Ginecologia 4rt Curs UD Sant Pau - Tema 1

BREU RECORDATORI D’EMBRIOLOGÍA

En el desenvolupament de l’aparell genital hi ha dos trets fonamentals :

• Relació estreta amb el desenvolupament de l’aparell urinari
• Existència d’un estadi indiferenciat de les gònades fins al final de la 6a setmana de desenvolupament
embrionari
Per tant, en aquest document desenvoluparem aquests dos apartats per tal que pogueu entendre com es
desenvolupen els genitals.

1. DESENVOLUPAMENT DE L’APARELL URINARI

El desenvolupement de l’aparell urinari passa per una sèrie d’etapes successives fins que es formen els
ronyons definitius. El mesoderm intermig origina tres estructures renals successives:
Setmana 4
Apareix el PRONEFROS. Te un sistema de ductes que drenen a la cloaca. Degenera aviat, però els túbuls
seràn aprofitats pel següent grup de ronyons.
Finals setmana 4
Un cop el pronefros involuciona, apareix el MESONEFROS per sota del rudiment del pronefros. Són uns
ronyons temporals fins que es desenvolupin els definitius. Està constituit per glomèruls i túbuls
mesonèfriques que drenen al CONDUCTE MESONÈFRIC DE WOLFF (i aquest a la cloaca)
Degeneren al final de la setmana 12
Setmana 5
Apareix el METANEFROS, els ronyons definitius.
S'originen a partir de la gemma ureteral (diverticle metanèfric, una evaginació de la part caudal del conducte
de Wolff) i de la masa metanèfrica del mesoderma intermig
La gemma ureteral originarà tambè l'urèter, la pevis renal, els calzes i els túbuls col.lectors.

Gemma ureteral

1
Setmana 5-8
Es produeix el creixement dels ronyons i la "migració" cap a la zona definitiva ( de fet es tracta més d'un
creixement de la part caudal de l’embrio mentre que els ronyons romanen a la mateixa posició).
Tambè es pot evidenciar el creixement del tabic urorectal, que dividirà la cloaca en SINUS UROGENITAL
(porció anterior) i RECTE (porció posterior)

2
2. DESENVOLUPAMENT DE L’APARELL GENITAL
Per poder entendre el desenvolupament de l’aparell genital, el podem dividir en 4 etapes o fases:

Fase de desenvolupament genital Setmanes

Gònada indiferenciada 4-6

Diferenciació gonadal 6-9

Diferenciació ductal 9-11

Diferenciació de genitals externs 10-12

2.1 ESTADI DE GÒNADA INDIFERENCIADA

Recordeu que fina la setmana 6 la gònada que existeix és una gònada iniferenciada, idèntica en subjectes
XX o XY. En funció de diferents esdeveniments es diferenciarà cap a ovari o testicle.

3
Setmana 5
Apareix la CRESTA GENITAL, un engruiximent de l'epiteli mesodèrmic medialment al mesonefros (Imatge A)
Posteriorment, es genera el creixement de cordons epitelials cap al mesènquima -> CORDONS SEXUALS
PRIMARIS. Aquests cordons, creen 2 parts en la gònada indiferenciada: un còrtex extern( que es
desenvoluparà cap a ovari) i una mèdul.la interna (que originarà el testicle) (Imatge C)
Es produeix la migració de les Cel germinals primordials desde la vesícula vitelina fns les crestes gonadals.
Aquesta migració depèn de l'expressió de 2 gens : WT1 i SF-1. Alteracions d'aquests gens poden donar lloc
a cintes gonadals sense cel germinals.
Setmana 6
Les cel germinals primordials penetren al mesènquima i s'incorporen als cordons sexuals primaris (Imatge
E)

2.2 DIFERENCIACIÓ GONADAL (Set 6-9)

El fenotip gonadal definitiu de l’individu dependrà del sexe cromosòmic (XX vs XY) i de l’ambient hormonal
que existeixi. En absència de cap estímul, la diferenciació "per defecte" serà cap a gònada femenina
(ovaris).

Desenvolupament masculí
Per la diferenciació masculina caldrà l’existència del gen SRY (present al braç curt cromosoma Y). Aquest
gen produirà el Factor Determinant Testicular, que induirà la diferenciació de la medul.la de la gònada cap a
testicle (tot i que també s'han identificat altres gens necessaris per aquesta transformació : SOX9 o DAX1,
que no estàn situats al cromosoma Y) .
Les cel de Leydig del testicle produiràn TST (induirà el desenvolupament dels genitals externs) i les cel de
Sertoli produiràn l'Hormona antiMülleriana (inhibirà el desenvolupament dels conductes paramesonèfrics de
Müller)
Si existeixen deficiències en els gens SRY o SOX9, pot originar absència de desenvolupament testicular en
individus XY i , per tant, un fenotip femení (disgenesia gonadal pura).

