Mohamed Badaoui Essaidi

LA FOTOSÍNTESI

L’ANABOLISME

Es la via constructiva del metabolisme. És la síntesi de molècules complexes a partir de molècules senzilles. En
l’anabolisme hi ha dues etapes successives:

• Anabolisme autòtrof: pas de molècules inorgàniques (H2O, CO2…) a molècules orgàniques senzilles (glucosa,
aminoàcids…).

• Anabolisme heteròtrof: pas de molècules orgàniques senzilles a molècules orgàniques complexes (midó,
triglicèrids…).

Dos tipus d’anabolisme autòtrof segons la font d’energia que s’utilitza:

➔ Fotosíntesi: si la font d’energia es la llum (plantes, algues, cianobacteris i bacteris fotosintètics).
➔ Quimiosíntesi: si la font d’energia es l’energia despresa en reaccions d’oxidació de compostos inorgànics (aguns
bacteris).

L’anabolisme autòtrof el porten a terme els éssers autòtrofs que són els éssers que fabriquen la seva pròpia matèria
orgànica a partir de matèria inorgànica.

L’anabolisme heteròtrof el porten a terme tots els organismes, tant els autòtrofs com els heteròtrofs, i és el procés de
formació de molècules orgàniques complexes a partir de orgàniques senzilles.

LA FOTOSÍNTESI

La fotosíntesi és la conversió de l’energia lluminosa en energia química que queda emmagatzemada en molècules
orgàniques. Per realitzar la fotosíntesi cal que hi hagi unes molècules anomenades pigments fotosintètics que capten
l’energia lluminosa i l’utilitzen per activar electrons, transferir-los a d’altres àtoms i iniciar una reacció química.

• Recuperació d’electrons perduts: els electrons perduts per els pigments fotosintètics es poden recuperar
apartir de la descomposició de l’H2O. Es parla de fotosíntesi oxigènica i la realitzen les plantes, algues i
cianobacteris.
H2O → 2H+ + 2e- + 1/2O2

El procés més important de la fotosíntesi és la incorporació de compostos de carboni per formar basicament glúcids,
però també s’incorporen compostos de nitrogen i de sofre.

CO2+H2O → C6H12O6 + O2

LES ESTRUCURES FOTOSINTETITZADORES

EL CLOROPLAST

En les algues i les plantes la fotosíntesi es fa en els cloroplasts. Els cianobacteris no tenen cloroplasts, però tenen
tilacoides al citoplasma.
Mohamed Badaoui Essaidi

LA CLOROFIL·LA

PIGMENTS FOTOSINTÈTICS: lípids units a proteïnes. Es troben a les membranes dels tilacoides. N’hi ha de moltes
classes:
R5
● A les plantes, algues i cianobacteris tenen clorofil·la, carotens i xantofil·la.
● En els bacteris fotosintètics tenen només bacterioclorofil·la. Les clorofil·les són verdes.

FOTOSISTEMES

Un fotosistema es una estructura que es troba a les membranes del tilacoide. Està formada per proteïnes
transmembranals que formen dos substrats:

1. Complex captador de llum o antena.

2. Centre de reacció.

Classes de fotosistemes:

• Fotosistema I (PSI): capta llum de longitud d’ona igual o superior a 700 nm. No pot trencar la molècula d’H2O
per aconseguir electrons.
• Fotosistema II (PSII): capta llum de longitud d’ona igual o inferior a 680 nm. Pot trencar la molècula d’H2Oper
reposar els electrons que ha perdut al pigment diana.

LA FOTOSÍNTESI DELS COMPOSTOS DE CARBONI (FASES)

La reacció global de la fotosíntesi d’una molècula global de glucosa:

6CO2 + 12 H2O + energia lluminosa → C6H12O6 + 6O2 + 6H2C

La fotosíntesi presenta dues fases:

1. Fase lluminosa o fotoquímica (membrana del tilacoide).

• Amb transport acíclic d’e-.
• Amb transport cíclic d’e-.

2. Fase fosca o fotosintètica (estroma).

1.1 FASE DEPENENT DE LA LLUM ACÍCLICA.

La fotòlisi de l’aigua:

L’arribada de fotons del PSII provoca que el pigment Diana perdi tants electrons com fotons absorbit. Aquests
electrons van passant per un seguit de molècules de la membrana del tilacoide. Aquests e- perdutssón recuperats
gràcies a la hidròlisi de l’aigua, que s’anomena fotòlisi de l’H2O.
Mohamed Badaoui Essaidi

H2O 2H+ + 2e- + 1/2O2

Els dos protons s’acumulen a l’interior del tilacoide.

