Tema 6.

Motivació i emoció
1. Motivació

Psicologia bàsica
La motivació

● Quin és el motor que posa en marxa la nostra conducta? Per què estem
actius/as constantment?
● Tot comportament/procés mental respon a alguna motivació. La motivació és
un procés psicològic que activa i guia les nostres conductes/processos
mentals.
● La motivació està representada en forma d'estats interns, que poden ser
apresos (p. ex., interessos) o innats (p. ex., necessitats fisiològiques bàsiques).
Aquests estats interns inicien, mantenen, dirigeixen i finalitzen la conducta.
On se situa la motivació?

1. La motivació fa que ens

Estímuls interessem per uns certs
estímuls
Atenció

Motivación 2. Influeix en els processos

atencionals
3. Influeix en com es processa,
Codificació
codifica i connecta la
Percepció
informació. Per això té un
Memòria

paper important en
Aprenentatge l'aprenentatge.
Emmagatzematge
La motivació

La motivació queda definida per estats interns que representen diferents

necessitats:

1. Fisiològiques: obtenir aliment, aigua, calor, protecció, etc.

2. Psicològiques: cerca de sensacions, consecució d'objectius, complir
expectatives, etc.
3. Contextuals: necessitats que sorgeixen en un entorn determinat (p. ex.,
evitar que es produeixi una baralla)
La motivació

A més, aquestes necessitats poden classificar-se en dos tipus diferents:

● Aquelles que fan referència a motius primaris: Són necessitats innates,

no s'aprenen. Permeten la supervivència de l'individu. Estan associades,
principalment, a necessitats fisiològiques: manteniment de l'energia
(buscar aliment i aigua), protecció i reproducció.
● Aquelles que fan referència a motius secundaris o socials: Són
necessitats apreses. Estan determinades pel context i cultura en el qual es
desenvolupa l'individu. Es desenvolupen a partir d'interaccions socials.
La motivació

En les societats modernes, on la majoria de necessitats bàsiques estan cobertes,

els motius secundaris (socials) tenen una major influència en el nostre
comportament que els motius primaris.

Aquests motius secundaris es reflecteixen en el nostre comportament competitiu

(busquem l'èxit i fugim del fracàs), en totes les accions que duem a terme per a
millorar la nostra imatge (p. ex., aspecte físic i exhibició de capacitats, actituds,
etc.).
La motivació

Una mateixa conducta pot estar motivada per motius primaris i secundaris.

● Per exemple, en un restaurant demanem que ens empaquetin el menjar sobrant

per a donar-la-hi al nostre gos, però no tenim gos.

● Quins dos tipus de motius s'estan expressant en aquesta conducta?

La motivació

Una mateixa conducta pot estar motivada per motius primaris i secundaris.

● Per exemple, en un restaurant demanem que ens empaquetin el menjar sobrant

per a donar-la-hi al nostre gos, però no tenim gos.

● Quins dos tipus de motius s'estan expressant en aquesta conducta?

○ Motiu primari: alimentació

○ Motiu secundari: quedar bé
La motivació

La piràmide de Marslow proposa una jerarquia de les motivacions humanes:

La motivació

Una altra classificació és aquella que distingeix entre motius interns (motivació
intrínseca) i motius externs (motivació extrínseca).
● La motivació extrínseca és aquella que procedeix de fora de l'individu o de la
tasca a realitzar. Aquesta motivació ens porta a realitzar conductes amb la
finalitat d'obtenir alguna recompensa (fisiològica o social). La conducta és un
mitjà, no la fi. Per tant, aquest tipus de motivació sol es manté mentre
existeixin recompenses que la sustentin (p. ex., qualsevol treball remunerat que
sigui avorrit i pesat). Està fortament influïda per mecanismes de
condicionament operant (càstigs i recompenses).
La motivació

● La motivació intrínseca és aquella que ens porta a realitzar conductes sense

esperar cap recompensa a canvi. El fet de realitzar la conducta és la
recompensa (p. ex., entreteniments, inquietuds, etc.).
● Aquest tipus de motivació té avantatges respecte a l'extrínseca:
○ Major concentració/implicació en la tasca
○ Sensació que "el temps es passa volant"
○ Major control sobre la tasca i el seu resultat
○ Satisfacció personal
Tema 6.
Motivació i emoció
2. Emoció

