Comprensió Lectora (4) (Cruïlla)

xxxxx/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables 21/7/08 15:43 Página 1
CICLE MITJÀ
EDUCACIÓ PRIMÀRIA 4t
LLENGUA CATALANA
Llegir
Recursos fotocopiables
Edició: Bet Barceló.
Col·laboracions:
Per al text: Bet Barceló, Loli Giménez, Susanna Esquerdo
Per a la correcció: Montserrat Cloquell
Per a la maquetació: Xavier Nicolau
© 2008 Editorial Cruïlla sobre l’edició.

ÍNDEX
El quadern de recursos fotocopiables és un recull d’activitats complementàries a les del llibre de

l’alumne. Per a cada unitat didàctica es presenta una proposta de lectura i unes activitats de com-
prensió lectora sobre el text.
UNITAT 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
UNITAT 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
UNITAT 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
UNITAT 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
UNITAT 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
UNITAT 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
UNITAT 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
UNITAT 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
UNITAT 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
UNITAT 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
UNITAT 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
UNITAT 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
SOLUCIONARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Unitats
didàctiques
UNITAT
Lectura
1
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
L’HOMENET DE LA PLUJA
Jo conec l'homenet de la pluja. És un homenet lleuger lleuger, que viu en-

tre els núvols i salta d'un núvol a l'altre sense enfonsar-se en aquell sòl flon-
jo i vaporós.
Els núvols tenen un munt d'aixetes. Quan l'homenet obre les aixetes, els
núvols deixen caure l'aigua sobre la terra. Quan l'homenet tanca les aixetes,
la pluja para. Té una feinada, l'homenet de la pluja, sempre obrint i tancant ai-
xetes, i de vegades es cansa. Quan no pot més de tan cansat que està,
s'estira damunt d'un nuvolet i s'adorm. Ell, dorm que dormiràs, i entretant ha
deixat obertes totes les aixetes i continua plovent. Per sort, un tro més fort
que els altres el desperta. L'homenet salta del núvol i exclama:
—Ai, mare, qui sap quanta estona he dormit!
Mira avall i veu els pobles, les muntanyes i els camps grisos i tristos sota
l'aigua que cau. Aleshores comença a saltar d'un núvol a l'altre, tancant les
aixetes a tot córrer. I vet aquí que la pluja para, els núvols es deixen endur
lluny pel vent i, en moure's, bressolen suaument l'homenet de la pluja, que
aviat es torna a adormir.
Quan es desperta exclama:
—Ai, mare, qui sap quanta estona he dormit!
Mira avall i veu la terra resseca i polsegosa, sense una gota d'aigua.
Aleshores fa una volta pel cel i torna a obrir totes les aixetes.
I anar fent sempre així.
EL LLAMP
Abans, l'amo dels llamps era el déu Júpiter. Era un déu vell i nerviós. Si algú
li feia un tort, li engegava de seguida un llamp per reduir-lo a cendres: al-
menys això és el que deien en aquells temps tan reculats. El déu Júpiter ana-
va sempre rondant entre els núvols amb un feix de llamps a les mans, de la
6 LLEGIR 4t UNITAT 1
UNITAT
Lectura
1
mateixa manera que nosaltres hi portem un pom de flors. Una vegada es va
deixar el feix damunt d'un núvol i aquest va començar a córrer tan de pressa
que quan Júpiter es va recordar dels llamps i va tornar enrere a buscar-los, ja
no els va trobar. El núvol en va donar uns quants a tots els seus companys, i
es veu que el feix era molt gros, perquè encara avui hi ha molts llamps en cir-
culació. Quan hi ha tempestes, els núvols es posen contents i comencen a
jugar a bitlles amb els campanars, les torres i els cims dels arbres, i, en comp-
tes de boles, tiren llamps. Però vet aquí que els homes se les pensen totes
i pertot arreu han posat parallamps, que atreuen els llamps com si fossin
imants. D'aquesta manera, els núvols no aconsegueixen mai tombar el seu
objectiu i, enrabiats, comencen a grunyir.
Aquest grunyit és el tro.
—Ens fem vells! —es planyen els núvols—. No hi veiem tan bé com abans!
I per què no es posen ulleres? Us faria gràcia veure núvols amb ulleres?
GIANNI RODARI: Contes llargs com un somriure (adaptació)
UNITAT 1 LLEGIR 4t 7
UNITAT
Comprensió lectora
1
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
1 Completa aquestes frases amb la paraula corresponent:
pesat lleuger • L'homenet de la pluja és un homenet .
• Quan l'homenet tanca les , la pluja para.

reixes aixetes
• Mira avall i veu els pobles, les muntanyes i els
camps camins .
• Els núvols es deixen endur lluny pel .

cel vent
• L'amo dels llamps era el déu .
Júpiter Hèrcules
• Es va deixar el feix de llamps damunt d'un
núvol campanar .
• Quan hi ha tempestes els núvols juguen a

parxís bitlles
.
imants parallamps • Els homes han posat pertot arreu.
2 Explica què vol dir l'expressió «se les pensen totes». Per què creus
que al conte es diu que els homes se les pensen totes?
3 Explica què feia el déu Júpiter quan li feien un tort. Et sembla correc-
ta aquesta manera de respondre? Què fas tu quan algú et fa un tort?
UNITAT
Comprensió lectora
1
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
4 Pensa i explica per què creus que els núvols no es posen ulleres. Et
faria gràcia veure núvols amb ulleres? Dibuixa'n un al teu quadern.
5 Quantes vegades està repetida la primera paraula de cada sèrie? Fes-

ho tan ràpid com puguis i després comprova-ho.
aixelles – aixetes – vaixella – deixates – aixetes - deixates

aixetes
aixetes – vaixella – reixades – aixetes – reixades - aixelles
campana – capella – acampar – comparar - campanar

campanar
comparar – campanar – campana – campanar - campar
UNITAT
Lectura
2
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
CONTE DEL LLEÓ CALB
Fa molt de temps, a la ciutat del Caire, hi havia un barber que era tan llest
que es perdia de vista per les cantonades. Heu de saber que abans els ho-
mes no s'afaitaven a casa com ara, sinó que de tant en tant, anaven a cal bar-
ber a afaitar-se. El barber els ensabonava tota la cara ben ensabonada amb la
brotxa, i s’hi passava una bona estona fins que els pèls de la barba quedaven
ben estovats per poder-los tallar bé amb la navalla.
Una vegada, el barber va veure passar per davant de la barberia un llenya-
taire amb un ruc carregat de llenya. I el va cridar:
—Ep, llenyataire, què és per vendre aquesta fusta que porteu sobre el ruc?
—És clar que és per vendre! Potser us pensàveu que era per menjar —va
contestar el llenyataire, que també era força murri.
—Per dues monedes et compro tota la fusta que portes sobre el ruc —va
proposar el barber.
—Dues monedes? Si com a mínim val deu monedes, tota aquesta fusta!
—va respondre el llenyataire.
Llavors van començar a regatejar...
—Deu monedes! On s'ha vist! Te'n dono tres i ja és molt!
—Tres! Sols tres! Per vuit monedes encara te la vendria, però per tres no!
—Bé, doncs quatre monedes i faràs un bon negoci.
—Sis, sis monedes i no en parlem més.
—Ni quatre ni sis, ni tu ni jo, deixem-ho en cinc monedes —va proposar el
barber.
—Accepto el tracte —va dir el llenyataire pensant que havia fet un bon ne-
goci—. Ara mateix descarrego tota la llenya.
El llenyataire va descarregar tota la llenya, la va entrar a la barberia i va dir
al barber:
—Ara paga'm els diners convinguts.
Aleshores el barber li va contestar:
UNITAT
Lectura
2
—No m'has donat tota la fusta. Encara queda el bast damunt del ruc, que
també és de fusta i, per tant, entrava en el tracte.
El llenyataire es va quedar bocabadat, però va reaccionar ràpidament i va
protestar indignat:
—Mai no s'ha vist que en la compra d'una càrrega de fusta hi entrés tam-
bé el bast!
—No hi fa res, que no s'hagi vist mai —va dir el barber—. El cas és que
hem fet un tracte i paraula és paraula. Si no em dónes el bast, em quedo la
fusta i no et dono els diners.
El llenyataire s’hi va haver de conformar, però se'n va anar a explicar el cas
al jutge de la ciutat.
El jutge el va escoltar atentament i li va contestar:
—No et puc donar la raó, un tracte és un tracte i s'ha de respectar. De to-
tes maneres, et diré què pots fer en aquest cas.
I l'endemà, el llenyataire va entrar a la botiga d’aquell barber tan murri i li
va demanar:
—Quant em faràs pagar per afaitar-me a mi i al meu company?
El barber va respondre:
—Com a tothom, una moneda i mitja cada un.
—Molt bé —va dir el llenyataire—. Crec que és un preu raonable.
El llenyataire es va asseure, el barber el va afaitar i, quan va haver acabat,
el llenyataire li va dir:
—Un moment, només, que ara torno amb el meu company.
I al cap de poc ja tornava a ser allí amb el ruquet, i va dir al barber:
—Aquest és el meu company i ja pots començar a afaitar-lo ben afaitat, tal
com hem pactat i convingut.
El barber, naturalment, va protestar indignat:
—No s’ha vist mai, que un barber hagi d'afaitar un ase!
—No hi fa res, que no s’hagi vist mai— va fer el llenyataire —. El cas és
que hem fet un tracte i paraula és paraula.
UNITAT
Lectura
2
Com que no es posaven d'acord, van fer venir el jutge de la ciutat, que va
donar la raó al llenyataire. I el barber, enmig de la gatzara i les rialles de tot-
hom, va haver d’afaitar el ruc del llenyataire. I com que els rucs són molt gros-
sos i tenen molt de pèl, afaitar-lo li va costar un munt d'hores de feina i vés
a saber si ja ha acabat o encara l’està afaitant.
Conte egipci
UNITAT
Comprensió lectora
2
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
1 Contesta les preguntes següents:
a) En què consisteix el tracte que fan el barber i el llenyataire la prime-

ra vegada?
b) Per què el barber demana al llenyataire el bast del ruc?
c) Per què el llenyataire va a trobar el jutge?
d) A qui dóna la raó el jutge la primera vegada: al llenyataire o al barber?