Fosforilació de l’ADP:

La transfèrencia dels dos e- entre les molècules de la membrana provoca l’entrada de dos H+ a l’interior del tilacoide.
Això provoca una diferència de potencial entre l’interior del tilacoide i l’exterior, per cada molèculd’H2O que s’ha
trencat, s’han alliberat 2H+ i ha provocat l’entrada de 2H+ més.

Fotoreducció del NADP+:

Quan incideixen dos fotons en el PSI el pigment Diana perd dos electrons que són transferits a altres molècules i
finalment redueixen NADP+ formant NADPH. El pigment Diana reposa dos electrons del PSI ambdos altres del PSII.

1.2 FASE DEPENENT DE LA LLUM CIÍCLICA.

● Transport fotosintètic d’electrons.

● Síntesi d’ATP gràcies a l’ATP sintasa.

En la fase cíclica l’únic procés que té lloc és la síntesi de ATP, això es útil perquè ho necessitarem per a la fase fosca i
per la lluminosa i només hi té intervenció el PSI (membrana tilacoidal del cloroplast).

2. FASE FOSCA O BIOSINTETICA

És la etapa d’assimilació del CO2 la qual es pot realitzar en presencia o absència de la llum. Es utilitza l’energia obtinguda en la
fase depenent de la llum, l'ATP i el NADH+ per reduir el CO2 fins a formar glucosa (hexosa). Es composa de diferents fases:

*Fase de carboxilació. El cicle comença amb tres molècules de CO2 atmosfèric que es condensa amb 3 molècules d’un glúcid, la
ribulosa-1,5-bifosfat (Rubisco) donant lloc a un intermediari en 6 molècules d’àcid 3-fosfoglicerid (PGA) per l’enzim més abundant
l’enzim Rubisco.

El GAP viatja al citosol per ser transformat en glucosa i fructosa , que donaran lloc finalment a la sacarosa.

*Fase de regenació. Els altres 5 GAP restants es converteixen en 3 molècules de RuBP les qual acceptaran de nou altres 3 molècules
de CO2 per iniciar de nou el cicle.

La síntesi de glúcids es un procés metabòlic molt costos.

Balanç de la fotosíntesi oxigènica del carboni:

6CO2 + 12H2O + Energia lluminosa → C6H12O6 + 6O2 + 6H2O

En la fase lluminosa:

12H2O + Energia lluminosa → 6CO2 + 12NADPH + 18ATP

En la fase fosca:

6CO2 + 12NADPH + 18ATP → C6H12O6 + 6H2O

Mohamed Badaoui Essaidi

FACTORS QUE INFLUENCIEN EN LA FOTOSÍNTESI

Temperatura: cada espècie s’adapta a viure en un interval de temperatura. Dins d’aquest interval, a més temperatura,
hi ha més eficàcia fotosintètica fins que els enzims es desnaturalitzen.

[CO2] : a més concentració de CO2 hi ha més eficàcia fotosintètica fins al punt que s’estabilitza.

[O2] : un augment de la concentració de O2 disminueix l’eficàcia fotosintètica. Ja que l’excés de O2 destrueixla ribulosa.

Llum: cada espècie s’adapta a viure en un interval d’intensitat lluminosa. Dins de cada interval, amb més intensitat
lluminosa, més eficàcia fotosintètica.

Aigua: una disminució de l’aigua fa que disminueixi l’eficàcia fotosintètica.

LA RESPIRACIÓ CEL·LULAR

LA QUIMISÍNTESI

És la síntesi d’ATP a partir de l’oxidació de substàncies inorgàniques reduïdes. Com l’amoníac o l’àcid sulfhídric (NH 3 i
H2S). Que sovint provenen de la descomposició de la matèria orgànica. Els organismes que fan la quimiosíntesi són
bacteris i en transformar l’amoníac i el sulfhídric en nitrats i sulfats trenquen el cicle biogeoquímic i així poden ser
absorbits per les plantes.Els éssers vius que fan aquest procés s’anomenen quimioautòtrofs.

FASES DE LA QUIMIOSÍNTESI:

Primera fase: s’obté ATP i NADH oxidant substàncies inorgàniques reduïdes.

Segona fase: síntesi de compostos orgànics a partir de l’ATP i del NADH i de substàncies inorgàniques.
Semblant a la fase fosca.

TIPUS DE BACTERIS QUIMIOSINTÈTICS:

Primer grup: els bacteris del sofre.

Segon grup: bacteris del nitrogen.
Tercer grup: bacteris del ferro.
Quart grup: bacteris de l’hidrogen.