QÜESTIONARI TEMA 8.

EL GOVERN (I III) Neus Perelló

Negre, 46390584K

1. Completau les següents afirmacions relatives al Govern i l’administració:

a) Amb caràcter general, i en relació al concepte d’estat, el principi de subordinació de

l’Administració al dret és una manifestació del principi de legalitat (l’estat de dret).

b) En el cas que el Govern es proposi aprovar el Reglament d’estrangeria, la Constitució

preveu la participació dels ciutadans en aquest procediment a través de la transparència i accés
dels ciutadans a l’Administració.

c) La Constitució preveu el principi de responsabilitat de l’activitat administrativa per

aquells casos en què els particulars pateixin un perjudici causat pel funcionament dels serveis
públics.

2. Suposau que un general de l’Armada participa en una taula rodona sobre el tema “Forces
Armades i ordenament constitucional”. En la seva intervenció diu que “la pàtria és anterior i més
important que la democràcia. El patriotisme és un sentiment i la Constitució no és més que una
llei.” Afegeix que “la defensa de la Constitució correspon al Tribunal Constitucional, a través del
control de constitucionalitat dels actes dels poders públics, i al Govern, mitjançant la direcció de
l’Administració civil i militar”. Afirma que l’article 8.1 de la Constitució té una major força
imperativa i més rang que l’article 97, que subordina les Forces Armades al Govern. I conclou que
“si els mecanismes de defensa de l’ordre constitucional no funcionen, per acció o omissió, les
Forces Armades haurien de garantir la sobirania i la unitat de l’Estat”. Contestau a les següents
qüestions:

a) Segons la Constitució, quina és la principal funció de les Forces Armades?

Les Forces Armades tenen la funció de garantitzar la sobirania i la independència d’Espanya,

defensar la seva integritat territorial i l’ordre constitucional; tal i com es preveu en l’article 8.1 CE.

b) Què implica el caràcter apolític de les Forces Armades?

El caràcter apolític de les Forces Armades troba el seu fonamentat en la impossibilitat de que
siguin elegits com a diputats o senadors, tenen prohibit l’exercici del dret a la sindicació i el dret
col·lectiu de petició.

c) Com es concreta aquest principi en relació a l’estatut personal dels membres de les
Forces Armades?

Aquest principi implica que cap membre de les Forces Armades pot formar part de la vida política
activa.

d) Considerau que la Constitució legitima, en circumstàncies excepcionals, per a la

defensa de la unitat i la integritat de l’Estat, la intervenció de les Forces Armades sense
un requeriment previ del poder polític?

1
La Constitució no autoritza a les Forces Armades a actuar sense la previ autorització del poder
polític; a més, seguint l’article 104.1 de la Constitució, ens diu que tota acció de las Forces Armada
es troba subordinada al Govern.

3. Suposau que els grups parlamentaris que conformen el govern de coalició presenten una
proposició de llei per modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial, en concret per modificar les
majories parlamentàries necessàries per elegir als vocals de procedència judicial. Abans de
l’adopció de la iniciativa és planteja si es necessari, prèviament, el dictamen del Consell d’Estat.
Contestau a les següents qüestions relatives a l’Administració consultiva:

a) Explicau, en caràcter general, quina és la justificació de la funció consultiva.

La funció consultiva es basa en el fet de que el Govern abans de prendre determinades decisions
relativament importants, haurà de demanar opinió al Consell d’Estat per tal de comptar amb més
elements jurídics per adoptar la decisió. Tot i això, la visió que exposi el Consell d’Estat no obligarà
al Govern en la seva decisió.

b) El Consell d’Estat exerceix la funció consultiva exclusivament en relació al Govern?

El Consell d’Estat exerceix la funció consultiva en relació al Govern, però aquest també intervé en
l’assessorament de l’Administració Pública en general, tant de la pròpia Administració Pública
central com de la Administració local i autonòmica.

c) En general, els dictàmens del Consell d’Estat són vinculants o consultius? Preceptius o
facultatius?

En general, els dictàmens del Consell d’Estat són preceptius però no vinculants.

d) En relació al cas en qüestió, i de conformitat amb la legislació vigent, cal sol·licitar

preceptivament el dictamen del Consell d’Estat abans de presentar formalment la
iniciativa legislativa?

No, no caldrà sol·licitar el dictamen al Consell d’Estat ja que no afecta a les matèries que ho
requereixen.

4. Després d’una crisi política derivada d’una suposada incapacitat del President del Govern per
exercir les seves funcions, es publica en el BOE, d’acord amb allò que disposa l’article 115 de la
Constitució, el Reial Decret de dissolució del Congrés i del Senat i de convocatòria d'eleccions.
Dutes a terme les eleccions generals, el resultat de l'escrutini evidencia un tomb electoral. Deu dies
després de les eleccions, el govern en funcions expedeix un decret pel qual designa dos magistrats
del Tribunal Constitucional. Contestau a les següents qüestions sobre el cessament del Govern.

a) Dins quina concreta funció del Govern es pot incardinar la facultat del Govern, a
través del seu president, de dissoldre les cambres i convocar eleccions?

2
Dins la funció de cessament del Govern.

b) En aquest cas, el cessament del govern es produeix per causa voluntària o forçosa?
Senyalau quines són les causes de cessament voluntari i les de cessament forçós?

En aquest cas, el cessament del govern es produeix per causa forçosa degut a que una vegada que
es convoquen noves eleccions a causa de la pèrdua de confiança parlamentaria, el Govern ha de
cessar i s’inicia el tràmit per formar una altre nou.

Les causes de cessament voluntari poden ser de tipus polític, com la fallida de la majoria
parlamentaria que dona suport al Govern; o de tipus personal, tal com malaltia o desig
d’abandonar el càrrec. Mentre que per altre banda, entre les causes de cessament forçós trobem
la celebració d’eleccions generals, la pèrdua de confiança parlamentària i la mort del President del
Govern.

c) Segons la Constitució, en el cas de la celebració de les eleccions, en quin moment es

produeix el cessament del govern? Què ha de fer aleshores el govern que ha cessat?

El cessament del govern es produeix en el moment en que es constitueix una nova legislatura del
Congrés i del Senat, de manera que s’ha d’iniciar un nou tràmit per formar un nou Govern que
compti amb la confiança del Congrés dels Diputats.

d) Quina és la duració del govern en funcions?

La duració del Govern en funcions depèn del període en que el Congrés dels Diputats tardi en
investir de la seva confiança al nou President del Govern. Es desitjable que la seva existència fora
curta, però es possible que el període s’allargui fins dos mesos si la investidura fracassa.

e) En caràcter general, senyalau quines són les funcions del Govern en funcions? Valorau
concretament la competència del govern en funcions per nomenar els dos magistrats del
Tribunal Constitucional.

Les funcions del Govern en funcions són bàsicament estar a la cura dels assumptes públics durant
el període que no es nombri un nou Govern. A més, té la obligació de facilitar el traspàs de poders
al nou Govern; limitarà la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes públics, abstenint-se de
adoptar qualsevol altre mesura; i tan sols podrà adoptar altres mesures en casos d’urgència o per
raons d’interès general justificat.