FIE Tema 3 Curs 2022-23 ALUMNES

Finançament Internacional de l’Empresa (35.
961)
Grau FiC (Professora: Amparo Medal Bartual)
TEMA 3:
TEORIES SOBRE LA DETERMINACIÓ DEL
TIPUS DE CANVI
3.1. La Teoria de la Paritat del Poder Adquisitiu:

absoluta i relativa.
3.2. Teoria de Fisher: tancada i oberta.
3.3. Teoria de les expectatives.
3.4. Teoria de la Paritat del Poder Adquisitiu.
Bibliografia:
• Duran i Gallardo (2013). Cap. 3 i 4
• Martín i Téllez (2014). Cap. 2 i 3
Finançament Internacional de l’Empresa (35.961)
2.3. Teories sobre la determinació del TC.

El TC està vinculat amb variables macroeconòmiques.
Tenint present factors com:
• Els preus de productes o mercaderies i la seua evolució
o inflació.
• Els tipus d'interès en els mercats financers.
Considerarem diferents teories que

pretenen explicar les variacions del TC.
2
2.3. Teories sobre la determinació del TC.
Tª Expectatives (4) TPPA (1)

Tipus de canvi (S)
Tipus de canvi Inflació/Preus

forward (F)
Teoria Fisher Internac. (3)
Tª Paritat tipus d’int. (5) Tipus d’interès Teoria Fisher (2)
3
Teories sobre la determinació del TC.

(1) TEORIA DE LA PARITAT DEL PODER ADQUISITIU (TPPA).
• Es basa que el mateix producte ha de tenir el mateix valor en diferents països.
• Relaciona els tipus de canvi al comptat (S) amb la inflació.
• El país amb major taxa d'inflació hauria de veure depreciada la seua moneda en
relació amb el país amb menor taxa d'inflació.
(2) TEORIA DE FISHER TANCADA

• Relaciona inflació amb tipus d'interès nominals.
• Augments de la inflació van acompanyats d'augments de tipus d'interès nominals i
viceversa.
• Aquesta teoria no relaciona el tipus de canvi amb cap variable.
4

(3) TEORIA DE FISHER INTERNACIONAL O OBERTA.
• Relaciona tipus de canvi al comptat (S) amb tipus d'interès.
• Aquesta teoria es basa que els tipus d'interès nominals reflecteixen els rendiments
reals ajustats per les expectatives d'inflació.
• Com més gran siga el tipus d'interès ofert, la moneda tendirà a debilitar-se a llarg
termini (depreciació).
(4) TEORIA DE LES EXPECTATIVES DELS TIPUS DE CANVI.

• Relaciona tipus de canvi futurs (F) amb tipus al comptat (S).
• El tipus de canvi futur, a termini o forward és un estimador no esbiaixat del tipus
futur al comptat (S en t1), si augmenta un ha d'augmentar l'altre, i viceversa.
5

(5) TEORIA DE LA PARITAT DELS TIPUS D'INTERÈS.
• Relaciona els tipus de canvi futurs amb tipus d'interès de mercat monetari.
• Aquesta teoria es basa en la idea que un inversor ha d'aconseguir la mateixa
rendibilitat invertint al seu país que a l'estranger.
• Països amb tipus d'interès més alts cotitzen a termini (TC forward) amb
descompte.
6
Nomenclatura:
TC: 1 EUR = 1,2150 USD; 1 A = X u. B
TC A/B: u. de B que es lliuren per aconseguir 1 A
TC al comptat o spot: S0 (B, 1A) : S0
TC esperat en un any: E(S1(B, 1A)) : E(S1)
Forward (TC a termini o futur) a un any: F1 (B, 1A) : F1
Tipus d’interès: iA, iB : interès nominal anual de la divisa de les economies A i B

ρA , ρB taxes d’inflació previstes per a les economies A i B
7
3.1) Teoria de la paritat del poder adquisitiu (TPPA)

