11.

L’ESTRATÈGIA DE CREIXEMENT DE L’EMPRESA

1. ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT

1.1. LOCALITZACIÓ I DIMENSIÓ DE L’EMPRESA

A. LOCALITZACIÓ
Localització: lloc que s’escull físicament per ubicar una empresa o un negoci. Per escollir el
lloc s’han de valorar variables externes com:

● Demanda del mercat. Analitzar si a la població o zona on es vol instal·lar hi ha

interès cap al producte que es vol oferir i en quina situació es troba la competència.
● Proveïment de matèries primeres. Valorar la qualitat de les matèries que
interessen, el cost, i la facilitat per obtenir-les.
● El mercat de treball. Preveure possibles treballadors, els seus coneixements
tècnics, el cost laboral.
● Comunicacions i transport. Cal tenir en compte si on es vol instal·lar hi ha mitjans
de transport utilitzables i si és un lloc de fàcil accés per al transport en general i per a
la comunicació amb altres empreses.
● Subministraments. Informar-se sobre la disponibilitat de subministraments, com
l’electricitat, l’aigua o Iínia telefònica, necessaris per al funcionament de l'empresa i
cal estudiar-ne el cost.
● Cost de la construcció i del solar. El preu no és igual a tot arreu i varia, sobretot el
dels solars, d'una població a una altra o d'una zona a una altra.
● Legislació. Conèixer bé la normativa legal i les seves restriccions —tant en matèria
fiscal, mercantil, com social.
● Inversió i finançament. S'han d'obtenir recursos econòmics i, per tant, interessa
situar l'empresa en un lloc on l'accés a les institucions financeres sigui fàcil i hi hagi
opcions de fer la inversió.
● Desenvolupament econòmic de la regió. Valorar el desenvolupament de la regió
que s'escull, ja que és un bon símptoma per preveure el futur desenllaç de
l'empresa.

B. DIMENSIÓ
Dimensió: capacitat de producció, de manera que està determinada per una sèrie de
factors com la tecnologia, el núm. de treballadors o el mercat.
La localització i la dimensió són dues decisions que cal prendre simultàniament al moment
de crear l’empresa, ja que són interdependents i estan relacionades amb els mateixos
factors, sobretot els costos.

1.2. CREIXEMENT INTERN

Creixement intern: és l'increment de la capacitat productiva que té l’empresa, del seu
patrimoni mitjançant noves inversions.

1
 ● Estratègia d’especialització: en cas que l’empresa vulgui incrementar la seva
producció, però sense canviar de producte, ha de fer estratègies de màrqueting per
vendre més i produir més (variar el preu, canviar l’envàs, canviar alguna qualitat…).
● Estratègia de diversificació: quan es tria diversificar el producte, les empreses
solen produir béns que tenen alguna relació amb el producte original
(complementaris), ja que l’empresa té informació sobre el mercat on cal introduir el
nou producte i, per tant, ja té un avantatge competitiu respecte dels competidors.

Per analitzar millor les possibilitats del creixement intern es pot usar la matriu d’Ansoff,
eina que serveix per identificar oportunitats de creixement a les unitats de negoci d’una
empresa.

PRODUCTES

Actuals Nous

Penetració del mercat Desenvolupament de nous

Actuals (Estratègia d’especialització) productes
(Estratègia de
MERCATS diversificació)

Desenvolupament del mercat Diversificació

Nous (Estratègia d’especialització) (Estratègia de
diversificació)

1.3. CREIXEMENT EXTERN

Creixement extern: fa referència a l’adquisició, al control, a la fusió d’empreses que ja
existeixen, o a la cooperació amb altres empreses amb la finalitat d’accedir a mercats nous
o arribar a acords entre si. El creixement extern pot assumir moltes formes:

● Fusió pura: unió entre diverses societats per crear-ne una de nova. L'empresa que
sorgeix com a fruit de la negociació de les altres assumeix els drets i les obligacions
de les empreses que es dissolen i formen un patrimoni únic.
● Fusió per absorció: una empresa adquireix (absorbeix) una altra o altres i,
aquestes últimes s'extingeixen. El patrimoni és assumit per la primera.
● Participació: es dona quan una empresa compra una part del capital social d'una
altra amb la intenció de dominar-la, de manera total o parcial, i amb la particularitat
que cap empresa perdi la forma jurídica. Aquest control pot ser absolut (compra és
de més del 80% del capital social de l'altra), majoritari (més del 50%), i minoritari
(menor del 50%).
● Cooperació: es basa en relacions especials entre empreses independents que,
mitjançant acords, col·laboren compartint recursos i informacions per aconseguir
objectius comuns, minimitzant despeses i riscos.
● Clúster: és la concentració geogràfica d’empreses, institucions i universitats que
comparteixen interès per un sector econòmic concret. És un grup d'empreses del
mateix negoci que tenen reptes estratègics similars. Els clústers no deixen de ser
estratègies empresarials que permeten als empresaris cooperar per ser més
competitius.

