

sensibilització. Expliqueu breument en què consisteix, i indiqueu el nom
de la cèl·lula 1 de l’esquema.
Nom de la cèl·lula 1:

Explicació del procés:

b. La part de l’esquema indicada amb la lletra B mostra el procés inflamatori

causat per una posterior exposició a l’al·lergogen. Expliqueu en què consisteix,
i indiqueu el nom de la principal substància alliberada pel mastòcit.

Substància alliberada pel mastòcit:

Explicació del procés:

Sèrie 3, Pregunta 1. Juny’13. ADL

Un nen d’onze anys salvat per un trasplantament de cèl·lules mare de les
seves germanetes.
Quan tenia 8 anys, a l'Izan li van diagnosticar
adrenoleucodistròfia (ADL), una malaltia
hereditària associada a mutacions d’un gen situat
al cromosoma X, que impedeix un metabolisme
correcte dels àcids grassos. La patologia afecta
principalment el teixit nerviós i causa la mort en
edats primerenques.
L’Izan podrà viure gràcies al naixement de les seves germanes bessones. El
procés que va dur a terme l’equip mèdic, mitjançant diagnòstic genètic
preimplantacional (DGP), va consistir en la selecció genètica dels embrions
sans generats per fecundació in vitro que fossin també immunològicament

11
compatibles amb el germà malalt. Això va permetre que les bessones
nasquessin lliures de la malaltia i al mateix temps poguessin ser donants. El
tractament es va dur a terme amb cèl·lules mare del cordó umbilical i de la
medul·la òssia d’una de les bessones. Al cap de poc temps, l'Izan va disminuir
la seva afectació neurològica.
Adaptacio feta a partir d’un text publicat a
Ara (13 juny 2012)
1. Utilitzant la simbologia indicada i una nomenclatura escaient, elaboreu l’arbre
genealògic d’aquesta família (el pare, la mare, el fill afectat i les dues
bessones). Indiqueu també el genotip d’aquests 5 individus i determineu el
patró d’herència de l’ADL.

Nomenclatura:
Arbre genealògic:

Genotip de:
Pare de l’Izan:
Mare de l’Izan:
Izan:
Germana 1 de l’Izan:
Germana 2 de l’Izan:

Tipus d’herència de l’ADL:

2. Les cèl·lules dels malalts d’ADL no poden degradar els àcids grassos de
cadena llarga (de més de 16 àtoms de carboni), els quals s’acumulen en els
teixits i causen la simptomatologia pròpia d’aquesta malaltia. [1 punt]
a) Indiqueu quines de les biomolècules següents (A, B, C, D, E) són:
Lípids:
Àcids grassos:
Àcids grassos que no poden degradar els malalts d’ADL:

Biologia Batxillerat. Immunologia

12
Biomolècula A Biomolècula B

Biomolècula C

Biomolècula D Biomolècula E

b) Per quina via metabòlica són degradats de forma específica els àcids
grassos fins a acetil CoA?
A quin compartiment cel·lular té lloc aquest procés?

Via metabòlica específica de degradació dels àcids grassos:

Compartiment cel·lular on té lloc aquesta via metabòlica:

3. Per curar l’Izan, a banda de seleccionar embrions sans en relació a l’ADL,

també era necessari que aquests fossin immunològicament compatibles per a
l’antigen leucocitari humà (HLA, en humans equivalent al complex major
d’histocopatibilitat o MHC). Expliqueu el procés que hauria tingut lloc en el cos
de l’Izan si se li haguessin implantat cèl·lules procedents d’una persona no
compatible. Utilitzeu adequadament les paraules següents: [1 punt]
Antígens HLA, anticossos, limfòcits B, limfòcits T, cèl·lules plasmàtiques,
macròfags, cèl·lules presentadores de l’antigen.

Sèrie 5, Pregunta 1. Juny’13. Malària

La malària es una malaltia provocada pel protozou Plasmodium. Aquest
microorganisme s’introdueix en el cos dels humans per mitja de la picada del
seu vector, el mosquit Anopheles gambiae.

13
 El 22 d’octubre de 2010, la revista Science va
publicar que dues poblacions d’aquest mosquit
estaven desenvolupant modificacions genètiques
ràpides i importants. Segons Science, malgrat que
s’han trobat divergències genètiques, els adults
d’aquestes dues poblacions de mosquit no presenten
diferencies morfològiques, viuen a les mateixes
zones i, fins i tot, els híbrids d’aquestes dues
poblacions son fèrtils. Les larves de les dues
poblacions viuen en basses diferents: les unes
habiten en basses sense depredadors i les altres es
troben en basses on conviuen amb els seus
depredadors.

1) Aplicant el concepte biològic d'espècie, argumenteu si aquestes dues

poblacions de mosquits es poden considerar dues especies diferents o si
encara son varietats de la mateixa espècie. [1 punt]
2) Expliqueu dos mecanismes biològics que hagin pogut donar lloc a aquestes
divergències genètiques.

