Quatre causes: Renaixença, proteccionisme econòmic; anticentralisme (federalistes), carlisme

Decret de Nova Planta (1714): prohibició del català

- Català queda relegat en la llengua de la parla quotidiana
Antecedents
Romanticisme europeu: corrent liberal i nacionalista
- Reprèn símbols històrics per configurar la identitat: llengua, institucions pròpies, bandera,
tradicions, dret civil, història…
Nacionalisme cultural

Moviment cultural i literari sorgit a partir del 1830

- Oda a la pàtria (1833), d’Aribau, marca l’inici del moviment. També escrits de Rubió i Ors
- Inici celebració dels jocs florals (1859; provinents del segle XIV): estimular la llengua
catalana en literatura
- Sobretot dirigit a les capes burgeses: elitista, culte, curós…
- Paradigmes: Jacint Verdaguer (l’Atlàntida)
Renaixença - Recuperació de la llengua, els autors clàssics, la història catalana, el dret propi, la història
Classes populars: català com a llengua de parla comuna
Associacions de la societat civil: clubs de cant, excursionistes…
Revifament del català en teatre (Àngel Guimerà, Sagarra…) i en la
Renaixença popular
literatura popular (el “català que es parla”)
Causes i orígens

- Aparició de diaris i premsa (L’Esquella de la Torratxa; La Renaixensa)

- Llengua parlada; crítica als jocs florals per català arcaic

Def: lluita per aconseguir una millora de la situació de Catalunya a traves de moviments
socials i partits polítics. Dos grans punts:
- Defensa de la llengua i la cultura
- Llibertat política i descentralització de l’Estat espanyol + Proteccionisme econòmic
El catalanisme Catalanisme republicà i democràtic de les classes populars (Pi i Margall;
polític Valentí Almirall): de les bullangues i el republicanisme federalista
Catalanisme conservador i tradicional (entorn rural, església):
Tres tendències Vigatanisme
Catalanisme liberal burgés: Lliga Regionalista
B i C confluiran en la Lliga regionalista, en un mateix programa
Nacionalisme polític

Crítica al centralisme de l’estat liberal

Revoltes: les bullangues (protestes contra clergat i autoritats
Anticentralisme polítiques)
- Reivindicaven: descentralització i democràcia (drets treballadors
Per exemple, 1843 (Jamància)
Orígens
catalanisme 1868: Partit Republicà Federal (Pi i Margall)
progressista - Estat federal (descentralització); hi havia intransigents i benèvols
Federalisme Reprimit fortament durant la restauració: entra en decadència després
de la fallida de la república
- Laïc i antitradicionalista

Orígens Carlisme: ultracatolicisme, tradicionalistes, antiliberals

catalanisme - Partidaris de la monarquia absoluta i dels furts
conservador - Sobretot zones rurals; entra en decadència després de la fi de la 3era guerra carlina (76)
 Unificar el nacionalisme català cultural
Reivindicar la cultura i el retorn de les institucions catalanes
Objectius i Aconseguir una república federal democràtica, progressista, etcètera
bases
Òrgan d’expressió: Diari Català (1879)
Màxim exponent: Valentí Almirall

1880: Primer congrés catalanista organitzat per Valentí Almirall

- Organitza tot el moviment nacionalista
1882: Fundació del Centre Català, primera organització cultural i política del catalanisme
- Propostes: democràcia i descentralització
1883: Segon congrés catalanista
Evolució
- Josep Mª Ribot redacta el seu projecte de Constitució de l’Estat Català dins d’una
Catalanisme progressista (79-87)

suposada federació espanyola

Inicis del catalanisme polític

- V. Almirall demana als polítics catalans que abandonin els partits dinàstics i s’uneixin al
Centre Català → burgesia catalana abandona el centra català
1885: memorial de Greuges

- Lleis lliurecanvistes dels partits dinàstics: V. Almirall aprofita i organitza un míting a la llotja
de la burgesia catalana i companyia, on redacten el memorial de Greuges
- Primer manifest unitari del catalanisme
1885: memorial - Reivindicacions: A. descentralització; B. defensa de la llengua, cultura i institucions; C.
de Greuges defensa del Codi Civil Català (la restauració en vol crear un d’unitari); D. defensa
proteccionisme
- Molt de impacte a Madrid: els hi donen l’exposició universal (1888) per calmar la burgesia
catalana

1886: V. Almirall escriu Lo Catalanisme

- Catalanisme massa republicà i democràtic pels burgesos, i tebi per les classes populars
- Teoria del particularisme:
Evolució Catalunya com a nació (trets identitari: història, llengua, cultura); Catalunya =/=
II Espanya (societat industrial vs societat agrària, diferents dinàmiques i solucions)
1887: divisió del Centre Català, cap a la Lliga de Catalunya/Catalana (1887)
- La burgesia se’n va del radicalisme de V. Almirall i monta el seu propi partit
1888: exposició universal (pacte de la burgesia catalana amb els partits dinàstics)
- V. Almirall ho entén com una tradició; desfeta del Centre Català

Corrent cultural i intel·lectual de caire tradicional i catòlic català, provinent de Vic