Per què?
2 Quin és el tema de la lectura? Tria la resposta que et sembli més ade-

quada:
a) La importància de respectar els tractes.
b) L’actuació de la justícia.
c) Les persones que es passen de llestes.
3 Indica quina és la paraula de cada grup que no és sinònima de les al-
tres. Consulta el diccionari, si et cal:
llest murri beneït espavilat intel·ligent
trist enfurismat indignitat enfadat enutjat
bacabadat sorprès xocat astorat espantat
gatzara silenci barrila xerinola enrenou
UNITAT
Comprensió lectora
2
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
4 Pensa i opina:
• Et sembla bé el consell que dóna el jutge al llenyataire? Per què?
• Com hauries actuat tu en el seu lloc?
5 Troba la paraula amagada seguint els fils correctes. Quina paraula ha

sortit?
UNITAT
Lectura
3
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
S’HA DE SER ANIMAL
Va ser un matí d'abril, en obrir la porta de la biblioteca, que la Marcel·la va

tenir el gran ensurt.
—Ah! —va cridar, parant-se en sec.
La Ramona i el Benet, que anaven darrere seu, no van tenir temps de fre-
nar, van xocar contra ella i per poc no rodolen tots tres per terra.
—Què passa? —va preguntar la Ramona.
—Una serp! Hi ha una serp a dins de la biblioteca! Quin fàstic!
La Ramona i el Benet van treure el nas per damunt de l'espatlla de la Marcel·la.
Efectivament, a terra, just davant del taulell de préstec, hi havia una serp.
—He vingut a llegir.
—A llegir? —van preguntar els altres tres a l'uníson.
—Sí. M'interessa molt l'economia.
—Però, però... —anaven dient, sense trobar les paraules justes.
—Però què? —va preguntar la serp.
—Però tu no tens carnet de lectora! —va saltar el Benet.
—Doncs me'n feu un.
—Estàs matriculada a la universitat? —va preguntar la Marcel·la—. Ets pro-
fessora? Treballes aquí?
—No, no. Però visc aquí. I em sembla que els habitants del lloc tenim uns
certs drets a aprofitar-nos dels serveis d'aquesta casa . A més, jo sé que aquí
hi ve gent que ni està matriculada ni treballa a la universitat.
—És veritat —va reconèixer el Benet—, però només poden consultar els
llibres a la biblioteca, no se'ls poden endur a casa.
—I qui us ha dit que jo me'ls vull endur a casa? No sabria pas on posar-los!
L'únic que vull és llegir-los. Em puc instal·lar en qualsevol racó. No faré nosa
a ningú. Em sembla que jo també tinc dret a la ciència i a la cultura!
—Sí, és clar —va fer la Ramona—. Per què no? És un cas una mica insòlit,
però, al capdavall, per què no li hauríem de deixar consultar la biblioteca?
UNITAT
Lectura
3
La Marcel·la i el Benet van aixecar les celles. No trobaven cap raó per negar-
s'hi. El reglament de la biblioteca no deia res sobre les serps, ni a favor ni en
contra, així és que eren ells tres els qui havien de prendre la decisió.
—Què fem? —va preguntar la Marcel·la.
—Per mi, es pot quedar.
—Per mi, també —va dir el Benet.
—Doncs que es quedi —va accedir la Marcel·la—. Li haurem de fer un car-
net, però.
—Ara mateix l'hi faig.
I així va ser com la serp es va quedar a la biblioteca.
Després de signar el carnet tot aguantant el bolígraf amb la boca, se'n va
anar de dret cap a una de les pantalles d'ordinador on es podien consultar els
catàlegs de la biblioteca. La Ramona s'hi va atansar i li va demanar si volia que
l'ajudés a consultar la base de dades.
—No, no cal, ja m'espavilaré.
I, efectivament, la serp s'espavilava d'allò més bé. Al cap de poc ja circula-
va per les prestatgeries buscant els llibres que li interessaven, els agafava amb
una graciosa anella del seu cos flexible i se'ls enduia a la taula on s'havia ins-
tal·lat. Deu minuts més tard ja la teníeu capbussada en la lectura de les teories
més complicades de l'economia moderna.
La Marcel·la, la Ramona i el Benet aviat se'n van oblidar, fins que l'arribada
dels primers estudiants els va tornar a la realitat.
—Ecs, què és això?
Tothom es va girar i va veure el Fabrici Llepafils assenyalant amb cara
d'angúnies la serp, que havia alçat el cap del llibre i el contemplava amb ull crític.
—Una serp! Una serp bavejant damunt dels llibres de la biblioteca! Crideu
el conserge, el degà, els bombers!
—Ep mestre! —va aturar-lo la serp—. Que jo no bavejo. Una mica de res-
pecte. I a veure si pares de fer soroll. Que no t'ho han ensenyat, que una bi-
blioteca és un lloc de silenci? A veure si ens deixes estudiar en pau!
MERCÈ CANELA: S’ha de ser animal, (adaptació)
UNITAT
Comprensió lectora
3
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
1 Contesta aquestes preguntes:
a) Per què la serp va a la biblioteca?
b) Què fa la serp després de signar el carnet?
c) Quins arguments dóna la serp per quedar-se?
d) Per què deixen quedar la serp a la biblioteca finalment?
2 Ordena aquestes frases segons passa la història que has llegit:
a) Els bibliotecaris decideixen fer un carnet de lectora a la serp.
b) La serp demana respecte, silenci i que la deixin estudiar en pau.
c) La serp consulta els catàlegs de la biblioteca amb l'ordinador.
d) En Fabrici Llepafils assenyala amb cara d'angúnies la serp.
e) Els bibliotecaris troben una serp davant el taulell de préstec.
f) La serp s'endu els llibres a la taula on s'ha instal·lat.
UNITAT
Comprensió lectora
3
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
3 Explica quines semblances i quines diferències hi ha entre aquestes

dues professions:
LLIBRETERA – BIBLIOTECÀRIA
4 La serp ens diu que la biblioteca és un lloc de silenci:
• Has anat mai a una biblioteca? A quina?
• Estàs d’acord en què s’ha de fer silenci? Per què?
5 Llegeix aquest fragment de la lectura. Potser et costarà una mica per-

què s’ha tapat la meitat inferior de les paraules:
La Marcel·la i el Benet van aixecar les celles. No trobaven cap raó per
negar-s'hi. El reglament de la biblioteca no deia res sobre les serps, ni
a favor ni en contra, així és que eren ells tres els qui havien de prendre
la decisió.
UNITAT
Lectura
4
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
EL DINOCIMENT
El bosc de Zer era com els altres boscos i tenia tot el que solen tenir els bos-
cos corrents i honrats: animals petits, animals grossos i animals mitjans, arbres,
matolls, herbes, flors, molses i bolets.
Però també tenia una cosa que no tenia cap altre bosc en el món: tenia una
espècie de bolets anomenada camacurts que només prosperaven en aquell in-
dret.
Els camacurts tenien algunes coses que tampoc no tenia cap més altra espè-
cie coneguda: un parell de braços amb les seves corresponents mans, un parell
de potes al capdavall del peu, i un barret al damunt del barret. Si no hagués es-
tat pels braços, les potetes i el barret al damunt del barret, s'haurien pogut con-
fondre amb els xampinyons, perquè com ells eren rabassuts i blanquinosos.
Els camacurts vivien feliços, tranquils i contents al seu bosc i, com tots els ha-
bitants del bosc de Zer, només temien tres coses: les sequeres massa llargues,
els incendis forestals, que ho arrasaven tot, i el Dinociment.
El Dinociment era un monstre que vivia una mica apartat del bosc de Zer, allà
baix, a tocar del mar. Estava fet de ferro, formigó, vidre, asfalt, cautxú i plàstic i
no tenia una forma concreta: anava canviant de forma segons com avançava.
Era molt gros i pesat i quan es movia ho feia lentament, arrossegant-se per ter-
ra. I arrasava tot allò que trobava al seu pas.
De lluny estant no semblava pas tan terrible, perquè durant tota la setmana
es quedava com adormit sense moure's del seu lloc. Però el cap de setmana al-
çava mandrosament les seves antenes articulades, movia els múltiples ulls cap
a totes bandes, aixecava els nassos per temptejar els efluvis que li duia l'aire, i
tot ell es removia mentre els forats de la seva pell deixaven de fumar: només en
sortia, de tant en tant, aquí i allà, un finíssim rajolinet d'un gas fosc que deixava
un rastre rere el monstre que havia començat el seu pelegrinatge del cap de set-
mana.
I és que, cada cap de setmana, el Dinociment es despertava del seu son letàr-
gic i deixava la costa per endinsar-se terra endins. Cercava un bosc frondós i es-
pès. I molt ben proveït de tot el que fos vida animal o vegetal per devorar-la.
Hi havia hagut vegades que el Dinociment havia arribat a passar tan a la vora,
UNITAT
Lectura
4
que des del mateix centre del bosc es podia sentir el carrisquejar de les pales
dentades que li feien de boca i, sobretot, el patabum!, patabum!, patabum! de
les seves incomptables potasses fent tremolar la terra.
Però mai, fins ara, no havia aixecat els vidres dels seus ulls al bosc dels cama-
curts. Els habitants del bosc no es feien massa il·lusions: sabien que, tal com els
havia passat a la majoria dels boscos del voltant, un dia o altre el Dinociment ar-
ribaria al bosc de Zer... I aquest dia podia ser avui, perquè feia ben bé l'efecte
que el monstre s'hi acostava de dret.
Durant una estona, mentre el monstre encara es movia lluny, tothom al bosc,
animals i vegetals, va estar en suspens observant els lents, però implacables
moviments de la massa animada.
Quan ja va ser prou evident que aquest cop sí que el Dinociment apuntava
cap al bosc de Zer, es va produir la desbandada.
—Que ve el Dinociment! Que ve el Dinociment! —s'escapaven morts de por
els que tenien manera de fugir.
Als arbres i a les plantes, arrelats a Terra, no els va agradar gens que els ani-
mals, que tenien moviments propis, els deixessin plantats a la primera dificultat.
Van haver de ser els camacurts, que eren com un entremig de vegetal i ani-
mal, els que van posar ordre en aquell embolic de crits i corredisses. Els va cos-
tar, però van aconseguir calmar-los i van convocar una assemblea general del
bosc a la cova del Toll.
JOLES SENNELL: El Dinociment, Editorial Cruïlla
UNITAT
Comprensió lectora
4
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
a) Quines tres coses temien els camacurts?
b) De què estava fet el Dinociment?
c) Què feia el Dinociment el cap de setmana?
d) Què van fer els habitants de Zer quan el Dinociment va apuntar cap
al bosc?
e) Què van fer els camacurts després de calmar els animals?
2 Torna a escriure la definició del Dinociment canviant les paraules

