a-aixecar-se — 7

Vocabulari català-occità
CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS

A
a (direcció) (ex: Vaig a Canejan.) a (ex: Vau a Canejan.) entà/tà (ex: Vau entà Canejan.)
a (futur perifràstic) (ex: Vaig a dinar.) — (ex: Vau dinnar.) a (ex: Vau a dinar.)
a (situació) (ex: Estic a casa.) a (ex: Soi a l’ostal.) en (ex: Sò en casa.)
abans abans
abril abril abriu
 acabar acabar
accident accident
acord acòrdi acòrd
+ davant de = acòrd
adj. adjectiu acord: d’acord d’acòrdi d’acòrd
= d’acòrd
adv. adverbi adéu (moment de partir) adieu adiu
C. consonant adéu-siau (moment de partir) adieu-siatz adishatz
àdhuc quitament tanplan
conj. conjunció madeish (+ n)
ex. exemple adobar adobar (adòba) adobar (adòbe)
= apariar
f. femení = apraiar
interj. interjecció Ador Ador
afegir ajustar híger
m. masculí = apondre = ahíger
n. nòm afer afar ahèr
nf. nom femení afortunadament aürosament erosaments
agafar prene préner
nm. nom masculí
agafar-se se prene prener-se
pl. plural agost agost
prep. preposició agradable agradable-a
= agradiu-iva
pron. pronom
agradar agradar
sg. singular aguantar sosténer/sostenir sostier
= téner/tenir = tier
V. vocal
ah! a!
ahir ièr ager
ai! ai!
aigua aiga aigua
aire aire
Ais de Provença Ais de Provença
aixecar levar (lèva) lheuar (lhèue)
= levar (lève)
aixecar-se se levar lheuar-se
8 — així-allà alló-Andorra — 9

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
així atal atau allò aquò aquerò
= aital
= ansin almenys almens aumens
així que (+ verb) tanlèu [ta´lEw] (+ infinitiu) alpí --ina aupenc -a
= tanlèu que (+ indicatiu) = alpenc-a
això (de jo) aiçò açò Alps Aups
= Alps
això (de tu) aquò aquerò
alt --a naut -a
ajudar ajudar = aut -a
al: al: • ath: altrament autrament autaments
- al (m. sg. + C.) - al (m. sg. + C.) - ath (m. sg. + C.)
- a l’ (m. sg. + V.) - a l’ (m. sg. + V.) - ar (m. sg. + V.) altura nautor nautor
- a la (f. sg. + C.) - a la (f. sg. + C.) - ara (f. sg. + C.) = auçada = nautada
- a l’ (f. sg. + V.) - a l’ (f. sg. + V.) - ara (f. sg. + V.) alumne -a escolan -a
- als (m. pl.) - als (m. pl.) - as (m. pl.) alvernès -esa auvernhat -a
- a les (f. pl.) - a las (f. pl.) - as (f. pl.)
• entath/tath (direcció) Alvèrnia (nf.) Auvèrnhe (nm.)
- entath/tath (m. sg. + C.) = Auvèrnha (nf.)
- entar/tar (m. sg. + V.) amable aimable -a
- entara/tara (f. sg. + C.) = amable -a
- entara/tara (f. sg. + V.)
- entàs/tàs (m. pl.) amagar amagar amagar
- entàs/tàs (f. pl.) = escondre
Alacant Alacant amagar-se s’amagar amagar-se
= s’escondre
alçada nautor nautor
= auçada = nautada amb amb damb
= tamb
alçària nautor nautor
= auçada = nautada amb tot totun totun
= pr’aquò
aleshores alara alavetz = ça que la
= alavetz = pasmens
aleshores: d’aleshores ençà despuèi des de amb: amb autobús en autobús
= dempuèi = d’alavetz ençà
amb: amb avió en avion
algú (adj.): qualque: quauqu’un:
- algú (m. sg.) - qualque - quauqu’un amb: amb bicicleta en bicicleta
= quauquarrés amb: amb cotxe en veitura en coche
- alguna (f. sg.) - qualque - quauqu’ua = en auto
- alguns (m. pl.) - qualques - quauqui uns = en coche
- algunes (f. pl.) - qualques - quauques ues
amb: amb tren en tren
-algú (pron.): qualqu’un: quauqu’un
- algú (m. sg.) - qualqu’un - quauqu’un amic -iga amic -iga
= quauquarrés amidar mesurar
- alguna (f. sg.) - qualqu’una - quauqu’ua ample -a larg -a ample -a
- alguns (m. pl.) - qualques unes - quauqui uns
- alguns (m. pl.) - qualques unas - quauques ues ampolla botelha
Alguer: l’Alguer L’Alguer amunt amont naut
= amondaut = entà naut
alguna cosa, vegeu “cosa”
anar anar
Alier Alèir
= Alièr anar-se’n se n’anar / s’enanar anar-se’n
allà alai aquiu/aquitau Andorra Andòrra
= ailà = delà
10 — andorrà-Aran aranès-aviat — 11

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
andorrà -ana andorran -ana aranès -esa aranés -esa
animal animal animau arbre arbre arbe
antany un còp èra un còp ère armari (nm.) • armari (nm.) (en general)
= bèl temps a = bèth temps a • limanda (nf.) (de roba)
= autres còps arrenglar adobar (adòba) adobar (adòbe)
= de davant = apraiar, apariar
antic -iga ancian -a antic -iga Arres Arres
= ancian -a
arreu: per tot arreu pertot
any (nm.) an (nm.) = a tot arreu
= annada (nf.)
Arròs Arròs
apagar atudar amortar (amòrte)
= amortar (amòrta) = escandir Arties Arties
= amorçar (amòrça) Arties e Garòs (terçon) Arties e Garòs (terçon)
apagar-se s’atudar amortar-se (s’amòrte) assemblar-se se semblar semblar-se
= s’amortar (s’amòrta) = escandir-se
= s’amorçar (s’amòrça) asseure’s s’assetar (s’assèta) setiar-se (se sètie)
= sèir-se / seiguer-se (sè-se)
aparell aparelh
assumpte afar ahèr
àpat repais arrepàs
astre astre
apercebre apercebre apercéber
atenció atencion
aprendre aprene apréner
atlàntic -a atlantic -a
aquell (d’ell): aquel: aqueth:
- aquell (m. sg.) - aquel - aqueth Atlàntic: oceà Atlàntic ocean Atlantic
- aquella (f. sg) - aquela - aquera atribució atribucion
- aquells (m. pl.) - aqueles - aqueri aturar arrestar (arrèsta) arturar
- aquelles (f pl.) - aquelas - aqueres
aturar-se s’arrestar (s’arrèsta) arturar-se
aquest (de jo): aqueste: aguest:
- aquest (m. sg.) - aqueste - aguest Aubèrt Aubèrt
- aquesta (f. sg) - aquesta - aguesta auto (nf.) auto (nf.) auto (nf.)
- aquests (m. pl.) - aquestes - aguesti = veitura (nf.) = coche (nm.)
- aquestes (f pl.) - aquestas - aguestes = coche (nm.)
aquest (de tu): aquel: aqueth: autobús autobús
- aquest (m. sg.) - aquel - aqueth
- aquesta (f. sg) - aquela - aquera Avairon Avairon
- aquests (m. pl.) - aqueles - aqueri avall aval entà baish
- aquestes (f pl.) - aquelas - aqueres = baish
aquí (això que tens aquí) aquí ací/aciu/acitau avançar avançar auançar
aquí (això que tinc aquí) aicí ací/aciu/acitau avaria pana
aquità -ana aquitan -a avi pepin pare
Aquitània Aquitània = pairin = pair-sénher
= papet = pairin
ara ara = grand (nm.) = pin
ara mateix ara meteis ara madeish àvia menina mare
ara: i ara e ben e donc = mairina = mairia
= mameta = nòna
Aragó Aragon = grand (nf.) = mia
aragonès -esa aragonés -esa aviat lèu
Aran (nm.) Aran (nm.)
= Vall d’Aran (nf.) = Val d’Aran (nf.)
12 — aviat-benzina berenar-cadira — 13

