Raul Lopez i Eric Mayo

Exercici 6 (Avaluable – per parelles; lliurament 18 març 2021)

Heu de respondre o bé (1) i (2), o bé (3) i (4).

[Optatiu. Puntuació addicional: Relacioneu (1-2) i (3-4)]

1. Observeu les produccions de les oracions negatives de l’anglès (taula 1).

a) Podeu descriure amb cert detall el coneixement que, en cada moment evolutiu,
mostren els infants sobre aquestes estructures? Compareu cada grup
d’exemples amb els corresponents adults.
b) Es pot determinar a quin estadi corresponen?
c) Que podem esperar que ocorri després? Completeu l’estadi III de la Taula 5.

2. Seguiu el mateix procediment que a la pregunta anterior pel que fa a les estructures
negatives del castellà i català (taules 2-4). Discutiu les conclusions comparativament
amb les de l’anglès de la pregunta anterior. Es poden aplicar a aquestes dades els estadis
proposats per a l’anglès (Taula 5)?

3. Observeu les produccions de les oracions interrogatives de l’anglès (taula 6).

a. Podeu descriure amb cert detall el coneixement que, en cada moment evolutiu,
mostren els infants sobre aquestes estructures? Compareu cada grup
d’exemples amb els corresponents adults.
b. Es pot determinar a quin estadi corresponen? Completeu la descripció de
l’estadi II de la Taula 8.
c. Que podem esperar que ocorri després? Completeu l’estadi III de la Taula 8.

4. Seguiu el mateix procediment que a la pregunta anterior pel que fa a les estructures
interrogatives del castellà i català (taula 7). Discutiu les conclusions comparativament
amb les de l’anglès de la pregunta anterior. Es poden aplicar a aquestes dades els estadis
proposats per a l’anglès (Taula 8)?

En les taules següents, la convenció emprada per indicar les edats dels infants és la següent:
(anys;mesos)
 Raul Lopez i Eric Mayo
Taula 1. Dades de la negació en anglès
(1;10-2;1) (2;1-2;6)
(1) a. No the sun shining. (Adam) (=‘The sun is not (4) a. He no bite you.
shining.’) b. I no want envelope.
b. Not Fraser read it. (Eve) (=‘Fraser musn’t read c. I no taste them.
it.’)
c. No I see truck. (Sarah) (=‘I don’t see truck’) (5) a. Kathryn not quite through.
b. He don’t open it.
(2) Context de (1c)
Madre: Did you see the truck?
Niña: No I see truck.
Madre: No, you didn’t see it. There goes one.

(3) a. I not get it dirty.

b. I not bending them.
c. I no blast off.

Taula 2. Combinacions amb el marcador no de María (castellà)*

María No + X No + V X + no
1;7 No má(s). No’stá. (2) E(s)te no. (5)
A calle no. (2)
Má(s), no. (2)
Quique, no.
E(s)ta no. (2)
Aquí no.
E(s)te (la)pi(z) no.
Aquí pi (=pintar) no.
Nene no. (7)
A pie no.
Así, no. (2)
Ese no. (2)
1;8 A cote (=coche) no. (2)
Má(s), no. (2)
1;9 No oi(g)o. Má(s), no.
No... manos. Ese no. (2)
No’stá. Trasto no.
Triste no.
Más agua no.
Aba (=agua) no.
Ese no, papa.
Mamá no.
Papa a calle no.
Nene aca (=caer) no.
Quita no.
Nene sito (=siento) no.
(S)e sienta no.
1;10 No más. Ese no. (5)
No más cintas. Manena no.
Yo no a camita.
*Elaborat a partir de López Ornat (1994).
 Raul Lopez i Eric Mayo

Taula 3. Combinacions amb el marcador no de Júlia (català)*

Júlia No + Xa No + V X + no
1;11b No·n té.
2;0a No mengis. (2)
Aquí no. (2)
Aquest no.
Aquesta no. (2)
2;0b A Neus no.
Estimen no.
No por. (‘No miedo’) Aquí no. (3)
2;1a No cul. (‘No culo’) A boca no.
Aquesta Aquesta no va.
daño’) no mal. (‘Esta no A Júlia no tinc.
A ull no.
Aque(s)ta no. (3)
No xumet. (‘No chupete’) Posa no.
No trobava.
No ploris, nina. (3) A tito no.
Aquest no

Ara no.
etc.

No balla aquest.
2;1b No hi és.
No troba.
No cau.
No caiguis.
No bufar.

2;2 Això no a escola. (‘Esto

no a escuela’)
La
lunalluna no dolenta. (‘La
no mala’)
2;4
*Elaborat a partir de Bel (1998).