Respon a la “llei de preu únic”:
Segons la TPPA, en presència de mercats de béns perfectes (lliure competència,
absència de costos de transports i barreres al comerç), els mateixos productes han
de costar el mateix preu en els diferents països.
El TC entre dues monedes es trobarà en equilibri quan s'iguale el preu d'un

mateix bé (o cistella de béns i serveis) als dos països d’on les divises són
originàries.
Permet determinar el TC d’equilibri a través del qual s‘igualarien els preus del mateix
bé. La comparació amb el TC de mercat en eixe mateix moment, permet establir
conclusions sobre la futura evolució del TC.
8
TPPA. VERSIÓ ABSOLUTA

Aquesta versió s'expressa per a un sol bé.
Si anomenem:
• PA, PB el preu dels béns de les monedes de les economies A i B
• S: TC al comptat o spot: S (B, 1A) : unitats de la moneda cotitzada (B) són
necessàries per a adquirir una unitat de la moneda base (A)
El tipus de canvi d'equilibri és el que iguala la relació de preus:
PB = PA x S PA = PB /S
S = PB / PA (B, 1A)
9

Exemple de la TPPA absoluta.
Supose que les pomes a Nova York es venen en 4 USD i al Regne Unit és de 2,40
GBP. Quin hauria de ser el tipus de canvi spot GBP/USD (1 GBP = X USD)?
TPPA absoluta: PA x S (B, 1A) = PB
GBP/USD: 1GBP= X USD
S = PUSD / PGBP
S= 4 USD/ 2,4 GBP= 1,6667 USD (1GBP=)

1GBP= 1,6667 USD
És a dir, el TC spot implícit GBP/USD (TC d’equilibri) és d'1,667 o el que és el
mateix, adquirir una lliura TEÒRICAMENT (en equilibri) hauria de ser equivalent a
1,6667 dòlars.
10
Teoria de la paritat del poder adquisitiu (TPPA)

“El tipus de canvi EUR/USD està en equilibri si amb els euros que obtinc de canviar
els dòlars que em costaria una determinada hamburguesa en una determinada
franquícia puc adquirir a la zona euro la mateixa hamburguesa en la mateixa
franquícia”
El “Big Mac Index” va ser inventat per la revista

The Economist en 1986 per a mesurar el pes de
diferents monedes de diversos països entre si i
quin era el seu “valor correcte”.
Està basat en la “paritat del poder adquisitiu”,

amb la idea de comparar preus de productes
similars (en aquest cas el Big Mac de McDonalds)
en dos països.
11
• Calcule el tipus de canvi que satisfà la TPPA.

• Compare aquest tipus de canvi amb l'observat i determine quines monedes estan
sobrevalorades o infravalorades respecte al dòlar.
TC mercat
Preu Big Mac en USD/moneda
PAIS MONEDA la moneda local 1USD=X moneda
USA DÒLAR (USD) 3,22 1,0000
BRASIL REAL (BRL) 6,4 2,1300
UK LLIURA (GBP) 1,99 0,5100
XINA IUAN (CNY) 20 7,7700
ZONA EURO EURO (EUR) 2,94 0,7700
12
Preu Big Mac TC mercat Moneda

Preu Big Mac TC s/TPPA
PAÍS MONEDA en la USD/moneda sobre/infra-
moneda local 1USD=X moneda en USD USD/moneda
valorada
USA DÒLAR (USD) 3,22 1,0000
BRASIL REAL (BRL) 6,4 2,1300
UK LLIURA (GBP) 1,99 0,5100
XINA IUAN (CNY) 20 7,7700
ZONA
EURO (EUR) 2,94 0,7700
EURO
13
TPPA. VERSIÓ RELATIVA

TPPA, enfocament RELATIU: la variació previsible dels tipus de canvi dependrà de
les taxes esperades d’inflació.
Si anomenem:
PA, PB el preu dels béns de les monedes de les economies A i B.
S: TC al comptat o spot: S0 (B, 1A) : unitats de la moneda cotitzada (B) són
necessàries per a adquirir una unitat de la moneda base (A).
ρA , ρB taxes d’inflació previstes per a les economies A i B
E(St )−S
La taxa de variació del tipus de canvi. VAR (St ) =
S
TPPA absoluta: PB=PA x S
Per a mantenir el poder adquisitiu s’hauria de complir:
PB(1+ ρB )=PA(1+ ρA) x S (1+ Var (St))
14
PB(1+ ρB ) = PA(1+ ρA) x S (1+ Var (St))