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
aviat: més aviat puslèu mèslèu berenar vespralhar vrespalhar
Avinyó Avinhon = vespertinar
avió avion bèstia bèstia
avui uèi aué Betlan Betlan
Betren Betren
B beure beure béuer
Bagergue Bagergue = béver
Baiona Baiona bicicleta bicicleta
baix -a bas bassa baish -a bitllet bilhet
baix: a baix aval entà baish blanc -a blanc -a
= baish blau blava blau blava blu blua
baixada davalada baishada bo bona bon bona
baixar baissar baishar bo bona (ex: És una bona persona, brave -a
baixar (davallar) descendre baishar un bon cotxe, un bon tros de pa.)
= davalar = davarar boca boca
balear balear -a boig boja fòl -a hòl -a
Balears: illes Balears illas Balearas isles Balears = baug bauja = capihòl -a
= islas Balearas bon dia (moment d’arribar) bonjorn bon dia
ballar dançar dançar = bon dia
= balar = barar bonic -a polit -ida
banana (nf.) banana (nf.) banana (nf.) Borbonès Borbonés
= platan (nm.) borbonès -esa borbonés -esa
bany banh Bordeus Bordèu
barat -a bon mercat (m. i f.) abarat -a bosc bòsc
Barcelona Barcelona Bossòst Bossòst
barri quartièr braç braç
bastar sufire auer-n’i pro brut -a lord -a
= n’i aver pro = brut -a
= bastar
buit buida voide -a uet ueda
Bausen Bausen
buscar • cercar = boscar cercar
bé plan • quèrre (ex: anar quèrre d’aiga)
= ben
bústia boita bóstia
Bearn Bearn
bearnès -esa bearnés -esa C
Begós Begós cabell cabel peu
bell -a bèl -a bèth bèra cabre • claure (ex: L’armari clau de farda.) càber
bellugar bolegar voludar • caber (ex: La farda cap dins l’armari.)
= botjar = botjar cada cada
Benós Benós cada u, cada una cadun, caduna cadun, cadua
benvolgut -uda car -a planvolut -uda cadascú, cadascuna cadun, caduna cadun, cadua
benzina benzina cadira cadièra cagira
14 — café-cap cap-Centre — 15

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
cafè cafè cap: al cap al cap ath cap
caixa caissa caisha = a tot darrèr
= ucha capaç capable -a
cal: a cal en cò de en çò de capsa capsa
caldre/caler caler caler car -a (adj.) car -a
= aver de besonh cara cara
= auer de besonh
cara: a la cara en fàcia ara cara
calent -a caud -a
carn carn
caler, vegeu “caldre”
carregar cargar
calor calor
carrer (nm.) carrièra (nf.) carrèr (nm.)
cama camba cama
carrera carrièra carrèra
cambra cambra cramba
carta letra carta = letra
camí camin
cas cas
caminar caminar
= marchar cas: en qualsevol cas, vegeu “qualsevol...”
camió camion casa (nf.) ostal (nm.) casa (nf.)
= maison (nf.)
camp camp = casa (nf.)
Canejan Canejan casa: a casa del en cò de en çò de
cansar cansar cansar Casarilh Casarilh
= alassar
casar-se se maridar maridar-se
cansar-se se cansar cansar-se
= s’alassar Casau Casau
cansat -ada cansat -ada castellà -ana castelhan -a
= las lassa Castelló de la Plana Castelhon de la Plana
cantar cantar Castièro (terçon) Castièro (terçon)
canviar cambiar (càmbia) cambiar (càmbie) català -ana catalan -a
canviar-se se cambiar (se càmbia) cambiar-se (se càmbie) (vegeu també “Països Catalans”)
cap (nm.) cap (nm.) Catalunya Catalonha
= tèsta (nf.) catorze catòrze catorze
cap a cap a entà caure caire quèir
= vèrs = cap a = tombar
cap al: cap al: • entath/tath causa causa
- cap al (m. sg. + C.) - cap al (m. sg. + C.) - entath/tath (m. sg. + C.)
- cap a l’ (m. sg. + V.) - cap a l’ (m. sg. + V.) - entar/tar (m. sg. + V.) causa: a causa de pr’amor de
- cap a la (f. sg. + C.) - cap a la (f. sg. + C.) - entara/tara (f. sg. + C.) = a causa de
- cap a l’ (f. sg. + V.) - cap a l’ (f. sg. + V.) - entara/tara (f. sg. + V.) cavall caval shivau
- cap als (m. pl.) - cap als (m. pl.) - entàs/tàs (m. pl.) = chival
- cap a les (f. pl.) - cap a las (f. pl.) - entàs/tàs (f. pl.)
• cap ath: cel cèl cèu
- cap ath (m. sg. + C.) cent cent
- cap ar (m. sg. + V.) cèntim centim
- cap ara (f. sg. + C.)
- cap ara (f. sg. + V.) centre centre
- cap as (m. pl.) Centre (regió) Centre
- cap as (f. pl.)
16 — cercar-comprendre comptar-costar — 17

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
cercar • cercar = boscar cercar comptar comptar compdar
• quèrre (ex: anar quèrre d’aiga) compte compte compde
cert -a (és veritat) certan -a (es vertat) cèrt -a (ei vertat) compte: tenir en compte téner compte de tier en compde
= cèrt -a / tenir compte de
cert -a (ex: cert home) certan -a (ex: un certan òme) conduir menar amiar
= cèrt -a (ex: un cèrt òme) = condusir = condusir
cervesa bièrra bièra conèixer conéisser conéisher
= cervesa = cervesa
confiança fisança fidança
cinema cinèma = confiança
= cine = cine
= cinematògraf = cinematograf conjunt ensems (sg. i pl.) ensems (sg. i pl.)
= ensemble = corròp
cinquanta cinquanta = amàs
cinquè -ena cinquen -a cincau construcció bastenda
ciutat vila = construccion
= ciutat construir bastir
clar -a clar -a contacte contacte
Clarmont-Ferrand Clarmont-Ferrand contar contar condar
(rar: Clarmont d’Alvèrnia) (rar: Clarmont d’Auvèrnhe)
content -a content -a
clau clau
contesta responsa arresponsa
client -a client -a = respòsta
ço (ex: ço nostre, el que és nostre, çò (ex: çò nòstre, çò qu’es nòstre, çò (ex: çò de nòste, çò qu’ei contestar respondre arrespóner
les coses nostres) as nòstras causas) nòste, es nòstes causes)
continuar contunhar
cobrir (de neu...) cobrir cobrir
= curbir contra contra
còlera colèra ira contrari -ària contrari -ària
color (nm., rar: nf.) color (nf.) color (nm.) contrari: al contrari al contrari ath contrari
com coma cop (nm.) còp (nm.) còp (nm.)
= viatge (nm.) = viatge (nm.)
com cal coma cal coma cau = vegada (nf.)
com que coma cop: de cop i volta tot d’un còp tot d’un còp
com? (ex: Com vas?) cossí? (ex: Cossí vas?) coma? (ex: Coma vas?) = subte = en un còp
= coma? (ex: Coma vas?) = tot d’una = tot en un còp
començament començament = còp sec...
començament: al començament al començament ath començament cor còr
començar començar corrent (nm.) corrent
còmode -a comòde -a córrer córrer
company -a companh -a correus (nm. pl.) pòsta (nf. sg.) corrèus (nm. pl.)
= camarada (nm. i nf.) cos còrs còs
completament completament completaments = còs
complicat -ada complicat -ada cosa causa
comprar crompar cosa: alguna cosa quicòm quauquarren
= comprar cosí cosina cosin cosina cosin cosia
comprendre comprene compréner costa còsta
= entendre costar costar (còsta) costar (còste)
18 — costat-deixar del-Déu meu — 19

