V Congrés

d’Arqueologia medieval
i moderna a Catalunya
ACTES. VOLUM I
MONOGRÀFIC: LA CIUTAT

Barcelona, 22-25 de maig de 2014


(Actes V CAMMC. Barcelona 2015, pàg. 21 a 38)
EL REC COMTAL. COM L’AIGUA DIBUIXA LA CIUTAT
Carme Miró*, Hèctor A. Orengo**, Ana Ejarque***
Només l’aigua, i ella, que sap totes les històries,
no té memòria.
Francesc Serés. De fems i de marbres. 2003
L’aigua està relacionada amb molts aspectes de la
vida, per tant, d’acord amb les diferents demandes
economicoculturals de les societats del passat po-
drem esperar estructures hidràuliques especialment
adaptades. Per tant, l’estudi de l’aigua, el seu ús i las
seva conducció i emmagatzematge és bàsic per a l’es-
tudi de la societat que la fa servir i la transforma. No
es pot plantejar l’estudi del Rec o de l’aqüeducte que el
va precedir sense emmarcar-los dins del context his-
tòric i del tipus de ciutat i economia que els van bastir,
ja que són trets vinculants pel desenvolupament de
les diverses canalitzacions i dels seus usos.
En començar a parlar de l’aportació d’aigua a la ciutat
des d’època romana, ja s’ha de pensar en un macroe-
spai, des de la captació ins al’urbs. El fet de dissenyar
una conducció comporta l’organització del territori.
També s’ha de pensar en un microespai, que serà el
traçat de la canalització, en concret, la seva adapta-
ció al terreny, seguint el mínim desnivell. L’evolució
d’aquest espai també condicionarà la construcció de
la nova conducció, en aquest cas el Rec. Hem de con-
siderar que el territori resulta molt diferent en època
romana que el que trobem al segle x. Hi ha diversos
elements del paisatge que ja existeixen abans del Rec:
vies seguint la centuriació, sèquies, nuclis de pobla-
ment, cases de camp, terrenys conreats, etc. D’altra
* Servei d’Arqueologia de Barcelona
** University of Sheffield
*** Universitat de Barcelona
MONOGRÀFIC: LA CIUTAT
banda, no es pot obviar la necessitat i els usos que de
l’aigua fa la població segons el moment històric. Per
exemple, un tractat de l’any 1802, de l’enginyer Bruyè-
re, ens assenyala que a Paris és necessari com a mínim
7 litres per persona al dia, mentre que en el mateix
moment a Anglaterra, marquen la necessitat de 20 l
per habitant i dia, quantitat que és la més propera a
les anàlisis per a l’època medieval (Guillerme 1985).
Com ja havíem assenyalat en recerques anteriors
(Miró i Orengo 2010), a l’hora d’iniciar l’estudi
d’un element hidràulic és preferible no fer-ho des
de la individualitat de l’element mateix, sinó com
a part d’un conjunt més complex, on el paràmetres
socioculturals i econòmics han d’estar integrats. El
que creiem vàlid per a època romana ho és així ma-
teix per a les èpoques posteriors. Per tant, a l’hora de
parlar de continuïtats i discontinuïtats s’ha de tenir
en compte el context on es construeix i es desenvo-
lupa l’element hidràulic, dins una xarxa en relació
amb la captació i conducció d’aigua, però també en
relació amb un nucli urbà, al camp i la seva explota-
ció, l’economia i els usos socials. Una infraestructu-
ra que dissenya i canvia l’entorn no es pot estudiar
al marge del paisatge que transforma.
Si ens centrem en l’aqüeducte romà de Bàrcino i el
Rec Comtal, el primer que s’ha d’assenyalar és que el
seu primer objectiu a l’hora de ser construïts i disse-
nyats era diferent, així com la seva funció principal.
La hidràulica romana va inluenciar les infraestructu-
res posteriors, ja que es van reaproitar les captacions
i gran part del recorregut de l’aqüeducte romà, cosa
21
 V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA
que no suposa una supervivència de la construcció ro-
mana, ja que la funció canvia de forma crucial; ni de
dependència tecnològica, ja que cal assenyalar, entre
d’altres trets, que els cabals gestionats s’amplien no-
tòriament amb noves aportacions a l’època medieval.
Són aproximadament un miler d’anys els que separen
la construcció del primer aqüeducte de Bàrcino i el
Rec Comtal. Al llarg d’aquests anys varen ser moltes
les coses que van canviar, en relació amb les necessi-
tats i usos de l’aigua. L’època més desconeguda, en
relació amb les estructures hidràuliques és la que va
des de inals de la tardoantiguitat ins a l’alta edat
mitjana. L’aqüeducte queda en desús cap a inals del
segle vi o principis del vii i, segons les fons escrites,
la construcció del Rec es pot datar a inals del segle x.
D’altra banda, cal destacar que també són mil anys
els que el Rec ha estat en funcionament, i que ha con-
igurat el paisatge d’una part del territori de l’actual
Barcelona.
Aquest article consta de dues parts molt diferenci-
ades, però hem cregut convenient de publicar-les
conjuntament. D’una banda, hi ha part de la recerca
que fa anys estem fent sobre l’aqüeducte romà de Bar-
celona, i el canvi que suposa la construcció del Rec
Comtal. De l’altra, s’explica un projecte iniciat fa un
any, en el marc de la Fundació Barcelona Cultura, i
inançat per AGBAR, des d’on s’està fent diferents ac-
cions per donar a conèixer i difondre dos mil anys
d’abastament d’aigua a la ciutat.1
DE L’AQÜEDUCTE ROMÀ AL REC COMTAL
L’aqüeducte és una peça més de tot el sistema hidràulic
d’un territori, per la qual cosa, com ja s’ha assenyalat
anteriorment, calen recerques interdisciplinàries, en
les quals, a banda d’estudiar les construccions pròpi-
ament dites, també es tingui en compte tot el procés
de captació, conducció i redistribució d’aigües, i em-
marcar-les dins d’un territori i un paisatge, que queda
transformat per la infraestructura hidràulica.
Com sovint els geògrafs esmenten, el territori admi-
nistratiu i el geogràic no són coincidents. L’estudi
de les convergències i divergències entre aquests dos
conceptes ens porta a deinir la història de l’indret. És
interessant plantejar-se l’estudi dels sistemes hidràu-
1. Aquest projecte, dirigit per Carme Miró i Hèctor Orengo, compta amb la col·laboració de Marta Fàbregas i Àlex Moreno de l’empresa Àtics, i
22 Francesc Caballé i Reinald Gonzàlez de l’empresa Veclus.
lics des d’aquesta perspectiva: la construcció d’una
xarxa de conducció d’aigua, l’aqüeducte o rec, en re-
lació amb la geomorfologia, és a dir el territori natu-
ral, i l’entorn immediat de la ciutat (Leveau 2010).
El punt de captació de l’aigua és bàsic, donada la
importància que els romans donaven a la puresa de
l’aigua. L’origen de l’aqüeducte de la colònia Iulia Au-
gusta Faventia Bàrcino es troba a l’àrea de Montcada,
propera al riu Besòs. Desconeixem l’indret exacte, ni
com es produïa la captació, però el més probable és
que l’aigua no es recollís directament del riu, sinó de
surgències abundants i de qualitat (fontes), com passa
a altres ciutats romanes: Mèrida, Saragossa, Toledo i
Cadis. La historiograia planteja com a punt d’inici
de recorregut la mina de Montcada, que dóna origen
al Rec Comtal i que la bibliograia ha coincidit a ca-
racteritzar com la font de les aigües transportades per
l’aqüeducte nord-est de Bàrcino (Carreras Candi
1905). Segurament hi havia una mena de presa o res-
closa on s’acumularia l’aigua i des d’aquí s’iniciaria el
recorregut de l’aqüeducte, traçat que en gran part era
subterrani, cosa que ajudava a la regulació del pendent
i a la millor conservació de l’aigua.
La dada documental que fa referència a la zona més
propera de l’inici del recorregut de l’aqüeducte ens
porta a l’àrea del turó de Sant Joan, concretament al
torrent de Tapioles, on un document datat al 987, per-
tanyent al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (foli 344,
doc. 981), anomena ipsa Aquaria antiqua vel in via.
Aquesta via, juntament amb la que ressegueix el traçat
de l’aqüeducte, es pot identiicar amb la strada fran-
cigena o via Francisca que, en aquest tram pot iden-
tiicar-se amb el ramal de la via Augusta que uneix el
Vallès amb el pla de Barcelona pel coll de Finestrelles
(Carreras Candi 1916; Travesset 2005).
L’única evidència arqueològica que podria corres-
pondre a un primer tram del traçat de l’aqüeducte
romà és la documentada en la intervenció al carrer
Coronel Monasterio 6-16,en la qual es va localitzar
una canalització d’opus signinum que cobria una
distància de 90 m (Giner 2006). Pel que fa a do-
cumentació escrita i historiogràica que ens permet
reconstruir part del recorregut de la conducció, cal
destacar que, tant Carbonell com Pujades indiquen
l’existència de restes entre el camí de Sant Adrià i el
d’Horta. Pujades, així mateix, documenta un altre
tram d’aqüeducte a prop del Molí del Clot. Un altre
document referent a l’aqüeducte recull la presència

d’arcs antics a les proximitats del Coll de la Celada
(Mayer i Rodà 1977 ), dada que coincideix amb la
situació del punt anterior (Palet 1997), és a dir, a
la divisió entre el camí d’Horta i el de Sant Adrià.
