Revolucio Francesa

REVOLUCIO FRANCESA
https://www.youtube.com/watch?v=QxdqZ7MAYPw
Filoètica sobre Montesquieu
http://www.xtec.cat/~asarsane/Text1.htm
http://revolution.1789.free.fr/
https://www.youtube.com/watch?v=5BSXEHlTvOc
Webgrafia

http://retratosdelahistoria.lacoctelera.net/post/2009/07/22/alexandre-lameth
http://www.1911encyclopedia.org/Alexandre_Theodore_Victor,_Comte_de_Lameth
http://fr.wikipedia.org/wiki/Alexandre_de_Lameth
Els Jacobins
Història de la pàginaEditat per última vegada per Arantzazu Mujica fa 11 anys

1. Qui som? (presentació)
2. Els membres del nostre grup (Breu presentació biogràfica en 1a persona)
i. Georges Jacques Danton (Pablo Rodrigo)
a. Discurs:
ii. Louis Marie de La Révellière-Lépeaux (Cristina Solà)
iii. Antoine Barnave (Judith Sarrias)
iv. Jacques René Hébert (Aitor Muñoz)
v. Maximillien Robespierre (Dani Duque)
vi. Jean-Sylvain Bailly (Jia-Lin Li)
vii. Jérôme Pétion Villeneuve (Núria Torralba)
viii. Alexandre Théodore de Lameth (Arantzazu Mujica)
ix. François Boissel (Marina Güell)

x. Armand Richelieu duc d'Aiguillon (Sònia Rincón)
xi. George Couthon (Gisella Forestieri)
xii. Jean Paul Marat (Maria Lago)
3. Què volem? (individual o en grup)
i. Louis Marie de La Révellière-Lépeaux
ii. Marie La Feutre
iii. Georges Pain et Timbre
4. Què farem?
ii. Georges Couthon (Gisella Forestieri)
iii. Pierre Exemple
iv. Marie La Feutre
v. Georges Pain et Timbre
vi. Alexandre Théodore de Lameth
5. El nostre discurs
i. Pierre Exemple
ii. Marie La Feutre
6. Enllaços a llocs amb més informació
Qui som? (presentació)

Els membres del nostre grup (Breu presentació biogràfica en 1a persona)

Georges Jacques Danton (Pablo Rodrigo)

Vaig nèixer a París, el 26 d'octubre de 1759. Vaig ser un bon advocat i polític francès. Vaig fer un paper elemental durant la Re
rivals. Vaig ser el President del club dels Cordeliers ( Societat dels Drets de l'Home i el Ciutadà). Els meus discursos sovins ere
gran flexibilitat ideològica, però van sospitar que jo vaig arribar a acceptar subborns dels monàrquics. Vaig ser exiliat un temps
Legislativa em va nombrar ministre de justícia, en aquells moments l'home més poderós a França. Poseia un carisme i una oratò
escapava de les mans. Roberspièrre em va enviar justjat a la guillotina, on vaig morir el 5 d'abril de 1794. Les meves frases mé
-"No us oblideu, sobretot no us oblideu d'ensenyar el meu cap al poble, val la pena"
-"De l'únic que m'arrapenteix-ho és d'haver-me anat abans de la rata de Roberspièrre"
-"Siguem terribles per dispensar al poble de ser-ho"

Discurs:

Bon dia, sóc Danton. Com a jacobí, i Ministre de Justícia, vull crear, junt amb l'ajuda de tots els altres jacobins, l'es
propietat privada, i amb la menys diferenciació social.

També haig de dir que trobo la política de Robespierre massa exagerada, massa radical. No crec que sigui correcte t
problema. Els homes que mereixen anar a la guillotina són aquells que hagin realitzat accions criminals contra la re

Louis Marie de La Révellière-Lépeaux (Cristina Solà)
Vaig néixer a Angers, era diputat del Maine y Loire. Escrivia regularment, no tenia habilitat pels negocis, ni el cone
Carnot y Rebwell. Era un patriota sincer, ciutadà íntegre i ben intencionat. Vaig entrar pobre al Directori i vaig sorti
anys.

Antoine Barnave (Judith Sarrias)
Vaig nèixer a Grenoble el 22 d'octubre de 1761 i vaig ser un estadista Francès.
La meva família era una família protestant de Grenoble. Vaig ser escollit diputat en el tercer estat dels Estats Generals de 1789,
liberal.
Destacava per la meva eloqüència i la defensa denonada per la llibertat. En l'Assamblea Constituent vaig ser un líder de “l'esqu
com president de l'Assamblea en Octubre de 1790. Però les disputes acerca de l'estatut de la “gent de color” en les colònies Fra
Desprès de la fugida del rei Lluís XVI, va ser enviat per l'Assamblea per que portés a la família real a París. Per desgracia Mari
causa del poble. Em vaig unir a Mirabeu i em vaig aliar amb els monarquis constitucionals del club dels Feulliants, per lo que v
delante”. Vaig recolçar la constitució de 1791 i aconsellar secretament a la reina intentant salvar a la monarquia.
Em vaig marxar a Grenoble, però el 10 d'agost de 1792 una carta compromesa va ser descoberta per un secretari del despatx de
El 15 d'agost vaig ser detingut per el Terror i conduir a París. 15 messos més tart davant del tribunal de revolucionari em van co

Jacques René Hébert (Aitor Muñoz)
Vaig néxier a Alençon el 1757, en una família burguesa. Amb el temps em vaig convertir en un dels jacobins més radicals, vaig
Duchesne (1790-1794). Era un antimonàquic, anticlerical i antinobiliari i tot i ser. ateu, considerava a Jesús com a un "revoluci
exreligiosa anomenada Marie Marguerite Françoise Hébert, amb qui vaig tenir una filla. Vaig ser partidari de la mort de Maria.
radicalitzar més, i per al meu gust, Robespierre era massa conservador, em vaig enfrontar amb ell per qüestions com la llibertat
Robespierre. Vaig acabar morint a la guillotina el 24 de març de 1794, i la meva dona també fóu exutada poc temps desprès.

Maximillien Robespierre (Dani Duque)

Jo, Maximillien Robespierre, jacobí i ciutadà del nostre gran estat, França, vaig néixer el 6 de maig de 1758 a Arras
advocat. He estat molt influït per les idees il.lustrades sobretot per les d'un gran autor anomenat Jean-Jacques Rouss
poble. Vaig ser cridat els estats generals i em vaig tancar el Jeu de Paume per fer un jurament: La creació d'una con
aquell monarca corrupte ia la seva dona tan odiada pel poble de traïció a la nostra gran nació. El 27 de juliol de 179
deure: Extirpar les parts malaltes de França. En aquell moment de crisi l'estat necessitava un govern fort i aquella èp
veien la revolució com jo; uns corruptes que només buscaven la manera d'enriquir-se en aquest procés, uns altres m
mil.lers de caps tallats per tota la ciutat de París. El 26 de juliol vaig pronunciar un gran discurs de dues hores que a
traidors que havia descobert tant del meu partit com el dels girondins. Em van acusar de tirania i brutalitat, gràcies a
meva història. gràcies a la ciutadà Mirabeau ni tan sols em van jutjar. Em van tallar el cap i va ser la fi de la meva h
va ser la fi de la meva història.

Jean-Sylvain Bailly (Jia-Lin Li)
Vaig neixer a París el 15 de setembre. Sóc astrònom i polític francès. El meu pare fou un pintor del rei i conservador dels quadr
la construcció d'un observatori sobre la teulada del Louvre. I he descubert els satèl·lits de Júpiter i vaig escriure una gran Histò
les meves observacions i estudis astronòmics. Durant la revolució francesa, el 12 de maig de 1789, vaig ser escollit primer dipu
l'Assemblea Nacional. Vaig morir el 12 de novembre de 1793.

Jérôme Pétion Villeneuve (Núria Torralba)
Vaig neixer l'any 1756 a Chartes, i sóc fill d'un procurador d'aquest mateix lloc. En el 1778 em vaig llicenciar com adbocat i va
l'infanticide".
Vaig ser escollit com a diputat del tercer estat en els estats generals en l'any 1789 i vaig ser un dels líders dels jacobins. Formo
membre del Comitè de Salvació Pública. Quan el rei i la reina van intentar marxar de París el Antoine Barnave i jo els vam atur
Prís.
Vaig organitzar una manifestació antimonàrquica al 1792 contra el rei Lluís XVI.
Al enfrentar-me amb Robespierre em vaig alía amb els girondins i vaig ser expulsat el 1793. Robespierre em va acusar de have
que m'arrestessin i fessin. el que vulguessin amb mi, vaig decidir treure'm la vida el 18 de juny del 1794.

Alexandre Théodore de Lameth (Arantzazu Mujica)
Vaig néixer a París, en el si d'una família noble. Vaig servir en la Guerra
triat diputat de la noblesa de Péronne pels Estats Generals celebrats a Versailles. En l'Assemblea Constituent vaig formar, junta
diputats. En ella vaig presentar un informe interessant per a la reorganització de l'Exèrcit Francès, però la meva celebritat és de
el Marquès de Mirabeau, en el qual. vaig denunciar a les meves relacions amb la cort. Mirabeau era llavors el meu enemic pers
Em vaig reconciliar amb la cort. Vaig servir amb qualitat de mariscal de camp sota el Baró Nicolas von Luckner i el Marquès d
frontera amb la mala sort que em van capturar els Àustriacs.
El 1810 ( Després del meu alliberament) , Napoleó em va concedir el títol de baró de l'Imperi. En 1814, em vaig declarar oberta
prefecte de la Somme. Durant el regnat de
Carlos X, vaig ser el líder de l'oposició Liberal fins a la meva mort(18 de març de 1829) .

Discurs

[ Em dirigeixo als vostres ciutadans i ciutadanes jacobins, per comunicar-vos que és veritat que sempre he sigut fidel al rei ia
les seves batalles.
Però també us comunico que les meves idees lliberals eren i són totalment incomprensibles, i si vaig pecar dient això , també p
Així doncs, mostrant-vos que estic d'acord amb els vostres ideals, demano permís per pertànyer al vostre grup.]

François Boissel (Marina Güell)

Em dic François Boissel, vaig nèixer el 27 d'abril de 1728 a Feliz(Ardèche) i vaig morir a París al 1807
vas ser un filósof i escriptor francès. Vaig ser advocat al parlament de París i jutge de la pau, després
vicepresident del club dels jacobins. Vaig escriure un llibre " Catéchisme del gènere humà" que va
repercutir en intel·lectuals posteriors.
Com jo diria
«El hombre ha nacido para trabajar en la felicidad de sus parecidos. »
«La felicitat de l'home és fruit de la seva educació.»
«La dona és la mare del gènere humà, és la que porta i engendra la humanitat.«

Armand Richelieu duc d'Aiguillon (Sònia Rincón)

Emmanuel Armand de Vignerot du Plessis, conde de Agenois, duc d'Aiguillon, vaig ser un militar francès. Vaig nèixer el 31 de
Vaig entrar a l'exèrcit als 17 anys i als 19 anys ja era coronel del règim de Brie.
Em vaig casar en 1740 amb Lluisa Félicité de Brechan, filla del conde Plélo, la qual cosa em va facilitar i assegurar una posició

George Couthon (Gisella Forestieri)

Em dic Georges Auguste Couthon vaig néixer el 22 de desembre de 1755 a Orcet, regió d'Auvernia, en França. Em vaig llicenci
Vaig patir d'una salut bastant precària i vaig tenir les dues cames paralitzades. La gent destaca de la meva integritat i la meva
Vaig ser membre de l'Assamblea provincial d'Auvernia, però durant l'esclat de la Revolució formava part de la municipalitat de
qual deixava clar la meva decantació cap al liberalisme i la monarquia constitucional.
Vaig ser escollit president del tribunal de Clermont, el mateix any diputat de l'Assemblea legislativa i l'any següent diputat de
unir-me però vaig decidir pel de Robespièrre, amb el qual compartia moltes idees.
Vaig ser, també, membre del Comitè de Salut Pública i vaig participar en el processament dels herbetistes.
Robespièrre, Saint Just i jo formàvem el triumvirat durant l'època del Terror i vaig morir junt amb Robespièrre, sent fidel a la m
llibertat".

Jean Paul Marat (Maria Lago)

Em dic Jean Paul Marat i vaig néixer el 24 de maig de 1743 a Suïssa. Vaig ser metge, periodista, polític
revolucionari vaig estar a favor de les Masacres de setembre de 1792 dels enemics de la revolució empr
l'Època del Terror elaborant les llistes negres. Vaig fugir a Londres bastants cops i allà vaig escriure algu
la meva vida. Vaig tenir una malaltia de pell que empitjorava amb el temps i feia banys calents per alleuja
la meva banyera el 13 de juliol de 1793 a París.

