Noelia Carvajal

1634538

Economía del treball

Tema 1. Economia, treball i força de treball

1.1. Economia i treball
Que és el treball? → intervenció humana sobre el medi. Des de sempre, el treball ha tingut una
intervenció sobre el medi (contaminació, emisió de CO2).

Tot això requereix d’una organització social, depenent de l'època de l’any és feia d’una forma o altre,
es va adaptant amb el temps. Aquesta organització social té un pes molt important a les RRLL.

1.1.1. Producció, Reproducció i Treball

Dos revolucions importants en el canvi d’organització del treball i de la manera de intervenir sobre el
medi:
○ Revolució Neolítica: implica que l'ésser humà a part de la seva energia pròpia comença a
utilitzar l’energia animal, va suposar un gran canvi d’organització per transformar el medi i
obtenir bens.
○ Revolució Industrial: Implica que l'ésser humà comença a utilitzar energia fòssil (carbó) des
de S.XIX fins la 1a.guerra mundial (1914), implica un gran canvi social, la societat comença a
dividir-se en classes i es comencen a reunir en burgs on es comencen a produir tèxtils,
ferro...

Producció → transformació de materies primeres (recursos naturals) a un producte, que pot ser béns
o serveis o més capital (k), en la cual és pot necessitar mà d’obra (rrhh) o màquinaria. Un element
molt important és la tecnología, depenent de la que s'utilitzi, serà mes intensiva en ma d’obra o
intensiva en capital. És important saber també que amb aquest procés de producció, s’emeten
residus.
Procés mitjançant el qual es transforma matèria i energia per produir un producte que no es altre
cosa que matèria transformada.
Energia + materia = producte.

El procés productiu necessita 4 elements perquè es doni el producte (explicado antes):

1. Recursos naturals
2. Força de treball (persones RRHH)
3. Mitjans de producció (eines, maquinaria, capital...)
4. Tecnología

En el sistema actual els productes sorgits del procés productiu passen a ser béns de consum per part
de la ciutadania.

En la societat actual, no només es consumeix béns de consum sinó que també uns serveis que
també necessiten ser produïts.

Aquest procés productiu es genera residus al utilitzar recursos naturals i exercir l’energia humana,
per tant l’activitat humana sobre el medi ha causat una generació de residus importants i greus que fa
necessari un canvi de producció per deixar de contaminar.

Reproducció →
○ 1ra explicació més economica: Cicle de reproducció (com es reprodueix la societat)
existeixen unes personas que están agrupades en famílies i aquestes anavan a empresas
(més comú a EEUU) o estats (més comú a china) a treballar i això produeix béns i serveis.
○ 2na explicació: Treball reproductiu (aquest treball no està inclos en la 1ra explicació, no la
contempla) en el que incluim el treball domèstic.
 Noelia Carvajal
1634538

1.1.2 Treball, excedent i subsistència.

Societats organitzades per exercir un treball que mitjançant un procés productiu aconseguien bens
per :
○ Vendre’ls
○ Sobreviure Societats de subsistència (cobrien les seves necessitats i es reproduïa). Amb el
pas del temps aquesta subsistència canvia a una societat d’excedent. (+ adelante + info)

Canvi necessari de societat de subsistència a societat d’excedent:

○ Diners
○ Produir per sobre de les necessitats
→ aquests 2 factors generen → ACUMULACIÓ.

Treball:
○ Excedent → amb les evolucions que hi han hagut, és genera excedent, el cual ens permet que en
el pas del temps, avui dia rics, senyors feudals, reis, gent que viu de rendes, no treballin. És
la primera diferència amb la subsistència, ja que aquesta té “classes parasitàries”
○ Subsistència → en aquestes societat tothom treballava, a dia d’avui ens trobem en una societat de
subsistència.