destacades per unes altres inventades per tu:
UNITAT
Comprensió lectora
4
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
3 Explica què vol dir l'expressió «deixar plantat» que surt a la lectura:
• T'han deixat mai plantat o plantada? Per què?
4 Observa que el Dinociment es desperta cada cap de setmana i bus-

ca un bosc frondós i espès. Pensa i contesta:
• Creus que nosaltres també som una mica «dinociments»? Per què?
5 Ordena les paraules d'aquestes frases:
era bosc de El com boscos. els altres Zer
vivien bosc. tranquils i seu camacurts Els feliços, contents al
general Van una bosc. assemblea convocar del
UNITAT
Lectura
5
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
UNS VIATGERS AMB PASSAPORT
Anellar un ocell és com tirar al mar un missatge dins d'una ampolla: no se

sap mai on anirà a parar. L'anellament és un mètode molt útil per estudiar la
migració d'ocells i per conèixer les zones on descansen, s'alimenten i fan el
niu. Quan parlem de les migracions dels ocells fem referència als viatges que
fan algunes espècies. Aquests recorreguts són fixos, tant pel que fa al punt
de partida i d'arribada, com per l'època en què es realitzen.
Les recuperacions, és a dir, les captures d'un ocell que ja ha estat anellat,
són l’objectiu principal de l'anellament. La recuperació d'un ocell anellat que
ve de lluny permet conèixer la ruta que ha seguit i el temps que ha tardat a
fer el trajecte.
Vols internacionals
Alguns ocells volen molt lluny i viatgen molt ràpid. Un falcó de la reina ane-
llat a les illes Columbretes va recórrer 8.840 quilòmetres fins a l'illa de la
Reunió, prop de Madagascar, en només 69 dies.
Moltes espècies com l’oreneta, es desplacen cap a l’Àfrica durant la tardor
i tornen a Europa a la primavera. Amb el temps a favor, n'hi ha que arriben a
fer més de 400 quilòmetres en un sol dia.
Zones humides
Molts ocells utilitzen les zones humides per parar a descansar i alimentar-
se al llarg dels seus llargs viatges migratoris. Un viatge de 5.000 quilòmetres
no es pot completar sense recuperar forces en aquestes àrees de servei tan
especials.
El delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà i el delta del Llobregat són
les tres principals zones humides del litoral català. Com que hi ha tants ocells
i són d’espècies tan diverses, en aquestes zones sovint s'hi organitzen cam-
panyes d'anellament. En dies excepcionalment bons s'hi arriben a capturar
fins a 300 ocells.
L’anellament
El sistema més utilitzat per capturar ocells que s’han d’anellar és la xarxa
UNITAT
Lectura
5
japonesa. Es tracta d'una malla gairebé invisible, estesa entre dos pals, que
funciona com una teranyina.
Cal revisar les xarxes regularment per recollir els ocells que hi hagin que-
dat atrapats.
Cal una certa pràctica i força paciència per extreure l'ocell

Extracció de la xarxa. Els ocells es porten fins al punt d'anellament
a l'interior de bosses de cotó, perquè estiguin tranquils.
Abans d'anellar l'ocell, cal identificar l'espècie a la qual

Identificació pertany i, sempre que sigui possible, determinar-ne l'edat
i el sexe. També es mesuren la longitud de l'ala i el pes.
Les alicates tenen forats que s'ajusten perfectament a la

Marcatge
mida de cada anella. L'anella no causa cap mal a l'ocell.
L'ocell ha de ser alliberat tan aviat com sigui possible, so-

Alliberament
bretot durant l’època de cria.
Recuperacions
Si trobeu un ocell anellat ferit, mort o esgotat, preneu nota de les dades
que hi ha escrites a l'anella i feu-les arribar a l'Institut Català d'Ornitologia
(ICO). Allà us explicaran a quina espècie pertany, on va ser anellat i us en di-
ran l'edat. Recordeu-vos d'anotar també la localitat, la data i les condicions de
la troballa. L'ICO coordina l'activitat d'anellament a Catalunya i organitza cur-
sos d'introducció a l'ornitologia i l'anellament.
ALBERT ROCA: dins La revista dels Súpers, núm. 62 (gener 2003)
UNITAT
Comprensió lectora
5
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
a) Què és l’anellament d’ocells? Per a què serveix l’anellament?
b) Què són les recuperacions?
c) Quines són les tres principals zones humides del litoral català?
d) Per què són importants les zones humides per als ocells migradors?
e) Què has de fer si trobes un ocell anellat?
2 Explica els passos que se segueixen per anellar un ocell:
3 Llegeix aquestes paraules del text. Observa que a totes els falten les
vocals:
M—GR—C— — R—T— N—D—F—QU—N
—SP—C— — —N—LL— L—T—R—L
UNITAT
Comprensió lectora
5
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
4 Explica què és un passaport i per a què serveix. Per què creus que
l'autor del reportatge diu que els ocells anellats són «viatgers amb
passaport»?
5 L’ornitologia és la ciència que estudia els ocells. Busca en el diccio-

nari el nom d’aquestes ciències i escriu al costat de cada una la defi-
nició corresponent:
Biologia:
Ecologia:
Psicologia:
Traumatologia:
Geologia:
UNITAT
Lectura
6
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
ESTRELLA FUGAÇ
Estrella Fugaç seia davant la tenda del seu pare i rumiava: «No m'agrada, això
de ser petit. Per què costa tant de temps, fer-se gran!»
I pensava en això perquè els nois grans tot just acabaven de marxar amb la in-
tenció de fer curses a la prada i practicar el tir amb arc. Cavall Gris, el seu germà
gran, també era amb ells.
Estrella Fugaç havia corregut amb ells fins al turó, però els altres se l'havien
tret del damunt dient-li:
—Encara ets massa petit; t'has de quedar amb les criatures.
Els petits s'arraulien rere una tenda i llançaven pedres contra una cassola ve-
lla. Era un joc divertit, i a Estrella Fugaç no li costava gens encertar la cassola. Però
ja no volia jugar amb els nens petits. Preferia seure allí i avorrir-se.
Al seu voltant, les blanques tendes de cuir formaven un gran cercle. Les do-
nes i els vells seien plegats i la feien petar.
Tots esperaven els homes, que havien sortit a caçar a cavall.
Va venir la mare. Duia la germaneta a l'esquena dins d'un sac de cuir. La mare
es deia Sol Sobre el Camí, i Estrella Fugaç trobava que era la dona més bonica
del campament.
—Per què no jugues amb els altres nens? —va preguntar la mare.
Estrella Fugaç s'aixecà. Quan la mare li parlava, no havia de quedar-se assegut.
—No vull —va respondre—. És un joc per a nens petits. Jo ja sóc massa gran
per jugar-hi.
Estrella Fugaç dirigí la mirada a l’horitzó. No hi havia més que una extensa i on-
dulada prada. Només de tant en tant es distingien alguns matolls i, ben al lluny,
un arbre alt i antiquíssim. De cop i volta, Estrella Fugaç va veure que rere l'arbre
es movia alguna cosa. Aclucà els ulls. Sí, els homes tornaven de caçar.
—Ja vénen! —va exclamar Estrella Fugaç.
De seguida tothom va córrer. Tots volien saber si aquella nit hi hauria un
bon sopar. Però els homes cavalcaren fins al campament en silenci i amb el
cap cot.
UNITAT
Lectura
6
Estrella Fugaç corria vora el cavall del seu pare. El pare es deia Bon Caçador.
Però avui no duia res per menjar.
—Hem cavalcat fins molt lluny —va dir a la seva dona—. Però l'home blanc
se'ns ha endut els búfals qui sap on.
Estrella Fugaç ja havia sentit parlar sovint de l'home blanc. Quan els grans en
parlaven, la cara i la veu se'ls entristien. Estrella Fugaç va pensar: «Quan sigui
gran, cavalcaré fins a casa de l'home blanc i li diré que els búfals són dels indis,
perquè, si no, hem de patir gana i no tenim cuir per als vestits, les sabates i les
tendes. I lluitaré contra l'home blanc i el venceré.»
L'endemà, a primera hora, quan el cel encara era ple d'estels, el cridador va
córrer pel campament tot cridant:
—Lleveu-vos! Lleveu-vos!
Volien traslladar-se vora un llac on hi havia molts peixos. Així ho havien parlat
els homes amb el cap la nit abans. Per tot el campament se sentien crits, corre-
disses, lladrucs de gossos i renillar dels cavalls. Els petits corrien amunt i avall,
contents que pertot arreu hi hagués alguna cosa a veure: com el bruixot empa-
quetava la seva tenda màgica, els seus tambors i feixos d'herbes; com l'home del
foc encenia un foc dins un tronc d'arbre buidat i el cobria amb molsa; com els pa-
res i les mares lligaven sobre els cavalls tots els seus estris i armes, cassoles,
sacs i mantes.
Però Estrella Fugaç no acompanyava els petits. Volia demostrar que ja no era
un marrec, i va ajudar els seus pares.
Estrella Fugaç va dir al seu pare:
—Bon Caçador, pare meu, sisplau, dóna'm un cavall. Vull ser un dels grans.
—Et donaré un bon cavall, doncs —va dir el pare. I el muntà en el cavall cas-
tany que havia capturat i domat la tardor abans.
Estrella Fugaç es posà tan content que no va poder badar boca. Agafà les reg-
nes i mirà al seu voltant.
—Estrella Fugaç ja pot cavalcar sol —va dir el pare.
Tothom assentí, i la mare va somriure.
—Ja gairebé ets un noi gran! —va dir la mare.
URSULA WÖLFEL: Estrella Fugaç, (adaptació)
UNITAT
Comprensió lectora
6
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
1 Marca la resposta correcta:

• Què li passa a Estrella Fugaç?
a) Que té ganes de jugar amb els nens petits.
b) Que ja no vol jugar amb els nens petits.
c) Que no sap llançar pedres a la cassola.
• Què veu Estrella Fugaç a l’horitzó?
a) Els homes que tornen de caçar.
b) Un ramat de búfals a la prada.
c) Molts matolls i un arbre antic.
• Per què el pare d’Estrella Fugaç no duia res per menjar?
a) Perquè cavalcava amb el cap cot fins molt lluny.
b) Perquè l'home blanc viu massa lluny dels búfals.
c) Perquè l'home blanc s'ha endut els búfals massa lluny.
• Per què la mare diu que Estrella Fugaç és gairebé un noi gran?
a) Perquè no acompanya als petits.
b) Perquè ha capturat i domat un cavall castany.
c) Perquè ja pot cavalcar sol.
2 Observa que a la lectura es diu que les dones i els vells seien plegats
i la feien petar. Què vol dir l'expressió «fer-la petar»?
• Utilitzes aquesta expressió, tu? Quan la fas petar, tu?
UNITAT
Comprensió lectora
6
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
3 Fixa’t que els noms propis dels indis estan relacionats amb la natura.
Escriu al teu quadern tots els noms d'indis que surten a la lectura.
Inventa noms indis per als teus companys i companyes o per a la teva
família.
4 Pensa i contesta:
• Per què és tan important pels indis caçar búfals? Què n'aprofiten?
• Com estan organitzats els indis? Com prenen les decisions?
5 Llegeix aquests grups de paraules. Busca la paraula de cada grup

que no està relacionada amb les altres i explica per què:
pare búfals prada cuir

germana ocells pedres castany
germà cavalls molsa blanc
genet regnes matolls verd
mare peixos arbre gris
avi gossos herba vermell
UNITAT
Lectura
7
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
EGIPTE I LES FORMIGUES SAGRADES
Des de la finestreta de l'avió, posada a la barnilla de les ulleres del senyor que
em portava, vaig poder veure que Egipte era tot un desert travessat per un riu am-
ple, el Nil.
Després d'arribar al Caire i descansar a l'hotel, el senyor va agafar una barca molt
bonica per anar riu amunt. Les vores del Nil eren plenes d'horts i cultius perquè,
segons van dir, el riu creix molt un cop l'any i rega els marges.
Al llarg del riu és ple de palaus i temples i tombes molt antics, perquè fa milers
d'anys Egipte era la nació més poderosa i important del món. En aquells temps
manava el rei dels reis, el faraó.
Tot això ho explicava un guia al meu senyor i a altres viatgers que anaven a la
barca amb ell.
Els faraons eren tan poderosos que no suportaven que res ni ningú desobeís
les seves ordres. Els seus desitjos eren llei. Escrivien en signes, no pas amb lle-
tres i, segons el guia, era com si per escriure el sol, dibuixessin O, la lluna ( , una
estrella *, una nit estrellada ***, una casa ^, una persona alegre :-), una persona
trista :-(, un noi )(, i una noia O, un camí =, una cruïlla +, un ocell `´, una arma, un
pont #, una serp S, una porta A, un problema &, el palau del rei AAA, etcètera.
Era com si escrivissin amb jeroglífics; per exemple, T7iBU, que vol dir «té set i
beu», o bé D9TTK, que és «de nou té teca», i encara un altre com ara 1K6O9K6
«ho cacis o no ho cacis». Ara amb els ordinadors també fem igual, així :-@ és un
crit, :-& és un embolic, :-* és un petó, etcètera.
Així doncs, tothom obeïa el faraó. Fins i tot volia que l'obeís aquella que no ha
obeït mai ningú: la Mort. I per fer obeir la Mort, el faraó va fer saber a tothom que
ell no moriria mai, que quan tanqués els ulls per darrer cop el portessin a un palau
grandiós que es va fer construir per descansar el seu cos adormit mentre la seva
ànima viatjava a l'altre cantó de la vida. Aquests palaus són les piràmides, amb en-
trades amagades i corredors secrets perquè ningú no hi entrés a destorbar el son
del faraó.
Els metges netejaven el cos del faraó amb ungüents i olors i després
l'embenaven de cap a peus i el cobrien d'or i diamants per fer el viatge més im-
UNITAT
Lectura
7
portant de la seva vida. El faraó, preparat d'aquesta manera, es convertia en mò-
mia. I li deixaven al costat tots els tresors i fins i tot gerres de vi i blat per si tenia
set i gana durant el llarg viatge. Fins i tot li deixaven al costat els seus animals més
estimats.
Per als egipcis alguns animals eren sagrats, com ara els gats, les serps que ser-
vien per fer medicines, els mussols... i les formigues.
Segurament que les formigues eren sagrades perquè amb el seu entrar i sortir
del niu, els egipcis es pensaven que arribaven fins al cor de la terra. I el fons de la
terra era un dels llocs que podien visitar els faraons adormits en el seu llarg viatge
cap a l'altre cantó de la vida.
Per això els savis del palau del faraó respectaven i estudiaven les formigues, so-
bretot les que es ficaven més endins de la terra. I expliquen que un savi va acon-
seguir conèixer el llenguatge de les formigues i així va poder parlar amb una per
demanar-li:
—Si arribes a les profunditats de la terra i veus passar el faraó que es va ador-
mir fa poc, demana-li si necessita alguna cosa per fer-li el viatge més agradable.
La formiga A-Mi-Toth, que era llesta i ambiciosa com totes les formigues, va dir
que així ho faria si trobava el faraó, i quan va tornar a sortir va dir al savi:
—El faraó és molt feliç a l'altre cantó de la vida, però encara seria més feliç si
l'acompanyés en el seu viatge una formiga coberta d'or i de perfums com ell ma-
teix.
I aleshores el savi va agafar la formiga i la va posar en un llit d'ambre, que és el
líquid enganxós i groc com l'or que surt dels pins, fins que va quedar coberta de
resina. I la va fer posar al costat dels regals que hi havia a la tomba del faraó per-
què, com ell, la formiga no desaparegués mai.
Així la formiga A-Mi-Toth, com els faraons, va quedar enterrada amb el seu de-
liri de grandesa.
—Per això hem de desitjar només coses bones —va afegir el senyor, mentre
contemplava les piràmides—, perquè els desitjos ens acompanyaran al llarg de la
vida i serà l'única cosa que ens emportarem quan arribi l'hora del llarg viatge.
EMILI TEIXIDOR: La volta al món de la Formiga Piga
UNITAT
Comprensió lectora
7
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
1 Completa aquesta descripció d’Egipte que fa la formiga Piga des de

l’avió:
Egipte era tot un travessat per un
ample, el Nil.
Les vores del Nil eren plenes d' i cultius.
Al llarg del riu és ple de , temples i tombes molt antics.
a) Amb qui viatja la formiga Piga? On va instal·lada?
b) Què explica el guia sobre els faraons?
c) Què són les piràmides? Per què els faraons feien construir piràmi-
des?
d) Què és el llarg viatge a l’altre cantó de la vida?
e) Com preparaven els metges el cos del faraó per a aquest llarg viatge?
UNITAT
Comprensió lectora
7
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
3 Explica per què els egipcis consideraven que les formigues eren uns
animals sagrats.
• Coneixes altres cultures que tinguin animals sagrats? Quins?
4 Pensa i opina:
• Què ens ensenya, segons tu, la història de la formiga A-Mi-Toth?
• Per què el senyor a qui acompanya la formiga Piga diu que només
hem de desitjar coses bones? Quines coses bones desitges tu?
5 Dóna un cop d’ull al fragment de lectura de la pàgina anterior i comp-

