ENTROPIA I ENERGIA

LLIURE DE GIBBS

MP5: ASSAJOS FISICOQUÍMICS

LABORATORI D’ANÀLISI I DE CONTROL DE

QUALITAT

1
Què aprendrem?

1.- ENTROPIA
2.- ENERGIA LLIURE DE GIBBS
3.- REACCIONS ESPONTÀNIES

2
Què creus que ha de passar per què una
reacció sigui espontània?

Què sigui exotèrmica Què augmenti l’entropia

3
 Què es l’Entropia? (S)

L’entropia és el grau de desordre de les partícules d’un sistema.

Així: S0(gasos) > S0(líquids) > S0(sòlids)

Exemples:

H2O(s) → H2O(l) Sf > Si ∆S>0

H2O(l) → H2O(g) Sf > Si ∆S>0
NaCl(s) → NaCl(aq) Sf > Si ∆S>0

➢ La dissolució d’una substància: augmenta el desordre de les seves partícules.

➢ L’expansió d’un gas: estarà més desordenat.

4
 Cóm es calcula l’entropia d’una reacció?

Per calcular l’entropia d’una reacció química a partir de les entropies dels seus
reactius i productes s’aplica la següent fórmula (la mateixa que per l’entalpia):

S =  np S (productes) -  nr S (reactius)

Per tant:

aA + bB → cC+dD

S = c S ( C ) + d S ( D) - a S ( A) - b H (B)

5
 Quina relació hi ha entre l’entropia i la temperatura?

Per una mateixa substància, l’entropia augmenta amb la temperatura:

Substància T(ºC) Sº(J/K.mol)

Gel 0 43
Aigua 0 65
Aigua 100 87
Vapor 100 197
vapor 200 204

En els canvis d’estat hi ha una important variació d’entropia.

Quan es treballa en condicions estàndards: P=1 atm, T=25ºC (∆S0 )

6
 COMPTE!

A DIFERÈNCIA DE LES ENTALPIES I

LES ENERGIA LLIURE DE GIBBS

HI HA UN VALOR D’ENTROPIA PELS

ELEMENTS

Entropía dels elements en condicions estàndar de laboratori (25°C) en J·mol−1·K−1):1

7
Exercicis 20 a 21

8
Exercici 21

9
 Energia lliure de Gibbs
• El procés espontani és aquell que té lloc per si sol

• En general, els processos espontanis tendeixen a:

Un mínim d’energia (són exotèrmics) ∆H<0

I a un màxim de desordre ∆S>0

10
 Energia lliure de Gibbs
Aquestes dues tendències es poden concretar definint una nova magnitud:

entalpia lliure o energia lliure de Gibbs, G.

G=H-TS

La seva variació es calcula a partir de l’expressió:

∆G= ∆H - T ∆S (vàlida per processos isotèrmics i isòbars)

(Temperatura en K)

11
 Cóm sabrem si un procés és espontani?
A partir del signe de la ∆G sabrem si un procés és espontani o no.
Procés espontani:
◦ És exotèrmic (∆H<0)
◦ Augmenta el desordre de les seves partícules (∆S>0)

∆G= ∆H - T ∆S → ∆G<0

Exemple:
C3H8(g) + 5 O2(g) → 3 CO2(g) + 4H2O

∆H= -2220 KJ/mol

∆S>0 ja que passem de 6 molècules de reactius a 7 molècules de productes

12
Procés no espontani:

◦ És endotèrmic (∆H>0)

◦ Disminueix el desordre de les seves partícules (∆S<0)

∆G= ∆H - T ∆S → ∆G>0

Exemple:

6 CO2(g) + 6H2O(g) → C6H12O6(s) + 6 O2(g)

∆H>0 i ∆S<0

13
Què passarà si ∆H>0 i ∆S>0 o bé si ∆H<0 i ∆S<0 ?

Caldrà calcular ∆G i tot dependrà del seu signe:

∆G<0 procés espontani

∆G>0 procés no espontani
• Exemple: la fusió del gel

És un procés exotèrmic o endotèrmic?

Augmenta o disminueix el seu desordre?

Resposta: és un procés endotèrmic (∆H>0) i té lloc un augment del desordre (∆S>0)

∆G= ∆H - T∆S ( tots dos són positius)

14
Dependrà del valor de la temperatura i del valor que agafi T∆S, i del valor de ∆H

si T>0→ T∆S> ∆H → ∆G<0→ Procés espontani

si T<0 →T∆S< ∆H → ∆G>0 → Procés no espontani

Per tant, les altes temperatures afavoreixen el procés espontani.

El gel per sobre dels 0ºC es fon espontàniament i per sota dels 0ºC no es fon.

15
Què passarà quan ∆G=0?

Si ∆G = 0 → Procés en equilibri

El procés està en equilibri.

Exemple: gel i aigua a 0ºC

H2O(s)  →H2O(l)

Càlcul de la variació de l’entalpia lliure estàndard d’una reacció química, ∆G0

Quan es treballa en condicions estàndards: P=1 atm, T=298 K

∆G0= ∆H0 –T ∆S0

16
També es pot calcular per les reaccions químiques

a partir de les energies lliures de Gibbs estàndards de formació de reactius i productes.

Reactius → Productes

∆G0 =∑ ∆G0
f(productes) -∑ ∆G0
f(reactius)

Per conveni ∆G0f(elements) =0 !!!

17
Exercicis 25 a 26

18
Què hem après?

1.- ENTROPIA
2.- ENERGIA LLIURE DE GIBBS
3.- REACCIONS ESPONTÀNIES

19