La 

Taronja Mecànica (The clockwork orange)

Page historylast edited by Jordi Panisello 13 years ago
1. L'argument
a. [edita]Capítol 21
2. El llibre
3. Fitxa de la pel·lícula
4. A Clockwork Orange (1971) More at IMDbPro »
a. Cast

 
 
L'argument
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/A_Clockwork_Orange
 
En una futurista Gran Bretanya, Alex, el protagonista de la pel·lícula, és un adolescent que, junt amb
els seus amics, es dedica a la ultraviolència (pallisses, abusos, violacions i humiliacions envers els més
dèbils, i baralles amb altres grups d'adolescents). És aficionat a les drogues i sobre tot a la música clàssica
de Ludwig van Beethoven.
Alex indueix als seus amics a atacar una mansió particular on viu un escriptor amb la seva muller. Alex
vexa l'esposa de l'amo de la casa.

Després d'una lluita pel liderat del grup, l'Àlex, que és traït pels seus col·legues, passa a viure a la casa
d'una dona a la qual acaba assassinant. Quan surt de la casa un dels seus companys el colpeja amb una
ampolla de llet i el deixa a per que moments després la policia el detingui.
És empresonat en una presó brutal, i, per tal de poder reduir la condemna, es presenta voluntari per
sotmetre's al tractament Ludovic (un tractament experimental). Aquest tractament consisteix a exposar-se
a la visió de pel·lícules de vídeo molt violentes, acompanyades de música de Beethoven (mentre se'l
droga amb substàncies que li produeixen efectes repulsius) per tal de condicionar la seva resposta vers la
violència.

A l'acabar el programa, la seva antiga vida ha quedat totalment destruïda i ell rebutja la violència. Els seus
pares el rebutgen, els seus antics companys són agents de les forces de l'ordre, i una antiga víctima el
segresta, per torturar-lo obligant-lo a escoltar la novena simfonia de Beethoven. L'objectiu d'aquesta
persona és provocar-li a l'Àlex un turment suficient perquè vulgui suïcidar-se; d'aquesta forma el
"tractament Ludovic" seria absolutament rebutjat per l'opinió pública i el govern es veuria desacreditat,
objectiu que persegueix el segrestador, a més de la simple venjança.

Efectivament, l'Àlex intenta suïcidar-se però no ho aconsegueix; el que aconsegueix és alliberar-se dels
efectes del "Tractament Ludovic".

 
[edita]Capítol 21
Aquest capítol no es va arribar a incloure a la versió original del llibre a Estats Units ni a la pel·lícula, ja
que estava adaptada des de la versió d'Estats Units: Alex, a l'alliberar-se de l'efecte Ludovic, torna als
seus mals hàbits, fins que es troba a un antic company i la seva dona. Al veure'l, comprèn que ja és el
moment de madurar.

 
El llibre
Font: http://lleixes.blogspot.com/2009/03/la-taronja-mecanica-anthony-burgess.html
 
Burgess, Anthony. La taronja mecànica.
Proa: Barcelona, 1983
A clockwork orange
Traducció Javier Calvo
Literatura Mondadori, 380
 
>> Com comença...
- I ara què farem, eh?
Érem jo, l’Álex, i els meus tres drugs, en Pete, en Georgie i el Talòs, el Talòs que
realment ho era, de talòs, i sèiem al Korova Milkbar, esprement-nos els rassudocs
per veure què faríem aquell vespre, d’un hivern malparit, obscur i glaçat, per bé
que sec. El Korova Milkbar era un mesto en el qual servien moloca-plus, I potser
vosaltres, oh germans meus, heu oblidat com eren aquests mestos, car les coses
canvien molt escorri avui dia, i tothom oblida molt depressa, a part que ningú no
llegeix massa els diaris tampoc. 
 
>> Moments...
(Pàg. 34)
En realitat, no hi havia res contra què lluitar de debò. Tot resultava tàn fàcil com un
besa’m-els-xarris. Amb tot, la nit era encara molt jove. 
 
(Pàg. 36)
- Quina mena de món és aquest? Homes a la lluna i homes giravoltant a l’entorn de
la terra talment com papallones a l’entorn d’un llum, i ja ningú no fa cas de la llei i
l’ordre d’aquesta terra. Apa, doncs, ja podeu fer la vostra maleïda voluntat,
trinxeraires covards i merdosos. 
 