ta quantes vegades surt la paraula formiga o formigues.
UNITAT
Lectura
8
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
UNA ESCOLA AL COR DE L’ÀFRICA
Hola, em dic Jitoma, tinc quinze anys i sóc una alumna del que en dieu sisè
de primària. Ja sé que sóc gran per anar a aquesta classe, però els pares no
em van portar a l'escola quan tenia sis anys, com als meus companys. Aquí
les nenes no van a l'escola aviat. Fem falta a casa, per ajudar la mare i ocu-
par-nos dels germanets més petits. Quan la meva germana, que ve darrere
meu, va poder reemplaçar-me, jo vaig anar a escola i aquí estic. Com jo, hi ha
més noies, i ens fan seure al fons de la classe, perquè som més altes que els
nostres companys i així no els tapem la pissarra.
Visc en un poble que es diu Mlomp. El meu barri es diu Kajifolong i és al
costat del barri on hi ha l'escola. De tota manera hi visc molt lluny, perquè
aquí les cases estan molt escampades pel bosc i d'un camp a l'altre del bar-
ri hi pot haver quilòmetres.
Em llevo molt d'hora, perquè he d'escombrar la casa i preparar l'esmorzar
de tota la família. Això no em dóna gaire feina: només encendre el foc.
L'esmorzar consisteix a escalfar les restes d'arròs del sopar. La mare en fa
força, perquè en quedi per al matí. Després vaig al pou a buscar aigua, per
beure i per cuinar. En pouo una mica més, i així em puc rentar. Em poso el
vestit d'anar a l'escola i, normalment, a córrer, perquè ja es veu el sol i això
vol dir que segurament arribaré tard i em castigaran.
Tenim un mestre per a totes les assignatures i fem l'escola en francès. Al
principi era molt difícil de seguir; no entenia res. La nostra llengua és el dio-
là. Ara ja m'espavilo. El que em mata és escriure sense fer faltes d'ortografia,
i el francès és tan difícil! Diuen que fins i tot és difícil per als nens francesos.
Quan el mestre t'atrapa parlant diolà et dóna un os de cabra amb cordeta que
et penges al coll. Si atrapes un company que també parla diolà, l'hi dónes. Al
final del dia el qui el té rep un càstig.
Les classes comencen a les vuit del matí i a les onze tenim l'esbarjo. Mitja
hora. Després, altre cop a classe, fins a la una. Dimarts i dijous tenim escola
a la tarda, de tres a cinc. Ara que fa tanta calor, és difícil escoltar o escriure
sense adormir-se. A vegades fins i tot el mestre fa cops de cap.
Mengem a l'escola. Les mares, per torn, preparen el dinar per a tots. Cada
UNITAT
Lectura
8
dia hi ha el mateix menú: arròs blanc i peix. Mengem amb la mà, en palanga-
nes grans, i som deu a la rotllana. Cal tenir-hi entrenament. Ara, com que les
noies sempre mengem amb la mà, jo m'espavilo molt bé.
Aquí treballem molt amb la pissarreta i el guix. Això ens fa estalviar llibre-
tes. Una llibreta costa igual que el que val el peix que mengem a casa en dos
dies. Així que, cada cop que cal comprar una llibreta, la mare arrufa el nas.
En acabar, les noies escombrem les classes i el pati. Els nois miren. Hi ha
algun dels mestres que ha aconseguit que tothom escombri, però sempre hi
ha problemes. A més, nosaltres escombrem millor i més de pressa.
A l'escola estem tots barrejats, nens i nenes, fills del poble i forans, cris-
tians, musulmans i de la religió tradicional. Els mestres ens diuen sovint que
l'escola és cosa de tots i que només si estem units podrem millorar el poble.
Després de l'escola, a les cinc, em canvio de roba i em poso la vella.
M'esperen altres feines de la casa i després de sopar, amb una espelma o
amb el llum de petroli si els pares no el necessiten, estudio les lliçons i faig
els deures. Després, cap a dormir.
Jo he tingut sort i he pogut anar a l'escola. D'altres no han pogut i han anat
a fer de minyones a casa de parents o a casa de qui les ha volgut llogar. És
una feina molt dura i molt mal pagada. Jo voldria ser professora quan sigui
gran; però no sé pas si podré, perquè no tinc les notes gaire altes.
Sigui el que sigui, miraré que els meus fills i les meves filles puguin anar
aviat a escola i siguin bons alumnes.
MANEL SALES: «Una escola al cor d’Àfrica», (adaptació)
UNITAT
Comprensió lectora
8
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
a) Què fa la Jitoma, cada matí, abans d'anar a escola?
b) Per què la Jitoma no va anar a l'escola quan tenia sis anys? A quina edat
vas començar tu l'escola?
c) Quin és l'aliment que la Jitoma repeteix a cada àpat?
• S'assembla al que menges tu?
2 Compara l’escola de la Jitoma i la teva en els aspectes següents:
a) Idiomes
b) Preparació del dinar.
c) Estris per escriure.
d) Neteja de les classes i el pati.
Creus que si haguessis de netejar l'escola tindries més cura de no

embrutar-la? Per què?
UNITAT
Comprensió lectora
8
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
3 Al vespre, la Jitoma encén una espelma o un llum de petroli per

estudiar. T'imagines com seria un dia per a tu sense electricitat? Ex-
plica-ho.
4 Busca en aquesta sopa de lletres les paraules de la llista:
Z P R I M A R I A B O
J R C E G S T P O U T
R A A J S Y M A L A U
A R G R E S E C N A Q • primària
T B F U B S S O P A D • guix
O M R A I M C N E P M • escombrar
• esmorzar
M O W E R X O O A F O
• sopa
Z C A C S I M C L E I • pou
E S M O R Z A R S A Y • escola
• francès
X E R A F R A N C E S
UNITAT
Lectura
9
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
BERNAT BARROER
El Bernat era un barroer. Tothom ho deia, fins i tot la seva mare. El Bernat llen-
çava el menjar, prenia les coses dels altres, clavava cops, empentes i pessics. Els
seus pares estaven desesperats. El Bernat tenia un germà més petit. Es deia Pere
Perfecte.
El Pere Perfecte sempre deia «sisplau» i «gràcies», li agradava la verdura, sem-
pre feia servir el mocador i mai no es ficava el dit al nas.
—Per què no pots ser com el Pere Perfecte? —li deia la mare cada dia.
Com sempre, el Bernat feia l'orni i continuava deixant les ceres del Pere sobre
el radiador perquè se li desfessin amb l'escalfor.
Però un dia el Bernat va tenir una pensada. «I què passaria si fes bondat, si jo
també fos perfecte? M'agradaria veure-ho.»
Gairebé era l'hora de sopar. El Bernat estava afamat i va anar cap a la cuina, on
el pare feia el sopar. Però en lloc de cridar «Em moro de gana! Vull sopar!», va dir:
—Pare, vols que t'ajudi?
—No diguis bestieses, Bernat —va respondre el pare, mentre tirava els pèsols
a l'olla. Però es va aturar de sobte.
—Què has dit, Bernat? —va preguntar el pare.
—T'he preguntat si vols que t'ajudi —va dir el Bernat.
—Encara faràs una desgràcia —va dir el pare—. Pots pelar les pastanagues?
—I tant que sí! —va dir el Pere Perfecte.
El Pere esperava que el Bernat li prengués el ganivet de pelar pastanagues.
Però, en lloc de prendre-l'hi, el Bernat va parar taula.
Quan la mare va entrar a la cuina va dir:
—Pere, veig que has parat taula. Que bon nen!
El Pere no va dir res.
—L'he parada jo, la taula, mare —va dir el Bernat.
La mare se'l va quedar mirant astorada.
—El sopar està a punt! —va dir el pare.
UNITAT
Lectura
9
Tots quatre van seure a taula. Per sopar hi havia espaguetis i mandonguilles amb
pèsols i pastanagues.
El Bernat va fer servir la cullera, la forquilla i el ganivet. No va tirar cap pèsol al
Pere ni va fer soroll bevent. No mastegava amb la boca oberta i seia bé.
El Pere Perfecte no podia menjar. Com és que no li tirava pèsols, el Bernat?
La mà del Pere es va acostar lentament a un pèsol i el va agafar.
Quan no mirava ningú, va tirar el pèsol al Bernat.
—Ai! —es va queixar el Bernat.
—No siguis pesat, Bernat —li va dir la mare.
El Bernat va anar per agafar un grapat de pèsols. Llavors es va recordar que ha-
via decidit que es portaria bé i va continuar menjant.
—Bernat, què n'has fet, dels pèsols i les pastanagues? —li va preguntar la mare.
—Me'ls he menjat —va dir el Bernat—. Eren boníssims.
El pare i la mare es van mirar. Què passava?
—Bernat, vine aquí que et faré un petó —li va dir la mare. El Bernat es va dei-
xar fer un petó. Òndia, era ben pesat això de fer bondat.
El Pere Perfecte ja no podia continuar com un estaquirot sense fer res. Va aga-
far el seu plat, va apuntar al cap del Bernat i li va tirar els espaguetis. El Bernat va
abaixar el cap. Pataplaf! Els espaguetis van anar a parar al cap de la mare.
—PERE, ETS UN NEN TERRIBLE! —va bramar la mare.
—VÉS-TE'N A LA TEVA HABITACIÓ! —va bramar el pare.
El Pere Perfecte va esclatar a plorar i va córrer cap a l'habitació.
La mare es va treure els espaguetis. Quina fila que feia!
El Bernat no va poder evitar que se li escapés una riallada.
—Doncs no fa gens de gràcia, això! —va cridar el pare.
—Vés-te'n a la teva habitació! —va cridar la mare.
I el Bernat se n'hi va anar tan tranquil. Qui s'havia de pensar que això de ser per-
fecte fos tan divertit!
FRANCESCA SIMON: El Bernat Barroer, (adaptació)
UNITAT
Comprensió lectora
9
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
a) Com és normalment el Bernat Barroer?
b) Què decideix fer el Bernat Barroer un dia? Per què?
c) Què diu el pare quan el Bernat s’ofereix a ajudar-lo a la cuina?
d) Què fa la mare quan el Bernat li diu que s'ha menjat els pèsols i les
pastanagues?
e) Per què la mare diu al Pere Perfecte que és un nen terrible?
2 Pensa en la manera de ser dels dos germans. Tria quines d’aquestes