1.1.3. Cooperació, divisió del treball i control

L’esser humà necessita una cooperació en societat per sobreviure i reproduir-se. Aquesta cooperació
s’ha organitzat de diferents maneres, a nivell de processos productius.En aquest processos de
producció comencen a aplicar la divisió de treball (Taylorisme/Fordisme) que te com a
efectes:
○ Es crea una especialització en cada divisió del procés de treball.
○ El control del procés productiu el té l’empresari, el treballador perd el control del seu treball.
○ Hi ha una pèrdua en la distribució del producte, perquè es produeix més del que es necessita
i per tant ja no és controla la distribució i es creen més residus

Cooperació → Un exemple de cooperació és la collita, ja que és necessita una organització i cooperació per
realitzar la feina.
Divisió del treball → Parcel·lació del treball, cadena de muntatge que va canviar molt el treball. Es
pot dividir en divisions horitzontals i verticals (jerarquía, sostre de vidre).
Control → És important a la organització del treball per controlar horaris, rendiments, producció i és
pot fer de diverses maneres.

1.1.4. Treball i societat

Treball → El treball constitueix una activitat essencial de l’espècie humana que possibilita la
reproducció amb un determinat nivell de satisfacció de necessitats.
“Prosumidor” → El concepte de temps lliure s'està diluint molt, ara aquest concepte és basa en consumir.

1.2 Treball y força de treball

1.2.1 El treball com a activitat material
És una concepció d’entendre el treball relacionat amb lo material. El treball pren diferents formes
socials, estan relacionats.

1.2.2. El treball autònom, treball forçat, treball mercantil.

 Noelia Carvajal
1634538

Avui dia entenem com a forma social, que ens trobem en societat treball assalariat, nosaltres
treballem per un salari. Hem passat de un treball de subsistència a un treball forçat.
Entenem com a treball forçat → treball d’exclavitut. Després d'aquests dos tipus de treball hem passat a un
treball mercantil, és a dir ja existeix un mercat de treball.

1. Treball forçat: tot treball o servei exigit a un individu sota l’amenaça d’una pena qualsevol i per el
qual l’individu no s’ofereix voluntèriament. Ex: exclavitut.
2. Treball mercantil: va iniciar per la unió de lans en la burguesía
○ treball assalariat: les persones intercanviem hores de nostra vida a canvi d’un salari. Els
mitjans de producció, és a dir el capital o recursos de la natura, s’han separat de la força de
treball, no son de qui treballa.
○ treball autònom: no treballa a canvi d’un salari, en aquest cas el treball humà i l’empresa estan units
per la mateixa persona. No hi ha una relació contractual com en el treball assalariat, la normativa és
diferent. Un exemple seria el treball cooperatiu → els socis no tenen una nomina, reben una
mestreta del resultats que genera la cooperativa.

1.2.3. La societat del treball assalariat.

La importància històrica d’aquest tipus de treball és aproximadament de 300 anys. Desde el segle
XVIII. Perque existeixi aquest treball assalariat, son necessaries 2 condicions:
1. la llibertat política → lliurament nosaltres decidim prestar el nostre treball, tenim llibertat de triar-lo
sense obligacions polítiques, en funció exclusiva de les seves necessitats.
2. dependència econòmica → el treball assalariat predomina allí on la majoria de la població no té
accés als recursos productius que li permeten obtenir els seus mitjans de vida (petroli, carbó, oficines,
ordinadors) soc dependent econòmicament i per tant necessito d’aquest mercat.

Dins d’aquesta societat del treball assalariat → hi ha hagut una pèrdua d’autonomia en aquest procés
d’assalarització, els mitjans de producció ha perdut autonomía.

1.2.4. Capital i mercats.

manual (pág 35)
Una de les seves característiques crucials és l'existència de dos grups socials bàsics on la línia de
diferenciació és la propietat o no dels mitjans de producció. En aquestes societats la propietat
d'aquests béns legitima l'accés a dos drets addicionals:
1. El dret a participar d'una part del producte social proporcionalment a la quantitat de
capital aportat. La obtenció de beneficis es considera un dret legítim i en general s'avaluen
aquests beneficis en relació al capital aportat. La taxa de guany o la rendibilitat, constitueix
no solament un dret de percepció d'una renda sinó un justificant de les opcions a emprendre.
2. Dret de direcció del procés productiu. Els capitalistes no només tenen el dret de percebre
una part del producte obtingut sinó que també tenen el dret de dirigir el procés productiu,
d'imposar que inversions és realitzaran i quines no, on tindrà lloc l'activitat productiva, que
organització s'adoptarà, que tecnologia...