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
costat costat del: del: deth:
costum (nm.) costuma (nf.) - del (m. sg. + C.) - del - deth
- de l’ (m. sg. + V.) - de l’ - der
costum: de costum de costuma de costum - de la (f. sg. + C.) - de la - dera
= a l’acostumada = d’abituda - de l’ (f. sg. + V.) - de l’ - dera
cotxe (nm.) auto (nf.) - dels (m. pl.) - dels - des
= veitura (nf.) - de les (f. pl.) - de las - des
= coche (nm.) Delfinat Daufinat
coure còire còder = Dalfinat
cremar cremar delfinès -esa daufinenc -a
= brutlar cremar = dalfinenc -a
creure creire creir demà deman
cridar sonar cridar demà passat deman passat
= cridar = aperar (apère) demanar demandar demanar
= apelar (apèla)
dependre dependre depéner
cristià -ana crestian -a
des de (prep.) despuèi de
cuina cosina codina = dempuèi = dempús de
curar sonar (suènha) suenhar = despús de
= garir = guarir = de...estant
curiós -osa curiós -osa des de llavors, vegeu “llavors”
curt -a cort -a curt –a descuidar-se oblidar desbrembar
= cuert -a = desmembrar = desbrembar-se’n
desè -ena desen -a detzau
D desembre decembre deseme
dalt: a dalt amont naut = auents
= amondaut = entà naut desgraciadament malaürosament malerosaments
damunt: al damunt dessús = malurosaments
damunt: damunt de sus dessús de desgraciat -ada malaürós -osa malerós -osa
= dessús = peth dessús de = malurós -osa
darrer -a darrièr -a darrèr -a despendre despensar despéner
= gastar
darrere de (prep.) darrièr darrèr = degalhar
= detràs = darrèr de
després (adv.) après dempús
davallar davalar devarar = puèi = despús
= descendre = baishar
després de (+ nom, pron.) après dempús
davant (adv.) davant dauant = despús
= al davant = en fàcia = deuant
= ath dauant després de (+ verb) tanlèu [ta´lEw] (+ infinitiu)
= ath deuant = tanlèu que (+ indicatiu)
davant (prep.) davant dauant dessota al dejós dejós
= davant de = en fàcia de = deuant = dejós
= al davant de = ath dauant de = dessota
= ath deuant de deu dètz
de (+ C.), d’ (+ V.) de (+ C.), d’ (+ V.) Déu Dieu Diu
decidir decidir Déu meu! bodieu! bodiu!
deixar daissar deishar = mon Dieu! = mon Diu!
= laissar = Jèsus!
20 — deure-dona donar-electricitat — 21

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
deure deure déuer donar donar dar
dia jorn dia = dar
= dia = balhar
= bailar
diari jornal diari
doncs donc
diferència diferéncia
doncs: bé doncs e ben e donc
diferent diferent -a = i doncs
difícil malaisit -ida malaisit -ida Dordonya Dordonha
= dificil -a = dificil -a
dormir dormir
dijous dijòus dijaus
dormir: anar a dormir se colcar cochar-se
dilluns diluns deluns = se jaire
dimarts dimars dos (m.), dues (f.) dos (m.), doas (f.) dus (m.), dues (f.)
dimecres dimècres dimèrcles dotze dotze
dinar dinnar dinar dotzè -ena (adj. i nm. i nf.) dotzen -a dotzau
diners (nm. pl.) argent (nm. sg.) sòs (nm. pl.) dotze: les dotze (migdia) miègjorn meddia
= sòus (nm. pl.)
= moneda (nf. sg.) dotzena (nf.) (quantitat) dotzena dotzea
dinou dètz e nòu dètz e nau dret (nm.) drech dret
dins (adv.) dedins laguens dret: anar dret se téner drech tenguer-se
= a dins = dintre / se tenir drech
dins (prep.) dins laguens dreta: a la dreta a drecha a dreta
= a man drecha = a man dreta
dintre (adv.) dedins laguens
= a dintre = dintre dur -a dur -a
dir dire díder durant pendent pendent
= durant
dir: és a dir es a dire ei a díder
= valent a dire durar durar
= çò es Durença Durença
direcció direccion
director -tora director -tritz E
dissabte dissabte Ebre Èbre
disset dètz e sèt edifici bastiment bastissa
= edifici = edifici
distància distància = bastissa
dit det dit Eivissa Eivissa
diumenge dimenge el (article): lo: eth:
divendres divendres diuendres - el, l’ - lo, l’ - eth (+ C.), er (+ V.)
- la, l’ - la, l’ - era
divertir-se s’amusar devertir-se - els - los - es
= amusar-se - les - las - es
divuit dètz e uèch dètz e ueit el (pron. acusatiu): lo: lo:
doctor -tora doctor -tora - el, -lo, l’, ’l - lo, l’ - lo/le, au, l’,’u
- la, l’ - la, l’ - la, l’
dolent -a marrit -ida mau mala - els, -los, ’ls - los - les, es, ’s
= dolent -a - les - las - les, es, ’s
dona femna hemna elèctric -a electric -a
electricitat electricitat
22 — ell-enlloc ens-esperar — 23

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
ell: el: eth: ens, -nos, ’ns (pron.) nos mos, mo’
- ell - el - eth ensenyar ensenhar
- ella - ela - era
- ells - eles - eri entendre comprene compréner
- elles - elas - eres = entendre
els (pron. acusatiu), vegeu “el” entendre (nm.) (parer) vejaire parer
els (pron. datiu), vegeu “li” entorn: a l’entorn a l’entorn ar entorn
Elx Elx entrada intrada entrada
= entrada
em, -me, m’, ’m (pron.) me, m’ me, em, m’, ’m
entrar intrar entrar
empènyer butar possar = entrar
emportar-se emportar (empòrta) emportar-se (s’empòrte) entre entre
= s’emportar (s’empòrta)
enveja enveja enveja
emprar emplegar = gelosiá = gelosia
en • en en enviar enviar (envia) enviar (envie)
• dins • laguens = mandar = manar
en el: • en lo: en: època epòca
- en el (m. sg. + C.) - en lo (m. sg. + C.) - en (m. sg. + C.)
- en l’ (m. sg. + V.) - en l’ (m. sg. + V.) - en (m. sg. + V.) Era Bordeta Era Bordeta
- en la (f. sg. + C.) - en la (f. sg. + C.) - ena (f. sg. + C.) Es Bòrdes Es Bòrdes
- en l’ (f. sg. + V.) - en l’ (f. sg. + V.) - ena (f. sg. + V.)
- en els (m. pl.) - en los (m. pl.) - enes (m. pl.) es, se, s’, ’s (pron.) se, s’ se, es, s’, ’s
- en les (f. pl.) - en las (f. pl.) - enes (f. pl.) escala (eina, mesura) escala
• dins lo:
- dins lo (m. sg. + C.) escala (nf. sg.) (edifici) escalièrs (nm. pl.) escalèrs (nm. pl.)
- dins l’ (m. sg. + V.) escalfar calfar cauhar
- dins la (f. sg. + C.) escalfar-se se calfar cauhar-se
- dins l’ (f. sg. + V.)
- dins los (m. pl.) escola escòla
- dins las (f. pl.) escollir causir trigar
en, ne, n’, ’n (pron.) ne, en, n’, ’n ne, en, n’, ’n = causir
encara encara escoltar escotar
encendre alucar alugar escriure escriure escríuer
encendre’s s’alucar alugar-se Escunhau Escunhau
endarrere (adv.) enrèire ath darrèr esdevenir devenir devier
= endarrièr = darrèr = venir
= a l’endarrièr església glèisa
endavant (adv.) endavant endauant esmorzar dejunar esdejoar
= a l’endavant = endeuant
espai espaci
endemà (ex: Va venir l’endemà.) endeman (ex: Venguèt l’endeman.) londeman (ex: Venguec londeman.)
Espanya Espanha
endur-se emportar (empòrta) emportar-se (s’empòrte)
= s’emportar (s’empòrta) espanyol -a espanhòl -a espanhòu -òla
enguany ongan enguan espatllat -ada en pana
= estraçat -ada
enllà enlai enlà
= enlà especial especial -a especiau
enlloc enluòc enlòc esperar esperar (espèra) demorar
= pas enluòc (ex: Lo tròbi pas enluòc.) = atendre
= demorar (demòra)
24 — espès-exemple exemple-fins a — 25