Aquest escrit, però, aporta una dada d’interès: rela-
ciona la situació de les restes de l’aqüeducte amb el
traçat de l’anomenada via Francisca, que correspon-
dria, en aquest punt, a l’antiga via Augusta tal com
la documenta Palet (Palet 1997 ). Bosarte a inals del
segle xviii encara constata l’existència de restes de
l’aqüeducte en aquesta àrea (Bosarte 1786).
A mesura que ens atansem al districte de Ciutat Ve-
lla, les dades arqueològiques i documentals són més
nombroses. Des de la zona del Portal Nou, per on el
Rec Comtal entrava a la ciutat, l’aqüeducte romà me-
nava cap al costat oriental de Sant Pere de les Puelles,
des d’on continuava aproximadament pel carrer de
Sant Pere més Alt, concretament per les proximitats
del convent de Sant Francesc de Paula (que coincidi-
ria amb l’actual Palau de la Música). El traçat conti-
nuaria per les proximitats del Palau Comtal menor
(Mayer i Rodà 1977: 272), al carrer dels Arcs de Jon-
queres, avui desaparegut, ins a l’actual Via Laietana.
La conducció seguiria pels carrers Jonqueres i Mag-
dalenes, on existeixen evidències documentals del
pas de l’aqüeducte per les proximitats del convent de
les Magdalenes (Iorba 1589), més concretament a la
Volta de l’Heure, entre els actuals carrers de Montsió
i Magdalenes (Carbonell 1547: cap XI fol. IV; Pu-
jades 1609: 85). Al mateix indret s’han documentat
restes arqueològiques; ens referim a l’excavació de la
base d’un pilar d’una de les arcades d’aquest aqüeduc-
te, al número 25 del carrer Magdalenes (Griñó 2005;
Soberón 2005). I a la localització de quatre pilars més
a la intervenció que s’està duent a terme en aquests
moments al carrer Magdalenes, 13-15.2
A partir d’aquest punt és fàcil reconstruir el recor-
regut. A la plaça 8 de Març no solament tenim la
conservació íntegra de quatre arcades de l’aqüeducte
romà i els seus pilars corresponents, sinó també la ca-
nalització que aquestes sustenten amb l’specus per on
lliscava l’aigua. Així mateix, el trànsit de l’aqüeducte
pel carrer de Capellans es troba documentat per Pere
Miquel Carbonell el 1547, per Jeroni Pujades el 1609
i per Isidoro Bosarte el 1786. Sembla que es va man-
tenir ins, almenys, la primera meitat del segle xix
quan Ceán Bermúdez, el 1832, parla dels fragments
d’un aqüeducte a l’entrada del carrer Capellans.
2. Intevenció en curs, dirigida per Ariadna Vilardell.
3. D’aquesta informació només ha quedat una nota manuscrita a l’arxiu de l’arquitecte Francesc Cardoner, dipositat al Centre de Documentació del
MUHBA.
MONOGRÀFIC: LA CIUTAT
Francesc de Paula Cardoner assenyala l’existència
d’arcades de les mateixes característiques que les de
l’aqüeducte a l’interior de l’antiga casa on, posterior-
ment, es va construir la seu del Col·legi d’Arquitec-
tes, a la plaça Nova,3 les quals van desaparèixer amb
el seu enderrocament. Aquesta asseveració es troba
també conirmada per Fernández Casado (Fernán-
dez Casado 1972).
A partir d’aquest indret ins a l’entrada de l’aqüeducte
a la ciutat per la porta de la muralla romana a l’actual
Plaça Nova, l’arqueologia ha documentat la presèn-
cia de dues conduccions paral·leles: s’han excavat les
fonamentacions de cinc pilars de dos aqüeductes, de
modulació i construcció molt similar a les arcades
documentades a la plaça 8 de Març. Les dues conduc-
cions entren dins la ciutat pel costat de la porta de la
muralla i les seves seccions poden ser observades a
l’interior de la Casa de l’Ardiaca.
Fins ara aquestes dues conduccions havien estat in-
terpretades com a dos aqüeductes contemporanis,
però amb traçats diferenciats: un menava l’aigua des
de Montcada, l’altre des de la Serra de Collserola.
Actualment es creu que només hi havia un aqüeduc-
te que portava l’aigua des de Montcada, i que en un
lloc proper a l’actual Col·legi d’Arquitectes es bifur-
cava, i es convertia en dues conduccions (Orengo i
Miró 2013). Deixant a part les impossibilitats tècni-
ques (Orengo i Miró 2011), una de les indicacions
que més clarament desmenteix que una de les canals
descobertes a la Casa de l’Ardiaca portava aigües
de Collserola és que es troben completament lliures
de concrecions de carbonats. Aquestes concrecions,
conegudes com a pedritja, eren causa de constant re-
paració de les canonades que portaven aigua de Coll-
serola segons la documentació d’època medieval i
moderna (Schwartz i Carreras Candi 1892) i, per
tant, resulta impossible que si alguna de les canals de
Casa de l’Ardiaca hagués portat aigua de Collserola
no en tingués.
Aquesta bifurcació de l’aqüeducte no és un cas únic.
Bifurcacions d’aquest tipus han estat també docu-
mentades, per exemple, a l’aqüeducte de Forum Juli
a Fréjus (Valenti 2002), on hi ha dues línies d’arca-
des paral·leles al tram d’Escoier. Un altre exemple
es pot trobar a l’aqüeducte d’Arles (Fabre, Fiches i
Leveau 2005), que presenta una desviació per tal de
fer funcionar una sèrie de molins a l’ager de la ciutat.
23
 V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA
Un tret característic del sistema hidràulic de les
ciutats romanes és que l’aqüeducte inalitzava a les
proximitats de la ciutat en un dipòsit que servia de
decantador i airejador de l’aigua, anomenant contec-
tispiscinis (Frontino 1985), del qual podien sortir
diverses canalitzacions que anaven a un o més di-
pòsits de derivació, castellum divisorium. Això ens
porta a apuntar que, malgrat no haver-se localitzat,
l’aqüeducte arribava, passat el carrer Capellans, a un
dipòsit o piscina de decantació, per tal que l’aigua eli-
minés les impureses, a partir d’aquest dipòsit sortien
dues canalitzacions sobrearcades, per tal de conser-
var el pendent per entrar l’aigua a la ciutat. Els dipò-
sits normalment eren elevats, com les actuals torres
d’aigua de la xarxa medieval i moderna de Barcelona.
Al llarg de diverses fonts documentals i historiogrài-
ques es dóna per descomptat un origen romà del Rec
Comtal. Relació normal, donada la coincidència de
traçat de les dues conduccions, l’aqüeducte i el Rec.
Aquest origen romà queda relectit ins i tot als in-
formes que al inals del segle xix i principis dels xx
redacten la comunitat de regants i l’Ajuntament, pels
litigis entorn de la propietat i ús de l’aigua:
“La Acequia Condal fué el primer alumbramiento
que abasteció de aguas a la ciudad de Barcelona en
cantidad importante. De antigüedad muy remota,
que se hace ascender a los tiempos de la dominación
romana, hasta 1778 no se alimentó con otras aguas
que las supericiales del rio Besós, mediante una pre-
sa” (AAA. Foment. Negociat d’Obres públiques. Exp
4/60. 1916. Dins Martín Pascual, 1999).
És difícil, encara a hores d’ara, ubicar exactament
l’inici de la construcció del Rec Comtal. Hi ha di-
verses hipòtesis. La més extensa ens diu que era obra
del comte Mir, el germà petit del comte de Barcelona
Borrell II, a principis de la segona meitat del segle x.
Serà al llarg del segle xi quan l’ús del Rec es genera-
litza, especialment a partir de la segona meitat, com
queda relectit a la documentació. Els molins que
s’abasteixen del Rec comencen a proliferar, des de la
zona de Sant Andreu, concretament de Finestrelles,
cap al Clot i dins de l’actual Ciutat Vella, a l’entorn del
monestir de Sant Pere de les Puelles.
Magí Travesset (Tavesset 2005: 48) remarca el canvi
que es dóna a la documentació:
4. Els arcs de l’aqüeducte a la seva entrada a la ciutat seran un referent topogràfic al llarg de la historia, i se’n mantindrà el record. Per la qual cosa
24 no volem parlar de desaparició, sinó d’inutilització.
“En la mateixa documentació de l’època apareixen
dues formes diferents per qualiicar el sistema de sub-
ministrament d’aigua del Besòs: primer, ins a inals
del segle x, amb la denominació d’aquaria i d’aqua-
riaantiqua o, també d’aqueductumcomitale, i a partir
del segle xi amb els de Regum, Rego molinario i, ins
i tot, Regumnovum. A partir d’aquell moment es va
deixar d’esmentar tot tipus d’aquaria o aqueductum,
donant a entendre que es diferenciava clarament una
conducció d’aigua degudament coberta d’un altra a
cel obert, tipus que s’emprava per a un ús més lexible,
tant per a regar com per a moldre”
El que sí que queda clar és que no es poden separar els
processos de la construcció del Rec, amb la inutilitza-
ció de l’aqüeducte romà, ja que no podem parlar de la
seva desaparició.4
EL REC COMTAL. ELEMENT SINGULAR D’UN
SISTEMA HIDRÀULIC I ECONÒMIC
El Rec és protagonista de gran part d’estudis, mal-
grat que ens en manca un que abraci una recerca
tant morfològica con diacrònica i territorial. Són tres
les fonts bàsiques per emprendre’n l’estudi: les evi-
dències físiques –el que resta o el que s’ha pogut do-
cumentar en les intervencions arqueològiques-, els
documents o escrits historiogràics, i, inalment, les
representacions gràiques, tant planimètriques con
fotogràiques (igura 1). La informació que se n’ex-
treu de cada una és diversa, però alhora complemen-
tària, i ajuda a poder reconstruir part del seu traçat i
la seva morfologia.