Jo volia, simplement, que tot el poble em seguís, i sempre vaig criticar als demés oa la nació pels seus id
revolucionari. Vaig ser un home que ho volia tot, però només vaig aconseguir que els meus anemics m'a

Vaig fer molts discursos però ningú s'ha dignat a donar aquesta informació a generacions llunyanes. Tinc
existeix el fracàs, llevat de quan deixem d'esforçar-nos” o “Les revolucions comencen per la paraula i aca

Què volem? (individual o en grup)
Louis Marie de La Révellière-Lépeaux

Marie La Feutre

Georges Pain et Timbre

Què farem?
Vaig entrar al Directori amb una personalitat pobre, pensava que sortiria reforçat però vaig sortir igual de pobre. Sempre he sig

Georges Couthon (Gisella Forestieri)

Vaig formar part del Comité de Salvació Pública, en el qual estava al triunvirat juntament amb Robespièree i Loius de Saint-Ju
Pierre Exemple

Marie La Feutre


Alexandre Théodore de Lameth

En la Asamblea Constituent, amb Duport y Barnave, vaig formar el "triumvirato" (uns 40 diputats). El 28 de febrer del 1791, v
denuncià les seves relacions amb la cort.
Més tard, i amb la fujida de la Família Real a Varennes, em vaig reconciliar amb la cort.

El nostre discurs

Pierre Exemple

Marie La Feutre


Enllaços a llocs amb més informació
Buxaweb Interessant pàgina on hi podem trobar la informació més diversa sobre la Revolució Francesa (esdeveniments, person
Artehistoria Pàgina coneguda per trobar informació també molt fiable sobre diferents moments i personatges històrics. En cast
La révolution française Excel·lent plana especialitzada en el tema, dels seus precedents al seu desenvolupament, amb molts per
La revolució en imatges Video de youtube on hi podem veure incialment imatges que podem reconèixer i que poden servir d'av
La revolució en menys de 4 minuts Nou video brillant (thanks Bryce) per la seva capacitat de síntesi -tot i que ha de córrer per
Vaig crear molts llibres i pamflets com “Ofrena a la pàtria” predicant les
idees revolucionaries amb l’objectiu d’incidir en la creació d’una
constitució per a França.

Jo volia, simplement, que tot el poble em seguís, i sempre vaig criticar
als demés o a la nació per els seus ideals, encara que no es cumplissin. Jo
era un idealista, un revolucionari. Vaig ser un home que ho volia tot,
però només vaig aconseguir que el meus anemics m'assassinessin.

Vaig fer molts discursos però ningú s’ha dignat a donar aquesta
informació a generacions llunyanes. Tinc poca memòria i només
recordo algunes frases importants com “ No existeix el fracàs, llevat de
quan deixem d’esforçar-nos” o “Les revolucions comencen per la
paraula i acaben amb l’espassa”.

En el meu diari "l'ami du peuple" vaig escriure les seguents paraules:
"Es pot negar encara que el gran general, l'heroi de dos mons, l'inmortal
resturador de la llibertat sigui el cap dels contrarevolucionaris, l'alma de
totes les conspiracionscontra la pátria?¿ es pot dubtar de que tingui, en
tot els llocs de França, bribons astuts reclutatsen tots els bars de París,
casi tots famosos per l'antiga policía?"

http://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Paul_Marat : La página on pots trobar informació
de Marat de forma més extensa.
http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=1128 : En aquesta pàgina apareixen
les frases més importants de Marat i també pots obtenir informació d'altres
personatges en la història.
http://www.laguia2000.com/francia/jean-paul-marat : Una web amb infomració més
detallada de la mort de Marat. També pots buscar informació de més personatges de
la revolució francesa.

http://www.oem.com.mx/elmexicano/notas/n12470.htm: Apareix una mena de
discurs de Marat reflexat en un resum del que ha sentit durant la seva vida.

Jérôme Pétion Villeneuve

Page historylast edited by Núria Torralba 11 years ago
1. Jérôme Pétion de Villeneuve

i. Biografia
ii. Fotografies
iii. Què faig?
iv. Discurs del 18 de juny del 1794
v. Informació
Jérôme Pétion de Villeneuve

Biografia
Vaig nèixer l'any 1756 a Chartes, i sóc fill d'un procurador d'aquest mateix lloc. En el 1778 em vaig
llicenciar com adbocat i vaig intentar fer-me un nom en la literatura i per això vaig escriure " sur les
moyens de prévenir l'infanticide".
Vaig ser escollit com a diputat del tercer estat en els estats generals en l'any 1789 i vaig ser un dels líders
dels jacobins. Formo part de l'esquerra de l'assamblea constituent, vaig presidir la convenció en el 1792 i
vaig ser membre del Comité de Salvació Pública. Quan el rei i la reina van intentar marxar de París,
Antoine Barnave i jo els vam aturar abans de que poguéssin arribar a la frontera. En el 1791 vaig ser
escollit com a alcalde de París.
Vaig organitzar una manifestació antimonarquica en el 1792 contra el rei Lluis XVI.
Al enfrentar-me amb Robespierre em vaig alía amb els girondins i vaig ser expulsat en el 1793.
Robespierre em va acusar d'haver participat en la conspiració de Dumouriez i va ordenar que
m'arrestessin, com que no volia que m'arrestessin i fessin el que vulguessin amb mi, vaig decidir treure'm
la vida el 18 de juny del 1794 en el bosc de Catol.

Fotografies

Què faig?
Jo vaig ser membre del Comité de Salvació Pública i vaig presidir la convenció.
També, gràcies a mi el rei Lluís XVI no va marxar de París ja que jo, amb l'ajuda de l'Antoine Barnave i
en Carlos César de Fay, vaig aconseguir parar-los i fer-los tornar cap a París.
Després d'això, vaig ser escollit alcalde de París.

Discurs del 18 de juny del 1794
Jo, Jérôme Pétion de Villeneuve, em treure la vida en aquest mateix bosc, perquè no vull que m'agafin
pres i em matin o em turturin, ja sé que vaig canviar de pensaments quan me'n vaig anar amb els
girondins, ja sé, que m'ho mereixo però no ho vull, no vull que em matin i menys Robespierre, el que es
la causa de totes les meves desgràcies. En aquest bosc, el bosc de Catol, em treure la vida abans de que
m'arrestin, abans de ser un presoner, abans de tot això prefereixo la mort, em sap greu, que la meva vida
s'acabi així, però és el que m'ha tocat, i crec, sincerament que el meu nom algun dia, serà reconegut per
moltes persones que creuran que el que vaig fer, era lo correcte.

Informació
http://www.google.es/images?hl=es&biw=1021&bih=658&gbv=2&tbs=isch%3A1&sa=1&q=J
%C3%A9r%C3%B4me+P%C3%A9tion&btnG=Buscar&aq=f&aqi=&aql=&oq=&gs_rfai=

http://es.wikipedia.org/wiki/J%C3%A9r%C3%B4me_P%C3%A9tion_de_Villeneuve

Enciclopèdia catalana del 2002.
Cronologia de la Revolució Francesa

Per a articles més generals, vegeu Cronologia de França i 1800 .
La Cronologia de la Revolució Francesa detalla el curs cronològic dels
esdeveniments polítics i econòmics durant la Revolució Francesa de 1788 a
1799. Caldrà esperar fins a la13 de juliol de 1984veure la inauguració d'un
museu relatiu a aquesta època, el Museu de la Revolució Francesa .
La cronologia de França sota Napoleó detalla el període de 1800 a 1815.
Any 1788 [ editar | modificar el codi ]
Article detallat : 1788 a França .
 7 de juny : « Dia de les rajoles » a Grenoble . La gent de Grenoble

llencen rajoles als soldats després de l'exili del Parlament del Dauphiné .
 14 de juny : Els notables de Grenoble es reuneixen a l' Hôtel de
Lesdiguières per convocar els Estats generals del Dauphiné .
 21 de juliol : Reunió dels estats generals del Dauphiné a Vizille .
 8 d'agost : decisió de convocar els estats generals presa per Loménie de
Brienne per al1 de maig de 1789. S'han de discutir les modalitats d'aquesta
convocatòria.
 25 d'agost : Brienne dimiteix. Ha substituït per Jean-Girard Lacuée .
 27 de desembre : Jacques Necker , preparant els Estats generals ,
accepta un reglament duplicant la representació del Tercer Estat , que té en
conseqüència tant de diputats com els dos altres reunits
( noblesa i clergé ), però el vot queda per ordre.
 29 de desembre : Marsella demana un augment del nombre de membres
electes del Tercer Estat i del vot per habitant als Estats generals .
 Gener: Publicació del fulletó de l'Abbé Sieyes “ Què és el Tercer Estat? »

 24 de gener : Publicació del Reglament dels Estats Generals .
 28 de gener : Enfrontaments mortals a Rennes entre joves nobles i joves
burgesos.
 7 de febrer : Ordre d'escriure Quaderns de greuges .
 De març a maig: elecció de representants als estats generals.
 23 de març i 24 de març : Revolt de subsistències a Marsella provocant el
canvi de règim municipal, la creació de la guàrdia ciutadana i la reforma del
sistema fiscal municipal.
 27 d'abril : Émeute a París , al faubourg Sant-Antoine , contra el fabricant
de paper pintat Réveillon.
 30 d'abril : Creació de la Societat dels Amics de la Constitució a Versalles ,
que prendrà el nom de Club dels Jacobins al desembre, quan s'instal·larà
a París .
 2 de maig : Presentació per ordre dels 1200 diputats al rei .
5 de maig de 1789
Obertura dels Estats Generals de 1789 a Versalles
 5 de maig : Obertura dels Estats Generals a Versalles a la Sala dels

Menus Plaisirs.
 6 de maig : Brissot publica el primer número del « Patriote francès ». Una
decisió del Consell d'Estat prohibeix la publicació de qualsevol tipus de diari
sense autorització expressa.
 4 de juny : mort del Dauphin Louis-Joseph Xavier , a l'edat de set anys.
 13 de juny : 3 membres del clergé s'incorporen al tercer estat (tres
sacerdots de Poitou). Louis XVI, encara afectat per la mort del seu fils aîné,
no reacciona.
 17 de juny : El Tercer Estat es proclama Assemblea nacional , els dos
altres ordres havent rebutjat la deliberació conjunta.
 19 de juny : Louis XVI, per única reacció, decideix de tancar la sala dels
Menus Plaisirs tot pretextant el treball.
o Barère publica el 1r número de “Point du jour”.
o Nous delegats del clergat s'incorporen al tercer estat.
 20 de juny : Al matí, els diputats s'enfronten al tancament de la Sala dels
Menus Plaisirs. A continuació, J. Guillotin proposarà reunir-se a la sala del
Jeu de Paume. En aquesta sala els diputats juren de no separar-se mai
tant que França no disposarà d'una constitució escrita : és el Serment du
Jeu de Paume .
 22 de juny : L'Assemblea nacional es reuneix a l'església de Sant Lluís a
Versalles.
 23 de juny :
o Sessió reial : El mateix rei va a la sala del Jeu de Paume,
declara el manteniment de les tres ordres i anul·la les
deliberacions del17 de junytot acceptant una sèrie de reformes
dels diputats dels Estats Generals (per exemple, la reforma
fiscal).
o Apòstrof apòcrif de Mirabeau : “ Som aquí per voluntat de la
gent i només en sortirem amb la força de les baionetes ”.
o L' Assemblea Nacional declara inviolable la persona dels seus
diputats.
o Creació del Club Bretó
 26 de juny : Louis XVI aboleix les lletres de cachet .
 27 de juny : El rei cedeix a les demandes, renuncia als tres ordres i
accepta l'Assemblea Constituent.
 9 de juliol : Proclamació de l' Assemblea Constituent
 11 de juliol : Destitució de Necker . Descontentament, malestar a París
o Joseph-Gilbert Motier, marquès de La Fayette presenta un
projecte de declaració dels drets humans a l'Assemblea
Constituent.
 12 de juliol : Discurs de Camille Desmoulins al Palais-Royal .
 13 de juliol : Formació d'un municipi i d'una guàrdia burgesa a París.
 14 de juliol : Temps de la Bastilla
 15 de juliol :
o arran de la formació de la primera Comuna de París, Jean
Sylvain Bailly es va convertir en el seu primer alcalde.
o El comandament de la Guàrdia Nacional de París ha confiat al
marquès de La Fayette .
 16 de juliol : Necker és revocat al càrrec.
 17 de juliol : Lluís XVI a l'Ajuntament de París ; Adopció per part de Lluís
XVI de la cocarda tricolor .
 18 de juliol : Inici de l' emigració amb la sortida de les grans famílies del
regne (Condé, Artois, etc.).
 20 de juliol - 6 d'agost : Gran por .
 28 de juliol : 1er número de Patriote français de Jacques Pierre Brissot .
 4 d'agost : Abolició dels privilegis i del sistema feudal , fi del club bretó .
 19 d'agost : A Marsella, la guàrdia burgesa dispara sobre la multitud i
provoca un émeute reprimit per les tropes instal·lades (inici de l'afer
Tourette ).
 26 d'agost : Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (DDHC).
 11 de setembre : l'Assemblea Constituent concedeix al rei el dret de veto .
 5-6 d' octubre : Revolta del poble de París .
o marxa de les dones sobre Versalles, que obliga el rei a retirar el
seu veto ia signar els decrets abolint els privilegis i el DDHC .
o el rei es veu obligat a tornar a París i és instal·lat al palau de les
Tulleries .
o l'Assemblea es va traslladar a París.
 21 d'octubre : Institució de la llei marcial .
 30 d'octubre : Llei de liberalització de la usura .
 2 de novembre : Nacionalització dels béns del clergat catòlic .
 30 de novembre : Adhesió definitiva de Còrsega a França.
 14 de desembre : Llei de constitució dels municipis
 19 de desembre : Constitució d' assignats per fer front als deutes de
l'Estat.
 22 de desembre : França es divideix en 83 departaments.
 24 de desembre : Creació del Club dels Jacobins . Els protestants obtenen
el dret de ciutadania .
 12 de febrer : abolició dels ordes monàstiques i religiosos, i abolició dels

vœux a França.
 21 de març : abolició de la gabelle .
 27 d'abril : fundació del Club dels Cordeliers
 29 d'abril – 30 d'abril : a Marsella , presa de tres forts per la Guàrdia
Nacional amb el suport de la municipalitat i del poble. Aquest darrer
massacre el cavaller de Beausset , major de Fort St-Jean .
Dia de la Federació,14 de juliol de 1790al Champ-de-Mars , ( museu de la Revolució Francesa ).
 8 de maig : decret que estableix l'uniformitat dels pesos i mesures , a

França.
 14 de maig : venda dels béns del clergat.
 21 de maig : segona comuna de París : París es divideix en 48 seccions,
substituint els 60 antics districtes.
 12 de juny : Avinyó demana el seu rattachement a França.
 19 de juny : supressió de la noblesa.
 12 de juliol : Votació de la constitució civil del clergé.
 14 de juliol : Dia de la Federació .
 22 de juliol : la Constitució civil del clergat ha aprovada pel rei Louis XVI .
 Juliol -- : ascens de la influència dels clubs (entre els quals els Cordeliers ,
els Jacobins ).
 27 d'agost : transformació dels assignats en paper moneda.
 4 de setembre : Necker dimiteix
 21 d'octubre : tricolor: blau, blanc, vermell.
 3 de gener : Obligació del clergé de prestar serment a la Constitució civil.

