Història de Catalunya Medieval Lautaro Joaquin Remedios

Balles

16/03/2021
Després del Compromís de Casp, Ferran es troba la suma de diversos espais polítics que
només comparteixen un espai polític. En cap d’aquest espai el rei podia exercir el poder
de forma autoritària, necessitava un consens polític a través, per exemple, de les corts.
La Corona d’Aragó baix medieval tenia aquest caràcter compost, amb exercici del poder
negociat de convocar corts (Catalunya, Aragó i València) per jurar els privilegis,
costums i llibertats de cadascun dels territoris.
Ferran d’Antequera correspon a un llarg procés d’articulació política, sobretot del segle
XII al XIV. De fet en molts casos va crear espais polítics nous (fragmentació de
l’Imperi Carolingi al canvi feudal = procés d’articulació política nova).
A més s’ha de tenir en compte que l’antic territori de l’Imperi Carolingi era un espai
marginal (de frontera), perillós, degut les ràtzies musulmanes. A més, mai va formar
una entitat política per si mateixa (marca hispànica = espai geogràfic). Com la resta del
món carolingi experimenta un procés de desmantellament; 1a fase: fragmentació de
l’espai carolingi en principats (no hi ha Princep, sinó un conjunt divers de comptes). En
aquest marc es produeix el canvi feudal, que porta a una major fragmentació del poder
polític.
Característiques del canvi feudal a Catalunya:

 Canvi de funció dels castells

 Pagesia lliure en constant moviment
 Pagesia molt feble des del punt de vista econòmic
 Institucions de tipus públic es mantenen més temps (canvi feudal més tardà)
 L’exèrcit té un caràcter públic (força militar no està monopolitzada només en
els cavallers)
Això és resultat de trobar-se en un punt fronterer.

Quan es produeix el canvi feudal? Amb Ramón Berenguer I (comte Barcelona 1035 i
1056) i el rebel, Mir Geribert. El bàndol que farà que les coses canviïn seran els nobles
de la frontera. RB I es baralla amb la contesa Ermesanda, amb l’ajuda dels senyors de la
frontera, per aconseguir agrupar els territoris comtals de Barcelona. Ramón Berenguer I,
fa les paus amb Ermisenda, abandona els senyors de la frontera (aristocràcia) , i s’inicia
el primer assalt () contra el compte de Barcelona. S’intenta assetgar el Palau Comtal de
Barcelona. RB I aconsegueix parar una mica el cop i els revoltats compareixen en una
assemblea de barons on se’ls obliga els danys comesos a la revolta, a canvi del perdó
del mateix compte. Aprofita per reprendre les negociacions amb els musulmans, la qual
cosa li suposa una bona entrada d’or, la qual cosa el farà més fort militarment. La
segona revolta (1052-1059), amb més força, els senyors de la frontera imposen les
senyories des dels castells; en mig d’aquest conflicte sorgeix el canvi feudal. RB I

2
Història de Catalunya Medieval Lautaro Joaquin Remedios
Balles

obliga a Mir Geribert a rendir-se i deixar les armes, a canvi que RB reconegui la
propietat dels castells per parts dels senyors de la frontera.
Per tant, el canvi feudal en els territoris del comtat de Barcelona, Girona i Osona, és el
resultat d’unes revoltes fallides on reconeixen al comte Ramón Berenguer I a canvi de la
propietat dels castells per parts dels senyors. Això suposa uns canvis, on s’introdueix les
relacions feudovasallàtiques, etc. El canvi feudal el que fa és esmicolar encara més el
poder polític.
L’església és la darrera institució que s’adapta a la progressió de la fragmentació de tots
els espais. Sempre hi ha hagut un intent de restaurar l’arxidiòcesi de Tarragona (suposa
que els bisbats depenguin de Tarragona en comptes de l’arquebisbe de Narbona).
Berenguer Ramón II torna a intentar-ho. Això suposa la fragmentació de l’arquebisbat
de Narbona. Rearticulació políticament d’aquests espais.
El primer factor important és la frontera amb la Al-Àndalus (control parcial amb la
frontera i les relacions d’algunes Taifes). Per una banda tenim el regne d’Aragó i
Navarra que al segle XII comença l’expansió que arriba fins a Saragossa. El regne de
Castella a finals del segle XI s’inicia la conquesta de Toledo. Control de la frontera i el
lideratge dels possibles poders d’expansió. A la segona meitat del segle XII hi ha els
primera pactes entre els comptes de Barcelona i els regnes de castellà hi ha els primera
pactes per repartir-se els territoris de la Al-Àndalus ( això no vol dir que ho portin a la
pràctica)  Taifes de Murcia, València i d’Hèrnia. 1179 “Tractat de Cazola” el casal de
Barcelona perd Murcia. Context dels territoris Occitans (univers natural de relacions del
poder polític d’aquest territori). A través de matrimonis, pactes feudovassallàstic,
guerres es reparteixen terres i propietats.
Espai catalano-occità [Falta apunts].