No coneixem com seria el primitiu Rec, atès que al
llarg del mil·lenni de la seva existència ha patit di-
verses remodelacions i refetes. El que es pot dir és
que era un gran canal a cel obert, d’una amplada
que variava segons el traçat. Els murs fets de car-
reus de pedra de Montjuïc, units amb morter de
calç. El fons de terra natural, sense cap recobriment
especial. Al llarg del recorregut hi havia ponts (i-
gura 2), la majoria de pedra, però n’hi podria haver
de fusta, que facilitaven el creuament. A l’excavació
dins de l’Antic Mercat del Born se n’ha localitzat
un d’aquests ponts, per exemple l’anomenat de la
carnisseria, fet de pedra. També podem anomenar
el pont localitzat en una recent intervenció a la can-
tonada entre el passeig Lluis Companys i el carrer

Trafalgar, 5 on s’han documentat diferents estructu-
res relacionades amb el Rec Comtal i un d’aquests
ponts que el creuaven, ubicat a l’indret on poste-
riorment es va construir el baluard del Portal Nou
de la muralla moderna de Barcelona (segle xvii).
Aquest pont, amb una orientació en sentit NO-SE
(igura 3), està construït amb pedres escairades, lli-
gades amb morter de calç. Se’n va excavar una lon-
gitud visible d’uns 5 metres, però no es va poder
veriicar la seva amplària. Sota el pont, a la seva pa-
ret NO, es va trobar una canalització que desaigua
en una conducció de pedra, i que permetria reco-
llir les aigües pluvials i/o petites rieres per evitar
inundacions. Aquestes estructures i el pont van ser
datats entre els segles xiv i xv. Es tractava d’una re-
forma del Rec en aquest sector. A mitjan segle xvii,
amb la construcció del baluard del Portal Nou de la
muralla moderna de la ciutat, es desvià el traçat del
Rec Comtal, una de les diverses desviacions que va
patir la conducció. Mitjançant estudis arqueològics
s’ha pogut documentar que el Rec es netejava amb
certa regularitat, cosa que fa que no es conservin
Figura 1. Fotografia antiga del Rec Comtal, al seu pas per Sant Andreu
Figura 2. El Rec Comtal dins del Born Centre Cultural. Fotografia: Pere
Vivas
5. Intervenció dirigida per José Espejo, a qui agraïm la informació facilitada.
MONOGRÀFIC: LA CIUTAT
materials del primer moment de la seva construcció
(Artigues i Fernández 2002). També es va loca-
litzar l’estructura gairebé intacta de dos ponts de
pedra a la intervenció a l’avinguda de Vilanova, i
que van poder ser datats gràcies a la inscripció exis-
tent en les seves voltes; el primer, de 1677, i el segon
de 1775. Així mateix, a la zona de Sant Andreu, als
terrenys de l’antiga fàbrica de Can Portabella, tam-
bé se’n va excavar un (igura 4).
Un dels trets que deineix el Rec és que es tractava
d’un gran canal a cel obert, amb un gran cabal d’ai-
gua, per poder fer funcionar els molins que es van
bastir al seu redós. La construcció de molins va anar
en augment, ins que al segle xiii es coneixen un to-
tal de vint-i-un molins fariners al llarg del Rec (Ortí
1993). El Rec no només feia anar molins, a la zona
de Sant Andreu, al segle xii també s’hi va construir
una farga, que era propietat de la Canònica. La seva
funció era reparar les eines del camp de tots els page-
sos de més de la meitat del pla de Barcelona. Aques-
ta farga es trobava, aproximadament, a la zona on es
Figura 3. Pont sobre el Rec Comtal a l’avinguda Lluis Companys. Fo-
tografia: Jose Espejo
25
 V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA
Figura 4. Rec Comtal i pont al seu pas per la finca de can Portabella a
Sant Andreu. Foto E. Monguiló
Figura 5. Comparació de les trajectòries de l’aqüeducte romà i del Rec
Comtal. Dibuix: Hèctor Orengo
creuen el Rec amb l’anomenada Riera d’Horta, i fun-
cionava amb l’energia hidràulica del Rec.
Els molins que funcionaven amb l’aigua del Rec no
només eren moliners, ja que també n’hi havia de dra-
pers, que varen anar en augment al llarg de la vida de
la sèquia i, ins i tot, de pólvora (un de ben documen-
tat, que posteriorment serà conegut com a Molí de
Dormidor, és el situat extramurs a les proximitats del
portal Nou que apareix documentat a la cartograia
històrica des del segle xvii).
El Rec, però, també servia com a sistema de regadiu,
com el seu mateix nom indica, ja que feia funcionar
tot un sistema de sèquies al llarg del seu recorregut. El
terreny proper a la ciutat comtal, en un moment do-
nat, és conegut com a “l’hort i vinyet”, nom que prové
dels conreus que hi havia a l’entorn de la ciutat. Per tal
26 de tenir una bona horta, és necessari un reg constant.
Figura 6. Diferències de forma i pendent entre l’aqüeducte i el Rec
Comtal. Dibuix: Hèctor Orengo
Pel que fa al seu traçat, i amb relació al traçat que ja
s’ha explicat de l’aqüeducte, podem proposar certes
hipòtesis. En primer lloc, pel que fa a l’aqüeducte,
el traçat topogràicament més viable des de la mina
de Montcada ins a Casa l’Ardiaca coincideix en
gran manera amb el documentat per al Rec Com-
tal. Aquests dos recorreguts (igura 5) divergeixen
clarament al Molí de Sant Andreu, on el Rec se situa
perpendicular a la vessant al seu pas pel molí men-
tre que l’aqüeducte, documentat arqueològicament,
continua amb un traçat remarcadament recte para-
l·lel a la vessant. Així mateix, molt a prop de l’actual
encreuament del carrer de Roger de Flor i del carrer
d’Ausiàs March, el Rec Comtal gira bruscament cap
al sud-est, perpendicular a la vessant, en direcció al
Molí del Clot situat uns 150 metres pendent avall.
El traçat de l’aqüeducte romà simulat pel model de
ruta òptima (Orengo i Miró 2011 i 2013), en canvi,
ressegueix el pendent. Aquest cas es repeteix abans

Figura 7. Topografia i planimetria de l’àrea del Born / la Ribera prèvia a la construcció de la Ciutadella amb la situació del Rec abans i després del
seu desviament. Dibuix: Hèctor Orengo
que tant el Rec Comtal com l’aqüeducte entrin a la
ciutat pel portal Nou: el Rec Comtal manté una cota
més alta ins que gira bruscament vers el sud, perpen-
dicular a la vessant, en direcció al molí Dormidor o
de la pólvora, mentre que el traçat de l’aqüeducte, se-
gons el nostre model, manté un descens més gradual,
i s’adapta a l’evidència documental en passar entre el
camí de Sant Adrià i el d’Horta, i continua resseguint
el pendent ins a encaixar amb els pilars de Magdale-
nes 13-15 i Magdalenes, 25.
Aquests canvis de trajectòria del Rec respecte a l’aqüe-
ducte probablement resultaven d’utilitat per a l‘apro-
itament que en feren les diverses instal·lacions mo-
lineres ja que permetrien que l’aigua baixés amb una
major energia i, per tant,era més ben aproitada pel
molí (igura 6). El traçat proposat per l’aqüeducte, en
canvi, en resseguir el pendent resulta més adequat per
al moviment de les aigües en una conducció romana.
MONOGRÀFIC: LA CIUTAT
Aquesta coincidència dels recorreguts resulta habitual
ja que, com hem dit, el moviment d’aigües per cana-
lització resulta força restringit en l’elecció del seu pas.
Aquest mateix cas de traçats paral·lels d’un aqüeduc-
te romà i una conducció de cronologia posterior es
pot observar també a l’aqüeducte del Gaià de Tarra-
gona, on el 1781 l’enginyer J. A. Rovira, per encàrrec
de l’arquebisbe de Tarragona, va realitzar un aixe-
cament topogràic de l’antic aqüeducte romà per tal
de tornar-lo a posar en funcionament. Tot i que es
va veure possible l’aproitament de l’aqüeducte, es va
optar per la construcció d’una nova canalització, la
Mina de l’Arquebisbe, que durant tot el seu recor-
regut transcorre paral·lel a l’antic aqüeducte romà
(López 2008: 368), com és el cas del Rec Comtal. De
fet, ja al segle xvi Iorba escriu (Iorba 1589: fol. 1)
“del qual dicho rio de Besos salen muchos arroyos
y acequias parte hechas de piedra, y parte de teja, 27
 V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA
para que en efecto venga la agua a los molinos de
sal, trigo, y para muchos otros efectos” constatant el
continu aproitament d’aquesta estructura hídrica al
llarg dels segles.
El traçat del Rec, condicionat per la conducció ro-
mana a la major part del seu recorregut, queda lliure
d’aquesta inluència un cop entra als límits de la ciu-
tat, on es fa servir per a una gran multiplicitat de fun-
cions socials i econòmiques (Garcia Espuche 2011).
