Professional Documents
Culture Documents
Unitat 3
Unitat 3
De la moral a l’ètica
L'instint i la ra
Una de les diferències més importants que hi ha entre les persones i els
animals ha de veure amb la nostra manera de comportar-nos. Els animals
actuen guiats pels instints, mentre que les persones poden usar el que
anomenem “raó” per a guiar la seua conducta. Ells actuen seguint el seu instint.
Quan un lleó està famolenc, la seua tendència natural li portarà a caçar una
presa per a menjar
Les persones, en canvi, podem controlar els nostres impulsos perquè som
éssers racionals. La nostra raó ens permet triar la nostra conducta. Encara que
els éssers humans també sentim necessitats i desitjos, nosaltres podem triar
com i quan satisfer-los
Som lliure
La capacitat racional que tenim les persones ens ajuda a processar els nostres
sentiments i les nostres inclinacions naturals. Encara que sovint desitjaríem
comportar-nos de manera impulsiva, també ens adonem que aqueixa conducta
no sempre és la més convenient. A diferència dels animals, els éssers humans
no ens veiem arrossegats a comportar-nos de manera instintiva perquè la raó
ens permet triar el comportament que ens sembla més adequat en cada cas:
les persones som lliures per a triar com actuar, malgrat la força que a vegades
tenen els nostres impulsos naturals
fi
.
Aquesta capacitat de triar ens fa responsables dels nostres actes. Per exemple,
a una persona que ha atacat a una altra sí que li la pot castigar, perquè
entenem que podria haver actuat d'una altra manera
La llibertat ens obliga a justi car les nostres eleccions: aquestes explicacions li
les devem a les persones que es veuen afectades per les conseqüències de
les nostres accions; i també ens les devem a nosaltres mateixos, perquè
necessitem tindre clares quines són les raons que han motivat el nostre
comportament
La llei i la mora
Sembla clar que quan cal prendre decisions importants resulta imprescindible
meditar a poc a poc la nostra elecció. Però la re exió moral requereix temps i
esforç. Per això, en la nostra vida quotidiana no podem detindre'ns a cada
moment per a determinar quin ha de ser el nostre comportament en cada cas.
Així, la major part de les nostres accions quotidianes es basen en els costums.
Al seu torn, aquests costums solen secundar-se en una sèrie de regles que ens
serveixen de guia
Les normes que habitualment solem emprar com a guia d'actuació simpli quen
molt la nostra vida, perquè ens estalvien la necessitat d'estar contínuament
decidint el que fer. No obstant això, no totes són iguals. Algunes es basen en la
llei, mentre que unes altres tenen un origen moral
Les lleis són les normes que crea la societat per a organitzar la nostra
convivència. Les normes legals ens vénen imposades des de fora i són iguals
per a tots (o haurien de ser-ho). Complir la llei és obligatori, per la qual cosa si
desobeïm ens poden castigar. Les normes morals, en canvi, provenen de
l'interior, perquè les elabora la nostra pròpia consciència. Cadascú té les seues
pròpies, que poden ser diferents a les d'altres persones. Quan actuem en
contra de les nostres pròpies normes morals podem sentir remordiment i
penedir-nos del que hem fet
fi
.
fl
.
fi
Unitat 3. De la moral a l’ètica
La consciència mora
La consciència moral de les persones és una cosa que va canviant amb l'edat.
Els bebés, per exemple, no tenen consciència moral: aquesta va evolucionant
amb el temps ns que madura en l'adolescència i es consolida amb els anys i
l'experiència
La consciència moral, com hem vist, serveix per a guiar el nostre comportament
i indicar-nos el que hem de fer i el que convé evitar. No obstant això, com la
moral és individual, sovint persones diferents segueixen diferents normes
morals. Per aquesta raó, aquest tema de la consciència moral ens planteja
preguntes losò ques de gran importància, com la pregunta sobre si hi ha
alguna norma moral bàsica que siga compartida per tot el món
Relativisme moral: algunes persones creuen que les normes morals varien
depenent de les persones, del moment i del lloc. Segons aquesta teoria, la qual
cosa es considera bo o dolent és relatiu, ja que depén del punt de vista de
cadascú
Objetivismo moral: els objetivistas creuen que, malgrat les variacions, sí que
existeixen algunes normes morals molt bàsiques que tots els éssers humans
compartim, sí que hi ha algunes regles morals que són universals, vàlides per a
totes les persones. mateixes, mentre que altres comportaments són dolents
també en si mateixos
L'ètica de la felicita
El lòsof grec del segle IV a. C. Aristòtil comença la seua ètica (la seua re exió
moral) amb una pregunta aparentment senzilla: què és el que les persones
tractem d'aconseguir amb les nostres accions? Després de re exionar, Aristòtil
va arribar a la conclusió que totes les coses que fem estan orientades a un solo
objectiu: el que volem tots, en el fons, és aconseguir la felicitat. Quan actuem
per a aconseguir recompenses, fama o riquesa, en realitat ho fem perquè
creiem que d'aqueixa manera serem felices
Tal vegada tothom està d'acord que les persones desitgem ser felices. El que
no és tan clar és com podem aconseguir-ho. Què és el que podem fer en la
fi
.
fi
fi
t
fl
fl
Unitat 3. De la moral a l’ètica
fi
.
fi
Unitat 3. De la moral a l’ètica
fi
fi
.
fi
?