Nom del mecanisme Explicació

3) Cinc dies mes tard, una publicació diària anunciava:

≪ El doctor Patarroyo presenta a Barcelona una vacuna contra el
microorganisme causant de la malària, que estarà a punt en cinc anys.≫
Creieu que, si es té en compte la notícia anterior sobre l'aparició d’aquestes
varietats de mosquit, cal preparar dos tipus de vacunes diferents? Justifiqueu la
resposta.
Sèrie 4, Pregunta 1. Setembre’12. VIH Clínic
Investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona han començat a assajar en
humans nous prototips de vacunes contra el virus de la immunodeficiència
humana (VIH), causant de la sida. Aquestes vacunes intenten induir la
producció d’anticossos contra el virus.
1. Abans de ser provat en humans, qualsevol prototip de vacuna s’assaja en
animals.
Dissenyeu un experiment per a comprovar si una nova vacuna indueix la
producción d’anticossos contra el VIH. Disposeu de cent ratolins i de tècniques
per a mesurar la quantitat d’aquests anticossos a la sang. [1 punt]
2. Expliqueu breument què són els anticossos i indiqueu el tipus de cèŀlules
que els produeixen.

Biologia Batxillerat. Immunologia

14
Què són els anticossos?

Cèŀlules que produeixen

anticossos:

3. Els virions del VIH tenen RNA com a material genètic. No obstant això, quan
infecten una cèŀlula fabriquen una còpia del seu RNA en forma de DNA. Com
s’anomena aquest procés? Quin és l’enzim implicat més important? Quina és la
importancia d’aquest procés en el cicle del VIH? [1 punt]

Nom del procés:

Nom de l’enzim
implicat:
Importància:

Sèrie 3, Pregunta 2. Juny’12. Grip 1918

La pandèmia de grip del 1918, deguda al virus H1N1,
va ser la pitjor epidèmia de la història.
L’any 2005, un grup d’investigadors va reconstruir
aquest virus a partir de teixit pulmonar d’una víctima
el cos de la qual s’havia preservat congelat.
L’any 2008, un altre grup de científics va aïllar
mostres de limfòcits B de persones que havien
sobreviscut a aquesta infecció, i descobriren que
algunes d’aquestes cèŀlules encara tenien capacitat
per a combatre els virus de la grip del 1918.

1. Responeu a les següents preguntes: [1punt]

a) Expliqueu la funció principal dels limfòcits B en la resposta immunitària.
b) Una de les conclusions de la investigació fou que “el sistema immunitari pot
mantenir una poderosa memoria a llarg termini envers les infeccions víriques ”.
¿Què significa el terme memòria des del punt de vista de la funció dels
limfòcits B?
2- Les persones que van sobreviure a la grip del 1918 de les quals procedien
les mostres de sang de què es van obtenir els limfòcits B van ser entrevistades
per a conèixer els seus antecedents mèdics. Totes, en algún moment després
del 1918, havien estat malaltes de grip. Per què la immunitat al virus del 1918
no les va protegir? Justifiqueu la resposta. [1 punt]

15
Sèrie 2, Pregunta 4B. Setembre’11. Fumadors
El text d’aquesta notícia explica la conclusió d’una recerca sobre les infeccions
respiratòries en persones fumadores: «El tabac disminueix l’activitat netejadora
dels macròfags dels alvèols pulmonars».

1. Els macròfags, el tipus de cèl·lules del sistema immunitari de què parla la

notícia, intervenen en la resposta immunitària inespecífica i en la resposta
immunitària específica. Completeu la taula següent indicant les funcions dels
macròfags en els dos tipus de resposta immunitària: [1 punt]

Funció dels macròfags en la

resposta immunitària
inespecífica.

Funció dels macròfags en la

resposta immunitària
específica.

2. En la resposta immunitària específica, a part dels macròfags, també hi

intervenen altres cèl·lules del sistema immunitari. Escriviu el nom de tres
d’aquestes cèl·lules i expliqueu-ne la funció de cadascuna en la resposta
immunitària. [1 punt]
Sèrie 2, Pregunta 3A. Setembre’11. Vacuna VIH
El setembre del 2009 es van difondre els resultats de l’assaig clínic d’una
vacuna contra el virus de la immunodeficiència humana (VIH), en què van
participar 16 395 voluntaris sans. En el quadre següent es mostren els resultats
obtinguts:

Grup 1: se’ls va administrar Grup 2: se’ls va

dues dosis d’un placebo administrar dues
(substància sense cap efecte) dosis de la vacuna

Nombre de persones
8.198 8.197

Nombre de persones
infectades pel VIH al
74 51
cap de tres anys

Biologia Batxillerat. Immunologia

16
1) Amb relació al disseny d’aquest assaig clínic, contesteu les preguntes
següents:
a) Quin dels dos grups és el grup de control d’aquest experiment? Justifiqueu la
resposta.
Grup de control
Justificació
b) Per què cal establir un grup de control en aquest experiment?
2) Quines són les variables dependent i independent en aquest experiment?
Justifiqueu la resposta. [1 punt]
Variable independent
Justificació

Variable dependent
Justificació

3) Un dels components de la vacuna és la proteïna

gp120, una molècula de l’embolcall del VIH. [1 punt]
a) Des del punt de vista immunològic, com actua
aquesta proteïna un cop és injectada a una
persona? Descriviu el procés que desencadena.

b) Malgrat l’èxit relatiu que impliquen els resultats obtinguts, els investigadors
afirmen que hi ha dificultats importants per a trobar una vacuna eficaç contra la
sida, a causa de l’elevada variabilitat del VIH. Justifiqueu aquesta afirmació.
Sèrie 4, Pregunta 3A. juny’11i. Cargol poma
El cargol poma (Pomacea sp.) és una espècie que prové
de l’Amèrica del Sud. La presència del cargol poma en
alguns indrets de Catalunya, com ara al marge esquerre
del delta de l’Ebre, posa en perill els cultius d’arròs, atès
que s’enfila per la planta des del sòl i se’n menja les
parts més tendres.