Figura 8. Secció longitudinal entre Santa Maria del Mar i el passeig de Picasso, on es poden veure les diferències topogràfiques entre els dos trams
28 del Rec Comtal. Dibuix: Hèctor Orengo
En aquest sentit, cal assenyalar que és en aquest dar-
rer tram intramurs on es van produir més canvis en
relació amb la forma i traçat del Rec, on va funcionar
com un carrer/canal, passant a ser una estructura co-
berta, en part, molts cops amb grans ponts com els
que s’han esmentat anteriorment. El recorregut del
tram inal del Rec Comtal està molt determinat per la
topograia anterior a la construcció de la Ciutadella
(Orengo i Ejarque 2010). Està sempre a les cotes
més baixes i actua, conseqüentment, com a col·lector

de l’àrea. La corba que descriu el Rec per aquesta àrea
també pot ser explicada per raons topogràiques, ja
que el model topogràic anterior a la construcció de
la ciutadella6 mostra l’existència d’una petita eleva-
ció a l’àrea del Mercat del Born que obligaria a variar
el seu recorregut per resseguir la cota més baixa (i-
gura 7). Així mateix, s’explica la morfologia allarga-
da de l’àrea dels Horts, composta pels carres que, en
direcció al mar, inalitzen el seu recorregut al Pla de
Llull, com un antic parcel·lari d’irrigació que obtin-
dria l’aigua del Rec Comtal a partir d’una séquia lo-
calitzada al carrer de Jaume Negre i regaria els horts
dipositant l’aigua sobrant de nou al Rec Comtal, que
giraria pel Pla de Llull.
Amb la construcció de la Ciutadella es va donar a l‘es-
planada, que actuava com a zona de seguretat con-
tra un possible atac des de la ciutat (Brotons, 2008),
un pendent destinat a diicultar l’accés a la fortalesa
i incrementar l’alçada de la ciutadella. Aquests canvis
topogràics determinen el nou trajecte del Rec Com-
tal que a partir d’aquest moment marcaria el límit de
l’esplanada i actuaria com a fossat (per aprofundir en
aquest aspecte vegeu el treball de M. Soberón i A. Fer-
nàndez en aquest mateix volum). Així mateix, com
es pot veure a la igura 8, atès que el Rec continua
resseguint les cotes més baixes, delimitant el canvi de
pendent entre l’antiga topograia de la ciutat i el nou
pendent creat per la construcció de l’esplanada de
la fortalesa, continuaria funcionant com a col·lector
d’aigües de l’àrea.
L’ARQUEOLOGIA DEL REC COMTAL
Aquest darrers anys s’han dut a terme diverses inter-
vencions arqueològiques que han tingut el Rec com a
protagonista, a diferents barris pels quals transcorria
el traçat.7
Com ja s’ha anat remarcant al llarg de la següent po-
nència, la pervivència del Rec al llarg d’un mil·lenni
d’existència ha comportat la desaparició dels seus pri-
mers moment de vida. El que sovint documentem a
l’excavació és la fase inal, ja en ple segle xx, i que ha
canviat la seva isonomia, i cosa molt important, el seu
ús, ja que en els darrers moments, el Rec va ser uti-
litzat com a clavegueram. Justament l’antítesi pel que
6. Model desenvolupat a partir de cotes d’alçada modernes anteriors a la construcció de la Ciutadella recuperades en 29 memòries d’excavació a
l’àrea del Born/ la Ribera a: ORENGO I EJARQUE, 2010.
7. Per saber-ne més de les diverses intervencions,us recomanem que consulteu la carta arqueològica de Barcelona: http://cartaarqueologica.bcn.
cat, on també trobareu una fitxa d’unitat, que és el Rec Comtal http://cartaarqueologica.bcn.cat/3426.
MONOGRÀFIC: LA CIUTAT
va ser construït, un canal d’aigua neta passa a conduir
aigua bruta.
Segons la carta arqueològica de Barcelona, s’han dut a
terme 18 intervencions en les quals s’han localitzat res-
tes del Rec Comtal. Les podem agrupar en relació amb
tres dels districtes que creuava al seu pas: Sant Andreu,
l’Eixample i Ciutat Vella. Pel que fa a Sant Andreu,
destaquen les intervencions a la zona de l’antic molí de
Sant Andreu, (igura 9) i les dutes a terme arran de les
obres de la línia d’alta velocitat a la Sagrera. Pel que fa a
l’Eixample, només trobem una intervenció, de la qual
parlarem properament, que és a l’avinguda Vilanova,
a uns dels límits del districte en relació amb el distric-
te de Ciutat Vella. I, ja per inalitzar, Ciutat Vella, on
la majoria de les intervencions s’han portat a terme o
dins o a l’entorn de l’actual Centre Cultural del Born,
indret on actualment es pot veure el traçat més llarg de
la sèquia dins de la ciutat de Barcelona.
No és objecte d’aquest article repassar tota l’arqueo-
logia del Rec, ja que es tracta d’una síntesi que inci-
deix en el moment de canvi entre l’aqüeducte romà i
el Rec. La majoria de restes arqueològiques del canal
són de la seva darrera fase, o les més recents, en una
forquilla del segle xviii al xx. Deixem, doncs, aquesta
valoració per a un altre fase de l’estudi. D’altra ban-
da, no entrarem a parlar del Rec a la zona del Centre
Cultural del Born, ja que ha estat estudiat per Albert
Garcia Espuche (Garcia Espuche 2010 ) i pels di-
rectors de la intervenció Pere Lluís Artigues i Antoni
Fernández (Artigues i Fernàndez 2002 i 2014).
Figura 9. Molí de Sant Andreu, al Rec Comtal. Fotografia: Centre de
Documentació del Servei d’Arqueologia de Barcelona
29
 V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA

Ens centrarem en una intervenció que, per la singula-
ritat de les seves descobertes, ens interessa destacar. Es
tracta de l’excavació que es va fer al solar de l’avinguda
Vilanova8 de Barcelona, on es va fer un nou accés a
l’estació de l’Arc de Triomf (igura10).
Aquí és on s’ha localitzat l’empremta més antiga del
Rec, ins al punt que pot fer canviar la cronologia de
la construcció. Ja hem anat destacant al llarg de l’es-
tudi que la vida del Rec va ser molt llarga, uns 1.000
anys, la qual cosa ha propiciat molts canvis, tant pel
que fa a la construcció com pel recorregut, a causa
de les reformes del mateix canal, com per diferents
reformes urbanes, especialment en relació amb la po-
liorcètica i les defenses de la ciutat.
A banda de documentar la fase inal del Rec, conser-
vada com a passadís de l’estació del tren metropolità,
també a les parets laterals del canal es van identiicar
diferents fases i reparacions, la fase més antiga de les
quals situem al segle xiv. El canal estava retallat al sòl
natural, i no presentava cap tipus de paviment.
Com a gran novetat, es va poder identiicar un antic
canal, d’uns 4 m d’amplada, anterior al Rec com el
coneixem ara, que podria correspondre a un estat
previ de la seva construcció. Es tractava d’una es-
tructura retallada al substrat geològic, i que en direc-
ció nord/sud delimitava un canal paral·lel al poste-
rior traçat del Rec. Les calciicacions al llit del canal
fan pensar en aigua lliscant per l’interior al llarg del
temps. Recordem que en un principi el Rec era un
canal a l’aire lliure i que és possible que no tingués
els murs que el delimitaven ins a una fase posterior.
És possible que el límit estigués marcat per vegetació
a la riba, els arbres i arbustos que seguien el curs del
Rec, i que s’ha conservat ins no fa gaire temps. Les
restes d’aquest paleocanal es van localitzar a la zona
sud-oest del solar, just al costat del mur de llevant
que delimitava el traçat de la via d’Horta. És difícil
datar amb exactitud aquesta estructura, ja que no hi
ha un material arqueològic clar en relació amb les se-
ves estructures, però els directors el daten anterior al
segle xii, cosa que ens porta a pensar en una primera
fase del Rec Comtal.

Figura 10. Vista aèria de la intervenció a l’avinguda Vilanova, on es veu el traçat del Rec Comtal. Fotografia: Carme Subiranas.

8. Intervenció dirigida per Jordi Aguelo, Antoni Juárez i Carme Subiranas. Agraïm a Carme Subiranas l’accés a la documentació i a la possibilitat de
publicar aquestes dades, recollides a la memòria de la intervenció: Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l’Avinguda Vilanova, 3-11 /
30 Carrer Roger de Flor, 39-43 de Barcelona (Barcelonès). Codi 137/08 Fase del 2 de juny al 31 d’agost de 2009.

UN NOU PROJECTE DE RECERCA:
“2.000 ANYS DE CONDUCCIÓ D’AIGUA
A BARCELONA”
El moment que estem vivint, tant a Barcelona com
a tot Catalunya, té un tret comú arreu, la necessitat
d’un creixement econòmic i la possibilitat de creació
de nous llocs de treball. En aquesta conjuntura tots
els sectors de la societat i de l’administració estan
obligats a ser més actius i creatius que mai, també el
sector de la cultura i dins d’aquest l’arqueologia i el
patrimoni. Entenent el patrimoni com un element
generador de valors de diferent mena.
En temps de crisi és fàcil pensar que la despesa en
patrimoni és un luxe del qual es pot prescindir. Però
si en lloc de pensar en despesa pensem en inversió
i si en lloc de pensar en luxe pensem en creació de
valor, la situació canvia. El projecte De l’aqüeducte
romà al Rec Comtal. 2.000 anys de conducció d’ai-
gua a Barcelona està pensat en aquest sentit, en com
la inversió en patrimoni hidràulic, amb una llar-
ga història, pot aportar un valor afegit a la ciutat de
Barcelona, especialment en un barri que ara està en
plena transformació arran de les obres del tren d’al-
ta velocitat i la construcció de l’estació de la Sagrera,
com és Sant Andreu.