 4 de febrer : serment a l'assemblea dels sacerdots
 28 de febrer : La Fayette desarma els Cavallers de la Dague .
 De febrer a maig: elecció de bisbes constitucionals per substituir els 80
bisbes refractaris.
 2 de març : Decret d'Allarde , abolició de les corporacions
 10 de març : Escrit del pape Pius VI condemnant la Constitució civil del
clergat .
 15 de març : França trenca les relacions diplomàtiques amb l'Església
romaine.
 2 d'abril : mort de Mirabeau . A partir d'ara, el tribunal tindrà com a
assessors a Barnave , Duport i Lameth .
 4 d'abril : Mirabeau al Panteó de París .
 21 d'abril : La Fayette dimiteix de la Guàrdia Nacional .
 14 de juny : Votació sobre la llei Le Chapelier abolint les corporacions,
prohibint les coalicions obreres i les vagues, completant així el decret
Allarde .
 15 de juny : Creació dels batallons nacionals de voluntaris
 20 de juny : Varennes-en-Argonne : fugida fallida de la família reial,
seguida del retorn sota bona escorta a les Tulleries .
 16 de juliol : l'Assemblea restitueix al rei les seves prerrogatives.
 17 de juliol : Tiroteig del Camp de Mart .
 18 de juliol : Danton fuig a Anglaterra i Marat s'amaga. Fundació del Club
des Feuillants .
 27 d'agost : Declaració de Pillnitz ( Frédéric Guillaume II i Léopold II ).
 3 de setembre : Finalització del debat de la Constitució i votació.
 13 de setembre : Lluís XVI aprova la Constitució de 1791 .
 14 de setembre : Després d' un plébiscite , Avignon i el Comtat
Venaissin han integrat a França.
 25 de setembre : promulgació del Codi Penal .
 30 de setembre : dissolució de l' Assemblea Constituent .
 1er d'octubre : Obertura de l' Assemblea Legislativa .
 16 d'octubre : Massacres de la Glacière a Avinyó.
 17 de novembre : Pétion alcalde de París en substitució de Bailly . El seu
oponent era La Fayette .
 25 de novembre : creació del Comitè de Vigilància (futur Comitè de
Seguretat General ).
 3 de desembre : Carta de Louis XVI demanant al rei de Prússia el seu
suport contra la Revolució.
 Gener : creació per Jean-Nicolas Pache , amic de Gaspard Monge , de

la Societat Patriòtica de Luxemburg , que inclou, a més de Monge , Jean-
Baptiste Marie Meusnier de la Place , Jean Henri Hassenfratz i Alexandre-
Théophile Vandermonde .
 25 de gener : Ultimàtum a Léopold d'Àustria .
 7 de febrer : Aliança d' Àustria i Prússia .
 9 de març : El ministre de la Guerra, Narbonne-Lara , ha substituït
pel coronel de Grave .
 19 de març : Dumouriez nomenat ministre dels Afers Exteriors.
 23 de març : Els ministres Feuillant són substituïts pels
ministres girondins : Roland a l'Interior i Clavière a les Finances.
 20 d'abril : França declara la guerra a Àustria .
 25 d'abril : Rouget de l'Isle escriu una cançó que esdevindrà La
Marseillaise .
 8 de maig : Dimissió del ministre de la Guerra de Grave , substituït
l'endemà per Joseph Servan .
 13 de juny : El rei destitueix els ministres girondins Roland , Servan i
Clavière; Dumouriez va a la guerra.
 15 de juny : Dimissió de Dumouriez. Nou Ministeri dels Feuillants ,
amb Lajard en guerra.
 20 de juny : El poble envaeix les Tulleries , reclamant el retorn dels
ministres i l'acceptació de diversos decrets que el rei ha vetat . El rei porta
una gorra vermella. Ell no cedeix.
 22 de juny : La Marseillaise , encara que només s'anomena "cançó de
l'exèrcit del Rin", és cantada per primera vegada a Marsella al carrer
Thubaneau 11 pel patriota de Montpeller François Mireur durant un banquet
organitzat pel Club dels Amics de la Constitució. .
 30 de juny : L'intent de cop d'estat de La Fayette fracassa.
 2 de juliol : Sortida cap a París del primer batalló de voluntaris de Marsella
que propagarà « la Marsella » i es farà famós.10 d'agostdurant la presa de
les Tulleries.
 7 de juliol : Kiss Lamourette .
 10 de juliol : Dimissió dels ministres feuillants.
 11 de juliol : Proclamació de la pàtria en perill.
 14 de juliol : Olympe de Gouges , Etta Palm i Théroigne de
Méricourt marxen per exigir que les dones puguin s'enrolar com a
voluntàries a l'exèrcit.
 25 de juliol : Manifest de Brunswick .
 Nit del 9 al 10 d'agost : Formació a l'Ajuntament de París d'una Comuna
insurreccional .
 10 d'agost : Els sans-culottes prenen les Tulleries. La família reial es
refugia a l'Assemblea. Es decreta la creació d'una nova assemblea:
la Convenció Nacional .
o nomenament per aclamació per l'assemblea legislativa
d'un consell executiu provisional , en substitució del Consell del
Rei , format per sis ministres: Danton per a la
Justícia, Roland per a l'Interior, Joseph Servan per a la
Guerra, Clavière per a les Finances, Lebrun per a Negocis
i Monge per a la Marina.
 11 d'agost : Reforma electoral : la futura assemblea serà elegida per
sufragi universal masculí.
 13 d'agost : La família reial empresonada a la Torre del Temple.
 17 d'agost : A la demanda de Robespierre , establiment d'un primer
tribunal revolucionari.
 19 d'agost : La Fayette s'exili a Àustria.
 23 d'agost : Capitulation de Longwy .
 24 d'agost : Establiment de l'ús de la guillotine per a les execucions
polítiques. Louis Collenot d'Angremont i Arnaud de Laporte són les seves
primeres víctimes.
 26 d'agost : Decret d'exili dels sacerdots no jurats
 2 de setembre : Capitulation de Verdun .
 2 de setembre : La conspiració royaliste del marquès de La Rouërie ,
a Bretanya , és frustrada.
 2–7 de setembre : Massacres de setembre . Creació del Tribunal de
Maillard.
 9 de setembre : Massacres de Versalles .
 20 de setembre :
o Batalla de Valmy .
o Inauguració de la Convenció Nacional
 21 de setembre : abolició de la monarquia ; proclamació
de la Primera República
 22 de setembre ( 1r vendémiaire any I): Proclamació de l'any I de la República.
 finals de setembre a novembre: Girondins contra Montagnards a la
Convenció Nacional.
 25 de setembre (4 Vendémiaire): La República Francesa és “una i
indivisible”.
 9 d'octubre (18 Vendémiaire): Garat substitueix a Danton al Ministeri de
Justícia.
 21 d'octubre (30 Vendémiaire): presa de Maguncia (1792)
 6 de novembre (16 brumaire): Batalla de Jemmapes .
 14 de novembre (24 de Brumari) : L'exèrcit francès entra a Brussel·les .
 20 de novembre (30 brumaire): El gabinet de ferro .
 27 de novembre (7 Frimaire) : Annexion de Savoia .
 29 de novembre (9 Frimaire): Abolició del Tribunal Revolucionari de17
d'agost.
 2 de desembre (12 Frimaire) : Chambon , nou alcalde de París, en
substitució de Pétion .
 4 de desembre (14 Frimaire) : Una delegació belga es presenta davant
la Convenció per expressar l'agraïment del poble belga i reclamar la
independència de Bèlgica . La Convenció adopta immediatament la
proposta de decret 1 .
 11 de desembre (21 de Frimaire) : Obertura del procés de Lluís XVI a la
Convenció.
 15 de desembre (25 de Frimaire): Decret que imposa el règim francès als
països conquerits.
Any 1793 (Any I del calendari revolucionari) [ editar | modificar el