1) A final del 2010, just després de la collita, els arrossaires del marge esquerre
del delta de l’Ebre van assecar els camps per desfer-se de la plaga del cargol
poma. [1 punt]
a) A quin nivell tròfic pertany aquesta espècie invasora? Justifiqueu la resposta.
b) Llegiu la frase següent, extreta d’una informació periodística: «L’acció del
cargol poma sobre les plantes silvestres del delta de l’Ebre pot afectar
negativament la biodiversitat d’aquest ecosistema».

17
En relació amb aquesta frase, responeu a les preguntes següents:

És certa la frase? Justifiqueu la resposta

Quina de les següents definicions correspon al concepte de biodiversitat?

Justifiqueu la resposta.
1- Quantitat de matèria viva que hi ha en una comunitat, un ecosistema, una
població o un nivell tròfic.
2- Diferències que hi ha entre els caràcters dels individus d’una espècie o d’una
població d’éssers vius.
3- Variabilitat d’organismes vius a qualsevol nivell: dins de cada espècie, entre
espècies i entre ecosistemes.
4- Quantitat de biomassa que es genera en un període de temps determinat.
Definició que correspon al concepte de biodiversitat:
Justificació:
2) En una altra informació periodística es pot llegir el següent: «El cargol poma
viu a l’aigua dels arrossars, i es desplaça pel sòl en cerca de brots tendres per
a alimentar-se. Per aquest motiu és un paràsit molt perjudicial per a les plantes
d’arròs».
a) Es pot considerar un paràsit el cargol poma? Justifiqueu la resposta.
b) Enumereu dos tipus de relacions interespecífiques diferents del parasitisme.
Expliqueu-les i esmenteu-ne un exemple de cadascuna.

Nom de la relació interespecífica:

Explicació:

Exemple: ,

Nom de la relació interespecífica:

Explicació:

Exemple:
Nom de la relació interespecífica:
Explicació:
Exemple:

Nom de la relació interespecífica:

Explicació:
Exemple:

Biologia Batxillerat. Immunologia

18
3) Un altre efecte negatiu del cargol poma és la possibilitat que transmeti la
meningitis vírica a les persones. [1 punt]
a) Si una persona contrau la meningitis vírica, un tractament amb antibiòtics li
servirà per a eliminar el virus? Justifiqueu la resposta.
b) Si un cargol poma portador del virus entra en contacte amb una persona que
ja ha patit prèviament una meningitis causada pel mateix virus, aquesta
persona no contraurà la malaltia. Per què?

Sèrie 1, Pregunta 2. Setembre’10. H1N1

En l’assaig d’una vacuna contra el virus que causa la sida
(VIH), hi han participat 1500 voluntaris de poblacions amb
risc de contagi, cap dels quals no estava infectat pel VIH a
l’inici de l’assaig. Es va dividir aleatòriament els voluntaris en
dos grups: a un grup se li va administrar la vacuna, i a l’altre
grup, un placebo (falsa vacuna que conté una substància
inerta). Al cap de tretze mesos es va fer una anàlisi als
participants per a determinar si estaven infectats pel VIH. Cal
tenir en compte que tots els que s’havien infectat es van
contaminar per contagi sexual; en cap cas a causa de la
vacuna ni del placebo. En la taula següent es mostren els
resultats de l’assaig:

Tractament rebut No infectats Infectats

Vacuna 716 24
Placebo 740 20
1) Resoleu les qüestions següents:
a) Elaboreu un gràfic que relacioni el tipus de tractament i el percentatge
d’individus infectats.
b) A partir dels resultats, podem afirmar que la vacuna és eficaç per a prevenir
la infecció per VIH? Justifiqueu la resposta.
2) S’administra la vacuna a una persona que no ha estat mai infectada pel VIH.
Quin tipus de resposta immunitària s’espera que es posi en marxa perquè
aquesta vacuna sigui efectiva: la primària o la secundària? Justifiqueu la
resposta i expliqueu en què consisteix aquesta resposta immunitària.

Tipus de resposta immune:

Raonament:

Explicació de la resposta immune:

19
Sèrie 2, Pregunta 1. Setembre’10. H1N1
L’any 2009, un nou virus del tipus H1N1 es va
propagar entre els humans i va causar una infecció
respiratòria anomenada grip A. Aquest virus posseeix
gens del virus de la grip humana estacional (grip B),
del virus de la grip aviària i de virus porcins.
1. Hi ha hagut persones infectades per aquest virus
que han tingut grip A.

a) Quin tipus de resposta immunitària, primària o secundària, han

desenvolupat les persones que han tingut grip A? Justifiqueu la resposta.
b) L’any 1950 es va produir una pandèmia d’un virus que tenia un antigen igual
a un dels antígens del virus H1N1 de l’any 2009. L’estudi dels casos de grip A
que hi va haver l’any 2009 va revelar que aquesta grip afectava en una
proporció més baixa les persones més grans de seixanta anys. Justifiqueu les
possibles causes d’aquest fet.