Taula 4. Context d’un parell dels exemples de les taules 3 i 4

Català (Júlia, 2;0b) Castellà (María, 1;9)
com: la madre y la niña manipulan dos figuras, com: la madre y la niña están en la terraza. Hablan
Blancanieves y un enanito. sobre las plantas.
MAR: Què fan ara? [% las pone juntas] MAR: Sí, eso pincha. Esto es un pino que era un
JUL: Epimen. [% estimen] pino cuando era un pino, pero ahora ya está
MAR: I ara posa’ls que no s’estimin. seco.
JUL: [% las separa NEN: Pita, pinta. [% pincha]
MAR: I ara, què fan? [% los pone tumbados] MAR: Pincha.
JUL: Momint. [% dormint] NEN: Co(r)ta no, pincha.
MAR: I ara, què fan? [% los pone juntos de nuevo] MAR: No corta, no, pincha.
JUL: Pimant. [% estimant]
JUL: Epimen. [% estimen]
MAR: Ara posa’ls que no s’estimin.
JUL: Epimen no. [% mientras las coge y las separa]

Taula 5. Estadis en l’adquisició de la negació en anglès

Estadi I El marcador negatiu és usat bé aïlladament bé per negar una o dues
paraules que no constitueixen una oració (anglès no).
 Raul Lopez i Eric Mayo
Estadi II El marcador negatiu apareix en enunciats més complexos formats per
dues o més paraules; l’ordre superficial no sempre coincideix amb
l’ordre en la llengua adulta; es produeixen, doncs, errors en l’ordre de
paraules.
En aquest estadi es consigna la forma not, o la contracta amb els
auxiliars.
Estadi III .................................................................................................................
.................................................................................................................
........
 Raul Lopez i Eric Mayo
Taula 6. Dades de la interrogació en anglès
(1;11-2;2) (2;2-2;10)
(1) Interrogativas totales(sí-no) (4) a. Can I can come?
a. Fraser water? b. Will we will eat?
b. Sit chair? (5) a. Can I come?
c. Ball go? b. Will we eat?
d. I ride train? (6) a. Where I should put it?
(2) Interrogativas qu- b. Where the other Joe will drive?
a. Where mama boot? c. Was you went away?
b. Who(‘s) that? d. Why did I break this?
c. What doing? e. Where is Tom?
d. Where horse go? f. What is daddy doing?
(3) a. Why not me careful? g. Why you are here?
b. Why not you see any?
c. Why not me can’t dance?
d. Why not you looking right place?

Taula 7. Dades de la interrogació en castellà i català

(1) (1;11-2;6) (3) (3;1- endavant)
a. ¿Dónde está (SN)? / On és (SN)? a. Ara on posem el telèfon?
b. On vas? b. ¿Este dónde va? / Això on va?
c. ¿Qué (es) esto? / Què (és) això? c. ¿Qué tiene este? / Què li han portat?
d. Què passa? / Què ha passat? d. ¿Cómo estás? / Com va això?
e. ¿Quién es esto? / Qui balla?
(2) (2;6-3;1) f. ¿Por qué hago rayotas? / ¿Per què treus
a. On hi ha + SN? això?
b. ¿Qué quiere? / Què fas?
c. Com es diu?
d. De qui és?
e. Qui hi ha?
f. ¿Por qué? / Per què?
*Extret de Serrat i Capdevila (1996)

Taula 8. Estadis en l’adquisició de la interrogació en anglès

Estadi I La interrogació es redueix a l’ús de l’entonació pròpia, amb to final
ascendent, i a la preséncia d’uns pocs elements interrogatius del tipus
qu- (wh-, en anglès).
Estadi II Augmenta la varietat d’elements interrogatius, però les oracions són
mancades de la resta de propietats formals que caracteritzen aquest
tipus de construcció, en particular
1) En algun cas es veu clarament que no hi ha inversió de subjecte i es
veu una manca del verb auxiliar en les frases interrogatives del tipus
qu- (wh-, en anglès).
2) Trobem un grup de verbs bastant restringit. Hi ha algunes paraules
que es repeteixen sovint.
Estadi III S’afegeixen nous pronoms interrogatius, com per exemple ‘why’,
‘can’, ‘will’. També apareixen els auxiliars que mancaven a l’estadi II.
L’estructuració gramatical de l’ús de la interrogació està molt
encaminada a l’etapa adulta.
 Raul Lopez i Eric Mayo
Exercici 3
a) En els apartats (1), (2) i (3), els infants estan en el moment evolutiu entre 1 any i 11
mesos i 2 anys i 2 mesos. En canvi, en els apartats (4), (5) i (6), els infants estem en el
moment evolutiu entre 2 anys i 2 mesos i 2 anys i 10 mesos. D’una banda, com podem
observar, els nens del primer evolutiu, al ser els més petits, solen cometre més errors.
Per exemple, aquests nens fan oracions molt simples en què les frases no solen estar
construïdes, ja que acostumen a dir un substantiu acompanyat d’un verb. A més, també
es presenten certs problemes que tenen amb les frases interrogatives qu-, com és el cas
de la manca del verb auxiliar en algunes d’aquestes frases. D’altra banda, els nens del
segon moment evolutiu ja són més grans i fan menys errors, fins i tot fan algunes frases
bé. Un dels errors que cometen és la repetició dels verbs modals i l’ordre de la frase.