Ja hem explicat que, els darrers anys, hem tingut la
sort de documentar diferents trams de l’aqüeducte
romà i del Rec Comtal en nombroses excavacions
arqueològiques. El coneixement acumulat sobre
l’aqüeducte i el Rec s’ha incrementat, i ha afavorit
l’aparició de publicacions especialitzades, però no-
més una part d’aquest coneixement s’ha fet accessi-
ble al gran públic, als turistes i a la ciutadania bar-
celonina. D’altra banda, no hi ha espais museïtzats
ni que siguin visitables avui en dia, en relació amb
aquest tema. Com a excepció es poden assenyalar els
diversos trams de l’aqüeducte romà pel seu pas per
Ciutat Vella, i el tram de Rec, conservat a l’interior
del Born Centre Cultural. Però cal que ens qüesti-
onen com tot aquest bagatge pot contribuir de ma-
nera positiva al creixement econòmic i cultural de
Barcelona.
La resposta està, d’una banda, en la capacitat que es
tingui per tal que el Rec esdevingui un focus d’aten-
ció important i positiu de la ciutadania barcelonina
que generi un sentiment generalitzat d’entusiasme
col·lectiu i, d’altra banda, en la capacitat d’esdevenir
una peça important en la construcció de l’atractiu
turístic de la ciutat i d’atreure nous i més nombrosos
visitants.
MONOGRÀFIC: LA CIUTAT
Objectius
L’objectiu principal del projecte De l’aqüeducte romà al
Rec Comtal. 2.000 anys de conducció d’aigua a Barce-
lona és donar a conèixer un patrimoni, que ins ara ha
estat amagat, i d’altra banda és una peça clau del desen-
volupament de la ciutat, per tal que aquest patrimoni
pugui contribuir de forma positiva a satisfer les neces-
sitats actuals de la societat barcelonina, especialment la
veïnal. Insistint, però, en més de 2.000 anys de conduc-
ció d’aigua a la ciutat, i al seu entorn més immediat.
Per assolir aquest objectiu principal s’han plantejat
quatre objectius especíics:
− Il·lusionar la ciutat amb un ambiciós projecte de
recerca arqueològica, patrimonial i històrica que
sigui capaç de generar un vincle dels ciutadans
amb tot el procés d’abastament d’aigua al llarg de
la història. I com aquestes conduccions han canvi-
at i han generat nous paisatges i economies.
− Organitzar un esdeveniment internacional que ge-
neri l’interès dels mitjans de comunicació i perme-
ti posicionar el patrimoni hidràulic de Barcelona
com un dels elements de referència de l’oferta tu-
rística de la ciutat.
− Facilitar al públic general el gaudi del coneixement
de les xarxes hidràuliques des d’època romana,
ins al segle xx, posant a l’abast dels veïns i dels
turistes de Barcelona les eines que permetin fer-ho,
de manera eicaç, interessant i atractiva.
− Valoritzar i fer accessible a la ciutadania en general
i, de manera especíica, als col·lectius amb disca-
pacitats els indrets que siguin més interessants i
tinguin més possibilitats de generar visitants, en
relació amb el patrimoni hidràulic.
Contingut
El projecte De l’aqüeducte romà al Rec Comtal. 2.000
anys de conducció d’aigua a Barcelona estarà consti-
tuït per tres grans projectes, cadascun dels quals do-
narà resposta als objectius deinits prèviament. D’una
banda, investigació i recerca per generar els contin-
guts. Després una campanya de comunicació, tant in
situ, com a través de la xarxa. S’ha pensat en un ele-
ment virtual per donar a conèixer el Rec i l’aqüeduc-
te a un gran públic, amb diferents nivells de lectura,
però que a través dels mitjans tecnològics arribi arreu,
malgrat que no es pugui un desplaçar a Barcelona. I,
inalment, la posada en valor d’un dels trams més ben 31
 V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA
conservats de l’aqüeducte i el Rec, que es troba al cor
del districte de Sant Andreu.
Finalment, també s’està pensant en l’organització
d’un gran esdeveniment de difusió, unes jornades
amb el títol aproximat “Són les aigües les que fan la
ciutat. 2.000 anys d’enginyeria hidràulica a Barcelo-
na”, en les quals es podrà fer difusió de tot el conei-
xement, i en el marc d’un públic interdisciplinari es
podran barrejar diversos temes, amb l’aigua com l’eix
central. L’aigua, element de vida; l’aigua, generadora
de paisatge; l’aigua, element que lueix a l’arquitec-
tura; l’aigua, deinidora de cultura; l’aigua, higiene i
treball, etc...
PROJECTE DE L’AQÜEDUCTE AL REC
Aquest projecte està pensat per generar un important
volum d’informació sobre l’aqüeducte romà i el Rec
Comtal. Arran de la recerca desenvolupada els darrers
anys, ja hi ha força documentació que es pot posar a
l’abast del projecte, però encara hi ha interrogants que
valdria la pena respondre.9
La recerca s’està basant en diferents aspectes que con-
iguren tot el complex món d’una xarxa hidràulica ur-
bana. I com el tipus de xarxa canvia arran dels canvis
culturals i econòmics.
Els romans varen ser uns grans enginyers hidràu-
lics. Posteriorment, la cultura àrab va seguir de-
senvolupant aquests coneixements, que s’estenen,
especialment, per tot el marc mediterrani en època
medieval. Després s’haurà d’esperar ins a la revolu-
ció industrial, i la necessitat de vapor, al segle xix,
per documentar canvis importants. A Barcelona,
això és clar. Tenim una primera estructura, l’aqüe-
ducte romà, que perdura aproximadament al llarg
de mil anys, i que serà substituïda pel Rec Comtal,
que també perdurarà uns mil anys. És això el que
cal explicar, i que aquí trobem la gènesi de l’actual
xarxa hidràulica de Barcelona. De moment només
parlem d’aigua neta, no de la part de les aigües bru-
tes i el clavegueram.
El fet que en un mateix indret hagi existit estructu-
res per tal de conduir l’aigua al llarg de dos mil anys
té una extraordinària força simbòlica que creiem que
pot generar una gran empatia amb la ciutadania.
9. Aquest projecte va néixer fa 5 anys, amb l’estudi de l’aqüeducte romà de Bàrcino, i està dirigit pels que signen el present article. Els darrers dos
32 anys, aquesta recerca s’ha desenvolupat en el marc d’un conveni entre la Fundació Barcelona Cultura i la Fundació AGBAR.
S’ha estructurat el projecte en tres parts:
1. Recerca interdisciplinària. La primera fase s’ha
iniciat amb una recerca d’arxiu, tant de contin-
gut com gràic. S’estan localitzant i georeferenci-
ant plànols on surt representat el Rec Comtal per
tal d’establir el seu traçat de la manera més idel
possible, i veure tots els canvis que es varen pro-
duir al llarg de més de 1.000 anys d’història. Així
mateix, a banda del traçat, es podran estudiar les
diverses parcel·les afectades pel Rec, tant pel que
fa a activitat productiva com de propietat. No po-
dem oblidar la ubicació dels diferents molins i la
seva activitat, així com una farga coneguda, i altres
indústries que aproitaven l’aigua. I tots els desvi-
aments, desviaments de regs, i ininitat d’elements
que han quedat cartograiats al llarg de la història.
L’altra recerca es basa en arxius de registre de la
propietat, actes notarials, i, especialment, en els
cartularis dels diferents monestirs, que, en un mo-
ment o altre de la història del Rec, varen ser propi-
etaris d’un sector. Com a exemple podem esmentar
el monestir de Sant Cugat del Vallès, Sant Pau del
Camp, o l’arxiu de la basílica dels Sants Just i Pas-
tor de Barcelona.
Tota aquesta documentació ens permetrà planii-
car amb cura la segona fase del projecte.
2. Recerca arqueològica. Pel que fa a la recerca ar-
queològica, cal dir que inclou una primera fase
de prospecció amb tècniques no invasives, com el
georadar o el calicateig, per determinar les estruc-
tures existents. Posteriorment s’haurà de fer una
excavació en extensió per descobrir aquests ele-
ments hidràulics, l’estudi dels materials trobats, la
restauració i consolidació de les restes.
Hi ha una part de l’àrea afectada que ja ha estat
excavada, però manquen sectors per fer una in-
tervenció arqueològica. D’altra banda, la part més
gran d’excavació en extensió es va fer ins a localit-
zar estructures. Ara mancaria l’excavació total de
totes les restes, a tot el solar objectiu del present
projecte de recerca. Aquesta intervenció, a la zona
del molí de sant Andreu, està prevista per la pri-
mavera de l’any 2015.
3. Urbanització de l’ indret. El projecte de recerca
patrimonial ha d’anar de la mà amb el projecte

d’urbanització de tota l’illa: Coronel Monasterio,
Fernando Pessoa, Palomar i Martin Luther King.
Ara és un espai no urbanitzat, però a l’entorn del
qual s’ha creat una zona de serveis que ha ordenat
aquesta zona del barri. Així mateix, cal recordar
que les obres del tren d’alta velocitat i la construc-
ció de la nova estació de la Sagrera donaran un
canvi a Sant Andreu, ja que serà un lloc d’inter-
canvi i de cruïlla de camins. Aquest projecte ha
d’aproitar aquesta nova alenada, i deinir una
arquitectura i un paisatge deinit per l’aigua. S’ha
començat a treballar amb el departament d’Hàbi-
tat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, el districte
de Sant Andreu i amb Barcelona Alta Velocitat,
en un projecte d’urbanització d’aquesta parcel·la,
dissenyat per l’arquitecte Carles Enrich i el seu
equip. En aquests moments ens trobem en la fase
d’avantprojecte.
4. Museograia per donar contingut. És molt impor-
tant dotar aquest sector de bons recursos museo-
gràics, per tal d’explicar els 2.000 anys d’abasta-
ment d’aigua. D’una banda tenim els dos elements,
imponents, l’aqüeducte i el Rec, elements patrimo-
nials que es poden veure, així mateix a ciutat ve-
lla, però sent el mateix element no són la mateixa
estructura. D’altra banda, s’ha d’explicar per què
l’aqüeducte queda en desús i es construeix el Rec.