Substituïm S pel seu valor a partir de la TPPA absoluta:
PB = PA x S → S= PB / PA
PB(1+ ρB )=PA(1+ ρA) x PB / PA (1+ Var (St))
Simplifiquem:
(1+ ρB )=(1+ ρA) x (1+ Var (St)) De forma
aproximada:
(1+ ρB ) Var (St) = ρB - ρA
(1+ Var (St))=
(1+ρA)
(1+ ρB ) (1+ ρB )−(1+ ρA) ρB − ρA

Var (St)= −1= = =Var (St)
(1+ρA) (1+ρA) (1+ρA)
15

Exemple de la TPPA relativa.
Supose que el tipus actual de canvi és 1 USD = 130 JPY i que la taxa d'inflació al Japó
prevista serà del 0,1% anual, mentre que la taxa d'inflació a EEUU s'elevarà al 2%. Quin serà
el tipus de canvi previst d’ací a un any?
DADES:
S: 1 USD = 130 JPY
ρA = 2% (USD) ; ρB = 0,1% (JPY)
SOL:
ρB − ρA 0,001−0,02
Var (St)= = = -0,0186 = -1,86%
(1+ρA) (1+ 0,02)
E(St+1) = St (1+ var(St)) = 130 x (1-0,0186) = 127,57 → 1 USD=127,57 JPY
Conclusió: el dòlar, la divisa de l'economia amb major taxa d'inflació (EEUU), tendeix a
depreciar-se front al ien.
Si avui poden comprar-se 130 iens amb un dòlar, d’ací a un any només s’hi podran adquirir 127,57 iens.
16
TPPA en la pràctica
• La TPPA és útil per a pronosticar variacions en tipus de canvi en el llarg termini.
• En curt termini, els tipus de canvi poden diferir dels teòrics.
• Per què no es compleix la TPPA?
 Índexs de preus no comparables entre països.
 Hi ha béns no transferibles (ex. Tallar-se el cabell)
 Existeixen costos de transacció i transport (un cotxe pot ser més barat en un
país, però comprar-lo i traslladar-lo faria que fora més car).
 Interferències de governs.
17
3.2) Teoria de Fisher: tancada i oberta

Aquestes teories postulen que els tipus d'interès nominals (sense risc) d'un país
reflecteixen, anticipadament, els rendiments reals exigibles ajustats per les
expectatives d'inflació.
i: tipus d’interès nominal
r: tipus d’interès real
ρ: taxa d’inflació esperada
(1+i)=(1+r) x (1+ ρ)
Als diferents països, els rendiments reals han de tendir a la igualtat. Per això, les
diferències en les taxes (interessos) nominals són degudes a diferents expectatives
d'inflació.
18
TEORIA DE FISHER EN ECONOMIA TANCADA
Siguen dos països, A i B, sense relació comercial entre ells (economies tancades).
Si suposem idèntics riscos en els dos països, les rendibilitats reals han de ser
iguals:
(1+iA)=(1+rA)x(1+ ρA)→(1+r)= (1+iA)/(1+ ρA)
(1+iB)=(1+rB)x(1+ ρB) →(1+r)= (1+iB)/(1+ ρB)
(1 + 𝑖𝑖𝐴𝐴 ) (1 + 𝑖𝑖𝐵𝐵 )
1 + 𝑟𝑟 = =
(1 + 𝜌𝜌𝐴𝐴 ) (1 + 𝜌𝜌𝐵𝐵 )
19
Teoria de Fisher en economia tancada