1. Els nens del primer moment evolutiu demostren que tenen bastants errors. Per exemple, en
aquest primer apartat de les interrogatives totals podem observar que les frases no estan
construïdes del tot, és a dir, no segueixen un ordre canònic: Subjecte+verb+objecte.
2. En aquest apartat apareixen frases interrogatives qu-, les quals manquen de verb auxiliar.
També hi ha casos, com a la frase a) on falta el pronom.
3. En aquest últim apartat del primer moment evolutiu veiem que els infants a l’hora de fer la
negació utilitzen sempre la construcció not, en lloc d’utilitzar altres construccions com don’t,
isn’t o aren’t.
4. En aquest apartat veiem que els infants repeteixen els verbs modals en cada oració (Can,
will).
5. Els infants, en aquest apartat, no cometen errors, atès que les frases que diuen són totalment
correctes. Això podria ser perquè els nens ja són més grans comparats amb els del primer
moment evolutiu.
6. Algunes de les frases d’aquest apartat són correctes (d,e,f) i d’altres que són incorrectes
(a,b,c,g). Pel que fa a les frases errònies, en la frase c) hi ha un problema de conjugació del verb
ser de la segona persona del singular; en totes les altres hi ha un error d’ordre, ja que el pronom
és l’element que està en mal lloc.

b) Els apartats (1) i (2) corresponen a l’estadi I donat que la interrogació en (1) es basa en
interrogatives totals, és a dir, de resposta sí o no, i al (2) i (3) són amb preguntes
interrogatives de tipus qu- (wh- en anglès), en les quals els nens comencen a adquirir
aquest tipus de llenguatge quan els infants tenen més de 2 anys. Els apartats (3) i (4) ja
correspondria a l’estadi II, ja que comencem a veure nous pronoms interrogatius com
‘why’, ‘can’ o ‘will’, i s’usa una varietat de verbs més elevada. Tot i així, veiem com a
l’apartat (4) encara hi ha repeticions innecessàries d’aquests nous pronoms. Per últim,
els apartats (5) i (6) ja corresponen a l’estadi III on podem observar l’aparició dels
auxiliar i el correcte ús dels nous pronoms. L’estructuració gramatical de la frase és
adequada a excepció d’algun error d’inversió com a les frases a) i g).
c) El que podem esperar a partir que els nens tinguin més de 2 anys i 10 mesos és que
acabin de polir aquests errors d’inversió de l’auxiliar, que agafin un ampli vocabulari i
sigui capaços d’utilitzar nous pronoms interrogatius adequats a cada situació, i per
últim, que l’estructura gramatical de la frase sigui totalment correcta.

Exercici 4
En aquest cas, tenim exemples de nens en 3 diferents moments evolutius. Els nens de l’apartat
(1) tenen entre 1 any i 11 mesos i 2 anys i 6 mesos; els de l’apartat (2) tenen entre 2 anys i 6
mesos i 3 anys i 1 mes. Finalment, els nens de l’apartat (3) tenen més de 3 anys i 1 mes.
 Raul Lopez i Eric Mayo

En el primer moment evolutiu ens trobem amb els nens més petits, els quals l’únic error que
veiem és en la frase c), ja que es deixen de posar el verb ser, cosa que ens sorprèn perquè a la
frase a) fan un bon ús del verb i saben que allà hi toca anar.

En el segon moment evolutiu els nens ja són una mica més grans. En aquest moment evolutiu
no trobem cap error que produeixin els nens, ja que fan servir frases curtes però sense errors.

En el tercer moment evolutiu els nens són els més grans respecte als altres moments evolutius.
En aquest cas, considerem que totes les frases són correctes excepte l’exemple en castellà de la
frase e), ja que per ser correcte hauria de ser “¿Quién es este?” perquè el quién sempre es
refereix a persona i esto no concorda amb l’atribut de persona.

Si comparem els moments evolutius dels nens que parlen en anglès o el que parlen en català i
castellà podem veure que els anglòfons els costa més dir correctament les frases interrogatives.
Això pot ser per l’ordre que s’estableix en la lingüística anglesa referent als tres estadis, que no
estan tant marcats en les lingüístiques castellana i catalana. També cal destacar que els
moments evolutius dels nens anglòfons són quan els nens són més petits respecte als
hispanoparlants i catalanoparlants. A més, les frases dels nens anglòfons són més complexes i
llargues, per tant, un fet a destacar pel que fa a la dificultat que té el nen a l’hora de dir-ho.