30/03/2022
L’estructura bàsica de les corts:
- Convocatòria per part del rei
- Celebració en una ciutat o vila reial
- Primera sessió: discurs reials
- Habilitadors
- Discussió de les propostes reials
- Presentació de greuges
- Conclusió:
o Aprovació noves constitucions
o Aprovació capítols donatius

2
Història de Catalunya Medieval Lautaro Joaquin Remedios
Balles

“Descripció detallada del funcionament de les Corts”

Els nobles podien nomenar procuradors si no podien assistir-hi. Es requeria d’un
document que valides la seva participació a les corts i que se’ls atribuís la importància
de la universitat.
La primera sessió és el discurs del rei (pocs exemples d’oratòria reial). Normalment és
contestat sovint per l’autoritat del braç eclesiàstic superior, acceptant i donant una
resposta simbòlica. Un cop començada la cort s’anomena una comissió d’habilitadors
que son els que revisen les procures per veure que els procuradors actuïn legalment. Un
cop acceptat els procuradors, es comencen a discutir les propostes reials. També en
moltes corts s’obre un període on els braços puguin presentar els greuges (queixes) del
seu rei o del seus oficials. Al final si hi ha un acord, a la sessió de clausura de les corts
es materialitza el resultat final de les corts (noves constitucions i capítols
donatius(estableix una quantitat de dines que els braços atorgant al rei i les seves
condicions) ).
També hi havia un protocol de com s’havia de seure la gent en les Corts (se celebra dins
d’un espai gran, com una església).
Normalment aquests processos de Corts, acostumen a ser bastant “avorrides” /
tècniques. A vegades s’escapen coses que tenen més gràcia (ambient d’un determinat
moment). Per exemple: El rei fa una proposta i demana que es posicionin les corts
(aquestes no volen que el rei estigui present en la convocatòria i el fan fora).

Corts de Montsó de 1362-1363

- Sessió del 13 de febrer de 1363
No s’arriba a un acord fins al 5 de març.

El desenvolupament institucional (exemple de l’articulació de la monarquia

composta).
La casa i la cort reial (monarquia composta).
Els grans oficials de la monarquia
Espais on el poder del rei és limitat i, per tant, és necessari un acord amb les elits
nobiliàries i eclesiàstiques. Espai de consens polític.
En paral·lel hi ha un procés de desenvolupament institucional de la pròpia monarquia,
amb un caràcter familiar (de la pròpia dinastia). Poc a poc es va organitzant per poder
gestionar aquests espais polítics diferenciats.

2
Història de Catalunya Medieval Lautaro Joaquin Remedios
Balles

Cada cop s’aniran separant els oficis de la casa reial de la cort, a més, s’aniran
professionalitzant, a banda dels oficis domèstics. A partir del s.XIII aniran apareixen
altres nous oficials.
Batlle general = procurador

La senyoria racional (de la senyoria espoliadora a la senyoria jurisdiccional).