2
 ● Joint-ventures: són acords entre dues o més empreses que aporten capital o algun
altre actiu. Es realitzen entre empreses de diferents països quan una d'elles vol
operar en un país sobre el qual no té gaire informació. L'empresa estrangera aporta
capital i tecnologia i, el soci local, aporta coneixements sobre el mercat local i com
accedir-hi.
● Càrtel: consisteix en un grup d'empreses del mateix sector productiu que dominen
pràcticament el mercat i es posen d'acord en els preus i en les estratègies de venda.
● Trust: conjunt d'empreses que formen part de diferents fases del procés de
producció i que intenten reduir despeses i dominar el mercat.
● Hòldings: són una forma d'organització d'empreses segons la qual una companyia
matriu aconsegueix les accions i les participacions d'altres empreses que controla.
Sols tenen un ordre directiu i controlen diversos sectors. Busquen un benefici o
eficiència fiscal.

2. INTERNACIONALITZACIÓ: MULTINACIONALS
Globalització: extensió de les relacions econòmiques entre diferents països, fins a l’extrem
de crear una economia mundial, a la qual cada economia participant depèn de les altres.
Les empreses necessiten guanyar dimensió per atendre aquest nou mercat, i una de les
vies per aconseguir-ho és mitjançant la internacionalització.
Internacionalització: obertura als mercats internacionals, les operacions que du a terme
una empresa per vincular-se amb els mercats internacionals.

2.1. PROCÉS D’INTERNACIONALITZACIÓ

Quan les empreses s’internacionalitzen poden optar per diferents estratègies:

● Multidomèstica: quan descentralitza la seva organització en cada país al qual

opera, és a dir, l'empresa dona una resposta més diferenciada per a cada filial
segons les necessitats locals del país on opera. Tot l'enfocament comercial va
destinat al país on s'operarà.
● Global: tracta d'obtenir un avantatge competitiu amb una centralització de recursos
globals per a tots els països on opera, i tota l'administració es du a terme des del
país d'origen. Tots els productes són iguals per a tots els països, així com les
marques. Les filials solen ser simples canals de distribució.
● Transnacional: elimina barreres geogràfiques i utilitza totes les seves estratègies de
producció i de vendes sense tenir en compte d'on procedeixen, és a dir, de la filial
que les proposa. Per tant, els centres dels diferents països on opera l'empresa
aporten noves idees i productes per ser explotats globalment. L'empresa
transnacional té una visió global del mercat, però actua de manera local. En aquest
cas es barregen una mica les dues estratègies anteriors.

2.2. EMPRESES MULTINACIONALS

Empreses multinacionals: societats mercantils que tenen una gran capacitat productiva o
que són el resultat d’una concentració i fusió d’empreses que busquen nous mercats. Com
més necessitats tinguin aquests mercats, més incentius hi haurà perquè les empreses s’hi
instal·lin.
Les multinacionals sorgeixen d’un procés d’amplificació de mercats per les grans
corporacions, i són les que operen en dos països o més.

3
Estan formades per un conjunt d'empreses. Una és l'empresa matriu (opera al lloc d'origen)
i les altres són filials d'aquesta (es localitzen a la resta dels països relacionant-se entre si).
Aquestes empreses tenen una sèrie de característiques que les diferencien:

● Resultats del conjunt d'empreses. Empreses que, gràcies als resultats del conjunt
(empresa matriu i filial) es compensen i s'equilibren.
● Tecnologia punta. Disposen de tecnologia d'última generació, per això estan en
creixement constant i, a poc a poc, absorbeixen el mercat i van fusionant empreses
més petites.
● Distribució de funcions. S'estructuren de tal manera que la matriu s'encarrega de
la fixació de l'estratègia que ha de seguir el grup, mentre que les filials s'encarreguen
de les activitats productives del grup seguint les pautes que li marca la matriu.
● Economia d'escala. Per les dimensions, estan en disposició d'aconseguir
economies d'escala a la producció dels béns i serveis que comercialitzen.
● Dimensió. També gràcies a les dimensions, tenen una importància clau al sector.
● Capital social. La matriu exerceix el control de les filials per mitjà de la seva
participació en el capital social d'aquestes.