Sèrie 4, Pregunta 3B. Juny’10i. Diabetis juvenil

La diabetis és una malaltia causada per una alteració en la producció o en

l’acció de la insulina, una hormona proteica que se sintetitza a les cèl·lules beta
del pàncrees.
1) Les persones diabètiques tenen uns nivells alts de glucosa a la sang perquè
aquest monosacàrid no es pot incorporar a l’interior de la major part de les
cèl·lules de l’organisme.
a) Dos dels possibles símptomes de la diabetis són la pèrdua de pes i la
debilitat. Com explicaríeu la pèrdua de pes des del punt de vista metabòlic?
b) La diabetis de tipus I o diabetis juvenil sol ser una malaltia autoimmunitària.
Expliqueu els mecanismes que donen lloc a malalties autoimmunitàries .
2) A l’Associació de Diabètics, l’Anna i en Jordi llegeixen un article sobre
posibles teràpies per a la diabetis de tipus I. L’article explica que una de les
teràpies aplicades fins ara a la diabetis és el trasplantament de pàncrees, però
que ja s’està fent un nou tractament: s’extreuen cèl·lules mare de la medul·la
òssia i s’implanten al pàncrees del mateix pacient per a regenerar les cèl·lules
beta no funcionals. L’Anna es pregunta si amb aquest tractament nou cal
prendre immunosupressors com en el cas del trasplantament. Doneu una
resposta argumentada a la pregunta de l’Anna.
3) Actualment, la insulina humana que prenen o s’injecten els diabètics és
produïda per bacteris o llevats en els laboratoris farmacèutics. També s’han
obtingut vaques transgèniques que produeixen insulina en la seva llet.
Enumereu i expliqueu els passos que cal seguir per a obtenir una vaca
transgènica que produeixi insulina humana.

Biologia Batxillerat. Immunologia

20
Sèrie 4, Pregunta 4A. Juny’10. Tétanus
En Toni ha caigut de la bicicleta, s’ha fet un tall i l’han portat a l’ambulatori.
Com que no sabia si estava vacunat del tètanus, el metge li ha administrat una
injecció de gammaglobulines antitetàniques. El tètanus és una malaltia
infecciosa causada pel bacteria Clostridium tetani, que secreta una toxina.
1) En relació amb les gammaglobulines i les vacunes, responeu a les qüestions
següents:
a) Què són les gammaglobulines? Quin mecanisme d’actuació tenen? Quin
tipus d’immunitat proporcionaran a en Toni? Justifiqueu la resposta.
Què són les
gammaglobulines?
Mecanisme
d’actuació.
Tipus d’immunitat i
justificació.

b) Què és una vacuna? Quin mecanisme d’actuació té? Quin tipus d’immunitat
proporciona? Justifiqueu la resposta.

Què és una vacuna?

Mecanisme
d’actuació

Tipus d’immunitat i
justificació.

2) El metge li va recomanar que durant dos o tres dies es desinfectés la ferida

un cop al dia per a evitar altres infeccions. En Toni no ho va fer, i al cap d’un
parell de dies tenia la ferida envermellida, inflada i amb pus.
A quin tipus de resposta immunitària corresponen aquests símptomes? Com
s’anomena el procés que els origina? Descriviu-lo fent esment de les cèl·lules
que hi intervenen.

Tipus de resposta immunitària:

Nom del procés que origina aquests símptomes:

Descripció del procés:

21
Sèrie 1, Pregunta 4B. Juny’10. Transplantament de braços
L’estiu del 2008, especialistes de la clínica de la Universitat Tècnica de Munic
(Alemanya) van portar a terme amb èxit el primer trasplantament de braços del
món. Un equip de quaranta especialistes va aconseguir trasplantar els dos
braços d'un donant a un agricultor de cinquanta-quatre anys que havia perdut
aquestes extremitats durant un accident laboral feia sis anys.
Un metge aguanta el braç del pacient que ha rebut el
trasplantament. Foto: EFE / KLINIKUM RECHTS DER ISAR
1/8/2008 17:03 H DESPRÉS DE 15 HORES D'INTERVENCIÓ
Un grup de metges alemanys aconsegueix el primer
trasplantament complet de dos braços
Tot i que la operació va ser un èxit, el pacient haurà de prendre
immunosupressors durant tota la seva vida perquè no rebutgi el
transplantament. Un dels immunosupressors més emprats en els
trasplantaments d’òrgans és la ciclosporina A, una substància que bloqueja la
divisió dels limfòcits T col·laboradors i impedeix la formació de anticossos.
1) Expliqueu que són i quina funció fan els limfòcits T col·laboradors i els
anticossos en la resposta immunitària. [1 punt]
Què són? Quina funció fan?
Limfòcits T
col·laboradors

Anticossos

2) Responeu a les qüestions següents, relatives al tractament amb

immunosupressors: [1 punt]
a) Quins problemes de salut relacionats amb la defensa de l’organisme
podria tenir una persona que prengui ciclosporina A? Justifiqueu la resposta.
b) Si el donant hagués estat un germà bessó univitel·lí (monozigòtic), hauria
calgut que el receptor prengués immunosupressors? Justifiqueu la resposta.

Sèrie 1, Pregunta 3A. Juny’10. Processionària del pi

Les larves de la processionària del pi, Thaumetopoea pityocampa, tenen uns
pèls urticants que fan servir com a mecanisme de defensa. Aquests pèls
contenen un al·lergogen, la taumatopeïna, i quan entren en contacte amb la
superfície del cos d’un animal originen una reacció d’hipersensibilitat.
1) Expliqueu què són els al·lergògens i quina relació tenen amb les reaccions
d’hipersensibilitat. [1 punt]
2) La primera vegada que una persona al·lèrgica a la taumatopeïna entra en
contacte amb aquesta substància té lloc el procés de sensibiltzació. Expliqueu
en què consisteix tal sensibilització. Redacteu l’explicació utilitzant els termes

Biologia Batxillerat. Immunologia

22
següents: IgE, limfòcits T, cèl·lules presentadores d’antígens, limfòcits B,
mastòcits, cèl·lules plasmàtiques. [1 punt]
3) La segona exposició a la taumatopeïna provoca en individus sensibilitzats
l’alliberament d’histamina procedent dels mastòcits i produeix una inflamació
local. [1 punt]
a) Quin paper té la histamina en la resposta inflamatòria?
b) Quines altres cèl·lules, juntament amb els mastòcits, participen en la
resposta inflamatòria? Indiqueu on es troben aquestes cèl·lules.