Dels castlans (progressiu arraconament) als batlles.
Els veguers
La comunitat
El notari
Conflictes: Entre castlans i el compte de Barcelona i, d’abusos de les accions dels
castlans. De forma inicial no estava clar que passava després de la mort del castlà o del
cavaller (= situacions incòmodes, ja que no se sabia ben bé el traspàs al seu hereu).
Possiblement alguns castlans estan temptats a reproduir un model semblant al dels
cavallers de Ramón Berenguer I. Imposició de noves lleis per el benefici del castlà. (=
crisi de la senyoria espoliadora, resultat del canvi feudal del moment). El comte
intentarà, a canvi de consolidar els feus als seus castlans, que aquests deixin de exercir
el poder en nom del compte en els seus dominis. Els comptes substitueixen els castlans
pels batlles (cap de govern local dels dominis del compte/rei; actua en nom del rei).
El veguer no entra en els grans dominis senyorials; tot i així no desapareix (el domini es
reparteix entre el batlle i el veguer).
La comunitat tindrà una clara importància, amb els seus representants.

27/04/2022
EL GOVERN DE LES SENYORIES I DE LES ALJAMES
Aljama  concepte jurídic que reconeix una comunitat musulmana (similar a les
universitas).
L’aljama neix en el moment de la conquesta, en vista que Jaume I va atacar les ciutats
militarment, i després negociar les rendicions de les comunitats locals. D’aquestes
rendicions sorgeixen les aljames. Se’ls deixa mantenir la religió i l’exercici de la justícia
o dret musulmà dins la comunitat. Això és el resultat de la conquesta, abans no existia.
Tot i que la comunitat adopti noms musulmans, és una estructura nova, sota l’idea de
Jaume I (també dels seus antecessors que no tenien la força per conquerir els territoris).

2
Història de Catalunya Medieval Lautaro Joaquin Remedios
Balles

Aquesta estructura, a part de governar les comunitats, per ultima instància té una
finalitat d’explotar les comunitats. Ja que és difícil “omplir” ciutats amb cristians.
L’obtenció d’ingressos és el motiu principal de permetre les aljamies, no té re a veure
amb l’empanadiment diví.
LA SENYORIA
La senyoria jurisdiccional pesa molt als cristians. Els nous cristians que s’instal·len a
Valencia no paguen senyories territorials.
Senyoria jurisdiccional  Impostos directes (censos, delmes, qüèstia/peita a València,
cena, subsidis, monedatge); impostos indirectes (lleudes, passatges, mesuratges); taxes
(monopolis) (dret de moltura, dret de puja, dret del vi,); prestacions personals (militar,
vigilància del terme, obres al castell, obres públiques); multes (penes judicials).
SENYORIA SOBRE ELS MUDÈJARS
Impostos d’origen islàmic:
- Besant
- Almagran (impost sobre la terra, de l’extensió i la qualitat i aquelles plantes que
es conreaven).
- El delme (ushr) (10% sobre la renda de la terra)
- Les sofres (sukhra) (serveis en treball a la comunitat semblant el que hi ha en el
món cristià)
Novetats cristianes:
- Peita (alfarda)
- Cena
- Host i cavalcada
- Monedatge
- Lleudes i passatges
- Monopolis
L’AUTONOMIA MUDÈJAR
El rei permet que les comunitats musulmanes mantinguin les seves regions i que puguin
seguir desenvolupant els seus litigis. Això és molt important per la llei islàmica. Ja que
es permet seguir practicant la religió musulmana, ni s’obliga ni es pretén conduir-los a
la religió cristiana. També es mantenen les escoles islàmiques.
A vegades hi ha queixes, sobretot quan comunitats cristianes i musulmanes conviuen
junts.
També hi ha llocs de peregrinació (tombes “santes”, per exemple).
Respecten la llei islàmica. Fonts de dret musulmà és l’alcorà, la sunna, la Sharía (llei
canònica de l’islam). Tots el litigis es fonamenten sota aquestes fonts jurídiques. Per
tant, no podien mantenir-se les comunitats sense mantenir també el seu propi dret.