codi ]
 1 de gener (12 Nivôse Any I): Creació d'un Comitè de Defensa General .
 7 de gener (18 Nivôse): Fi del judici al rei.
 20 de gener (1er Pluviôse): assassinat de Lepeletier de Saint-
Fargeau per Pâris
 21 de gener (2 Pluviôse): Afusellament de Lluís XVI
 22 de gener (3 Pluviôse) : dimissió de Roland , ministre de l'Interior,
substituït per Garat .
 30 de gener (11 Pluviôse): Mort d' Armand Tuffin de La Rouërie .
 31 de gener (12 Pluviôse): Annexació de Niça . Danton demana l'annexió
de Bèlgica .
 1 de febrer (13 Pluviôse ) : Declaració de guerra a Gran Bretanya i Holanda.
 4 de febrer (21 Pluviôse): Substitució de Pache à la Guerre pel general de
Beurnonville .
 8 de febrer (25 Pluviôse): Ocupació del Ducat de Deux-Ponts per França.
 14 de febrer (26 Pluviôse): Pache elegit alcalde de París.
 24 de febrer (6 Ventôse): La Convenció decreta la taxa massiva de 300.000
homes per a la defensa nacional.
 March (Ventôse i Germinal) : Revolta a Bretanya i Vendée contra l'impost
en massa, inici de la guerra de Vendée i Chouannerie .
 7 de març (17 Ventôse): Declaració de guerra a Espanya.
 10 de març (20 Ventôse): Creació del Tribunal Revolucionari per Danton.
 13 de març (23 Ventôse): Combat de Chemillé a Vendée 2
 15 de març : Primera batalla de Cholet Vendée 2
 17 de març (27 Ventôse): Adhesió del principat de Salm (enclavament).
 18 de març (28 vents)
o Batalla de Neerwinden .
o Decret pel qual s'estableix una Comissió de Seguretat Pública .
 19 de març (29 Ventôse): Combat de Chantonnay Vendée 2
 21 de març ( 1r germinal ): Constitució dels Comitès de Supervisió .
 30 de març (10 germinals): Combat de Saint-Lambert a Vendée 2
 1 d'abril (12 Germinal ): Traïció de Dumouriez .
 6 d'abril (17 Germinal): Creació del Comitè de Seguretat Ciutadana
 11 d'abril (22 Germinal): Batalla de Chemillé a la Vendée
 13 d'abril (24 Germinal): Detenció de Marat
 22 d'abril (3 Floréal): Batalla de Beaupréau Vendée 2
 24 d'abril (5 Floréal): Judici i absolució de Marat pel Tribunal Revolucionari.
 29 d'abril : Pierre Guyomar proposa d'atorgar la igualtat política a les
dones.
 4 de maig (15 Floréal): Llei del màxim .
 10 de maig (21 Floréal): La Convenció es trasllada al Palau de les
Tulleries .
 16 de maig (27 Floréal): Primera batalla de Fontenay-le-Comte a Vendée 2
 21 de maig (2 Prairial): Elecció de la Comissió Extraordinària dels Dotze .
 23 de maig (4 Prairial) : Victòria de la coalició a la batalla de Famars .
 25 de maig (6 Prairial): Segona batalla de Fontenay-le-Comte a Vendée 2
 27 de maig - 2 de juny (8 al 14 Prairial): Muntanya i Comuna contra els
girondins.
 2 de juny (14 Prairial): Detenció de 31 diputats girondins
 9 de juny (21 Prairial): Batalla de Saumur Vendée 2
 18 de juny (30 Prairial) : Execució a París de 12 membres de l' Associació
Bretona .
 28 de juny (10 Messidor): Primera batalla de Luçon a Vendée 2
 29 de juny (11 Messidor): Els Vendeus són rebutjats a la batalla de
Nantes 2 .
 3 de juliol (15 Messidor) : El Dauphin és confiat a un sabater, Antoine
Simon .
 5 de juliol (17 Messidor): Primera batalla de Châtillon a Vendée 2
 13 de juliol (25 Messidor): Assassinat de Marat per Charlotte Corday . Va
deixar enrere "No havent pogut corrompre'm, em van assassinar".
 17 de juliol (29 Messidor)
o Mort de Jacques Cathelineau , general en cap dels Vendéens.
o Abolició del feudalisme.
 18 de juliol (30 Messidor): Batalla de Vihiers a Vendée 2
 23 de juliol (5 Termidor): Capitulació de Magúncia .
 27 de juliol (9 Thermidor): Entrada de Robespierre al Comitè de Seguretat
Pública.
 30 de juliol (12 Thermidor): Segona batalla de Luçon a la Vendée 2
 August (termidor) : primera onada de profanació de les tombes reials a
la basílica de Saint-Denis .
 14 d'agost (27 Thermidor): Tercera batalla de Luçon a Vendée 2
 15 d'agost (28 Termidor): Dimissió de Garat i substitució per Paré à
l'intérieur.
 23 d'agost (6 Fructidor): aixecament massiu de la població masculina
i reorganització del cos d'infanteria francès
 27 d'agost (10 Fructidor): Toulon es rendeix als britànics.
 5 de setembre (19 Fructidor):
o El terror a l'agenda.
o Batalla de Chantonnay Vendée 2
 8 de setembre (22 Fructidor): Els republicans francesos derroten els aliats a
la batalla de Hondschoote .
 13 de setembre (27 Fructidor) : les tropes franceses derroten els
Savoisiens a la batalla de Méribel .
 15 d'octubre (29 Fructidor): Batalla de La Tremblay a Vendée 2
 17 de setembre ( 1r dia addicional de l'any I): Llei de sospitosos .
 19 de setembre :
o Batalla de Pont-Barré a Vendée 2
o Batalla de Torfou a Vendée 2
 22 de setembre ( 1r Vendémiaire Any II): Els espanyols derroten els republicans
francesos a la batalla de Trouillas .
 29 de setembre (8 Vendémiaire): Establiment de la tarifa màxima
 Del 12 al 25 d' octubre (21 Vendémiaire al 4 Brumari): segona onada
de profanació de les tombes reials de la basílica de Saint-Denis
 9 d'octubre (18 Vendémiaire): Recuperació de Lió .
 11 d'octubre : Segona batalla de Châtillon a la Vendée 2
 16 d'octubre (25 Vendémiaire) : Execució de Maria Antonieta
d'Àustria ; Batalla de Wattignies , els austríacs són derrotats.
 17 d'octubre (26 Vendémiaire): Els Vendeus són derrotats a la Batalla de
Cholet 2 .
 18 d'octubre (27 Vendémiaire) : Els Vendéens creuen el Loire , inici de
la Virée de Galerne . Mort del general de Vendée Charles de Bonchamps .
 25 d'octubre (4 de Brumari) : Implementació del calendari republicà . Jean
Chouan i Aimé Picquet du Boisguy al capdavant de diversos centenars
d'homes es van unir als Vendéens a Laval .
 26 d'octubre : Batalla d'Entrammes a Vendée 2
 27 d'octubre (6 de Brumari): els republicans són derrotats pels vendens a
la batalla d'Entrammes
 31 d'octubre (10 brumaire): Afusellament dels girondins .
 3 de novembre (13 de Brumari) : Els Vendeans i els
Chouan prenen Fougères .
 3 de novembre : Mort del general vendéen Louis de Sagères de Lescure .
 7 de novembre (17 de Brumari) : Afusellament de Philippe d'Orléans .
 8 de novembre (18 brumaire): Afusellament de Madame Roland
 10 de novembre (20 brumaire): Abolició de la religió catòlica i culte a la Raó
 11 de novembre (21 brumaire) : Execució de Bailly , primer alcalde de
París.
 14 de novembre (24 de Brumari): Els Vendeans són retrocedits al setge de
Granville 2 .
 17 de novembre (27 brumaire): Inici dels ofegaments a Nantes .
 21 de novembre : Batalla de Dol a la Vendée 2
 23 de novembre (3 de febrer): la Convenció decideix tancar
les esglésies catòliques de la capital.
 24 de novembre (4 Frimaire) : el calendari grégorien és abolit i substituït
pel calendari republicà .
 4 de desembre (14 de Frimaire) : Un altre fracàs dels Vendéens al setge
d'Angers .
 13 de desembre (23 de Frimaire) : Batalla del Mans , els Vendéens són
massacrats.
 19 de desembre (29 de Frimaire): Reprise de Toulon.
 23 de desembre (3 Nivôse) : Els Vendéens són aixafats a la batalla de
Savenay 2 , al final de la Virée de Galerne .
 Desembre (Frimaire): Retirada dels aliats més enllà del Rin.
 12 de gener : Escàndol de la Companyia de les Índies Orientals .

 17 de gener : Les « columnes infernales » de Turreau en Vendée .
 19 de gener : Els britànics posen els peus a Còrsega .
 4 de febrer : Abolició de l'esclavitud a les colònies.
 11 de març : creació de la comissió encarregada de crear l'Escola Central
de Treballs Públics, futura Escola Polytechnique , entre les quals hi ha
Gaspard Monge i Lazare Carnot .
 23 de març : Batalla de Mortagne a Vendée 2
 24 de març : Afusellament dels hébertistes .
 2 d'abril : Es crea la companyia de globus aerostàtics per utilitzar
els aerostats com a globus d'observació . És la primera unitat aèria del
món.
 5 d'abril : Execució de Danton , els seus partidaris i Camille Desmoulins .
 13 d'abril : set absolucions i dinou condemnes a mort, entre elles Lucile
Desmoulins , Chaumette , el general Dillon , l' exbisbe Gobel i la Veuve
d'Hébert , en la conspiració luxemburguesa .
 10 de maig : Detenció de Pache , alcalde de París, substituït per Fleuriot-
Lescot .
 8 de juny : Festa de l' Ésser Suprem .
 10 de juny : Llei del 22 Prairial sobre els poders dels tribunals
revolucionaris : Gran Terror.
 26 de juny : Batalla de Fleurus (victòria francesa a Bèlgica).
 27 de juliol : Detenció de Robespierre ( 9 Thermidor ).
 28 i 29 de juliol : Afusellament dels Robespierristes.
 9 d'agost : Detenció de Bonaparte a Niça , sospitat de
Robespierrisme. Serà alliberat onze dies després.
 10 d'agost : Reorganització del Tribunal Revolucionari .
 19 de setembre : En el marc del saqueig sistemàtic de Bèlgica per part de
la República Francesa, les primeres obres d'art confiscades arriben a París.
 28 de setembre : creació oficial de l'Escola Central de Treballs Públics,
futura Escola Politècnica .
 10 d'octubre : creació oficial del Conservatori Nacional d'Arts i Oficis .
 11 d'octubre : Cerimònia de l'entrada al Panteon de Jean-Jacques
Rousseau .
 30 d'octubre : creació oficial de l' École Normale Supérieure .
 11 de novembre : Tancament del club dels jacobins .
 8 de desembre : Retorn dels setanta-tres Girondins a la Convenció.
 24 de desembre : Derogació del màxim .
 17 de febrer : signatura al castell de la Jaunaye, d'un tractat entre

els insurgents de Vendée representats per François de Charette , i
la Convenció , sobre la llibertat religiosa.
 1er d'abril : Insurrecció del 12 Germinal Any III .
 5 d'abril : Primer tractat de Basilea (Prússia es retira de la guerra)
 20 de maig : Aixecament del 1er Prairial Any III
 31 de maig : Abolició del Tribunal Revolucionari .
 8 de juny : Mort del dofí ( Louis de France (1785-1795) )
 23 de juny – 21 de juliol : desembarcament d'emigrants a Quiberon 2 ,
organitzat per Lluís XVIII de França i el comte d'Artois (futur Carles X de
França ) per donar un cop de mà a la Chouannerie ia l' exèrcit catòlic i
reial de Vendée .
 20 de juliol (2 Termidor): Sieyès pronuncia un discurs en el qual proposa la
constitució d'un “jurat constitucional” amb la funció de guardià de la
Constitució.
 22 de juliol : Segon tractat de Basilea ( Espanya cessa la lluita)
 22 d'agost : Constitució de 1795 .
 23 de setembre : s'introdueix el sistema mètric per la llei
del 1er Vendémiaire any IV (23 de setembre de 1795) . Aquesta serà obligatòria
a França amb motiu del seu cinquè aniversari pel decret de 13 brumari any
IX (4 de novembre de 1800) quan es prohibeix l' ús de qualsevol altre
sistema 3 .
 5 d'octubre : Insurrecció royaliste del 13 Vendémiaire any IV , aturada
per Napoleó
 26 d'octubre : La Convenció és dissolta ; inici de la Junta Directiva
 19 de desembre : alliberament i exili de Marie-Thérèse , la filla de Lluís XVI
fins aleshores detinguda a la presó del Temple
Olimpíada Republicana en marxa22 de setembre de 1796, ( museu de la Revolució Francesa ).
 26 de febrer : Reorganització del cos d'infanteria francès

 5 de març : Guerra contra el Sacre Imperi Romanogermànic
 9 de març : Noces de Napoleó Bonaparte i Joséphine
 29 de març : François de Charette , líder de la insurrecció de Vendée , és
afusellat a Nantes .
 27 d'abril : Atemptat contra el Courrier de Lió .
 10 de maig : Batalla de Lodi (Napoleó a Itàlia)
 10 de maig : Detenció de Gracchus Babeuf i dels principals dirigents de la
Conjuration d'Iguals
 Juliol : Setge de Màntua
 22 de setembre : Primera Olimpiada de la República
 14 de gener : Victòria de Rivoli
 18 d'abril : Pau de Leoben
 27 de maig : Execució de Babeuf
 8 de juliol : S'instaura la República Cisalpine .
 4 de setembre : Cop d'estat del 18 Fructidor, any V.
 17 d'octubre : Tractat de Campo-Formio
 6 de febrer : el Directori envia Gaspard Monge a Roma

 Febrer: es proclama la República Romana .
 Abril: es proclama la República Helvètica .
 11 de maig : Cop de 22 Floréal .
 18 de juny : Execució d' Antoine-Joseph Moneuse , un dels dirigents dels
Chauffeurs del Nord.
 21 de juliol : Batalla de les piràmides
 1er d'agost : Batalla d'Aboukir
 Setembre: llei Jourdan que institueix el servei militar
 12 d'octubre : Esclaten revoltes a Bèlgica contra els ocupants francesos.
 24 d'octubre : Les revoltes contra l'ocupant francès es generalitzen
a Bèlgica .
 2 de novembre : Esclaten revoltes a l' illa de Malta contra els ocupants
francesos.
 6 de novembre : Afusellament de François Salembier , un dels dirigents
dels Chauffeurs del Nord.
 4 de novembre : A Bèlgica , 8 000 sacerdots són proscrits i deportats a
causa de les revoltes que hi hagen contra els ocupants francesos.
 13 de novembre : Els camperols belgues es revolten contra l'ocupant
francès prenen la ciutat de Diest , sota la direcció d' Emmanuel Rollier .
 4 de desembre : Massacre d' Hasselt perpetrada per les tropes franceses i
que posa fi a la revolta belga.
 24 de desembre : Aliança entre Rússia i Gran Bretanya
 20 de maig : Échec de Bonaparte davant Sant-Jean-d'Acre .