Fer això ens portarà a parlar d’economia, societat
i propietat.
5. Difusió. En un futur, no llunyà, caldrà detallar un
programa que inclogui la relació amb els mitjans
de comunicació i l’organització d’un sistema de
visites mentre es fa la recerca. Posteriorment per
donar a conèixer tot el resultat, i inalment pre-
veure la publicació de resultats, tant pot ser elec-
trònicament, en el marc de l’“open data”, com en
suport paper.
PROJECTE MAPA INTEL·LIGENT DE LA
CAPTACIÓ I CONDUCCIÓ DE L’AIGUA,
DE LA CIUTAT ROMANA A LA CIUTAT
CONTEMPORÀNIA. BARCELONA
Aquest projecte està pensat per posar a disposició del
gran públic una eina tecnològica eicaç per tal que pu-
gui gaudir de manera interessant i entretinguda de
l’enginyeria hidràulica a Barcelona.
El projecte de mapa intel·ligent se sustenta en dues
grans potes, d’una banda en la creació d’una potent
MONOGRÀFIC: LA CIUTAT
eina web concebuda per tal de ser modèlica en la di-
fusió del patrimoni hidràulic i, d’altra banda, en la
creació d’una família d’aplicacions per a mòbils i tau-
letes, pensades per satisfer les necessitats de diferents
públics, des del turista curiós ins a l’especialista, pas-
sant pel públic familiar.
El web portarà el nom “aiguaBarcelona.cat” i estarà
estructurat de forma que permeti als usuaris fer un
recorregut per espais de Barcelona on es conserven
restes de les diferents xarxes hidràuliques que ha ge-
nerat la història (els visitables i el no visitables) mit-
jançant una mapa intel·ligent programat per fer recer-
ques i guardar itineraris. Al web els usuaris trobaran
també publicacions, hemeroteca, reproduccions vir-
tuals, vídeos, entrevistes, etc. Per a cada moment es
triarien els indrets mes adients.
PROJECTE ELS JARDINS DE L’AQÜEDUCTE –
REC A SANT ANDREU
Aquest projecte està pensat per facilitar l’accés dels
turistes i ciutadans a un dels espais on s’ha conser-
vat, amb força bon estat, tant l’aqüeducte romà com
el Rec Comtal. Aquest projecte ha estat precedit per
un estudi detallat sobre l’indret, per tal de poder sa-
ber l’estat de conservació actual de les restes, i la seva
delimitació de cara al projecte urbà. Creiem que és el
millor espai per poder presentar les dues xarxes hi-
dràuliques, assenyalant semblances i diferències.
L’actuació va lligada a una reforma urbana que ha de
dur a terme el districte de Sant Andreu i altres de-
partaments de l’Ajuntament de Barcelona, transfor-
mant aquesta zona, actualment àrea marginal sen-
se urbanitzar, en un jardí arqueològic, en una zona
d’equipaments, que complementarà l’excel·lència de
l’espai.
A l’hora d’explicar la part d’enginyeria, també s’expli-
carà economia i urbanisme, ja que ambdós conceptes
van molt lligats a la conducció d’aigua.
És molt important pensar en la rendibilitat social que
se’n traurà, poder fer un centre d’interpretació del pa-
trimoni, en un barri amb un procés de transformació
i canvi. El fet que primer l’aqüeducte, després el Rec,
dibuixés aquest espai de Barcelona farà que els veïns
again memòria històrica, i en conèixer-lo, protegiran
i difondran el seu patrimoni. També dins d’aquest
projecte caldria dedicar una atenció prioritària a la
qüestió de l’accessibilitat per a persones amb discapa-
citats motrius o de percepció. 33
 V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA
“Són les aigües les que fan la ciutat. 2.000 anys d’engi-
nyeria hidràulica a Barcelona”. Col·loqui Internacio-
nal sobre la importància de l’aigua i la seva conducció
per a la història i l’actualitat del món.
Com a punt inal del projecte es preveu fer un col·lo-
qui internacional que remarqui la importància que
té l’aigua i la seva conducció per tota la humanitat.
La idea amb què es treballa és una organització amb
d’altres entitats que treballen temes en els quals l’ai-
gua és la protagonista. Per exemple AGBAR, i l’orga-
nització GWOPA, són l’Aliança Global d’Operadors
d’Aigua, una xarxa de socis compromesos per tal
d’afavorir que els operadors d’aigua s’ajudin mútua-
ment, per tal de millorar la seva capacitat col·lectiva
per proporcionar accés a serveis d’aigua i sanejament
per a tothom, amb seu a Barcelona. La deinició de la
GWOPA és molt vàlida per deinir el tema del col·lo-
qui que proposem.
CONCLUSIONS
El Rec Comtal és un dels elements bàsics de la ciutat
de Barcelona, hereu de l’aqüeducte romà pel que fa al
traçat. Va garantir l’abastament d’aigua a la ciutat me-
dieval, moderna i contemporània. I va esdevenir un
factor econòmic de primer ordre, que va evolucionar
arran dels canvis econòmics, comercials i industrials.
És difícil assenyalar amb seguretat quan deixa de
funcionar l’aqüeducte de Montcada. És clar que a i-
nals del segle iii dC, quan es construeix el nou recinte
emmurallat de la colònia, els aqüeductes continuen
funcionant, així com la distribució interna de l’aigua.
Cap al segle iv hi ha una transformació urbana im-
portant a Bàrcino, es construeixen o remodelen noves
domus d’elits urbanes, i la majoria disposen del seu
conjunt termal, la qual cosa ens porta a pensar que hi
havia un cabal regular d’aigua a la ciutat. Així mateix,
cal destacar al llarg de l’antiguitat tardana la cons-
trucció de la piscina baptismal i d’un conjunt termal
en relació amb el conjunt episcopal, cosa que ens par-
la d’un cabal d’aigua constant. Un fet similar també el
trobem a Reims, on l’arquebisbe Rigobert10 fa allargar
l’aqüeducte romà ins al seu palau, per fer així mateix
un conjunt de piscines i banys. Per a la prolongació de
l’aqüeducte utilitza canonades de ceràmica.
Tenim un buit de documentació, i de dades arqueolò-
giques, sobre el que passa entre el segle v i el x, però tot
34 10. Vita Sancti Rigoberti. Acta Sanctorum. Gener, I, p 174.
ens porta a pensar que l’aqüeducte, més o menys man-
tingut, estava en funcionament ins a la construcció i
substitució pel Rec. De totes maneres, malgrat que la
presència andalusina no va ser predominant a la ciu-
tat durant molt de temps, no podem obviar que hi va
passar, i que la cultura andalusina tenia una hidràulica
molt avançada, que anava implantant als terrenys con-
querits, tant en l’àmbit agrícola com de ciutat. Recor-
dem els jardins amb jocs d’aigua, i els banys, tot més
o menys és hereu de la civilització romana. No hem
d’oblidar que tant el tractat de Vitruvi com el de Frontí
es van conservar a diferents biblioteques de monestirs,
cosa que ha fet que ens arribessin als nostres dies.
Segurament és vers el segle vii que l’aqüeducte deixa
de funcionar i, un temps més tard, es comença a cons-
truir al Rec Comtal. Això ve donat per altres canvis
organitzatius i socials. La funció del Rec és més agrí-
cola que de conducció d’aigua potable al nucli urbà,
i l’objectiu principal és moure les moles dels molins.
D’altra banda, a inicis de l’alta edat mitja es comencen
a excavar pous dins de la ciutat i a aproitar l’aigua del
subsòl com a aigua de boca i de consum públic. Tot
i que no es descarta que part de l’aigua del Rec fos
destinada a aigua de boca.
Aquest canvi de concepte pel que fa a la conducció
d’aigua el trobem a diversos indrets, com a la Fran-
ça del segle x: “La tradition technique de l’aqueduc
heritée de l’antiquité se renforce et, passée la conquê-
te normande, elle se diversiie. Il est moins question
de galeries et de conduites souterraines réservées au
seul usage domestique que de larges canaux dérivés
de rivière, destinés aux besoins énergétiques, alimen-
taires, voire artisanaux” (Guillerme 1985:4).
Cal parlar, així mateix, de les continuïtats i disconti-
nuïtats en relació amb la funció de les dues canalit-
zacions. És clar que l’aqüeducte romà menava l’aigua
cap a la ciutat, on es distribuïa per aigua de boca, per
a higiene i com a aigua productiva a les diverses ins-
tal·lacions industrials, així com per a aigua lúdica i
jardins. No podem oblidar tampoc que hi havia un
cos antiincendis que necessitava tenir aigua emma-
gatzemada. S’ha de desestimar que l’aigua de l’aqüe-
ducte fos emprada per a l’agricultura i per al reg dels
diversos camps i hortes, cosa que no vol dir que els
romans no tinguessin un sistema alternatiu per me-
nar aigua cap a la terra conreada.
Pel que fa al Rec Comtal, la seva funció principal no
era conduir aigua de boca a la ciutat, ja que a l’època

medieval la majoria d’aigua per beure dins de la ciutat
s’aconseguia mitjançant pous. A Barcelona hi ha una
gran quantitat d’aigua freàtica de bona qualitat, que
ha estat utilitzada al llarg de la història. El propòsit
fonamental del Rec era fer moure els molins ubicats
al llarg del seu recorregut. I, com el seu nom indica, el
reg de terres. O sigui, abastir nous espais productius
amb molta necessitat d’aigua, com les carnisseries, o
les adoberies, etc. I, potser en darrer terme, i segura-
ment en poca quantitat, l’aigua de boca.
