GUATEMALA: CONFLICTE ARMAT, GENOCIDI I

TESTIMONIS

Universitat de Girona

Facultat de Lletres – Departament d’història

Curs 2021-2022

Lautaro Joaquin Remedios Balles

Guatemala

“El genocidio – la destrucción de un pueblo entero por sus orígenes

étnicos o nacionales – se ha convertido en una palabra de nuestra
época, una realidad horrenda que exige una respuesta histórica"

- Kofi Annan

2│Treball individual
 Lautaro Joaquin Remedios Balles

1.- Comentari de la conferència de Salvador Martí

El passat 29 de novembre del 2021, els alumnes d’història d’Amèrica Llatina

contemporània vam rebre la visita de Salvador Martí i Puig, catedràtic de Ciències
polítiques per la Universitat de Girona.

Iniciant la conferència amb un joc de preguntes, l’investigador va posar-nos en context

sobre què és Amèrica central i quins són els problemes que ha patit durant el transcurs
de la història. Per part de l’alumnat semblava que hi havia una gran manca
d’informació, així que el Dr. Martí i Puig va sintetitzar i ordenar la seva conferència,
exposant el problema a grosso modo i dedicant un cert temps a explicar país per país,
els seus “tòpics”. Un dels matisos que va exposar, i que, a parer meu, va semblar-me
molt interessant, va ser el tema dels moviments migratoris. Actualment, la migració s’ha
traslladat de la frontera nord de Mèxic a la sud i, per tant, l’origen dels migrants ha
canviat, ara els protagonistes són haitians, hondurenys, africans, etc.

El “plat fort” de la conferència va ser parlar sobre les independències de cada país i,
sobretot, de la importància dels interessos americans en aquests processos. Un primer
exemple que se’ns va exposar va ser el de Panamà, el qual va ser reconegut independent
pels Estats Units l’any 1903. Aquesta distinció no va ser pas “innocent”, Amèrica del
Nord veia en aquest país una font de riquesa, un canal transoceànic, del qual treure-hi
profit. Un altre exemple és Hondures, el qual també es troba sotmès políticament als
Estats Units. La companyia bananera hi té molt a veure en aquest rol d’influències i de
pes polític. Pot afegir-s’hi al grup de països dependents, directament o indirectament,
d’Amèrica del Nord, Nicaragua i Guatemala; i queda exclòs del llistat Costa Rica, el
qual tot i haver-se vist sotmès a una guerra civil i a una forta disputa política, el país
nord-americà el suporta, per consegüent, el converteix en l’excepció.

Apropant-nos al final de la ponència, Salvador Martí i Puig va aproximar-nos a un tema

més conegut, el cas cubà. Cuba, després de la Segona Guerra Mundial, va mantenir un
poder dictatorial, en gran part, gràcies a l’estat nord-americà; la democràcia era quelcom
allunyada d’una possible realitat. Però no és fins al moment de la revolució cubana, que
comencen a desenvolupar-se petits grups guerrillers que tracten de fer front als governs
opressors. Aquests petits grups armats estan conformats, majoritàriament, per
universitaris. Això no obstant malauradament, les guerrilles centro americanes no van
ser les úniques que van destacar al món, ja que a finals de la guerra freda, cap als anys
vuitanta, els conflictes amb Afganistan varen començar a bullir, fent que la guerra no
s’acabés; per tant, els anys ulteriors varen estar caracteritzats per altes confrontacions
entre diversos blocs del món. I tot i haver-hi processos de pau, la qual cosa vol dir que
els exèrcits regulars deixen de matar-se, les societats no es converteixen en amables,
respectuoses i equitatives d’un dia per l’altre (Salvador Martí i Puig, 2021). M’agradaria
concloure amb aquesta cita que ens va “regalar” el ponent, no per ser romàntica o rica
líricament, sinó perquè és el reflex de la societat en què vivim. Considero, simpatitzant

Treball Individual │ 3
Guatemala

amb la idea del convidat, que l’estat de pau és quelcom utòpic, les voluntats dels
defensors per aconseguir un món harmoniós i tranquil és actualment impossible, a causa
de les voluntats de les grans potències mundials.
I per fer front a la inestabilitat, als habitants perjudicats només els queda una solució:
migrar, fugir del país per cercar l’alliberació bèl·lica o política de la qual s’hi troben
sotmesos.

2.- Comentari de les lectures a propòsit de Guatemala

La guerra és brutal en tots els sentits, les vides preses a causa de la batalla són injustes i
arbitràries, però les vides civils que es poden cobrar són, a parer meu, la mort més
injusta. Moltes persones no tenen elecció, no poden agafar tots els seus béns i emigrar,
la gran majoria s’hi queden, assumint que la seva vida pot ser usurpada a causa de la
guerra.