2
Història de Catalunya Medieval Lautaro Joaquin Remedios
Balles

L’altre factor que es repecte és el manteniment del dret, exercit únicament pels
musulmans. El jutge es el Kadis de l’aljama, els jutges musulmans reben el nom
d’alfaquins.
Àrab és la llengua vehicular dins l’aljama.
Per tant, el respecte de la religió, se’ls atorga una considerable autonomia.
Com és que aquesta minoria és capaç de sobreviure?
Un dels factors és la necessitat de la ciutat cristiana de mantenir la població musulmana.
Això es manté al llarg del temps. Mai hi haurà un excedent demogràfic que pressioni
aquesta minoria. La seva expulsió al segle XVII desencadena un cert conflicte. A més,
les activitats econòmiques que desenvolupen els mudèjars es complementen molt bé, no
hi ha una minoria o una majoria en vers la població dominant. Molts mudèjars es
dediquen a l’agricultura i la ramaderia, per tant no entren en conflicte amb la societat
cristiana (“hi ha terres per tots”). Es dediquen al conreu de la vinya, morera, etc. I amb
la ramaderia es dediquen a les ovelles, cabres, xai, etc. Per tant, en aquest sector tots
guanyen el mateix, no hi ha competència.
Poder en el món urbà pot trobar-se més conflicte. Per exemple, amb els armers, que els
cristians no volien que els musulmans aprenguin a produir armes d’estil cristià. El que
més preocupa és la competència, per tant intenten ser complementaris. Els corders de la
ciutat de València prohibien que els mudèjars fossin corders.
En l’àmbit comercial passa una cosa semblant. Hi ha mudèjars comerciants locals, no
internacionals. Predomina més la competència que la complementarietat. Les
complementarietats són, per exemple, la superioritat tecnològica musulmana (ceràmica).
La ceràmica del món musulmà era un producte de luxe en el món cristià (objecte
decoratiu més que de ús). El major productor de ceràmica era valència, però després de
la conquesta els terrissaires marxen de la ciutat. Esdevé la ceràmica de Manises i
Paterna (centre de producció terrissaire en mans de musulmans).
La tradició cristiana destaca per la ceràmica grisa, amb forats. Els terrissaires
musulmans imiten aquesta ceràmica cristiana, però fent servir les seves tècniques
(propis forns, etc.). Aquestes centres produeixen el que el mercat cristià els demana.
A principis del segle XIV es comencen a produir canvis importants, ja que aquesta
ceràmica s’està convertint en un producte de consum més gran (més ampli) = forma de
manifestació de la riquesa. La ceràmica, doncs, permet una producció a major escala; és
en aquest sentit es troba rellevància a poblacions com Paterna o Manises. A més,
s’adapten als gustos i interessos que més es demanen. Introdueixen, moltes vegades,
iconografia àrab, però si la població ho demana també pot haver-hi ceràmica figurativa
gòtica. Ceràmica malagueny. Dominant al s. XIV, les dues estan fetes de coberta blanca
al fons extretes de.... El verd manganès es caracteritza per tenir una pedra verda central,
només es decora la part de l’anvers, la part de darrera no es toca. La ceràmica
malaguenya és més escassa, per tant, més prestigiosa. Són d’inspiració nassarita.

2
Història de Catalunya Medieval Lautaro Joaquin Remedios
Balles

A mitjans del segle XIV apareixeran ceràmiques de color blau en fons blanc, i l’altre
que abandonen la iconografia figurativa substituïdes per la geometria i la iconografia
àrab. Producció feta majoritàriament per musulmans mudèjars.
La ceràmica és un bon exemple de complementarietat. Integració des d’un punt de vista
econòmic entre les dues comunitats.

Un altre exemple semblant pot ser el paper. El paper és una introducció dels musulmans
a partir de la conquesta de València. El paper es difon a través de l’islam, sobretot a la
ciutat de Samarkanda. Xàtiva es convertirà en la major productora de paper. És una
industria molt monopolitzada per la monarquia i Jaume I hi treia molt bons rendiments.
Si no hi ha una competència, l’altre factor que pot portar a la seva desaparició és que
s’acabin diluint a la societat majoritària. Hi ha alguns indicadors que sembla que van
cap a una certa aculturació. Per exemple la llengua, els mudèjars parlaven només àrab,
però amb el pas del temps comencen a parlar i llegir el català (amb certa diferència).
Podem saber-ho en processos judicials (es diu el que literalment diuen; per tant,
testimonis en català per part dels mudèjars). No hi ha gaire interès per part del cristians
en convertir al mudèjars. En certa manera, pels mudèjars, la conversió no resolia res, els
posava en una situació problemàtica per a les dues comunitats.