Sèrie 1, Pregunta 3B. Setembre’09. Elisa

L’esquema següent indica el procediment que se segueix per esbrinar si una

persona ha estat en contacte amb el virus de la SIDA.

1. Es practica una extracció de sang de la

persona a analitzar. A partir d’aquesta mostra
se separa el sèrum (el líquid sanguini sense
glòbuls ni fibrinogen)
2. S’introdueix el sèrum a les microcúpules
(un tipus de recipient) que contenen una
proteïna del virus l’antigen víric (AG).
3. Si el sèrum conté anticossos (AC) contra el
virus de la SIDA, l’AC s’uneix a l’AG i forma
un complex AC-AG.
4. Amb una reacció química aquest complex
AC-AG s’acoloreix.
5. Per tant, la presència de color indica
presència d’anticossos al sèrum de la
persona.

Extret de SIDA- Els fets, l’esperança

1) Un individu s’ha sotmès a la prova anterior. El resultat és negatiu, però el
metge li fa repetir la prova tres setmanes més tard. Després d’aquest període
de temps, durant el qual no ha tingut relacions sexuals ni tampoc ha practicat
conductes de risc, el resultat és positiu. Podeu explicar aquest canvi en el
resultat de la prova? Justifiqueu-ho descrivint els processos que han tingut lloc
en l’organisme d’aquesta persona durant aquestes 3 setmanes.
2) De quina manera actuen les vacunes? Expliqueu-ho [1 punt]
3) El virus de la SIDA experimenta sovint canvis en el seu material hereditari.
Els investigadors afirmen que aquest fet fa difícil trobar una vacuna eficaç.
Justifiqueu aquesta afirmació. [1 punt]

23
Sèrie 3, Pregunta 4B. Juny’09i. Autoimmunitat
Les malalties autoimmunes són aquelles en què el sistema immunitari d’una
persona ataca per error cèl·lules pròpies. Un estudi sobre aquestes malalties
publicat l’any 2007 mostrava com els autoanticossos són detectables en sang
anys abans que es presentin els primers símptomes. Els autoanticossos són
anticossos que s’uneixen a molècules pròpies de l’individu.
1) Respongueu a les qüestions següents: [1 punt]
a) El gràfic següent mostra dades obtingudes per la diabetis de tipus 1, una
malaltia autoimmune que pot ser deguda a la presència d’un, dos o tres tipus
d’autoanticossos diferents contra les cèl·lules beta del pàncreas. En aquest
cas, es va analitzar la sang d’un grup de persones per detectar quants tipus
d’autoanticossos diferents hi havia presents. Què poden deduir els
investigadors a partir del gràfic?

A: persones amb 1 tipus d’autoanticòs a la sang.

B: persones amb 2 tipus d’autoanticossos diferents a la sang
C: persones amb 3 tipus d’autoanticossos diferents a la sang

b) Responeu les següents preguntes: Quin tipus de molècula són els

anticossos? Quines cèl·lules sintetitzen els anticossos? Quina és la funció dels
anticossos en la resposta immunològica?

Tipus de molècula que

són els anticossos
Cèl·lules que sintetitzen
els anticossos
Funció dels anticossos en
la resposta immunològica

2) Expliqueu quina característica té la unió dels anticossos amb les molècules

que reconeixen, que fa que la identificació d’autoanticossos a la sang de
persones sanes pugui permetre pronosticar amb total precisió quina malaltia
autoimmune poden patir en el futur. Justifiqueu la precisió d’aquests
pronòstics. [1 punt]

Biologia Batxillerat. Immunologia

24
Sèrie 4, Pregunta 4A. juny’09. Malària
L’octubre del 2007, l’investigador
espanyol Pedro Alonso va presentar els
resultats de l’assaig clínic d’una vacuna
experimental contra la malària que ha
demostrat l’eficàcia en infants africans
amb unes setmanes de vida.
La variant més mortífera de la malària és
produïda per l’esporozou Plasmodium
falciparum. Té un cicle biològic
notablement complex i requereix dos
hostes diferents: un mosquit del gènere
Anopheles i una persona.
L’esquema de la dreta n’és una
representació simplificada

1. L’esporozou Plasmodium falciparum té un cicle biològic haplont.

a) Indiqueu en quin moment del cicle (1, 2 o 3) s’esdevé la meiosi. Justifiqueu
la resposta.

Moment meiosi

Justificació

b) Completeu la taula següent indicant en cada cas si es tracta d’una cèl·lula

haploide o diploide.

Cèl·lula Haploide Diploide

merozoït
gametòcit
gàmeta
zigot
esporocist
2. A començaments dels anys noranta del segle passat, diferents estudis van
demostrar que l’antigen més prometedor per a ser utilitzat com a vacuna era
una proteïna de l’esporozoït anomenada CS.
a) Expliqueu en què es basa l’acció d’una vacuna.
b) La proteïna CS presenta una notable variabilitat individual. Aquest fet és un
dels factors que expliquen la dificultat de trobar una vacuna realment efectiva.
Justifiqueu per què.