 17 de juny - 19 de juny : Batalla de Trebia ( Suvorov derrota els francesos)
 18 de juny : Cop de 30 Prairial
 24 d'agost : Bonaparte abandona Egipte.
 16 d'octubre : Arribada de Bonaparte a París.
 22 d'octubre : Els russos es retiren de la coalició
 9 de novembre : Cop d'estat del 18 de Brumari : fi del
Directori ; establiment del consolat
 25 de desembre : Entrada en vigor de la Constitució de l'any VIII
 26 de desembre : Creació del Consell d'Estat .
Notes i referències [ editar | modificar el codi ]
1. ↑ (ca) Patricia Chastain Howe, Política exterior i revolució francesa: Charles François

Dumouriez, Pierre LeBrun i el pla belga, 1789–1793 , Nova York, Palgrave
Macmillan ,2008, 262 pàg. ( ISBN 978-1-349-37213-3 ) , pàg. 113.
2. ↑Torna més amunt per:a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y et z Ernest Colon: mapes dels llocs de batalla
durant la guerra de Vendée [ arxiu ]
3. ↑ Sistema Internacional d'Unitats
Vegeu també [ editar | modificar el codi ]
 Història de França
 Cronologia de la monarquia absoluta
 Cronologia de França sota Napoleó
 Cronologia de la Revolució Francesa i el Primer Imperi
 Guerres de la revolució francesa
[mostrar]
v m_ _
Revolució francesa
[mostrar]
v m_ _
Campanyes revolucionàries
[mostrar]
v m_ _
Cronologia de França
 Portal d'Història
 Portal de França
 Portal de la Revolució Francesa
 Portal del Primer Imperi
Categories  :
 Cronologia de França
 Esdeveniment de la Revolució Francesa
 Segle XVIII
 Esdeveniment consolat o Imperi
https://fr.wikipedia.org/wiki/Chronologie_de_la_R%C3%A9volution_fran%C3%A7aise
Maria Antonieta
Història de la pàginaeditat per última vegada per Júlia Roigé fa 11 anys
Maria Antonieta d'Àustria , va néixer l'any 1755 a Viena. Va ser

Arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongriai de Bohèmiaamb el doble
tractament d'altesa reial i imperial. Pertanyent a la dinastia dels
Habsburgva arribar a ser la reina de França. Va ser considerada una
dona frívola, reaccionària i de gustos cars. Va exercir una forta
influència política sobre el seu marit i, en conseqüència, sobre tot el
país. l'any 1781, finalment, va tenir el meu primer fill mascle.
Durant el seu regnat va ignorar la crisi financeraper la que travessava
el país i va desautoritzar les reformes liberals de Turgot i Necker. No
va tenir contemplacions amb les masses famolenques que es
concentraven davant el palau de Versallesi va enviar contra elles les
seves tropes. El poble sempre va pensar que jo servia els interessos
austríacs. Va posar el rei contra la Revoluciói va rebre el suport de
Mirabeaui Barnave en la defensa de les seves idees monàrquiques.
El 13 d'agostde 1792, va ser detinguda i empresonada juntament amb
Lluís XVI, els seus fills i la seva cunyada Elisabeta la Torre del
Temple. Va morir executada a la guillotinael dia 16 d'octubrede 1793.
Privilegiats
Page historylast edited by Raquel Vélez 11 years ago
a
i. Lluís XVI (Marc Carrasquet)
ii. Maria Antonieta (Júlia Roigé)
iii. Mézières Lagrange (Alejandro Gil)
iv. Jacques Nécker (Raquel Vélez)
v. Jean Baptiste Carrier(Álvaro Oliván)
vi. Bert Ferreau (Albert Ferrés)
vii. Gilberto La fayette (Andrea Rodríguez)
viii. Charles Alexandre de Calonne (Santi Andón)
4. Què farem?
i. Lluís XVI
ii. Maria Antonieta
iii. Mézières Lagrange
iv. Jacques Nécker
v. Jean Baptiste Carrier
vi. Bert Ferreau
vii. Gilberto La fayette
viii. Charles Alexandre de Calonne
i. Lluís XVI
ii. Maria Antonieta
iii. Mézières Lagrange
iv. Jacques Nécker
v. Jean Baptiste Carrier
vi. Bert Ferreau
vii. Gilberto La fayette
viii. Charles Alexandre de Calonne

La perfecció no és la nostra meta, és el nostre punt de partida.

EN CONSTRUCCIÓ


Els privilegiats érem persones amb honor i amb el permís per realitzar una activitat garantida per una altra
persona o govern. Podíem tenir privilegis tant personals com territorials. Els privilegis i llibertats eren els
nostres més preuats béns, el que ens constituïa la nostra posició social i la nostra capacitat d'actuació
pública.

Els membres del nostre grup (Breu

presentació biogràfica en 1a persona)

Lluís XVI (Marc Carrasquet)

El meu nom ésLluís XVI, vaig nèixer a Versalles el 23 d'agost de 1754 i vaig morir a París el 21 de
gener de 1793 vaig ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, co-príncep d´Andorra (1774-
92) i duc de Berry (1754-74). Vaig ser Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, vaig ser jutjat
per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
El poble em va estimar durant els meus primers anys de regnat, la meva indecisió i conservadorisme va
portar la gent a rebutjar-me i acusar-me de la tirania de l'Antic Règim. Després que fos destronat, la
Convenció Nacional em va assignar el cognom Capet (en referència a Hug Capet, a qui es considerava
avantpassat dels reis de França), i vaig passar a ser anomenat "Lluís Capet" en un intent de banalitzar el
meu estatus de rei.

Maria Antonieta (Júlia Roigé)

Hola sóc Maria Antonieta d’Àustria, vaig néixer l’any 1755 a Viena. Vaig ser Arxiduquessa d’Àustria i
princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Pertanyent a la dinastia
dels Habsburg vaig arribar a ser la reina de França. Vaig ser considerada una dona frívola, reaccionària i
de gustos cars. Vaig exercir una forta influència política sobre el meu marit i, en conseqüència, sobre tot
el país. En 1781 finalment, vaig tenir el meu primer fill mascle.

El 13 d'agost de 1792, vaig ser detinguda i empresonada juntament amb Lluís XVI, els meus fills i la
meva cunyada Elisabet a la Torre del Temple. Vaig morir executada a la guillotina el dia 16 d'octubre de
1793.

Mézières Lagrange (Alejandro Gil)

Hola, el meu nom és Mézières Lagrange, sóc Abat, exerceixo el meu ordre a la Capella de Saint
Edouard a Goussanville als afores de París, vaig néixer a Beauvais (París) al 1750 i vaig morir decapitat
al 1793 per part del Comitè de Salvació Pública. Sóc fill de comerciants i els meus dots de dibuix em van
obrir les portes sent molt jove a l'escola militar de Beauvais la meva ciutat natal. Allà vaig començar a
desenvolupar els mètodes de representació d'objectes tridimensionals mitjançant la projecció sobre dos
plans, mètodes que van ser classificats com a d'alt secret per l'exèrcit. Després vaig entrar a defensar les
idees de l'Antic Règim a la Assamblea Nacional i ajudar a l'entitat de l'església, davant les idees
revolucionàries sorgides durant el període.

Jacques Nécker (Raquel Vélez)

El meu nom és Jacques Nécker i vaig néixer a Ginebra al 1732. Em vaig establir a Paris com a agent de
banca i més tard em vaig fer càrrec tres vegades de les finances de la monarquia francesa del rei Lluís
XVI en els anys 1776,1788 i 1789.Tot i que més tard vaig deixar les finances per dedicar-me a la política,
on vaig seguir una política de reformes parcials com ara l’estalvi, la supressió de càrrecs i el finançament
per emprèstits. Finalment vaig morir a Coppet(Suïssa) al 1804.

Jean Baptiste Carrier(Álvaro Oliván)

Hola, el meu nom és Jean Baptiste Carrier, vaig nèixer el16 de març de 1756 a Yolet i vaig morir el 16 de
novembre de 1794 a la guillotina. Soc un revolucionari francès conegut per la meva crueldat amb els
meus enemics. Soc fill d'un granger de classe mitjana, vivim de les nostres collites, vaig estudiar a Yolet
la meva ciutat natal, fins al 1785 vaig estr treballant en un despatx d'advocats a París. En el 1790 vaig
estar d'advocat a Aurillac(França), en el 1792 vaig ser nombrat vicepresident de la Convenció Nacional,
també vaig formar part del Club dels Cordeliers y dels Jacobins. Vaig ser un dels comisaris nombrats per
a Flandes a finals de 1792 per la Convenció. Al any següent vaig formar part en la creació del Tribunal
Revolucionari de Natntes.
Bert Ferreau (Albert Ferrés)
El meu nom és Bert Ferreau, vaig néixer a Guise el 2 de març de 1760 i vaig morir el 5 d'abril de 1794.
Vaig ser un personatge rellevant de la Revolució francesa de 1789. Vaig fer una crida al poble perquè es
manifestés davant el Palau Reial, allò va ser un assaig per després realitzar la pressa de la Bastilla el 14 de
juliol de 1789. El dia següent hem dicten secretari del ministre de justícia. El 12 de gener de 1793 voto a
favor de la mort de LLuis XVI dient: "Jo voto per la mort, una mica tard , potser, per a l'honor de la
Convenció.

Gilberto La fayette (Andrea Rodríguez)
Sóc el Marqués Gilbert La Fayette. Vaig ser un militar i un polític francés molt important, considerat un
heroi en la Revolució Francesa. Vaig ser membre de l’Asamblea Nacional i Comandant de la Guardia
Nacional de París (..)

Charles Alexandre de Calonne (Santi Andón)
Sóc en Charles Alexandre, vescomte de Calonne. Vaig nèixer el 1734 a Douai i vaig morir el 1802. Vaig
ser un estadista francés. (...)


Volem que es repectin els privilegis que han de tenir i han tingut els nobles, els clergues, etc. durant tota
la societat estamental. La població i l'estat han d'estar controlats per algú, sinó la situació es faria
incontrolable. Volem que l'església tingui el paper que es mereix, els privilegis que es mereix i que no es
corrompin aquests privilegis que ha de tenir una entitat com l'església.

Què farem?

Lluís XVI
Luis José va morir el 4 de juny de 1789 i vaig decidir suspendre les reunions dels Estats Generals durant
dos mesos, en senyal de dol. El Tercer Estat, que mentre s'havia autoproclamat Assamblea Nacional va
rebutjar la meva decisió i reunint-se al 20 de juny a la Sala de la Pilota, van jurar no disslodre fins que
França tingués una constitució

Maria Antonieta
Durant el meu regnat vaig ignorar la crisi financera per la que travessava el país i vaig desautoritzar les
reformes liberals de Turgot i Necker. No vaig tenir contemplacions amb les masses famolenques que es
concentraven davant el palau de Versalles i vaig enviar contra elles les seves tropes. El poble sempre va
pensar que jo servia els interessos austríacs. Vaig posar el rei contra la Revolució, i vaig rebre el suport de
Mirabeau i Barnave en la defensa de les seves idees monàrquiques.

Mézières Lagrange
Després d'estar-me a la Capella de Saint Edouard, entro als Estats Generals, per tal de defensar els drets
de l'església davant del fet de la proposta d'haver de pagar impostos, vaig ser principal defensor de les
idees de l'Antic Règim i proteccionista de l'Església. Després dels Estats Generals i un cop instaurat el
Comitè de Salvació Pública vaig morir decapitat al 1793 a la Plaça du Parvis Notre Dame.

Jacques Nécker
Sòc autor de diverses obres sobre economia política defensant la necessitat d'un sistema reglamentarista a
la manera de Colbert i criticant el liberalisme econòmic, també vaig denunciar les injustificables despeses
de la cort, però això va provocar un gran escàndol que em va fer dimitir.

Jean Baptiste Carrier
En l'octubre de 1793 vaig ser enviat a Nantes per donar ordres de parar la revolta dels
antirevolucionaris,vaig establir un tribunal revolucionari i vaig formar la Legió de Marat. També vaig
inventar un munt de formes d'ejecució extremadament torturadores, vaig posar una gran part de prisioners
en vaixells i els vaig enfonsar a Loira, vaig posar centenars de prisioners en prats i vaig manar a la
guardia civil que els dispares un a un.
Vaig ser un personatge infame, per les meves formes per suprimir les revoltes contra la Conveció.
Quan vaig estar a Normandia, el meu comportament va ser molt moderat, se'm va descriure com un dels
''esperits inferiors i violents, que amb la exitació de les guerres civils em vaig convertir en monstres de
crueldat i extravagancia''.
Bert Ferreau
Apart de la meva participació en la Revolució francesa la meva vida va estar marcada per diferents
professions.
La d'adbocat, la d'escriptor, la de polític i la de periodista.

Gilberto La fayette
Sóc convocat a l'Assemblea de Notables per donar comptes sobre la greu crisi financera del
país, on proposo que es convoquin els
Estats Generals de França, que reunien als representants de les tres classes tradicions de la
societat francesa (clergat, noblesa i comuns).

Charles Alexandre de Calonne

El nostre discurs

Lluís XVI
A manera d'obertura de l'assemblea, vaig pronunciar un discurs en què, a més d'agrair amb els deguts
modals la presència dels tres ordres, vaig advertir de l'enorme problemàtica que enfrontava França,
realitzant, de manera vetllada, una amenaça o a advertència en contra de les innovacions o canvis
que pensava que en comptes de millorar la situació, podrien empitjorar-la. Acabat el meu discurs
inaugural , els ordres es van afanyar a la feina de casa de confrontació de poders, per part dels seus
representants, elaborant les seves respectives llistes d'assistència.

Maria Antonieta
Jo no vull ser governada, ni dirigida, ni tan sols guiada per les persones enteses. Aquesta qüestió cap a la
qual tots els meus pensaments semblen, fins al present, estar concentrats. Tot i així, no rerflexiono massa,
i l’ús que he fet, fins al moment, de la meva independència és evident, per això m’he preocupat de la
diversió i la frivolitat.

Mézières Lagrange
"Benvolguts, demano a tots els presents que escoltin el meu reclam i el de l'església, el reclam de Déu que
és omnipotent. Qui gosa jugar a ésser Déu? Qui gosa dir qui ha de pagar impostos i qui no? Ningú. I
maleït qui gosi fer-ho. No som ningú per canviar les regles, no som ningú per trencar amb tans anys
d'història.
La situació que vivim potser no és la més indicada, però de veritat creieu que amb aquests canvis, la
societat i la situació canviarà? No hi ha per tots, i Déu ja va escollir qui havia de ser el què; si jugueu
a ésser Déu, els errors els pagaran els nostres fills i els fills dels nostres fills. Vosaltres parleu del poble,
dels drets del poble i de la seva voluntat, però el poble és ignorant com per saber el que és bo, i nosaltres
hem de decidir per ells."

