Respostes pràctiques tema 3: La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)

1. Què va passar?
1833: Comença la regència de Maria Cristina. Divisió provincial dirigida per Javier de
Burgos.
1834: Estatut Reial.
1835: Bullangues a Catalunya. Crema de la fàbrica Bonaplata a Barcelona.
1836: Desamortització de Mendizábal.
1837: Constitució.
1839: Pau de Bergara.
1842: Bombardeig de Barcelona (Espartero)
1843: Bombardeig de Barcelona (Prim)
1845: Constitució.
1851: Concordat amb la Santa Seu.
1854: Vicalvarada.
1855: Desamortització de Madoz. Vagues obreres a Barcelona.

2. Confecciona un eix cronològic i situa-hi els conceptes següents amb la data

corresponent:

Regnat:
● Isabel II. 1844-1868
Regències:
● Maria Cristina. 1833-1840
● Espartero. 1840-1843

Conflictes:
● Primera guerra carlina. 1833-1840
● Intervenció a Mèxic. 1862
● Intervenció a Indoxina. 1858-1863
● Guerra dels Matiners. 1846-1849
● Guerra del Marroc. 1859-1860

Governs:
● Transició al liberalisme. 1833-1836
● Progressistes/Mendizábal. 1836
● Dècada Moderada. 1844-1854
● Bienni Progressista. 1854-1856
● Governs unionistes. 1856-1863
● Governs moderats. 1863-1868

3. Observa el gràfic (doc. 5, pàg. 58) que fa referència a la constitució de 1837.

Contesta:
● Com organitzava els tres poders la Constitució del 1837? Quins poders atorgava al
rei?
La Constitució de 1837 reconeixia la divisió dels tres poders: el judicial, l’executiu i el
legislatiu. El poder judicial era controlat pels tribunals de justícia, nomenats i suspesos pel
 Respostes pràctiques tema 3: La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)

rei. El poder executiu era compartit entre el rei i el Govern, i el legislatiu era compartit entre
el rei i les Corts, dividides en Cambra dels Diputats i el Senat.
Els poders que la Constitució de 1837 atorgava al rei eren molts. El monarca podia nomenar
i suspendre els jutges, podia executar o vetar lleis, controlava l’exèrcit, nomenava o
destituïa el Govern, nomenava els bisbes, podia dissoldre les Corts i compartia el poder
legislatiu amb les Corts i l’executiu amb el Govern.
● Quin tipus de sufragi establia? Qui tenia dret a vot?
La Constitució de 1837 establia un sufragi censatari i indirecte, que es va definir de forma
més precisa en la Llei electoral del mateix any. Els ciutadans que tenien dret de vot eren
únicament els homes majors de 25 anys que paguessin una renda mínima de 200 rals, la
qual cosa significava un 2,4% de la població.
● Quines eren les diferències principals amb la Constitució de 1812?
La Constitució de 1837 era més breu que la de Cadis i no tractava moltes qüestions que es
van anar regulant posteriorment amb altres lleis. Sobretot, tenia un caràcter més
conservador que la de 1812, ja que incorporava exigències dels sectors més moderats, com
la introducció del Senat, la sobirania compartida, un cens restringit i la concessió d’amplis
poders al monarca.

4. Cerca a l’hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional de España un exemplar

d’algun diari en el qual es parli de la Vicalvarada. Fes una captura de pantalla i
insereix la imatge en aquest document.
 Respostes pràctiques tema 3: La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)

5. Indica si els polítics següents eren moderats (MD) o progressistes (PR):

a. Nárvaez. MD
b. Mendizábal. PR
c. Prim. PR
d. Espartero. PR

6. Completa la taula amb les característiques d’aquestes agrupacions polítiques:

Líders Base social Bases ideològiques

Moderats Ramón Classes altes, Propietat privada, oposició a la

Narváez, formades per desamortització, sufragi censatari,
Bravo Murillo terratinents, confessionalitat de l’Estat, sobirania
Martínez de la grans industrials i compartida amb el rei, autoritat i ordre
Rosa la burgesia per sobre de la llibertat, limitació de
financera i drets individuals i col·lectius.
comercial.

Progressiste Mendizábal, Classes mitjanes Sufragi per a classes mitjanes i petita

s Prim, urbanes, burgesia i professionals, sobirania
Espartero, formades per la nacional i delimitació del poder de la
Madoz petita burgesia, Corona, defensa de drets individuals i
artesans, col·lectius, limitació del poder de
botiguers i l’església i defensa de la
empleats. desamortització.

Demòcrates Orense Determinats Ple reconeixement de les llibertats

militars individuals, sufragi universal,
descontents, el desamortització de tots els béns de
moviment obrer i l’Església i l’abolició de les quintes.
camperol.

Republicans Pi i Margall, Obrers urbans, República, sufragi universal,

Castelar, camperols, separació entre Església i Estat,
Figueras professionals institucionalització de la Milícia
liberals. nacional.

7. Llegeix aquest text i respon les preguntes:

[...] Soldats: Mostreu-vos dignes de la confiança de la Reina i de la pàtria, fent veure a l’Europa que
ens mira que el soldat espanyol és avui el que ha estat sempre quan ha hagut de defensar el tron
dels seus reis, la independència de la seva pàtria o venjar les injúries fetes a l’honra nacional. La
nostra causa és la de la justícia i la civilització contra la barbàrie: el Déu dels Exèrcits beneirà els
nostres esforços i ens donarà la victòria.
Arenga del general O’Donnell
Quarter General de Cadis, 1859

● Quin càrrec ocupava O’Donnell el 1859? Quin partit polític presidia?

 Respostes pràctiques tema 3: La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)

O’Donnell era el president del govern i del partit Unión Liberal.

● Quines campanyes militars va promoure O’Donnell?
Les campanyes militars que va promoure O’Donnell van ser una expedició a la
Contxinxina entre 1852 i 1862, una intervenció a Mèxic i la campanya del Marroc de
1859-1860.
● Quins valors estimula l’arenga del general O’Donnell?
Els valors que pretén estimular O’Donnell en el seu discurs són l’honor, la justícia, la
civilització i el valor característic del soldat espanyol.
● Què pretenia O’Donnell amb la seva política d’expansió exterior? Quins resultats es
van obtenir?
Amb la promoció de campanyes militars, O’Donnell pretenia recuperar el prestigi
internacional, unir els diferents partits en un fervor patriòtic i acontentar importants sectors
de l’exèrcit.
La campanya del Marroc va permetre l’ocupació d’Ifni i l’ampliació de Ceuta. Malgrat que els
èxits militars van fomentar el patriotisme, O’Donnell no va aconseguir que aquests èxits
militars evitessin el desgast polític del seu govern ni el descontentament social.