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
espès -essa espés -essa espés -essa exemple: per exemple per exemple
= groishut -uda exèrcit armada exèrcit
esquerra: a l’esquerra a esquèrra a esquèrra = armada
= a man esquèrra = a quèrra existir existir
= a man esquèrra
= a man quèrra explicar explicar
esquerre -a esquèrre -a esquèr -èrra expressar exprimir
quèr- èrra expressió expression
ésser/ser èsser/èstre èster
est èst èst F
= levant = lheuant fàcil aisit -ida aisit -ida
= orient = orient = facil -a = avient -a
estable (nm.) (de bous, de cavalls...) estable (nm.) bòrda (nf.) = facil -a
estació (esquí) estacion faltar mancar
estació (temps) sason família familha
estació (transport) gara favor: per favor • se te plai • se te platz
= estacion • se vos plai • se vos platz
estar èsser/èstre èster febrer febrièr hereuèr
estar demorar (demòra) demorar feina (nf.) trabalh (nm.)
estar-se demorar (demòra) demorar feliç aürós -osa erós -osa
estat estat femení -ina femenin -a
estel (nm.) estela (nf.) fer far/faire hèr
estimar (aimar) aimar estimar festa fèsta hèsta
= amar fet fach hèt
estimar (valorar) estimar estimar fi fin
estimar-se més s’estimar mai estimar-se mès fi: a la fi a la fin ara fin
estimat -ada car -a estimat -ada = a tot darrèr
estirar tirar shirar fi: per fi enfin pera fin
= tirar ficar ficar hicar
estiu estiu ostiu = botar
= estiu ficar al llit colcar cochar
estranger -a estrangièr -a estrangèr -a ficar-se al llit se colcar cochar-se
estranyar estonar = se jaire
estrella estela estela fil fil hiu
= estrelha fill -a filh -a hilh -a
estudi estudi final (nm.) fin (nf.)
estudiar estudiar (estúdia) estudiar (estúdie) final: al final a la fin ara fin
et, -te, t’, ’t (pron.) te, t’ te, et, t’, ’t = a tot darrèr
etcètera etcetèra eca final: al final fin finala fin finau
euro èuro finestra fenèstra hièstra
Europa Euròpa fins a fins a enquia
= d’aquí a
europeu -ea europèu -èa = entrò a
exemple exemple = dusca a
26 — fins al-gallina gana-gros — 27

C CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS

fins al: fins al: enquiath: gana (nf.) talent (nm. i nf.) hame
- fins al (m. sg. + C.) - fins al - enquiath talents (nm. i nf.)
- fins a l’ (m. sg. + V.) - fins a l’ - enquiar Gàrdia: la Gàrdia La Gàrdia
- fins a la (f. sg. + C.) - fins a la - enquiara (en italià: Guardia Piemontese)
- fins a l’ (f. sg. + V.) - fins a l’ - enquiara
- fins als (m. pl.) - fins als - enquias Garona Garona
- fins a les (f. pl.) - fins a las - enquias Garòs Garòs
fins i tot quitament enquia gas gas
fins que fins que enquia que gascó -ona gascon -a
flor flor Gascunya Gasconha
foc fuòc huec gasolina gasolina
fons fons hons gat -a gat -a gat -a
fons: al fons al fons ath hons = cat -a
fora defòra dehòra Gausac Gausac
= a fora general general -a generau
fora de (prep.) fòra de dehòra general: en general en general en generau
= en defòra de = lèumens = generauments
fora: fer fora tirar trèir genoll genolh jolh
= traire
gens brica bric
forat trauc horat = ges
= trauc
gent (nf. sg.) gents (nf. pl.) gent (nf. sg.)
força fòrça
germà fraire frair
forma forma
germana sòrre fraia
fort -a fòrt -a
Gessa Gessa
fosc -a fosc -a
girar virar
fotografia fotografia
= foto = fòto girar-se se revirar capvirar-se
= virar-se
franc -a franc -a
Girona Girona
França França
gos gossa can canha can canha
francès -esa francés -esa = gos gossa = gosset -a
fred -a freg freja heired -a = chin china
= hered -a gosar gausar gosar
fruita frucha fruta = ausar
= heruta got veire
fugir fugir húger govern govèrn
full fuèlh huelha gra gran
fulla fuèlha huelha gràcies mercé gràcies
fusta fusta husta = mercés = mèrci
= mercés
G gran grand -a gran -a
gairebé gaireben lèu gris -a gris -a
gallina galina garia groc groga jaune -a auriò auriòla
= pola = poreta = jaune -a
gros grossa gròs gròssa
28 — gruixut-idea igual-jornal — 29

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
gruixut -uda espés -essa espés -essa igual (de mateix valor) egal -a parièr- a
= doble -a parion -a
guanyar ganhar guanhar igual -a
guardar gardar sauvar igual (idèntic) parièr -a parièr -a
= parion -a
Guardia Piemontese, vegeu “Gàrdia, La”
il·luminar esclairar enlumenar
guerra guèrra = illuminar
Guiena Guiana imaginar imaginar imaginar
guienès -esa guianés -esa imaginar-se s’imaginar imaginar-se
gust gost gust impedir empachar empedir
= gost = empedir
gust: venir de gust plaire plàser important important -a
= agradar = agradar
impossible impossible -a
H incòmode -a a malaise malaisit -ida
habitació cambra cramba indicar indicar
haver aver auer indret endrech endret
haver de deure déuer infeliç malaürós -osa malerós -osa
= malurós -osa
haver-hi (ex: hi ha...) i aver (ex: i a...) auer-i (ex: i a...)
infeliçment malaürosament malerosaments
herba èrba = malurosaments
hi i insistir insistir
història istòria instal·lar installar
hivern ivèrn iuèrn instal·lar-se s’installar installar-se
= ivèrn
= uvèrn institut institut
ho (pron.) o ac, ’c institut (escola) licèu institut
hola (moment d’arribar) • adieu (sg.) òla intel·ligent intelligent -a
• adieu-siatz (pl. o cortès) interessant interessant -a
hom òm se, s’ interessar interessar (interèssa) interessar (interèsse)
= se, s’ interessar-se s’interessar (s’interèssa) interessar-se (s’interèsse)
home òme òme ira colèra ira
hora ora = colèra
hora: a l’hora a l’ora ara ora Itàlia Itàlia
hora: d’hora d’ora italià -ana italian -a
hortalissa ortalissa
hospital espital espitau J
hostal (nm.) ostalariá (nf.) ostau (nm.) ja ja
hotel (nm.) ostalariá (nf.) otèl (nm.) jardí jardin
jeure jaire jàder
I jo ieu jo
i e jo (pron.) ieu jo
idea idèa jornal (nm.) jornada (nf.) jornau (nm.)
30 — jove-llegir Lleida-los — 31