25
Sèrie 4, Pregunta 4A. Setembre’08. Sèrum de Roux
La diftèria és una malaltia infecciosa greu causada pel bacteri Corynebacterium
diphteriae, que ataca sobretot els infants. L’any 1894, Émile Roux va idear un
tractament contra aquesta malaltia. El tractament consistia a administrar als
infants malalts un sèrum de cavalls que havien adquirit immunitat contra la
diftèria.
1) [1 punt] Per què el sèrum de Roux podia curar la diftèria? Digueu si es
tractava d’una immunització activa o passiva i expliqueu-ho raonadament.

Tipus d’immunització

Explicació raonada

2) [1 punt] Actualment es vacuna contra la diftèria tots els infants quan són ben
petits. A diferència del sèrum de Roux, aquesta vacuna només conté algunes
proteïnes del bacteri Corynebacterium diphteriae. Digueu si es tracta d’una
immunització activa o passiva i expliqueu raonadament per mitjà de quins
mecanismes pot prevenir la malaltia.

Tipus
d’immunització

Explicació
raonada

Sèrie 2, Pregunta 4A. Juny’08. Varicel·la

En Nil és un nen de sisè de primària que va passar la varicel·la quan feia
tercer. En una carta de l’escola s’informa que es vacunarà els alumnes de la
varicel·la. En la carta es demana als pares que marquin l’opció desitjada:

El pare d’en Nil vol marcar l’opció «Autoritzo que vacunin el meu fill», però la
mare diu que no cal, que en Nil ja ha passat la malaltia.
1) [1 punt] Quina explicació donarà la mare al pare per fer-li veure que no cal
administrar a en Nil la vacuna de la varicel·la? Escriviu aquesta explicació
utilitzant els termes següents: limfòcits T, limfòcits B, cèl·lules plasmàtiques,
anticossos, cèl·lules B de memòria i resposta immunitària secundària.

Biologia Batxillerat. Immunologia

26
2) [1 punt] La Júlia, una companya de classe d’en Nil, fa una setmana que va
rebre un tractament amb immunoglobulines. Expliqueu quines diferències hi ha
entre la immunitat que confereix una vacuna i la que proporciona un tractament
amb immunoglobulines.

Sèrie 3, Pregunta 4A. Setembre’07. Ciclosporina

La ciclosporina, l’azatioprina i diversos esteroides són fàrmacs
immunosupressors subministrats a pacients que han estat sotmesos a
trasplantaments de diferents òrgans (ronyó, cor i d’altres).
1) (1 punt) Al 1985 es publicà un estudi sobre la supervivència de cors
trasplantats a pacients que havien rebut un dels dos tractaments següents:
A – Azatioprina més esteroides
B - Ciclosporina al llarg de 3 mesos i després el tractament A
La taula mostra els resultats promig obtinguts:

TEMPS DESPRÉS DEL

TRASPLANTAMENT (MESOS) 2 4 6 12 18 24

SUPERVIVÈNCIA DEL
TRACTAMENT A 75 60 60 55 50 45
COR TRASPLANTAT
(%)
TRACTAMENT B 90 80 75 70 65 65
a) Representeu aquests resultats gràficament

b) Interpreteu els resultats que es van obtenir .

2) (1 punt) L’activitat immunosupressora de la ciclosporina consisteix a impedir
la producció d’interleucina-2, una proteïna produïda per les cèl·lules T que
activa la proliferació de limfòcits.
a) El sistema immunitari actua a través de respostes específiques i
inespecífiques. Quina d’aquestes respostes es veu afectada per la
ciclosporina? Justifiqueu-ho.
b) Per què és útil administrar ciclosporina a pacients sotmesos a
trasplantament?

27
Sèrie 1, Pregunta 3A. Juny’07i. Febre tifoidea
Els prospectes de dos fàrmacs, A i B, proporcionen la informació següent:
FÀRMAC A:
Composició: Immunoglobulines humanes. Conté principalment
immunoglobulines G (IgG), amb un ampli espectre d’anticossos contra diferents
agents infecciosos.
Indicacions: S’aplica a pacients amb deficiència d’anticossos.
FÀRMAC B
Composició: Conté Bacteris Salmonella typhi vius (~2x109 per càpsula) i
també inactius (~5x109 per càpsula).
Indicacions: Proporciona immunització contra la febre tifoidea.
1) (1 punt). Quin fàrmac proporciona immunització activa i quin immunització
passiva? Justifiqueu-ho.