2.3. DESLOCALITZACIÓ
Deslocalització: trasllat d’activitats productives des de països industrialitzats fins a països
en desenvolupament caracteritzats per tenir nivells inferiors al salari mitjà de la població.
Hi ha empreses que traslladen la producció a un altre país només per minimitzar costos. Hi
ha que deslocalitzen només una part de la producció, subcontracten, per reduir costos
(externalització de costos). En minimitzar els costos, aconsegueixen produir a preus més
barats que la competència i ser més competitives, ja que podran vendre a preus + baixos.

3. PETITES I MITJANES EMPRESES (PIMES)

Per decidir la dimensió de l'empresa cal tenir en compte una sèrie de criteris.
Empresa petita (menys de 50 treballadors), empresa mitjana (entre 50 i 250 treballadors).
Característiques bàsiques de les pimes:

● Poca formació empresarial. L'empresari té pocs coneixements tècnics, que sovint

ha adquirit a la gestió mateixa de l'empresa.
● Poca capacitat financera. Els costa accedir als mercats financers, ja que
normalment s'han iniciat en empreses familiars i amb pocs recursos de partida, i això
fa que els costi generar autofinançament per poder créixer.
● Qualificació i formació tècnica del personal i obsolescència tecnològica. El
reciclatge del personal no avança amb la mateixa rapidesa que la tecnologia de
l'empresa. Això es pot deure a la falta de previsió per la direcció o a la falta de
mitjans econòmics per adaptar-s'hi. Aquest fet s'agreuja pel ràpid desenvolupament
tecnològic i els avenços en recerca. Tot això pot significar que aquestes empreses
quedin al marge dels mercats.
● Organització flexible. Facilitat de comunicació entre el personal de l'empresa, pel
fet que el nombre de treballadors és reduït i això permet la comunicació i la creació
d'un bon equip de treball. Afavoreix la presa de decisions, hi ha més flexibilitat. Això
es deu també en bona part a l'existència de pocs nivells de comandament.

4
 ● Integració del personal. El personal sol estar integrat a l'empresa, participa de les
responsabilitats i això facilita que estigui més motivat a la seva feina.
● Desenvolupament en mercats intersticials. Aprofitament dels espais buits que
deixen les empreses grans als mercats, ja que aquestes s'especialitzen en un
producte i s'interessen per produccions que permeten economies d'escala. Per tant,
hi ha aspectes en els quals la petita i la mitjana empresa poden dominar les
empreses grans, com la comercialització del producte, aprofitant un contacte més
directe amb el client.
● Creadores d'ocupació. Les pimes són un grup d'empreses que tenen més recursos
de treball que de capital, per la qual cosa generen més ocupació que les empreses
grans.

4. L’EMPRESA I LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

La introducció de les TIC en l’àmbit laboral ha comportat canvis tant en la manera de
treballar com en la manera de relacionar-se amb el seu entorn. Aquests canvis venen
determinats per tres elements que han aparegut:

● Globalització econòmica. Comporta un entorn mundial en què les activitats

econòmiques fonamentals funcionen conjuntament gràcies a mercats financers
interconnectats a una integració de Ia producció a escala internacional.
● Economia de la informació: coneixement i comunicació. Hi ha nous factors de
producció (coneixement i comunicació) que permeten a les empreses millorar Ia
seva productivitat i l'eficiència de Ia seva organització.
● Internet. Permet accedir a tota mena d'informació i gestió vital per a l'empresa com
ara recursos humans, serveis financers, aprovisionament, vendes…

4.1. LA INFLUÈNCIA D’INTERNET SOBRE L’EMPRESA

Internet: xarxa global d’ordinadors interconnectats i que es poden comunicar entre si.
Aspectes propis de l’activitat i organització empresarial que s’han vist modificats per l’ús
d’internet:

● Millor comunicació exterior. La comunicació amb l’exterior es fa més barata, àgil i

eficient.
● Més opcions d’inversió i finançament. Es forma un mercat financer global on el
capital i els seus moviments no troben fronteres i s’amplien les possibilitats de
finançament.
● Increment de la productivitat laboral. Les relacions laborals es flexibilitzen i es
demana mà d’obra més qualificada, l’organització del treball surt beneficiada.
● Relació client-proveïdor. S’intensifica i es facilita la comunicació entre ambdues
parts.
● Banca electrònica. L’empresa pot controlar els seus comptes bancaris i fer moltes
gestions financeres des d’un ordinador, sense necessitat de desplaçar-se.
● Tràmits oficials. L’empresa pot dur a terme des de les seves oficines la liquidació
d’impostos, la sol·licitud de permisos oficials…
● Informació i assessoria. Les necessitats que l’empresa té d’informació o
d’assessorament en diferents aspectes són més fàcils.

5
12. LA CREACIÓ D’UNA EMPRESA

1. LA CREACIÓ D’UNA EMPRESA

La creació d’una empresa és un projecte en què la iniciativa d’una persona o d’un conjunt
de persones tracta de dur a terme una activitat econòmica, original o ja existent, amb
l’objectiu d’obtenir-ne un benefici econòmic o una finalitat social.
L’activitat empresarial comporta que l’empresa com a unitat econòmica de producció utilitzi
uns factors productius:

● Recursos naturals: matèries primeres, energia i subministraments materials

necessaris que formen el producte.
● Treball: la mà d’obra o el temps que dediquen els treballadors a la producció.
● Capital: conjunt de béns d’inversió necessaris per poder produir: locals,
maquinària…
● Organització i capacitat empresarial: la gestió, l’administració i la capacitat per
prendre decisions i assumir riscos.
● Tecnologia: conjunt de procediments i de tècniques de producció que combinen els
anteriors factors.

Motivacions personals per les quals una persona decideix fer-se empresari:

● Experiència laboral: antic treballador o directiu d’una empresa pot iniciar un

projecte autònom i independent.
● Aprendre per millorar: observar i estudiar iniciatives empresarials alienes per
aplicar-les a u projecte propi.
● Desenvolupar per innovar: desenvolupar coneixements tècnics més exigents que
els anteriors.

1.1. VARIABLES DE LA INICIATIVA EMPRESARIAL

Variables endògenes: elements que s’originen en l’àmbit intern de la iniciativa empresarial.

● Capacitat emprenedora i empresarial: conjunt de disposicions i voluntats

personals que fan que una persona pugui afrontar riscos, negociar, prendre
decisions…
● Idea de negoci: fa referència a l'activitat empresarial o la novetat que es vol dur a la
pràctica.
● Projecte d’autoocupació: voluntat personal de treballar obliga moltes persones a
plantejar-se proporcionar-se elles mateixes l’ocupació.
● Disposició de recursos materials o financers: una persona té certs recursos
materials o financers que li poden suposar la iniciativa o estímul necessari per
estudiar una possible manera d’utilitzar-los.
● Coneixements tècnics i professionals: són un conjunt de coneixements adquirits
per la formació acadèmica o per l’experiència laboral o professional.

6
Variables exògenes: elements que s’originen en l’àmbit extern de la iniciativa empresarial:

● Localització: lloc on es vol situar el negoci i que per la seva situació pot aportar
externament un estímul a la iniciativa empresarial.
● Disponibilitats dels mercats a diversos nivells: per les vendes, per les compres i
pel mercat laboral.
● Infraestructures públiques: el nivell de desenvolupament de l’entorn pot facilitar la
decisió de crear una empresa.
● Conjuntura econòmica: situació de l’entorn econòmic favorable en un moment
d’auge econòmic.
● Entorn institucional favorable: programes públics de subvencions i ajuts a la
inversió, bonificacions fiscals i legislació propícia per a la creació d’empreses.

1.2. L’AUTOOCUPACIÓ
Autoocupació: una de les variables internes del projecte empresarial, que implica que una
de les motivacions de l’emprenedor sigui aconseguir feina per si mateix, iniciant la creació
d’un negoci que li proporcioni els recursos per subsistir.

1.3. PROCÉS DE CREACIÓ D’UNA EMPRESA

Tres etapes de la posada en marxa d’una empresa:

● Pla d’empresa
- Presentació del projecte i dels promotors
- Pla de màrqueting
- Pla de producció
- Pla d’inversió i finançament
- Aspectes legals

● Decisió de crear o no

● Inici de l’activitat empresarial