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
jove jove joen -a Lleida Lhèida
= joine -a lleig lletja laid laida lèg lèja
juliol julhet junhsèga Llemosí Lemosin
= julh
llemosí -ina lemosin -a
junts juntes (simultàniament) amassa amassa
= ensems Llemotges Lemòtges
= ensemble = Limòtges
juny junh llengua lenga lengua
just -a just -a Llenguadoc Lengadòc
just: tot just, vegeu “tot...” llenguadocià -ana lengadocian -a
justament justament justaments Llenguadoc-Rosselló Lengadòc-Rosselhon
llet (nf.) lach (nm.) lèit (nf.)
L lletra letra
L’Aran Aran lleure léser
la (article), vegeu “el” llibre libre
la (pron. acusatiu), vegeu “el” lliçó leiçon leçon
Lairissa (terçon) Lairissa (terçon) llit lièch lhet
Léger (nm.) Léger llit: ficar al llit, ficar-se al llit, vegeu “ficar...”
= Leir (nm.) = Leir
(millor que Loira) lliure liure -a
Les Les Llobregat Llobregat
les (article), vegeu “el” lloc luòc lòc
les (pron. acusatiu), vegeu “el” lloc: a qualsevol lloc, vegeu “qualsevol...”
li (pron. datiu): li: li: lloc: en algun lloc endacòm en bèth lòc
- li (sg. m. i f.) - li - li/le, au, l’,’u = en qualque luòc = en quauque lòc
- els, -los, ’ls (pl. m. i f.) - lor/li - les, es, ’s lloc: en lloc de en luòc de en lòc de
Ligúria Ligúria = al luòc de
línia linha llogar logar (lòga) logar (lògue)
= arrendar = arrendar
líquid -a liquid -a
llum (nf.) • lum (nm.) (artificial) lum (nf.)
litre litre • lutz (nf.) (natural)
llançar lançar tirar lluna luna lua
llarg -a long -a lluny luènh luenh
llarg: al llarg de al long de ath long de llur: lor: sòn:
= long de - llur (m. sg.) - lor - eth sòn
llargada longor longada - llur (f. sg.) - lor - era sua
= longor - llurs (m. pl.) - lors - es sòns
- llurs (f. pl.) - lors - es sues
llargària longor longada
= longor lo (pron. acusatiu), vegeu “el”
llavors alara alavetz Loira, vegeu “Léger”
= alavetz los (pron. acusatiu), vegeu “el”
llavors: de llavors ençà despuèi des de los (pron. datiu), vegeu “li”
= des de llavors = dempuèi = d’alavetz ençà
llegir legir liéger
= lièger
32 — mà-mateix matèria-meu — 33

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
matèria matèria
M matí matin maitin
mà man me, vegeu “em”
magatzem magazin magazin mediterrani -ània mediterranèu -èa
= magazèm
Mediterrània: mar Mediterrània (nf.) mar Mediterranèa (nf.)
mai jamai jamès = mar Mediterrani (nm.)
= pas jamai (ex: Parla pas jamai.
/ Jamai parla pas.) meitat mitat meitat
maig mai mena mena sòrta
= sòrta
mal (adv.) mal mau
menjar manjar minjar
mal mala (adj.) marrit -ida mau mala
= dolent -a menjar-se se manjar minjar-se
malalt -a malaut -a Menorca Menòrca
malgrat malgrat maugrat mentre mentre que en tant que
= a despiet de = mentre que
Mallorca Malhòrca mentre que mentre que en tant que
= mentre que
mama mamà mama
menys mens
mancar mancar
mercat mercat
manera (nf.) manièra (nf.) manèra (nf.)
= biais (nm.) = faiçon (nf.) mercès mercé gràcies
= faiçon (nf.) = mercés = mèrci
= mèrcés
manera: de qualsevol manera,
vegeu “qualsevol...” mes mes
mar (nm. i nf.) mar (nf.) més mai mès
= pus (plus)
març març
més aviat, vegeu “aviat”
Marcatosa (terçon) Marcatosa (terçon)
més i més de mai en mai de mès en mès
mare maire mair
més o menys a pauc prèp apruprètz
Mare de Déu! bodieu! bodiu! = a pauc près = mès o mens
= mon Dieu! = mon Diu! = a quicòm prèp
= Jèsus! = a quicòm près
marit marit òme = mai o mens
= òme mestre -a • mèstre -a (en general o docent) mèstre -a
Marsella Marselha • regent -a (docent)
marxar partir mesurar mesurar
massa (adv.) tròp massa metge metgessa mètge metgessa
Massís Central Massís Central Massís Centrau metre (nm.) mètre
matar tuar aucir meu meva: • mon ma: mèn mia:
= matar - el meu - mon - eth mèn
= aucir - la meva - ma (f. + C.), mon (f. + V.) - era mia
matar-se se tuar aucir-se - els meus - mos - es mèns
= se matar - les meves - mas - es mies
= s’aucir • mieu miá:
- lo mieu
mateix -a meteis meteissa madeish -a - la miá
- los mieus
- las miás
34 — mica-motor moure-nit — 35

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
mica: una mica un pauc un shinhau moure bolegar voludar
= un chic = botjar = botjar
midgia miègjorn meddia moure’s se bolegar botjar-se
mig mitja mièg mièja miei mieja = se botjar
mig: al mig al mièg ath miei moviment movement
= al mitan = en miei muller molhèr hemna
Migdia-Pirineus Miègjorn-Pirenèus Meddia-Pirenèus = femna
Mijaran Mijaran munt (pila) molon pialèr
= modelhon
mil mila mil
muntanya montanha
mil milions un miliard mil milions
Múrcia Múrcia
milió milion
música musica
millor melhor -a milhor

minut (nm.) minuta (nf.)

= melhor
menuta (nf.)
N
= minuta Nadal Nadal Nadau
mirar agachar guardar nas nas
mirar-se s’agachar guardar-se natural natural -a naturau
moble mòble Naut Aran Naut Aran
modern -a modèrne -a ne (pron.), vegeu “en”
molestar geinar (gèina) shordar (shòrde) necessari -ària necessari -ària
= destorbar = agaçar = de besonh
= agaçar necessitat (nf.) besonh (nm.)
moment moment = necessitat (nf.)
moment: al moment de al moment de ath moment de nedar nadar
= en moment de negre -a negre -a nere -a
moment: al moment que al moment que ath moment que néixer nàisser nèisher
= en moment que nen -a mainatge (nm.) (nen o nena) mainatge (nm.) (nen o nena)
moment: en qualsevol moment, = mainat -ada
vegeu “qualsevol...” = enfant (nm.) (nen o nena)
Mònaco, vegeu “Mónegue” net -a net -a
moneda moneda netejar netejar
monegasc -a monegasc -a netejar-se se netejar netejar-se
Mónegue (millor que Mònaco) Mónegue neu nèu nhèu
Mont Mont ni (conj. de coordinació) ni ne
Montcorbau Montcorbau Niça Niça
Montgarri Montgarri Niça: Comtat de Niça (nm.) Comtat de Niça (nf. i nm.)
Montpeller Montpelhièr niçard -a (vegeu també “País Niçard”) niçard -a
morir morir Nimes Nimes
mort -a mòrt -a ningú degun arrés
mot (nm.) mot (nm.) mot (nm.) = degun
= paraula (nf.) nit nuèch net
motor motor
36 — no-obrer obrir-pagar — 37