Cal remarcar com una continuïtat clara el punt de cap-
tació de les aigües, ja que tant l’aqüeducte romà com el
Rec Comtal parteixen del mateix indret, d’unes fonts
properes al riu Besòs a la zona de Montcada.
És difícil saber com era el reg d’època romana, ja que
només tenim fonts escrites i poques d’arqueològi-
ques, per la qual cosa, en aquest aspecte, se’ns fa difí-
cil parlar d’una continuïtat o de canvis. El que queda
clar és que el sistema romà, pel que fa al reg, no era
només l’aqüeducte. Pel que fa als estudis d’arqueolo-
gia hidràulica, concretament en relació amb el reg, a
partir d’època medieval, hi ha una polèmica oberta,
els partidaris de l’origen romà del sistema, i els par-
tidaris de l’origen àrab. D’altra banda, també hi ha
investigadors com Barceló (Barceló, 1989) que re-
marquen la importància del substrat indígena de l’in-
dret, així com el tipus de clima i de terra disponible
per al conreu.
Tot i això, cal destacar, com ho fa Glick (Glick, 1998),
que a partir del segle viii dC, els àrabs van iniciar
una època de desenvolupament de l’agricultura que
va comportar una gran millora en la tècnica del re-
gadiu arreu de tot el món islàmic, la qual cosa inclou
tot l’Àndalus i la seva àrea d’inluència. Cal no obli-
dar, però, que a hores d’ara és força difícil distingir
l’origen del sistema i si aquest origen determina una
morfologia concreta o no. Segons Carreras i Can-
di (Carreras Candi 1903), el comte Mir, possible
constructor del Rec, va estar inluenciat per la cultura
sarraïna propera. Cal recordar que la primera sèquia
coneguda a la península Ibèrica va ser a Écija, cons-
truïda l’any 949 per Al-Hakem II.
Volem, simplement, deixar anar una idea, que no
podem desenvolupar en profunditat, però que cal-
dria seguir treballant. Són diverses les paraules que
deineixen les conduccions, tant a l’àmbit urbà com
agrícola. Caldria plantejar-nos si una diferent termi-
nologia correspon a diferents estructures o,contrà-
riament, diferents paraules deineixen una mateixa
realitat. Això té relació amb les diferents llengües del
substrat, i quina és la idea que preval. En el nostre cas,
MONOGRÀFIC: LA CIUTAT
tant tenim paraules que vénen del llatí com de l’àrab:
aqüeducte, canal, sèquia, rec, etc.
Per acabar, simplement cal recordar que el Rec ha estat
un dels elements que ha dibuixat la ciutat de Barcelona,
i que l’estudi de l’aigua és bàsic per entendre la societat,
la cultura i l’economia de cada moment històric.
BIBLIOGRAFIA
Aguelo, J., Juárez T. i Subiranas C. (2010). «Arc
del Triomf». Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de
Barcelona 2009. Institut de Cultura de Barcelona.
p 52-55.
Aguelo, J., Juárez T. i Subiranas C. (2011). «Inter-
venció arqueològica a les portes de la ciutat de Bar-
celona: l’exemple de l’avinguda de Vilanova, 3-11 /
carrer Roger de Flor, 39-43». Tribuna d’Arqueologia
2009-2010, p. 331-57.
Arenillas, M; Barahona, M; Gutiérrez, F; Cau-
ce, C. (2009). El abastecimiento de agua a Toledo en
época romana. Confederación hidrográica del Tajo.
Toledo
Artigues, P.Ll.; Fernández, A. (2002). Memòria de
la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born.
Novembre de 2001-abril de 2002. Centre de docu-
mentació del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Inè-
dita.
Artigues, P.Ll.; Fernández, A. (2014). «El jaciment
arqueològic de l’antic mercat del Born. La seva darrera
fase d’ús (1700-1717)» Quaderns d’Arqueologia i His-
tòria de la Ciutat de Barcelona. Època II, 10. Museu
d’Història de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelo-
na. p. 31-55.
Balari, J. (1964). Orígenes Históricos de Cataluña.
Instituto Internacional de Cultura Románica. Abadia
de Sant Cugat del Vallès. Vol. I
Barceló, M. (1989). «El diseño de espacios irrigados
en Al-Andalus: un enunciado de principios genera-
les» A: El agua en zonas áridas: arqueología e historia.
Almeria, p XV-XLVII.
Borau, C. (2003). Els promotors de capelles i retaules
a la Barcelona del segle xiv. Barcelona, Fundació No-
guera-Lleida.
35
 V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA
Bosarte, I. (1786). Disertación sobre los monumentos
antiguos pertenecientes a las nobles artes de la pintura,
escultura y arquitectura que se hallan en la ciudad de
Barcelona. Madrid. Antonio de Sancha.
Brotons, R. (2008). La ciutat captiva (Barcelona
1714-1860). Barcelona, Albertí Editor.
Caballé, F.; Gonzàlez, R. (2009). El Rec Comtal al
barri de Vallbona. Centre de Documentació del Servei
d’Arqueologia de Barcelona. Inèdit.
Carbonell, P. M. (1547). Chroniques de Espanya.
Barcelona.
Carreras Candi, F. (1905). «Les aygues y banys de
Barcelona». Miscel·lània Històrica Catalana, serie I.
Barcelona.
Carreras Candi, F. (1916). Geograia general de Ca-
talunya. La Ciutat de Barcelona. Barcelona.
Carreras Candi, F. (1916). «Excursió retrospectiva
a la vella Barcelona». Butlletí del Centre Excursionista
de Catalunya. Núm 261, any XXVI. Barcelona, p 257-
266.
Céan Bermúdez, J.A. (1832). Sumario de las Anti-
güedades romanas que hay en España, en especial las
pertenecientes a las Bellas Artes. Madrid.
Conillera, P. (1991). Descobrir el medi urbà. 8 L’ai-
gua de Montcada. L’abastament Municipal d’Aigua
de Barcelona. Mil Anys d’Història. Institut d’Ecolo-
gia Urbana de Barcelona
Cornet i Mas, C. (1866). Guía Completa del viajero
en Barcelona. Barcelona.
De La Peña, N. F. (1709). Anales de Cataluña y epílo-
gobreve de los progresos y famosos hechos de la nación
catalana. Tomo I. Barcelona
Duran i Sanpere, A. (1958). «L’arqueologia del ter-
ritorio de Barcelona». Divulgació històrica, vol. V,
Barcelona, p. 253-256.
Duran i Sanpere, A. (1962). «La Lucha por el agua»
A:El agua en la vida ciudadana. Centro de estudios, in-
vestigación y aplicaciones del agua. Barcelona, p. 6-27.
Duran i Sanpere, A. (1972). Barcelona i la seva his-
tòria. La formació d’una gran ciutat. Documents de
Cultura. Barcelona, Curial.
36
Fabre, G.; Fiches, J.L.; Leveau, P. (2005). «Recherc-
hes recents sur les aqueducs romains de Gaulemédi-
terranéenne» A: G. Fabre, J.L. Fiches i P. Leveau
(dirs.) “Aqueducs de la Gaule méditerranéenne”.
Dossier a Galia, 62: 1-170.
Fabre, G; Mayer, M; Rodà, I. (1997). Inscriptions
romaines de Catalogne. IV Bàrcino. París.
Fernández Casado, C. (1972). Acueductos romanos
en España. Madrid
Fernández Espinosa, A. (2012). «Mercat del Born»
Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona, 2011.
Institut de Cultura de Barcelona, p. 97-101.
Fernández Espinosa, A. (2012). «Born. Urbanitza-
ció». Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona,
2012. Institut de Cultura de Barcelona, p. 49-52.
Frontino (1985). De aqvaedvctvs vrbis Romae. Los
acueductos de Roma. Colección hispánica de autores
griegos y latinos. Edició crítica de Tomás González.
CSIC. Madrid.
GACETA MUNICIPAL DE BARCELONA. (1915).
Aprovechamiento del caudal de agua de los alumbra-
mientos de la propiedad del ExcelentísimoAyuntami-
ento, situado en el término municipal de Moncada.
Tirada aparte de la información relativa al servicio
municipal de las aguas de Moncada. Urbanización y
Obras. Sección 6ª (Aguas). Noviembre.
García Espuche, A. (2009). La ciutat del Born. Eco-
nomia i vida quotidiana a Barcelona (segles xiv a
xviii). Ajuntament de Barcelona
Garcia Espuche, A. (2011). «L’aigua fa la ciutat ... i la mi-
llora» A: Guàrdia, M (ed). La revolució de l’aigua a Bar-
celona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna,
1867-1967. Museu d’Història de Barcelona, p. 26-33.
García Fuertes, G. (1990). L’abastament d’aigua a
la Barcelona del segle xviii (1714-1808). Barcelona.
Fundació Salvador Vives i Casajuana.
Giner, D. (2006). Memòria de la intervenció arqueo-
lògica preventiva al carrer Coronel Monasterio 6 –16
(Barcelona, el Barcelonès). Març - agost de 2004. Inè-
dita. Centre de Documentació del Servei d’Arqueolo-
gia de Barcelona.
Glik, T.F. (1988). Regadío y Sociedad en la Valencia
medieval. Valencia.

Griñó, D. (2005). Memòria de la intervenció al carrer
de les Magdalenes, 25. Inèdita, Centre de Documen-
tació del MUHBA.
Guillerme, A. (1983). Les temps de l’eau. La cité, l’eau
et les techniques. Seyssel. Editorial Champ Vallon.