Recordant: (1+iA) = (1+rA) x (1+ ρA)
(1+iB) = (1+rB) x (1+ ρB)
Per hipòtesi, les taxes de rendiment real han de ser iguals, si restem ambdues
expressions:
(1+iA) - (1+iB) = (1+r) x1 + (1+r) x ρA – (1+r) x 1 – (1+r) x ρB
iA - iB = (1+r) x ρA – (1+r) x ρB
iA - iB = (1+r) x (ρA – ρB )
(𝑖𝑖𝐴𝐴 − 𝑖𝑖𝐵𝐵 )
1 + 𝑟𝑟 =
(𝜌𝜌𝐴𝐴 –𝜌𝜌𝐵𝐵 )
20
Teoria de Fisher en economia tancada
Si igualem les expressions obtingudes en funció de (1+r):
(𝑖𝑖𝐴𝐴 − 𝑖𝑖𝐵𝐵 )
1 + 𝑟𝑟 =
(𝜌𝜌𝐴𝐴 –𝜌𝜌𝐵𝐵 )
(1 + 𝑖𝑖𝐴𝐴 ) (1 + 𝑖𝑖𝐵𝐵 )
1 + 𝑟𝑟 = =
(1 + 𝜌𝜌𝐴𝐴 ) (1 + 𝜌𝜌𝐵𝐵 )
Podem expressar-lo:
𝑖𝑖𝐴𝐴 − 𝑖𝑖𝐵𝐵 (𝜌𝜌𝐴𝐴 –𝜌𝜌𝐵𝐵 ) 𝑖𝑖𝐵𝐵 − 𝑖𝑖𝐴𝐴 (𝜌𝜌𝐵𝐵 –𝜌𝜌𝐴𝐴)

= 𝑖𝑖 =
1+𝑖𝑖𝐵𝐵 1+𝜌𝜌𝐵𝐵 1+𝑖𝑖𝐴𝐴 1+𝜌𝜌𝐴𝐴
21
Teoria de Fisher INTERNACIONAL o en economia OBERTA
Parteix de la mateixa hipòtesi que la teoria de Fisher tancada: la rendibilitat real de

l'inversor que inverteix en diferents països, ha de ser igual a llarg termini.
En un context INTERNACIONAL (economies obertes), quan un inversor col·loca fons en un

altre país, a més del tipus real d'interès que va a obtenir per la seua inversió, rebrà o
deixarà de percebre certa quantitat derivada de la diferència entre els tipus de canvi.
En equilibri, es compliran les conclusions de la TPPA i la T. De Fisher tancada:

𝜌𝜌𝐵𝐵 −𝜌𝜌𝐴𝐴
Segons la TPPA: Var (St)=
1+𝜌𝜌𝐴𝐴
𝑖𝑖𝐵𝐵 −𝑖𝑖𝐴𝐴 𝜌𝜌𝐵𝐵 −𝜌𝜌𝐴𝐴
Segons T. Fisher en economia tancada:
1+𝑖𝑖𝐴𝐴
= 1+𝜌𝜌𝐴𝐴 De forma
𝑖𝑖𝐵𝐵 −𝑖𝑖𝐴𝐴 aproximada:
I si igualem ambdues expressions: Var 𝑆𝑆𝑡𝑡 = Var (St) = iB - iA
1+𝑖𝑖𝐴𝐴
22
Teoria de Fisher INTERNACIONAL o en economia OBERTA

𝑖𝑖𝐵𝐵 − 𝑖𝑖𝐴𝐴
Var 𝑆𝑆𝑡𝑡 =
1 + 𝑖𝑖𝐴𝐴
En definitiva, la variació del tipus de canvi, entre dues monedes, depèn dels diferencials
de tipus d'interès oferts per aquestes divises en els seus respectius mercats (com que el
tipus d'interès real és igual, el tipus nominal depèn de la inflació, vegeu TPPA).
Com més gran siga el tipus d'interès ofert, la moneda tendirà a debilitar-se a llarg
termini (depreciació) a fi que als inversors els siga indiferent invertir en una moneda o en una
altra.
No obstant açò, en la realitat, podem trobar països amb tipus d'interès elevats que augmenten el valor
de la seua moneda, la qual cosa va en contra de la relació exposada. Aquesta contradicció (que es
produeix normalment a curt termini però no a llarg), sol ser deguda a les intervencions governamentals
de cada país, en un intent de mantenir els seus tipus d'interès alts artificialment cercant la captació de
capitals estrangers que financen inversions nacionals.
23
3.3) Teoria de les expectatives del tipus de canvi
Els mercats de divises són eficients, és a dir, el tipus de canvi a termini (Ft) és un predictor
no esbiaixat del tipus de canvi al comptat esperat futur (E(St)).
Per tant, els agents disposen de tota la informació i es comporten d'acord amb els supòsits
d'expectatives racionals.
𝐸𝐸(𝑆𝑆𝑡𝑡 )−𝑆𝑆 𝐹𝐹𝑡𝑡 −𝑆𝑆