TIPUS D’IMMUNITZACIÓ I JUSTIFICACIÓ

Fàrmac A

Fàrmac B

2) (1 punt). Justifiqueu per què està indicat prendre el fàrmac A en cas

d’infecció per VIH (SIDA).
3) (1 punt). Una persona que ha de viatjar a una zona tropical consulta al seu
metge sobre la conveniència de prendre el fàrmac B per evitar contreure la
febre tifoidea. El metge, però, li aconsella que no el prengui, perquè creu que
serà poc eficaç en saber que aquesta persona també pren el fàrmac A.
Justifiqueu el consell del metge basant-vos en les composicions i indicacions
dels dos fàrmacs.
Sèrie 1, Pregunta 4B. Juny’07i. Von Hippel
La malaltia de Von Hippel-Lindau provoca un creixement anormal dels vasos
sanguinis, la qual cosa pot comportar problemes de retina o l’aparició de
diversos tumors.
La família representada en l’arbre genealògic següent presenta casos
d’aquesta malaltia, marcats en negre:

Biologia Batxillerat. Immunologia

28
1) Quin és el patró d’herència (dominant / recessiu – autosòmic / lligat al sexe)
de la malaltia de Von Hippel-Lindau? Justifiqueu-ho a partir de l’arbre
genealògic
2) "En una persona sana, l’al·lel normal s’expressa en una proteïna que evita
l'excessiva proliferació cel·lular"
a) Considerant la funció normal d’aquest gen, raoneu per què aquests malalts
pateixen més tumors que altres persones. Quin procés cel·lular s’hi veu
afectat?
b) Esmenteu quines cèl·lules del sistema immunitari intervenen contra les
cèl·lules tumorals (cancerígenes).
Sèrie 2, Pregunta 4A. Juny’07. Grip aviària
El virus H5N1 és causant d’un tipus de grip aviària que
ocasionalment ha infectat persones que havien estat en
contacte amb aus malaltes en diversos llocs del món.
Durant la tardor del 2005, l’ Organització Mundial de la
Salut ha advertit del risc real que aquest virus muti i
pugui causar una epidèmia mundial entre els humans,
contra la qual estem immunològicament poc
protegits.
El material genètic d’aquest virus té una gran
capacitat de canviar a mesura que es replica. El virus inicial es veu reemplaçat
per noves variants que presenten canvis en les proteïnes del seu embolcall.
1) (1 punt)
a) Quina relació hi ha entre “el material genètic té una gran capacitat de
canviar” i els “canvis en les proteïnes del seu embolcall”?
b). Feu servir els vostres coneixements en immunologia per interpretar el fet
que les persones estiguem “immunològicament poc protegides” contra el virus
H5N1

29
2) (1 punt). Algunes vacunes per prevenir malalties víriques es fabriquen a
partir de virus idèntics als que causen la infecció, però modificats genèticament
de manera que no poden replicar-se dins les cèl·lules. Expliqueu en què es
basa l’acció d’una vacuna i justifiqueu per què en el cas del virus H5N1 és
difícil obtenir una vacuna eficaç.
Sèrie 3, Pregunta 3A. Juny’06i. Peste porcina
Un criador de porcs encarrega un estudi per avaluar l’eficàcia de tres vacunes
diferents, A, B o C, contra la pesta porcina clàssica, una malaltia vírica
d’elevada mortalitat en els porcs. La vacunació consisteix a l’aplicació de dosis
de virus modificats de la pesta porcina clàssica.
Per tal de portar a terme l’estudi, s’han utilitzat 28 porcs distribuïts en quatre
grups. Tots els porcs tenien 50 dies d’edat i un pes molt similar. Els passos
més importants de la recerca han estat els següents:

DIA 0 a) extracció de sang i anàlisi d’anticossos

b) administració de les vacunes

DIA 30 a) extracció de sang i anàlisi d’anticossos

b) administració d’una soca patògena del virus

DIA 60 -comprovació de l’aparició o no de pesta porcina clàssica

1.- (1 punt)
Responeu les qüestions de la taula següent, referides a l’estudi de l’eficàcia de
les vacunes:
La hipòtesi seria que els grups d’animals que han
a) Quina és la hipòtesi estat vacunats amb al menys una de les tres
de treball? vacunes possiblement no presentaran un quadre
de pesta porcina, i si en canvi aquells animals no
vacunats
0,1 punts
b) Quina és la variable
L’ aparició o no de pesta porcina clàssica en els
dependent? diferents animals
c) Quina és la variable
0,1 punts
independent? L’administració de les vacunes A, B o C, o bé la no
administració (o administració d’un placebo)

2. (1 punt)
Elaboreu un gràfic que il·lustri de manera general les respostes immunitàries
primària i secundària en funció del temps. Assenyaleu en el gràfic, de forma
clara:
-el moment de l’aplicació d’una vacuna, A, que ha resultat eficaç.

Biologia Batxillerat. Immunologia

30
-el moment de l’administració del virus patogen
3. (1 punt)
Justifiqueu...

a) ...la presència o absència d’anticossos en les anàlisis de sang dels dies 0 i 30

.4 punts absència d’anticossos a temps 0 i presència d’anticossos per
immunització activa a dia 30
0 punts no se’n fa referència a aquest parell de fets.
b) ...l’adquisió d’immunitat dels porcs tractats amb una vacuna eficaç
0’6 punts es relaciona l’adquisició d’immunitat amb les respostes primàri
de cèl·lules amb memòria en primer lloc, i després –en la r
d’anticossos per les cèl·lules B
0.3 punts S’esmenten les respostes primària o secundària, així com cèl·l
–productores d’anticossos-, però no es relacionen del tot correc
0 punts no s’esmenten les respostes immunitàries i/o les cèl·lules
d’anticossos, o bé s’esmenten però es relacionen de forma tota
L’experiment comprovarà la immunització dels animals tractats amb vacuna,
prèvia infecció amb el virus patògen. Així, es comprovarà a temps 0 que la
presència d’anticossos anti-virus és nul·la, doncs el sistema immunitari dels
porcs no han tingut contacte previ amb l’antigen o antigens associats a la pesta
porcina. En el dia 30 hi haurà presència d’anticossos anti-virus en sang en
aquells animals producte de la immunització -activa- que hi ha tingut lloc
Sèrie 3, Pregunta 4B. Juny’06i. Antígen-Anticòs
Uns estudiants volen calcular la concentració d’un determinat antigen en una
mostra problema de
sèrum sanguini. Per
esbrinar-ho, disposen
d’una placa amb un medi
que porta l’anticòs
específic per l’antigen. Al
medi, hi posen quatre
mostres de concentració
coneguda d’aquest
antigen i també la
mostra problema de
concentració
desconeguda (X). Quan
l’antigen i l’anticòs
reaccionen, es produeix
l’aglutinació a cadascuna
de les mostres i es forma
un anell de diàmetre
proporcional a la
concentració d’antigen
de cada mostra.