Psicologia bàsica
L’emoció

Que són els sentiments i les emocions? Com s’originen? Per què serveixen?
Les emocions s’inicien per algún estímul intern o extern i tenen tres característiques
comunes:
● Hi ha una experiència conscient del to positiu o negatiu de l'emoció.
● Hi ha un estat d’activació fisiològica produït per l’activació del sistema nerviós
i endocrí (hormones).
● Hi ha una conducta estereotipada relacionada amb les emocions, per exemple
expressions facials.
Classificació de les emocions

SURPRISE
Hi ha disparitat en el nombre d’emocions i
com classificar-les. Cada autor fa una llista
diferent d’emocions.
¿?
Diversos autors apunten a 6 emocions
bàsiques:
● Alegria
● Tristesa
● Ira
● Por
● Fàstic
● Sorpresa
Classificació de les emocions

Les emocions bàsiques són comunes a totes les cultures humanes i tenen
expressions facials específiques i fàcilment reconeixibles.
Les emocions tenen funcions adaptatives per sobreviure al medi i es considera que
les emocions bàsiques podrien ser innates, s’ha vist fins i tot en persones cegues
expressions facials d’aquestes emocions.
Les emocions negatives ens allunyen de certs estímuls perillosos i les positives ens
acosten a estímuls potencialment beneficiosos.
Hi ha autors que consideren les emocions i la motivació un sol procés. Les
emocions ens ajuden a motivar-nos i viceversa.
Les tres teories de l’emoció: James-Lange 1890

L’emoció conscient prové de la interpretació de la reacció corporal provocada per un

estímul (extern o intern).

Processament Activació Interpretació

Estímul
inconscient corporal conscient

“Ens sentim tristos perquè plorem i alegres perquè riem”

Crítiques:
● Les reaccions fisiològiques de les emocions són molt similars entre si.
● Les vísceres tenen reaccions massa lentes per explicar l’emoció.
● Els pacients sense sensibilitat corporal tenen emocions.
● Provocar una activació al cos no es descriu com una emoció.
Les tres teories de l’emoció: James-Lange 1890 + Izard 1972

Izard actualitza la teoria de James-Lang posant enfasis a la retroalimentació de les

expresions facials.
● La retroalimentació aferent (del cos cap al cervell), especialment dels músculs
facials té molt de pes en l’experiencia conscient de l’emoció.
● Aquesta apreciació resol les critiques a la versió original:
○ Les expressions facials són caracteristiques de l’emoció.
○ L’expresió facial canvia molt rapidament.
○ Els pacients sense sensació corporal si que tenen sensació facial.
○ S’ha comprovat que canviar l’expresió facial canvia la percepció
emocional.
Les tres teories de l’emoció: James-Lange 1890 + Izard 1972

L’expressió facial canvia la nostra percepció emocional?

Es mostren una sèrie de tires còmiques a dos grups.
El primer grup sostenia en la boca un llapis com es mostra
en la figura A. El segon grup també sostenia un llapis en la
boca com es mostra en la figura B.
El grup A va valorar les imatges com a més gracioses que el
grup B.
Subjectar el llapis com el grup A provoca una expressió
facial similar al riure.
Les tres teories de l’emoció: Cannon-Bard (1927)

Es postula que l’experiència conscient de l’emoció i la activació fisiològica es

produeixen a la vegada i no de manera seqüencial.

Sensació
conscient
Estímul
Activació
corporal
Les tres teories de l’emoció: Teories cognoscitives

L’interpretació cognoscitiva dels estimuls emocionals és un succes clau per

l’emoció
Fem dos passos per interpretar les emocions:
1. Interpretació dels estímuls del medi ambient.
La interpretació de l’estímul pot modificar el tipus i intensitat de l’emoció
segons l’experiència i el context (explosió → terrorisme/petard de celebració).
2. Interpretació dels estímuls que donen com a resultat la resposta corporal.
Com que l’expresió corporal interna de totes les emocions sol ser similar, és la
nostra interpretació del seu origen que ens fa sentir una emoció o una altra.
(pols accelerat → por / euforia)