(Pàg. 52)
- Hi ha d’haver un líder. Cal que hi hagi disciplina. Entesos? – Ningú no escassà ni
una paraula i ni tan sols assentí amb el cap. Per dins, cada cop tenia més ganes de
razdratzar; de cara enfora, cada cop aparentava més calma. Fa molt de temps que
sóc el cap. Tots som drugs, però algú ha de portar les regnes. Entesos? Entesos?
  
(Pàg. 55)
Oh, esplendorós, l’esplendorositat feta carn! Els trombons crepitaven com làmines
d’or sota el llit, i darrere el meu gulliver les trompetes llençaven llengües d’argent, i
a tocar de la porta els timbals ressonaven penetrant tot al llarg de les meves tripes
i brollaven altre cop tronant i cruixint com caramel mastegat. Oh, allò era la
meravella de les meravelles! I aleshores, talment un ocell de fils del més rar metall
celestial, o com un vi argentat flotant dins una nau espacials, on les lleis de la
gravetat eren una collonada, arribà el solo de violí imposant-se a totes les altres
cordes, i teixí com una mena de gàbia de seda al voltant del meu llit. Aleshores
entraren arrossegant-se la flauta i l’oboè, talment com cucs de platí, dins l’espessa
tofa de fils d’or i d’argent. Jo volava transportat per l’èxtasi, germans meus.
  
(Pàg. 61)
(...) Què dimonis us passa a tots vosaltres? Estudiem el problema, i fa ben bé un
segle que el venim estudiant com uns condemnats, i no hi ha manera de treure’n
l’entrellat. Tu tens una bona llar, uns pares bons i afectuosos, i un cervell bastant
regular. ¿Què tens a dins, un dimoni que et rosega el cor?
  
(Pàg. 73)
-¿I que en fareu –vaig preguntar- de tot aquest deng o calé llarg, com tan
presumptuosament l’anomenes? ¿És que no teniu totes les vetxes que necessiteu?
Si voleu un auto, el podeu collir directament de l’arbre. Si us fa falta pasta, la
preneu. Sí? Aleshores ¿a què ve aquesta xilarni sobtada per convertir-se en un porc
capitalista?
  
(Pàg. 108)
- (...) La bondat ve de dins, 6655321. La bondat és una cosa que cal elegir-la.
Quan l’home no pot elegir, deixa de ser home.
  
(Pàg. 116)
- El Govern no pot continuar aplicant teories penals anacròniques. Poseu els
criminals tots junts en una presó, i ja veieu què passa. L’única cosa que aconseguiu
és concentrar la criminalitat, el delicte al mateix lloc on s’aplica el càstig. Ben aviat
haurem de menester tot l’espai disponible a les presons, per als delinqüents
polítics.
  
(Pàg. 119)
(...) El meu lema és ull per ull. Si et peguen, t’hi tornes, no és així? ¿Per què,
doncs, l’Estat, severament colpejat per uns salvatges com vosaltres, no ha de
tornar el cop? Però la nova tònica és dir no. La nova tònica consisteix a tornar bo
allò que és dolent. I tot això ho trobo tremendament injust.
  
(Pàg. 121)
- De vegades, no és gens plaent ser bo, petit 6655321 –replicà el charlie-. Ser bo
pot arribar a ser horrible. I t’ho dic sabent que potser et semblarà una afirmació
força contradictòria. Sé que això em costarà moltes nits d’insomni. Quina és la
voluntat de Déu? ¿Déu vol el bé o que hom triï el camí del bé? ¿No serà que l’home
que elegeix el mal és en certa manera millor que no pas aquell al qual li és imposat
el bé?.
  
(Pàg. 140)
-Què és tot aquest rebombori sobre el pecat, eh?
-Això –vaig respondre, l’estómac tot regirat-. Usar Ludwing van d’aquesta manera.
Ell no va fer cap mal a ningú. Beethoven no feia més que escriure música.
I aleshores si que vaig tenir basques, i hagueren de dur un recipient que tenia
forma de ronyó.
-Música –repetí el doctor Brodsky, com parlant per a ell mateix-. Així que t’agrada
la música. Personalment, no hi entenc res, en música. L’única cosa que sé és que
intensifica les emocions. Bé, bé. Que me’n dieu, d’això, eh, Branom?
-És inevitable –respongué el doctor Branom-. L’home sempre destrueix allò que
més estima, com va dir el poeta-presoner. Potser aquí rau el factor personal de
càstig.
  