- Influències directes del carlisme (després de que la Santa Seu reconegui a Alfons XII
Objectiu: recuperar en la societat l’esperit catòlic català
Catalanisme conservador

Accions: restaurar el monestir de Ripoll; campanya del mil·lenari de Montserrat

Òrgan de premsa: La veu de Montserrat
Vigatanisme Base social: església, petita burgesia, professions liberals, Catalunya rural
Representants: Torres i Bages; Josep Morgades
Escrites en La tradició Catalana (1892, Torres i Bages)
A. Societat industrial com a fet perjudicial. En contra del liberalisme
Les tesis
B. Recuperar la Catalunya medieval (Tradició, Dret civil, Religió catòlica)
C. No fer política; només augmentar influència i poder de l’església
 Escissió del Centre Català, part més burgesa i conservadora (sobretot a les urbs)
- Dirigents: Àngel Guimerà, Enric Prat de la Riba, Lluís Domènech i Montaner
Defensa del catalanisme liberal de la burgesia industrial catalana
Aprofitant la vinguda de la reina regent a l’exposició universal
Demandes
Missatge a
Lliga de - Parlament i finançament propi
la reina
Catalunya - Ministre d’interior independent
regent (1888)
(1887) - Eliminació de la mili
- Llengua catalana oficial

1889: Campanya per un dret civil català propi (Sagasta en volia fer un de comú)
Catalanisme conservador (87-98)

- Primer èxit del catalanisme (Madrid ho concedeix)

Inicis del catalanisme polític

A partir de la confluència del Vigatanisme i la Lliga de Catalunya (quan aquesta surt a fer
la campanya pel dret civil català)

Objectius
- Propagació de les idees regionalistes
- Programa comú catalanista no republicà de caire tradicionalista

Unió Militància escassa, però moltes entitats i gran amplitud geogràfica

Catalanista - Base social: mitjana burgesia, professionals liberals, comerciants, entorn rural
(1891)
Primera acció conjunta d’unió Catalanista. Primer projecte d’Estatut d’autonomia
Característiques (17 articles)
Bases de - Competències de l’estat limitades a l’àmbit internacional
Manresa - Competències de Catalunya en: autogovern, legislació, justícia, cobrament
(1892) d’impostos, educació, ordre públic, moneda pròpia
- Català, única llengua oficial
- Institucions pròpies, extretes del passat medieval
- Sufragi censatari; control polític de les classes populars
Problema: discrepàncies internes per si entrar en política o no

Projecte progressista Projecte conservador

Estat federal: Estat català sobirà i autònom, Estat central (Espanya), encarregat de: exèrcit;
amb limitacions derivades del federalisme relacions internacionals; obres públiques
Dos projectes de país

República democràtica i sobirania ciutadana Monarquia absolutista/conservadora

Religió: aconfessionalitat, lliure culte
Separació de poders liberal clàssica; sufragi
universal (+21)
Competències: obres públiques, educació,
ordre públic, administració econòmica, exèrcit
regional, legislació…
Treball infantil eliminat; drets liberals
Càrrecs públics, només catalans
Religió: confessional; subvencions església
No hi ha separació de poders (legislatiu: corts
catalanes en sufragi censatari; executiu:
funcionaris triats per les corts; judicial: jutges
nomenats per les corts)
Competències: moneda pròpia, legislació,
impostos propis, exèrcit, ordre públic
Llengua catalana oficial.
Càrrecs públics, només catalans
 Desastre del 1898: aparició del regeneracionisme
- Objectiu: rescatar Espanya de la crisi
- Catalunya: oportunitat per fer veure les seves reivindicacions

Unió regionalista (1899)

- Antecedents: Tancament de caixes (1899) i altres protestes + la política regeneracionista de
Antecedents Silvela-Polavieja falla
- Els dirigents petit burgesos i pagesia mitjana creen la Unió Regionalista
- Referències regionalistes explícites, autonomia política i administrativa per Cat
Centre Nacional Català (1900)
- Fundat pel grup que publicava la Veu de Catalunya, amb dirigents com Francesc Cambó, Enric
Catalanisme regeneracionista: la Lliga regionalista

Prat de la Riba…
Consolidació del catalanisme

- Escissió de la Unió Catalanista, partidaris d’entrar en la via electoral

Unió regionalista + Centre Nacional Català = candidatura dels 4 presidents

- Molta militància + projecte polític definit i dirigents amb experiència
La - Es presenten junts a les eleccions de 1901
candidatura
dels quatre “Quatre presidents”: Albert Rusiñol; Bartomeu Robert; Lluís Domènech i muntaner; Sebastià
presidents Torres

A les eleccions, triomf dels partits dinàstics en el conjunt de Catalunya, però la candidatura
catalanista guanya a Barcelona

Èxit de la CQP fa que UR + CNC s’ajuntin en la Lliga regionalista

- Òrgan de difusió: La veu de Catalunya
- Personatges: Francesc Cambó; Enric Prat de la Riba
A les eleccions municipals, la Lliga obtenen 11 regidors a Bcn; 11 republicans; 4 dinàstics
- A partir d’ara, l’hegemonia electoral es disputa entre republicans i catalanistes
- La lliga provoca el fi del monopoli electoral i de la corrupció, en una organització política
eficaç i moderna