Desenvolpament femení
Per la diferenciació femenina no serà necessari cap estímul hormonal. Tan sols dependrà de la no presència
del gen SRY. L'absència de SRY farà que el gen SOX 9 segueixi inactiu i, en conseqüencia, augmenta
l'expressió de DAX1
Durant la setmana 12 la medul.la i els cordons sexuals primaris degeneren. Desde l’epiteli superficial
s’extenen els cordons sexuals secundaris (CORDONS CORTICALS) cap al mesènquima i s’hi van
incorporant les cel germinals primitives
A partir de la setmana 16 els cordons es comencen a fragmentar en grups cel.lulars aïllats - FOL.LÍCLES
PRIMITIUS (Oogònia + capa de cel superficials)
Un cop formats els ovaris, i a mesura que va degenerant el mesonefros, es va constituint el GUBERNACUL,
un lligament que queda adherit al pol inferior de la gònada. El Gubernacul atravesarà la cara anterior de
l’abdomen i es dirigirà (a través del futur conducte inguinal) fins a la seva unió a les tumefaccions
labioescrotals. A mesura que l’embrió vagi creixent, el gubernacul “arrossegarà” l’ovari inferiorment i el
situarà a la pelvis. En el seu trajecte passarà pròxim l’úter i originarà el lligament útero-ovàric i el lligament
rodó.

2.3 DIFERENCIACIÓ DUCTAL

Setmana 7
Es creen unes invaginacions de l’epiteli celòmic lateralment al mesonefros : CONDUCTES
PARAMESONÈFRICS DE MÜLLER (de color blau a la imatge)
Aquests conductes van creixent caudalmanet paral.lels als conductes mesonèfrics de Wolff. Els conductes
de Wolff generen els estímuls pel correcte creixement dels conductes paramesonèfrics (actuen "de guía").
Per tant, alteracions dels conductes de Wolff (sistema urinari) poden presentar alteracions gonadals
associades.
4
Tots dos conductes coexisteixen fins la setmana 8 . En absència de TST el conducte de Wolff degenerarà, i
l'absència de AMH permetrà la persistència dels conductes de Müller.

Setmana 7-9
L’extrem craneal aboca a la cavitat abdominal (originarà trompes Fal.lopi) i els extrems caudals creuen per
davant dels conductes de Wolf a nivell pèlvic, i es fusionaràn per crear una estructura en forma de Y, el
PRIMORDI UTEROVAGINAL (originarà lúter i la part superior de la vagina). El primordi tindrà inicialment un
septe intermig que s'anirà reabsorbint per crear la cavitat uterina.
Alteracions d'aquesta fusió o reabsorció, donarà lloc a malformacions uterines com úter doble o tabics.

Setmana 9
El primordi fa impronta sobre la paret dorsal del sinus urogenital produint una elevació (TUBERCLE
SINUSAL (Mullerià))
La prominencia del tubercle sinusal sobre el sinus urogenital genera 2 evaginacions endodèrmiques (1 a
cada costat) : BULBS SINOVAGINALS

Setmana 12
La fusió dels 2 bulbs sinovaginals forma la PLACA VAGINAL. Més endavant (setmana 20), la llum central
d’aquesta placa degenera, formant-se la llum de la vagina.
La llum vaginal es separa de la cavitat del sinus urogenital per una membrana formada per el replegament
de la paret posterior del sinus urogenital : HIMEN. Romandrà com a remanent de mucosa en l’orifici genital
al naixement.

Per tant, com a resum d'aquest apartat podem concloure :

Conducte paramesonèfric origina : Tromes de fal.lopi, Úter i 1/3 superior de vagina
El sinus urogenital
Conducte mesonèfric origina : 2/3 inferior vagina, himen , bufeta, uretra

2.4 DIFERENCIACÓ GENITALS EXTERNS

En l'estadi bipotencial (6a setmana) els genitals externs estàn constituits per un tubercle genital, un sinus
urogenital amb plecs urogenitals i dos prominencies labioescrotals laterals.

5
A diferencia dels genitals interns (caracteritzats per la coexistència inicial dels dos sistemes de ductus), els
genitals externs són primordis neutres capaços de convertir-se en estructures masculines o femenines
depenent de les senyals de les hormones esteroidees gonadals.

La presència del cromosoma Y, acabarà per produir andrògens a les cel de Leydig testiculars que
s'encarregaràn de la producció de TST, que serà convertida a DihidroTST mitjançant la 5a-reductasa.
Tot això provocarà que el tubercle genital formi el penis, els plecs labioescrotals es fusionen per formar
l'escrot i els plecs del sinus urogenital pormaràn la uretra peniana.

En absència d'aquest efecte androgènic ( XX, anomalíes dels receptors d'andrògens, defectes en la 5a-
reductasa,...) els plecs del sinus urogenital romandràn oberts constituint els llavis menors, els plecs
labioescrotals formaran els llavis majors, el tubercle genital formarà el clítoris i el sinus urogenital es
convertirà en vagina i uretra