Var 𝑆𝑆𝑡𝑡 = = →
𝑆𝑆 𝑆𝑆
𝐸𝐸(𝑆𝑆𝑡𝑡 ) = 𝐹𝐹𝑡𝑡
Per exemple, si ara la cotització forward del iuan xinés a 3 mesos és 1 EUR = 8,0085 CNY
indica que els agents “esperen” que el TC spot EUR/CNY d’ací 3 mesos siga de 8,0085.
24
3.4) Teoria de la paritat dels tipus d’interès (TPTI)
Relaciona els tipus de canvi spot, el forward i les taxes d'interès de dos països.
En situació d'equilibri i mobilitat internacional de capitals, el marge forward (M) a un
termini donat entre dues divises (expressat com a prima o descompte sobre el tipus
de canvi al comptat) ha de ser igual a la diferència entre els tipus d'interès a
aquest termini en els dos mercats financers implicats.
La TPTI ve a expressar que, exceptuant els costos de transacció i en absència

d'impediments a la lliure circulació de capitals entre països, el diferencial existent
entre els tipus d'interès de dos països, amb venciment i risc similars, haurà de ser
igual al premi o descompte del tipus de canvi a termini de les divises.
25
Teoria de la paritat dels tipus d’interès (TPTI)

Anomenem:
iA = tipus de interès nominal que s’obté en el país A
iB = tipus de interès nominal que s’obté en el país B
S = tipus de canvi al comptat A/B, es a dir 1 A = S u.m. B
F = tipus de canvi a termini A/B
M = marge forward o tipus de interès implícit (tii) ANUAL
SI ES CUMPLEIX LA TPTI:
Qualsevol inversor hauria d’obtenir la mateixa rendibilitat invertint en el país A o en
el país B.
(Treballem amb períodes anuals).
26

La mateixa rendibilitat invertint en el país A o en el país B. (Anem a treballar amb
períodes anuals).
 Si invertim 1 u.m. en el país A obtindrem: 1 (1+ iA), (u.m. del país A)
 Si invertim una quantitat equivalent en el país B (S u.m. de B) obtindrem: S (1+iB),
(u.m. del país B).
 El resultat de la inversió en el país A, convertit en divises del país B mitjançant el
mercat forward, serà:
(1+ iA) F (u.m. del país B)
En l’equilibri:
S (1+ iB)= (1+ iA) F
Operant: equació
iB − iA bàsica de la
M (anual) = TPTI
1 + iA
27
iB − iA Si l’operació és a 1 any.
M (anual) = Treballem en termes anuals: marge anual i tipus
1 + iA
d’interès anuals.
T
Si l’operació es a “T” dies o
F - S 360 iB − iA a “t” mesos.
M (anual) = × =
S T 1 + iA
El marge s’ha de calcular
F t - S 12 iB − iA en termes anuals i els
M (anual) = × =
S t 1 + iA tipus d’interès són
anuals.
28
El mercat de divises està en equilibri quan el diferencial existent

entre els tipus d'interès de dos actius similars nominats en
monedes diferents és igual als moviments esperats en el tipus
de canvi, mesurat per la prima o descompte forward.
Exemple
Suposem la següent situació en els mercats de canvi i monetari:
Tipus de canvi EUR/USD (1 EUR = x USD)
• TC al comptat o spot: S0 : 1 EUR= 1,2177 US
• TC forward a un any: F1: 1 EUR= 1,2291 USD
Tipus d’interès a un any (%)
• iEUR = 2,54 % nominal anual
• iUSD = 3,5 % nominal anual
29
• S0 : 1 EUR= 1,2177 USD; F1 : 1 EUR= 1,2291 USD

• iEUR = 2,54 % nominal anual; iUSD = 3,5 % nominal anual
El mercat està en equilibri?