31
Un cop mesurats els diàmetres dels anells, obtenen la taula següent:

Concentració de l’antigen Diàmetre de l’anell (mm)

(mg.mL-1)

1,25 3,0

2,50 4,2

5,0 6,0

10,0 8,5

X (mostra problema) 5,0

1.- (1 punt)
a) Representeu gràficament les dades de la taula i indiqueu en el gràfic quina
serà la concentració (X) de l’antigen a la mostra problema.

b) Què vol dir que la reacció antigen - anticòs és específica?

2.- (1 punt)
El dibuix mostra el que passa quan una persona de grup sanguini A rep una
transfusió de sang d’una persona de grup sanguini B.
a) Indiqueu en els requadres corresponents el nom dels elements implicats.

Biologia Batxillerat. Immunologia

32
b) Expliqueu breument el procés immunològic que es dóna, tot esmentant les
cèl·lules que intervenen, per a que tingui lloc el què s’observa a la figura
anterior.
Sèrie 1, Pregunta 4B. Juny’06. Memòria I.
El gràfic mostra la resposta immunitària primària (A) i secundària (B) d’una
persona. Les dues respostes immunitàries han estat provocades per l’exposició
a un mateix antigen en dos moments de la seva vida separats per un interval
de temps determinat.

1) (1 punt) Basant-vos en el gràfic expliqueu per què algunes malalties com

ara el xarampió i la varicel·la difícilment es contrauen més d’una vegada a la
vida.
2) (1 punt) A la taula s’anomenen dos tipus de cèl·lules que participen en
diversos processos d’immunitat. Completeu-la tot indicant si cada cèl·lula
participa en processos d’immunitat específica o inespecífica i quina és la seva
funció.

Immunitat específica
Funció
o inespecífica?

Neutròfils

Limfòcits B

33
Sèrie 3, Pregunta 4B. Setembre’05. Al·lèrgia
Per diagnosticar al·lèrgies a diversos
tipus de pol·len i a àcars s’utilitza
freqüentment una prova que consisteix
a aplicar al braç del pacient un seguit de
mostres dels possibles al·lergògens.
Com a control també s’aplica histamina,
substància que intervé en processos
inflamatoris. Per a cada mostra es
calcula l’índex d’histamina, com:

Si l’índex d’histamina és superior a 0,5

es considera que l’individu és al·lèrgic a
aquella substància.

1) (1 punt)
Un metge realitza una prova d’al·lèrgia a un pacient aplicant-li al·lergògens de
dos tipus de pòl·lens i de dos tipus d’àcars.

Diàmetre de la Índex
pàpula (cm) d’histamina

histamina 2 --------------

Pol·len 1 0.5

Pol·len 2 0.3

Àcar A 1.2

Àcar B 0.5

a) Calculeu els índex d’histamina per als pol·lens i àcars de la taula, i digueu
a quins d’ells és al·lèrgic el pacient.
b) En casos d’infecció es segrega histamina. El procès inflamatori suposa algun
tipus d’avantatge, des del punt de vista immunològic, en casos d’infecció?
2) Per quines causes algunes substàncies produeixen al·lèrgia? Explica la
relació d’aquest fenomen amb el sistema immunitari.

Biologia Batxillerat. Immunologia

34
Sèrie , Pregunta 3. Juny’05. L’origen perdut
El següent fragment ha estat adaptat de la novela “L’origen perdut”, de Matilde
Asensi, on els protagonistes troben a la selva amazònica una població
descendent d’antics indígenes inques, que havien fugit dels conqueridors
espanyols i les malalties que contagiaven feia més de 400 anys:
(INDÍGENA): -No us apropeu. Ens podeu contagiar el xarampió, la verola, la
grip i les altres malalties espanyoles.
(PROTAGONISTA): -Però si esteu immunitzats! Els vostres avantpassats que
van sobreviure van produir anticossos contra totes aquelles malalties i, per tant,
vosaltres, els seus descendents, també els heu heretat. No us podem contagiar
res.
1.- (1 punt)
El protagonista parla d’anticossos. Expliqueu què són els anticossos, quins són
els efectes que produeixen i quines cèl·lules els fabriquen.
2.- (1 punt)
En el diàleg hi ha un error conceptual important. Expliqueu on està l’error.
3.- (1 punt)
S’ha comprovat que les malalties infeccioses provoquen una mortalitat menor a
les poblacions que han estat exposades a l’agent infecciós que les provoquen.
Per exemple a Europa, lloc on feia segles que es patia la malaltia, al segle XVI
la verola matava un 25% dels que la contreien. En canvi, quan els indígenes
americans van entrar en contacte amb la verola per primera vegada, la
mortalitat va arribar al 90% dels contagiats. Expliqueu per quin mecanisme
s’adquireix aquesta resistència.

35