1.1. Introducció A La Cultura Medieval

Tapís de Narcís, c.
1500 (Museum of Fine Arts (Boston)
LITERATURA EUROPEA DELS ORÍGENS

Abel Vázquez Márquez
Email: abelvazquez2@gmail.com
Llengües Romàniques i les seves Literatures
ÍNDEX DEL CURS
1. L’edat mitjana i els orígens de les literatures romàniques
europees.
2. L’èpica: la Chanson de Roland i el Cantar del Mio Cid.
3. La lírica: els trobadors occitans, els trouvères francesos,

els joglars galaicoportuguesos, l’escola siciliana i el dolce
stil nuovo. Extensió del moviment trobadoresc fora de la
Romània.
4. El roman: els Lais de Maria de França, El Cavaller del

Lleó de Chrétien de Troyes i la Queste del Saint Graal.
Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

AVALUACIÓ
Avaluació continuada
-Tres examens parcials sobre els tres gèneres que
constitueixen el temari.
-Examen d’èpica: 18/10/2022 (30%)
-Examen de lírica: 29/11/2022 (30%)
-Examen del roman: 26/01/2023 (30%)
-Assistència i participació en les discussions plantejades a
classe (10%).
Avaluació única
-Examen (100%).

Ms. Royal 15 E VI, f. 2v , 1444-1445 (BL)
1. L’EDAT MITJANA I ELS ORÍGENS DE LES LITERATURES

ROMÀNIQUES EUROPEES
Ms. Royal 15 E VI, f. 2v , 1444-1445 (BL)
1.1. INTRODUCCIÓ A LA CULTURA MEDIEVAL

EL TERME “MEDIEVAL”
-El concepte sorgeix de la ploma
d’humanistes del segles XV i XVI que
volen desmarcar-se del període
cultural anterior.
-Media aetas, media tempora, media

antiquitas, media tempestas: una
lamentable època de barbarie situada
“ennmig” de dos moments
d’esplendor cultural: l’Antiguitat
clàssica i el Renaixement..
Retrat de Giorgio Vasari (1571-1574)

Galleria degli Uffizi

EL TERME “MEDIEVAL”
-L’adjectiu designa allò arcaic,
obscurantista, depassat… en
contraposició a la modernitat
renaixentista.
-El Romanticisme del segle XIX, en

canvi, idealitza l’edat mitjana i els
valors medievals: l’honor dels
cavallers, la puresa de l’esperit religiós,
el contacte directe amb la natura…
Sir Galahad, George Frederic Watts (1860)

Fogg Museum

LA CULTURA CLERICAL
-La cultura llatina clàssica perviu a
l’alta edat mitjana: cristianització dels
pobles germànics, monasticisme
benedictí, reforma carolíngia, xarxa
monàstica de còpia i intercanvi de
manuscrits.
-Aquests factors generen una forta

cultura clerical que centralitza el
coneixement, basada en l’exegesi
bíblica, la lectura dels Pares de
l’Església i l’aprenentatge de les arts
liberals.
Sant Gregori el Gran, segle XII.
Ms. Harley 3011, f. 69v (BL)

LA “BARBARITZACIÓ”
-L’establiment dels pobles germànics a
l’antic imperi romà crea una gran
diversitat de cultures, religions i formes
d’organització que fragmenten l’antiga
unitat imperial cristiana.
-L’Església intentarà recuperar la unitat

per mitjà de dos mecanismes:
l’extensió del cristianisme romà i
l’aprenentatge del llatí, que esdevé la
llengua universal de cultura i
d’evangelització.

LA “BARBARITZACIÓ”
-El cristianisme mai estarà totalment
implantat a Europa fins l’arribada de la Ecce cualis cautio et confessio vestra
apud Deum tenetur! Et quomodo aliui
modernitat. ex vobis, qui abremuntiaverunt diabolo
et angelis eius et culturis eius et
operibus eius malis, modo iterum ad
-Durant l’edat mitjana, la doctrina culturas diaboli revertuntur? Nam ad
cristiana conviu amb pràctiques petras et ad arbores et ad fontes et per
populars hereves del paganisme: trivia cereolos incendere, quid est aliud
rituals, celebracions, màgia… nisi cultura diaboli? Divinationes et
auguria et dies idolorum observare,
quid est aliud nisi cultura diabolo?
-L’Església ha d’incorporar aquestes
Martín de Braga, De correctione
creences i assumir-les dins la rusticorum, 16 (s. VI d.C.)
cosmovisió cristiana.

EL MONACAT
-Els monestirs seran els centres
culturals més importants de l’alta edat
mitjana i els preservadors de la cultura
llatina.
-Monacat cenobític: es combina

l’ascesi espiritual amb l’adhesió a una
regla de vida comuna sota l’autoritat
d’un abat.
-Sorgeix a Egipte al segle IV: Regles de

sant Pacomi (300) i sant Basili (360). Sant Pacomi rep la Regla monàstica de mans d’un
arcàngel.
Fresc del segle XIV, Mont Athos.