qualitats s’adiuen més a cada germà:
Bernat Pere Bernat Pere
potiner amable
endreçat malparlat
benparlat trapella
insolent desobedient
correcte groller
obedient afectuós
UNITAT
Comprensió lectora
9
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
3 Què vol dir l’expressió «Quina fila que feia!»? Copia la resposta cor-
recta:
a) Que està fent fila.
b) Que enfila espaguetis.
c) Que té mal aspecte.
d) Que ha quedat plena de fils.
4 Pensa i opina:
• Et sembla que es pot ser tan barroer o tan perfecte com aquests dos
germans? Per què?
5 Identifica la paraula que es repeteix més vegades i escriu-la:
pastanaga pèsol pilota parada pelar

pèsol posar pelar pessigar puntada
pelar puntada pastanaga pilota petó
puntada pèsol petó pessigar pèsol
UNITAT
Lectura
10
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
KUMI
El primer dia que vam anar tots dos a l'escola va ser emocionant.
L'expectació era absoluta.
—Avui és un dia especial —digué la mestra—. Ha arribat un nin nou a la
nostra classe, li diuen Kumi i viu a casa d'Irene.
Tots em miraren i vaig envermellir.
—S'estarà amb nosaltres fins que li permetin tornar a ca seva i reunir-se
amb la seva família.
La mestra va explicar la situació que vivien a la seva terra.
—Li hem de fer —continuà— la seva estada molt agradable, per tal que
tengui un bon record i faci molts amics.
La mestra escrigué «KUMI» a la pissarra i allò va ser el començament de
tot un matí dedicat a la seva persona: Kumi per aquí, Kumi per allà, què fas
en el teu poble, com viviu, què menjau... Després tragué un mapa d'Àfrica i
el penjà d'un ganxo.
—Kumi, per què no surts i localitzes el teu país al mapa?
—Mestra..., no sé què és un mapa. —contestà ell.
Ningú no rigué.
—És això que hi ha penjat a la pissarra —contestà la mestra.
Sortí a la pissarra i es plantà davant del mapa del seu continent.
—Ara marca on és el teu país.
Kumi mirà el mapa fixament. Passaren uns segons que semblaren llarguís-
sims i finalment es decidí a xerrar.
—Mestra..., no sé què és un país.
De fet Kumi no havia anat mai a l'escola.
Dels set anys ençà cuidava un ramat de cabres. Al seu poblat no necessi-
tava saber ni llegir ni escriure, ni saber situar països als mapes. Anar amb mi
a l'escola li podria servir per aprendre algunes coses que potser algun dia li
podrien ser d'utilitat, i, en qualsevol cas, era una oportunitat de fer amics.
UNITAT
Lectura
10
Kumi va caure bé als meus companys de classe. Tots volien tenir-lo d'amic.
En sortir al pati, tothom va estar pendent d'ell fent rotlle.
De sobte es presentaren dos nins majors, vells coneguts nostres, que sem-
pre ens molestaven. Eren uns pinxos malparlats.
—Que teniu un nou amiguet? —digué un d'ells.
Tothom callà i ens quedàrem mirant-los.
—Em pens que hi ha algú aquí que és negre, te n'has adonat? —continuà l'altre.
—Saps què et dic, que ja us hem suportat massa coses fins ara, però això
d'avui ja és massa –va ser la Laura qui botà.
—I ara què he fet? —preguntà un d'ells, fent veueta falsa.
—No res, Laura, no ha fet res —intervingué Llorenç—, simplement passa
que avui aquests dos s'han adonat que tots nosaltres som negres.
Se'ns obriren els ulls quan sentírem aquelles paraules provocadores, que
ens identificaven amb la pell del nostre amic.
—Tenen orelles, us hi heu fixat? —digué Gerard.
—I nas! —continuà Marc.
—I dues cames! —exclamà Rosa.
—I tenen la pell blanca! —intervingué altra vegada Gerard.
—Sí, però el color no vol dir res... —aclarí Marc.
—Però són molt barruts! —vaig exclamar.
Per primera vegada ens hi enfrontàvem. Aquells dos no s'ho esperaven.
—Us trencarem els morros a tots! —cridà un d'ells.
—No podreu anar contra tots! —cridà un dels nostres.
Jo crec que, per primer cop, aquells dos desvergonyits s'espantaren i fugi-
ren. No s'esperaven una reacció com aquella. Quan els vam perdre de vista,
vam aplaudir satisfets. Kumi estava confós.
—Tant els sorprèn el color de la meva pell? —comentà—. A mi el que
m'estranya és que tots sigueu blancs.
La rialla va ser generalitzada.
MARIA I. DEYÀ I ANTONI ROCA: Jambo, Kumi (adaptació)
UNITAT
Comprensió lectora
10
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
a) Per què en Kumi viu provisionalment a casa la Irene?
b) Què feia en Kumi al seu país, en lloc d’anar a l’escola?
c) Els nens i nenes estan contents de tenir en Kumi a la classe?
d) Quin incident passa al pati amb els dos pinxos?
e) Què fan els nens i nenes de la classe quan els dos grans els provo-
quen?
f) Per què riuen els nens i nenes quan en Kumi diu: «A mi el que
m'estranya és que tots sigueu blancs»?
2 Prova d’imaginar-te que vas a passar una temporada a casa en Kumi,

a l’Àfrica. T’agradaria? Per què? Amb quines dificultats creus que et
trobaries?
UNITAT
Comprensió lectora
10
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
3 Els autors del text que has llegit són mallorquins. Busca en el text de
la lectura algunes paraules característiques del parlar de les Illes
Balears.
4 Pensa i opina:
• Com són els esmorzars i berenars que fas tu?
• Et sembla bé la manera com reaccionen els nens i nenes de la clas-

se? Per què?
5 Combina les lletres de la paraula ÀFRICA de maneres diferents i te'n

sortiran de noves.
R.....C...... Persona que té molts diners.
F.....R...... Instal·lació amb moltes atraccions perquè la gent s'hi

diverteixi.
F.....C......R Fer entrar una cosa dins d’una altra.
F.....R Torre alta amb un llum que indica als vaixells on hi ha la

costa.
UNITAT
Lectura
11
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
JUDITH
Ja no puc suportar la Judith. És una antipàtica. Almenys amb mi. Amb els
altres no ho és gens, més aviat és d’allò més melosa.
Ahir mateix va regalar a en Simon una maquineta de fer punta, així perquè
sí. Una maquineta amb forma de cotxe. Jo ho vaig veure. Tota la classe ho va
veure. És el que ella volia, que tothom ho veiés. Que tothom sabés que n’és,
de dolça, la Judith. En Simon estava radiant d’alegria, i al pati va deixar fer a
la Judith un parell de queixalades al seu entrepà. I com se’n va aprofitar, la
molt golafre! Es va cruspir la meitat de l’esmorzar d’en Simon. Típic d’ella!
En Simon ni se’n va adonar d’això de l’esmorzar, ell només veia la maqui-
neta. I els altres també. Fins i tot la senyoreta Grüber va caure a la trampa de
la dolça Judith i la va elogiar, total per una maquineta raquítica! Va dir que tro-
bava molt bonic que la Judith s’interessés per en Simon. Preocupar-se’n!
Regalar una maquineta no és preocupar-se de ningú!
La Judith una mica més i rebenta de satisfacció pel que li va dir la senyo-
reta, i va mirar la mar de cofoia tota la classe. Però a mi no em va mirar.
Per a la Judith és com si jo no existís! Prou que ho sé. Des de les vacan-
ces d’estiu. Llavors va començar aquesta història.
La mare em va dir que podia convidar altre cop algú per les vacances. Així
no estic tan sola, i així el pare i la mare no han d’estar tot el dia per mi.
Sempre havia convidat la Judith perquè som amigues. Érem amigues... I a
més a més als seus pares els agradava molt poder fer algun viatge sense ella.
Les vacances amb la Judith eren sempre fantàstiques. Ho fèiem tot juntes.
Nedar i menjar, i jugar, no cal dir-ho. Dormíem juntes a la mateixa habitació. I
jugàvem a fantasmes fent molt xivarri, fins que els meus pares ens renyaven.
O ens ficàvem juntes a sota d’una manta i ens explicàvem coses a cau
d’orella envoltades per aquella mitja claror tan agradable. Eren sempre unes
vacances estupendes.
Però aquest estiu no la van deixar venir, la Judith. Als seus pares els va ve-
nir de gust estar amb la seva filla i se’n van anar amb ella a casa l’àvia. A la
Judith no li va fer cap gràcia. I a mi tampoc.
UNITAT
Lectura
11
Però no s’hi pot fer res. Si els pares volen una cosa, la volen i ja està, i no
hi ha cap nen que hi pugui fer res.
De fet, era una bona cosa que els pares de la Judith volguessin passar les
vacances amb ella, perquè poques vegades tenen ganes d’estar amb ella.
Això ja ho sabem, nosaltres dues.
Sigui com sigui, la Judith no va poder venir a casa meva a passar les vacan-
ces. I vaig convidar en Simon. Era millor en Simon que res. Em cau molt bé
i, tot i que és un nen, resulta bastant suportable.
També va ser bonic amb en Simon. Els meus pares no ens van haver de
renyar ni una sola vegada perquè féssim xivarri jugant a fantasmes. Amb en
Simon no es pot jugar a fantasmes, perquè agafa por. S’estima més llegir. I
s’empassa cada totxo!
Quan vaig dir a la Judith que havia convidat en Simon va sospirar i va fer
que sí amb el cap. Em va desitjar bones vacances i em va prometre que
m’escriuria. Però no em va escriure mai. Jo sí. Tres postals, encara me’n re-
cordo. Just els primers dies de vacances. En Simon també les signava i em
corregia les errades.
De la Judith no en vaig tenir cap notícia. Em va sorprendre. Vaig pensar que
potser ella havia perdut l’adreça d’on estiuejo. No m’hauria estranyat gens,
perquè la Judith és una mica deixada. Els meus pares també estaven estra-
nyats. Se l’estimen molt, la Judith. Però no van dir res.
Quan es van acabar les vacances, el primer dia d’escola vaig córrer cap a
la Judith. En Simon ni me’l vaig mirar. El vaig deixar allà plantat, encara me’n
recordo, i vaig anar de dret cap a la Judith, volia preguntar-li, explicar-li, abra-
çar-la... i quan vaig ser a prop seu m’engega:
—Traïdora!
Em va girar l’esquena i marxà. Com si jo no existís
GUDRUN MEBS: Una tortuga d’allò més normal, (adaptació)
UNITAT
Comprensió lectora
11
Nom i cognoms: ____________________________________________________________

a) S’ho passen bé juntes la protagonista de la lectura i la Judith?
b) Per què la protagonista convida en Simon en lloc de la Judith a pas-

sar les vacances amb ella?
c) Com és en Simon?
d) Per què no ha tingut cap notícia de la Judith en tot l’estiu?
e) Per què la Judith li diu «traïdora» el primer dia d’escola?
2 Explica si creus que la Judith regala una maquineta de fer punta a en