La Lliga
Base social: industrials, comerciants i professionals de Barcelona; també comarques centrals i
Regionalista
orientals, entre propietaris agraris
(1901)
Programa electoral: lluitar contra el sistema corrupte i ineficaç de la Restauració, i lluitar per
un reformisme polític autonomista català
- Hegemonia en el panorama polític català durant les tres següents dècades

Centre Nacionalista Republicà (1906), de Lluís Domènech i Montaner, escissió de la lliga

- Arran de les discrepàncies internes (03 i 05: auge dels republicans)
- Creació quan visita d’Alfons XIII a Bcn, i Francesc Cambó i els dirigents de la Lliga van a
rebre’l (els de CNR haurien volgut boicot)
- Definit com a nacionalista, democràtic i republicà: més intransigents
- Promou el CADCI (vinculat a l’obrerisme)

La nacionalitat catalana (1906, Enric Prat de la Riba)

 Els fets del Cu-Cut (1905)
- Setmanari del Cu-Cut publica una vinyeta considerada ofensiva per l’exèrcit espanyol
- Un grup de militars assalten els tallers de la revista, i de la seu de la Veu de Catalunya
Antecedents
Llei de jurisdiccions (1906)
- Les ofenses a l’exèrcit o a la pàtria seran jutjades per un tribunal militar enlloc de civil
Solidaritat Catalana

- Resposta del govern enfront la crisi del Cu-Cut

Solidaritat C. (1906):Coalició de tots els partits menys el Partit Radical de Lerroux i els dinàstics
- Aplegava: carlins, republicans, Lliga regionalista

Programa de Tívoli (1907)

Catalanisme en la 2na restauració

- Demandes: derogació Llei de jurisdiccions; necessitats de dotar Cat. d’un autogovern

Solidaritat
Catalana
Gran triomf en les eleccions provincials i generals (41 de 44 escons en generals)

Discrepàncies ideològiques i actuació parlamentària afebleix la coalició

- Els fets de la setmana tràgica (1909) trenquen solidaritat: la Lliga veu la repressió bé i els
republicans la repudien

Primer ens administratiu des de la Generalitat de Catalunya (1359-1714); antecedents: Solidaritat C.

1911: Enric Prat de la Riba proposa “mancomunar” les quatre províncies de Catalunya
- Suport de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona
- Desenvolupament del projecte de Mancomunitats, per Canalejas (aprovat al Congrés, però
s’atura al senat)
Mancomunitat de Catalunya

Proposta i 1912: assassinat de Canalejas

constitució 1913: bloqueig del projecte al Senat (majoria anticatalanista)
- Les forces catalanistes fan una campanya de protestes

1913(desembre): Ed. Dato fa el reial decret de mancomunitats provincials (“tira pel dret”)
- Extensible a totes les diputacions, i només es poden mancomunar amb fins administratius

1914 (6 d’abril): aprovació de la mancomunitat de Catalunya

Enric Prat de la Riba (1914-1917)

Presidents Josep Puig i Cadafalch (1917-1923)
Alfons Sala (1923-1925; nominat per Primo de Rivera)
 Estructura
organitzativa
Catalanisme en la 2na restauració

Funcions: pròpies de les províncies

Pressupost: el de totes les diputacions juntes
Mancomunitat de Catalunya

El govern central no pot cedir noves competències ni pressupost, i la pot suspendre en

qualsevol moment

Objectiu principal: ensenyament i cultura catalana + creació d’infraestructures

Infraestructures de serveis públics i administratius

- Xarxa viària (carreteres i camins)
- Sistema de comunicacions (telefònic i postal)
- Salut pública (laboratoris provincials d’Higiene)

Pla d’acció agrària

- Modernitzar modes de producció per augmentar la producció agrària i ramadera.
- Cooperativisme agrari
- Creació de: granges model; camps d’experimentació; escoles de tècnics agraris

Projecte cultural
- Reafirmació de la llengua i la cultura: Biblioteca de Catalunya; Biblioteques populars (1918);
Mesures
Institut d’Estudis Catalans (Diccionari de la Llengua Catalana, 1932, per Pompeu Fabra)
- Divulgació i protecció del patrimoni cultural: Junta de museus, excavacions d’Empúries,
recuperació de pintures romàniques…
- Observatori Fabra i Servei Geogràfic de Catalunya

Projecte educatiu
- Objectius: potenciar diversificació professional; formació de tècnics de nivell mitjà i superior en
indústria i comerç
- Creació de: Escola del Treball (FP); Escola de l’Administració local (funcionaris); Escola industrial;
Escoles experimentals (mètode Maria Montessori, en la renovació pedagògica)

La Mancomunitat acaba amb la dictadura de Primo de Rivera, que desmantella les institucions,
prohibeix tot símbol i expressió catalanista i etcètera, durant els dos anys de govern d’Alfons Sala