(Pàg. 153)
-Jo, jo, jo. I jo què? Quin paper hi jugo jo en tot això? Per ventura sóc un animal o
un gos? –I així no féu més que encendre els ànims, i tothom gavorava d’allò més
fort i m’etzibava esloves a mi. Així que vaig critxar més fort que ells-: És que no
sóc més que una taronja mecànica?.
  
(Pàg. 171)
(...) i aleshores vaig treure el gran llibre, o sigui, la Bíblia. Pensant que em
confortaria una mica com s’havia esdevingut en els vells temps de l’estaja (en
realitat, no tant vells, però a mi em semblava que havia passat una eternitat), i em
vaig apropar tentinejant a una cadira per posar-me a llegir. Allà, però, només
parlava de castigar setanta vegades set, i d’una colla de jueus que no feien més
que renegar i tolxocar-se els uns als altres, i tot allò em va provocar nàusees un
altre cop.
  
(Pàg. 187)
-Reposa, reposa, pobre minyó –replicà ell, obrint l’aixeta, de la qual en brollà un
raig d’aigua calenta-. Has pecat, suposo, però el càstig ha estat del tot
desproporcionat. T’han convertit en una cosa que ja no és un ésser humà. Has
perdut la capacitat d’elegir. Estàs obligat a menar una conducta que la societat
considera acceptable, i ets com una mena de màquina que tan sols pot fer el bé. Ho
comprenc perfectament... tota aquesta qüestió dels condicionaments marginals. La
música i l’acte sexual, la literatura i l’art, ara ja tot ha de ser no pas una deu de
plaer sinó de dolor.
  
(Pàg. 220)
Sí, sí, sí vet-ho aquí. La jovenesa ha de passar, ah sí. Però quan un és jove és
talment com si fos un animal. No, no és ben bé com si fos un animal, sinó més
aviat com una d’aquelles joguines malenques que venen pels carrers, aquella mena
de txelovecs fets de llauna als quals se’ls hi dóna corda amb una clau i comencen a
caminar grr grr grr, oh germans meus. Però sempre avancen en línia recta i topen
amb totes les coses bam bam i no poden evitar de fer el que fan. Ser jove és
talment com ser una d’aquestes màquines malenques.
 
Fitxa de la pel·lícula
Font: Internet Movie Data Base

A Clockwork Orange (1971) More at IMDbPro »

Photos (see all 88 | slideshow)
 
Director:
Stanley Kubrick

Writers:
Stanley Kubrick (screenplay)
Anthony Burgess (novel)

Contact:
View company contact information for A Clockwork Orange on IMDbPro.

Release Date:
16 June 1975 (Spain) more

Genre:
Crime | Thriller more

Tagline:
Being the adventures of a young man ... who couldn't resist pretty girls ... or a bit of the old ultra-violence
... went to jail, was re-conditioned ... and came out a different young man ... or was he ? more

Plot:
In future Britain, charismatic delinquent Alex DeLarge is jailed and later volunteers for an experimental
aversion therapy developed by the government in an effort to solve society's crime problem... but not all
goes to plan. full summary | full synopsis

Plot Keywords:
 
 more

Awards:
Nominated for 4 Oscars. Another 5 wins & 12 nominations more

NewsDesk:
(16 articles) Lots of horrific screenings around the U.S. and UK! 
 (From Fangoria. 8 May 2009, 1:54 PM, PDT) 

Useless Trivia: Composer Hobbies 

 (From Daily Film Music Blog. 15 March 2009, 1:12 AM, PDT) 

User Comments:
the story of a young vicious hoodlum whose primary interests are rape and Beethoven and his supposed
cure. more

Cast
  (Cast overview, first billed only)

Malcolm
... Alex
McDowell
Patrick Magee ... Mr. Alexander

Michael Bates ... Chief Guard

Warren Clarke ... Dim

John Clive ... Stage Actor

Adrienne Corri ... Mrs. Alexander

Carl Duering ... Dr. Brodsky

Paul Farrell ... Tramp

Clive Francis ... Lodger

Michael Gover ... Prison Governor

Miriam Karlin ... Catlady

James Marcus ... Georgie

Aubrey Morris ... Deltoid

Godfrey Quigley ... Prison Chaplain

Sheila Raynor ... Mum