Comentari Ilíada – Cants I i XIX Joan Peralta Garzón

Resum i comentari Cant I

Aquest és el primer cant de la Ilíada, i comença amb una apel·lació directa a la Musa,
dirigint-se a ella el narrador per tal que li expliqui la còlera funesta d’Aquil·les, la qual
és l’eix principal de l’obra. Es narra com Crises es dirigeix a Agamèmnon, demanant-li
que li torni la seva filla, Criseida, però l’Àtrida es nega, i Crises llavors, suplica a
Apol·lo que castigui als aqueus, i Febus ho fa, estenent una pesta al campament dels
grecs. A més, també veiem Aquil·les fent protesta a l’Àtrida per la seva actitud davant
Crises, i aquest en represàlia fa arrebatar Briseida de mans d’Aquil·les. Això provoca
la cólera d’Aquil·les, i per aquest motiu, Zeus envia Atenea a parlar amb ell, i li demana
que no ataqui físicament a Agamèmnon, sinó que l’injurií de paraula, i així ho fa
Aquil·les, qui al final acaba deponent de la idea d’anar a Troia juntament amb l’Àtrida, i
s’en retira. A continuació Agamèmnon torna Criseida al seu pare, fent així que Apol·lo
acabi el seu atac als aqueus. Finalment Tetis es mostra davant el seu fill, preguntant el
perquè de la seva tristesa i ira, i li promet que parlarà amb Zeus per venjar-se de
l’Àtrida, i més endavant, suplica a Zeus demanant que els grecs no coneguin la victòria
fins que Aquil·les s’enfili a la batalla, i Zeus hi accedeix, assentint amb les celles, que
és el més gran senyal que el déu pot donar.

D’aquest cant el que més m’ha sorprès ha estat la manera dels déus de presentar-se
als mortals, de tal manera que només la persona a qui es dirigeixen pugui veure’ls i
escoltar-los. A més, també m’ha resultat curiós com es duen a terme les súpliques a
Zeus, abraçant els seus genolls i tocant-li el rostre o la barba.

Resum i comentari Cant XIX

En aquest cant, es narra la renúncia a la còlera per part d’Aquil·les, a causa de la mort
de Patrocle. En primer lloc, arriba Tetis, lamentant-se de la tristesa del seu fill, desprès
fent-li entrega d’una armadura construïda per Hefest, i, davant la negativa del Pèlida a
celebrar cap banquet i menjar, l’imbueix amb unes gotes d’ambrosia per tal que la fam
no l’afecti, i a més, també va posar al nas de Patrocle ambrosia i nèctar vermell per
evitar que les mosques i la putrefacció destrossin el cos sense vida de l’amic
d’Aquil·les. Llavors, el Pèlida es dirigeix a Agamèmnon, i li fa saber de la seva
renúncia a la còlera i la necessitat de lluitar de nou tots units, ja que tant ell, com
Ulisses i Diomedes havien estat ferits, però aquest es conscient que abans de tornar al
combat es necessari dur a terme unes ofrenes als déus, un banquet per a que l’exèrcit
recuperi les energies, i fer del tot les paus amb Aquil·les, cosa que primer fa referint-se
a un capítol de la vida de Zeus amb l’Ofuscació, que també l’havia afectat a al ell, i tot i
Comentari Ilíada – Cants I i XIX Joan Peralta Garzón

que Aquil·les estava en contra de menjar, Ulisses l’acaba de convèncer i, desprès de

fer les libacions als déus, l’Àtrida fa retornar Briseida amb Aquil·les, i un cop torna amb
ell, plora juntament al cadàver de Patrocle. Finalment, el Pèlida s’acomoda la seva
armadura i a Janto i Balio, el seu cavall, fa prometre que el farà tornar amb vida, i ell,
dotat de veu per Hera, li promet que el mantindrà viu, almenys durant aquell dia, i li
recorda que el dia de la seva mort es proper, i desprès de parlar, Hera li talla de nou
les cordes vocals. Finalment, Aquil·les es dirigeix al front amb el carro i els seus
cavalls.

D’aquest capítol el que més m’ha cridat l’atenció és el fet de com s’explica literalment
com Agamémnon duu a temr un sacrifici a Zeus, i com Hera és capaç de dotar de
parla al cavall d’Aquil·les.