L'existència de desigualtats socials es comú a moltes altres societats, encara que cadascuna opera
de manera diferent:
○ En l’economia feudal el control del procés productiu pertany als productors que en moltes
ocasions tenen accés directe als recursos productius que utilitzen-
○ Les societats capitalistes son descentralitzades; cada capitalista o grup es propietari d’una
part dels recursos productius globals, realitza la producció seguint els seus interessos
particulars i competint amb les altres empreses. La recerca de la rendibilitat sorgeix en
aquests context com a incentiu i com a obligació qui obtingui més beneficis i riquesa tindrà
més poder social.
 Noelia Carvajal
1634538

El fet d’acumular el capital i la recerca de del creixement de la quantitat de recursos

controlats per cada capitalista individual, es converteix en el motor que domina el
funcionament d’aquesta economia i impregna a la vida social i laboral.
○ La coordinació d’aquestes empreses capitalistes es realitza a traves dels mercats,
processos d’intercanvi dels productes i mercats laborals on es contracten a persones
per realitzar la labor de producció.
○ Pel bon funcionament dels mercats ens necessitarà:
● L’existència de l’estat i conjunt de institucions col·lectives
● Sistema de lleis i institucions que les facin complir
● Una moneda que faciliti l’intercanvi
● Institució general que avali l’existència de les lleis i la moneda

1.2.5. El contracte laboral.

manual (pag 38)
En una economia d’intercanvi tots els contractes presenten característiques comuns:
○ Es compren productes a canvi d’uns diners (suposant que hi ha una relació d’equivalència
entre el que es dona i el que es rep). L’intercanvi d’hores a canvi d’un salari, te mes a veure
amb un lloguer i no a una venda, fa referència a que només depenem a l’empresa en
aquelles hores en les que estem treballant.

El contracte laboral constitueix un contracte on s’intercanvia diners per autoritat. Les persones que es
comprometen amb un contracte de treball es posen a les ordres, a disposició de l’ocupador, qui
durant les hores contractades tindrà dret de encomanar-li la realització d’activitats que consideri
oportunes.

Aquest tipus de contracte no especifica les tasques concretes que ha de realitzar, sinó que es posa a
disposició de la persona que contracta. Aquesta indefinició es pot explicar des de dos punts de vista:

1. Neoclàssic (corrent Marxista) → perquè es diu que els contractes de treball son ineficients en el
sentit de que en el nostre horari de treball no està tot especificat lo que realment fem en la
nostra jornada.
2. Corrent Classicomarxista → conflicte social subjacent, la delimitació, parcel·lació és deu al
conflicte social. Gràcies a las manifestacions, vagues, huelgas, etc, ara podem disfrutar de
descansos en el treball, jornades de treball regulades, vacances, ja que anteriorment ha hagut
un conflicte. → l’empresari per obtenir beneficis vol el màxim producte possible per part dels
treballadors, i que la diferència entre el salari que paga i el producte que obté sigui la major
possible.

1.2.6. La creació del mercat laboral.

Factors per a la creació del mercat laboral:
1. Canvis en la propietat de la terra amb el resultat de concentrar la propietat i reduir l’accés als
sectors més deprimits de la societat.
2. Liquidació dels sistemes de protecció tradicionals contra la pobresa e introducció a
nombroses mesures repressives contra els parats i els pobres.
3. Us intensiu de treball forçat on era impossible trobar mà d’obra voluntària

1.2.7 El mercat laboral, institució social.

 Noelia Carvajal
1634538

El mercat laboral constitueix una forma institucional específica d’ocupació; de fet coexisteix en les
societats modernes amb altres formes de treball, especialment el treball reproductiu, i altres com el
treball no retribuït i el mercantil autònom.