En equilibri, a l’inversor li hauria de donar la mateixa rendibilitat invertir en euros que invertir
en dòlars. Suposem que disposa d'1 euro.
 Si inverteix en euros, al cap d'un any obté:
1 EUR (1+0,0254) = 1,0254 EUR (en t1)
 Si inverteix en dòlars a un any:
Primer, ha de canviar l'euro per dòlars, al TC spot: 1 EUR= 1,2177 USD
Després, l’inverteix al 3,5%: 1,2177 USD (1+0,035) = 1,2603 USD (en t1)
Per últim, canvia el rendiment obtingut al tipus de canvi forward (venda USD i compra EUR):
1,2603 USD/1,2291 USD = 1,0254 EUR (en t1)
Obté la mateixa quantitat; per tant, el mercat està en equilibri.
30
Conclusió:
• Si iB > iA → M>0 ; la divisa base (A) cotitzarà amb prima (A tindrà prima però B
cotitzarà amb descompte)
• Si iB < iA → M<0 ; la divisa base (A) tindrà descompte (la moneda B prima)
La moneda del país amb el tipus d'interès més alt tendeix a cotitzar-se amb un
descompte en el mercat forward en comparació amb el seu TC spot actual.
Si no es compleix la relació establerta per la TPTI → es podrien obtenir beneficis

addicionals invertint i prenent prestats fons equivalents en els països implicats
sense assumir un major risc de canvi (cobertura forward) mitjançant la tècnica
anomenada Arbitratge d’Interessos amb Cobertura (AIC). EXEMPLE
31
RESUMEN
Teoria paritat poder adquisitiu
TPPA. Versió absoluta T. Fisher (tancada)
PB
St= (1 + 𝑖𝑖) = 1 + 𝑟𝑟 (1 + 𝜌𝜌)
PA
Teoria paritat poder adquisitiu 𝑖𝑖𝐵𝐵 − 𝑖𝑖𝐴𝐴 (𝜌𝜌𝐵𝐵 –𝜌𝜌𝐴𝐴 )

=
TPPA. Versió relativa 1 + 𝑖𝑖𝐴𝐴 1 + 𝜌𝜌𝐴𝐴
𝜌𝜌𝐵𝐵 −𝜌𝜌𝐴𝐴
VAR (St)=
1+𝜌𝜌𝐴𝐴
T. Fisher internacional
Teoria Teoria paritat tipus d’interès

𝑖𝑖𝐵𝐵 −𝑖𝑖𝐴𝐴
expectatives TPTI VAR (St)=
1+𝑖𝑖𝐴𝐴
𝑖𝑖𝐵𝐵 −𝑖𝑖𝐴𝐴
𝐸𝐸(𝑆𝑆𝑡𝑡 )= F M (anual)=
1+𝑖𝑖𝐴𝐴
32
ANNEX: Criptomonedes. Bitcoin https://www.queesbitcoin.info/

Bitcoin, la moneda que está cambiando el mundo.
Bitcoin es una moneda, como el euro o el dólar estadounidense, que sirve para intercambiar bienes y
servicios. Sin embargo, a diferencia de otras monedas, Bitcoin es una divisa electrónica que presenta
novedosas características y destaca por su eficiencia, seguridad y facilidad de intercambio.
Su mayor diferencia frente al resto de monedas, se trata de una moneda descentralizada, por lo que nadie
la controla. Bitcoin no tiene un emisor central como los dólares o los euros, la criptomoneda es producida
por las personas y empresas de alrededor del mundo dedicando gran cantidad de recursos a la minería*.
Veamos algunas características de introducción a Bitcoin:

•No pertenece a ningún Estado o país y puede usarse en todo el mundo por igual.
•Puedes comprar bitcoins con euros u otras divisas y viceversa, como cualquier moneda.
•No hay intermediarios: Las transacciones se hacen directamente de persona a persona.
•Es descentralizada: no es controlada por ningún Estado, banco, institución financiera o empresa.
•Es imposible su falsificación o duplicación gracias a un sofisticado sistema criptográfico.
•Las transacciones son irreversibles.
•No es necesario revelar tu identidad al hacer negocios y preserva tu privacidad.
•El dinero te pertenece al 100%; no puede ser intervenido por nadie ni las cuentas pueden ser congeladas.
Te mostraré como en cierto modo, Bitcoin se asemeja al dinero en efectivo que todos conocemos. Además de presentar muchas de
las características de este conocido medio físico, al utilizarlo siempre mantenemos el control de nuestros fondos. Adicionalmente,
también disponemos de muchas de las ventajas que el medio digital nos ofrece: es inmediato, puede mandarse a cualquier parte del
mundo, etc.
*Minar bitcoins es el proceso de invertir capacidad de computacional para procesar transacciones, garantizar la seguridad de la red, y
conseguir que todos los participantes estén sincronizados. Existen mineros operando en todos los países y sin que nadie tenga el control
absoluto sobre la red. Este proceso se denomina "minería". 33
ANNEX: Criptomonedes. Bitcoin https://www.queesbitcoin.info/

Las monedas virtuales abaratan los costes al eliminar los intermediarios por completo.
A día de hoy es aún muy común que el envío de dinero a cualquier parte del mundo conlleve importantes
tasas o comisiones debido a la gran cantidad de intermediarios que hay en el proceso. Ello incluye:
Comisiones por transferencia bancaria, comisiones por aceptar o usar tarjetas de crédito o débito, comisiones
por usar servicios de “envío de dinero” o comisiones por usar servicios de “pago online”.
En Bitcoin no hay intermediarios y el dinero pasa directamente de persona a persona: de comprador a
vendedor o de particular a particular. Esto reduce el precio de enviar dinero sustancialmente y permite
también vender productos y servicios a un precio más justo.
Bitcoin ofrece seguridad al comprador y al vendedor.

Históricamente todos los medios de pago u objetos con valor han tenido problemas de seguridad. Los problemas informáticos han
causado el robo de miles de números de tarjetas de crédito, dejando desprotegidos a compradores que han podido sufrir importantes
pérdidas. Cuando realizamos compras con Bitcoin no tenemos que revelar información sensible como por ejemplo números de tarjeta
de crédito o cuentas bancarias y por lo tanto no existe riesgo alguno de que esta información le sea sustraída al vendedor online.
Bitcoin también es preferible a otros sistemas de cobro online, sobretodo para el vendedor. En Bitcoin las comisiones por
transacciones son muy bajas y no existe riesgo alguno de que compradores fraudulentos y estafadores que reviertan el pago,
quedándose tanto con el producto como con el dinero.
Finalmente, las características de esta moneda virtual permiten a las páginas establecer un servicio de fideicomiso (escrow),
asegurando que el vendedor sólo reciba el dinero si el producto ha llegado satisfactoriamente a su destino. Esto es usado
frecuentemente en páginas de subastas y venta de productos de segunda mano.
34
https://www.queesbitcoin.info/ 35

FIE Tema 3 Curs 2022-23 ALUMNES

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

FIE Tema 3 Curs 2022-23 ALUMNES

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Finançament Internacional de l’Empresa (35.

3.1. La Teoria de la Paritat del Poder Adquisitiu:

2.3. Teories sobre la determinació del TC.

Considerarem diferents teories que

2.3. Teories sobre la determinació del TC.

Tª Expectatives (4) TPPA (1)

Tipus de canvi Inflació/Preus

Tª Paritat tipus d’int. (5) Tipus d’interès Teoria Fisher (2)

Teories sobre la determinació del TC.

(2) TEORIA DE FISHER TANCADA

Teories sobre la determinació del TC.

(4) TEORIA DE LES EXPECTATIVES DELS TIPUS DE CANVI.