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
no (adv. de negació davant del verb) pas (després del verb) non (ex: Non parle.) obrir dobrir daurir
(ex: No parla.) (ex: Parla pas.) = non ... pas (ex: Non parle pas.) = obrir
= pas (ex: Parle pas.) obscur -a escur -a
= non ... cap (ex: Non parle cap.)
= cap (ex: Parle cap.) ocasió ocasion
no (adv. de negació en una resposta) non [´nu] occità -ana occitan -a
noi -a • dròlle -a gojat -a Occitània Occitània
• gojat -a (un “dròlle” és més jove octubre octòbre octobre
que un “gojat”)
ocupar ocupar aucupar
nom nom nòm
ocupar-se s’ocupar aucupar-se
nombre nombre
oest oèst
només sonque sonque = ponent
= solament = solament = occident
= pas que = tot just
oferir ofrir aufrir
noranta nonanta novanta
= nauanta ofici mestièr
nord nòrd oh! (interj.) ò!
normal normal -a normau oli òli
nos (pron.), vegeu “ens” olor odor flaira
= flaira
nosaltres (m.i f.) nosautres (m.), nosautras (f.) nosati (m.), nosates (f.)
Òlt Òlt
nostre: nòstre: nòste: = Òut
- nostre (m. sg.) - nòstre - nòste
- nostra (f. sg.) - nòstra - nòsta ombra ombra
- nostres (m. pl.) - nòstres - nòsti on ont a on
- nostres (f. pl.) - nòstres - nòstes
oncle oncle
notícia nòva naua
= notícia = notícia onsevulla ont que siá a onsevolhe
= a on sigue
nou (nombre) nòu nau
onze onze
nou nova nòu nòva nau naua
= novèl -a = nauèth -èra onzè -ena onzen -a onzau
novè -ena noven -a nauau oposició oposicion
novembre novembre noveme ordre òrdre orde
número numèro orella aurelha
organitzar organizar
O organitzar-se s’organizar organizar-se
o (conj.) o orientar-se s’orientar orientar-se
obertura dobertura dubertura os òs uas
= obertura ospe! macarèl! macarèu!
objecte objècte ostres! macarèl! macarèu!
oblidar oblidar desbrembar ou uòu ueu
= desmembrar
obligació obligacion P
obligar obligar pa pan
obrer -a obrièr -a obrèr -a pagar pagar
38 — pagès-pèl pel-pirinenc — 39

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
pagès -esa païsan -a pagés -esa pel: pel: peth:
país (pl: països) país (pl: païses) país (pl: païsi) - pel (m. sg. + C.) - pel / per lo - peth
- per l’ (m. sg. + V.) - per l’ - per
País Niçard País Niçard - per la (f. sg. + C.) - per la - pera
País Valencià País Valencian - per l’ (f. sg. + V.) - per l’ - pera
- pels (m. pl.) - pels / per los - pes
Països Catalans Païses Catalans Païsi Catalans - per les (f. pl.) - per las - pes
Palma Palma pel·lícula filme pellicula
pana pana pena pena
papa papà papa pena: a penes a pena a penes
paper papièr papèr penedir-se’n plànher penedir-se’n
parar arrestar (arrèsta) arturar pensar pensar
parar-se s’arrestar (s’arrèsta) arturar-se pensar-se se pensar pensar-se
paraula (nf.) (cosa dita) paraula (nm.) paraula (nf.) per (mitjà, provinença, correspondència) per
paraula (nf.) (mot) mot (nm.) mot (nm.) per a (destinació, projecte) per entà/tà
= paraula (nf.)
per al: pel entath/tath
pare paire pair - per al (m. sg. + C.) - pel / per lo - entath/tath
parent parent - per a l’ (m. sg. + V.) - per l’ - entar/tar
- per a la (f. sg. + C.) - per la - entara/tara
parer vejaire parer - per a l’ (f. sg. + V.) - per l’ - entara/tara
paret paret - per als (m. pl.) - pels / per los - entàs/tàs
parlar parlar - per a les (f. pl.) - per las - entàs/tàs
part part per què(?) (interrogatiu) perqué(?)
part: a part a part per tant (donc)
= a despart perdre (pèrdre) pèrder
partir: a partir de a partir de a compdar de perdre’s se pèrdre perder-se
Pasqua Pascas Pasca permetre (permetre) perméter
passar passar però (mas) mès
passat -ada passat -ada Perpinyà Perpinhan
passejar passejar perquè (conj.) (marca la causa) perque (+ indicatiu) perque (+ indicatiu)
passejar-se se passejar passejar-se = per çò que (+ indicatiu) = per çò que (+ indicatiu)
patata patana truha perquè (conj.) (marca la finalitat) per que (+ subjuntiu) entà que (+ subjuntiu)
= trufa = trufa = tà que (+ subjuntiu)
patir patir persona persona
patró patron pes pes
Pau (ciutat) Pau petit -a pichon -a petit -a
= petit -a = ponin -a
pau (tranquil·litat) patz = pequerin -a
peça pèça peu pè
pedra pèira peu: a peu a pè
pegar tustar Piemont Piemont
= picar
pila (nf.) molon (nm.) pialèr (nm.)
peix peis peish = modelhon (nm.)
pèl pel peu pirinenc -a pirenenc –a
40 — Pirineus-porta portar-Provença — 41

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
Pirineus (pl.) Pirenèus (pl.) portar portar (pòrta) portar (pòrte)
= Pirineu (sg.) posar metre méter
pis (nm.) apartament possible possible -a
pis (nm.) (nivell) estança (nf.) pis (nm.) pota pauta
piscina piscina potser benlèu [be´lEw] dilhèu
pla plana planièr -a planèr -a = bensai [be´saj]
plaça plaça pregunta question
plaer plaser preguntar demandar demanar
planer -a planièr -a planèr -a prendre prene préner
planta (nivell) estança planta prendre’s se prene prener-se
planta (vegetal) planta planta preparar preparar premanir
plàstic plastic preparar-se se preparar premanir-se
plàtan (nm.) banana (nf.) banana (nf.) presentar presentar presentar
= platan (nm.) presentar-se se presentar presentar-se
plaure plaire plàder pressa: de pressa lèu
= agradar = agradar
preu prètz
plaure:
• si et plau • se te plai • se te platz primavera prima primauera
• si us plau • se vos plai • se vos platz primer -a primièr -a prumèr -a
ple plena plen plena plen plia principalment sustot sustot
= plen plea = subretot
plorar plorar = mai que mai
ploure plòure plòir Principat de Catalunya Principat de Catalonha
pluja pluèja ploja probable probable -a
Po Pò problema problèma
poble vilatge pòble produir produsir
pobre -a paure -a praube -a professor -a professor -a
poc: pauc: pòc: prometre prometre prométer
- poc (m. sg.) - pauc - pòc prometre’s se prometre prometer-se
- poca (f. sg.) - pauca - pòga
- pocs (m. pl.) - pauques - pògui prop: a prop (adv.) prèp apròp
- poques (f. pl.) - paucas - pògues = près = près
poc: un poc un pauc un shinhau prop: a prop de (prep.) prèp de apròp de
= un chic = près de = près de
poder poder prou • pro (suficientment) pro
• pro de (una quantitat suficient de)
Poitou-Charantas (millor Peitau-Charantas Peitau-Charantes
que Poitou-Charentes) prou: n’hi aver prou sufire auer-n’i pro
= n’i aver pro
pols (nf.) posca (nf.) povàs (nm.) = bastar
= polsa (nf.)
provar (donar prova de) provar (pròva) provar (pròve)
poma poma
provar (intentar) assajar sajar
por paur [´pEw] pòur = ensajar = provar (pròve)
porta pòrta Provença Provença
42 — Provença-que què-rentar — 43