Jacques Nécker
Respecte les mesures financeres, opino que l'Estat pot endeutar-se tant com vulgui sempre que el
pressupost ordinari estigui equilibrat. Com no es poden augmentar els impostos, tant per raons polítiques
com per principis, cal millorar el rendiment, especialment amb la reforma de l'administració financera, i
reduir les despeses. Per arribar a això proposo les següents mesures: reducció de la despesa de la Casa
Real, revisió de les pensions per acabar amb els acaparadors i els abusos, comprovacions de les
declaracions d'ingressos i revisió dels abonaments dels països d'estats, que proporcionen un ingrés
suplementari d'1,6 milions de lliures.
Jean Baptiste Carrier
En el 1792 vaig ser nombrat vicepresident de la Convenció Nacional, ja estava en el club dels Cordeliers i
dels Jacobins, al any següent de tornar de Flandes vaig pendre part de la creació del Tribunal
revolucionari de Nantes. Voto a favor de la ejecució del Rei Lluis XVI y vaig ser dels primers en demanar
l'arrestament del duc d'Orlenas, vaig ser important per derrocar als Girondins el 31 de maig, al ser un
afiliat montanyà cada cop anava sent més agressiu, en el 1793 vaig formar la legió de Marat, donat a les
meves accions violentes vaig ser cridat per la Convenció Nacional el 8 de febrer de 1794, vaig prendre
part del atac contra Robespierre el dia nové del mes thermidor, i vaig ser portat davant el Tribunal
Revolucionari el dia 11. El jurat va declarar contra mi i em van enviar a la guillotina(16 de novembre de
1794).
Bert Ferreau
Abans de la revolució vaig dir que si ens educaba la noblesa de la república, per a viure en l'abjecció de la
monarquia i sota el regnat dels Claudis i els Vitelis

Gilberto La fayette

Charles Alexandre de Calonne

Buxaweb Interessant pàgina on hi podem trobar la informació més diversa sobre la Revolució Francesa
(esdeveniments, personatges, documents...). En català
Artehistoria Página coneguda per trobar informació també molt fiable sobre diferents moments i
personatges històrics. En castellà.
La révolution française Excel·lent plana especialitzada en el tema, des dels seus precedents al seu
desenvolupament, amb molt personatges i dades. En francès.
La revolució en imatges Video de youtube on hi podem veure incialment imatges que podem reconèixer i
que poden servir d'avaluació del tema. A continuació se'ns narren els principals fets de la revolució. En
anglès.
La revolució en menys de 4 minuts Nou video brillant (thanks Bryce) per la seva capacitat de síntesi -tot i
que ha de córrer per explicar-ho!-. En anglès.
SANS-CULOTTES
Page historylast edited by Carla Jiménez 11 years ago
1. Qui som?
2. Els membres del nostre grup
i. Sant Saint-Just
ii. Pierre-Gaspard Chaumette
iii. Jacques Roux
3. Què volem?
4. Què farem?
i. Sant Siant-Just
ii. Pierre-Gaspard Chaumette
iii. Jacques Roux

Qui som?

Nosaltres sóm els sans-coulottes i ens anomen així perquè no portem calces tan sols uns pantalons llargs.
Formem part entre la gent del tercer estat que no te gaires drets. Entre nosaltres hi ha artesans, petits
comerciants i treballadors independents. Tampoc sóm els més pobres, però tampoc els més rics ja que
estem exposats a numeroses injustícies per part dels privilegiats i guardem rencor per aquells que
gaudeixen dels luxes que nosaltres mai em tingut. Veiem en aquesta revolució el nostre moment de
venjança.

Els membres del nostre grup
Sant Saint-Just

Vaig néixer a Paris l'any 1767, Quan vaig tindre 18 anys vaig ser empresonat perquè vaig robar joies a la
meva mare, durant aquest temps vaig escriure llibres contra la monarquia, quan vaig sortir de la presó
vaig unir-me a una guàrdia nacional per escortar a Lluís XVI, amb l'intent de fuga. Vaig conèixer a
Robespierre amb qui vaig fer bones migues. Llavors a l'any 1792 el departament d'Aisne em va unir al
partit de la muntanya i vaig ser una de les veus de la muntanya. Vaig ser un dels més revolucionaris
radicals, executant juntament amb Robespierre a tots els contrarevolucionaris.

Pierre-Gaspard Chaumette

Jo, revolucionari francés, vaig néixer a una ciutat de França anomenada Nevers el 23 de maig de 1763.
Com a resultat d'un pare sabater, una no gaire agradable infancia i l'expulsió de l'escola per mala conducta
vaig decidir allistarme com a mariner. Al 1789 ja amb el titul de pilot, el cirurgià i despres d'haver fet un
que altre treball per aquí i per allà començu a escriure articles clandestins que em fan estar una temporada
a la Bastilla. Al 1790 arribo a París i despres de ser admés al Club de los Cordelier com procurador
sindical de la comuna a París faig tancar esglèsies i organitzo la festa de la Raò. Jo defensor dels pobres
del poble i anticlerical, tinc l'objectiu de separar l'Esglesia i l'Estat. Però a les meves oides arriben notícies
de que Robespierre desconfía de mi i guillotinat moru el 13 dabril de 1794.

Jacques Roux

Vaig ser pare i professor en el inicis de la revolució francesa . En el 1970 en els primer motins de castells
i parròquies vaig ser acusat en el senat del congres de haver predicat doctrina peligrosa de que les terres
pertanyen a tots de forma igual i que devia de rechazar pagar els drets senyorials . Vaig ser nombrat
Vicari de Saint-Nicolas-Des-Champs .Vaig acompanyar a Lluix XVI al mont on el van guillotinar . Marat
em va acusar de patriota de circumstancia i de incendiari de la secció de Gravillers . El 1973 soc jutjat per
el Tribunal Revolucionari , però prefereixo suïcidar-me , clavar-me un punyal al pit

Què volem?

Des del tercer estat volem exigir que sens reconeixi socialment com a ciutadants iguals i lliures, parlem
doncs de que els privilegiats paguin impostos, que sens concedeixi el dret a vot com també el dret a
treball i a l'ensenyança.

Volem justícia i igualtat, tan de poder com de decisió.

Què farem?

Des del 1792 al 1795 ens proclamarem protagonistes d'aquesta la revolució la dels pobres, la nostra. Amb
la força popular assaltarem la Bastilla i el palau de les Tulleries, i a més lluitarem contra tot aquell que
estigui amb el bàndol dels absolutistes i contra els contrarevolucionistes formant gran part del exercit
francés. Però no nomès farem us de la nostra força física també utilitzarem la nostra força verbal assistin
als debats de les Assamblees Nacional, Constituen i Legislativa per reivindicar les necessitats mínimas.
Per últim els nostres vots seràn decisius per la condena de Lluis XVI.

El nostre discurs

Sant Siant-Just

La gent passa fam , i per això demanem que obrin el graner de França. La gent també vol tindre drets,
volem que s'ens reconeixi com a ciutadans. Jo Sant Saint-Just vull revolucionarme contra tota la colla de
privilegiats estafadors i contra la monarquia, perquè jo i tot el poble volem tindre drets, volem
"; menjar";! I per aixó els Sans-culottes i jo assaltarem la Bastilla per alliverar al nostres amics que estan
empresonats injustamen. som-hi!.

(Un cop a la assamblea,devaten contra la monarquia i Lluís XVI, jo dic) No es pot regnar i ser
inconscient, i no es pot esperar ninguna prosperitat mentres existeixi un enemic de la llibertat que
respiri,s'ha de castigar no només als traïdors,sinó també als indiferents

Pierre-Gaspard Chaumette

El pobre ha fet tan o més que el ric la revolució. Tot ha cambiat al voltant del pobre però ell és l'únic que
segueix igual i amb la revolució només ha guanyat el dret a quiexar-se de la seva miséria. Tan pobres com
rics fan la revolució per ser més feliços. La Revolució dona llibertat al ric i al pobre igualtat, que la viu.
Reclamo drets però tambè els mitjans per tenir-los.

Jacques Roux

«La Llibertat no és més que un fantasma, quan una classe d'homes pot deixar famolenca a una altra
impunement. La Igualtat no és més que un fantasma, quan el ric, pel monopoli, exerceix dret de vida i
mort sobre el seu semblant. La República no és més que un fantasma, quan a contra-revolució s'opera dia
a dia pel preu dels aliments, als quals tres cambres de la població no pot aconseguir sense vessar
llàgrimes»



Artehistoria Página coneguda per trobar informació també molt fiable sobre diferents moments i

La révolution française Excel·lent plana especialitzada en el tema, des dels seus precedents al seu
desenvolupament, amb molt personatges i dades. En francès.

que poden servir d'avaluació del tema. A continuació se'ns narren els principals fets de la revolució. En
anglès.

Els Girondins
Història de la pàginaeditat per última vegada per Sebas Revollo fa 11 anys
i. Charles Francisco Dumouriez ( Cristina Chavero )
ii. Marie- Jeanne Roland de la Platière. (Judit González)
iii. Charlotte Corday (Laura Prat)
iv. Jacques Pierre Brissot (Maria Carda)
v. Mirabeau-victor Riqueti (Jose Fernandez)
vi. Condorcet (Roger Ribera)
vii. Emmanuel Joseph Sieyè s (Sebas Revollo)
3. Què farem?
i. Marie-Jeanne Roland de la Platière
ii. Charlotte Corday
iii. Jacques Pierre Brissot
iv. Emmanuel Joseph Sieyès
vi. Condorcet
i. Marie-Jeanne Roland
ii. Charlotte Corday
iii. Jacques Pierre Brissot
iv. Condorcet
5. Josep Sieyès


Som un grup polític i federalista de l'assemblea nacional i la convenció nacional, compost per diversos
diputats procedents de Gironda.Estem a favor de la guerra contra aquells, que en Europa fomentaven la
resistència a les lleis revolucionàries.

Els membres del nostre grup

Charles Francisco Dumouriez ( Cristina Chavero )

Nascut a Cambrai el 25 de gener de 1739, vaig ser un general francès de les Gurres revolucionaries de
França. Vaig participar a les campanyes alemanes durant la guerra dels set anys però al arribar la pau em
vaig retirar amb el grau de capità, amb una petita pensió i amb la creu de sant Lluís.

Hem vaig fer membre del Secret du Roi, el servei secret sota Lluís XV. Finalment vaig morir el 14 de
març de 1823.

Marie- Jeanne Roland de la Platière. (Judit González)

Nadcuda el 17 de març de 1754, sóc coneguda com madamme Roland y nascuda com Marie Jeanne-
Philipon, vaig ser juntament amb el marit Jean Marie Roland una senyalada partidària de la revolució
francesa i una influència membre del grup girondí. Finalment vaig morir a la guillotina durant l'època del
terror, el 8 de novembre de 1793.

Charlotte Corday (Laura Prat)

Vaig nèixer a Saint -Saturnin-des-ligneries sóc un personatge important de la revolució francesa,sòc
seguidor del club de girondins i em vaig fer famosa perquè vaig matar el jacobi Jean-Paul Marat.Quan
tenia 13 anys s'em va morir la mare i el meu pare va tenir que separar-se de nosaltres .Vaig anar a un
convent però quan tenia 19 anys els van prohibir i vaig marxar a Caen on la meva tia em va acollir llavors
ja m'inclinava cap a les noves idees . En aquesta època els girondins ja lluitaven en la convenció amb els
seus enemics .Vaig morir a la guillotina després que em detinguessin per haver matat Jean paul el 1793.

Jacques Pierre Brissot (Maria Carda)

Vaig néixer a Chartres (Orleans) el 1754, la meva vida va ser una mica moguda, vaig ser empresonat per
no pagar uns certs deutes i l'any 1784 em van tancar a la Bastilla per publicar un pamflet en contra de la
Reina Maria Antonieta. . Quan em van alliberar, vaig viatjar fins als Estats Units per causes secretes: vaig
unir-me a una conspiració organitzada al Palais Royal.

Tot just esclatar la revolució, vaig ser escollit per la Comuna de París i fundador del periòdic ''Le Patriote
Français'', a més de formar part a l'Assemblea Legislativa i, després, a la Convenció entre les files de la
Gironda. I dit i fet, vaig escriure un pamflet on demanava el tancament del club dels jacobins i la
dissolució del Consell Municipal i, com m'imaginava, em va decretar un processament contra mi i els
meus problemes... vaig morir a la guillotina el maleït 31 d'octubre de 1793.

Mirabeau-victor Riqueti (Jose Fernandez)

Sóc fill del economista Victor Riqueti , marqués de Mirabeau , i vaig cursar en l'abbe Choquard de
París. Vaig néixer el 9 de març de 1749. El meu pare i jo vam tenir una mala i complicada relació. Em
van detenir per una conducta impròpia militar però quan vaig sortir, vaig escapar a Suiza però vaig ser
novament detingut i en prisió vaig escriure un llibre en que em vaig inspirar anomenat lletres a
sophie. quan vaig sortir vaig tenir una influència política i em vaig introduir a l'Assemblea nacional.

Condorcet (Roger Ribera)

Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat , marqués de Condorcet: vaig néixer el 17 de setembre de 1743
a França, vaig ser un filòsof, científic, matemàtic, polític i poliòleg francès.

El meu gran nivell de coneixements em va valdre perquè Voltaire em digués "filósof universal", vaig dir:
"aquesta alma sosegada i moderada en el curs ordinari de la vida, es converteix en ardent i fogós quan és
tracte de defensar als oprimits o de defensar el que encara és més estimat: la llibertat dels homes." Vaig
morir el 28 de març del 1794.