Teories sobre la determinació del TC.

Tipus d’interès: iA, iB : interès nominal anual de la divisa de les economies A i B

3.1) Teoria de la paritat del poder adquisitiu (TPPA)

El TC entre dues monedes es trobarà en equilibri quan s'iguale el preu d'un

TPPA. VERSIÓ ABSOLUTA

El tipus de canvi d'equilibri és el que iguala la relació de preus:

TPPA. VERSIÓ ABSOLUTA

S= 4 USD/ 2,4 GBP= 1,6667 USD (1GBP=)

Teoria de la paritat del poder adquisitiu (TPPA)

El “Big Mac Index” va ser inventat per la revista

Està basat en la “paritat del poder adquisitiu”,

TPPA. VERSIÓ ABSOLUTA

• Calcule el tipus de canvi que satisfà la TPPA.

Preu Big Mac TC mercat Moneda

USA DÒLAR (USD) 3,22 1,0000

BRASIL REAL (BRL) 6,4 2,1300

UK LLIURA (GBP) 1,99 0,5100

XINA IUAN (CNY) 20 7,7700

TPPA. VERSIÓ RELATIVA

TPPA. VERSIÓ RELATIVA

PB(1+ ρB ) = PA(1+ ρA) x S (1+ Var (St))

(1+ ρB ) (1+ ρB )−(1+ ρA) ρB − ρA

TPPA. VERSIÓ RELATIVA

3.2) Teoria de Fisher: tancada i oberta

TEORIA DE FISHER EN ECONOMIA TANCADA

(1+iA)=(1+rA)x(1+ ρA)→(1+r)= (1+iA)/(1+ ρA)

(1+iB)=(1+rB)x(1+ ρB) →(1+r)= (1+iB)/(1+ ρB)

Teoria de Fisher en economia tancada

(1+iA) - (1+iB) = (1+r) x1 + (1+r) x ρA – (1+r) x 1 – (1+r) x ρB

Teoria de Fisher en economia tancada

Si igualem les expressions obtingudes en funció de (1+r):

𝑖𝑖𝐴𝐴 − 𝑖𝑖𝐵𝐵 (𝜌𝜌𝐴𝐴 –𝜌𝜌𝐵𝐵 ) 𝑖𝑖𝐵𝐵 − 𝑖𝑖𝐴𝐴 (𝜌𝜌𝐵𝐵 –𝜌𝜌𝐴𝐴)

Teoria de Fisher INTERNACIONAL o en economia OBERTA

Parteix de la mateixa hipòtesi que la teoria de Fisher tancada: la rendibilitat real de

En un context INTERNACIONAL (economies obertes), quan un inversor col·loca fons en un

En equilibri, es compliran les conclusions de la TPPA i la T. De Fisher tancada:

Teoria de Fisher INTERNACIONAL o en economia OBERTA

3.3) Teoria de les expectatives del tipus de canvi

𝐸𝐸(𝑆𝑆𝑡𝑡 )−𝑆𝑆 𝐹𝐹𝑡𝑡 −𝑆𝑆

3.4) Teoria de la paritat dels tipus d’interès (TPTI)

La TPTI ve a expressar que, exceptuant els costos de transacció i en absència

Teoria de la paritat dels tipus d’interès (TPTI)

Teoria de la paritat dels tipus d’interès (TPTI)

Teoria de la paritat dels tipus d’interès (TPTI)

El mercat de divises està en equilibri quan el diferencial existent

• S0 : 1 EUR= 1,2177 USD; F1 : 1 EUR= 1,2291 USD

El mercat està en equilibri?

Si no es compleix la relació establerta per la TPTI → es podrien obtenir beneficis

Teoria paritat poder adquisitiu 𝑖𝑖𝐵𝐵 − 𝑖𝑖𝐴𝐴 (𝜌𝜌𝐵𝐵 –𝜌𝜌𝐴𝐴 )

Teoria Teoria paritat tipus d’interès

ANNEX: Criptomonedes. Bitcoin https://www.queesbitcoin.info/