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
Provença-Alps-Costa d’Atzur (millor Provença-Aups-Còsta d’Azur què, que (pron.) que (+ C.), qu’ (+ V.) que (+ C.), qu’ (+ V.)
que Provença-Alps-Costa Blava) = Provença-Alps-Còsta d’Azur (qué després d’una preposició: (qué després d’una preposició:
provençal provençal -a provençau Que fas? Qu’as? A qué pensas?) Qué hès? Qué as? A qué penses?)
públic -a public -a quedar demorar (demòra) demorar
pujada pojada pujada quedar-se demorar (demòra) demorar
= montada queixar-se se plànher planher-se
pujar pojar (puèja) pujar quelcom quicòm quauquarren
= montar qüestió question
Pujòlo (terçon) Pujòlo (terçon) qui(?) (pron. interrogatiu) qual(?) qui(?)
punt ponch punt = qui(?)
punt: a punt prèst -a quilo quilo quilo
punt: tan bon punt (+ verb) tanlèu [ta´lEw] (+ infinitiu) = quilogram = quilograma = quilogram
= tanlèu que (+ indicatiu) quilòmetre quilomètre
quin: quin: quin:
Q - quin (m. sg.) - quin - quin
quadra (nf.) (de bous, de cavalls...) estable (nm.) bòrda (nf.) - quina (f. sg.) - quina - quina
- quins (m. pl.) - quines - quini
qualitat qualitat - quines (f. pl.) - quinas - quines
qualsevol (m. i f.) (una persona) qual que siá (m. i f.) quinsevolhe (m. i f.) quinze quinze
= qui que siá (m. i f.)
qualsevol cosa qué que siá quinsevolhe causa R
qualsevol: quin que siá: quinsevolhe racó canton cornèr
- qualsevol (m. sg.) - quin que siá
- qualsevol (f. sg.) - quina que siá ràdio ràdio
- qualssevol (m. pl.) - quines que sián raïm rasim arradim
- qualssevol (f. pl.) - quinas que sián raó rason
qualsevol: a qualsevol lloc ont que siá a on sigue rar -a rar -a rar -a
qualsevol: de qualsevol manera cossí que siá quinsevolhe rare -a
qualsevol: en qualsevol cas cossí que siá quinsevolhe ratlla linha
qualsevol: en qualsevol moment quora que siá en quinsevolhe moment rebre recebre arrecéber
quan • quand quan reconèixer reconéisser arreconéisher
• quora(?) (interrogació) reconèixer-se se reconéisser arreconeisher-se
quant: quant: guaire: recordar remembrar arrebrembar
- quant (m. sg.) - quant - guaire = recordar (recòrda) = brembar
- quanta (f. sg.) - quanta - guaira
- quants (m. pl.) - quantes - guairi recordar-se’n se’n remembrar arrebrembar-se’n
- quantes (f. pl.) - quantas - guaires = se’n recordar (se’n recòrda) = brembar-se’n
quantitat quantitat reemplaçar remplaçar
quaranta quaranta regió region
quart (nm.) quart relació relacion
quart -a (adj., nombre ordinal) quatren -a quatau relatiu -iva relatiu -iva
Quate Lòcs (terçon) Quate Lòcs (terçon) remarcar remarcar remercar (remèrque)
quatre quatre quate remei remèdi
que (conj.) que (+ C.), qu’ (+ V.) rentar lavar lauar
= lavar
44 — rentar-se-rossellonès sabata-senyor — 45

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
rentar-se se lavar lauar-se
= lavar-se S
renyar repotegar rebotegar sabata (nf.) sabata (nf.) sabata (nf.)
= rondinar = pelejar = cauçadura (nf.) = caucèr (nm.)
= renar = sabaton (nm.)
= romegar saber saber/saupre saber
reparar reparar aprariar sal sal sau
= apraiar
sala sala
representar representar
Salardú Salardú
representar-se se representar representar-se
saltar sautar
res res arren
= pas res saludar saludar
= ren salut (nf.) (de l’organisme) santat salut
= pas ren
salvar salvar sauvar
respecte a a respècte de respecte de
salvar-se se salvar sauvar-se
respirar respirar respirar
= alenar = alendar sang (nf.) sang (nm. i nf.)
respondre respondre arrespóner Sant Joan de Toran Sant Joan de Toran
= contestar Sardenya Sardenha
resposta responsa responsa se, vegeu “es”
= respòsta = contèsta
segon -a segond -a dusau
resta rèsta = segon -a
restar demorar (demòra) demorar segons segon segontes
resultat resultat = d’après = segon
retard retard seguir seguir seguir
retard: en retard en retard seguir-se se seguir seguir-se
ric -a ric -a arric –a seguit: tot seguit que, vegeu “tot...”
ric -a segur -a segur -a
riu • riu arriu seixanta seissanta seishanta
• flume (riu gran i important)
semblar semblar semblar
riure rire arrir
sempre totjorn tostemp
roba farda ròba = tostemps
roda ròda arròda = sempre
rodó -ona redond -a arredon -a sencer -a sencer -a sancer -a
= entièr -a
Roine Ròse
sense sens
Roine-Alps Ròse-Aups
= Ròse-Alps sentiment sentiment
rondinar repotegar rebotegar sentir (fer olor de) sentir sénter
= rondinar = pelejar sentir (oir) ausir enténer
= renar = sentir-hi = entendre =sénter
= romegar =sénter-i
Rosselló Rosselhon sentit sens
rossellonès -esa rosselhonés -esa senyor (noble) senhor
46 — Senyor-sigui simple-sols — 47

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
Senyor (títol corrent de respecte) Sénher Senhor simple simple -a
= Sénher simplement simplament
Senyora (títol corrent de respecte) Dòna Senhora sinó (conj.) mas sonque
senyoreta (nom genèric) domaisèla senhoreta = senon
= damisèla sis sièis sies
Senyoreta (títol corrent de respecte) Madomaisèla Senhoreta sisè -ena seisen -a siesau
senzill -a simple -a situació situacion
separar separar sobre sus sus
separar-se se separar separar-se = dessús = dessús de
ser: vegeu “ésser” = subre
seriós -osa seriós -osa sobre el: • sul: sus eth:
- sobre el (m. sg. + C.) - sul / sus lo - sus eth
servei servici - sobre l’ (m. sg. + V.) - sus l’ - sus er
servir servir servir - sobre la (f. sg. + C.) - sus la - sus era
- sobre l’ (f. sg. + V.) - sus l’ - sus era
servir-se se servir servir-se - sobre els (m. pl.) - suls / sus los - sus es
set (adj.) (nombre) sèt - sobre les (f. pl.) - sus las - sus es
• subre lo:
set (nf.) set - subre lo
setanta setanta - subre l’
setè -ena seten -a setau - subre la
- subre l’
setembre setembre seteme - subre los
setmana setmana - subre las
setze setze sobre: a sobre dessús
= la part de sobre
seu seva (d’ell o d’ells): • son sa: sòn sua
- el seu - son - eth sòn sobre: a sobre de al dessús de ath dessús de
- la seva - sa (f. + C.), son (f. + V.) - era sua = dessús de
- els seus - sos - es sòns sobre: per sobre per dessús
- les seves - sas - es sues = per sobre de
• sieu siá:
- lo sieu sobretot sustot sustot
- la siá = subretot
- los sieus = mai que mai
- las siás sobte: de sobte tot d’un còp tot d’un còp
seure assetar (assèta) setiar (sètie) = subte
= sèir = tot d’una
sexe sèxe social social -a sociau
sí (adv.) (per a respondre a una òc [´?, ´?k] òc [´?] sofrir sofrir
qüestió afirmativa) = òc ben [´?b´be] = òc ben [´?ße] sol (nm.) solelh solei
= tiò sol -a (adj.) solet -a solet -a
sí (adv.) (per a respondre a una si si = sol -a
qüestió negativa) = si fach soldat soldat
si (conj.) (suposició, condició) se (+ C.), s’ (+ V.) si (pron.) se se sols sonque sonque
si: si no (conj.) senon se non = tan sols = solament = solaments
= siquenon = tot just
sigui el que sigui qué que siá çò que volgue sols : ni tan sols ni ne
= quitament pas
48 — sols-tancar tanmateix-terrible — 49