EL MONACAT
-El moviment monacal es trasllada a
Occident gràcies a Benet de Nursia,
que escriu la seva pròpia Regla (516).
-La Regla benedictina es resumeix en

la famosa fórmula ora et labora. El
monjo ha de combinar l’oració amb el
treball físic i intel·lectual.
-La liturgia i la lectura de textos sagrats

obliguen a la formació de biblioteques
monàstiques i a l’aprenentatge de la Còpia més antiga conservada de la Regla benedictina.
gramàtica i la música llatines. Ms. Hatton 48, f. 6v (Bodleian Library)
Segle VIII

EL MONACAT
-Cassiodor (485-580) va plantejar una
educació monàstica més àmplia basada
en l’estudi de la literatura clàssica i la
còpia de manuscrits.
-De institutiones divinarum et

secularum litterarum (550):
l’aparenentatge i el cultiu de les arts
intel·lectuals són necessàries per la
correcta comprensió i interpretació del
missatge cristià.
Cassiodorius Senator
Ms. Vul. 46 f. 2r (Leiden)
c. 1176-1177

EL MONACAT
-En l’Antiguitat clàssica, les set arts
liberals són els estudis preparatoris
(propedèutica) per accedir a la
filosofia. Cassiodor les converteix en
l’estadi previ de la teologia.
-Gramàtica, dialèctica, retòrica (arts

literàries), geometria, aritmètica,
música i astronomia (arts científiques).
-Aquest currículum transmès per

Cassiodor estructura l’educació formal
monàstica. Philosophia et septem artes liberales
Hortus deliciarum, Herad de Landsberg
Segle XII.

EL MONACAT
-Al regne visigòtic d’Hispània destaca
la figura del bisbe Isidor de Sevilla
(556-636).
-Va crear un sistema d’escoles

monàstiques i episcopals per millorar
la formació del clergat i l’aristocràcia.
-La seva obra més important és

Etymologiae (627-630), una vasta
enciclopèdia que reuneix tot el
coneixement clàssic i el traspassa a
l’Edat Mitjana. Isidor de Sevilla i Florentina.
Ms. Latin 13396, f. 1v. BnF (c. 800)

EL MONACAT
-Irlanda és un altre focus cultural
elemental durant l’alta edat mitjana. Es
copien i es preserven moltes obres
llatines clàssiques.
--Les missions evangelitzadores

irlandeses estenen el cristianisme i la
cultura llatina per l’Anglaterra
anglosaxona.
-També es realitzen missions i

fundacions monàstiques per la
Germània i la Gàl·lia (sant Columbà, Incipit de l’Evangeli de Sant Joan
sant Bonifaci). Llibre de Kells, f. 292r (Trinity College)
c. 800

EL MONACAT

LA RENOVATIO CAROLÍNGIA
-Carlemany, rei dels francs, estableix
un gran imperi europeu que abasta
França, Alemanya, l’oest de Catalunya
i el nord d’Itàlia.
-Translatio imperii: l’antiga dignitat

imperial romana es trasllada de
l’Imperi Romà d’Orient a Occident.
-L’Occident llatí esdevé una unitat

política (imperium) i religiosa Cort de Carlemany.
(christianitas). Ms. KB, KA XX, f. 208r (Koninklijke Bibliotheek)
1325-1335

-Per tal de governar i cohesionar
internament l’imperi, Carlemany
utilitza l’estructura de l’Església, l’única
institució present a tot el territori.
-Esten el catolicisme per totes les tribus

germàniques i unifica la liturgia basant-
se en el ritus romà.
-Millora la formació intel·lectual del

clergat amb la creació d’un sistema
Imperi carolingi a la mort de Carlemany l’any 814.
d’escoles.

-Admonitio generalis (789): Carlemany
ordena l’establiment d’escoles a cada
monestir i església de l’imperi. Sacerdotibus […] Et ut scolae
legentium puerorum fiant. Psalmos,
notas, cantus, compotum,
-El centre de la renovació intel·lectual grammaticam per singula monasteria
és l’escola palatina d’Aquisgrà, la vel episcopia et libros catholicos bene
capital imperial, liderada per Alcuí de emendate; quia saepe, dum bene aliqui
Deum rogare cupiunt, sed per
York. inemendatos libros male rogant.
Admonitio generalis, 72
-El currículum carolingi es basa en
l’aprenentatge de les set arts liberals,
orientat al perfeccionament de la
formació religiosa del clergat.

-S’impulsa la còpia i distribució de
manuscrits: textos de Pares de
l’Església (Agustí, Jeroni), autors
tardoantics (Boeci, Marcià Capela,
Cassiodor) i autors clàssics (Virgili).
-Depuració de la llengua llatina en la

ortografia, pronunciació, morfologia i
sintaxis.
-L’interès cap a l’Antiguitat clàssica no

és humanista: es busca la renovació
espiritual del clergat.
Sant Marc l’Evangelista.
Evangeliari d’Ada, f. 15r (Stadtbibliothek, Trier)

ELS SEGLES DE FERRO (IX-X)
-Després de la mort de Carlemany,
l’imperi es fragmenta entre els seus
descendents.
-Les guerres civils i les invasions

produeixen la ruïna de la vida
intel·lectual i literària.
-L’Orde de Cluny (s. X) i la reforma

gregoriana (s. XI) intentaran renovar la
vida del clergat.
-Inicis del feudalisme. Dos peces dels Escacs de la Illa de Lewis (s. XII)
National Museum of Scotland

EL SEGLE XII
-Les millores tecnològiques permeten
l’augment de la població i de
l’excedent agrícola.
-L’estabilitat de les estructures estatals

garanteixen la pau i les relacions entre
diferents centres culturals.
-Això esperona el desenvolupament

urbà i l’aparició d’una nova classe Imatge de Nuremberg al Liber Chrnonicarum (1493)
artesanal i burgesa.

