LITERATURA CATALANA:

● LA DECADÈNCIA:

○ Període en què disminueix en quantitat, qualitat i originalitat la producció

literària culta en català (tot i que la llengua parlada i escrita per les classes
populars continuarà sent el català).
○ CAUSES:
■ Castellanització de la cort → la noblesa es castellanitza
■ Contrareforma
■ Crisi econòmica
■ Dinasties castellanes → dinastia de Habsburg i dels Borbó.

○ A Europa predominava el corrent italià del Renaixement.

○ ASPECTES DEL RENAIXEMENT:
■ Fascinació per l’antiguitat clàssica
■ Humanisme com a corrent intel·lectual
■ Recerca dels ideals d’equilibri, mesura i harmonia

○ JOAN BOSCÀ: Introductor del renaixement (a la península Ibèrica), encara

que pocs versos van ser escrits en català. Un altre introductor d’aquest
corrent va ser el seu amic i poeta castellà Garcilaso de la Vega.
○ CARACTERÍSTIQUES DELS POEMES:
■ punt de vista humanista (home centre del món)
■ noves incorporacions mètriques
■ temes nous:
● natura
● mitològics
● tòpics del tipus: LOCUS AMOENUS I UBI SUNT

○ Joan Lluís Vives (1493-1540): humanista, pedagog, pensador cristià i filòsof.

Major part de la seva obra escrita en llatí.
Objectiu → educació
Introductio ad sapientiam
Liber in pseudodialectos
● POESIA DEL S. XVI:

○ CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES:
■ Models medievals com Ausiàs March
■ Es manté el corrent satíric
■ Imitació poesia popular i tradicional
■ S’adapta als canons mètrics renaixentistes italians

○ POETES:
■ Pere Serafí: poeta, pintor (va ser on va destacar més) i música. Com
a poeta, combinava la llengua catalana i castellana on es
reflecteixen totes les seves influències i els seus poemes amorosos
on remarquen el patiment.
● Dos llibres de Pedro Serafín, de poesia vulgar en llengua
■ Ferrandis d’Herèdia: compongué poemes en català i castellà i també
obres dramàtiques. A més a més, era dramaturg i utilitzava el
català com a llengua popular i el castellà com a cultura de les seves
obres.
■ Joan Timoneda: va afavorir la divulgació de la literatura del seu
moment. Combina el català i castellà en un mateix llibre. Va fer 280
composicions, de les quals 54 són en català.
● SÓ QUI SÓ
● FLOR D’ENAMORATS

● TEATRE DEL S. XVI :

○ Gènere més castellanitzat, ja que se solia representar a la cort.

■ TEATRE CULTE = caràcter profà i d’autor conegut
■ TEATRE POPULAR = tradició medieval

● PROSA DEL S. XVI :

○ Les obres que existeixen són de qualitat i variades

■ GÈNERES D’ORIGEN CLÀSSIC DE CARÀCTER HUMORÍSTIC
■ GÈNERES TRADICIONALS
(acabar de redactar això)

○ La prosa profana és més moderna seguint fórmules renaixentistes:

■ Les estil·lades i amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a
la sua senyora y per ella a ell → paròdia de les epístoles cortesanes.
■ Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa:
● obra íntegrament en català
● critica l'actitud centralista de la corona de Castella
● segueix l'estil de diàleg
● PERSONATGES: Pedro, Lucio i Fabio

● LA DECADÈNCIA (BARROC):

○ corrent cultural i artístic als antípodes del Renaixement.

○ TRETS DEL CORRENT ARTÍSTIC:
■ visió pessimista de la vida
■ temes recurrents (fortuna, l’atzar i la fugacitat del temps i plaer)
■ reflex de la lletjor i foscor
■ abús de recursos
■ figures retòriques:
● antítesi
● paradoxa
● hipèrbole
■ formes mètriques habituals:
● sonet
● octava
● romanços
■ tòpics:
● Memento mori
 ● Tempus fugit

● POESIA DEL S. XVII :

○ La literatura d’aquest segle pren com a model la literatura castellana. Pren

protagonisme la literatura més popular promoguda a través de certàmens
literaris i festes tradic ionals. Algunes d’aquestes composicions circularen a
través de manuscrits que després foren publicats.
○ 2 poetes principals:
■ FRANCESC VICENT GARCIA (rector de Vallfogona)
● se li atorguen textos que no eren seus
● poeta de la dualitat
● domini del sonet
● combina temàtiques antiètiques
● temes satírics, burlescos i eròtics → vallfogonisme

■ FRANCESC FONTANELLA
● pren d’exemple la poètica i i l’estil de Garcilaso de la Vega. Ús
de hipèrbole, metàfores, jocs de paraules
○ Poesia popular:
■ composicions habituals: romanços i goigs
■ fàcils de memoritzar
■ escrites a mà
■ edicions manuscrites recuperades per algun copista

● LA DECADÈNCIA (LA IL·LUSTRACIÓ I EL NEOCLASSICISME) :

○ LA IL·LUSTRACIÓ: moviment intel·lectual que proposava il·luminar la

humanitat a través de la raó.
■ Aquestes idees es difongueren a través de l’ENCICLOPÈDIA.

○ PROSA PEDAGÒGICA / DIDÀCTICA:

■ Baldiri Reixac → pretén difondre coneixements de temes molt
diversos
● Instruccions per a l’ensenyança de minyons
 ○ CRÒNICA HISTÒRICA:
■ Rafael d’Amat → escriví diàriament en forma de dietari per deixar
constància del seu entorn
● Calaix de sastre

○ PROSA POPULAR: LES RONDALLES

■ Lluís Galiana → imita obres narratives de Francisco Quevedo
● A rondalla de rondalles

● EL TEATRE NEOCLÀSSIC:

○ CARACTERÍSTIQUES:
■ regla de les 3 unitats: lloc, temps i espai
■ temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos
■ finalitat didàctica i moral
■ ús del vers per escriure tragèdies

○ JOAN RAMIS I RAMIS:

■ Influència d’autors francesos, llatins i anglesos.
■ En el món del teatre, va escriure tragèdies i drames:
● Lucrècia
● Arminda
● Rosaura o el més constant amor