Durant els dos textos analitzats se’ns ha presentat la teoria actor-xarxa, una teoria la qual

defensa i vol deixar enrere aquella autonomia que durant anys han desenvolupat la ciència i
la tecnologia i per contra busca i intenta analitzar els diferents elements i actors que han
participat durant tot el procés d'elaboració d’un determinat producte o estudi científic. Per
tant “allò social designa la relació que s’estableix entre un conjunt d’elements heterogenis.
És a dir, les associacions que elements molt diversos estableixen entre si en un moment
determinat” (Domènech, M i Tirado, F.J. 2010:29).

Com bé explica Bruno Latour, la posició que sempre han mantingut la ciència i la tecnologia
són; “las ciencias permanecen absolutamente ajenas a las preocupaciones políticas, las
disputas, la ideología, la religión (…) y esta es su principal virtud: son verídicas y eficaces
precisamente porque son autónomas” (Latour, B. 2012:19). El seu objectiu és, al igual que la
teoria de l’actor-xarxa, constatar com ciència, tecnologia i societat estan immensament
relacionats.

Com bé hem estudiat en anteriors mòduls, la ciència i la tecnologia sempre s’han vist i entès
com a disciplines que treballen autònomament, però com ja hem vist i com bé sabem, “mai
no trobarem elements únics, indiferents, purs o bàsics sinó sempre híbrids i hibridacions”
(Domènech, M i Tirado, F.J. 2018:13) és a dir, és hora de començar a entendre que ni ciència
ni tecnologia es desenvolupen per si soles, sinó que hi ha elements i desafiaments socials
que fan que aquestes dues disciplines actuïn per tal de poder donar resposta a les
demandes que la societat demanda.

Aquí és on entra en joc la teoria de l’actor-xarxa, que treballa juntament amb la teoria de
sistemes i el model socioconstructivista de la tecnologia, anomenat “el postulat de
l’heterogeneïtat” (Domènech, M i Tirado, F.J. 2010:20) i consideren que no té sentit aïllar els
elements socials i analitzar-los com un fet aliè als elements tecnològics o a les recerques
científiques. Així doncs, “el micro i el macro, el local i el global són fets de la mateixa
naturalesa híbrida i barrejada. No es poden fer distincions entre aquests nivells perquè
perdem capacitat explicativa” (Domènech, M i Tirado, F.J. 2010:14).

En definitiva l’objectiu de la teoria de l’actor-xarxa és fer veure i fer entendre que no és

adequat parlar de perspectiva o dimensió social, tècnica o científica, sinó que quan parlem
d’innovacions socials, tecnològiques i científiques, les hem de comprendre i explicar-les
tenint en compte les tres dimensions, ja que totes tres formen part d’aquest procés i
d’aquests entramat o xarxa. Com bé s’explica durant el mòdul 4, “ciència, tecnologia i
societat són tres etiquetes diferents aplicades a un mateix problema: l’establiment i
manteniment d'entramats de relacions entre entitats heterogènies” (Domènech, M i Tirado,
F.J. 2010:33).

A continuació analitzarem un seguit de noticies, en concret tres, per tal de poder observar
com la teoria de l’actor-xarxa es pot aplicar a diferents situacions que vivim dia rere dia i
com “ciència, tecnologia i societat constitueixen, en realitat, un teixit sense costures”
(Domènech, M i Tirado, F.J. 2010:33).
Per fer-ho ens caldrà desenvolupar una comprensió rigorosa de la realitat que ens envolta
tenint en compte les relacions que hi ha entre els elements tecnològics, científics i socials
del moment històric analitzat, en el meu cas, el segle XXI. Com bé diu Latour, cal fer una
indagació profunda de la noticia per tal de poder reconèixer tots els elements que hi entren
en joc ja que “las humanidades científicas, consisten en aprender a considerar toda la obra y
no solo uno de sus actos” (Latour, B. 2012:28).

Els titulars de les noticies escollides són:

- L’atles del genoma humà: publicada la seqüència completa de l’ADN de la nostra

espècie.
- Espanya lidera el consum mundial de benzodiazepines.
- Así es la carne cultivada en laboratorios: España cuenta con una de las industrias
más potentes del mundo.

Les dues primeres notícies les he escollit perquè considero que tenen molta relació. La
primera noticia ens parla sobre el gran avenç que s’ha produït sobre el genoma humà fent
possible el tractament més eficaç de malalties que afecten a la població. Durant la noticia
s’especifica que “el treball desenvolupat és un èxit tècnic. Una cosa que ha sigut possible
gràcies a l’avenç de les tecnologies de seqüenciació”. Observem com ja els mèrits només
van destinats a l’àmbit de les ciències i les tecnologies i deixant de banda que aquestes
recerques també han estat desenvolupades amb altres fins socials.

La següent noticia comença esmentant que “l’esperança de vida al néixer a principis del
segle passat era de 31 anys. Ara és de gairebé 80. S’han trobat cures per a malalties i se
n’han cronificat d’altres que abans eren causa de mort. Però com millorar la qualitat de vida
dels qui sobreviuen és el repte a què s’enfronta un sistema sanitari que ha sucumbit massa
sovint a pal·liar penes i dolors a base de medicaments.”