EL SEGLE XII
-Recepció de nous texts llatins i grecs,
especialment de les obres d’Aristòtil,
gràcies al moviment de traduccions
àrab-llatí a Hispània i Sicília.
-Aquesta nova literatura enriqueix la

vida intel·lectual d’Occident, i serà
absorbida per les escoles urbanes, que
substitueixen els monestirs com a
centres culturals.
-Desenvolupament de la filosofia, la
ciència, el dret i la teologia. La Geometria ensenyant els seus preceptes
Ms. Burney 275, f. 293v (British Library)
c. 1309

EL SEGLE XII
-Translatio studii: teoria intel·lectual
segons la qual existeix una
transferència del saber i la civilització Ce nos ont nostre livre apris
qu’an Grece ot de chevalerie
que va d’Orient a Occident. le premier los et de clergie,
puis vint chevalerie a Rome
et de la clergie la somme
-Sant Jeroni: Babilònia, Pèrsia, Grècia i qui or est en France venue.
Roma. Dex doint qu’ele i soit maintenue
et que il leus li abelisse
tant que ja mes de France n’isse
-Otto de Freising: Roma, Bizanci, l’enors qui s’i est arestee.
França, Llombardia, Germània.
Chrétien de Troyes, Cligés, vv. 28-39
-Chrétien de Troyes: Grècia, Roma,

França.

EL SEGLE XII
-Estudi i comentari d’autors llatins
clàssics: Virgili, Ovidi, Horaci, Juvenal,
Ciceró i Suetoni.
-Sistema metodològic i hermenèutic

complex per interpretar la Bíblia:
sentit literal, sentit moral, sentit
al·legòric i sentit anagògic.
-Un text pot tenir un significat Història d’Abraham

al·legòric més valuós i vertader que el Mosaics de l’església de San Vitale de Ravenna (s. VI)
literal. Aquesta distinció fa que la ficció
sigui posada en valor.

EL SEGLE XII
-La noblesa feudal atrau a les seves Puis que ma dame de Chanpaigne
corts als clergues formats a les escoles vialt que romans a feire anpraigne,
urbanes, convertint-los en funcionaris je l’anprendrai molt volontiers
come cil qui est suens antiers
o literats al seu servei.
de quan qu’il puet et monde feire
sanz rien de losange avant treire;
…
-El mecenatge aristocràtic sobre la
Del Chevalier de la charrete
literatura esdevé molt destacable: Enric comance Chrestïens son livre;
II Plantagenet, Maria de Champagne, matiere et san li done et livre
Leonor d’Aquitània… la contesse, et il s’antremet
de panser, que gueres n’i met
fors sa painne et s’antancïon.
-La societat cortesana vol veure
Chrétien de Troyes, El Cavaller de la
reflectida en la literatura els seus valors
Carreta, vv. 1-6, 24-29
socials i morals.

EL SEGLE XII
-La religiositat promou sentiments
d’humanitat i apropament cap a les
figures divines.
-El culte a la Mare de Déu esdevé molt

popular. La devoció mariana se centra
en les seves virtuts de virginitat i
humilitat o en els dolors de la seva
compassió.
-Aparició de moviments herètics que

qüestionen la religió catòlica oficial i
proposen una relació més personal
amb Déu (valdesos, càtars). Maiestas Mariae del Palazzo Pubblico de Siena
Finals del segle XIII.

EL SEGLE XII
-Cal remarcar la diversitat cultural de
l’edat mitjana, que és multipolar i
interaccional, oberta a mediacions i a
contactes.
-Diàleg entre diferents móns: clerical i

profà, llatí i vulgar, erudit i vulgar, rural
i urbà…
-Màtèria de Bretanya, cançó de dona, Ms. Royal 15 E VI, f. 2v , 1444-1445 (BL))

teatre, trobadors…

1.1. Introducció A La Cultura Medieval

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1.1. Introducció A La Cultura Medieval

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tapís de Narcís, c.

1500 (Museum of Fine Arts (Boston)

LITERATURA EUROPEA DELS ORÍGENS

2. L’èpica: la Chanson de Roland i el Cantar del Mio Cid.

3. La lírica: els trobadors occitans, els trouvères francesos,

4. El roman: els Lais de Maria de França, El Cavaller del

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

Literatura Europea dels Orígens. Curs 2022-2023

1. L’EDAT MITJANA I ELS ORÍGENS DE LES LITERATURES