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
sols : tan sols que pro que sonque tanmateix totun totun
sopar sopar = pr’aquò
= ça que la
soroll bruch tapatge = pasmens
= sorrolh
tant -a (adj.) • tant -a
sorprendre susprene suspréner • tant de
sort: per sort per astre per sòrt tant, tan (adv.) • tant (+ adj. o adv. amb V.) (ex: tant agradiu),
sortida sortida gessuda • tan (+ adj. o adv. amb C.) (ex: tan bon)
• tant (no anteposat a adj. ni a un adv.)
sortir sortir gésser (ex: tant de, tant coma, parla tant)
sortir se’n bé se’n tirar gesser-se’n • talament talaments
= se’n sortir tapar (el cap...) capelar (capèla) caperar (capère)
sostenir sosténer/sostenir sostier = craperar
sota jos jos tapar (un forat) tapar caperar (capère)
= sota = craperar
sota: a sota al dejós dejós tard tard
= de sota = dejós tarda (nf.) aprèsmiègjorn (nm.) tarde (nf.)
= dessota = aprèsdinnar (nm.) = vrespada (nf.)
sota: a sota de al dejós de ath dejós de = tantòst (nm.)
= dejós de = tantossada (nf.)
sota: per sota per dejós per dejós tardor (nf.) tardor (nf.) tardor (nf.)
= per dessota = auton (nm.)
sovint sovent soent Tarn Tarn
substituir remplaçar taronja (nf.) irange (nm.) iranja (nf.)
sucre sucre Tarragona Tarragona
sud sud taula taula
suma soma te, vegeu “et”
superfície superfícia superfície telèfon telefòn
supermercat supermercat telefonar telefonar (telefòna) telefonar (telefòne)
televisió television
T temps temps
tal tal -a atau temps: el bon temps lo bèl temps eth bon temps
tal: per tal de per tal de pr’amor de temps: el mal temps lo marrit temps eth mau temps
= pr’amor de = per’mor de
= per fin de temps: molt de temps longtemps
tal: per tal que per tal que pr’amor que temps: temps a un còp èra un còp ère
= pr’amor que = per’mor que = en altre temps = bèl temps a = bèth temps a
= per fin que = autres còps
= de davant
tallar talhar
tenir aver auer
també tanben [ta´ße]
tercer -a tresen -a tresau
tampoc tanpauc [ta´pawk] tanpòc [ta´p?k]
terra tèrra
tan bon punt, vegeu “punt”
terra: a terra per tèrra
tan sols, vegeu “sols” = per terra = pel sòl
tancar barrar barrar terrible terrible -a
= tampar
50 — teu-tranquil travessar-Valença — 51

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
teu teva: • ton ta: tòn tua: travessar traversar (travèrsa) trauessar (trauèsse)
- el teu - ton - eth tòn treball trabalh
- la teva - ta (f. + C.), ton (f. + V.) - era tua
- els teus - tos - es tòns treballar trabalhar
- les teves - tas - es tues Tredòs Tredòs
• tieu tiá:
- lo tieu tren tren
- la tiá trencar trencar Trincar
- los tieus = copar (còpa) = trencar
- las tiás = bracar
tia tanta tia trenta trenta
tirar tirar tres tres
tocar tocar (tòca) tocar (tòque) tretze tretze
tocar-se se tocar (se tòca) tocar-se (se tòque) treure traire trèir
Toló Tolon triar causir trigar
Tolosa Tolosa = causir
= Tolosa de Llenguadoc trist -a trist -a
tombar virar virar trobar trobar (tròba) trobar (tròbe)
tombar-se se revirar capvirar-se = trapar = trapar
= virar-se trobar-se se trobar (se tròba) trobar-se (se tròbe)
tornar tornar = se trapar = trapar-se
tornar-se devenir devier tros tròç
= venir tu tu
tot i això totun totun Túria Túria
= tot i amb això = pr’aquò
= ça que la
= pasmens U
tot just sonque sonque ull uèlh uelh
= solament = solaments últim -a darrièr -a darrèr -a
= tot just un, una (adj.) (nombre) un, una un, ua
tot just (+ verb) tanlèu [ta´lEw] (+ infinitiu) un, una (article) un, una un, ua
= tanlèu que (+ indicatiu)
Unha Unha
tot seguit que (+ verb) tanlèu [ta´lEw] (+ infinitiu)
= tanlèu que (+ indicatiu) unitat unitat
tot: tot: tot: us, vos (pron.) vos vos, vo’
- tot (m. sg.) - tot - tot usar usar
- tota (f. sg.) - tota - tota
- tots (m. pl.)
- totes (f. pl.)
- totes
- totas
- toti
- totes V
tot: amb tot, vegeu “amb...” vaca vaca
tot: tot d’una tot d’un còp tot d’un còp vacances vacanças vacances
= subte = subte vaixell (nm.) vaissèl (nm.) vaishèth (nm.)
= tot d’una = granda bota (nf.) = nau (nf.)
tothom (sg.) totes (pl.) toti (pl.) = naviri (nm.) = batèu (nm.)
= totòm (sg.) = nau (nf.)
= batèl (nm.)
tractor tractor
Valença Valença
tranquil -il·la tranquil -illa
52 — València-vespre vestir-vuitè — 53

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS
València Valéncia vestir vestir
valencià -ana (vegeu també valencian -a vestir-se se vestir vestir-se
“País Valencià”) veu votz
valer valer veure veire veir
Vall d’Aran Val d’Aran veure-hi i veire veder-i
Vall d’Aran, vegeu “Aran” vi vin
Valls Occitanes Valadas Occitanas Valades Occitanes viatge viatge
vegada (nf.) còp (nm.) còp (nm.) vida vida
= viatge (nm.) = viatge (nm.)
= vegada (nf.) vidre veire
vegada: cada vegada més de mai en mai de mès en mès Vielha Vielha
vegada: de vegades de còps a còps Vielha-Mijaran Vielha-Mijaran
= de còps que i a = de còps vila vila
= tot còp = a viatges = ciutat
vehicle veïcul Vila Vila
veí veïna vesin vesina vesin vesia Vilac Vilac
vell -a vièlh -a vielh -a Vilamòs Vilamòs
velocitat velocitat vint vint
vendre vendre véner vista vista
vendre’s se vendre vener-se viu viva viu viva viu viua
venir venir vier viure viure víuer
vent vent viure (restar) demorar (demòra) demorar
ventre ventre vrente vivaroalpí -ina vivaroaupenc -a
= vente = vivaroalpenc -a
verament vertadièrament en vertat volar volar (vòla) volar (vòle)
= verament
= de verai voler voler (vòl) voler (vò/vòu)
verd -a verd -a volta (nf.) torn (nm.)
verdura (nf.) legum (nm.) legums (nm.) vora (nf.) • bòrd (nm.) = òrle (nm.) costat (nm.)
= verdura (nf.) • broa (nf.) (d’un bosc) = cant (nm.)
veritat vertat vós vos vosté
= vos
vermell -a roge -ja vermelh -a
= arroi, arroja vos (pron.), vegeu “us”
= ròi, ròja vosaltres (m.i f.) vosautres (m.), vosautras (f.) vosati (m.), vosates (f.)
= arrog, arroja
vostè vos vosté
vertaderament vertadièrament en vertat = vos
= verament
= de verai vostre -a vòstre -a vòste -a
vèspre vèspre vèspe vuit uèch ueit
= ser = vrèspe vuitanta ochanta ueitanta
= ser vuitè -ena ochen -a ueitau
vespre: al vespre de vèspre / al vèspre ath vèspe
= de ser / al ser = ath vrèspe
= ath ser
54 — xai-zero

CATALÀ OCCITÀ GENERAL OCCITÀ ARANÈS

X
xai -a anhèl -a anhèth -èra
xarxa (nf.) filat (nm.) hilat (nm.)
= ret (nm. i nf.) = hialat
= malhum (nm.) = ret
xic: un xic un pauc un shinhau
= un chic
xifra chifra

Z
zero zèro

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

TAUPIAC, Jacme. Diccionari de Mila mots. Montalban: Imprimerie les Presses Graphiques.
© Generalitat de Catalunya
VERGÉS BARTAU, Frederic. Petit Diccionari castelhan-aranés (occitan) – catalan-francés / aranés Departament de la Vicepresidència
(occitan) - castelhan – catalan – francés. Vielha: Conselh Generau d’Aran, 1999. Secretaria de Política Lingüística

BALAGUER, Claudi i POJADA, Patrici. Diccionari català – occità / occitan – catalan.

Barcelona: Ediciones de la Tempestad, 2005. DISSENY : Azcunce | Ventura