Emmanuel Joseph Sieyès (Sebas Revollo)

vaig néixer el 3 de maig de 1748 i vaig morir el 20 de juny de 1836. Vaig ser un Politic Academic
Francès.Un dels Teorics de la Constitució de la Revolució Francesa i l'Era Napoleònica. Em vaig formar
al Seminari de sant Suplice amb uns dels millors filosòfs com es John Locke, Condillac entre altres, vaig
ser sacerdot però al no ser noble no vaig tenir gaires oportunitats.Vaig escriure l'obra "què és el tercer
estat?" ,el text va tenir sortida el 1788 i tmb l'obra "Essai sur les Privileges". Vaig col·laborar a la
Declaració dels drets Humans i el Ciutadà en el 1789. Tendreixo al sufragi Universal però m'oposo a
l'abolició dels títols i la confiscació de terres de l'església. Em vaig oposar al dret de vot absolut del rei el
qual va ser ìmpulsat per Mirabeau.Vaig votar a favor de la mort de Lluis XVI . A la restauració Bornónica
em van desterrar de França i em vaig anar a Brussel·les. Després de la Revolució vaig regresar a França i
morir als 88 anys a Paris.


Volem que l'estat intervingui d'una manera justa i igualitària per tothom i que en aquesta època del terror
no és mati a la guillotina a tothom sense judici previ o per al seu punt de vista o idees. D efensaven la
propietat, el lliurecanvisme i la república il·lustrada i temien el poble de París.

Què farem?

Marie-Jeanne Roland de la Platière

Acudiré a l'Assamblea Nacional per refutar les falsetats d'un acusador, on la tranquil·litat i la dignitat va
provocar entusiasme. el 8 de novembre de 1793, vaig ser conduïda a la guillotina. abans de col·locar al
meu cap a la guillotina, hem vaig inclinar davant l'estàtua de la Llibertat situada a la plaça de la Revolució
i vaig dir:

"¡oh, llibertat!, quants crims es cometen en el teu nom!"

Charlotte Corday

Vaig assistir a moltes reunions dels girondins i vaig matar a Marat.Abans de matar-lo li vaig enviar dues
cartes .Vaig ser assassinat a la guillotina abans vaig dir :¿Hasta cuándo, oh malditos franceses, os
deleitaréis en los problemas y las divisiones. ? Ya bastante y durante mucho tiempo los facciosos y
bribones han puesto la seva pròpia ambició en el lloc de l'interès general; ¿Per què, víctimes del seu furor,
s'han destruït a vostès mateixos, per a establir el desitjo de la seva tiranía sobre les ruïnes de França?

Charles François Dumouriez

En 1788 vaig ascendir a maréchal de camp; però la meva ambició no estava satisfeta i quan va
estallar la Revolució i al veure l'oportunitat de donar un salt en la meva carrera, em vaig
traslladar a París, on em vaig unir al Club jacobí.Vaig derrotar separament als austriacs en
Jemappes el 6 de novembre de 1792. El meu intent de derrotar al govern revolucionari va
fracasar y vaig fuigir a camp austriac.

Jacques Pierre Brissot

Vaig corregir el diari ''Le Francàis de Patriote'' a partir de l'any 1789, vaig aconseguir
una part prominent en política.

Durant l'assemblea legislativa el meu coneixement va permetre que declarés la guerra
a Leopold II. Vaig donar a aquestes guerres el caràcter propagandístic i
revolucionari. Era el nucli dels Girondins.

Emmanuel Joseph Sieyès
el 1788 quan Necker em va cridar perquè expressés la meva opinió en els Estats Generals sobre el rei. Per
a aquesta ocasió vaig escriure Consideracions Sobre els mitjans d'actuació dels quals podran disposar els
representants de França el 1789.
Jo vaig Realitzar una important tasca diplomàtica concretant un tractat entre França i Baviera, el 1795,
any en què va començar a funcionar el Directori tractava d'un sistema polític burgès, de vot censitari, és a
dir restringit, amb separació de poders, negant. la possibilitat d'insurrecció, per a la tornada del règim del
terror. Molts dels aspectes de la Constitució de 1795, que va crear el Directori van ser qüestions per mi.


Condorcet

Vaig votar a favor de l'execució de Lluís XVI. Vam perdre el control de l'Assamblea a favor dels jacobins
en l'any 1793, llavors el jacobí Marie-Jean Hérault de Séchelles va realitzar, una nova constitució molt
diferent a la meva, i jo la vaig criticar, ja que no era del meu agrat i això hem va provocar que hem
condemnèssin per traició i hem volguéssin arrestar. Vaig estar obligat a amagar-me, vaig anar cinc mesos
a París.

El nostre discurs

Marie-Jeanne Roland

Tinc sospites de les lluites internes, ja que pensó qe són un element problemàtic per a la recepció
república i que són més perilloses pel desenvolupament revolucionari que el contínuo assatjament a les
colines colinants i que el poder està començant a corrompre el fi últim de la presa. de la Bastilla.

(Elevo la meva quiexa, juntament amb el meu marit ) Denuncio aquests fets i els accessoris
d'alguns càrrecs públics en el desenvolupament de les seves funcions.

Charlotte Corday

Les faccions explotaven per totes parts ,la Montanya triunfa per el crim i la opressió,alguns monstres
regats amb el nostre sang condueixen aquestes detastables conspiracions.Treballem amb la nostra pròpia
perdició amb més gelos i energia del que hem utilitzat per arribar a la llibertat. oh francès una mica més
de temps i no quedarà de vostés més que la vostra existència.

Jacques Pierre Brissot

''Les potències extrangeres cauran contra nosaltres, això sen's diu. Doncs això desitjo. Encara
que si cedint a aquest motiu, us oblideu dels vostres principis, de la vostra dignitat, de la
constitució, per no veure més que el perill extern, llavors doneu-vos pressa en aquest cas a fer
miques la constitució. Doncs no sou dignes d'ella.''

Condorcet

"Respecte als girondins, no podem fixar el nostre límit al que s'aproparà sempre sense aconseguir-ho mai,
i sobretot si, sabent només que no ha de parar-se, ignorem en el sentit que s'ha d'aplicar la paraula.
indefinit".

"Veient el panorama té la recompensa dels seus esforços per al projecte de la raó i la defensa de la
llibertat". "El plaer de haver fet un bé que perdurarà i que ja no podrà destruir". Reflexions de Condorcet

Josep Sieyès



Artehistoria Pàgina coneguda per trobar informació també molt fiable sobre diferents moments i

La révolution française Excel·lent plana especialitzada en el tema, dels seus precedents al seu
desenvolupament, amb molts personatges i dades. En francès.

que poden servir d'avaluació del tema. A continuació se'n narren els principals fets de la revolució. En
anglès.

Els Jacobins
Història de la pàginaeditat per última vegada per Arantzazu Mujica fa 11 anys

i. Georges Jacques Danton (Pablo Rodrigo)
a. Discurs:
ii. Louis Marie de La Révellière-Lépeaux (Cristina Solà)
iii. Antoine Barnave (Judith Sarrias)
iv. Jacques René Hébert (Aitor Muñoz)
v. Maximillien Robespierre (Dani Duque)
vi. Jean-Sylvain Bailly (Jia-Lin Li)
vii. Jérôme Pétion Villeneuve (Núria Torralba)
viii. Alexandre Théodore de Lameth (Arantzazu Mujica)
ix. François Boissel (Marina Güell)
x. Armand Richelieu duc d'Aiguillon (Sònia Rincón)
xi. George Couthon (Gisella Forestieri)
xii. Jean Paul Marat (Maria Lago)
ii. Marie La Feutre
4. Què farem?
ii. Georges Couthon (Gisella Forestieri)
iii. Pierre Exemple
iv. Marie La Feutre
vi. Alexandre Théodore de Lameth
i. Pierre Exemple
ii. Marie La Feutre

Els membres del nostre grup (Breu presentació biogràfica
en 1a persona)

Georges Jacques Danton (Pablo Rodrigo)

Vaig nèixer a París, el 26 d'octubre de 1759. Vaig ser un bon advocat i polític francès. Vaig fer un paper
elemental durant la Revolució Francesa, tot i que el meu talent contemporitzadir va ser rebutjat pels
sectors rivals. Vaig ser el President del club dels Cordeliers ( Societat dels Drets de l'Home i el
Ciutadà). Els meus discursos sovins eren intensos, però acostumava a actuar amb precaució. Era una
persona generosa i amable, i de gran flexibilitat ideològica, però van sospitar que jo vaig arribar a
acceptar subborns dels monàrquics. Vaig ser exiliat un temps a Gran Bretanya, però quan vaig tornar,
vaig participar a la insurrecció i La Asamblea Legislativa em va nombrar ministre de justícia, en aquells
moments l'home més poderós a França. Poseia un carisme i una oratòria excel·lents. Tenia la intenció de
parar el Terror, ja que veia que a Robespièrre se li escapava de les mans. Roberspièrre em va enviar
justjat a la guillotina, on vaig morir el 5 d'abril de 1794. Les meves frases més famoses van ser:
-"No us oblideu, sobretot no us oblideu d'ensenyar el meu cap al poble, val la pena"
-"De l'únic que m'arrapenteix-ho és d'haver-me anat abans de la rata de Roberspièrre"
-"Siguem terribles per dispensar al poble de ser-ho"

Discurs:

Bon dia, sóc Danton. Com a jacobí, i Ministre de Justícia, vull crear, junt amb l'ajuda de tots els
altres jacobins, l'estat perfecte, on tota la població va seguir igual i amb els drets. On no existeix
la propietat privada, i amb la menys diferenciació social.

També haig de dir que trobo la política de Robespierre massa exagerada, massa radical. No crec
que sigui correcte tallar el cap a qualsevol que vagi en contra de la revolució, o que causi el
mínim problema. Els homes que mereixen anar a la guillotina són aquells que hagin realitzat
accions criminals contra la revolució o contra el nostre grup dels jacovins.

Louis Marie de La Révellière-Lépeaux (Cristina Solà)
Vaig néixer a Angers, era diputat del Maine y Loire. Escrivia regularment, no tenia habilitat
pels negocis, ni el coneixement dels homes; vaig ser una alternativa dominada, segons les
époques, per Carnot y Rebwell. Era un patriota sincer, ciutadà íntegre i ben intencionat. Vaig
entrar pobre al Directori i vaig sortir igual. Sempre vaig viure retirat a París, on vaig morir l'any
1824 a l'edat de 71 anys.

Antoine Barnave (Judith Sarrias)
Vaig nèixer a Grenoble el 22 d'octubre de 1761 i vaig ser un estadista Francès.
La meva família era una família protestant de Grenoble. Vaig ser escollit diputat en el tercer estat dels
Estats Generals de 1789, revelant-me com un Excel·lent orador , per tant em van nomenar portador de la
burgesia liberal.
Destacava per la meva eloqüència i la defensa denonada per la llibertat. En l'Assamblea Constituent vaig
ser un líder de “l'esquerra” i em vaig oposar junt amb Lameth i Duport a la Fayette ia Mirebeau. Em van
escollir com president de l'Assamblea en Octubre de 1790. Però les disputes acerca de l'estatut de la “gent
de color” en les colònies Franceses van fer perdre popularitat.
Desprès de la fugida del rei Lluís XVI, va ser enviat per l'Assamblea per que portés a la família real a
París. Per desgracia Maria Antonieta em va conquistar y des d'aquell moment, em consideren com a un
desertor a causa del poble. Em vaig unir a Mirabeu i em vaig aliar amb els monarquis constitucionals del
club dels Feulliants, per lo que va provocar els ires del poble van dir que “ Barnave, negre per darrere i
blanc per delante”. Vaig recolçar la constitució de 1791 i aconsellar secretament a la reina intentant salvar
a la monarquia.
Em vaig marxar a Grenoble, però el 10 d'agost de 1792 una carta compromesa va ser descoberta per un
secretari del despatx del rei i llavors, vaig ser arrestat.
El 15 d'agost vaig ser detingut per el Terror i conduir a París. 15 messos més tart davant del tribunal de
revolucionari em van condemnar a mort i vaig ser guillotinat al 29 de novembre de 1793.

Jacques René Hébert (Aitor Muñoz)
Vaig néxier a Alençon el 1757, en una família burguesa. Amb el temps em vaig convertir en un dels
jacobins més radicals, vaig ser un polític revolucionari i periodista, vaig editar el meu propi diari
anomenat " Le Père Duchesne (1790-1794). Era un antimonàquic, anticlerical i antinobiliari i tot i ser.
ateu, considerava a Jesús com a un "revolucionari" . Vaig ingressar al Club dels Cordeliers el 1791 i el
1792 amb vaig casar amb una exreligiosa anomenada Marie Marguerite Françoise Hébert, amb qui vaig
tenir una filla. Vaig ser partidari de la mort de Maria. Antonieta i considerava que els girondins eren uns
traïdors. Amb la mort de Marat em vaig radicalitzar més, i per al meu gust, Robespierre era massa
conservador, em vaig enfrontar amb ell per qüestions com la llibertat de culte . Vaig ser arrestat el 14 de
març de 1794, acusat d'un cop d'estat contra el mateix Robespierre. Vaig acabar morint a la guillotina el
24 de març de 1794, i la meva dona també fóu exutada poc temps desprès.