Per tant, veiem que per una banda s’estan desenvolupant tècniques per allargar la vida dels
éssers humans però per altra, sorgeixen nous problemes socials pel que fa a la qualitat de
vida d’aquests.

Durant la notícia s’esmenta que hi ha diferents causes, moltes d’elles econòmiques, per les
quals la gent fa ús de la medicalització per fer front als seus problemes. Entre elles hi ha l’ús
incontrolat d’Internet on la gent busca informació errònia, també la crisi socioeconòmica, la
escassetat de les visites realitzades al CAP, el baix cost de les benzodiazepines i l’escassa
oferta de tractament psicològic en la sanitat pública. Tal i com esmenta Cano, directora del
projecte Psicologia en Atenció Primària (PsicAP), fer teràpies de grups és molt més eficient i
també redueix costos. Per fer un bon anàlisi s’haurien d’analitzar quins son els “rodeos y
composición” (Latour, B. 2012:31) pels quals no es desenvolupen aquestes teràpies i en
canvi si es segueix comercialitzant amb els benzodiazepines.

Un anàlisi més complert es realitza amb la notícia “Así es la carne cultivada en laboratorios:
España cuenta con una de las industrias más potentes del mundo”. Durant aquesta notícia
s’explica com des de fa ja uns anys, s'està investigant i fent proves per poder crear carn a
través de tècniques in vitro. Ara al 2022, diferents laboratoris d’Espanya ja estan treballant
en aquesta innovació i conten amb diverses dotacions econòmiques fetes pel Ministeri de
Ciència, ja que l’objectiu és que pel 2040 el 30% del consum de carn provingui de carn
cultivada als laboratoris.

Perquè tanta pressa de cop i volta? Després de fer una mica de recerca, se sap que en altres
països aquesta recerca ja s’havia començat a desenvolupar anys enrere, en concret al 1950
el metge holandès Willem Van Eelen ja va fer proves però no va ser fins als anys 1990, que
amb els avencs tecnològics van permetre desenvolupar al complert la recerca. I no va ser
fins al 2013 que la producció de carn cultivada va agafar importància i va començar a ser
presentada en diferents revistes científiques.

S’hauria d’analitzar, com bé ens proposa Latour, el concepte de “traducción” que

“reorganitza les entitats i les seves relacions, prefigura, configura un entramat, una xarxa”
(Domènech, M i Tirado, F.J. 2010:14) per tal d’esbrinar perquè si la carn cultivada aporta tot
un seguit de beneficis per a la societat, per a la seva salut (la carn cultivada no té grasses
saturades i per tant no té colesterol), per al medi ambient (es redueixen moltes emissions
antropogèniques de gasos amb efecte hivernacle, les terres cultivades es podrien dedicar a
l’agricultura i no a la ramaderia i d’aquesta manera també s’estalviaria aigua potable) no
s’ha portat a terme molt abans i ha trigat tant a sortir a la llum. Com bé diria Latour, darrera
aquesta innovació hi ha incentius que no interessen o interessaven que sortissin a la llum.

Per altra banda si analitzem els conceptes de “rodeos y composición” (Latour, B. 2012:31),
podríem afirmar que el fet de que hagin esperat tants anys per fer publica aquesta
innovació tingui a veure amb diferents elements. Possiblement, hi tinguin un paper
important elements polítics i econòmics, ja que el fet de cultivar carn en laboratoris
possiblement faci que el preu de la carn s'abarateixi. També hi juguen un paper important
element socials com ara el punt de vista envers la carn cultivada que desenvoluparan els
consumidors. Avui dia tot els productes que es venen tenen una etiqueta de “natural”, per
tant estaran els consumidors disposats a acceptar aquest nou aliment fabricat en laboratoris
i que no resulta ser cent per cent natural?

En conclusió, la carn cultivada encara no compta amb la seva comercialització ja que, com
bé s'explica durant la notícia, encara necessita comptar amb més processos per donar el
vistiplau per assegurar que és beneficiós per al consum humà i des de el meu punt de vista,
crec que encara necessita desenvolupar tot un seguit d’interessos per tal que aquesta
innovació pugui acabar desenvolupant beneficis per a la societat més enllà de la salut.

Bibliografia:
- Mòdul 4
- Primera Carta
- Raffio, V. 31/03/2022. L’atles del genoma humà: publicada la seqüència completa de
l’ADN de la nostra espècie. Avenç científic: El Periódico. Recuperat de:
https://www.elperiodico.cat/ca/ciencia/20220331/adn-genoma-huma-sequencia-
completa-13457261
- Ruiz, M.C. 02/04/2022. Espanya lidera el consum mundial de benzodiazepines. Salut
mental: El Periódico. Recuperat de:
https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20220402/espana-lidera-consum-mundial-
benzodiazepines-13438583
- Arranz, A. 11/03/2021. Así es la carne cultivada en laboratorios: España cuenta con
una de las industrias más potentes del mundo. Madrid: El economista. Recuperat de:
https://www.eleconomista.es/sanidad/noticias/11098696/03/21/Asi-es-la-carne-
cultivada-en-laboratorios-Espana-cuenta-con-una-de-las-industrias-mas-potentes-
del-mundo.html