Guatemala és un d’aquests països, entre molts altres, que s’ha vist sotmès a una gran
repressió bèl·lica, la qual ha portat a parlar de genocidis i violacions dels drets humans.
El conflicte armat intern (1960-1996), va tenir una durada de trenta-sis anys i un total de
dues-centes persones mortes1. Aquesta disputa va començar durant la Guerra Freda,
quan uns camperols varen alçar-se contra el govern de Guatemala, el qual en aquell
moment era una dictadura militar de dretes. Un dels països que va tenir més efectes en
la guerra va ser els Estats Units d’Amèrica, propiciant un cop d’estat per part del
coronel Carlos Castillo Armas, per mantenir la força de dretes al país. El partit del
militant Armas va ser demagog i racista amb el poble, carregant sobretot amb els maies
i altres ètnies subdesenvolupades. En defensa dels drets civils, un grup de militants
varen armar-se en armes i van declarar la guerra a l’estat.

A grans trets, aquesta introducció tracta de resumir una història silenciada, un

esdeveniment del qual s’ha d’aprofundir i investigar molt. El que està escrit en els
manuals i llibres d’història d’Amèrica Llatina amaga una part important del conflicte: la
mort. Per aquest motiu en els següents paràgrafs s’analitzaran dues lectures, les quals
posen de manifest la necessitat “d’obrir els ulls” i estudiar la història silenciada dels
maies i els civils guatemalencs. La base de la lectura és l’anàlisi del document
Guatemala, memòria del silenci, que fa Rojo (2018).

La lectura en qüestió fa una anàlisi exhaustiva dels cincs llibres de Guatemala, memòria
del silenci, en ordre creixent l’autor exposa els èxits d’aquest treball exemplar. En
primer lloc, estudia el paràgraf que parla de la definició d’allò succeït a Guatemala com
a genocidi, destaca un apartat del llibre que parla sobre el rebuig dels militars per a la
1
Casaús Arzú, M. (2009). El Genocidio: la máxima expresión del racismo en Guatemala: una
interpretación histórica y una reflexión. Nuevo Mundo Mundos Nuevos. Nouveaux mondes mondes
nouveaux-Novo Mundo Mundos Novos-New world New worlds.
4│Treball individual
 Lautaro Joaquin Remedios Balles

població maia i com el racisme va influenciar la vida de dues-centes mil persones que
van ser preses per les armes. El fet de ser morts per menyspreu, odi i diferència racial, fa
que l’actuació sigui catalogada com a genocidi, factor que fa més greu un enfrontament.
En segon lloc, parla de l’aparell repressiu, de l’opressor; sintetitzant, el paràgraf que
ressalta Rojo, parla sobre el fort adoctrinament ideològic anticomunista, alhora que posa
de manifest les operacions de terra arrasada, desplaçaments, càstigs, control i
aniquilament. En tercer lloc, es denuncia la incorporació de la societat civil en l’aparell
repressiu. S’esmena la manera abrupta per part dels militars per incorporar forces civil
per fer front als guerrillers, un factor que va provocar l’enfrontament entre civils de
diferents tornes socials i o ètniques, per una banda, s’hi trobaven els maies i per altra,
els que vivien a la gran ciutat. Aquest factor pot sumar-se al cinquè, el qual fa referència
als atemptats contra la vida i la cultura dels pobles indígenes. Com pot veure’s en el
llibre Guatemala, memória del silencio, els maies eren catalogats com ‘enemic intern’
per part dels guerrillers guatemalencs. Els maies, malauradament, varen rebre la pitjor
de les conseqüències, sent el 70% de les morts indígenes.

M’agradaria concloure l’anàlisi d’aquest treball subratllant l’últim punt de l’article,

aquest fa referència a la timidesa en la informació sobre la resposta de l’estat a totes
aquestes atrocitats i per què no s’ha arribat a jutjar mai a molts dels presumptes actors
del genocidi. Transformo, doncs, aquesta anàlisi en una breu opinió, fonamentada, sobre
els actes delictius d’un govern dictatorial i com polítiques “noves” no han jutjat de
manera lícita y exhaustiva els casos del genocidi. Com diu Rojo (2018), posposar els
judicis, fins a arribar a la ‘demència senil’ ha estat la solució d’un govern de dretes, el
qual no ha demostrat un dol per la mort de centenars d’indígenes guatemalencs. Resulta
dur llegir els paràgrafs del llibre analitzat, observar en primera persona com la
informació pot condemnar a moltes persones, però que no es faci “res” al respecte és
pitjor i més en un món tant “democratitzat” en el que vivíem amb unes institucions que
vetllen per la salut i la dignitat de cada ésser humà. Així doncs, considero pertinent
donar per finalitzat l’anàlisi deixant clara la meva simpatia amb la crítica que fa Rojo i,
sentint-me trist i dolgut, com a futur historiador, per veure com la història, en aquest
cas, no ha pogut vèncer a la injustícia i a l’assassinat.

Treball Individual │ 5
Guatemala

Recursos bibliogràfics:

Molden, B. (2015). La Guerra Civil guatemalteca: historias y memorias cruzadas en el entorno

global de la Guerra Fría. Anuario de estudios centroamericanos, 67-91.

Rojo, Grinor, “Lectura de Guatemala, memoria del silencio”. A contra corriente, v.15, nº 3,

2018, pp. 269-275.

<<<

6│Treball individual