Guillerme, A. (1985). «Puits, aqueducs et fontaines:
l’alimentation en eaudans les villes du nord de la
France xe-xiiiesiècles». A: L’eau au MoyenÂge (en lig-
ne). Aix-en-Provence: Presses universitaires de Pro-
vence. http:// books.openedition.org/pub/2943.
Hodge, A.T. (2000). «I.5. Aqueducts». A: Wikander,
O. (Ed.) Handbook of ancient Water Tecnology. Lei-
den, Boston, Köln, Brill. p. 39-65.
Iorba, D.H. (1589). Descripcion de las excellencias de
la muy insigne ciudad de Barcelona. Barcelona.
Laborde, A. (1974). Viatge Pintoresc i Històric. El
Principat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Biblioteca Abad Oliba.
Lagóstena, L. G.; Zuleta, F. De B. (2009). «Gades
y suacueducto: una revisión» A: L. G. Lagóstena i
F. de B. Zuleta (coords.) La captación, los usos y la
administración del agua en Baetica: Estudios sobre
el abastecimiento hídrico en comunidadescívicas del
Conventus Gaditanus. Cádiz, Servicio de Publicacio-
nes de la Universidad de Cádiz, p. 115-170.
Lagóstena, L; Zulueta, F.Ed. (2009). La captación,
los usos y la administración del agua en Baetica: Estu-
dios sobre el abastecimiento hídrico en comunidades-
cívicas del Conventus Gaditanus. Cádiz
Leveau, Ph. (2004). «L’archéologie des aqueducsro-
mains ou les aqueducsromains entre Project et usa-
ge». A: Elementos de Ingeniería Romana. Congreso
Europeo “Las obras públicas romanas”. Tarragona
López, J. (2008). «L’Aqüeducte del Gaià» A: J. M.
Vergés i J. López (coords.) Valls i la seva història.
Volum II. Prehistòria i història antiga. Valls, Institut
d’Estudis Vallencs
Martín Pascual, M. (2007). Aigua i societat a Bar-
celona entre les dues exposicions (1888-1929). Tesis
inédita, Departament d’Història Moderna i Contem-
porània. Universitat Autònoma de Barcelona
Martín Pascual, M. (1999). El Rec Comtal , 1822-
1879. La lluita per l’aigua a la Barcelona del segle xix.
Barcelona. Fundació Salvador Vives i Casajuana.
MONOGRÀFIC: LA CIUTAT
Marugan i Vallvé, C. (1993). «El Rec comtal i el
regadiu medieval a Sant Andreu de Palomar: assaig
d’aproximació paleopaisatgística» A: IIIr Congrés
d’Història de Barcelona. Institut Municipal d’Història.
Barcelona, 20, 21 i 22 d’octubre de 1993. p. 281-285.
Mayer, M.; Rodà, I. (1977). «El abastecimiento de
aguas en la Barcelona romana. Reconstrucción de
sutrazado». A: Segovia y la Arqueología romana, ac-
tas del Symposium de Arqueología romana (Segovia,
1974).
Miró, C. (2005). «Balanç Anual de l’Activitat Cien-
tíica a la Ciutat (2005)». Quarhis, època II, 1, Barce-
lona, p. 135-149 .
Miró, C; Orengo, H. (2010). «El cicle de l’aigua a
Bàrcino. Una relexió entorn a les noves dades arque-
ològiques» Quarhis VI. Museu d’Història de Barce-
lona.
Mirò, C; Orengo, H. (2011). «La topograia de l’ai-
gua en època romana». A: Guàrdia, M. (ed). La
revolució de l’aigua a Barcelona. De la ciutat prein-
dustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967. Museu
d’Història de Barcelona, p. 14-20.
Monguiló, E; Hernández-Gasch, J; Molinas,
R. (2012). Memòria de la intervenció arqueològica a
l’espai delimitat pels carrers d’Espronceda, ronda de
Sant Martí, carrer de Josep Soldevila i passeig de la
Verneda (Ave Sagrera): Línia d’Alta Velocitat Ma-
drid-Barcelona-Frontera francesa, tram: Sagrera-Tri-
angle Ferroviari: dates intervenció: d’agost de 2008 a
setembre de 2011. Centre de Documentació del Servei
d’Arqueologia de Barcelona.
Orengo, H.A. i Ejarque, A. (2010). Memòria adjun-
ta al treball de reconstrucció hipotètica de la topogra-
ia del s. xvii a l’àrea del Born-Barri de la Ribera,
Barcelona. Memòria encarregada pel Born Centre
Cultural. Institut de Cultura de Barcelona.
Orengo, H. A. i Miró, C. (2011). «Following Ro-
man Waterwaysfrom a Computer Screen. GIS-based
Approaches to theAnalysis of Barcino’sAqueducts».
A: A.G. Posluschny, J.W.H.P. Verhagen i B. Da-
nielisová (eds.) Go Your Own Least Cost Path. Spa-
tial technology and archaeological interpretation.
British Archaeological Reports, International Series,
Archaeopress, Oxford, p.47-53.
Orengo, H.A. i Miró, C. (2013). «Reconsidering the
water system of Roman Barcino (Barcelona) from
supply to discharge». WaterHistory, 5 (3): 243-266. 37
 V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA
Ortí, P. (2001). Renda i iscalitat en una ciutat medi-
eval: Barcelona, segles xii-xiv. Institució Milà i Fon-
tanals, Barcelona.
Ortí, P. (2012). «El Rec Comtal de la Barcelona Me-
dieval, romana”. A Guàrdia, M (ed). La revolució
de l’aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a
la metròpoli moderna, 1867-1967. Barcelona: Ajunta-
ment de Barcelona, p. 21-25.
Padrós, P. (1999). «El suministro de agua y la red de
colectores en la ciudad romana de Baetulo (Badalo-
na)». Los orígenes de la ciudad en el noroestehispáni-
co. Actas del Congreso Internacional, Lugo 15-18 de
mayo de 1996 / coord. por Antonio Rodríguez Col-
menero, Vol. 1, p. 599-622.
Palet, J. M. (1997). «Estudi territorial del Pla de Bar-
celona. Estructuració i evolució del territori entre
l’època iberoromana i l’altmedieval. Segles ii-i aC –
x-xi dC» Estudis i Memòries d’Arqueologia de Barce-
lona, 1. Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Pi i Arimon, A. (1854). Barcelona antigua y moder-
na. II tomos. Barcelona
Pujades, J. (1829). Crónica Universal del Principado
de Cataluña, escrita a principios del siglo xvii. Barce-
lona
Roldán, L.; Baena, J; Blasco, C.; Bermúdez,
J.; García, E. (1999). «SIG y arqueología romana.
Restitución del trazado del acueducto de Cádiz». A:
J. Baena, C. Blasco i F. Quesada (eds.) Los S.I.G. y
el análisis espacial en arqueología. Madrid, Ediciones
de la Universidad Autónoma de Madrid, p.255-272.
Santpere i Miquel, S. (1890). Historia de Barcelona.
Barcelona
Schwartz, F. i Carreras Candi, F. (eds.) (1892).
Manual de Novells Ardits, vulgarment apellat. Dietari
del Antich Consell Barceloní. Volúm primer, compre-
nent los volúms originals del i al ix. Anys 1390 – 1446,
p. 385.
Serra i Rafols, J. (1965). «Los orígenes de la ciu-
dad». Cuadernos de Arqueologia e Historia de la ciu-
dad. Núm VII, Barcelona, p.31-57.
Serra i Rafols, J. (1967). «Balanç i estat actual de
l’estudi de la muralla romana de Barcelona» Cuader-
nos de Arqueologia e Historia de la ciudad. Núm X,
Barcelona, p. 129-148.
38
Soberón, M. (2005). Memòria de la intervenció al car-
rer de les Magdalenes, 25. Barcelona. 039-05. MHCB.
Inèdita. Centre de Documentació del MUHBA.
Soberón, M; Fernàndez, A. (2015). «El tram inal
del Rec Comtal: condicionants i aproitaments polior-
cètics». Vè Congrés Arqueologia Medieval i Moderna a
Catalunya. Barcelona. ACRAM
Subiranas, C. (2009).Memòria de la intervenció ar-
queològica realitzada a l’Avinguda Vilanova, 3-11 /
Carrer Roger de Flor, 39-43 de Barcelona (Barcelonès):
data intervenció: del 2 de juny al 31 d’agost de 2009.
Centre de Documentació del Servei d’Arqueologia de
Barcelona.
Travesset, M. (2005). «Origen del Rec Comtal i del
subministrament d’aigua a la Barcelona de l’època ro-
mana». Finestrelles, núm 13, p. 41-72.
Valenti, V. (2002). Aqva Foro Ivliensis. Aqueduc
romain de mons à Fréjus. Comment restituer les
caractéristiques techniques et hydrauliques d’un
aqueduc de l’antiquité. http://www.traianvs.net/textos/
frejus_fr.htm
Van Leusen, M. (2002). Pattern to process: Methodo-
logical investigations into the formation and interpre-
tation of spatial patterns in archaeological landscapes.
Tesi doctoral inèdita, Universitat de Leiden.
Ventura, A. (1996). El abastecimiento de agua a la
Córdoba romana II. Acueductos, ciclo de distribución y
urbanismo. Córdoba.
Villanueva, J. (1851). Viage literario a las iglesias de
España. Tomo XVIII. Madrid, Real Academia de la
Historia.
Voltes Bou, P. (1967). Historia del abastecimiento de
agua a Barcelona, Sociedad General de Aguas de Bar-
celona, Barcelona.
Zamora, F. (1974). Diario de los viajes hechos en Ca-
talunya el 1789. Barcelona. Curial.