Es mantenen formes i estructures de caràcter musulmà. Hi ha rastres de les estructures

socials anteriors? És difícil estudiar, però un fet que destaca de les fonts conservades és
l’alt nivell de violència dins les comunitats mudèjars. Alguns estudis mostren que els
litigis amb violència són més propis dins la comunitat musulmana, que no pas els
conflictes que hi ha entre musulmans i cristians. Això fa suggerir el manteniment
cultural d’unes pràctiques heretades del passat. Tradició que arrenca del món àrab i
berber. Això té un pes en les formes de relació social dins les societats mudèjars
valencianes. Per exemple, destaca la preferència per un matrimoni endogen; forma
d’enfortir el llinatge. En aquest model social un element molt important és l’honor de la
família, el prestigi. Qui ataca l’honor ha de ser solucionat pels altres membres del
llinatge. És en aquest moment que s’entén aquesta violència entre la societat mudèjar
(conflictes d’honor = molta violència). Les dones tenen un paper fonamental en l’honor
(control sexual de les dones). A partir d’aquests litigis podem veure que hi ha una sèrie
de conductes diferents a la societat cristiana.
Fre de l’aculturació. Segurament no és l’únic factor. També hi ha formes de .... que
donen cohesió de grup. No són minories aïllades de la resta del món musulmà. Se
senten pertanyents a una comunitat més gran que és l’islam (sunna). Hi ha llocs de culte
i peregrinació a la mateixa València. Institucions que donen almoina als pobres
musulmans.
Els senyors es beneficien de les rendes dels mudèjars.

2
Història de Catalunya Medieval Lautaro Joaquin Remedios
Balles

El problema comença a esdevenir al començament del segle XVI, a causa dels

sentiments antimusulmans a les societats cristianes. Així com el baptisme forçós dels
mudèjars, és aquí quan esdevenen els moriscos (= mudèjars convertits).

18/05/2022
Les ciutats com a financers del monarca
Durant la primera meitat del segle XIV el que fa el rei es negociar amb les ciutats i viles
reials (base que finança les conquestes militars).
Un dels drets senyorials era demanar un subsidi. És aquesta via la que utilitzarà el rei
per finançar els donatius a finals del segle XIV.
El primer exemple clar de la negociació es produeix en la negació de les corts de
finançar les campanyes de la conquesta de Sicília. Impost de quota directa que suposa
un fracàs per al rei, ja que es recapten menys diners dels que s’esperava. A principis
dels anys trenta del segle XIV, quan es negocien noves ajudes, el rei canvia d’estratègia:
negoci amb les ciutats una quantitat de diners, pagada a l’avançada. També exigirà la
recaptació d’un conjunt d’impostos, els quals puguin finançar-se. Aquests diners
s’aniran recaptant gràcies a aquests impostos. A partir de les hores les ciutats comencen
a recaptar aquests impostos.
Com es finança als municipis?
Per fer els primers pagaments es recorre al crèdit amb termini. Per exemple, als jueus
amb taxes elevadíssimes.
Sistema de fer un préstec forçós entre la població. Es repartia la quantitat que calia
obtenir de forma equitativa a cada família/foc. Mecanisme per obtenir diners amb un
cost més baix. Això es documenta a la dècada dels anys 20, per exemple, a Barcelona.
A Barcelona a l’any 30 ja hi ha ordres de poder vendre els censals morts.
Municipalització de les imposicions. Donava una absoluta autonomia fiscal; ara és la
capacitat de recaptar impostos indirectes. Per part de les ciutats i viles reials. Això
modifica l’activitat econòmica de les ciutats. Però, perquè fan això les ciutats? Doncs el
motiu és pels privilegis.
Aquest fenomen es replicarà a moltes de les ciutats baix medievals, ja que això implica
que moltes ciutats comencin a negociar amb els senyors.
Moltes de les emissions acabaran en mans de persones riques de les ciutats, això a la
llarga suposarà problemes.

2
Història de Catalunya Medieval Lautaro Joaquin Remedios
Balles

La caiguda dels interessos permetrà als municipis vendre censals a baix interès per
amortitzar els censals que havien venut abans a major interès.