Maximillien Robespierre (Dani Duque)

Jo, Maximillien Robespierre, jacobí i ciutadà del nostre gran estat, França, vaig néixer el 6 de
maig de 1758 a Arras. Vaig estudiar dret a l'universitat d'aquesta ciutat i em vaig llicenciar com
a advocat. He estat molt influït per les idees il.lustrades sobretot per les d'un gran autor
anomenat Jean-Jacques Rousseau.Em fascinaven les idees que tenia de la sobirania nacional i
del poder del poble. Vaig ser cridat els estats generals i em vaig tancar el Jeu de Paume per fer
un jurament: La creació d'una constitució. Vaig pujar al poder de l'Assemblea nacional amb els
jacobins. Vaig acusar aquell monarca corrupte ia la seva dona tan odiada pel poble de traïció a
la nostra gran nació. El 27 de juliol de 1793 vaig ser anomenat membre del Comitè de Salvació
Pública i vaig veure clar el meu deure: Extirpar les parts malaltes de França. En aquell moment
de crisi l'estat necessitava un govern fort i aquella època va ser coneguda com el terror. De
seguida vaig veure que hi havia pocs que veien la revolució com jo; uns corruptes que només
buscaven la manera d'enriquir-se en aquest procés, uns altres massa tolerants amb els traidors i
altres sanguinaris que noms els deleitava veure mil.lers de caps tallats per tota la ciutat de
París. El 26 de juliol vaig pronunciar un gran discurs de dues hores que a més de defensar-me
dels estúpids que m'acusaven de tirania vaig acusar a alguns traidors que havia descobert tant
del meu partit com el dels girondins. Em van acusar de tirania i brutalitat, gràcies a la ciutadà
Mirabeau ni tan sols em van jutjar. Em van tallar el cap i va ser la fi de la meva història. gràcies
a la ciutadà Mirabeau ni tan sols em van jutjar. Em van tallar el cap i va ser la fi de la meva
història. gràcies a la ciutadà Mirabeau ni tan sols em van jutjar. Em van tallar el cap i va ser la fi
de la meva història.

Jean-Sylvain Bailly (Jia-Lin Li)
Vaig neixer a París el 15 de setembre. Sóc astrònom i polític francès. El meu pare fou un pintor del rei i
conservador dels quadres de la Corona, ja mostra, a molt primerenca edat, el meu interès per l'astronomia
i vaig fer la construcció d'un observatori sobre la teulada del Louvre. I he descubert els satèl·lits de
Júpiter i vaig escriure una gran Història de l'Astronomia. Per tant, després vaig ser elegit membre de
l'Acadèmia de Ciències per les meves observacions i estudis astronòmics. Durant la revolució francesa, el
12 de maig de 1789, vaig ser escollit primer diputat dels Estats Generals pels electors de París i el 17 de
juny vaig ser nomenat president de l'Assemblea Nacional. Vaig morir el 12 de novembre de 1793.

Jérôme Pétion Villeneuve (Núria Torralba)
Vaig neixer l'any 1756 a Chartes, i sóc fill d'un procurador d'aquest mateix lloc. En el 1778 em vaig
llicenciar com adbocat i vaig intentar fer-me un nom en la literatura i per això vaig escriure "sur les
moyens de prévenir l'infanticide".
Vaig ser escollit com a diputat del tercer estat en els estats generals en l'any 1789 i vaig ser un dels líders
dels jacobins. Formo part de l'esquerra de l'assemblea constituent, vaig presidir la convenció en el 1792 i
vaig ser membre del Comitè de Salvació Pública. Quan el rei i la reina van intentar marxar de París el
Antoine Barnave i jo els vam aturar abans de que poguéssin arribar a la frontera. En el 1791 vaig ser
escollit com a alcalde de Prís.
Vaig organitzar una manifestació antimonàrquica al 1792 contra el rei Lluís XVI.
Al enfrentar-me amb Robespierre em vaig alía amb els girondins i vaig ser expulsat el 1793. Robespierre
em va acusar de haver participat en la conspiració de Dumouriez i va ordenar que m'arrestessin, com que
no volia que m'arrestessin i fessin. el que vulguessin amb mi, vaig decidir treure'm la vida el 18 de juny
del 1794.

Alexandre Théodore de Lameth (Arantzazu Mujica)
Vaig néixer a París, en el si d'una família

noble. Vaig servir en la Guerra d'Independència Americana sota els ordres del Comte de Rochambeau. En
1789, vaig ser triat diputat de la noblesa de Péronne pels Estats Generals celebrats a Versailles. En
l'Assemblea Constituent vaig formar, juntament amb Duport i Barnave, el "triumvirato" que encapçalava
a una agrupació d'uns quaranta diputats. En ella vaig presentar un informe interessant per a la
reorganització de l'Exèrcit Francès, però la meva celebritat és deu sobretot al meu eloqüent discurs del 28
de febrer de 1791, en el Club dels Jacobins, contra el Marquès de Mirabeau, en el qual. vaig denunciar a
les meves relacions amb la cort. Mirabeau era llavors el meu enemic personal.
Em vaig reconciliar amb la cort. Vaig servir amb qualitat de mariscal de camp sota el Baró Nicolas von
Luckner i el Marquès de La Fayette, però vaig ser acusat de traïció el 15 d'agost del 1792, vaig decidir
creuar la frontera amb la mala sort que em van capturar els Àustriacs.
El 1810 ( Després del meu alliberament) , Napoleó em va concedir el títol de baró de l'Imperi. En 1814,
em vaig declarar obertament partidari de la tornada dels Borbó i, sota la Restauració, Luis XVIII em va
nomenar prefecte de la Somme. Durant el regnat de
Carlos X, vaig ser el líder de l'oposició Liberal fins a la meva mort(18 de març de 1829) .

Discurs

[ Em dirigeixo als vostres ciutadans i ciutadanes jacobins, per comunicar-vos que és veritat que sempre
he sigut fidel al rei ia la seva esposa María Antonieta , que he sigut el seu guardaespatlles i he lluitat en
moltes de les seves batalles.
Però també us comunico que les meves idees lliberals eren i són totalment incomprensibles, i si vaig
pecar dient això , també pecaré dient que denunci els meus vincles amb la cort.
Així doncs, mostrant-vos que estic d'acord amb els vostres ideals, demano permís per pertànyer al vostre
grup.]

François Boissel (Marina Güell)

Em dic François Boissel, vaig nèixer el 27 d'abril de 1728 a Feliz(Ardèche) i vaig morir a París al 1807
vas ser un filósof i escriptor francès. Vaig ser advocat al parlament de París i jutge de la pau, després
vicepresident del club dels jacobins. Vaig escriure un llibre " Catéchisme del gènere humà" que va
repercutir en intel·lectuals posteriors.
Com jo diria
«El hombre ha nacido para trabajar en la felicidad de sus parecidos. »
«La felicitat de l'home és fruit de la seva educació.»
«La dona és la mare del gènere humà, és la que porta i engendra la humanitat.«

Armand Richelieu duc d'Aiguillon (Sònia Rincón)

Emmanuel Armand de Vignerot du Plessis, conde de Agenois, duc d'Aiguillon, vaig ser un militar
francès. Vaig nèixer el 31 de juliol de 1720 i vaig morir al 1788.
Vaig entrar a l'exèrcit als 17 anys i als 19 anys ja era coronel del règim de Brie.
Em vaig casar en 1740 amb Lluisa Félicité de Brechan, filla del conde Plélo, la qual cosa em va facilitar i
assegurar una posició important a la Cort.

George Couthon (Gisella Forestieri)

Em dic Georges Auguste Couthon vaig néixer el 22 de desembre de 1755 a Orcet, regió d'Auvernia, en
França. Em vaig llicenciar en dret l'any 1785 en Clemont .
Vaig patir d'una salut bastant precària i vaig tenir les dues cames paralitzades. La gent destaca de la
meva integritat i la meva bona disposició.
Vaig ser membre de l'Assamblea provincial d'Auvernia, però durant l'esclat de la Revolució formava part
de la municipalitat de Clermint-Ferrand. Vaig aprofitar el moment per escriure “L'Aristocrate converti”,
en el qual deixava clar la meva decantació cap al liberalisme i la monarquia constitucional.
Vaig ser escollit president del tribunal de Clermont, el mateix any diputat de l'Assemblea legislativa i
l'any següent diputat de la Convenció Nacional. Durant aquest temps vaig dubtar sobre a quin partit de
la Convenció unir-me però vaig decidir pel de Robespièrre, amb el qual compartia moltes idees.
Vaig ser, també, membre del Comitè de Salut Pública i vaig participar en el processament dels
herbetistes.
Robespièrre, Saint Just i jo formàvem el triumvirat durant l'època del Terror i vaig morir junt amb
Robespièrre, sent fidel a la meva frase: "ésser el suficientment fort com per morir o triumfar junt amb
Robespièrre i la llibertat".

Jean Paul Marat (Maria Lago)

Em dic Jean Paul Marat i vaig néixer el 24 de maig de 1743 a Suïssa. Vaig ser metge,
periodista, polític i activista d'esquerres durant la Revolució Francesa. Per a garantir el
triomf revolucionari vaig estar a favor de les Masacres de setembre de 1792 dels
enemics de la revolució empresonats. Vaig ser membre del Club dels Cordeliers i vaig
ajudar a consolidar l'Època del Terror elaborant les llistes negres. Vaig fugir a Londres
bastants cops i allà vaig escriure alguns llibres però, on més he escrit ha sigut a París,
on he viscut gran part de la meva vida. Vaig tenir una malaltia de pell que empitjorava
amb el temps i feia banys calents per alleujar el dolor .Malauradament, Charlotte
Corday em va apunyalar i assassinar a la meva banyera el 13 de juliol de 1793 a
París.

Jo volia, simplement, que tot el poble em seguís, i sempre vaig criticar als demés oa la
nació pels seus ideals, encara que no es cumplissin. Jo era un idealista, un
revolucionari. Vaig ser un home que ho volia tot, però només vaig aconseguir que els
meus anemics m'assassinessin.

Vaig fer molts discursos però ningú s'ha dignat a donar aquesta informació a
generacions llunyanes. Tinc poca memòria i només recordo algunes frases importants
com “ No existeix el fracàs, llevat de quan deixem d'esforçar-nos” o “Les revolucions
comencen per la paraula i acaben amb l'espassa”.


Marie La Feutre


Què farem?
Vaig entrar al Directori amb una personalitat pobre, pensava que sortiria reforçat però vaig sortir igual de
pobre. Sempre he sigut un magistrat subaltern.

Georges Couthon (Gisella Forestieri)

Vaig formar part del Comité de Salvació Pública, en el qual estava al triunvirat juntament amb
Robespièree i Loius de Saint-Just.
Pierre Exemple

Marie La Feutre


Alexandre Théodore de Lameth

En la Asamblea Constituent, amb Duport y Barnave, vaig formar el "triumvirato" (uns 40 diputats). El 28
de febrer del 1791, vaig fer un discurs en el grup dels jacobins contra el Marqués de Mirabeau, en el que
vaig denuncià les seves relacions amb la cort.
Més tard, i amb la fujida de la Família Real a Varennes, em vaig reconciliar amb la cort.

El nostre discurs

Pierre Exemple

Marie La Feutre


Artehistoria Pàgina coneguda per trobar informació també molt fiable sobre diferents moments i
La révolution française Excel·lent plana especialitzada en el tema, dels seus precedents al seu
desenvolupament, amb molts personatges i dades. En francès.
que poden servir d'avaluació del tema. A continuació se'n narren els principals fets de la revolució. En
anglès.

Revolucio Francesa

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Revolucio Francesa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

REVOLUCIO FRANCESA

Filoètica sobre Montesquieu

Jérôme Pétion Villeneuve

1. Jérôme Pétion de Villeneuve

Cronologia de la Revolució Francesa

 7 de juny : « Dia de les rajoles » a Grenoble . La gent de Grenoble

 Gener: Publicació del fulletó de l'Abbé Sieyes “ Què és el Tercer Estat? »

 5 de maig : Obertura dels Estats Generals a Versalles a la Sala dels

 12 de febrer : abolició dels ordes monàstiques i religiosos, i abolició dels

Dia de la Federació,14 de juliol de 1790al Champ-de-Mars , ( museu de la Revolució Francesa ).

 8 de maig : decret que estableix l'uniformitat dels pesos i mesures , a

 3 de gener : Obligació del clergé de prestar serment a la Constitució civil.

 Gener : creació per Jean-Nicolas Pache , amic de Gaspard Monge , de

Any 1793 (Any I del calendari revolucionari) [ editar | modificar el

 12 de gener : Escàndol de la Companyia de les Índies Orientals .

 17 de febrer : signatura al castell de la Jaunaye, d'un tractat entre

Olimpíada Republicana en marxa22 de setembre de 1796, ( museu de la Revolució Francesa ).

 26 de febrer : Reorganització del cos d'infanteria francès

 6 de febrer : el Directori envia Gaspard Monge a Roma

 20 de maig : Échec de Bonaparte davant Sant-Jean-d'Acre .

Notes i referències [ editar | modificar el codi ]

1. ↑ (ca) Patricia Chastain Howe, Política exterior i revolució francesa: Charles François

Vegeu també [ editar | modificar el codi ]

Maria Antonieta d'Àustria , va néixer l'any 1755 a Viena. Va ser

Qui som? (presentació)

Els membres del nostre grup (Breu

Què volem? (individual o en grup)

Vaig néixer a París, en el si d'una família

You might also like