PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

2 DE OCTUBRE DEL 2022 DIUMENGE VINT-I-SETÈ Nº. 4057

UN FUTUR ECONÒMICAMENT INCERT

INFORMACIÓ PARROQUIAL
Arreu se’ns va anunciant l’entrada en una nova crisi, es-
coltem repetidament dades sobre l’augment dels preus de
l’energia i notem l’increment del cost de vida. Des de fa ja
un temps s’ha instal·lat en el dia a dia la incertesa sobre
possibles futurs econòmics que escapen de les nostres DEFUNCIONS MES DE SETEMBRE
mans, una incertesa que pesa i intimida, que es fa més
densa i feixuga a les llars on la dificultat econòmica ja hi
era present.

Davant d’aquest present i futur, se’m desperten esperan- MANUEL CAMPILLOZURITA....96 ANYS
ces i desesperances. LUISA LÓPEZ PEÑARANDA .....90 ANYS
Em desesperança constatar com, en els nostres temps i DIONI LUMBRERAS MORA...59 ANYS
en els d’Amós, hi ha qui abraona sobre els pobres, ven ANYSMIGUEL DIAZ GARCIA ....94 ANYS
amb mesures més petites i pesa les peces de plata amb PACO PÉREZ PALACIOS .........70 ANYS
pesos més grossos (Am 8, 4-5). O, en altres paraules,
quan a la inflació, que complica i estreny l’economia de
tantes llars, se li suma la capacitat de les empreses de
mantenir els seus marges i inclús incrementar els benefi-
cis traslladant els costos als consumidors.
CATEQUESIS
Seguim en les dinàmiques que aprofundeixen les esclet- Inicien l’inici de curs de la catequesis de
xes entre vides benestants i vides fràgils, i cada cop més comunió de primer i segon curs
llars s’endinsen en la precarietat. Conservo la confiança, o
potser la ingenuïtat, de pensar que si l’economia ens es- A finals de l mes d’octubre farem la missa
treny i la vida material es complica, entre família, veïns i
conciutadans, unim forces i aproximem l’espatlla als qui familiar de catequesis
viuen en major dificultat. Ara bé, que la vida es compliqui
per uns en benefici d’altres, o mentre uns s’estrenyen al-
tres se n’aprofitin, em fa bullir la sang.

Per sort la cobdícia no és gaire present en el meu quotidià

i m’esperança viure des d’altres lògiques, tot i que sigui a
contracorrent. M’esperança quan en les meves
“comunitats” d’amics desinstal·lem la “cultura del bizum”
que ens insta a desunir tot allò que és meu d’allò teu, a
que les necessitats dels altres no alterin els meus comp-
tes i possessions, i posem en comú els diners que cobrei-
xen despeses, necessitats i plaers. M’esperança quan ens
oblidem de revendre-ho tot per apps i regalem llibres lle-
gits, entrades per un concert, roba o mobles als altres, MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
posant els béns al seu servei. Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Tant de bo anem creant una visió de les possessions més Dijous i divendres missa a les 19:00h
comunitària, que el diner estigui al servei de totes les vi- MISSA DOMINICAL
des i no sigui font de patiment. Que sapiguem administrar Barri St. Pere: església
els béns que Déu ens dona amb els seus ulls, amb criteris Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h H
de vida, generositat i despreniment, i ens deixem de re- RESIDENCIA AMMA O
partiments freds, tractes interessats o càlculs severs. Tots el dissabtes a les 5 tarda
R
LOCALS PARROQUIALS
“Ningú no pot servir dos amos: si estima l'un, no estimarà c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 A
l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser Despatx parroquial: dimarts i dimecres R
servidors de Déu i de les riqueses” (Lc 16,13). De qui soc de les 18:45 a les 20:15h
servidor? Quins criteris mouen l’administració dels meus Càritas: I
béns quan ve un futur econòmicament incert? Dimecres de 18 a 19:30 h S

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

 Ha 1,2-3;2,2-4
2Tm 1,6-8.13-14
PREGAR DES DEL DUBTE Lc 17,5-10

Al creient li poden sorgir dubtes sobre un punt o un altre del missatge

cristià. La persona es pregunta com ha d’entendre una determinada afirmació
bíblica o un aspecte concret del dogma cristià. Són qüestions que estan de-
manant una major clarificació.

Però hi ha persones que experimenten un dubte més radical, que afecta

la totalitat. D’una banda senten que no poden o no han d’abandonar la seva
religió, però per una altra no són capaços de pronunciar amb sinceritat aquest
«sí» total que implica la fe.

Qui es troba en aquesta situació sol experimentar, en general, un males-

tar interior que li impedeix d’abordar amb pau i serenitat la seva situació. Pot
sentir-se també culpable. Què m’ha pogut passar per arribar a aquest punt? I
ara, què puc fer? Potser primer de tot cal abordar positivament aquesta situa-
ció davant Déu.

El dubte ens fa experimentar que no

som capaços de «posseir» la veritat. Cap
ésser humà «posseeix» la veritat última
de Déu. Aquí no serveixen les certeses
que fem servir en altres ordres de la vida.
Davant el misteri últim de l’existència
hem de caminar amb humilitat i sinceritat.

El dubte, d’altra banda, posa a prova la meva llibertat. Ningú no pot res-
pondre per mi. Sóc jo qui em trobo enfrontat a la meva pròpia llibertat i qui ha
de pronunciar un «sí» o un «no».

Per això, el dubte pot ser el millor revulsiu per despertar d’una fe infantil i
superar un cristianisme convencional. El primer no és trobar respostes als
meus interrogants concrets, sinó preguntar-me quina orientació vull donar a la
meva vida. ¿Desitjo realment trobar la veritat? Estic disposat a deixar-me in-
terpel·lar per la veritat de l’Evangeli? ¿Prefereixo viure sense cercar cap veri-
tat?

La fe brolla del cor sincer que s’atura a escoltar Déu. Com diu el teòleg
català E. Vilanova, «la fe no és a les nostres afirmacions o als nostres dubtes.
Està més enllà: al cor… que ningú, llevat Déu, coneix».

L’important és veure si el nostre cor cerca Déu o més aviat el defuig. Mal-
grat tota mena d’interrogants i d’incerteses, si de debò cerquem Déu, sempre
podem dir des del fons del nostre cor aquesta oració dels deixebles: «Senyor,
augmenta’ns la fe». Qui prega així ja és creient