Simon perquè realment es preocupa d’ell.
UNITAT
Comprensió lectora
11
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
3 Què vol dir que s’explicaven històries a cau d’orella? Tria la resposta
correcta:
a) Que parlen a prop dels caus dels animals.
b) Que parlen fort i a prop de l’orella.
c) Que parlen en veu baixa i a prop de l’orella.
d) Que parlen quan cau algú i es fa mal a l’orella.
4 Pensa i opina:
• Et sembla que la nena de ha fet bé convidant en Simon durant les va-
cances? Per què?
• Algun amic o amiga s’ha enfadat amb tu perquè has anat amb altres
nens i nenes? Per què?
5 Pensa i escriu un final per a la història en què les dues nenes recupe-
ren la seva amistat. De quina manera ho podrien aconseguir?
UNITAT
Lectura
12
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
L’ÚLTIM SORD
El meu pare no és sord, però a vegades jo li parlo i no em sent.

Això va ser exactament el que li vaig dir: «No vull fer judo.»
No és gaire complicat, però li ho vaig repetir dues vegades per si de cas no
ho havia entès bé: «Pare, no vull anar a cap classe de judo.»
L’endemà d’haver-li dit això, em va apuntar a un gimnàs d’arts marcials per
aprendre judo.
Em va dir: «Ho he fet per tu, Claudi.»
En Claudi sóc jo.
Després em va dir: «Algun dia m’ho agrairàs.»
Es veu que el meu pare fa moltes coses per mi que jo ara no entenc però
que algun dia li ho agrairé.
Aquestes són algunes de les coses que fa per mi: castigar-me sense paga
quan suspenc alguna avaluació, castigar-me sense sortir de la meva habita-
ció quan em porto malament, castigar-me sense postres quan no em menjo
la sopa o les llenties, castigar-me sense veure la televisió quan no faig els
deures, castigar-me sense jugar amb la consola de videojocs quan no tinc la
meva habitació ordenada, apuntar-me a classes de judo...
El cas és que quan ell diu alguna cosa, jo l’he d’escoltar molt atentament.
Fes això, fes això altre, no facis allò... Ell, vinga dir coses que he de fer i co-
ses que no he de fer i jo, vinga escoltar.
I no és que m’importi escoltar, però és que a vegades també tinc la meva
opinió sobre alguns temes. Per exemple, amb això del judo.
Després de l’escola, vaig a classes d’informàtica i a natació, i també entre-
no amb l’equip de futbol de l’escola els dimarts i els dijous. I, a més, hi ha els
deures, i els exàmens, i ajudar a casa... No em queixo de tot això, l’única cosa
que dic és que no en vull saber res, del judo. I no solament perquè no tingui
temps, és que a mi el judo no m’agrada gens ni mica. De debò. Això d’anar
pel món estomacant la gent està bé en les pel·lícules o en els còmics, però
en la vida real a mi no em sembla gens divertit. Potser és perquè sóc baixet
UNITAT
Lectura
12
i gairebé tots els de la meva classe em superen. O potser és simplement que
no m’agrada i llestos.
El meu pare m’hauria pogut preguntar per què no volia anar a judo, o mirar
de convèncer-me, o deixar-ho per a més endavant. El meu pare podria haver
fet moltes coses que no va fer.
El primer dia que vaig anar a judo, hi havia un noi molt gras, però gras de
veritat, que devia tenir dos o tres anys més que jo i que suava tota l’estona.
Em va tocar de fer uns exercicis a terra amb ell. De primer, jo em posava
damunt de la seva panxa i em passava una bona estona fent veure que
l’immobilitzava. Després ell s’asseia damunt meu amb tots els seus quilos i
m’aixafava i també em suava a la cara.
—Com et dius? —li vaig dir de terra estant, a sota d’ell.
—Em dic Guillem —va dir.
—Escolta, Guillem, m’estic quedant sense respiració, per què no
t’aixeques una mica?
—El professor ha dit que no ens moguem —va dir.
—Ja ho sé, ja ho sé...
Quan vam acabar l’exercici, el professor ens va dir que a les classes no es
pot parlar perquè perdem la concentració. Així és que ens va dur fins a un
racó del gimnàs a en Guillem i a mi i ens va castigar a fer flexions durant mit-
ja hora perquè no ens oblidéssim que no es pot parlar.
De primer, no em va agradar gens això de les flexions. Però mentre les feia,
vaig pensar que tal vegada el xinès tenia raó i que el millor remei perquè no
se t’oblidi una cosa és fer dues-centes o tres-centes flexions. Si el meu pare
hagués hagut de fer tres-centes flexions al terra de la meva habitació quan jo
li vaig dir que no volia fer judo, segurament no se n’hauria oblidat.
Probablement és més fàcil que un ovni es pari a la saleta de casa meva que
no que el meu pare es posi a fer flexions
ROBERTO SANTIAGO: L’últim sord, (adaptació)
UNITAT
Comprensió lectora
12
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
a) Quin problema té en Claudi?
b) Per què el pare d’en Claudi apunta el seu fill a classes de judo enca-
ra que ell no ho vulgui?
c) Quina opinió té en Claudi del judo? Estàs d’acord amb ell?
d) Què passa a la classe de judo?
e) Per què el professor de judo castiga en Claudi i en Guillem? En què

consisteix el càstig?
2 Explica per què en Claudi diu: «És més fàcil que un ovni es pari a la
saleta de casa meva que no que el meu pare es posi a fer flexions.»
Creus que el pare d’en Claudi hauria de fer flexions? Per què?
UNITAT
Comprensió lectora
12
Nom i cognoms: ____________________________________________________________
3 Observa que en Claudi fa diferents activitats. Tria quines de les ac-

tivitats de la llista fa en Claudi i compara-les amb les que fas tu:
• bàsquet • deures • natació
• futbol • tennis • teatre
• patinatge • ajudar a casa • informàtica
• costura • judo • jugar amb consola
Activitats que fa en Claudi Activitats que faig jo
4 Pensa i opina:
a) Què et sembla l’actitud del pare d’en Claudi?
b) Què creus que podria fer en Claudi?
c) I tu, creus que els teus pares t’escolten? Per què?
Solucionari
UNITAT 1 UNITAT 4
1. Lleuger, aixetes, camps, vent, Júpiter, núvol, 1. a) Les sequeres massa llargues, els incendis
bitlles, parallamps. forestals i el Dinociment.
2. Busquen solucions als problemes. b) Estava fet de ferro formigó, vidre, asfalt,
3. Resposta oberta. cautxú i plàstic.
4. Resposta oberta. c) Es despertava del seu son letàrgic i s’en-
5. Primera sèrie: 4; segona sèrie: 3. dinsava terra endins per devorar tot el que
fos vida animal i vegetal.
UNITAT 2 d) Es va produir una desbandada, perquè fu-
1. a) El barber li compra per cinc monedes tota gien morts de por.
la fusta que porta a sobre el ruc. e) Van convocar una assemblea general del
b) Perquè el bast també és de fusta i estava bosc a la cova del Toll.
a sobre el ruc. 2. Resposta oberta.
c) Perquè no està d’acord que el bast també 3. Resposta oberta.
formi part del tracte. 4. Resposta oberta.
d) Al final dóna la raó al llenyataire perquè el 5. El bosc de Zer era com els altres boscos./ Els
tracte que el barber havia proposat no era camacurts vivien feliços, tranquils i contents
gaire just. al seu bosc./ Van convocar una assemblea
2. a). general del bosc.
3. Primer grup: beneït; segon grup: trist; tercer
grup: espantat; quart grup: silenci. UNITAT 5
4. Resposta oberta. 1. a) Col·locar una anella a la pota dels ocells
5. Regatejar. per poder estudiar les seves migracions,
les zones on descansen, s’alimenten i fan
UNITAT 3 el niu.
1. a) Perquè li interessen els llibres d’economia. b) La captura dels ocells que ja han estat ane-
b) Se’n va anar de dret cap a una de les pan- llats.
talles d’ordinador a consultar els catàlegs c) El delta de l’Ebre, els aiguamolls de
de llibres de la biblioteca. l’Empordà i el delta del Llobregat.
c) Que ella com a habitant d’aquell lloc té d) Perquè les utilitzen els ocells per descan-
dret del servei de la casa i que a més a sar i alimentar-se al llarg dels seus llargs
més a la biblioteca també hi va gent que viatges migratoris.
no està matriculada, ni treballa a la univer- e) Prendre nota de les dades de l’anella, la lo-
sitat; a més a més, no vol emportar-se els calitat, la data i les condicions de la troba-
llibres, només vol consultar-los. lla i fer-les arribar a l’Institut Català d’orni-
d) Perquè el reglament no diu res sobre les tologia.
serps, ni a favor ni en contra. 2. Extracció de l’ocell de la xarxa. Identificació
2. Ordre de les frases: e, a, c, f, d, b. i mesura. Marcatge amb l’anella. Allibera-
3. Resposta oberta. ment
4. Resposta oberta. 3. Resposta oberta
5. La Marcel·la i el Benet van aixecar les celles. 4. Biologia: Ciència que estudia els éssers vi-
No trobaven cap raó per negar-s'hi. El regla- vents. Ecologia: Part de la biologia que estu-
ment de la biblioteca no deia res sobre les dia les interrelacions dels éssers vius entre
serps, ni a favor ni en contra, així és que eren ells i llur medi. Psicologia: Ciència que estu-
ells tres els qui havien de prendre la decisió. dia el comportament dels animals i de
LLEGIR 4t 55
Solucionari
l’home. Traumatologia: Conjunt de coneixe- c) L’arròs. / Resposta oberta.

ments sobre els traumatismes i llurs efectes. 2. Resposta oberta.
Geologia: Ciència que té per objecte l’estudi 3. Resposta oberta.
de la Terra. 4. Resposta oberta.
5. Migració. Ruta. Nidifiquen. Espècie. Anella.
Litoral. Recuperació. Xarxa. Z P R I M A R I A B O
J R C E G S T P O U T
UNITAT 6 R A A J S Y M A L A U
1. b) Que ja no vol jugar amb els nens petits. A R G R E S E C N A Q
a) Els homes que tornen de caçar. T B F U B S S O P A D
c) Perquè l’home blanc s’ha endut els búfals O M R A I M C N E P M
massa lluny. M O W E R X O O A F O
c) Perquè ja pot cavalcar sol. Z C A C S I M C L E I
2. Parlar, conversar. Resposta oberta. E S M O R Z A R S A Y
3. Estrella Fugaç, Cavall Gris, Sol Sobre el Camí, X E R A F R A N C E S
Bon caçador. / Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
UNITAT 9
5. genet, ja que no és un membre de la família;
regnes, ja que no és un animal; pedres, ja que 1. a) És un barroer: llença el menjar, agafa co-
no és una planta; cuir, ja que no és un color. ses dels altres, clava cops, empentes i
pessics...
UNITAT 7 b) Fer bondat i portar-se com el seu germà
1. Desert, riu, horts, palaus. per veure què passava.
2. a) Viatja a la barnilla de les ulleres d’un senyor. c) Encara faràs una desgràcia.
b) Que eren molt poderosos i no suportaven d) Vine aquí que et faré un petó.
que ningú desobeís les seves ordres. e) Perquè tira el plat d’espaguetis al cap de la
També que escrivien en signes i no amb seva mare.
lletres. 2. Bernat: potiner, insolent, malparlat, trapella,
c) Uns palaus grandiosos amb entrades ama- desobedient, groller.
gades que els faraons manaven construir Pere: endreçat, benparlat, correcte, obe-
perquè els portessin allà quan es morissin. dient, amable, afectuós.
d) La mort. 3. Que té mal aspecte.
e) El netejaven amb ungüents i olors i des- 4. Resposta oberta.
prés l’embenaven de cap a peus i el co- 5. Pèsol. Apareix quatre vegades.
brien d’or i diamants.
3. Perquè creien que amb el seu entrar i sortir UNITAT 10
del niu arribaven fins al fons de la terra i allà 1. a) Espera que li permetin tornar a casa seva
podien visitar els faraons adormits. i reunir-se amb la seva família.
4. Resposta oberta. b) Cuidava un ramat de cabres.
5. formigues: 6 vegades; formiga: 5 vegades. c) Sí, ha caigut bé a tots els companys de la
classe.
UNITAT 8 d) Uns nens més grans molesten en Kumi
1. a) Escombrar i preparar l’esmorzar de tota la perquè és negre.
família. e) Tots els companys d’en Kumi planten cara
b) Perquè feia falta a casa, per ajudar la mare als dos nens més grans i aquests s’espan-
i ocupar-se dels germanets més petits. ten i fugen.
56 LLEGIR 4t
Comprensió lectora
Solucionari
f) Perquè s’adonen que per en Kumi, els que 3. Que parlen en veu baixa i a prop de l’orella.
són diferents són ells, això els sorprèn i la 4. Resposta oberta.
situació els fa gràcia. 5. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Nin, ca seva, nins majors, em pens. UNITAT 12
4. Resposta oberta. 1. a) Que no vol anar a classe de judo i el seu
5. rica, fira, ficar, far. pare no l’escolta i l’obliga a anar-hi.
b) Perquè diu que algun dia li ho agrairà.
UNITAT 11 c) No li agrada haver d’anar estomacant a
1. a) Quan passaven juntes les vacances, sí que ningú, que això només passa a les
s’ho passaven bé. pel·lícules o als còmics, però a la vida real
b) Perquè els pares de la Judith volen passar no ho troba divertit.
les vacances amb la seva filla. d) Que en Guillem, un alumne més gran que
c) És un nen bastant suportable, que no li ell, se li asseu a sobre la panxa i ell no pot
agrada jugar a fantasmes i s’estima més respirar.
llegir. e) Perquè sent que estan parlant tots dos.
d) Potser perquè ha perdut l’adreça, o per- Els va castigar a fer flexions en un racó de
què estava gelosa. la classe de judo.
e) Perquè la protagonista de la història havia 2. Resposta oberta.
estat amb en Simon en lloc d’estar amb 3. Judo, informàtica, natació, futbol, els deures
ella, potser a la Judith li agradava en i ajudar a casa.
Simon. 4. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
LLEGIR 4t 57

Comprensió Lectora (4) (Cruïlla)

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Comprensió Lectora (4) (Cruïlla)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

xxxxx/RECURSOS FOTOCOPIABLES:guia didact fotocopiables 21/7/08 15:43 Página 1

Edició: Bet Barceló.

© 2008 Editorial Cruïlla sobre l’edició.

El quadern de recursos fotocopiables és un recull d’activitats complementàries a les del llibre de

Jo conec l'homenet de la pluja. És un homenet lleuger lleuger, que viu en-

1 Completa aquestes frases amb la paraula corresponent:

pesat lleuger • L'homenet de la pluja és un homenet .

• Quan l'homenet tanca les , la pluja para.

• Els núvols es deixen endur lluny pel .

• Quan hi ha tempestes els núvols juguen a

imants parallamps • Els homes han posat pertot arreu.

5 Quantes vegades està repetida la primera paraula de cada sèrie? Fes-

aixelles – aixetes – vaixella – deixates – aixetes - deixates

campana – capella – acampar – comparar - campanar

CONTE DEL LLEÓ CALB

1 Contesta les preguntes següents:

a) En què consisteix el tracte que fan el barber i el llenyataire la prime-

b) Per què el barber demana al llenyataire el bast del ruc?

c) Per què el llenyataire va a trobar el jutge?

d) A qui dóna la raó el jutge la primera vegada: al llenyataire o al barber?

2 Quin és el tema de la lectura? Tria la resposta que et sembli més ade-

llest murri beneït espavilat intel·ligent

trist enfurismat indignitat enfadat enutjat

bacabadat sorprès xocat astorat espantat

gatzara silenci barrila xerinola enrenou

• Com hauries actuat tu en el seu lloc?

5 Troba la paraula amagada seguint els fils correctes. Quina paraula ha

S’HA DE SER ANIMAL

Va ser un matí d'abril, en obrir la porta de la biblioteca, que la Marcel·la va

1 Contesta aquestes preguntes:

a) Per què la serp va a la biblioteca?

b) Què fa la serp després de signar el carnet?

c) Quins arguments dóna la serp per quedar-se?

d) Per què deixen quedar la serp a la biblioteca finalment?

2 Ordena aquestes frases segons passa la història que has llegit:

a) Els bibliotecaris decideixen fer un carnet de lectora a la serp.

b) La serp demana respecte, silenci i que la deixin estudiar en pau.

c) La serp consulta els catàlegs de la biblioteca amb l'ordinador.

d) En Fabrici Llepafils assenyala amb cara d'angúnies la serp.

e) Els bibliotecaris troben una serp davant el taulell de préstec.

f) La serp s'endu els llibres a la taula on s'ha instal·lat.

3 Explica quines semblances i quines diferències hi ha entre aquestes

4 La serp ens diu que la biblioteca és un lloc de silenci:

• Has anat mai a una biblioteca? A quina?

• Estàs d’acord en què s’ha de fer silenci? Per què?

5 Llegeix aquest fragment de la lectura. Potser et costarà una mica per-

1 Contesta les preguntes següents:

a) Quines tres coses temien els camacurts?

b) De què estava fet el Dinociment?

c) Què feia el Dinociment el cap de setmana?

e) Què van fer els camacurts després de calmar els animals?

2 Torna a escriure la definició del Dinociment canviant les paraules

• T'han deixat mai plantat o plantada? Per què?

4 Observa que el Dinociment es desperta cada cap de setmana i bus-

5 Ordena les paraules d'aquestes frases:

era bosc de El com boscos. els altres Zer

vivien bosc. tranquils i seu camacurts Els feliços, contents al

general Van una bosc. assemblea convocar del

UNS VIATGERS AMB PASSAPORT

Anellar un ocell és com tirar al mar un missatge dins d'una ampolla: no se

Cal una certa pràctica i força paciència per extreure l'ocell

Abans d'anellar l'ocell, cal identificar l'espècie a la qual

Les alicates tenen forats que s'ajusten perfectament a la

L'ocell ha de ser alliberat tan aviat com sigui possible, so-